L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i la presidenta de la Federació Catalana de Ciclisme, Carme Mas, van visitar ahir les obres del complex ciclista que l'Ajuntament construeix a Vinallop, al costat de la nova pista coberta. El projecte té un pressupost d'1,3 milions, amb una subvenció de 550.000 euros de la secretaria general de l'Esport, i la previsió és que el complex puga entrar en funcionament aquest estiu. De fet, Bel va explicar que les obres s'han endarrerit uns mesos perquè han preferit soterrar una línia elèctrica que travessa els terrenys. El complex ciclista inclourà una zona de pàrquing, graderies i un edifici amb vestidors, sales de reunions i magatzem. Segons Bel, serà un equipament pioner a Catalunya i a la resta de l'Estat. Així, a més d'un circuit de ciclisme en carretera de 1.025 metres, també hi haurà un circuit de BMX de 270 metres, on es podran fer campionats estatals; un circuit de trial de 2.385 metres quadrats, i un recinte escolar de 780 metres quadrats.
La segona convocatòria de concentració contra els pous d'emergència de Vinallop, que tindrà lloc demà en una de les finques afectades per les obres, arriba amb l'ambient enrarit. La primera convocatòria es va suspendre fa tres setmanes a causa de la pluja, i aquesta setmana la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va denunciar les pressions de la Generalitat al propietari dels terrenys. Segons la PDE, aquest veí hauria estat amenaçat amb l'obertura d'un expedient sancionador, si no esborra el mural reivindicatiu que van pintar a la paret d'una casa de camp. L'argument és que el mural podria distraure els conductors que circulen per l'eix de l'Ebre (C-12). D'altra banda, la nit del 10 d'abril passat els bombers van haver d'apagar un incendi als terrenys en què s'ha de construir la canonada que connectarà els pous de Vinallop amb la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT). Un foc que podria haver-se originat quan algú va abocar un líquid inflamable, tot i que ningú ha reivindicat el presumpte sabotatge. La concentració de demà començarà a les 11.30 h, i també servirà a la PDE per rebutjar la possible inclusió del riu Sénia a la demarcació hidrogràfica de l'Ebre.
L'Ajuntament avançarà a Adif un aval de 2,6 milions per desbloquejar el projecte
Primer pas per desbloquejar la reforma de l'estació de trens de Tortosa i recuperar els terrenys que Renfe té en desús al centre de la ciutat. Així va anunciar-ho ahir l'alcalde, Ferran Bel, en acabar la reunió amb diversos representants de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif), que van desplaçar-se a Tortosa per impulsar l'aplicació del conveni signat el novembre del 2006. Les obres començaran a la tardor, i la nova estació terminal hauria d'estar en funcionament a mitjan 2010.
L'Ajuntament de Tortosa i Adif van constituir la comissió de seguiment que ha de vetllar per l'aplicació d'un conveni signat el novembre del 2006, però que estava encallat, tot i que ja feia nou mesos que el consistori havia aprovat el projecte de reforma de l'estació. «L'Ajuntament va córrer tot el que va poder, i també havíem fet córrer la comissió de Patrimoni», va recordar Ferran Bel. El projecte preveu l'eliminació de les vies en desús i la transformació de l'estació de Tortosa en una estació terminal, amb cinc andanes i una andana a la capçalera. Amb les obres, s'eliminarà l'actual pas subterrani i es connectarà la zona de l'Eixample amb la ronda Docs i l'avinguda de la Generalitat. A més, es renovarà el tancament de l'estació, es construiran marquesines noves i es rehabilitarà l'edifici per millorar l'atenció als usuaris. Bel també va remarcar que les obres es faran sense afectar el trànsit de trens i el servei als viatgers. L'alcalde, que ahir parlava com a president de la nova comissió de seguiment, va anunciar el nou calendari que seguirà el procés. Segons Bel, els organismes d'Adif aprovaran el projecte de reforma de l'estació al maig, i les obres podrien estar adjudicades a l'octubre. Així, els treballs haurien de començar a la tardor, amb un termini d'execució de sis mesos, perquè la nova estació de Tortosa puga entrar en funcionament cap a mitjan 2010, amb un retard d'almenys un any sobre el calendari inicial.
En aquest sentit, Bel va detallar que ahir els representants d'Adif van proposar l'ajornament de l'inici de les obres i renegociar el conveni. Aquesta va ser la reacció d'Adif a la demanda de l'Ajuntament sobre la necessitat que la reforma de l'estació de Tortosa puga finançar-se a través de la disposició addicional desena de l'Estatut, com es farà amb l'estació barcelonina de la Sagrera. Però Bel va deixar molt clar que la voluntat de l'Ajuntament és no retardar encara més el procés, sinó propiciar l'inici de les obres. Per tant, el consistori presentarà, tal com es preveia en el conveni, un aval d'un màxim de 2,6 milions d'euros, perquè Adif puga començar les obres mentre es busquen altres fórmules de finançament. «Si en altres llocs s'han buscat altres solucions, aquí també podem fer-ho; però no volem que això puga servir d'excusa per no començar les obres», va insistir Bel.
De fet, a més dels 2,6 milions per costejar la reforma de l'estació, l'Ajuntament també haurà de pagar 3 milions d'euros més per expropiar els terrenys que Renfe té en desús des de l'entrada en funcionament del corredor del Mediterrani. Uns diners que, segons el conveni, Tortosa podria recuperar a partir de l'aprofitament urbanístic dels terrenys; una operació «més complicada» en el context actual de crisi econòmica. Amb tot, l'expropiació dels terrenys no podrà començar fins que Adif els haja desafectat. I la desafecció no serà viable fins que no entre en funcionament la nova estació, a mitjan 2010.
El pas del temps i l'actual crisi econòmica han convertit en dolent un conveni que, el novembre del 2006, el govern de Joan Sabaté va saber vendre com l'ocasió del segle. Ara és més difícil d'entendre que, per poder disposar d'uns terrenys que Renfe ja no usa, i que la ciutat va saber cedir el segle XIX perquè es construís l'estació i es facilités el pas del ferrocarril, Tortosa haja de pagar 3 milions d'euros. I 2,6 milions més per costejar les obres de millora d'una estació que Renfe i Adif han tingut oblidada durant anys.
El meu company Eduard Ena va denunciar el mes de març passat, a través d'una pregunta al ple, les intencions del govern del senyor Bel i Accensi d'hipotecar l'estadi municipal. Ena, com també havia avançat el diari el Punt, argumentava la seva pregunta amb la revelació, a través d'un decret, que el govern municipal estava preparant la documentació per passar els terrenys de les instal·lacions esportives municipals de Ferreries de Bé Demanial a Bé Patrimonial. O el que és el mateix, desafectar l'estadi com a bé públic i tenir via lliure per poder-lo hipotecar.
Si bé en aquell ple, el senyor Bel va passar mig de puntetes per aquest tema com si no anés amb ell, ja aleshores va pronunciar una frase prou reveladora: “Tampoc no passaria res si hipotequem l'estadi”. I així, amb aquesta remor de fons vam arribar al ple del mes d'abril on les sospites que hipotecaran l'estadi ja són pràcticament una realitat i més quan ni el senyor Bel ni la regidora encarregada de l'operació, la senyora Roigé, han desmentit aquesta situació. Ara, això sí, per començar a preparar el terreny per assentar entre l'opinió pública la hipoteca de l'estadi, miren cap enrere i busquen exemples que, ho sentim molt, no podran trobar. Perquè els socialistes mai van ni pensar en hipotecar l'estadi ni el parc municipal. La senyora Roigé i el senyor Bel posen en perill l'estadi i no els tremolarà un dit en hipotecar-lo. Els socialistes no l'hauríem posat mai en perill. Vam preveure una remodelació integral de les instal·lacions esportives i per garantir-ne la viabilitat econòmica es va decidir que es faria una concessió per a la seva explotació privativa, però mai posant en risc un bé com l'estadi que ara, si per mala sort no es pogués fer front a la hipoteca, podria passar a mans privades. El senyor Bel i la senyora Roigé, que alimentaven la polèmica del velòdrom, són responsables que avui encara no tinguem piscines a Tortosa i ara seran els artífexs de la pitjor operació econòmica dels darrers temps: la hipoteca de l'estadi.
Cada dia que passa aquest govern gestiona més malament els interessos dels tortosins i tortosines. Des de l’arribada a l’alcaldia del senyor Bel i Accensi, el nostre ajuntament s’ha endeutat en més de 12 milions d’euros (dos mil milions de les antigues pessetes), i l’empresa municipal GUMTSA en prop de 6 milions d'euros (mil milions de les antigues pessetes). El govern socialista havia aconseguit sanejar l'economia municipal, actuava amb responsabilitat per garantir la viabilitat econòmica de les seves actuacions a emprendre al municipi, precisament per no hipotecar el futur de Tortosa.
Aquest és un tema de calat. Per què, s’imaginen que passaria si ens venguéssim el parc, la plaça de l'Ajuntament o l'escorxador? Això és el que el nostre alcalde vol fer amb l'estadi municipal de Ferreries. I molt em temo que això serà el principi. Què serà el proper?
Ricard LLeixà Vero és membre de l'executiva del PSC a Tortosa
L'Ajuntament lloga un altre local per als passos, fins que s'acabin les obres a l'església de Sant Antoni
L'interior de l'antiga església de Sant Antoni, on s'ha de construir el futur centre d'interpretació de la Setmana Santa de Tortosa, és actualment un espai sense coberta, envaït per les males herbes i per tot tipus de brossa. Els veïns veuen amb optimisme que el Bisbat haja decidit cedir aquest espai a l'Ajuntament, que ja s'hauria compromès a fer una neteja d'emergència del solar. De fet, no serà el primer cop que s'hi han de fer actuacions de neteja, ja que alguns veïns hi aboquen deixalles des de les finestres de casa seva. D'altra banda, el consistori ha llogat un altre local al raval de Sant Llàtzer, per guardar els passos de Setmana Santa.
L'anunci de la propera rehabilitació de l'església de Sant Antoni, destruïda durant els primers mesos de la Guerra Civil i abandonada durant anys pel Bisbat de Tortosa, ha suposat una espurna d'esperança per als veïns d'aquest solar del carrer Montcada. En aquest sentit, fa anys que es queixen que altres veïns incívics no dubten a llançar-hi per la finestra tota la brossa i les deixalles que originen. Així, alguns veïns van optar per abandonar el barri, cansats de les pudors i de les denúncies sense cap efecte. Al solar de l'església de Sant Antoni, que també ha estat utilitzat recentment com a magatzem de les obres que s'han fet al carrer Montcada, s'hi acumulen peces de roba bruta, restes de menjar i aparells vells de televisió, així com arbustos i males herbes. També hi ha bolquers, ampolles buides, mobles i cadires trencades, una tassa de vàter, matalassos, antenes, les parts d'un llit, envasos de productes de neteja i animals morts, com ara gossos o galls dels que s'utilitzen per organitzar baralles.
Amb tot, aquesta situació estaria a punt de solucionar-se. Durant el pregó de Setmana Santa, l'alcalde de Tortosa va anunciar que l'Ajuntament i el Bisbat havien arribat a un acord per rehabilitar l'antiga església de Sant Antoni i instal·lar-hi el centre d'interpretació de la Setmana Santa. Ferran Bel va detallar que ja havia encarregat el projecte a l'empresa municipal de gestió urbanística (Gumtsa), amb l'objectiu que les obres poguessin començar enguany, després de signar un conveni de cessió gratuïta amb el Bisbat. Segons Bel, el centre d'interpretació de la Setmana Santa serà un equipament de caràcter turístic i cultural, que inclourà una exposició permanent dels passos de les confraries tortosines. Per la seua banda, el president de l'Agrupació de Confraries, Josep Borrell, també va explicar ahir que el conveni serà a tres bandes, ja que les confraries cediran els seus passos perquè siguen exposats.
I ara, cap a Sant Llàtzer. La junta de govern local de Tortosa va aprovar el 6 d'abril, per la via d'urgència, adjudicar un nou contracte de lloguer per poder instal·lar diversos elements de festes i els passos de Setmana Santa, fins que estiga construït el centre d'interpretació a l'església de Sant Antoni. L'Ajuntament pagarà un lloguer mensual de 1.392 euros a l'empresa Nou Fèmina Tortosa SL, a canvi d'utilitzar un magatzem climatitzat i amb tots els serveis, al número 132 del carrer Barcelona. Per tant, les confraries canviaran el local actual al barri de Remolins per aquest nou magatzem al raval de Sant Llàtzer, on podran tenir els seus passos en més bones condicions.
Una obra «necessària». La rehabilitació de l'antiga església de Sant Antoni i la construcció del nou centre d'interpretació de la Setmana Santa és una obra «molt necessària», segons el president de l'Agrupació de Confraries. Josep Borrell va remarcar ahir que feia anys que negociaven amb el Bisbat la cessió del solar, i va assenyalar que el museu dels passos de la Setmana Santa servirà per implicar més les confraries en l'organització dels actes de Setmana Santa, però també amb una activitat cultural de caràcter permanent al llarg de l'any. Borrell va fer un balanç positiu de la Setmana Santa d'enguany, tot i la suspensió de la processó de Divendres Sant a causa de la pluja.
L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i responsables de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) tenen previst constituir avui la comissió de seguiment que ha de desbloquejar la cessió dels terrenys de Renfe i la reforma de l'estació. La comissió estarà formada per tres membres d'Adif i tres més del consistori. L'objectiu d'aquesta primera trobada serà concretar un calendari d'execució i la pròxima subhasta pública de les obres. El govern de Tortosa ja va aprovar el projecte de reforma de l'estació el juliol del 2007, amb un pressupost de 2,2 milions d'euros, a partir d'un conveni marc signat el novembre del 2006.
L'Ajuntament de Tortosa va fer públic ahir el seu balanç oficial sobre el turisme que ha rebut la ciutat durant les vacances de Setmana Santa. Segons les dades de l'àrea municipal de Turisme, els allotjaments turístics van assolir el 100% d'ocupació, amb un increment del nombre de turistes procedents de la resta de l'Estat espanyol, sobretot del País Basc. Per contra, s'ha detectat una disminució del nombre de visitants estrangers, a excepció dels del Regne Unit. D'altra banda, el nou Centre d'Interpretació del Renaixement, instal·lat a l'Espai Sant Domènec, ha registrat un total de 339 visitants, cinc vegades més que durant un cap de setmana normal, i també ha estat important la presència de turistes al nou passeig de les Fortificacions. Finalment, un 45% de les consultes a les oficines de turisme eren només sobre Tortosa, mentre que un 37% també demanaven informació de les Terres de l'Ebre.
Les actuacions més destacades són la reforma del carrer Llarg de Sant Vicent, la rehabilitació del parc municipal i la construcció la Casa de la Música
La junta de govern local de Tortosa va adjudicar la setmana passada un paquet d'obres per valor de més de 6 milions d'euros, que començaran a executar-se en pocs dies. Es tracta de la quinzena de projectes finançats amb el fons estatal d'inversió local, i que a Tortosa crearan uns 206 llocs de treball. Les actuacions més destacades són la reforma del carrer Llarg de Sant Vicent, la rehabilitació del parc municipal Teodor González, la nova Casa de la Música i un pàrquing en superfície al barri del Temple.
Tots els projectes que Tortosa finançarà amb el fons estatal d'inversió local estaven previstos al pla d'actuació municipal (PAM), i la previsió del govern de Ferran Bel era fer-los al llarg del mandat. La reforma del carrer Llarg Sant Vicent és l'obra que s'emporta la part més important dels 6,1 milions d'euros, ja que la urbanització d'aquest eix viari de Ferreries té un pressupost d'1,4 milions d'euros. Aquesta actuació consisteix en la renovació de tots els serveis, així com de la calçada, de les voreres i de l'enllumenat públic. A més, també s'inclou el soterrament de tres illes de contenidors i la remodelació completa de la plaça Pius XII, on s'instal·laran bancs i una zona de jocs infantils.
L'Ajuntament també ha adjudicat la construcció de la Casa de la Música, l'edifici que serà la seu de l'escola municipal de música, de la banda municipal i l'Aula de Música Tradicional. El nou edifici costarà uns 800.000 euros i es construirà en un solar municipal del barri del Temple, al costat de l'església dels Dolors. De fet, l'Ajuntament també ha projectat la urbanització d'una plaça nova. La Casa de la Música serà un edifici polivalent de tres plantes, amb un total de dotze aules i una sala d'assaig.
Actuacions a tota la ciutat. La reforma del parc municipal té un pressupost de 687.000 euros, i inclou millores al llac, la renovació de la zona de jocs infantils, dels bancs i de l'enllumenat. També preveu la senyalització botànica i la millora del sistema de reg i de drenatge, així com la il·luminació i tancament amb vidre de la llotja medieval. L'Ajuntament també ha adjudicat per 320.000 euros les obres d'un aparcament en superfície, amb un centenar de places, al solar que separa els carrers Mossèn Manyà i Enric d'Ossó amb el pont del Mil·lenari, al barri del Temple. Des d'aquest punt també sortirà un carril bici que anirà fins al canal de l'Esquerra de l'Ebre; un vial ciclista que unirà la via verda del Baix Ebre, a través del pont del ferrocarril i del passeig de Ribera, amb el que s'ha de fer en direcció al Delta. Altres adjudicacions del paquet del fons estatal d'inversió local han estat la urbanització dels carrers Major i Portal de Remolins i dels carrers de l'antic escorxador. També cal destacar un conjunt d'obres per millorar diversos espais verds, com la plaça de la Família o el parc de Ferreries Nord.
Els turistes que han arribat a la catedral de Tortosa per l'únic accés hàbil en l'actualitat s'han trobat amb un espectacle de tanques grogues, façanes a punt de caure i cotxes mal aparcats
La porta de Palau era el passadís que antigament feia servir el bisbe de Tortosa, per anar i vindre des de la catedral fins al palau episcopal. Però actualment, i sobretot des de la instal·lació de l'exposició permanent del tresor de la catedral, és l'únic accés hàbil al claustre i a la seu tortosina. La porta de l'Olivera està tancada i la façana principal no té escales des d'uns aiguats de maig del 2002. Per això, els turistes que aconsegueixen trobar la catedral no tenen altre remei que accedir-hi per la porta de Palau. I encara gràcies si aconsegueixen trobar la catedral, ja que la senyalització del patrimoni històric i cultural de Tortosa continua sent molt deficient. De fet, més d'una vegada ens hem trobat amb algun turista despistat pel pont de l'Estat, que ens preguntava si l'impressionant campanar de l'església del Roser, ja al barri de Ferreries, era la nostra catedral.
Siga com siga, la trista realitat és que la joia del patrimoni de Tortosa ofereix una imatge exterior lamentable, que ara mateix només la fotografia digital i els miracles del Photoshop podrien millorar. Des de la renovada plaça de l'Olivera, la bonica façana barroca queda empitjorada per la decrepitud de les façanes veïnes. A la plaça de l'Absis, ara mateix en obres, la panoràmica no millora gaire, tot i que també cal reconèixer l'esforç de l'Ajuntament per rehabilitar el barri del Castell. Però la situació és encara més greu a la façana principal, sense escales des de fa gairebé set anys. Algú creu que això hauria passat en qualsevol altra ciutat catalana amb catedral, o si la catedral estigués a la part valenciana del bisbat? I per a més inri, l'accés per la porta de Palau cau a trossos. En aquest sentit, l'Ajuntament fa setmanes que va instal·lar unes tanques grogues per evitar que la gent s'aprope a les parets de les cases veïnes, on hi ha algunes portes i finestres tapiades, però també vidres trencats i algunes finestres i balcons mig penjant. Per això, hi ha turistes que aquests dies de Setmana Santa, en visitar la catedral, no han pogut evitar mirar (i també fotografiar) les façanes degradades de l'entorn de la porta de Palau.
L'espectacle de les parets a punt de caure i de les tanques grogues es completava, aquesta Setmana Santa, amb els nombrosos cotxes mal aparcats dins d'aquest carrer tan estret, tot i que l'entrada de la porta de Palau està senyalitzada amb dos senyals verticals que prohibeixen el trànsit de vehicles. Però aquests senyals no eviten que fins i tot hi entrin els taxis (també fent marxa enrere, per després poder sortir de cara) que porten algun turista japonès fins a la mateixa porta d'entrada al museu de la catedral. De fet, l'estat pèssim del paviment de la porta de Palau, les tanques de protecció, els cotxes mal aparcats i els taxis entrant de cul van fer, fa uns dies, que una família de turistes francesos tingués veritables problemes per sortir de la catedral. Segur que es van endur al seu país una imatge immillorable de Tortosa... Amb un patrimoni en aquestes condicions i un nucli històric encara per rehabilitar, ara mateix ens interessa que vinguen turistes a Tortosa? Alguns experts en turisme us diran que no. Sense embuts.
A finals del 2007 es va netejar part de la façana d'aquest accés i es va instal·lar una rèplica del Crist del Palau, ja que van traslladar la imatge original a la canònica. Segons fonts municipals, ara la iniciativa privada té interès a rehabilitar les cases del voltant de la porta de Palau, però amb l'actual crisi econòmica potser no és el millor moment per fer-ho. Mentrestant, l'Ajuntament de Tortosa ha perdut 40 anys intentant enderrocar unes altres cases, les últimes de l'antiga façana fluvial, per intentar descobrir al riu una façana inacabada. De fet, destinarà un bon pessic del pla integral del nucli antic (Pincat) per acabar d'expropiar les cases, enderrocar-les i construir una plaça que també servirà per reconstruir les escales. Però ningú ha frenat la degradació de la porta de Palau.
L'Aragó rebutja la mesura, benvista pel govern valencià
El Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí ha fet públic un esborrany de reial decret per modificar l'àmbit geogràfic de les conques hidrogràfiques, que ha encès totes les alarmes a l'Aragó i a la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). El document passa el riu Sénia a la conca hidrogràfica de l'Ebre, tot obrint les portes a un transvasament al nord de Castelló.
Un dels portaveus de la PDE, Joan Antoni Panisello, va valorar molt negativament l'esborrany presentat pel Ministeri de Medi Ambient. Segons Panisello, «és una maniobra per aplanar el camí i poder fer el transvasament al nord de Castelló, que serà legal si el riu Sénia forma part de la demarcació de l'Ebre». «Ens estan donant la raó, quan diem que el canal Xerta-Sénia és un transvasament encobert», va afegir-hi Panisello.
L'esborrany de reial decret que modificaria les conques hidrogràfiques del Xúquer i de l'Ebre va ser presentat dilluns passat davant del Consejo Nacional del Agua. La proposta planteja l'annexió de la conca del riu Sénia a la demarcació hidrogràfica de l'Ebre, tenint en compte criteris de veïnatge i de proximitat, ja que la conca del Sénia no limita amb la resta de conques de la demarcació del Xúquer, però sí amb la resta de la demarcació de l'Ebre. La proposta, que interpreta els criteris de veïnatge de la directiva marc d'aigües i de la modificació de la llei d'aigües, encara ha de ser debatuda a la comissió permanent del consell estatal de l'aigua. Tot i així, les reaccions no s'han fet esperar, i el govern d'Aragó ja ha rebutjat «frontalment» el canvi de conca. En primer lloc, perquè incorporaria nous usuaris a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), amb canvis en l'àmbit territorial de la planificació i en el pes territorial i de població de cada comunitat autònoma. De fet, el conseller d'Aigua del govern valencià, José Ramón García Antón, sí que ha defensat la mesura i ha recordat que el Sénia hauria de pertànyer a l'Ebre, ja que és la seua conca més propera i d'aquesta manera es compliria la directiva europea. A més, la incorporació de la conca del Sénia a la CHE faria que el País Valencià tingués més superfície a la conca de l'Ebre, i per tant hi guanyaria en influència política.
En canvi, el conseller de Medi Ambient del govern d'Aragó, Alfredo Boné, va advertir que la incorporació del Sénia a la conca de l'Ebre podria tenir «conseqüències importants». Segons Boné, els usuaris de la conca del Sénia passaran a ser «receptors naturals» d'uns recursos hídrics als quals fins ara no tenien dret. «Per tant, es farà possible la transferència de recursos, una mesura que actualment necessitava la incorporació a la llei del Plan Hidrológico Nacional», va dir Boné.
La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha volgut denunciar les «pressions molt fortes» que estaria fent la Generalitat per «boicotejar» la concentració del 19 d'abril contra les obres dels pous d'emergència que s'estan construint a Vinallop. Uns pous que estan vinculats a la descontaminació del pantà de Flix, però que la PDE i la Unió de Pagesos creuen que serviran per reforçar el minitransvasament a Tarragona. Segons el portaveu Joan Antoni Panisello, responsables de la direcció general de Carreteres haurien amenaçat amb una multa el propietari de la finca en què s'ha de fer la concentració reivindicativa de diumenge, una convocatòria que el 28 de març passat ja es va haver d'ajornar a causa de la pluja. «L'home primer es pensava que era una broma; però després li van dir que si no despintava el mural reivindicatiu li obririen un expedient sancionador, ja que podia distraure els conductors que circulen per l'eix de l'Ebre», va concloure Panisello.
La confraria tortosina del comerç es remunta al Renaixement i enguany també celebra el desè aniversari de la Verge de les Angoixes
Els orígens de la Confraria de la Puríssima Sang es remunten fins als anys de la Tortosa esplendorosa de l'època del Renaixement. El document conegut més antic de la confraria és del 1558, any de la seua fundació a l'antiga església de Sant Domènec. El seu president, Joan Antoni Panisello, recorda que la Confraria de la Puríssima Sang va nàixer a partir del gremi de comerciants, i que encara avui és coneguda com la Germandat del Comerç i la Indústria. «Som una de les més antigues de Tortosa, però la de Sant Antoni dels pagesos encara ho és més, amb més de 700 anys», precisa Panisello, que presideix la Puríssima Sang des de fa quatre anys. Tot i així, fa gairebé 30 anys que Panisello és confrare i que surt de vesta.
Per celebrar els seus 450 anys, els confrares de la Puríssima Sang van fer dissabte un acte que també incloïa el desè aniversari d'un dels seus passos, la Verge de les Angoixes. Així, van descobrir una placa commemorativa a l'església de Sant Jaume de Remolins, actual seu de l'entitat. La confraria va descartar posar la placa a la cruïlla del carrer de la Sang amb l'avinguda Generalitat, el lloc en què fins al 1930 hi havia la capella de la Puríssima Sang. Finalment, la confraria també ha organitzat el dissetè concert de Setmana Santa i un concurs de fotografia.
El penúltim pas construït a Tortosa. La Verge de les Angoixes, obra de l'escultor Àngel Acosta, és el penúltim pas que s'ha construït a Tortosa. Després de la reconstrucció dels passos destruïts a la Guerra Civil i de les imatges fetes durant la postguerra, van passar 50 anys perquè alguna de les confraries tortosines encarregués un nou pas. La Puríssima Sang també té un altre pas, el de la Coronació d'Espines, una obra de Claudi Rius del 1948. Després de fer la Verge de les Angoixes, Acosta va iniciar el pas del Despullament de la Confraria del Sagrat Cor de Jesús, que va acabar el 2004. La imatge de la Verge de les Angoixes fa 1,92 metres d'altura, i és de dos tipus de fusta, cedre del Brasil i cedre de Flandes. Acosta va utilitzar una policromia a l'oli per representar amb realisme una dona de més de 50 anys, amb una daga clavada al pit que simbolitza el dolor per la mort del fill. La benedicció del pas va fer-se el 21 de març del 1999, a càrrec del bisbe Xavier Salinas. Aquell mateix dia, també es va nomenar Acosta germà major de la confraria. La Verge de les Angoixes va estrenar-se el 28 de març d'aquell mateix any, amb motiu de la processó de Rams en què les confraries de Tortosa també van exhibir els seus passos acabats de restaurar.
L'església de Remolins. La Confraria de la Puríssima Sang té un centenar de membres, tot i que en les últimes processons ha arribat a mobilitzar fins a 240 persones entre vestes, portadors i tambors. De fet, és l'única confraria de Tortosa que té dos passos i la primera que va tenir una banda pròpia de tambors. «Al marge del component religiós, la Setmana Santa s'aguanta per tradició i com a fenomen cultural», assenyala el president de la Puríssima Sang. «Si a la nostra confraria només hi haguessen catòlics practicants, només en quedaríem el 10%», conclou Joan Antoni Panisello. Com a projecte de futur, el president explica que la confraria demanarà al bisbat encarregar-se del manteniment i de la gestió de l'església de Remolins, que només obrirà un cop per setmana si no hi ha un substitut per al capellà, a punt de jubilar-se.
Una vintena de membres Jóvens en Defensa de l'Ebre van començar dijous a Ascó una marxa en bicicleta, que ha de durar tres dies i que té l'objectiu de denunciar «les agressions que afecten el territori». La bicicletada va iniciar-se a les portes de la central nuclear d'Ascó, amb l'objectiu de reclamar a l'Estat que no es renovin les llicències de les nuclears catalanes. Després d'haver recorregut durant tres dies la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, tot fent diverses activitats lúdiques i per denunciar projectes de centrals de cicle combinat, nous macroabocadors i la massificació eòlica, la previsió dels organitzadors és que la bicicletada de Jóvens en Defensa de l'Ebre arribe avui a Tortosa. A la capital del Baix Ebre es farà un dinar popular a la plaça dels Dolors, al costat de la seu de la delegació del Govern, i després membres de la Plataforma en Defensa de l'Ebre i de la Unió de Pagesos els acompanyaran fins als terrenys de Vinallop en què s'han de construir els pous d'emergència. Ja a la nit, la bicicletada es tancarà amb una festa a la Lira de Roquetes, amb un sopar i un concert dels grups Tipo Gos i Habemus Sativa.
La façana de l'antiga església de Sant Domènec, que forma part del conjunt renaixentista dels Reials Col·legis, té des d'aquesta setmana un aspecte millorat. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va visitar ahir les obres de neteja, restauració i conservació de la façana de l'actual Espai Sant Domènec i centre d'interpretació del Renaixement; uns treballs als quals l'Ajuntament ha destinat uns 35.000 euros del pla integral del nucli antic (Pincat). La restauració ha anat a càrrec de l'empresa Urcotex i de les conservadores Violant Bonet i Sònia López, que han optat per tenir «el màxim respecte a l'obra original». Bonet va detallar que s'han eliminat tots aquells elements que podien fer malbé la façana i la portalada, datada del 1586 i considerada un exemple «únic a Catalunya» del patrimoni renaixentista.
La responsable de la restauració va explicar que han netejat la brutícia superficial i la pols acumulada, que invertia els volums i amagava detalls escultòrics de la portalada. A més, han hagut d'eliminar la crosta biogènica, una capa de líquens i molsa causada per la humitat, que ennegria la superfície. D'altra banda, també s'han retirat restes de diversos tipus de ciments i falques de fusta, utilitzats durant una restauració de l'església de Sant Domènec de fa cent anys, ja que el 1910 s'hi va instal·lar el museu municipal. A més, les conservadores han restaurat les juntes de les pedres amb morters tradicionals de calç i sorra, i han detectat que segles enrere s'havia aplicat una pàtina marronosa amb finalitats estètiques i de protecció, que potser va fer-se amb cera i algun pigment natural. Per precaució, les restauradores han decidit mantenir-la. També s'han respectat les restes d'una policromia anterior, que servia per donar color a les figures dels sants, unes escultures decapitades durant el segle XIX i sense cap document gràfic per fer la seua reconstrucció.
El portaveu del PSC de Tortosa, Joan Sabaté, va afirmar ahir que els efectes de l'actual crisi econòmica són «pitjors» al municipi que en altres indrets, i va fer una crida al govern de Ferran Bel perquè «deixe de mirar cap a un altre costat» i prengui mesures per pal·liar la crisi. Segons Sabaté, Tortosa va aprofitar els anys de bonança econòmica durant els seus dos mandats a l'alcaldia, i es van posar les bases per consolidar aquell creixement, amb l'aprovació del nou pla d'urbanisme, el polígon industrial Catalunya Sud i els plans parcials dels portals, per implantar indústries aparador al costat de l'autovia de l'Aldea. A més, Sabaté va recordar que va deixar l'alcaldia amb 16.000 persones afiliades a la Seguretat Social i 1.132 veïns desocupats, una taxa d'atur del 6%. «Ara mateix hi ha uns 2.552 tortosins desocupats, i una taxa d'atur del 16%», va dir Sabaté, que ahir compareixia acompanyat per alguns regidors socialistes i per tant amb el director dels serveis territorials de Treball, José Martín. Segons l'exalcalde, el govern de CiU i ERC es limita a tirar endavant el fons estatal d'inversió local, els plans d'ocupació de la Generalitat i la urbanització dels portals. Però encara no ha fet res per garantir l'aigua al Catalunya Sud; incentivar les empreses; reduir la pressió fiscal als ciutadans per fomentar el consum i el comerç, o impulsar la creació d'un centre de recerca, desenvolupament i innovació.
L'Ajuntament de Móra d'Ebre ha anunciat l'inici d'un procés de participació ciutadana, perquè els veïns puguen concretar quins són els problemes més importants que hi ha en cada barri. En aquest sentit, l'Ajuntament recollirà les diferents propostes d'acció, amb l'objectiu de solucionar les problemàtiques. Els veïns que vulguen participar-hi han de trucar a l'Ajuntament i inscriure's formalment en el procés, abans del proper 24 d'abril. A més, el procés es vertebrarà a partir de dos tallers que es duran a terme a la sala Democràcia. El primer serà el 30 d'abril a les set del vespre, centrat en els problemes de cada barri, mentre que el segon es farà en una data encara per determinar, i tractarà de les solucions que caldria adoptar.
Potser heu vist alguna cosa d'aquesta ordenança que prepara l'Ajuntament de Girona, i que obligarà els veïns amb gossos a traure l'animal per passejar-lo un mínim de 20 minuts al dia. Doncs bé, al nucli històric de Tortosa hi ha un lloc ideal per compartir aquesta estona d'esbarjo amb la vostra mascota. Ho podeu veure al següent vídeo, enregistrat dijous la setmana passada, cap al migdia. El solar en què s'ha de construir el nou edifici de les delegacions, al carrer Montcada, és un espai magnífic perquè el vostre animal de companyia puga córrer, fer les seues necessitats i desfogar-se després d'un dia d'estrés urbanita. A més, el solar té zones amb herbes molt altes i diferents desnivells, provocats per les nombroses restes arqueològiques que han aparegut al sector, que faran d'aquest espai un espai immillorable perquè el vostre gos es trobe exactament igual que en plena natura. I si a més us dediqueu al noble ofici de la compra-venda de ferralla, també podreu treballar mentre el vostre gos es relaxa, ja que al solar de les delegacions podreu trobar muntanyes de ferros, filferros i fins i tot desenes de llaunes buides de Coca-cola. Només heu d'estar atents i entrar al solar quan no hi treballen els arqueòlegs, que us podrien maldar. Les excavacions van començar ara fa un mes, després de l'enderrocament dels edificis annexos a l'antic institut, on ja va fer-se una primera intervenció arqueològica, i la previsió era que s'allarguessen durant dos mesos. Després es construirà el nou edifici de les delegacions, una actuació de 17 milions d'euros i que consisteix en la construcció d'un complex de quatre plantes amb una superfície de 5.000 metres quadrats. De fet, a més de l'edifici dels serveis territorials, l'obra inclou la construcció d'un aparcament subterrani amb una capacitat per a 200 vehicles, que cobrirà una de les mancances del nucli antic. La contrapartida és que el nucli històric de Tortosa perdrà per sempre un espai insubstituïble per als buscadors de ferralla i els seus gossos.
L'Ajuntament ja ha senyalitzat el primer tram del recorregut, que uneix la torre del Célio amb les Avançades de Sant Joan
Tortosa té un dels conjunts emmurallats més extensos i singulars del sud d'Europa, amb més de sis quilòmetres. Però la rehabilitació d'aquest ric patrimoni ha estat lenta, i Tortosa no n'ha sabut traure profit turístic. En espera de l'aprovació del pla director de les muralles, l'Ajuntament va presentar ahir el nou Passeig de les Fortificacions, un itinerari turístic, cultural i d'esbarjo que recorrerà els castells, les muralles, els baluards i les fortificacions de Tortosa. En una primera fase,s'ha senyalitzat en sis idiomes la tercera part del recorregut, entre la torre del Célio i les Avançades de Sant Joan. Però abans de dos anys, s'habilitaran la resta de trams pel castell de la Suda i els diferents fortins i baluards, inclòs el castell de Tenasses, que ara és propietat privada.
El regidor de Promoció Econòmica i Turisme, Ricard Forés, va presentar ahir la primera fase del recorregut turístic i cultural que l'Ajuntament ha batejat com a Passeig de les Fortificacions, i que també es donarà a conèixer com el nou «cinturó verd» de Tortosa. Forés va detallar que el projecte ja formava part del pacte de govern entre CiU i ERC, i també del pla d'acció municipal (PAM). Un matís que no era gratuït, ja que la presentació del nou Passeig de les Fortificacions es feia només 14 hores després que el ple va aprovar per unanimitat el Pacte pel Patrimoni de Tortosa, a partir d'una moció popular presentada per Amics dels Castells i del Nucli Antic. De fet, Forés va reiterar el compromís municipal per adquirir el castell de Tenasses, que actualment és una propietat privada, per integrar-lo en el nou itinerari turístic, cultural i d'esbarjo. En aquesta línia, tot i que la resta del Passeig de les Fortificacions s'habilitarà i se senyalitzarà en els pròxims dos anys, el regidor de Promoció Econòmica va ser més prudent a l'hora de fixar un calendari per comprar Tenasses.
Segons Forés, l'objectiu és adaptar la fórmula d'altres ciutats que tenen un «cinturó verd» que recorre els turons que les envolten, i que són molt concorreguts durant els caps de setmana. En el cas de Tortosa, també tindrà una finalitat turística. Així, a més d'habilitar un recorregut practicable a peu i en bicicleta, amb àrees de descans, també hi haurà espais on s'instal·laran nous panells interpretatius sobre la importància històrica de les muralles i del conjunt fortificat, així com sobre el patrimoni de Tortosa. «Tenim la sort que aquest itinerari estarà en un lloc privilegiat, al voltant d'uns elements patrimonials de primer ordre com són el nucli antic, les fortificacions i les muralles», va remarcar Forés. El regidor va afegir que també es prendran mesures per dinamitzar l'entorn i «crear vida» al voltant del nou recorregut turístic. En aquest sentit, Forés va destacar la reforma integral dels barris de Sant Jaume i del Castell, que quedaran als peus del nou Passeig de les Fortificacions, i que seran «molt permeables» a aquesta actuació. El regidor va detallar que la senyalització de la primera fase del recorregut, entre la torre del Célio i les Avançades de Sant Joan, ha tingut un pressupost de 12.000 euros, i que la Generalitat ha cofinançat el 60% de l'actuació.
Les oficines de turisme de Tortosa aprofitaran les vacances de Setmana Santa per començar a difondre el nou recorregut del Passeig de les Fortificacions. En una primera fase, l'itinerari practicable inclou les Avançades de Sant Joan, els jardins del Príncep, la plaça de la Immaculada i la torre del Célio, però també el passeig de Ronda, als peus del castell de la Suda. De fet, ahir ja es van poder veure els primers turistes consultant el plànol que s'ha instal·lat a l'inici del passeig de Ronda, prop de l'absis de la catedral. El regidor de Promoció Econòmica, Ricard Forés, va avançar que els nous trams que s'obriran i senyalitzaran seran entre el castell de Tenasses i la torre del Célio; des de les Avançades de Sant Joan fins al portal del Rastre; des del fortí del Bonet fins al fortí de la Victòria (potser per dins del col·legi Sant Josep, que com Tenasses també ha de ser adquirit per l'Ajuntament), i des de la Victòria fins al fortí d'Orleans, potser travessant la carretera de la Simpàtica per un túnel.
El pacte s'aprova per unanimitat i l'Ajuntament haurà d'emprendre un mínim de 10 mesures durant els pròxims 10 anys
El pacte pel patrimoni de Tortosa, que havia arribat a l'Ajuntament en forma de moció popular i amb l'aval de més de 600 signatures vàlides, va rebre dilluns a la nit l'aprovació unànime del consistori. Tots els grups polítics van donar suport a la iniciativa d'Amics dels Castells i del Nucli Antic, que d'aquesta manera culminava la primera fase d'una campanya que havia iniciat el juliol passat, per forçar les administracions a assolir un compromís per recuperar, conservar, divulgar i aprofitar el ric patrimoni històric de Tortosa. De fet, tot els portaveus van assenyalar la importància d'arribar a un consens pel patrimoni, alhora que destacaven el caràcter «realista» i «assenyat» del pacte. Ara l'Ajuntament tindrà un termini màxim de 10 anys per aplicar un mínim de 10 mesures.
L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va felicitar Amics dels Castells i del Nucli Antic per haver impulsat una campanya que dilluns a la nit es va traduir en el primer «pacte de ciutat» per salvar, difondre i aprofitar turísticament el patrimoni del municipi. A més, la tinenta d'alcalde d'Urbanisme i portaveu de CiU, Meritxell Roigé, va remarcar que algunes de les mesures ja estan incloses en el pla d'acció municipal (PAM), i va recordar els esforços que ja estan fent l'Ajuntament i la Generalitat per recuperar el nucli històric a través del programa de la llei de barris. A banda, el segon tinent d'alcalde i portaveu d'ERC, Ricard Forés, va agrair la «flexibilitat» i el «realisme» que ha demostrat Amics dels Castells. L'entitat va acceptar establir una temporalitat de 10 anys en el compliment del pacte, per facilitar l'acord amb tots els grups polítics. Així, les mesures del pacte pel patrimoni s'aplicaran durant els últims dos anys del mandat i al llarg dels dos mandats següents.
La iniciativa d'Amics dels Castells també va rebre el suport explícit dels grups de l'oposició. Antonio Faura (PP) va dir que es tracta d'una proposta «assenyada, que fuig de maximalismes i de mesures impossibles». El portaveu d'ICV, Jaume Forcadell, va destacar que s'ha assolit «un pacte de ciutat impulsat des de la societat civil», en què també s'intueix «un model de ciutat i de desenvolupament econòmic». «Hem de deixar de parlar del passat esplendorós de Tortosa per lamentar-nos del nostre present, i començar a parlar de futur quan parlem del patrimoni», va dir Forcadell. El portaveu del PSC, Joan Sabaté, també es va comprometre amb la iniciativa, des de l'oposició o si torna a l'alcaldia, tot remarcant també la singularitat del recinte fortificat.
LES 10 MESURES -Creació d'una regidoria de Patrimoni Històric -Adquisició del castell de Tenasses per l'Ajuntament o alguna administració -Aposta pel turisme cultural i ecològic, amb un pla local de desenvolupament turístic i la creació d'una tarifa única -Aprovació i impuls del pla director de les muralles -Aplicació rigorosa del pla del nucli antic, amb la salvaguarda del patrimoni afectat i la promoció de la rehabilitació d'habitatges -Dotació d'una utilitat immediata a les Avançades de Sant Joan i finalització de la seua restauració -Creació d'una brigada que vetlle pel bon estat de les muralles i els castells -Adquisició i recuperació de l'antic col·legi de Sant Josep, per l'Ajuntament o alguna administració -Planificació i inici d'obres al barri de Remolins i en especial al call (antic barri jueu) -Contractació d'un arqueòleg municipal i foment de l'estudi de la història local
L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i la presidenta de la Federació Catalana de Ciclisme, Carme Mas, van visitar ahir les obres del complex ciclista que l'Ajuntament construeix a Vinallop, al costat de la nova pista coberta. El projecte té un pressupost d'1,3 milions, amb una subvenció de 550.000 euros de la secretaria general de l'Esport, i la previsió és que el complex puga entrar en funcionament aquest estiu. De fet, Bel va explicar que les obres s'han endarrerit uns mesos perquè han preferit soterrar una línia elèctrica que travessa els terrenys. El complex ciclista inclourà una zona de pàrquing, graderies i un edifici amb vestidors, sales de reunions i magatzem. Segons Bel, serà un equipament pioner a Catalunya i a la resta de l'Estat. Així, a més d'un circuit de ciclisme en carretera de 1.025 metres, també hi haurà un circuit de BMX de 270 metres, on es podran fer campionats estatals; un circuit de trial de 2.385 metres quadrats, i un recinte escolar de 780 metres quadrats.
