Les Terres de l'Ebre, "per dir un lloc lluny de Catalunya"

Aquest matí estàvem escoltant la tertúlia del programa El món a Rac1 i un dels convidats ha dit una frase que ens ha tret la son de cop. De fet, tant Jordi Basté com Màrius Carol, Santi Nolla i Oriol Junqueras han degut fer un bot a la cadira, quan Vicenç Villatoro ha volgut posar un exemple i parlar de les Terres de l'Ebre "per dir un lloc lluny de Catalunya". Eeeeeep!, han cridat tots i també nosaltres, fent un salt del llit... Evidentment, Villatoro ha entès que acabava de dir una bestiesa i ha rectificat el lapsus, per aclarir que volia dir "les Terres de l'Ebre, per dir un lloc lluny de Barcelona". En qualsevol dels casos, el lapsus de Villatoro (un dels nostres professors més ben valorats a la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB) representa, com a mínim, dues coses: que les Terres de l'Ebre som vistos des de Barcelona com un lloc allunyat i molt llunyà, i que molt sovint a la capital del país identifiquen Catalunya exclusivament amb Barcelona. Quantes vegades hem escoltat, a la ràdio o a la televisió, que avui a Catalunya fa un sol brillant, quan a Tortosa plovia com en el vuitè dia del diluvi? Però de totes maneres, quin és el concepte que té algú com Villatoro de la proximitat i de la llunyanyia? Encara que Catalunya s'acabés a la part de dalt del Coll de Balaguer (cosa que molts de nosaltres hem pensat en algun moment), no serien les Terres de l'Ebre un lloc proper? Ara mateix, el Baix Maestrat és un lloc proper a Catalunya, i per això TV3 va enviar el seu corresponal a les Terres de l'Ebre a cobrir les inundacions d'aquest cap de setmana a Càlig, de la mateixa manera que Canal 9 ve a Tortosa quan hi ha una riuada a l'Ebre. El Baix Maestrat està prop de Catalunya i el Baix Vinalopó molt més lluny. Només si es fes un transvasament cap al sud podríem dir que l'Ebre queda lluny de Catalunya. Però trobem que ens estem embolicant molt i això ja seria una altra història...