Tortosa reivindica la seua esplendor medieval amb l'exposició pròpia «Turtuxa, a l'extrem d'al-Àndalus»

La mostra inclou la làpida del castell i s'hi recupera un motlle d'orfebreria àrab.

Tortosa és una de les poques ciutats catalanes que han conservat vestigis materials de l'època de la dominació musulmana, però també un dels llocs on la important petjada andalusina ha estat menys estudiada. Per això, l'àrea de Cultura ha produït exposició Turtuxa, a l'extrem d'al-Àndalus, que s'inaugura el 26 de novembre amb una seixantena de peces de ceràmica i altres materials, datats entre els segles X i XIII. Un dels objectes més espectaculars és un motlle d'orfebreria àrab, cedit pel MNAC.

Tortosa no només va ser esplendorosa durant el Renaixement. També va ser igual o més important durant els segles de dominació musulmana. La mostra Turtuxa, a l'extrem d'al-Àndalus, es podrà veure fins 31 de gener del 2010 a la sala Antoni Garcia de l'antic escorxador, amb una seixantena d'objectes de ceràmica andalusina. A més, també hi haurà peces tan importants com la làpida funerària del jaciment del castell de la Suda, cedida pel Parador de Tortosa, i un motlle d'argenter que es va trobar al carrer Major de Remolins l'any 1900, i que ara tornarà a la ciutat gràcies a una cessió del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

A banda, també s'hi podran veure peces tan interessants com un casc militar anterior al 1148, acabat de restaurar, i que va ser trobat el 2003 al jaciment de la catedral; un tinter de marbre i una insòlita nineta feta de terracota, trobats el 1990 a la plaça de Sant Jaume; o una pipa per fumar haixix, localitzada l'any 2000 a la plaça de la Immaculada. A més, un dels comissaris de l'exposició, Albert Curto, va explicar que en l'exposició també es recullen altres peces localitzades a l'antic territori de Turtuxa –que fins i tot va arribar a esdevenir una taifa independent–, com el segell andalusí del castell de Miravet, trobat el 1998, o el conegut tresor de Masdenverge, cedit pel Museu del Montsià, amb els seus 157 dírhams de plata desenterrats a la finca del Negret cap al 1960. En canvi, en l'exposició no es mostrarà ni l'estela funerària andalusina que ja es va poder veure a la mostra Fronteres i cruïlles: patrimoni i contemporaneïtat, ni tampoc una arqueta musulmana feta de fusta i ivori, ja que aquesta peça es pot contemplar a l'exposició permanent de la catedral de Tortosa. Curto va concloure que l'exposició intentarà mostrar quin era el paper de Tortosa al món d'al-Àndalus; què se sap de la medina tortosina i dels seus ravals, a partir dels diversos jaciments localitzats i excavats; quins són els materials arqueològics que es conserven, i quina va ser la importància cultural d'ulemes locals com Abú Bkar, el Tortosí.

El regidor de Cultura, Joan Caballol, va assenyalar que la segona exposició de producció pròpia en dos anys –la primera va ser Fronteres i Cruïlles, inaugurada el 2007– demostra la capacitat que té l'Ajuntament de posar en marxa el museu de la ciutat a curt termini. Caballol va afegir que l'exposició és el fruit de més de dos anys de treball. A més, el regidor va destacar que, al marge de les peces exposades, serà interessant perquè ajudarà a explicar la petjada musulmana a la ciutat, així com a reivindicar la importància urbana, estratègica i cultural de la Turtuxa andalusina.


Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 17-11-2009 Pàgina 34