 |
| Ramon Miravall, Arcadi Oliveres i Miquel Caminal van participar divendres en una taula rodona sobre la retirada de símbols franquistes. |
Després de molts mesos d'indefinició, el secretari general de la UGT a les Terres de l'Ebre, Wifredo Miró, ha anunciat que el sindicat ha decidit sumar-se a la campanya de la Comissió per la Retirada de Símbols Franquistes de Tortosa. Fins ara, Miró havia dit que el monument ja formava part de l'entorn urbà. Però després d'un debat intern, la UGT ha arribat a la conclusió que el monument de la batalla de l'Ebre “regalima ideologia franquista” pertot arreu. El pronunciament de la UGT per la retirada del monument de Tortosa es va fer públic divendres passat, en una taula rodona que la comissió va organitzar a l'auditori de Tortosa. En l'acte hi participaven l'historiador local Ramon Miravall; el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, i l'exdirector del Memorial Democràtic, Miquel Caminal.
Miró era un dels convidats de l'anomenada filera zero de l'acte, en representació de la UGT de l'Ebre. “Avui mateix [divendres per al lector] hem tingut una reunió i hem acabat de prendre la decisió”, va relatar Miró. Segons va precisar, “era l'única manera d'anar amb dignitat” a l'homenatge que el sindicat va fer dissabte al Pinell de Brai, per recordar els seus afiliats morts durant la batalla de l'Ebre. En la mateixa filera zero hi havia Àlvar Casanova, de CCOO; Joan Montesó, de la Unió de Pagesos, i José Carlos Pobes, del sindicat USTEC. Eduard Ena (PSC), Emili Nieto (ERC) i Jordi Jordan (ICV) també van apostar per la retirada del monument. Però tant CiU com el PP van declinar participar en l'acte.
Publicat a El Punt
Des dels meus trenta-quatre anys d'afiliat ugetista celebro, ara, tant com he lamentat la natació entre dos aigües posada en practica durant tota la polèmica dels passats mesos. Wifredo, potser no calia esperar a la taula redona del divendres o l'acte del dissabte del Pinell per a debatre ( si és que calia ) sobre el tema, prendre una decisió i fer-la publica.
ResponEliminaUna cosa es que d'afiliats en puguin hi haure de totes ( o casi ) les idiologies, l'altra es la memòria històrica, els orígens i la identitat.
Més val tard que mai però deu ni do que s'haiguen hagut de pronunciar després de mesos i mesos de silenci.
ResponEliminaJO hi vaig assiatir a la taula i pel que vaig entendre CCOO i l'USTEC també donen suport. Llavors, Òmnium Cultural? Què se n'ha fet? On està la dignitat democràtica? O és que a la presidenta encara li poden els colors polítics?
Gustau, podries posar frases de les persones que van intervindre, hi ha alguna perla d'una contundència total i d'altres d'una baixesa igual. Per exemple, Sisco Lahosa, coma director de l'Institut Bau va jsutificar la decissió del claustre de no canviar el nom del centre pq no es canviava el nom de la Plaça ni es retirava l'àguila del riu. Té collons que ho trobés just.
Crec que l'acte del divendres va ser molt important. Com més es parla del tema, més gent s'adona del que siginfica realment aquestes qüestions. Gent que fa temps, estava en contra de canviar-los, ara ho estan replantejant. Gent que era passives, poc a poc, entenen que els hi han amagat una part de la seva historia, i els han enganyat dient que si no parlem de aixo, es com si no hagues passat.
ResponEliminaEl tema de l'institut, potser no és el mes visible, pero si el més fort (per mi). A banda de ser el més facil i barat de canviar, tenir aquest nom just en un lloc d'educacio, pos, es impressionant. Si fos qui mana, començaria per aqui.
Òmnium: Presidenta, de CIU; vicepresident, d'ERC. Sensacional. Clar, clar estan personalment, i no representant cap partit. Però una cosa a l'estomac algú l'ha de tindre.
ResponEliminaA banda de la militància de la presidenta, cal pensar ( o no? ) que la cessió per part de l'Ajuntament d'un espai al centre cívic de Ferreries res té a veure amb la laxitud de l'entitat en vers el monument. Per cert, Muriel Casals, presidenta nacional, que va inaugurar la fira de Jesús i es va fer la foto "d'agraïment" per les dependències, no consta que se li preguntes sobre el monument, o si ?. Suposo que, de la retirada de l'estàtua de la victòria de Diagonal/Passeig de Gracia de Barcelona, sí que hi estava d'acord.
Una de les coses que em va sorprendre a l'acte del divendres, és que el public, i molts d'opinions del public es podrien considerar "generalment" d'esquerres. Dels anomenats "dretes", cap veu, ni a favor ni en contra.
ResponEliminaCrec que part del problema resideix aqui, que molta gent encara ho veu com una lluita esq/dreta, quan hauria de ser "de calaix" per qualsevol democrat, sigui del color que sigui.
Brian, si em permets, els efectes d'una guerra fratricida, cruel i despietada tants cops, solen costar segles d'apanyar. Els d'una dictadura tant vinclada a determinats sectors d'un i l'alter bàndol, cosa pareguda.
ResponEliminaLa reconciliació, la Pau vertadera, encara està pendent de molts de fils. Més encara quan l'esquerra no és esquerra i ha claudicat tant.
La mostra, el monument i les reaccions tardanes.
Ens hem d'adonar del que significa un pont tallat i que separa més que dos barris de la ciutat. En una ciutat manipulada des dels romans, des de la destrucció, possible, d'Hibera i la preferència romana a Dertosa.
Cartaginesos i guerres púniques. Pobles i tribus iberes.
Si investigues, al menys, tens dubtes de quan comencen les divisions.
Reconec que estic influenciat pel llibre que estic llegint, i recomano sense embussos als amants de l'historia de la ciutat, "Hibera Iulia Ilercavonia Dertosa" de Mariona Valldepérez Ayxendri.