'ERC hauria de dir si vol fer un tripartit a Tortosa'

El candidat de CiU es declara obert als pactes amb totes les forces polítiques de l'Ajuntament, però n'exclou els socialistes per les seues “diferències personals amb els dirigents actuals del PSC” · Ferran Bel defensa la col·laboració municipal amb empreses privades per fer obres com ara les noves piscines, els pàrquings i la nova zona lúdica ·

Ferran Bel aspira a la reelecció com a candidat de CiU a Tortosa. Ara tanca un mandat marcat per l'estabilitat política del pacte amb ERC i per la intensitat de l'acció de govern, tot i la crisi. Com a alcalde, de quines tres actuacions se sent més satisfet?
-S'han fet moltes actuacions que no són obres i que per nosaltres són molt importants. Des de l'ordenança de civisme fins a la reforma interna de l'organització de l'Ajuntament, passant per la relació amb les entitats i el desplegament dels regidors de barri i de la policia de proximitat. No és veritat que només hem fet obra, com diu algú despectivament. En primer lloc, esmentaria la reforma de l'organització municipal i de l'atenció al ciutadà, a més de l'organigrama i la relació valorada de llocs de treball. També la recuperació del nucli històric, més enllà del que és estrictament el pla integral del nucli antic (Pincat), amb actuacions urbanístiques de llarg recorregut com el barri de Sant Jaume i el barri del Castell, i l'eixample del Rastre. Finalment, també la construcció d'aparcaments subterranis. Algú pot pensar que és un tema menor, però en 23 anys no s'havia construït ni una plaça d'aparcament subterrània. Això, a final del segle XX i a principi del XXI, és un símptoma de paràlisi de la ciutat. Mentrestant, en aquests moments hi ha quatre aparcaments en marxa, amb més d'un miler de places, a més de dos pàrquings dissuasius al Temple i a Ferreries. D'altra banda, en el pròxim mandat hem de fer el pàrquing que donarà servei al mercat i a la zona del centre, en el marc de la urbanització dels terrenys de Renfe. Són uns projectes que, en tres àmbits diferents, marquen un canvi absolut de tendència a la ciutat.

La crisi ha marcat el mandat, però això no ha aturat les inversions. Quina és la situació financera de l'Ajuntament?
-La situació econòmica ha estat molt difícil, i això ens dóna un mèrit addicional. Però els aparcaments s'han fet gràcies a la col·laboració publicoprivada i, a més, ens generaran uns ingressos per a l'Ajuntament. I, les altres obres, les hem fet picant a moltes portes i rascant molt. A més, el viver d'empreses s'ha tirat endavant amb uns fons Feder que Tortosa no havia demanat mai. També hem tingut una subvenció del Ministeri d'Habitatge, d'un milió d'euros, que mai s'havia rebut. D'altra banda, l'Ajuntament s'ha endeutat, però en una part, per fer front a pagaments del mandat anterior com ara el pavelló de Remolins i la rotonda de la Simpàtica. La situació financera del consistori és complicada, però com a totes les administracions públiques i de forma especial a les corporacions locals. El dèficit de finançament s'ha agreujat a causa de la crisi, però ho hem assumit perquè no hi ha més remei. De fet, a l'Ajuntament de Tortosa ja fa temps que hem hagut de prendre mesures, amb tots els ajustaments de despesa i de personal que ens ha calgut fer. Afortunadament, no som dels ajuntaments que ho passen pitjor.

Aquest context els ha servit perquè la població entengués millor que calia externalitzar Aigües de Tortosa?
-Aquí no hem externalitzat l'empresa d'aigües, sinó el 49% de l'accionariat. Això ens ha permès incorporar un soci tecnològic que ens ha ajudat a millorar la gestió, i el 2011 ha estat el primer any en la història de Tortosa en què el preu de l'aigua no ha pujat ni l'IPC. És a dir: res, zero. A més, l'operació ens ha permès incorporar uns recursos que eren necessaris. Hem ingressat uns 11 milions d'euros, i 3 milions han servit per cancel·lar el préstec de l'empresa d'aigües, que el govern anterior havia destinat a finançar el pavelló firal. I uns 3 milions més, els hem hagut d'utilitzar per pagar factures pendents del mateix pavelló de Remolins. Però, siga com siga, hem pogut mantenir el control de l'empresa d'aigües conservant-ne el 51%. Si pel 49% ens han donat 11 milions, hauríem pogut externalitzar el 100% de l'empresa i ingressar 22 milions. Però no ho hem fet, això. Sí que s'ha fet en altres ajuntaments, de tots els colors polítics. Però aquí les necessitats eren unes altres, a més de la prioritat de mantenir el control d'Aigües de Tortosa. Crec que la majoria de la gent ha entès que calia fer aquesta operació.

L'operació per construir les noves piscines ha rebut moltes crítiques. Les ha entès?
-No, sincerament. Només entenc les crítiques perquè l'oposició va ser incapaç, fins i tot, de presentar un projecte amb cara i ulls en els vuit anys que va estar al govern municipal. Però el plantejament que nosaltres fem és diferent. Amb tots els respectes: no volem fer una piscina com les que s'han fet en altres poblacions del voltant. Si fos així, l'hauríem pogut fer en els primers dos anys del mandat. Estem fent un complex que reforça la capitalitat esportiva de Tortosa i en tots els àmbits, sense que hi haja un impacte en el pressupost de l'Ajuntament i generant un aparcament i un edifici administratiu de 2.500 metres quadrats. A més, amb aquesta operació també reformem el centre del barri de Ferreries.

Després del canvi de candidat a ERC, pot tenir continuïtat l'actual pacte de govern?
-Això ja es veurà. Si ERC està albirant que la seua prioritat és fer un tripartit a Tortosa, dificulta el pacte. Però no si diuen que volen el millor per a Tortosa, i que respectaran la llista més votada. Amb tot, si no fan aquesta declaració d'intencions, es podria entendre que és cert que hi ha un acord nacional per fer tripartits a tot el país. Si ERC escolta la veu de la cúpula del seu partit, la seua prioritat serà fer un tripartit. Però si no ho manifesten, ja hi ha votants d'ERC que se m'han adreçat per dir-me que, com que no ho veuen gens clar, aquesta vegada votaran CiU. D'altra banda, la meua voluntat és pactar amb tothom, excepte amb el PSC. Amb els actuals dirigents del PSC tinc diferències personals molt importants, i seria un exercici d'hipocresia dir el contrari. L'actual direcció socialista ha abusat dels atacs personals i de la mentida constant.

Què opinen del fet que l'oposició s'haja marcat l'objectiu d'evitar la majoria absoluta de CiU?
-Que ens demostren molta pobresa política i intel·lectual. En qualsevol àmbit de la vida, qui surt amb l'objectiu d'evitar que els altres puguen triomfar, té en realitat aspiracions molt pobres. La gent això ho percep i no vol d'alcalde algú que només voldria evitar que l'altre guanyi i que posa pals a les rodes, sinó lideratges forts i projectes clars. Sembla que només puguen justificar la seua derrota electoral si CiU no obté la majoria absoluta. Una majoria absoluta que ningú ha assolit mai, a Tortosa. També és absurd plantejar les eleccions municipals com un enfrontament entre dretes i esquerres. Però les anàlisis postelectorals ja es faran després del 22 de maig. Estic convençut que el 2007 ens va votar gent que havia votat a tots els partits, en algun moment. I estic convençut que ara també passarà. La nostra proposta és molt transversal, molt oberta i per a tota la ciutat, no una proposta de partit.

EL PERFIL
Ferran Bel és economista i assessor d'empreses. Té 45 anys, està casat i té dos fills. Aquesta serà la tercera vegada que aspire a l'alcaldia de Tortosa. El 2007 va obtenir una victòria contundent i va recuperar per a CiU l'alcaldia que durant vuit anys havia estat ocupada per Joan Sabaté (PSC). Durant el mandat, es va especular que potser no repetiria com a candidat, però Bel assegura que l'il·lusiona governar quatre anys més, i que Tortosa continua sent la seua prioritat política. Té 1.930 amics a la xarxa de Facebook.

CiU ha presentat un programa molt ambiciós, però amb propostes molt concretes. Com se'n sortiran, en època de crisi?
-Ja fa quatre anys vam fer un programa amb moltes concrecions. Ara estem en una crisi profunda, però algunes de les propostes no requereixen finançament públic. Per això hem incorporat al nostre discurs les col·laboracions publicoprivades, per tirar-les endavant. És el cas dels aparcaments, o de la nova zona lúdica al pont del ferrocarril, que també serà a cost zero per a l'Ajuntament. L'obertura de l'avinguda del Canigó, al barri de Sant Llàtzer, només ens hauria de suposar una despesa de 150.000 euros, ja que la resta correspon al desenvolupament d'un pla parcial. Per a altres obres, esperem disposar de la col·laboració de les administracions superiors. Hem de ser ambiciosos. Si algú no és ambiciós, no pot ser ni president de la seua escala. Però el programa està calculat. Sent sincers, ja sabem que potser no complirem el 100%, però si podem tancar el nou mandat com aquest, havent complert més del 80% del programa, chapeau.

Del seu programa, destaquen com a propostes estel·lars la nova zona lúdica, la passarel·la aprofitant la pilastra del monument franquista, els nous passejos fluvials, la transformació de l'eix de l'Ebre en una avinguda urbana i la reconstrucció dels barris de Sant Jaume i del Castell.
-Una reconstrucció que, en bona part, es farà gràcies a la col·laboració de la iniciativa privada, que tindrà un protagonisme especial. També en la zona de bars i restaurants del pont del tren. Quant a l'eix de l'Ebre, quedarà condicionat per la construcció de la variant per l'oest de Tortosa i Roquetes. Actualment, Tortosa està partida pel riu Ebre, però Ferreries també està partida per l'eix de l'Ebre. Tenim dos col·legis afectats per l'eix de l'Ebre, i per poder resoldre la situació ens caldria fer una nova avinguda que faci més permeable la part antiga i la part nova del barri de Ferreries. Això també aproparà Tortosa a la ciutat de Roquetes. Els dos nous passejos hi han ajudat molt, i també el nou viver d'empreses. A més, la inversió estricta no haurà de ser tan elevada com pot semblar a primera vista, i Carreteres ens donarà un cop de mà. La gran obra pública ja està feta. Només cal convertir la carretera en un passeig, fent-la més amable i més permeable, amb zones enjardinades i més passos de vianants.

I l'impacte de la variant de l'eix de l'Ebre per la zona del Canalet, es resoldrà?
-Sí, n'estic segur. Per ser justos, resoldrem tant l'impacte sobre l'EMD de Jesús com sobre el poble de Vinallop. Estic molt confiat. Ho hem incorporat en el programa electoral, i estic segur que la sensibilitat del nou govern de la Generalitat serà diferent que la de l'anterior.

En aquest sector entre el barri de Ferreries i Roquetes també hauria d'haver-hi un equipament clau. Tortosa tindrà el nou hospital?
-Tortosa tindrà nou hospital, segur. En els propers quatre anys es visualitzarà clarament, i no únicament per un cartell, ni per un dibuix virtual. Però que estiga fet en quatre anys... Hem de ser realistes.

Tortosa serà capital de la vegueria de l'Ebre?
-Tortosa és la capital de la vegueria de l'Ebre, ho és. Si la pregunta és si s'haurà creat la vegueria, la resposta és que espero que sí. Però no és fàcil. Tinc tot l'entusiasme del món en el projecte de la vegueria, però no vendré fum com han fet d'altres. Tenim restriccions legals que ens vénen imposades per la interpretació de l'Estatut que va fer el Tribunal Constitucional. Cal modificar la llei de vegueries, perquè tinguen més competències i un millor finançament. Però el problema més gros és el que depèn del govern espanyol, ja que caldrà tenir les complicitats de les majories a Madrid. Fins ara, aquestes majories no han tingut mai cap voluntat de tirar endavant les vegueries. Però la vegueria és un mandat estatutari i s'ha de fer. A més, m'agradaria ser alcalde de Tortosa quan es creï la vegueria de l'Ebre, i no seré durant molts anys alcalde de Tortosa.

Si vostè torna a ser alcalde, Tortosa continuarà sent la capital del territori en la defensa de l'Ebre?
-Sí, sempre ho ha estat. Però no perquè ho vulgui l'alcalde, sinó per la voluntat pròpia dels ciutadans. Els que més han seguit aquesta història saben com van començar les coses i com van anar les posicions en relació amb el Plan Hidrológico Nacional (PHN). I de com l'alcalde anterior feia equilibris com podia, perquè governava amb el PP quan es va presentar el transvasament de l'Ebre. A més, els nostres projectes fluvials no van en contra de l'Ebre.

Tortosa necessita un pla estratègic?
-Sí, absolutament. Aquesta és una de les coses que més greu em sap no haver tirat endavant. M'hauria agradat deixar-lo resolt abans de les eleccions, però si l'haguéssim encarregat fa tres mesos, ens hauríem equivocat. És millor deixar-lo per al proper mandat. El farem.

El municipi està preparat per sortir de la crisi?
-És el nostre objectiu. En els últims dies m'he reunit amb els tres sindicats més representatius. Quant a l'atur, estem en el que és la mitjana catalana i espanyola, que és dolenta. Però, si no fem bé les coses en els propers dos o tres anys, correm el perill de créixer menys ràpidament, quan arribe la recuperació econòmica. Ho dic per intuïció, però també per haver estudiat la història econòmica local. Ja ens ha passat abans. Cal generar sòl industrial molt competitiu i amb avantatges, amb aigua i energia. No hem de fer escarafalls si ens arriben indústries que siguen intensives en aquests dos àmbits. També hem de generar més sòl comercial. Tot el que hem fet al costat de l'autovia de l'Aldea i la batalla que hem tingut perquè tot allò siga trama urbana consolidada, té molta més transcendència del que sembla. I el comerç local ho ha sabut veure. Els grans aliats que hem tingut en aquest projecte han estat els comerciants, perquè tenen visió de futur. Ja ens agradaria atraure gran comerç al centre de Tortosa, però no tenim cap local de 1.000 metres quadrats. Tortosa ha de continuar sent la gran capital comercial i de serveis, i també hem de pensar a desenvolupar la banda de davant de l'autovia C-42. Si no estem preparats, vindrà la bonança i al cap de cinc anys comprovarem que el món ha tornat a córrer a una velocitat molt superior a la nostra.

Publicat a El Punt