Els quatre consells comarcals gestionaran la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre

TORTOSA (Baix Ebre).- La Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre serà gestionada, finalment, a través d'un consorci públic que constituiran els quatre consells comarcals. Tot i que, aquest estiu, la Generalitat havia previst constituir una societat privada que gestionés aquesta Reserva, finalment, s'ha optat per aprofitar l'ens que estaven impulsant els consells comarcals de l'Ebre per coordinar i impulsar les polítiques ambientals del territori. L'objectiu és que el consorci estigui plenament operatiu a principis d'any, i que els emprenedors i empresaris ebrencs puguin utilitzar la nova marca que generarà la Reserva aquest 2014. Pel que fa al finançament, el Govern ja n'ha garantit els recursos.

El Govern ha optat, finalment, per fer servir el nou consorci de polítiques ambientals que estaven impulsant des dels consells comarcals per gestionar també la Reserva de la Biosfera. Actualment, s'està en fase d'elaboració dels estatuts del nou ens amb l'objectiu que estigui operatiu a principis d'any.

Aquest consorci, que també integrarà l'actual CODE, s'encarregarà, com ha explicat el codirector tècnic del CODE, Josep Aragonès, de gestionar, coordinar, i executar les competències ambientals dels municipis i de gestionar la Reserva. La Generalitat estarà representada per la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre que serà l'organisme de qui pivotarà aquesta governança. A més, s'aprofitarà el paper del consell promotor de la candidatura EbreBiosfera per transformar-lo en un consell consultiu, on hi seran les més de seixanta entitats que van impulsar la candidatura, així com la Cambra de Comerç de Tortosa i el Campus de l'Ebre de la URV.

Aquest funcionament més institucional es veurà reforçat per la creació de dos observatoris d'indicadors, un ambiental i l'altre socioeconòmic; així com de dos taules de coordinació dels sectors agroalimentari, per una banda, i turístic. També s'ha decidit constituir quatre comissions de treball consultives: economia, patrimoni cultural, patrimoni natural, i agricultura.

Sobre el finançament de la Reserva, tot i que no s'han concretat xifres, el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha confirmat que hi ha partides garantides en els pressupostos del 2014. Així, hi ha recursos que s'assignaran directament del Departament d'Agricultura, i d'altra banda, també del Departament d'Empresa i Ocupació. En aquest sentit, en les properes setmanes se signarà un conveni entre el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) i els quatre consells comarcals, a través de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece).

D'altra banda, un cop implementades algunes actuacions, des de la Reserva es confia poder atreure nous fons de finançament, ja siguin europeus o, sobretot, privats.

Segons ha explicat Aragonès, l'objectiu és que a principis d'any estigui en marxa el Consorci i la resta de organismes vinculats amb l'objectiu de determinar les actuacions que s'han de dur a terme a curt termini, un cop garantit el finançament. "No estem parlant de cinc anys vista sinó de què podem fer aquest any o l'any vinent", ha detallat.

Precisament, una de les actuacions més immediates serà la creació d'una marca pròpia de la Reserva. "Sabem que s'està creant molta expectativa i necessitat però ho hem de fer de forma meditada perquè una marca sense contingut no serveix de res. Cal que serveixi per donar valor afegit als nostres productes i serveis", ha manifestat Aragonès. L'objectiu és que els emprenedors ebrencs la puguin fer servir durant aquest 2014.

Alguns d'aquests nous detalls sobre la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre s'han donat a conèixer en el marc de les jornades 'Baix Ebre Avant' que s'han dut a terme al viver d'empres del Consell Comarcal del Baix Ebre, a Camarles. Una de les taules més destacades de les jornades ha estat la participació de diferents representants d'altres reserves de la biosfera de l'Estat, com és la de la Sierra de las Nieves, a Andalusia; la de La Palma, a les Illes Canàries; la de Menorca; o l'altra reserva catalana al Parc Natural del Montseny.

Les reserves que ja porten molts anys constituïdes han destacat la importància de tenir una marca de qualitat i caracterització del producte per tenir èxit; i també han advertit que aquest reconeixement és una "oportunitat" però no una figura de protecció.

Via ACN (Anna Mayor)

Imatge Consell Comarcal del Baix Ebre