8 de maig del 2009

Tortosa desmantella l'antena il·legal de Jesús

L'Ajuntament de Tortosa ha pogut desmantellar, després de vuit anys de litigis, l'antena de telefonia mòbil que s'havia instal·lat de manera il·legal al poble de Jesús. L'antena s'havia aixecat sense llicència municipal, i l'Ajuntament l'havia denegat reiteradament, per l'impacte visual i el previsible creixement urbanístic a la zona.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 08-05-2009 Pàgina 7

Foto: Ajuntament de Tortosa

Tortosa redueix a la meitat el consum domèstic d'aigua en cinc anys

La Casa de l'Aigua ha presentat les xerrades informatives sobre gestió i estalvi d'aigua, que es faran del 13 al 28 de maig. L'objectiu de les xerrades és explicar als ciutadans les conclusions de les enquestes sobre els usos i els costums en el consum d'aigua a Tortosa, les auditories en edificis públics, i l'estudi tècnic per millorar l'abastament urbà. En aquest sentit, la coordinadora de la Casa de l'Aigua, Elisabet Bonfill, va explicar que Tortosa ha avançat força en l'estalvi d'aigua, ja que els últims cinc anys el consum domèstic s'ha reduït de 500 litres per persona i dia als 270 litres per persona i dia, sobretot gràcies a un major control de les fuites. Les jornades, en què es donaran consells bàsics als ciutadans perquè puguen millorar el seu consum, començaran el 13 de maig a la Casa de l'Aigua i seguiran a l'associació de veïns de Remolins (14 de maig), casal de Bítem (18 de maig), local de ball d'hivern dels Reguers (20 de maig), biblioteca Marcel·lí Domingo (21 de maig), EMD de Jesús (22 de maig), casal Francesc Llop de Campredó (25 de maig), casal de Vinallop (26 de maig) i associació de veïns de Ferreries-Sant Vicent (28 de maig). A més, les jornades també formen part del procés de participació ciutadana que ha engegat la Casa de l'Aigua abans de redactar la seua proposta d'ordenança municipal del bon ús de l'aigua.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 08-05-2009 Pàgina 7

'600 versus 10.000', article de Ferran Bel

Acaba de finalitzar la 65 edició de la Fira multisectorial Expoebre, marcada per un context de crisi econòmica que no se li escapa a ningú. Una crisi que també es va posar de manifest el dia de la inauguració amb la presència reivindicativa dels treballadors d'Acristallats Guardiola i amb la mateixa manifestació del dia 1 de maig, que feia 20 anys que no es celebrava a Tortosa. És evident que tots hem de treballar des dels diferents àmbits de la nostra responsabilitat per intentar millorar la situació. També els ajuntaments, malgrat que les nostres competències en aquest àmbit són gairebé inexistents. En aquest marc, em sembla oportú reproduir un article que jo mateix vaig signar el passat 23 d'abril en un diari electrònic d'àmbit nacional.

600 versus 10.000
Ens hem de felicitar de l'aposta que finalment ha fet Volkswagen per Catalunya a l'hora de decidir-se per Martorell per produir el model Q-3 d'Audi. Una aposta que ha prosperat gràcies a l’esforç dels treballadors i també gràcies als 300 milions d’euros de diner públic que la Generalitat i el Govern de l’Estat han injectat a la multinacional alemanya. Conclusió: 1.200 llocs de treball directes salvats i uns quants milers més d'indirectes. Sens dubte, aquests 1.200 treballadors representen moltes famílies dins de l’àrea metropolitana de Barcelona, que té 3 milions d’habitants.
Però la crisi no respecta fronteres ni ciutats ni territoris. A Tortosa, i més concretament al municipi de Roquetes, la multinacional del sector de l'automòbil Lear ha fet un ERO de 4 mesos als 518 treballadors de la planta que no sabem com acabarà. Una altra empresa, Acristallats Guardiola, dedicada a la producció de vidre, ha fet fora unes 40 persones i les 60 restants de la planta corren el mateix risc. Sense entrar a valorar altres empreses del territori que passen per situacions semblants, aquestes dues empreses sumen 600 treballadors que poden acabar a l'atur. Just la meitat de la planta de Martorell. La diferència és que l’àrea metropolitana de Barcelona té 3 milions d’habitants i les Terres de l’Ebre en tenen 180.000. O sigui, que l'impacte econòmic i social que té per a Tortosa i les Terres de l’Ebre l'acomiadament de 600 persones és l'equivalent al que tindria l'acomiadament de 10.000 persones a l’àrea metropolitana de Barcelona. I en aquest últim cas els governs espanyol i català hi han abocat 300 milions d'euros d'ajudes públiques.
Reitero el meu suport i felicitació per l'aposta que s'ha fet per salvar aquests 1.200 llocs de treball. Però reclamo el mateix tracte, per part dels governs central i de la Generalitat, per als 600 treballadors de Tortosa i de les Terres de l’Ebre. Uns i altres paguen els mateixos impostos. Uns i altres viuen a Catalunya. El reequilibri territorial també és això.

Ferran Bel i Accensi és alcalde de Tortosa

7 de maig del 2009

Indignació dels tècnics i administratius de Lear per la proposta d'ERO a la planta de Roquetes

Davant de la proposta d’ERO temporal que l’empresa Lear va presentar per la seva planta de Roquetes la setmana passada, expedient que afectarà a la totalitat de la plantilla (518 persones) i amb una durada de 120 dies de maig a desembre de 2009, el col·lectiu de tècnics i administratius volem manifestar el següent:
Primer, que és francament reprovable l’intent de l’empresa de trencar la unitat dels treballadors oferint pactes diferents segons el lloc de treball. Recordem que a l’última vaga que es va convocar a la planta de Lear Roquetes, va parar la totalitat de la plantilla sense distincions de lloc de treball, i ara l’empresa vol trencar aquella unitat que ens va donar força i que potser no li interessa per a futures negociacions.
Segon, l’oferta de l’empresa pel col·lectiu de tècnics i administratius, i no per a tots, és clarament discriminatòria, busca l’enfrontament i castiga un col·lectiu per haver donat suport a la resta de treballadors.
Tercer, que ens sentim indignats com a col·lectiu, ja que som un dels grans actius de la planta, ja que conjuntament amb la resta de treballadors, hem portat a la planta de Roquetes a alts nivells de qualitat i de gestió. Som i hem estat punt de referència per la resta de plantes de Lear. Només cal recordar el Lear President Assesment’s, guardó del grup Lear que ens reconeix com una de les millors plantes a nivell mundial, així com totes les certificacions ISO, TQS i mencions especials del nostres clients que ens reconeixen la nostra bona feina. L’oferta de l’actual direcció de Lear és una bufetada a la nostra dignitat com a professionals.
I per últim, també volem manifestar que ens demanen sacrificis però sense cap perspectiva de futur. L’única certesa que tenim és l’ERO, però després, res més. La direcció de Lear és totalment hermètica a parlar de plans de futur, i això ens fa ser encara més pessimistes.
Per totes aquestes raons, el que demanem a la direcció de Lear és que modifiqui la seva actitud, que parli clar dels seus plans de futur i que tingui clara la seva responsabilitat social. També volem recordar als nostres dirigents polítics (alcaldes, senadors, delegats de la Generalitat, etcètera) que volem continuar treballant i vivint a les Terres de l’Ebre, que l’esforç que s’ha fet per mantenir SEAT serveixi com a exemple, ja que per a les nostres terres l’impacte del tancament d’una empresa com Lear seria devastador.

Col·lectiu de tècnics i administratius de LEAR



Més informació a El Punt:
-
Els treballadors de Lear accepten l'ERO temporal, tot i que la UGT el rebutja
-
L'ERO temporal de Lear a Roquetes, a votació
-
Lear no accepta pagar un complement salarial
-
Comencen les negociacions de l'ERO de Lear a Roquetes
-
Lear presenta un ERO temporal de 90 dies per a la fàbrica de Roquetes

Pilons i agenda política tortosina

CiU i el PSC polemitzen al ple per la instal·lació de més de 800 pilones en quatre anys

Tortosa ha instal·lat més de 800 pilons als carrers del municipi en els últims quatre anys, amb un cost superior als 31.000 euros. La ciutat tenia un problema greu de cotxes estacionats al damunt de les voreres, que s'havia agreujat per la falta de places d'aparcament en molts barris. Per això, l'exregidora de Governació, Consol Cordero (PSC), va iniciar la instal·lació de pilons dissuasius en totes aquelles voreres que la policia local havia identificat com a punts més problemàtics. Una implantació que semblava força acceptada socialment, ja que havia millorat la mobilitat i la seguretat dels vianants, i que el govern actual (CiU i ERC) ha sabut continuar. Per això sorprèn que el grup municipal del PSC haja volgut fer-ne ara qüestió política, amb una pregunta de doble fil al ple de l'Ajuntament. En concret, el regidor Eduard Ena va traslladar a l'alcalde una hipotètica pregunta que li havia fet un ciutadà: quants diners s'havia gastat el govern municipal en pilons i quants en aparcaments? Més enllà de pensar-se que potser es tractava d'una pregunta retòrica, el convergent Ferran Bel en va prendre nota i va contestar al ple de dilluns.

Per fer-ho, l'alcalde va llegir un informe signat per l'inspector en cap de la policia local, Jesús Fernández. L'informe recordava que l'àrea de Governació i la policia local han treballat en el tema des del 2004, i que van redactar un mapa de punts negres amb una zonificació clara, que també estava oberta a futures ampliacions. L'any següent, i per tant encara amb els socialistes a l'alcaldia, s'acorda adquirir 600 pilons per 22.000 euros, i poc després 150 unitats més, per 6.000 euros. En total, 750 pilons per uns 28.000 euros, amb la condició que havien de ser pilons ecològics (fets amb material reciclat) i de dos models: Boulevard, per al marge esquerre del riu, i Paseo, per al barri de Ferreries. La policia local ha instal·lat els pilons en els dos anys següents, però, a més a més, l'àrea d'Urbanisme va adjudicar a l'empresa Lubasa la instal·lació de més pilons a la zona de l'Eixample i a la carretera Simpàtica. La diferència, però, és que els pilons d'Urbanisme no eren ecològics, sinó metàl·lics, del model Hospitalet, i més cars que els altres perquè la policia local els adquiria a preu de fàbrica. De fet, la incorporació d'aquest episodi (de descoordinació) a l'informe té més importància de la que sembla, ja que en tots els cercles polítics i periodístics era força coneguda la tibantor entre la regidora de Governació i el regidor d'Urbanisme, abans de les eleccions. Al marge d'això, al desembre i amb alcalde de CiU, l'Ajuntament va comprar 80 unitats més de pilons del model Paseo, per uns 3.000 euros.

Després d'escoltar això, el socialista Ena va acusar l'alcalde de fer el mateix que l'expresident Aznar amb els informes sobre les armes nuclears d'Iraq, i va afirmar que no li semblava bé que la policia local es dediqués a instal·lar pilons, mentre augmentava l'alarma per la inseguretat ciutadana. També va dir que el PSC havia comprat els pilons a millor preu que els de CiU. Hem fet els números i Ena té raó, però no per 13 euros de diferència (com ens va semblar escoltar) sinó per només 20 cèntims. Cada piló va costar 37,30 euros l'any 2005, i tres anys més tard el preu de la unitat va ser de 37,50 euros. El PSC va embolicar-se en aquest debat de manera incomprensible, ja que Ena no tenia cap necessitat de deixar en evidència l'actuació de la policia local ni, com a conseqüència, l'acció de govern dels socialistes quan Cordero era regidora de Governació i Joan Sabaté encara era l'alcalde. Per molt incòmoda que siga l'oposició, els del PSC haurien de vigilar de no fer-se oposició a ells mateixos. Si el que pretenien era fer que a Bel li pugessin els colors a la cara perquè encara no ha resolt el problema (cada vegada més greu) de l'aparcament, el PSC hauria de centrar-se en el grau d'execució dels pàrquings promesos al mercat, a la plaça del Rastre, a la plaça del Carrilet i a la plaça de l'Estadi, i no complicar-se amb debats estèrils com el del cost dels pilons. De vegades no n'hi ha prou de copiar l'estil «populista» que, segons el PSC, Bel va utilitzar per desgastar-los i arribar al govern.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 07-05-2009 Pàgina 32

L'IES de l'Ebre serà l'escenari de la primera Lan Party de Tortosa, els dies 15 i 16 de maig

L'IES de l'Ebre, l'empresa Visualweb Studio i l'Ajuntament de Tortosa van presentar ahir la primera edició de l'Ebresud Lan Party. La trobada d'internautes i informàtics tindrà lloc els dies 15 i 16 de maig al gimnàs de l'IES de l'Ebre, amb la previsió de poder inscriure un màxim de 100 participants. L'Ebresud Lan Party és una activitat gratuïta i oberta al públic en general, ja que també s'han programat tallers i xerrades sobre programari lliure, xarxes socials d'internet o tecnologia.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 07-05-2009 Pàgina 6

PROGRAMA DE L'EBRESUDLAN 2009

Divendres 15 de Maig

10:00 a 11:00: Entrada i Inauguració
11:00 a 12:30: Taller "Fent de tot amb programari lliure: la Linkat" (Luís Cabello i Ricard Escandell - Àrea TIC i Servei TAC dels Serveis Territorials d'Educació a Tortosa)
12:30 a 17:00: Temps per competicilons, dinar i jugar.
17:00 a 18:30: Xerrada/demostració sobre el Leopard, darrera versió del sistema operatiu dels Apple Mac (Fernando Romero - S.A.I. Roquetes)
18:30 a 19:00: Berenar
19:00 a 20:30: Xerrada/demostració d'aplicacions de sèrie i audio del Mac/iPhone (Iñigo García)
20:30 a 21:30: Xerrada/demostració d'aplicacions MAC/iPhone sobre plataformes mòbils (Carlos Martorell)
21:30 a 22:30: Taula rodona sobre "Drets d'Autor i Propietat Intel·lectual en entorns digitals" (Jaume Llambrich - ATICTES)

Dissabte 16 de Maig

10:00 a 11:30: Xerrada/debat: "Què pots fer a la xarxa 2.0" (Dani Gil i Jaume Llambrich - Blocaires Ebrencs)
11:30 a 13:00: Xerrada sobre "Cultura lliure..." (Marià Cano - Departament d'Educació)
13:00 a 17:00: Temps per competicions, dinar i jugar.
17:00 a 18:30: Taller d'iniciació a la mescla de múscia amb ordinador (Dj Fernández)
18:30 a 19:00: Berenar
19:00 a 20:30: Taller d'aplicacions Google: gmail, calendar, docs, groups, .... (Enric Vílchez - IES de l'Ebre)
20:30 a 22:00: Taller sobre creació i aplicacions dels codis QR (David Comuñas - ATICTES)

Més informació i inscripcions: Ebresudlan.com

6 de maig del 2009

Tortosins, la TDT ha arribat al Montsià!

La TDT ha arribat al Montsià. Connecta't a la TDT. Això és el que diu una campanya de la Generalitat que podem veure aquests dies a les parades d'autobús de Tortosa. Amb això, l'anunci del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat sembla dir als tortosins que si volen sintonitzar els canals de la televisió digital terrestre (TDT) han de marxar a viure a la comarca veïna del Montsià. No sabem, per contra, si els mupis amb els anuncis que la TDT també ha arribat al Baix Ebre es pot veure a les parades d'autobús d'Amposta. O serà que algú que no té gaire clar el mapa comarcal es pensa que Tortosa pertany al Montsià? Siga com siga, la campanya sí que s'ha fet correctament als anuncis que la Generalitat ha posat a la premsa. En aquest cas, ens diuen que La TDT ha arribat a la Ribera d'Ebre, a la Terra Alta, al Baix Ebre i al Montsià. La TDT arriba a casa teva. Connecta't a la TDT! Als anuncis, que són a doble pàgina, també s'informa els ciutadans que tindran més canals, més oferta en català (inclosos els quatre canals locals i la propera incorporació de Canal 9 i IB3) i més qualitat d'imatge. I vosaltres, ja esten connectats a la TDT? Esteu satisfets amb la cobertura i la qualitat del servei a la vostra zona?

Regalem sis DVD de l'històric 2-6 al Madrid per participar a la porra sobre el Chelsea-Barça

La Marfanta us vol fer un regal. Però també proposar-vos un joc. Es tracta de fer una porra i endevinar el resultat del partit que disputaran aquesta nit el Chelsea i el FC Barcelona, en la tornada de les semifinals de la Lliga de Campions. El Barça només està a 90 minuts (si és que el temps reglamentari no acaba amb empat a zero) d'assolir la final de Roma, en què podria guanyar la seua tercera Copa d'Europa si derrota el Manchester United. L'equip de sir Alex Ferguson va classificar-se ahir per a la final, en doblegar clarament l'Arsenal, i avui arriba l'hora decisiva per al Barça, que tindrà al davant un temible Chelsea. Quin creieu que serà el resultat del partit d'avui? La primera persona que encerte el resultat del Chelsea-Barça tindrà un DVD de l'històric derbi de dissabte al Bernábeu, en què el Barça va guanyar per 2-6 el Real Madrid. El DVD és una còpia domèstica del partit amb locució en català (Barça TV) i un recull dels programes especials i de les notícies sobre el derbi en diversos canals (3/24, TV3, 24 Horas de TVE, Antena 3, Canal+...). Un DVD d'aquells que són per guardar, per tornar a veure el partit quan vulgueu i xalar amb els sis gols d'Henry, Puyol, Messi i Piqué al camp de l'etern rival. Però no patiu, que també sortejarem cinc còpies més entre tots els que feu el vostre pronòstic o comenteu les opcions que té el Barça aquesta nit.

La PDE es mobilitzarà per evitar que l'Ebre arribe a Barcelona a través de la dessaladora de Cunit

La plataforma avisa la Generalitat que no acceptarà una interconnexió de xarxes

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va alertar ahir del contrasentit que una planta dessaladora puga acabar utilitzant-se per transvasar aigua del riu a Barcelona. «Això no és la nova cultura de l'aigua, sinó una manera de culminar la interconnexió de xarxes amb una estratègia de fets consumats», va valorar ahir el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs. Segons la PDE, el projecte del govern català ha previst la unió de la xarxa de l'Ebre amb del Ter-Llobregat a la planta dessaladora de Cunit.

Les últimes informacions sobre el projecte de la futura planta dessaladora de Cunit han fet saltar totes les alarmes a la PDE. Inicialment, el projecte de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) havia de servir per garantir el subministrament d'aigua en dues direccions, tant cap a l'àrea metropolitana de Barcelona com cap al Camp de Tarragona, que així podria rebaixar part de la seua dependència del minitransvasament de l'Ebre. «Però ara sabem que el projecte també preveu la unió de les dues canonades, amb una conducció reversible que permetrà que l'aigua de l'Ebre puga arribar a Barcelona», va advertir un dels portaveus de la PDE, Joan Antoni Panisello. En aquesta línia, va denunciar «l'obscurantisme» amb què la Generalitat està impulsant el projecte, ja que la PDE ha conegut les intencions de l'ACA a partir de «filtracions a la premsa».
De fet, Panisello va recordar que l'ACA «fa temps que defensa la interconnexió de xarxes», sense que cap responsable polític de la Generalitat haja desautoritzat els tècnics. «Els tècnics de l'ACA es regeixen per decisions polítiques, i fer la interconnexió de xarxes és més una decisió política que tècnica», va insistir la també portaveu Susanna Abella. En aquest sentit, la PDE va advertir que la interconnexió de xarxes no ajudarà a vertebrar el país, sinó que «perjudicarà la pau social i la cohesió territorial». Segons Panisello, si la Generalitat tira endavant el projecte, tornaran a convocar mobilitzacions i la PDE «desempolsarà el Compromís per l'Ebre», el document que el PSC, ERC i ICV van signar amb la plataforma l'any 2003.

«Ens estan prenent el pèl i ho sabem». El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, va lamentar el «consens polític» per executar la interconnexió de xarxes, tot i que l'emergència per la sequera de fa un any puga semblar molt llunyana. «El passeig militar que volia fer el PP per transvasar l'Ebre cap al sud i cap al nord, ara l'està fent la Generalitat, però amb una tècnica més sofisticada per fer arribar l'aigua a Castelló i Barcelona», va afegir. Segons Tomàs, la interconnexió a la dessaladora de Cunit, més els pous d'emergència de Vinallop i els canals Segarra-Garrigues i Xerta-Sénia, són «la culminació del mapa hidrològic del PP». «Ens estan prenent el pèl i ho sabem», va dir Tomàs abans d'acusar el tripartit «d'ignorar la lluita de la gent de les Terres de l'Ebre, tot i que són els que més se n'han aprofitat».

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 06-05-2009 Pàgina 7

5 de maig del 2009

Roquetes recorda l'actriu Mercè Lleixà

La població de Roquetes acomiadarà aquest dissabte, 9 de maig, l'actriu roquetera Mercè Lleixà, que va morir divendres passat víctima d'un càncer, als 49 anys. La missa funeral en memòria de Lleixà tindrà lloc a les sis de la tarda, a l'església de Roquetes, cinc dies després del funeral que dilluns va oficiar-se al tanatori de les Corts de Barcelona, on van assistir-hi l'alcalde de Roquetes, Francesc Gas, i el regidor de Cultura, Sisco Ollé. En la cerimònia també van participar actors com Enric Major, Roger Pera, Àngel Burgas i artistes com Ignasi Blanch o Artur Gaya, així com el director de teatre Joan Ollé. Per la seua banda, la ciutat de Roquetes hi va fer entrega d'una corona de flors, en record de l'actriu. Roquetes, que en vida va saber reconèixer la important trajectòria de Lleixà, hauria de plantejar-se ara el fet de posar el nom de l'actriu a un carrer o una plaça. La toponímia urbana de les nostres ciutats i pobles necessiten més referents femenins, i Mercè Lleixà ha fet mèrits suficients per tenir un carrer a Roquetes. El mateix hauria de fer Tortosa amb Ricard Salvat, l'altre nom del teatre ebrenc que també ens ha deixat enguany.
Avui, el web de l'Ajuntament de Roquetes recorda la trajectòria professional de Lleixà, llicenciada en art dramàtic per l'Institut del Teatre, on també hi va exercir de professora. L'actriu de Roquetes, a més, va desenvolupar una llarga trajectòria professional al teatre, al cinema i a la televisió. Així, va participar en diferents telesèries com Nissaga de poder, El cor de la ciutat, Estació d'enllaç o Laberint d'ombres. Amb tot, el seu paper més recordat, encara avui, va ser com a protagonista en la pel·lícula Què t'hi jugues Mari Pili? (1991), que li va fer guanyar el premi de la Generalitat a la Millor. Altres films en què va participar-hi són Gràcies per la propina (1997), Escenes d'una orgia a Formentera (1995), No et tallis ni un pèl (1992) i el darrer film on va ser protagonista, El Kaserón (2008) estrenada el passat mes d'abril. L'últim escenari que va trepitjar va ser el del Teatre Nacional de Catalunya, amb l'obra La Colometa (maig de 2008).

Tortosa multarà pels fraus i l'ús indegut de l'aigua potable i del clavegueram

L'Ajuntament preveu sancions de fins a 3.000 euros per connexions i abocaments sense permís

L'Empresa Municipal de Serveis Públics (EMSP) s'ha proposat actualitzar la gestió de la xarxa d'aigua potable i del clavegueram, com també establir un règim disciplinari per evitar els nombrosos fraus i l'ús indegut dels serveis. En l'actualitat, Tortosa no controla el 40% de l'aigua que circula per la xarxa, tant per les fuites a les canonades com per la inexistència de comptadors i els consums incontrolats o fraudulents. El ple de l'Ajuntament va aprovar ahir al vespre l'actualització del reglament regulador del servei d'abastament d'aigua potable i també un reglament per al clavegueram, amb multes de fins a 3.000 euros en els casos més greus.

La tinenta d'alcalde d'Urbanisme i presidenta de l'EMSP, Meritxell Roigé, va detallar ahir que Tortosa no tenia cap reglament sobre el servei del clavegueram, tot i que l'antiga empresa d'aigües va assumir la gestió de la xarxa de clavegueres el 2006. D'altra banda, Roigé va remarcar que calia actualitzar el reglament de l'aigua potable, del 2004, perquè havia quedat obsolet. Segons la regidora, els dos nous reglaments tenen el mateix esquema jurídic i estableixen les condicions en què l'EMSP ha de prestar els serveis, així com els drets i les obligacions dels usuaris connectats a la xarxa. També les condicions en què els particulars i les empreses poden realitzar els seus abocaments al clavegueram, si bé Roigé va recordar que un altre reglament específic regula els vessaments de les indústries dels polígons.

En aquest sentit, l'alcalde va recordar el cas que van haver de resoldre fa just un any al barri de Ferreries, quan l'Ajuntament va haver de reparar una claveguera que abocava aigües fecals directament a l'Ebre. Així, l'Ajuntament va detectar que el desguàs de dos blocs d'habitatges no estava connectat al col·lector de la depuradora, i el consistori va salvar la situació «amb bona voluntat, sense arribar a la sanció». Els nous reglaments, però, estableixen multes de fins a 3.000 euros per als casos més greus. Amb tot, Roigé va matisar que l'Ajuntament ja actua amb una certa intensitat per mitjà de la policia local, i que l'EMSP ja ha intervingut tallant les connexions fraudulentes a la xarxa d'aigua potable.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 05-05-2009 Pàgina 8

Relliscada a la piscina del PSC de Tortosa

El PSC havia anunciat que en el ple d'ahir reclamaria al govern de Ferran Bel que fes marxa enrere en la seua decisió de fer uns sondejos «arqueològics» a la piscina municipal, que impediran obrir la piscina al públic aquest estiu. Bel va respondre ahir que la piscina també es tancarà l'any que ve per les obres del nou complex d'aigua i salut, i que intentaran buscar solucions satisfactòries per a tots els usuaris. A més, Bel va deixar en evidència la relliscada del PSC quan va precisar que els sondejos no seran arqueològics, sinó geològics.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 05-05-2009 Pàgina 8

Tortosa ha tapiat més de 40 cases buides al nucli antic en un any

L'Ajuntament de Tortosa ha tapiat durant l'últim any més de 40 cases buides i en estat de ruïna, per evitar que siguen ocupades per gent sense recursos o per xiquets. En aquest sentit, l'alcalde tortosí, Ferran Bel, va assenyalar ahir que una de les últimes cases tapiades al nucli històric, ara fa una setmana, es troba a la cantonada del carrer del Vall amb el carrer Montcada. Segons Bel, amb aquesta actuació van evitar que un foc originat en un matalàs, en un contenidor, s'hagués propagat per la finestra de l'immoble. Bel va agrair la col·laboració de les associacions de veïns del Rastre, del Centre-Nucli Històric i de Santa Clara en la detecció d'aquest tipus d'ocupacions, que l'Ajuntament ha decidit tallar de soca-rel. De fet, l'alcalde va recordar que han arribat a tapiar la mateixa casa «fins a tres vegades, en una mateixa setmana». Bel va insistir que és responsabilitat dels propietaris tenir els edificis en bones condicions. D'altra banda, l'alcalde va afegir-hi que ja han localitzat els dos propietaris dels edificis afectats per l'ensorrament del 25 d'abril, i que ja s'han compromès a assumir les tasques d'enderrocament.
Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 05-05-2009 Pàgina 8

Llum verd del ple al museu de la Setmana Santa i la pròrroga del Pincat

El ple de Tortosa va aprovar ahir l'encàrrec a l'empresa municipal de gestió urbanística (Gumtsa) de la redacció del projecte i l'execució de les obres d'un edifici al solar de l'antiga església de Sant Antoni. L'objectiu del projecte, que té un pressupost de 686.000 euros, és la construcció del centre d'interpretació de la Setmana Santa, un espai que permetrà conservar i exposar els passos de les diferents confraries. L'obra es va incloure en la nova versió del pla integral del nucli antic (Pincat), a partir de la cessió gratuïta del solar per part del Bisbat de Tortosa, i la previsió és que les obres puguen fer-se en un any. De fet, el ple també va ratificar ahir la sol·licitud d'una pròrroga de dos anys a la Generalitat, per ampliar el termini d'execució del Pincat fins al 2011. Així, tot i la unanimitat, aquest punt va generar un intens debat entre l'alcalde i l'exregidor d'Urbanisme José Martín, ja que el socialista va acusar el govern de Ferran Bel d'estar acumulant retards en l'execució d'obres. Bel va replicar que la pròrroga ha de permetre compensar el retard inicial en la redacció i execució dels projectes. Segons Bel, el govern anterior no havia redactat ni encarregat cap dels projectes del Pincat, a excepció de projectes que, com el del vial d'accés a Santa Clara, ja estaven aprovats abans de la llei de barris.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 05-05-2009 Pàgina 8

Dues sancions de 460 euros a dos propietaris de gossos de raça perillosa, a Tortosa

L'Ajuntament de Tortosa va ratificar ahir, en sessió plenària, les sancions de 460 euros a dos propietaris de gossos considerats de raça perillosa. Els dos expedients són el resultat de denúncies dels Mossos d'Esquadra a dos veïns que el 4 d'agost i el 20 de novembre del 2008 portaven gossos de la raça pit bull sense lligar, sense morrió, sense llicència municipal, sense microxip, sense el certificat del cens i sense l'assegurança de responsabilitat civil.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 05-05-2009 Pàgina 8

3 de maig del 2009

'La memòria dels gols', reportatge sobre Josep Otero a la revista Presència

Aquesta setmana he publicat un reportatge a la revista Presència, que el diari El Punt distribueix tots els diumenges. El reportatge es titula La memòria dels gols, i repassa la trajectòria humana i professional de l'exfutbolista i exentrenador Josep Otero, un dels futbolistes mítics de la història centenària del futbol a Tortosa. Perquè Josep Otero ho ha estat tot, en el futbol, però sobretot en el futbol tortosí que enguany celebra el centenari. De fet, després de conèixer millor la seua història, la seua dedicació al futbol i la seua manera d'entendre l'esport i la vida, sóc dels que penso que si algun dia l'estadi municipal de Tortosa ha de tenir algun nom hauria de passar a dir-se Estadi Josep Otero. Des de fa una dècada, Otero disputa un partit terrible contra l’Alzheimer, però la malaltia no l'ha fet oblidar la passió per aquest esport. «Més que formar jugadors, el seu objectiu era formar persones», m'explicava el seu fill Joan, que recentment ha tingut l’oportunitat de recuperar molts dels escrits, de la documentació i del material gràfic que Otero va saber conservar, com si ja sabés que algun dia havia de perdre la memòria.



Otero va començar a jugar a futbol al pati del col·legi de La Salle, just on avui hi ha l’edifici Orleans, que és on viu el seu fill Joan. Al disc dur de l’ordinador té centenars d’imatges de la història personal i futbolística del pare, però també d’amics i coneguts. Ha estat la millor manera de reconstruir una trajectòria i els records de tota una època, que els tentacles de l’Alzheimer amenaçaven d’esborrar per sempre. A les imatges veiem un Otero encara molt jove i ja vestit de futbolista, amb partits jugats en espais de Tortosa que han passat a la història, com l’Esplanada del barri de Remolins –l’actual plaça de la Immaculada– o els patis en ruïnes de les antigues casernes militars, on avui hi ha l’hospital. Després d’enlluernar tothom en un torneig de clubs locals organitzat per Ramon Llorens, exporter del Barça, Otero va signar la seua primera fitxa amb el CD Tortosa, encara amateur, la temporada 1945/1946. Va ser en aquest campionat quan es va produir el seu debut amb el primer equip, en un partit contra el Júpiter. Otero va jugar, de seguida, com a titular, ocupant la posició d’interior dret però amb uns registres golejadors realment espectaculars. Fins fa poc, va ser el futbolista amb més partits oficials jugats amb el Tortosa (319) i també el màxim golejador de la història del club (155 gols oficials, d’un total de més de 250). A més, durant la seua primera etapa al Tortosa (fins la temporada 1954-1955), el club va viure la seua època daurada. El cim d’aquest període va ser la memorable campanya 1948/1949, en què el Tortosa –fundat oficialment el 1941– es va proclamar campió de Catalunya de la primera regional i va pujar a la tercera divisió. Entrenats per Francesc Guillen, que va saber aprofitar la capacitat rematadora i el joc cerebral i tècnic d’Otero, el Tortosa també va disputar tres fases d’ascens a la Segona Divisió.Els roig-i-blancs van tenir rivals com el Logroñés, l’Alacant, l’Elx i el Sant Andreu.

«El nostre pare sempre ens havia semblat una persona dura i estricta, molt centrada en el futbol», comentava el seu fill. «Era una persona molt recta, i quan ja era entrenador volia que els seus jugadors també ho fossin», hi afegia. «Ara, amb la malaltia, s’ha tornat una persona molt propera i afable; però a través dels seus escrits i del tracte que rep de la gent que el coneixia, ens hem adonat de la veritable dimensió humana de Josep Otero», va concloure. Així, han trobat cartes als pares de jugadors que anaven pel mal camí; però també felicitacions, anotacions plenes de psicologia i documents en què decidia no cobrar els rebuts d’alguns alumnes de l'escola de futbol Dertusa, que es desplaçaven des dels pobles del Delta fins a Tortosa.

Podeu llegir el reportatge complet a la revista Presència d'aquest cap de setmana.

El PSC critica els sondejos arqueològics a la piscina i defensa els nous «gratacels» de Tortosa

El PSC de Tortosa aprofitarà el ple ordinari de demà per reclamar al govern de Ferran Bel que reconsideri la seua intenció de tancar al públic la piscina descoberta, per fer-hi uns sondejos arqueològics aquest estiu. El portaveu del PSC, Joan Sabaté, va explicar que han rebut queixes dels usuaris i dels membres del Club Natació Tortosa. «No entenem per què s'han de fer uns sondejos arqueològics abans de fer les obres a les piscines, si Cultura no ha fet cap requeriment i la carta arqueològica de Tortosa no hi preveu l'aparició de restes», va dir Sabaté. «Tortosa no pot quedar-se sense piscina a l'estiu, i l'inici de les obres no és imminent», va remarcar.
D'altra banda, Sabaté va celebrar que l'Ajuntament haja cedit a Educació els terrenys per construir el tercer institut al pla parcial Temple Sud. Amb tot, l'exalcalde va tornar a lamentar que Bel haja tardat dos anys a cedir els terrenys, i va acusar-lo d'actuar a remolc de les denúncies dels socialistes. En canvi, Sabaté va deixar clar el suport del grup municipal del PSC a l'eixample del Temple Sud, en què s'han de construir 668 habitatges, així com dues torres de 15 plantes al costat de l'autovia de l'Aldea. De fet, sobre les suspicàcies que el projecte ha despertat ara a l'entorn del PSC, Sabaté va recordar que el conveni del pla Temple Sud va signar-se durant la seua etapa a l'alcaldia. «Aquí no hi ha hagut especulació, ni s'ha volgut afavorir el promotor, sinó que vam dissenyar un barri amb edificis alts i estilitzats, amb moltes zones verdes, per donar una imatge de major modernitat a l'entrada de Tortosa», va dir Sabaté. Un esquema que es reproduirà als terrenys de Renfe, on hi haurà sis torres de diferents alçades i força més altes que els edificis de l'Eixample i del barri del Temple.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 03-05-2009 Pàgina 11

Polèmica per la protesta de Maulets contra la presència de l'èxercit espanyol a la fira Expoebre de Tortosa

L'organització juvenil i independista Maulets va realitzar ahir una acció de protesta a la fira multisectorial Expoebre, amb motiu de la presència d'un estand de l'exèrcit espanyol. Segons un comunicat emès per Maulets, l'estand de l'exèrcit espanyol està "poc relacionat amb la temàtica de la fira", i els ha sorprès veure que les forces armades d'Espanya han passat "a formar part d’una fira on totes les mostres i representacions estan vinculades a les Terres de l’Ebre". Maulets creu necessari recordar que "aquest exèrcit ha sigut i continua sent el protagonista d’una política imperialista amb exemples tan vergonyosos com la guerra a l’Irak o l’Afganistan". A més, com a organització juvenil dels Països Catalans, Maulets també remarca que l’exèrcit representa "l’ocupació política i militar espanyola a les nostres comarques". Un exèrcit, segons Maulets, que suposa una despesa de més de 16.000 milions d’euros anuals, "mentre hi ha sectors com l’educació, la sanitat o e ltransport públic" que s'estarien privatitzant. Maulets també assenyala que cal "emprendre accions cap a la desmilitarització i l'abolició dels exèrcits, cap a una cultura de pau". La protesta de Maulets va consistir en el desplegament d'una pancarta amb el lema “Fora l’exèrcit espanyol” i d'una senyera estelada, mentre altres joves repartien unes octavetes explicatives. Segons Maulets, els soldats els haurien insultat amb expressions com “maricones”, “sois todos una basura” i “niñatos de mierda”, a més a més de fotografiar-los. Als pocs minuts, una vintena d’agents dels Mossos d’Esquadra, policia local, seguretat privada i diversos agents de paisà haurien identificat els joves i els haurien amenaçat, segons ha denunciat Maulets, que si no marxaven a fora del recinte firal els requisarien tot el material i podrien haver-hi conseqüències. Maulets ha fet una crida a l'Ajuntament, governat per CiU i ERC, perquè l'any que ve "reflexione una mica més sobre la necessitat o no de permetre a l’exèrcit participar de l’Expoebre".

1 de maig del 2009

Expoebre planta cara a la crisi

L'Ajuntament i la Generalitat signen a la fira el conveni per implantar la fibra òptica a Tortosa

El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, va ser l'encarregat d'inaugurar ahir la 65a edició de la fira multisectorial Expoebre, que enguany durarà fins al 3 de maig. Una edició marcada per la crisi econòmica i pel descens en el nombre d'expositors (finalment, al voltant del 10%), però que Fira de Tortosa ha plantejat a les empreses del territori com una «plataforma d'oportunitats» per afrontar la situació actual. Bosch va aprofitar la seua estada a Tortosa per signar amb l'alcalde, Ferran Bel, el conveni que permetrà implantar la fibra òptica al municipi abans de l'estiu del 2010, amb una inversió d'1,6 milions.

L'Expoebre d'enguany, la tercera que té lloc al pavelló firal de Remolins, arriba marcada per la crisi econòmica i per l'esforç que ha fet Fira de Tortosa per retenir les empreses i frenar el descens previst en el nombre d'expositors. Així, mentre altres fires nacionals han experimentat davallades de fins al 40%, la fira multisectorial de les Terres de l'Ebre va obrir ahir les portes amb un descens del 10%. En aquest sentit, Fira de Tortosa ha aplicat un pla de xoc per garantir la presència d'expositors i també l'afluència de públic, com la bonificació que incorpora la inscripció, i que inclou l'assegurança i el consum elèctric; el fraccionament del pagament dels estands; la gratuïtat de l'entrada fins als 11 anys, i l'accés gratuït durant el matí de demà dissabte, quan hi haurà una jornada de portes obertes a la fira.

Presència institucional. L'encarregat d'inaugurar la 65a edició d'Expoebre, ahir al vespre, va ser el secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch. De fet, la presència de la Generalitat és enguany força elevada a la fira, ja que l'Expoebre té un total de set estands del govern. És el primer cop que la Generalitat reuneix a la fira tortosina els estands de set departaments, a més de l'exposició titulada Per les Terres de l'Ebre, en què explica els nous projectes i les noves infraestructures del territori. Així, a la mostra es poden veure les maquetes del nou edifici de les delegacions de la Generalitat a Tortosa, així com la del futur campus de la URV i la del pont que unirà Deltebre i Sant Jaume d'Enveja. En concret, l'espai de la Generalitat inclou els estands de l'Agència Catalana del Consum, del Departament de Governació i Administracions Públiques, de l'Institut Català del Sòl, del Departament d'Educació, de la Promotora d'Exportacions Catalanes (Prodeca), del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, del Departament de Treball, i de la Gastroteca. Per la seua banda, també cal destacar altres institucions presents a la fira, com l'Ajuntament de Tortosa –amb un estand que explica els avenços en l'execució del pla integral del nucli antic (Pincat), o la Festa del Renaixement–, el Consell Comarcal del Baix Ebre o la Diputació de Tarragona.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 01-05-2009 Pàgina 9

L'arribada a Tortosa de la fibra òptica garanteix «la cohesió territorial del segle XXI», segons Jordi Bosch

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i el secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, van signar ahir el conveni que permetrà l'arribada de la fibra òptica al municipi. Bosch va recordar que les infraestructures de telecomunicacions d'alta capacitat són vitals per garantir la cohesió territorial al segle XXI, i va explicar que el projecte de Tortosa ha nascut per la necessitat de connectar el nou campus de la URV a l'anella científica. Per fer-ho, es construiran gairebé 20.000 metres nous de xarxa de fibra òptica, que se sumaran als 2.700 metres que tindrà la xarxa municipal de Tortosa. A més, el projecte ha de permetre connectar més de 40 edificis públics i seus institucionals, com els jutjats, el pavelló firal, la UOC, la Cambra de Comerç, la UNED, Correus, la caserna regional dels Mossos, la biblioteca o els instituts, així com l'Ajuntament de Roquetes.
Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 01-05-2009 Pàgina 9

Concentració de protesta dels treballadors de Cristales Guardiola a la inauguració d'Expoebre

Bona part de la plantilla de l'empresa Cristales Guardiola va fer ahir una concentració de protesta davant del pavelló firal de Remolins, amb motiu de la inauguració de la fira multisectorial Expoebre. Els treballadors portaven una pancarta i van llegir un manifest, poc després d'intercanviar algunes paraules amb l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i el secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, que era l'encarregat d'inaugurar la fira. Per la seua banda, els treballadors estaven acompanyats pel secretari general de la UGT, Wifredo Miró. Hores abans, els treballadors havien acordat suspendre la vaga prevista per ahir dijous i per dilluns, després que els responsables de l'empresa alemanya ACM hagen acordat reunir-se el 4 de maig amb el comitè d'empresa. D'altra banda, Cristales Guardiola no ha presentat el concurs de creditors que el seu gerent havia anunciat la setmana passada. L'anunci del gerent de Cristales Guardiola, amb una plantilla de 90 treballadors al polígon industrial Baix Ebre, va agafar per sorpresa els sindicats, que s'esperaven un expedient de regulació d'ocupació (ERO), després que la multinacional ACM anunciés que la producció de plaques solars es traslladaria, el maig, a Alemanya. De fet, el sindicat CCOO va denunciar que l'empresa no acumula cap deute, ni amb els treballadors ni amb la Seguretat Social, tot i que té un petit deute amb els proveïdors, i que el possible concurs de creditors seria una maniobra "il·legal de l'empresa per no pagar indemnitzacions".

Turisme, els bous, Picasso, els vins de la Terra Alta i els emprenedors, als cursos d'estiu de la URV-UETE

El director del campus Terres de l'Ebre de la URV, Azael Fabregat, va presentar ahir al vespre, en el marc de la fira multisectorial Expoebre, el programa de la Universitat d'Estiu URV-UETE d'enguany. La majoria dels cursos s'impartiran a Tortosa, però com és habitual també s'han programat cursos en cinc poblacions més del territori: Amposta (aspectes socioculturals de les festes amb bous), Sant Carles de la Ràpita (turisme a l'Ebre), Gandesa (sobre els vins de la Terra Alta), Horta de Sant Joan (Picasso, els seus amics i els paisatges) i Flix (les tecnologies de la informació aplicades al món rural). Els cursos de Tortosa seran sobre el canvi climàtic, el bricosoftware, els maltractaments infantils, les patologies sobre la imatge corporal, la salut holística, la creació de noves empreses i la literatura ebrenca actual.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 01-05-2009 Pàgina 2

Disqus for Marfanta