A favor de les campanes i parabòliques

L'esborrany de la nova ordenança de civisme proposa silenciar les campanes de Tortosa a partir de les onze de la nit i impedir la instal·lació de més antenes parabòliques a les façanes. Dues mesures que sens dubte faran parlar molt, i que difícilment s'entenen en una ciutat de les característiques de Tortosa. Per exemple, en el nostre cas vivim a pocs metres de la parròquia del Roser, al barri de Ferreries, i les seues campanes només ens despertaven la primera setmana. És molt més molest i desagradable la contaminació acústica dels cotxes i de les motos que travessen l'avinguda Colom amb el motor a cent, o la dels que aparquen per traure diners d'alguna de les dues caixes, amb el motor en marxa i la música a tot volum. Un soroll que ara mateix l'Ajuntament podria evitar, sense haver de recórrer a cap ordenança nova... i no ho fa. En canvi, les campanes ens acompanyen en el silenci plàcid de les nits, amb un toc agradable i molt útil, ja que és molt pràctic comptar els tocs quan no pots conciliar la son i també per saber quantes hores ens falten abans d'aixecar-nos pel dematí. De fet, les nits en què Tortosa està més tranquil·la, fins i tot és possible escoltar el fragment de l'himne de la Cinta que cada quart hora toquen les campanes de la catedral, i comprovar que les campanes del Roser no toquen a la mateixa hora que les d'altres parròquies de la ciutat, com si a Ferreries anéssim un parell de minuts descompassats amb la gent de dins Tortosa.

Una prohibició com aquesta només s'entèn perquè els seus redactors han degut aplicar una plantilla d'una altra ordenança, en què potser les campanes sí són causa d'algun tipus de problema ciutadà. Qui s'ha queixat, a Tortosa, del so de les campanes? En una ciutat en què en cada bugada perdem perdem un llençol, quin sentit té començar a matar una altra tradició? Segons el folclorista Joan Moreira, només la catedral tenia fins a 10 campanes, que feien més de 30 tocs tradicionals segons allò que vulguessin anunciar. És a dir, hi havia un toc especial per alertar d'un foc, fer la crida a sometent o per la presència de lladres. També per anunciar l'hora de combregar de dones, homes i capellans, i també hi havia tocs diferents per lamentar els enterraments dels adults o d'un aubà (infant). Un altre toc servia per guiar els perduts perquè tornessen a la ciutat, i un altre per anunciar la sortida i tornada del bisbe, o per informar de l'enviament de la relíquia de la Cinta en direcció a Madrid, amb motiu de l'embaràs d'alguna de les infantes d'Espanya.

Una mesura diferent és la intenció de prohibir la instal·lació d'antenes parabòliques, de telefonia i d'aparells d'aire condicionat a les façanes sense tenir la correseponent autorització. Les parabòliques, per exemple, només es podran situar als llocs en què tinguen un menor impacte visual, i integrades a la coronació de l'edifici quan estiguen a la coberta. Però no es podran instal·lar antenes de cap classe a les obertures, finestres, balconades, façanes i paraments del perímetre dels edificis. Entenem que una mesura així es puga prendre en edificis protegits, especialment als del nucli històric, però quin mal fa una antena parabòlica en la façana d'un edifici? Si es tracta d'un tema visual, tenen més impacte els aerogeneradors del parc eòlic del Coll de l'Alba, i ens hem acabat acostumant. A Tortosa, els primers que van tenir parabòlica van ser els xalets de la Simpàtica, però ara aquest tipus d'antenes han proliferat per l'arribada de gent d'altres països. Per molts immigrats, un dels pocs entreteniments és poder veure els canals que miraven quan estaven a casa. Què guanyem traient les parabòliques de les façanes?