[Tribuna] 'La música a l'Ebre. Cultura viva i en moviment', per Dolors Queralt

No fa massa dies, en concret el 25 de setembre, es va realitzar la 29a Trobada Nacional de Bandes de Música de Catalunya a Jesús.

Prop de mil músics, aficionats i altruïstes, provinents d’arreu de Catalunya, però especialment de casa nostra, ompliren els carrers de música i de sons que, de tant sentir-los, ens són propers i formen part del nostre imaginari col·lectiu, d’aquell patrimoni immaterial que tant hem de defensar.

Un moment que va servir per deixar constància que, tot i les moltes dificultats com les contínues retallades econòmiques, o la creixent demanda en exigències burocràtiques i administratives amb què es troben, la constància i la voluntat dels homes i dones que en formen part, està aconseguint de mantenir viva una flama que crema des de fa més de cent anys a les nostres terres.

Ara bé, per si aquest no era un exemple prou vàlid, aquest diumenge passat els cantaires del cor Tyrichae, dirigits magistralment pel mestre director Raül Martínez i amb la sots- direcció de Cinta Ollé, oferiren un concert memorable, mostra del seu acurat treball durant aquests darrers deu anys.

Amb un variat i extens repertori, entre el qual m’agradaria destacar la composició “Oda de l’Ebre”, adaptació musical d’un poema d’en Joan Cid i Mulet, realitzada per Josep Ollé, jove promesa de la composició catalana i fill de Tortosa, feren les delícies del gran nombre d’assistents al concert, que van deixar petita l’església de la Puríssima, situada al centre del , cada cop més acollidor, nucli antic de la capital del Baix Ebre.

Les darreres paraules del concert, a càrrec del Sr. Manel Cabero, mestre de mestres directors i mentor d’en Raül Martínez, volgueren constatar un cop més, el reforç en el sentiment d’orgull i satisfacció que envaí els presents.

Les petites coses són les que ens fan grans.

Potser hi haurà qui considerarà aquest concert, o la trobada de bandes, com un fet complementari, un acte més de l’extensa programació cultural habitual, però no és així.

Des de la meua experiència i vinculació amb aquesta realitat, us puc ben assegurar que l’esforç, la constància, la tenacitat i la fermesa d’ideals i de conviccions que caracteritzen els i les músics que, setmana rera setmana durant anys, prioritzen els assaigs del seu grup coral, de la seua banda o conjunt, enfront d’altres aspectes relacionats amb la vida personal, la família o el descans, que de ben segur es mereixen, mereixen el nostre reconeixement i la nostra admiració.

Aquesta és la nostra gent, la gent de l’Ebre que ens sabem membres d’una comunitat més global, la dels Països Catalans, que ens sentim element actiu i protagonista i que entenem que ha de ser, a partir d’aquest tarannà, de la manera com ens hem de fer valer i com hem d’anar deixant constància de la nostra força i de la nostra presència.

Aquest és l’esperit que des d’Òmnium entenem i compartim, la millor manera que hi ha de fer cultura i de fer País.

Dolors Queralt i Moreso
és presidenta d’Òmnium Cultural a les Terres de l'Ebre
i secretària de la Federació catalana de Societats Musicals.