“Quan creus que ja s’acaba torna a començar, i torna el temps dels monstres que no són morts –i el silenci fa niu en la vida, fa niu en les coses-, quan creus que ja s’acaba torna a començar.”
Sentiments de solidaritat, en primer lloc, cap a les persones encausades donat l’objectiu pel qual es van mobilitzar, i per la seva trajectòria de participació en diferents moviments socials i polítics al nostre territori. Trajectòria que, estic convençut, no ha estat aliena a la seva detenció, acusació i ara judici.
I en segon lloc, sentiment de rebuig cap un altra actuació repressiva contra una part del moviment social ebrenc. Una actuació que em recorda vells temps en que es criminalitzava la rebel·lia d’aquelles persones que ens oposàvem, a un règim dictatorial primer, i després a tot una sèrie de decisions polítiques que, sota el paraigües de la democràcia, continuaven sent injustes i no donaven resposta a les reivindicacions i necessitats del conjunt de la nostra ciutadania.
I també, desproporcionada respecte les faltes comeses si ho comparem a com s’actua contra el malbaratament dels recursos públics en obres clarament deficitàries o contra el frau fiscal que s’ha dut, i es du, a terme contra la hisenda pública, o dels casos Bárcenas i Palau per posar alguns exemples. I mentrestant continua la xenofòbia, o l’apologia del feixisme i el nazisme, o tuits difamatoris amb amenaces de mort contra tothom que reivindica uns Països Catalans lliures i sobirans.
Tampoc m’hagués imaginat que el mateix Departament d’Ensenyament es personés com acusació. Almenys, mai ho va fer la direcció de l’institut en l’època en que jo vaig estudiar, ans al contrari, alguns d’aquells professors van ser víctimes d’aquella dura, injusta i aberrant política repressiva. Una persecució i repressió que en altres temps s’aplicava de forma sistemàtica cap aquelles persones que pensàvem diferent i volíem canviar les coses, i que ara, potser de forma més selectiva, però amb igual duresa, s’aplica cap aquelles persones que s’impliquen en les mobilitzacions de denúncia de l’actual situació econòmica que condemna moltes famílies a la pobresa o desnonament dels seus habitatges, contra la privatització de serveis públics essencials o en defensa d’uns drets col·lectius que dia a dia es veuen més amenaçats, o en la defensa del nostre territori.
Haurem d’estar alerta i ser solidaris amb aquelles persones que pateixin la repressió. No podem permetre retornar als vells temps, ni que el paràgraf que he reproduït al principi torni a ser vigent. La lluita per la independència de la nostra nació, la defensa de l’Ebre, la redistribució de la riquesa i la millora dels serveis públics essencials, no poden ser perseguits per a mantenir els privilegis d’una minoria enfront de les necessitats de la gran majoria de la nostra població.
Per tant, expresso el meu rebuig rotund a l’acusació i al judici que es celebrarà el 19 de juny contra aquestes tres persones, que amb la seva lluita ens representen a moltes més.
Paco Gas és alcalde de Roquetes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.