29 d’abril del 2009

Tortosa aprova els eixamples del Temple Sud i Camí de Roquetes, amb 1.141 habitatges nous

El ple de Tortosa va aprovar ahir al migdia els plans parcials Temple Sud i Camí de Roquetes, que permetran la construcció de 1.141 habitatges nous, i també que l'Ajuntament puga disposar d'una superfície per a equipaments públics de més de 27.000 metres quadrats. En aquest sentit, al pla Temple Sud ja s'ha començat a construir la caserna regional dels Mossos d'Esquadra, que ocupa uns terrenys de més de 4.300 metres quadrats, i també hi ha una reserva de 10.488 metres quadrats per al tercer institut de Tortosa. De fet, el ple també va aprovar ahir la cessió gratuïta d'aquests terrenys a la Generalitat, perquè el Departament d'Educació puga impulsar el projecte del nou centre de secundària. D'altra banda, el pla parcial del Camí de Roquetes també genera una important taca de terrenys destinats a usos públics, d'uns 12.000 metres quadrats. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va confirmar que una part d'aquests terrenys es destinaran a la futura llar d'infants municipal que l'Ajuntament té previst construir al barri de Ferreries. Segons Bel, aquest equipament absorbirà les places de la llar privada Mare Natura, a pocs metres de distància, que desapareixerà amb el desenvolupament del pla parcial de la Farinera, lloc en què es construirà el nou hospital de Tortosa.

Al pla parcial del Camí de Roquetes, que ordena la unió de Tortosa amb la població veïna, es construiran un total de 473 habitatges (el 25% seran protegits en règim general, i el 10%, de règim concertat). En aquest nou eixample destacaran les zones verdes i els nous vials, amb l'ampliació de l'entramat urbà de la zona de Quatre Camins. Al pla Temple Sud hi haurà un màxim de 668 habitatges (el 50% de protecció oficial), i cal destacar la construcció de dues torres de 15 plantes al costat de l'autovia de l'Aldea.

Els terrenys per al tercer institut. Els plans parcials Temple Sud i Camí de Roquetes s'han pogut aprovar de manera definitiva després dels acords preceptius de la comissió d'Urbanisme, de l'Agència Catalana de l'Aigua i de Carreteres de la Generalitat. A més, Ferran Bel va agrair la «seriositat i comprensió» dels propietaris del pla Temple Sud, que amb la cessió anticipada del sòl d'ús públic han permès a l'Ajuntament agilitzar la cessió dels terrenys a la Generalitat. En aquest sentit, l'alcalde no va estar-se de criticar la «incapacitat» del govern anterior, ja que Joan Sabaté va signar el conveni del pla parcial Temple Sud «just abans de les eleccions municipals del 2003». «Durant tot el mandat anterior, el govern de Sabaté va paralitzar aquest pla parcial, en lloc de desenvolupar-lo per poder disposar dels terrenys», va criticar Bel. Amb aquestes paraules, l'alcalde es defensava de les crítiques del PSC, que l'havia acusat de «posar pals a les rodes» al tercer institut per afavorir un centre concertat.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 29-04-2009 Pàgina 10

13 comentaris:

  1. Gustau, és veritat el que es diu a la Veu de l'Ebre que al Pla parcial del Temple hi haura dos edificis de dissett!!! plantes?

    ResponElimina
  2. No ben bé. Els dos edificis més alts seran dues torres de 15 plantes cadascuna. Després, hi haurà altres edificis de set plantes. Les dues torres estaran, segons el plànol presentat ahir, a la plaça del Bimil·lari i a la plaça de la Família.

    ResponElimina
  3. No he vist el projecte peró el que si que es veritat es que els constructors molts cops fan una planta sota taulada que fa que el projecte de 15 pugui, legalment esdevindre de 17 si s'afegeix un principal o un entresol.
    De totes maneres deixeu-me dir que a mi el projecte d'una ciutat compacta m'agrada molt més que les ciutats jardi, que son molt boniques peró ocupen molt de sol i per a mi no son sostenibles.
    Vull dir que prefereixo un edifici bonic de moltes plantes a les barrabasedes de Sant Josep de la Muntanya, Simpatica o els Canalets...
    Economica i socialment son molt més gestionables.
    Peró segur que com tot es del tot discutible.

    ResponElimina
  4. Pere; Tu ho has dit “es perfectament discutible”. Si els ajuntaments fessin el que s’ha de fer, les ciutats que tu anomenes “jardi” també foren perfectament “sostenibles”. El que passa que les normatives constructives , com la laxa reglamentació, encara no te en compte un tipus de vivenda autonoma ( que per cert ja esta inventada ) mentre es perden milions de lumens, calories, m3 d’aigua, Kwxh etc etc.. Particularment no accepto que la qualitat de vida sigui millor en un edifici de 15 plantes que en una unifamiliar. Els prefabricats, els nous materials, i les ganes, tecnicament ho permeten.

    ResponElimina
  5. Jo me pregunto si realment mos fan falta 1400 habitatges nous quan hi ha una animalada de buits a dins de Tortosa. A més a això se li han de sumar els mil i pico que aniran al camp de golf de vinallop (si medi ambien ho aprova) i els casi mil previstos a l'ARE que impulsa la generalitat a la ravla de la llet.

    Com no, Subirats Berenguer se posara les botes....

    En lloc de fer cases noves que no dixen caure les que ja tenen....

    ResponElimina
  6. Acabo de llegit el web municipal i cada cop tinc més clar que la ciutat de Tortosa va ser fundada el 16 de Juny de 2007 pel senyor Ferran Bel i Accensi.

    No pot anar així per la vida, no té dret a dir les mentides que diu, i a difarmar d'aquesta forma.

    Senyor Bel i Accensi, o vostè canvia o la gent el farà canviar.

    ResponElimina
  7. pere, "molt més gestionables" si no ests president de la comunitat.

    Projestes?., el que han de fer els constructors ( si poden ) es acabar el que tenen començat.

    ResponElimina
  8. Osti, tú!! això pareixerà Manjatan!! Uauuuuuhhhh!!
    Bel for President!! Bel for President!!

    ResponElimina
  9. Efectivament es una animalada el que volen fer quan parlen de construir mes vivendes quan hi ha un mercat captiu de vivenda buida que fa temor... Sabeu perque veritat ? Bussines is bussines!! I els demes que es fotin...! Pan para hoy, etc etc....Els ajuntaments i la Generalitat inclosa, volen trencar el mercat de la vivenda amb una sobre oferta que a la llarga anirá en contra dels efectes desitjats. No en volen senitr parlar de rehabilitació, ells nomes entenen d’obra nova. Aixo es sostenibilitat?

    ResponElimina
  10. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. La veritat, no entenc on està el problema... En l'alçada (haurem de vigilar que no toquin els molts d'avions que passen), en l'estètica (a algú pot ocasionar-li un esguinç de coll al girar la vista tan alt).
    Les torres formaran part de l'"estètica" nova de Tortosa. Potser passaran a formar part d'una nova identificació de la ciutat, com ho pot ser el monument de l'aguilucho, qui sap....
    "Siempre nejatifos, nunca positifos!!" (Van Gaal, dixit)

    ResponElimina
  12. Cases buides a Tortosa? potser us referiu a cases abandonades pels seus propietaris, aixó si a Tortosa ni ja moltes amb aquestes condicions.
    Per altra part esta l'ordenació del territori i jo aqui ho tinc clar, es molt millor una ciutat compacta,organitzada,estructurada, amb tots els serveis... que una ciutat plena de segones-primeres residencies que no tenen cap ordre ni concert i a la postre moltes no tenen ni els serveis més basics ja que estan ocupnt de manera il.legal el sol.
    Els Canalets, Sant Josep de la Muntanya o la Simpatica... son un exemple de insostenibilitat en termes urbanistics i a la postre un dia tots els tortosins tindrem que pagar-los la conecció a aquests serveis, voleu més exemple de igestionabilitat urbanistica o de territori?
    Criticar per criticar esta be o no cadascu pot fer el que li semble peró cal saber un poc del que estem parlant.

    ResponElimina
  13. Es veritat que les coses s’han fet malament en urbanisme durant dècades, i podrien haver estat millorables però aquí ningú ha parlat en cap moment que vulguem una ciutat desestructurada, però tu saps que els models canvien amb a mesura que hi ha nous materials i tecnologia i noves necessitats. Per la teva informació, efectivament a Tortosa hi ha cases buides perfectament habitables i que els seus propietaris prefereixen deixar-les com estan , perquè la LAU no els hi dona garanties i els processos de desnonament son extremadament llargs i costosos. Ara ja no diguem si el propietari ha d’anar a recuperar les quantitats endeutades en un altre procés quan normalment el llogater ja es il•localitzable..En un procés d’aquestes característiques, es molt trist que quan el procurador et dona autorització per entrar al pis en qüestió , el trobis tot destartalat i amb pintades a les parets com revenja a la denuncia del propietari. Pere; de pisos per llogar n’hi ha perfectament habitables amb al corresponent cèl•lula i en perfecte estat.
    Els exemples que has donat, Canalet etc .., efectivament no son models a repetir , per alguna cosa el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha assignat a Tortosa tres parcel•les per actuació estratègica residencial preferent. Al meu entendre a Tortosa no li correspon blocs de 15 plantes, si es això el que defenses, però ja saps que els promotors es mouen pel mercat, però també per l’índex d’edificabilitat , i això continua essent tant o mes perillós que les actuacions a les que has fet referència. Els peixos grans son els únics beneficiats d’una política d’habitatge d’aquestes característiques. Per contra, si s’afavoreix la rehabilitació de la vivenda amb crèdits tous i un IVA reduït, juntament en una llei d’arrendament que dones garanties; veuries com molts constructors locals tornarien a tenir feina.

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta