La publicació Crisi també ha arribat a les Terres de l'Ebre. El mateix dia que es distribuïen 200.000 exemplars arreu de Catalunya, amb la crònica de l'activista Enric Duran sobre la seua estafa a la banca, la revista va començar-se també a repartir pel nostre territori. Així, l'exemplar que tenim a casa el vam trobar a la plaça d'Espanya de Tortosa, però també hem vist que la publicació es podia recollir en diferents expositors d'altres periòdics, com el Més Ebre o El Punt de Venda Habitatge. El camarlenc Josep Navarro ens ha enviat la següent carta...Diversos col·lectius de les Terres de l’Ebre hem col·laborat en el repartiment de la publicació CRISI a les Terres de l’Ebre del 17 de Setembre.
La majoria de mitjans d’informació que han tractat la notícia de la publicació s’han centrat en l’article central; a tall d’exemple: “Un activista de 32 anys anuncia que ha estafat 39 bancs amb la contractació de 68 crèdits per obtenir 492.000 euros i sufragar lluites socials. Seguint l'esperit de les 'expropiacions' anarquistes, Enric Duran afirma haver falsificat documents per obtenir crèdits que no pensa tornar i demostrar la feblesa del sistema bancari”. La mateixa línia s’ha seguit a TV3 i Catalunya Radio, amb entrevistes i comentaris d’opinió.
Denunciem la simplificació i descontextualització que això suposa, dins la línia de desinformació i sensacionalisme a la qual ens estem acostumant, i us remetem al propi escrit, http://www.17-s.info/, per tal de posar èmfasi en la informació que transmet respecte a la “Crisi”: financera, energètica i alimentària, i les alternatives que des dels moviments socials es plantegen a la mateixa, amb l’objectiu d’omplir el buit d’opinions i arguments, des de la diversitat d’enfocaments que se li poden donar a tot fet, especialment a un que pugui afectar tant com ho està fent l’actual a la vida de la gent. Lo contrari seria donar informació parcial i tendenciosa: donar la veu només a banquers, economistes, constructors i politics no és suficient, sobretot si són els propers als òrgans de poder; volem sentir sociòlegs, antropòlegs i altres humanistes, també als treballadors i a la gent del carrer i dels moviments socials. Només així sabrem el que ens està passant i podrem trobar solucions als nostres problemes, la resta seria esperar a que ens vinguin a salvar els mateixos que ens han conduït a la “crisi”... amb la passivitat o complicitat de tots i totes, no ho oblidem.
Foto: El Confidencial
Hi ha massa texte, un diari així ha de resumir millor les idees perquè la gent el sol llegir al metro. A mi m'agrada la idea però la sobreinformació em va fer desistir de llegir-ho a fons, llàstima.
ResponEliminaJo si ho he llegit tot i sintetitzant molt he conclòs que voler rectificar un error amb un altre error; el resultat continua essent un Error..I ja sabem que els errors es paguen.
ResponEliminaEn cara que ben pensat encara podria resultar tot un “bluf”... Ja ho veurem...
ResponEliminatu ho has dit, Josep Navarro, "....amb la passivitat o complicitat de tots i totes, no ho oblidem.".
ResponEliminapassivitat: exercici del "tantmesenfotisme" permanent i conformista. Amb excepcions, clar.
complicitat: endeuta'n-nos moltes vegades innecessàriament, fent el caldo ( i la caixa) gros.
Per tant, que podem esperar?
En relació a les formes i l'estafa, pos home, si alguna vegada pot estar justificat allò de: "el fi justifica els mitjans", potser sigue ara. Tampoc estic del tot segur.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSi no volem informar-mos, si mos conformem en los resums i simplificacions habituals, si no fem alguna cosa per natros mateixos començant per saber lo que està passant... tot seguirà pel camí que porta, en mans de qui ja li va be que les coses segueixin igual de malament, cap a la fi del capitalisme per exhauriment de la seua energia i del que donaven els seus comptes o, com alternativa, aprofundint en el capitalisme salvatge cada vegada menys democràtic.
ResponEliminaDe quin error parles Mc Calan? de l'error en el mitjà utilitzat en estafar els bancs o de les alternatives dels moviments socials? Puc estar d'acord en que lo millor es fer vida a banda dels bancs, tampoc cal generalitzar l'estafa, però considerar un error mobilitzar-se per decidir com volem que sigue la nostra societat, no crec que sigue qüestionable, crec que és lloable i imprescindible. Que mos equivocarem? Segur, però així aprendrem, cosa que no passa amb el sistema polític actual, mancat d'aprenentatge a partir de l'experiència. Lo sistema de partits l'únic que aprèn és què ha de dir per convèncer-mos de què els votem.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSi et vols declarar objector d’impostos es una alternativa molt personal, com si et vos deixar “rastes”...La llibertat , com la nostra Cinta...Sobre tot !
ResponElimina