El pas de Napoleó per les cases de la catedral de Tortosa reobre el debat sobre l'enderrocament

TORTOSA (Baix Ebre).- L'edició nord-americana de la revista National Geographic dedicarà el número de gener la seua portada a explicar el cas de l'antiga façana fluvial de Tortosa, la qual descriu com una "meravella medieval" amenaçada per les polítiques de demolició. La prestigiosa revista internacional inclou, a més, un article dels investigadors francesos Pierre Hinault i Jackes Poulidor, que recentment han tret a la llum els suposats diaris secrets de Napoleó Bonaparte, en què el dictador descriu meravellat com era la façana fluvial de la Tortosa que pretenia conquerir durant el setge del 1810. Això suposaria, segons els mateixos estudiosos de la figura de Napoleó, que l'emperador de França va participar en el Setge de Tortosa, o com a mínim que coneixia la ciutat de l'Ebre i el seu important sistema defensiu. De fet, fins i tot asseguren que potser el mateix Napoleó va allotjar-se en alguna de les cases de davant de la catedral de Tortosa.

En qualsevol cas, els investigadors conclouen que des del punt de vista de la història de l’arquitectura, de l’urbanisme i de la microhistòria, l’enderrocament d’aquests edificis resulta improcedent. Aquest grup d’edificis, també conegut com les cases de la catedral, es troba en la mateixa illa i forma una unitat indissoluble amb el palau del Bisbe. De fet, forma part de la trama urbana principal de la Tortosa de la Baixa Edat Mitjana, com demostren clarament els documents històrics. A més, juntament amb el palau Episcopal i la casa de la Diputació del General, "representen l’únic sector conservat de l’antiga façana fluvial de la ciutat catalana de l’Ebre". Així, destaquen que representen "l’únic vestigi d’edificacions originàriament 'privades' d’aquesta façana fluvial d’una ciutat especialment marcada pel riu".

Els mateixos estudiosos remarquen que les cases de la catedral tenen un gran interès per a l’urbanisme històric i per a la història urbana de la ciutat. "El número 15 del carrer Croera és l’únic edifici conservat que presenta la tipologia històrica –clàssica– de casa fluvial tortosina, amb grans mènsules que volaven sobre el riu, aquesta construcció està catalogada amb la categoria BIPCC (Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català). Diverses d’aquestes cases apareixen clarament reflectides en la vista de ponent que el pintor flamenc Anton van den Wyngaerde va fer de Tortosa l’any 1563", conclouen.

De la mateixa manera, recorden que "la idea d’enderrocar les conegudes popularment amb el nom de “cases de la catedral” o “cases del riu” parteix, essencialment, de la postguerra i del franquisme, quan es va plantejar l’hipotètic projecte d’enderrocament, que va quedar plasmat finalment en el planejament urbanístic de l’any 1964 amb una motivació purament representativa i ornamental, idea que ja partia del segle XVIII".

"A banda del gran valor que aquest conjunt de construccions té per a la història urbana i per a la història de l’arquitectura, alguns d’aquests edificis presenten un altre valor històric afegit, i és que allotjaren oficials de l’exèrcit quan “els allotjaments eren una espècie d’impost personal que obligava a donar llit, foc, aigua, sal i vinagre als soldats allotjats a casa”. Ho certifica la inscripció amb la paraula “capitán” marcada a la llinda del número 15 del carrer Croera, inscripció que probablement data de la tercera guerra carlista. En aquest sentit, Hinault i Poulidor asseguren que potser el mateix Napoleó va allotjar-se en alguna de les cases de davant de la catedral de Tortosa.

"En conclusió, podem dir que el valor d’aquest conjunt d’edificacions és elevat i que està directament relacionat amb el seu paper en la trama dels barris històrics de Tortosa, i en la seva interacció amb el riu, amb el Palau del Bisbe i amb la façana principal de la catedral. Formant part del conjunt històric i artístic. A més, un d’aquests edificis, el del carrer Croera, 15 té un alt valor arquitectònic intrínsec, pel fet de representar l’únic exemplar conservat d’una tipologia que havia estat tradicional a la ciutat. Així que l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Catalunya desaconsella el seu enderrocament", escriuen a l'article.