ERC de l'Ebre exigeix a CiU que trenque amb el PP pels atacs al català, però manté el pacte de Calaceit

ERC ha tornat a reclamar aquest dimarts la creació d'un "cordó polític" per aillar el Partit Popular dels governs de les institucions de les Terres de l’Ebre. En aquesta ocasió, mentre el Partit Popular no respecte la unitat i la normalització de la llengua catalana. Així, han demanat a CiU "un gest de dignitat lingüística i nacional", i que canvien d’aliats als tres consells comarcals de les Terres de l’Ebre que governen amb el PP: el Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta.

El president de la federació de l’Ebre d’ERC i alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa, ha denunciat "la gravetat dels atacs del PP contra la unitat i l’ús de la llengua catalana arreu dels Països Catalans i, sobretot, allà on governa". En concret, Aspa ha recordat la intenció del govern aragonès de considerar el català que es parla a la Franja de Ponent com a "aragonès oriental". De fet, tant Aspa com l'alcalde de Roquetes, Paco Gas, han comparegut amb el regidor d'Entesa per Calaceit i primer tinent d'alcalde d'aquesta població del Matarranya, el també republicà Paulí Fontoba. El regidor de Calaceit ha explicat la moció que els republicans presentaran a tots els municipis dels Països Catalans, en què demanen defensar la unitat de la llengua catalana en tots els territoris que la tenen com a llengua pròpia, rebutjar qualsevol mesura que pose obstacles als ciutadans per poder viure en llengua catalana, i donar suport al Correllengua 2012. Però es dóna la circumstància que fa un any Entesa per Calaceit va optar per fer alcalde Josep Maria Salsench, del PP, i per tant Fontoba -l'únic regidor d'ERC a la Franja- governa al costat dels populars. Segons Fontoba, el pacte amb el PP es va forjar amb la condició de "respectar i reconèixer el català", després que les negociacions amb el PSOE es trenquessen per negar-se a fer una auditoria del seu període anterior al govern de Calaceit.

El regidor republicà ha denunciat que "l’agressió contra la unitat lingüística i territorial contra la unitat dels Països Catalans ve de lluny" i, com a exemple, la reubicació de pobles de la Franja dins el Bisbat de Barbastre-Monzó. Fontoba ha recordat que l’Estatut d’Aragó aprovat i consensuat pel PAR, PP i PSOE no reconeix el català ni l’aragonès, sinó que els defineix com a "varietats lingüístiques de l’Aragó". "El PP i el PAR estan complint amb el seu programa electoral, però el PSOE també té una gran responsabilitat de la situació que viu el català a la Franja", ha manifestat Fontoba, que també portarà la moció al Consell Comarcal del Matarranya ‘perquè es retratin tots els partits".

Però tot i aquesta contradicció, Aspa ha insistit a demanar a CiU "un gest de dignitat nacional i lingüística". "Tot i que sabem que la CiU de les Terres de l’Ebre és la menys catalanista i la més de dretes de tot Catalunya", ha remarcat. De fet, el president de la federació d'ERC a l'Ebre ha preguntat "com és possible que CiU pugui mantenir pactes de govern amb el PP als consells comarcals de les Terres de l’Ebre, mentre aquest partit intenta atacar, trossejar i fer desaparèixer la llengua catalana". "Des del cor i cruïlla dels Països Catalans, ERC demanem de fer un cordó polític que aïlli el PP del govern de les màximes institucions de les Terres de l’Ebre mentre aquest partit no respecti la unitat i normalització de la llengua catalana. I també fem una crida a tota la gent a defensar la llengua catalana i rebutjar aquells que ens la volen esquarterar i en són còmplices".

Finalment, Paco Gas ha acusat el PP de voler fer un ‘genocidi lingüístic’. L'alcalde de Roquetes ha demanat a CiU que canvie d’aliats als tres consells comarcals de les Terres de l’Ebre, "perquè no pot ser que tingui com a aliat l’enemic número 1 de Catalunya’. De fet, segons el republicà, el PP "no només és l’enemic pel tema de la llengua, sinó també per l’espoli fluvial que vol fer a les Terres de l’Ebre, pel seu afany de centralitzar retallant l’autonomia local i per la seua determinació de suprimir els consells comarcals, organismes diferenciadors de l’administració catalana".

Imatge ERC Terres de l'Ebre