L'espectacular victòria de la selecció espanyola contra Alemanya va fer que ahir centenars de tortosins també sortissen al carrer, per celebrar el triomf de La Roja en aquesta Eurocopa. Com ja havia passat amb motiu de les victòries davant d'Itàlia i Rússia, els carrers es van omplir de seguida amb el soroll dels coets, dels petards i dels clàxons de les motos i cotxes. Però multiplicat per tres o per quatre... El soroll de la celebració es va fer evident, almenys a l'avinguda Colom, just quan l'àrbitre italià va pitar el final del partit. Per un moment vam pensar que, de la mateixa manera que a Madrid se celebrava la victòria d'Espanya a la ja famosa plaza de Colón, els tortosins havien triat l'avinguda de Colom per fer el mateix. Però després vam caure que la celebració s'havia concentrat davant de casa nostra perquè la cua de cotxes havia format un col·lapse que omplia l'avinguda de la Generalitat, el pont de l'Estat, l'avinguda Colom i altres carrers de Ferreries. Des del balcó vam veure gent de totes les edats als cotxes, i fins i tot alguna Senyera al costat de les moltes banderes espanyoles.En certa manera, és lògic que des de Catalunya s'estiga reivindicant la catalanitat d'aquesta selecció espanyola que ha guanyat una Eurocopa després de 44 anys. Sis dels 23 futbolistes són catalans (Puyol, Xavi Hernández, Cesc Fàbregas, Joan Capdevila, Sergio García i Fernando Navarro), als quals caldria afegir altres catalans d'adopció com Pepe Reina i Iniesta, i altres jugadors dels Països Catalans com Palop o Albiol, i fins i tot Dani Güiza i Marcos Senna, futbolistes del Mallorca i del Vila-real. En aquest sentit, la nostra contribució a la catalanització de la selecció espanyola és aquesta franja groga de més que li hem posat a la samarreta de Puyol, i que fa que la Senyera puga lluir orgullosa al braç del que sens dubte seria el capità de la selecció de Catalunya.
Fotomuntatge: La Marfanta a partir d'una imatge de Reuters
Cadascú pot donar la importància que vulgui a la victòria d’un esdeveniment esportiu com la Copa d’Europa de Futbol...Personalment, penso que se’n fa un gra massa.
ResponEliminaAra be, considero que no queda qüestionada la catalanitat de ningú per alegrar-se’n de la victòria de la selecció espanyola de futbol. No hi dictadura pitjor que la que difon el missatge “..o estàs conmigo o contra mi..” Apel-laria a la responsabilitat dels mitjans per fer pedagogia per a que esdeveniments com aquest no es convertissin en excusa per afilar ganivets ja que es tracta d’un fet ESPORTIU i no cap declaració de guerra . L’esport teòricament hauria d’aglutinar als pobles i no dividir-los.
Particularment no estic en contra de les seleccions autonòmiques , sempre i quan s’arribés a un alt nivell de competició i no es convertissin en partidets de costellada com fins ara. I ja se sap; un nivell alt precisa d’un bon calaix.
Sense desmerèixer aquesta victòria i l’espectacle que han donat, no serem tots nosaltres tant ingenus de que un fet esportiu com aquest ens distragui l’ atenció del veritables reptes que tenim a la porta... En tot cas, evadir-se una mica també va be, però la vida continua al marge de la Copa d'Europa.