L'Ajuntament busca altres emplaçaments per a la fira dels dilluns i els dissabtesEl tradicional mercat de detallistes de Tortosa, que permetia als pagesos vendre les seues fruites i verdures directament al consumidor, ja no ocuparà avui el lloc que durant els últims anys tenia al carrer d'Artur Anguera. Els últims quatre pagesos s'han jubilat i la falta de relleu generacional ha facilitat la feina de l'Ajuntament. Així, Tortosa ha deixat apagar-se lentament aquesta tradició que des de la reforma del mercat municipal era una «petita competència deslleial» per als paradistes.
El regidor de Serveis i Neteja, Joan Sanahuja, va confirmar ahir la desaparició del mercat de detallistes dels dissabtes, que des de la rehabilitació de l'antic mercat del Peix i les obres a la plaça de Barcelona estaven ocupant el carrer Anguera. Així, Sanahuja va recordar que els pagesos tenien una sèrie de drets adquirits que l'Ajuntament ha volgut respectar, fins que ha arribat el moment de la seua jubilació. «Primer ens van dir que ho deixarien al juny, però sembla que després van allargar-ho fins al setembre», va concloure.
Els pagesos podien vendre els seus productes dins del mercat, sense intermediaris, fins a la reforma integral del mercat municipal, l'any 1997. Amb tot, l'Ajuntament va autoritzar-los a muntar les seues parades a l'exterior del mercat, sobretot a l'avinguda Felip Pedrell i al costat de l'antic mercat del Peix. Però amb la reurbanització de la plaça Barcelona, l'alcalde Ferran Bel ja va anunciar al desembre passat que els pagesos no tornarien al costat del mercat, i que es quedarien al carrer Anguera fins al juny, moment en què estava previst que es jubilessin. «De fet, aquest emplaçament també era temporal, ja que és un espai que aviat caldrà afectar per les obres als terrenys de Renfe», va explicar ahir el regidor de Comerç i Cultura, Joan Caballol. En la mateixa línia, va assenyalar que els detallistes dels dissabtes també representaven una «petita competència deslleial» per als venedors del mercat Central, que paguen impostos i compleixen totes les normatives. Caballol, que és el regidor de barri del Temple, també es va manifestar partidari de trobar un altre emplaçament per al mercat de carrer dels dilluns, ja que al sector de Voraparc provoca molèsties als veïns i problemes de trànsit.
El mercadet de Ferreries, a la plaça Francesc Macià Joan Sanahuja va detallar ahir que l'Ajuntament està estudiant nous emplaçaments per a les fires dels dilluns i dels dissabtes. El regidor va detallar que el mercat de carrer del dilluns té unes 440 llicències, i que la intenció del govern tortosí és buscar una alternativa als carrers de Voraparc. «Es podria posar al passeig de Ribera, però els dies de vent i fred de l'hivern seria molt incòmode», va dir Sanahuja, que també va descartar l'exterior del pavelló firal de Remolins. Sobre la fira dels dissabtes, que actualment té unes 210 llicències i s'instal·la al carrer Alcanyís i l'avinguda Colom del barri de Ferreries, Sanahuja va dir que calculen si hi haurà prou lloc a la plaça Francesc Macià, a Ferreries Nord, per evitar afectacions en el trànsit i molèsties als veïns.
El Punt (4-Octubre-2008)
El tema a l'ebresfera:
-El mercat i els pagesos. Punt i final (Lo Sifo)
Foto: Gerard March
COMPETENCIA DESLLEIAL ?
ResponEliminaDe quina competència deslleial parlem ? De la competència de les grans superfícies vers el Mercat Municipal ? O de la del pagès vers Mercat Municipal ? Es de domini públic els marges comercials en que treballen les grans superfícies, acollant al proveïdor i fins i tot exigint dels mateixos determinades “campanyes” a preus ridículs, que no es corresponen amb els preus finals al consumidor..S’ha de tenir en compte que la pagesia que es posava al carrer, i que sempre ha existit, mercadegen amb productes del dia (normalment productes de l’horta) i que no precisen de càmeres frigorífiques. Com podeu comprendre, la competència que el pagès pot fer al Mercat Municipal es “pírrica”i en canvi es un mitjà de subsistència d’una gent del territori que s’ho val. Recomanaria als comerciants del Mercat Municipal que miressin cap un altre costat, que es precisament on tenen la competència real, i que no s’oblidin que sense el pagès, ells tampoc podrien treballar.
Vaig a tocar fibra...Mai havia vist un comerciant del Mercat Municipal amb Mercedes...Ara si !
ResponEliminaDiscrepo, El que es de domini public son les contrapartides via accessos, zones verdes etc que sol exigir l'administració local a les grans superfícies que es volen implantar de nou, tot el contrari del que s'exigís per exemple a la gent del mercat; que podem esta d'acord amb la seua potenciació, però al menys que no s'acuse de competència deslleial als que se'ls hi reclama mes inversió i contribució.
ResponEliminaEl que no es de domini public son els marges comercials que apliquen les grans superfícies. No es cert que aquestes treballen amb marges desorbitats, es mes, asseguro que els marges son superiors, en general, als mercats que al Mercadona, Sabeco, Caprabo/Eroski o Carrefour.
Quant ha que aquests collen als proveïdors, evident, però amb això son mes competitius i, normalment ho traslladen al client. Pobrets dels paradistes del mercat si haguessin de sobreviure amb els marges comercials que apliquen les grans superfícies i inclús als supermercats, els quals no es casualitat que on millors marges treuen es a les seccions de peribles que, ves per on es el tipus de productes que mes, o casi exclusivament, es ven al mercat.
Un parell de detalls per a veure la necessitat que tenen de mes grans marges:
-Cada dia al mercat acudeixen una vintena de furgonetes amb els seus corresponents xofers per a descarregar mercaderíes, la qual cosa te un cost que, com tot, paga el consumidor. Saps quin es el cost de distribució que suporta una gran superfície?: 1/2 tràiler/dia, 1/2 xofers.
-No tinc xifres, però m'atreviria a dir que si a les vendes totals del mercat li apliquem els ratis persona/vendes, no resistiria cap comparació de rendibilitat actual.
Per una altra part, pel que fa a la competència deslleial....vols mes competència deslleial que als teus competidors els fasin un pàrquing impulsat per l'Ajuntament al costat o que els locals on tenen el negoci sigui municipal, amb les corresponents greuges comparatius?
P.D. Amb el tema pàrquing, podem estar perfectament d'acord per lo que te de potenciació i contribució a que la gent no s'en vagi fora i es dinamitzen els nuclis i centres urbans.
1er.- El que no seria políticament correcte seria afirmar que determinats comerciants del Mercat Municipal s’han constituït com un lobby local.
ResponElimina2on.- En funció de la situació geogràfica i el numero d’habitants, la Generalitat ja fa temps que va crear una moratòria en la implantació d’aquestes grans superfícies, que tots sabem que son encara mes poderoses i que fins i tot podrien estrangular el comerç minoriste local.(Mercat Municipal inclòs)
3er.-La llibertat de mercat i de competència te uns límits; tant per dalt com per baix. (Wall Street ens ho acaba de demostrar).
4rt.-Quan un mercat, sigui el que sigui,no te competència i es creu que pot fer el que vulgui amb els preus, te els dies contats.
5é.-Soc obertament partidari de la subsistència de la botiga de barri i fins i tot a la venda directa del pagès que al menys a Tortosa son les que poden introduir un xic de competència.
lobby, lobby no ho se, ara, permissivitat per aparcar en zona prohibida a una i altra banda del mercat... dels paradistes, clients i proveïdors, si.
ResponEliminaI algun dels que mes se li permet es el màxim exponent del "lobby".
Nois, s'han jubilat de cop els últims quatre pagesos/pageses: una tradició més desapareguda.
ResponEliminaQue voleu que desaparegue el mercat també? Doncs pregunteu a la gent de Vinarós i us dirà que el mercat d'allí està tocat de mort.
El de Tortosa, crec, encara té una certa vitalitat. Que ho volem perdre també? Doncs jo no voldria i caldria donar tot el suport del món. Que seria dels matíns comercials a Tortosa sense el mercat? Un cementiri.
Que jo sàpiga, aquí ningú es partidari de que desaparegui el Mercat Municipal. Però es ben cert que actualment hi han uns “tics” amb algunes actituds amb el tracte amb el client com en preus que poden donar entendre que “van tipets”. Això no vol dir que tots el comerciants del Mercat actuïn igual, sinó mes aviat he observat que es una tendència general del comerç local, i al Mercat Municipal també passa.
ResponEliminaMes d’un cop me he preguntat si aquell comerciant “X” realment volia vendre o no, i massa sovint sento algun comerciant que aplica el “pacto de las lentejas”, i això no diu res de bo del comerç local.
També he procurat durant molt de temps comprar mes car però gastar aquí... I tampoc ha donat el resultat esperat, dons un dia la culpa es del fabricant,l’altre del proveïdor, l’altre del transport, etc etc.
Qui mes esta sentint les conseqüències del que acabo d’exposar, son els comerciants de productes i consumibles informàtics i llibreria, però estic segur que seguiran altres sectors que es veuran afectats per les compres on line, que a les 24 hores ho tens a casa.
No es descabellat pensar que aviat pot sortir alguna iniciativa que fins i tot em porti a casa els enciams, com ja fa determinada empresa de begudes carbòniques; estalviant-me temps i diners de gasolina i aparcament.
Per mi es tot el comerç el que requereix d’una reestructuració profunda, i es quan realment podrem tirar endavant el nostre Mercat Municipal.
Recordo de menuda anara a comprar amb ma mare al mercar municipal de Tortosa.
ResponEliminaLes pageses amb les seues faldes negres fins als turmells, lo se mocador al cap, lo seu xal i invarablement totes envoltades del omnipotent color negre.
Sentadetes a la seua cadireta de bova i en filera, anaven oferint los seus productes als potencials compradors que s'ho miraven en cara de fàstics per a poguer iniciar el teatre del regateig. Jocs de balances en pesos, complementats amb grupets de monedes, comensaven la negociació.
Crec que és una llàstima que s'haigue deixat perdre una altra de les nostres tradicions.
I el pagès, sempre a perdre.
Una terra sense pagesos, no té futur.
Melancòlic però real. Diuen que tot el que puja baixa... Jo encara tinc l’esperança del retorn de la venda directa de pagès...L’atur galopant en els diferents sectors de la economia farà tornar a la pagesia als fills dels que ara s’han jubilat i encara conservin la terra. Segur que no seran en la quantitat d’abans, però veurem pagesos joves...Al temps...
ResponEliminaSi algú compra conscientment mes car per contribuir a la supervivència del comerç local, em sembla perfecte, ara be:
ResponElimina-els comerciants en tant que consumidors, no compren fora també?
-els comerciants en tant que clients, no compren als proveïdors que mes els interessa també?
-els comerciants que compren al millor proveïdor, encara que sigue de fora, ho fan lògicament com a bons negociants i pensa'n amb els seus clients i la competitivitat, no?
-jo quan compro al millor preu, encara que sigue a una gran superfície o fora, ho faig pensant en el "meus clients": la família, i el compte corrent.
-Doneu-me 6.000 € al mes i em replantejaré la meua política de compres; estalviar-se 2/3 € dia es molt important per a moltes famílies.
Per cert, comprar a "la Fira" dels dilluns, es comprar al comerç local o es comprar fora?.
Avui, jo al menys, no parlem de tracte personalitzat, atenció, especialització etc.
Sento dir-te que precisament aquest tipus de comerç te les hores contades..Tu el que fas es comprar exclusivament pel marge comercial. Però saps el que compres? Saps el que vens? Podries assessorar al client del que esta comprant? Aquesta es la forma de procedir del molts comerços a les nostres Terres. Ningú sap el que ven, però sap quin marge comercial s’emporta...Aquesta es precisament la diferencia ! El comerç basat solsamènt amb el “marge” no te futur.
ResponEliminaDir el que te o no te futur, així en genèric es arriscat sinó agosarat.
ResponEliminaComprar mes econòmic o a millors condicions no vol dir que no hi hagi marge comercial, pot vulguer dir, millor gestió, majors vendes, o com deia mes amunt, millor negociació amb els proveïdors. Afortunadament la gent cada vegada se'n dona mes compte de que no cal pagar mes ( primeres marques -publicitats etc-.) havent-hi altres productes d'igual categoria i qualitat ( marques blanques -gens publicitat etc.-)
Precisament en època de vaques primes com la que s'acosta o tenim a sobre, vols dir que els comerços que prioritzen el preu per sobre de tot, no tenen futur? o inclús present. El que mes ha crescut en els darrers anys han estat les superfícies de descompte dur ( Hard Discount) dis-li Dia, Ldel o Aldi. No em digueu que la clientela d'aquests establiments es immigrant, perquè cada vegada els autòctons es veuen mes i mes.
Quant a l'atencio etc. tampoc ens enganyem massa, en línies generals i amb coses de molta especialitzacio ho accepto, però amb les compres del dia a dia.....No crec que hi hagi molta diferencia amb l'atencio d'un-a dependent-a davant la compra d'unes sabates entre una Sabateria i El Corte Ingles, una altra cosa es un televisor una rentadora o una nevera; però crec que això no ho necessitem fer, afortunadament, ni tan sols cada cinc anys.
Tu mateix has posat el comerç d’aquestes terres on estan...Admets que d’especialització res de res...! No es tracta nomes d’anar a comprar una barra de pa...El comerç cada cop es diversifica mes i mes, i la conclusió on tu arribes ha estat prou clara. Dissortadament, i encara que no ho sembli coincidim en tot...
ResponEliminaen referència al comentari que deia que s'han acabat els paradistes pagesos per falta de relleu no és cert simplement els que es volien posar se'ls ha negat desde l'ajuntament i amb l'escusa que els actuals es jubilaven han tancat tota opció de continuar.Ho dic amb coneixement de causa.
ResponEliminaUn Ajuntament el que hauria de fer es deixar-se de lobbys e intentar recuperar una venda tradicional de productes de l’horta en dissabte i que no fan ni pessigolles a la competència que argumenten alguns. Altra qüestió seria el lloc mes adient que desitjo que trobeu entre tots.
ResponElimina