El primer gran edifici de la Dertosa romana, al subsòl del Palau del Bisbe de Tortosa

TORTOSA (Baix Ebre).- La cruïlla dels carrers Croera i Ciutat amb els carrers Taules Velles i Doctor Ferran ja es considerava l'epicentre de la Dertosa romana. I ara s'ha descobert que la Casa del Vicariat, una planta baixa annexa al Palau Episcopal de Tortosa, ocultava sota el terra una de les troballes arqueològiques més rellevants de les últimes dècades a Tortosa. Es tracta d'un podi que formaria part d'un edifici públic de grans dimensions, datat a l'època de l'Alt Imperi romà -abans del segle II de la nostra era-. La troballa va tenir lloc arran d'unes obres de manteniment i ha permès deixar a la llum una tram de mur de tres metres de longitud per més de dos d'altura, sense que encara s'haja pogut arribar als fonaments. Per als arqueòlegs, l'aparició de l'estructura confirma definitivament la rellevància administrativa i econòmica de la ciutat durant l'època de dominació romana.

La intervenció efectuada pel Gresepia (Grup de Recerca del Seminari de Protohistòria i Arqueologia) de la URV durant les últimes setmanes ha confirmat l'abast històric d'una troballa inèdita i "excepcional", en el context de la Dertosa romana atès que, fins aquests moments, tot i les referències documentals, no existia pràcticament cap vestigi arquitectònic rellevant que avalés la condició de "ciutat més important entre Tarragona i Sagunt", en termes econòmics i administratius, segons ha recordat el responsable de l'excavació, Ramon Ferré.

El podi descobert està format per un basament de formigó i carreus de pedra sorrenca, sobre el qual se sustenta un mur de 80 centímetres d'amplada i més de dos d'alçada -no s'ha aconseguit arribar a la base, que podria trobar-se fins a sis metres de profunditat, per sota del nivell actual del riu-. Segons ha apuntat l'arqueòleg responsable del Gresepia, Jordi Diloli, podria tractar-se d'una de les parets d'un "edifici públic" de l'època, el fòrum o bé un temple, anterior al segle II. L'excavació ha permès constatar que hauria estat en ús fins que va ser omplert de sediment i, posteriorment, utilitzat com a espai funerari, fet que corroboraria la troballa d'un enterrament infantil posterior al segle V.

Els arqueòlegs aspiren ara a poder continuar estudiant l'estructura, que podria tenir continuïtat en el subsòl de l'edifici annex, de propietat municipal "Hem de continuar el treball i aclarir el que era l'edifici", ha indicat Diloli, convençut que, per la seva rellevància, l'espai mereixeria ser adequat i obert al públic per fomentar el coneixement de la ciutat antiga.

Una fita inèdita des dels treballs de l'arquitecte Joan Abril a principis del segle XX -a la zona posterior de la Catedral-, que supera l'excavació d'un tram de muralla romana l'any 2000 i que resulta especialment significativa, ateses les dificultats amb les quals han topat habitualment aquestes excavacions. "La idea és redescobrir la Tortosa romana, clarificar la seva fundació urbana i com es desenvolupa com a ciutat", ha afegit.

Troballa accidental

La troballa es va produir arran la demanda dels responsables de l'Hospitalitat de Lourdes que ocupen l'immoble d'una intervenció de manteniment per part del bisbat davant la presència de fortes humitats provinents del subsòl. El responsable del Pla Director de la Catedral, l'arquitecte Josep Lluís, ha explicat que es van iniciar una actuació que preveia rebaixar el nivell del terreny en uns 50 centímetres per oxigenar el terra. En aquest punt van aparèixer els vestigis més superficials del mur.

Un cop constatada la importància del descobriment, el bisbat va demanar l'ajut de la URV perquè es fes càrrec del projecte d'excavació, que va ser incorporat dins del Pla Nacional de R+D+i del Ministeri d'Educació i Cultura. "Fruit d'aquesta col·laboració han sortit peces molt importants. S'ha posat cara al vell somni que hem tingut de la Dertosa", ha subratllat el mateix Lluís.

"La dimensió d'una ciutat arrenca quan fa els seus equipaments i estem davant d'un de molt notable", ha afegit, per concloure que l'estructura "obre una nova dimensió" en la consideració d'un espai que es considerava el "cor de la ciutat" -que engloba la zona de la Catedral i el Palau Episcopal, on tampoc es descarta que existís un port fluvial romà-, però sense vestigis directes, que permet contrastar les teories anteriors.

L'administrador del bisbat de Tortosa, Josep Lluís Arín, ha mostrat la seva satisfacció per la descoberta perquè ha permès "anar del fonament de les lletres escrites a la pedra", tot recordant la vinculació de l'Església amb la història de la ciutat.

Via ACN