'SOREA=abús?', carta de Rafel Serret (Amposta)

SOREA=abús? Des de temps immemorials la gestió de l'aigua ha estat sempre en mans dels poderosos. El consum és un mitjà de control de la població, i més avui en dia amb les noves tecnologies. SOREA no és un invent per facilitar un subministrament a la ciutadania, o per tindre una millor gestió dels recursos, sinó un negoci privat, que ve del temps del pujolisme de CiU. Caldria mirar què hi ha darrera dels qui manen per saber qui són els que se'n beneficien o qui se n'han beneficiat.

Algú recorda d'Amposta a un home gros en un “gatet” i una llibreta que pareixia un totxo? Lo Maño, lo de les aigües, ell tot sol en l'equipament nomenat era capaç de prendre la lectura de tots els comptadors del poble per passar els rebuts per l'ajuntament. No n'érem pocs llavors, l'any 1970, uns tretze-mil habitants.

Avui dia SOREA Amposta té un capital humà per portar a cap la mateixa tasca segurament que molt més considerable que llavors i unes tecnologies que no tenen res a veure amb el que feia el “Maño”. Això és com comparar anar en avió o a peu. En tot això, “pobres” no donen abast en prendre les lectures, han de fer estimades. Si qualsevol de natros, sigui particular o empresa, necessita finançament, “préstec”, ha d'anar a un banc, presentar uns avals i passar per la notaria. Si el teu perfil està dins els barems, tindràs finançament.

Les empreses de subministrament, de serveis, com són llum, aigua o gas, a part del fet que són els mateixos bancs accionaris, no necessiten ni avals ni notaries.

Imaginem per un moment que una empresa de subministrament, fent números redons, té un milió de clients i necessita diners per finançar-se, fa una lectura estimada, i carrega damunt del rebut dels seus clients una mitjana de cinc euros, quina serà la suma total que recaptés aquesta empresa? Si algú és creu que les lectures estimades són perquè no arriben a llegir tots els comptadors, va equivocat, si abans o feien en deu vegades menys de mitjans, per què ara no?

Aquestes empreses abusen dels ciutadans, i ningú els diu res, una empresa com SOREA que cobra els rebuts cada tres mesos, té uns crèdits al seu abast en interès zero durant tres mesos.

A més, si tenim en compte que el preu del subministrament va per trams, quan més consum, major és el preu de l'aigua; en augmentar el nostre consum fictíciament estant cometen un frau al consumidor.

És vergonyós que els nostres representants que diuen que ens representen no facen res al respecte. Ja ho diuen, que en tots els parlaments hi ha grups de pressió, “lobbies”. Els ciutadans sempre anem venuts de finestra en finestreta, queixant-nos.

Rafel Serret 
és veí d'Amposta. 

'14F, alguna més que Sant Valentí', article de Lídia Saura

Tothom sap que el dia 14 de febrer es celebra Sant Valentí, el dia dels enamorats, un dia en que tot es guarneix de cors... Però molt poca gent sap que el dia 14 de febrer, a més, és el dia internacional de les Cardiopaties Congènites. El dia pels malalts de cor. Cors especials, plens d’històries valentes, lluitadores, de cors que han de ser reparats, de cors que es reparen, de cors que han d’estar en constant vigilància.

Fa 6 mesos li van detectar al meu fill una cardiopatia congènita. Des d’aquell dia, Josep, el meu fill, m’ha demostrat que és el nen més valent del món, igual que tots els petits cors que sofreixen. Un nen ple de vida, ple de força que, sens dubte, m’ha ensenyat a lluitar, a tenir esperança i a seguir endavant. Està preciós i es curarà! No en tinc cap dubte. Gràcies a Associacions com AACIC Coravant o Menudos Corazones que vetllen per les necessitats de les persones que pateixen aquesta malaltia, les famílies que patim aquesta malaltia a casa ens sentim un poc menys sols, ens sentim recolzats anímicament, ens sentim recolzats als hospitals. A l’estat cada any neixen al voltant de 4000 nens amb cardiopatia; petits gran herois que necessiten ajuda tant a l’hospital, com educativa, fisioteràpia... Si no fos per aquestes associacions formades per persones que tenen o han tingut alguna cardiopatia, tot el nostre món seria molt més difícil de portar.

Avui m’he encoratjat a escriure aquesta carta per tal que la gent conegui que hi ha algo més enllà de Sant Valentí el dia 14 de febrer ; esperant que almenys un minut del cor de la persona que estigui llegint això, bategui per tots els nostres petits cors.

Gracies de tot COR.

Lidia, mare de Josep.

L'ebresfera es queda sense Lluís Algueró, l'administrador del web MeteoTortosa

Una de les imatges de Lluís Algueró sobre els aiguats i les inundacions del novembre del 2011 a Tortosa.

TORTOSA (Baix Ebre).- El conegut internauta tortosí Lluís Algueró, impulsor i administrador del web MeteoTortosa, ha mort aquest dimarts als 43 anys a causa d'una dura malaltia. La notícia de la mort d'Algueró s'ha escampat ràpidament per internet, i el mur a Facebook del responsable de MeteoTortosa s'ha omplert de missatges i de diverses mostres de condol d'amics i coneguts. Gran afeccionat a la meteorologia i a la fotografia, Algueró va impulsar fa uns anys el web MeteoTortosa -tot un referent a les Terres de l'Ebre però també arreu de Catalunya-, el qual recull a temps real els registres de l'estació instal·lada en el seu domicili particular, al raval de Sant Llàtzer. De fet, tant la pàgina web com el compte de MeteoTortosa a Twitter continuen operatives de manera automàtica, tot i que les darreres intervencions personals de Lluís Algueró a les xarxes socials són del passat 27 de novembre.

El seu amor per la meteorologia i per la fotografia de natura quedarà per a la posteritat, també, gràcies al seu compte de Flickr, amb imatges d'un gran valor. De fet, per la seua gran afecció a la meteorologia, Lluís Algueró col·laborava sovint amb Marfanta.com i amb altres mitjans de comunicació. Era sempre un dels primers lectors en enviar fotografies o vídeos de barrancades a Tortosa o de nevades al massís del Port. Així, Algueró va cedir-nos imatges sobre els aiguats del novembre del 2011 o sobre la primera nevada del 2012. D'altra banda, el web del diari Ara és un dels darrers mitjans que va aprofitar una imatge de Lluís Algueró, el 24 d'octubre d'enguany. Marfanta.com vol expressar el seu condol més sincer a la família i amistats de Lluís Algueró.

'Mantenir-se és avançar!', article d'Alons Navarro

Per a mi Tortosa és una ciutat amb molt potencial que requereix d’una planificació a mitjà termini que vaja en la direcció de fer-la més agradable i atractiva per voler-hi viure en primera opció.

A partir del com és ara, opino que s’hauria de pensar en facilitar el moviment de les persones i en mantenir els espais públics en el seu millor estat.

El moment actual no permet grans inversions, és per això que potenciar el que hi ha, amb una aposta per la conservació i el manteniment general, permetria una transformació radical, si som capaços de concretar la manera i d’obtenir els recursos (ha d’haver la manera que es concreten plans d’ocupació).

Ahir, tot passejant per la vora del riu davant de Vora Parc vaig veure el nivell de degradació dels baixants de fusta i la quantitat de brossa i deixalla acumulada a un costat i altre de l’Ebre, i em preguntava per què no estava en condicions aquell racó, com tants d’altres no ho estan. Ens hem acostumat a acceptar situacions que són anòmales. O no ho són?

M’imagino el complicat que és posar-se d’acord dins el mateix Ajuntament; més encara si has de demanar que altres administracions: Confederació Hidrogràfica, Diputació, Generalitat, Ministeri de..., hi col·laboren. Cal ser obstinats, però, i reclamar l’atenció que ens mereixem.

La millor tarja de presentació de la Tortosa Monumental de l’Ebre i les Muralles, hauria de ser la d’una ciutat endreçada, amb uns carrers nets, amb les façanes conservades i amb l’enjardinament cuidat. La meua proposta es basa en considerar que en aconseguir una ciutat més agradable es millora l’autoestima del seu veïnat i es potencia la ciutat de manera global.

Alons Navarro

La Festa del Renaixement també s'ha viscut en temps real gràcies a Instagram

TORTOSA (Baix Ebre).- La XVIII Festa del Renaixement ha tingut un gran impacte en les xarxes socials. Sobretot, a Facebook, a Twitter i a Instagram, l'aplicació mòbil de retoc fotogràfic. En aquest cas, les etiquetes #festadelrenaixement (amb mig miler d'imatges fins diumenge a la tarda) i simplement #renaixement han estat les més utilitzades. Amb tot, també s'ha pogut seguir i utlitzar el hashtag #intortosa, tot coincidint amb la primera trobada d'usuaris d'Instagram a Tortosa, i que ha aplegat més de 260 imatges. En qualsevol cas, aquesta popular aplicació per a smartphones ha permès difondre les imatges i seguir en temps real els moments més importants de la Festa del Renaixement.

[Tribuna] 'Pedalem amb només dues rodes', article del col·lectiu Me Moc en Bici

Per què serà que en això d'integrar la bicicleta al mapa urbà de la nostra ciutat, gairebé sempre recollim una de freda i una de calenta? M'explico: sovint una notícia o una acció prometedora en aquest àmbit porten després un "però" que limita la seva potencialitat real. Fa temps que se coneixen - la Comunitat Europea ha publicat diverses guies pràctiques dirigides als equips de govern municipals - els avantatges del desplaçament amb bicicleta en el medi urbà respecte a altres mitjans de transport. A part de la nul·la contaminació atmosfèrica i acústica, dels beneficis per a la salut física i mental, l'innegable estalvi en espai respecte a un vehicle, està més que demostrat que en distàncies inferiors als quatre quilòmetres la bicicleta és el mitjà de transport més ràpid de porta a porta, per davant del vehicle privat, l'autobús o transport públic i només en competència amb la moto. A més a més és el mitjà de transport més barat. El nostre grup Me Moc En Bici ja vam fer un estudi comparatiu a la nostra ciutat, que ho corrobora i que vam exposar en la secció de Medi-ambient en l'última Expoebre. Els resultats estan a disposició de qui ho desitgi.

És cert que en la nostra acomodada vida, pensar d'anar a treballar amb bicicleta proveït com un "urban warrior" (guerrer urbà) novaiorquès que es juga la vida fent cabrioles entre els cotxes és gairebé impensable. Però no és menys cert, i nombrosos estudis ho demostren, que les infraestructures creen ciclistes urbans. El factor de major impacte perquè una persona decideixi deixar el cotxe i desplaçar-se en bicicleta per la ciutat és l'existència d'infraestructures que li permetin circular amb seguretat i que potenciïn els avantatges de la bicicleta respecte a altres mitjans de transport. Quan parlem d'infraestructures, no necessàriament es tracta d'obres faraòniques o costoses, sinó simplement de coses ben pensades, eminentment pràctiques i emmarcades dins d'una visió integral de la mobilitat a la ciutat.

Dins de les actuacions que s'han anat realitzant a Tortosa pels diferents equips de govern municipals - bàsicament construcció de carrils-bici -, la bona notícia que suposa en si la seva realització es veu invariablement entelada per petits detalls- o no tan petits -com els creuaments, traçats, rampes, amplades, etc., que al final fan escassa o nul·la seva utilització i qüestionen la inversió realitzada.

Esperem que les obres de condicionament del Pont del ferrocarril a Tortosa i el tram ciclable a nivell del riu que s'estan duent a terme actualment no caiguin en el mateix parany. La cara inversió que suposa i l'aposta de futur que aquesta infraestructura podria ser per a la mobilitat ciclable entre Tortosa i nuclis veïns, poden quedar en dubte en no existir - que nosaltres sapiguem - connexions ciclables directes i segures previstes amb els centres d'interès (mercat, estacions de tren i autobusos, instituts, etc.) a banda i banda del riu. Actuacions com aquesta ens fan pensar que hi ha molt d'improvisació i poc de planificació en aquest àmbit. Ens fan dubtar de si, a part de la suposada bona voluntat (o rèdit polític), algú té alguna cosa més per desenvolupar un pla integral a mig termini, ben estructurat, que virtualice el que han de ser les connexions ciclables entre Tortosa i nuclis veïns en els propers anys.

I és una pena, perquè tenint ara tants exemples en què mirar-se, i corrent els temps que corren, en els quals els nostres governants se'ls ha d'exigir la major rendibilitat de cada euro invertit, aquest és un “tren” que la ciutat no pot perdre. Perquè afecta la qualitat de vida dels que vivim aquí. Perquè no hi ha pitjor malbaratament que gastar en infraestructures que després es revelen inútils per petits detalls que només els ususaris finals valoren. Perquè aquest enfocament pot suposar un motor turístic gens menyspreable per a aquestes comarques, atraient a turistes d'altres països en què la crisi no s'acarnissa tan intensament com el nostre. I perquè pot suposar una etiqueta de qualitat diferencial per a la ciutat, percebuda i perceptible des de fora.

Tot això exigeix ​​una aposta valenta, decidida i clara - però no cara - per la bicicleta, on les actuacions han d'anar integrades en un projecte clar de futur, i on accions puntuals, inconnexes o de cara a la galeria ja no serveixen per mantenir el nostre interès. Perquè ja fa temps que les nostres bicicletes només tenen dues rodes i deixem de menjar caramels.

Col·lectiu Me Moc en Bici
Som un grup de persones que vivim a Tortosa o rodalies, sense vinculació política, empresarial ni ideològica comuna. Ens uneix l’ús de la bicicleta com a mitjà de desplaçament quotidià o habitual tant per motius laborals com per oci.

Quimo Panisello ressenya 'Batavia Jazz, una orquestra irrepetible'

Moltes gràcies, per deixar-me aquest espai per poder fer una mica més de ressò del llibre 'Batavia Jazz, una orquestra irrepetible'. Crec que tots els que ens hem implicat en aquest projecte podem estar molt satisfets de l’obra final. De la mateixa manera penso que hem resolt un gran problema als Reis d’Orient a l’hora de decidir-se per triar un bon regal amb què obsequiar als nostres majors, gent privilegiada que potser van poder ballar o simplement escoltar aquesta orquestra que natros hem transformat en mite.

No voldria malbaratar paper parlant del procés d’edició del llibre, sinó que la meua única intenció és sols destacar-ne les virtuts (com quasi tots fem amb els fills).

Un dels punts forts és el dibuix de la portada realitzat pel gran dibuixant valencià Paco Roca, un valor consolidat, guanyador aquest any de dos premis Goya per la pel·lícula d’animació 'Arrugas', Premi Nacional de Còmic l’any 2008 i molts més premis a nivell internacional. Jo vaig topetar-me amb ell el passat Nadal mitjançant la seua obra 'El invierno del dibujante' que retrata les vicissituds que van passar als anys 50 els creadors de la revista Tio Vivo. En veure la portada d’aquesta novel·la gràfica vaig veure la solució a l’hora de fer una imatge en color de tots els components de la Batavia Jazz al seu lloc preferit, el Centre del Comerç, un local el qual, mentre feia les fotografies per a enviar-li a Paco, la brigada municipal estava desballestant.

Ara mateix, el dibuix de la portada, aquesta obra d’art, està exposada al Muvim de València dintre de la retrospectiva 'El dibujante ambulante' que se li dedica a Paco Roca, tornant a situar a Tortosa en la primera línia a nivell nacional, com quan el gran il·lustrador Josep Morell va fer el cartell de la Setmana Santa tortosina de l’any 1949 o els dissenyadors Loni Gest i Tone Hoverstad van fer el cartell del Congrés de Cultura Catalana, celebrat aquí l’any 1977.

Després de l’índex, mos trobem amb un pròleg que li vam demanar a Arturo Gaya, qui mos fa un apunt molt personal dels músics i mos regala un eslògan que segurament sentirem molt a partir d’ara: ‘A falta de discos, un llibre que sona com la Batavia.’

El llibre ha estat confeccionat amb una gran quantitat d’imatges, la majoria inèdites, que retraten revetlles, “pasacalles” o la vida menys glamourosa dels músics. A mi m’agraden molt les fotografies que il·lustren la fitxa (a cada component li dediquem una doble pàgina) del músic Josep Martí Sol, qui després d’algun concert torna del bracet de la seua dona cap a casa i la foto d’estudi amb la trompeta, ressaltant el seu bigotet que li dóna un aire d’Errol Flynn o de galant de l’època.

A tots aquests mèrits, que ja ens haurien d’abocar automàticament a l’adquisició del llibre, encara n’hem de sumar tres més: un, la recerca incansable durant molts d’anys de l’autor Carlos Martorell Fabregat amb tot el bagatge que queda reflectit pàgina a pàgina. A mi, personalment, m’agraden molt les anècdotes finals que mos perfilen aquest grup d’amics tan dispars en el seu tarannà. Dos, la sòlida correcció de Toni Cardona i, finalment, com a bon regal, tot l’embolcall: una edició molt acurada en tapa dura a tot color i un paper d’alta qualitat, realitzada amb el suport d’una única Institució: Alejandro Garrido Verge, fill de l últim component de la Batavia Jazz en deixar-nos, José Garrido Llatse, pare i amic de tots els que hem embarcat en aquest llagut anomenat Batavia Jazz, una orquestra irrepetible.

Quimo Panisello 
és dissenyador gràfic. 

Imatge: Surtdecasa.cat

Més de 200 usuaris de Twitter ja utilitzen l'etiqueta #25NEbre per comentar la campanya

El hashtag #25NEbre s'ha confirmat com un dels més utilitzats per comentar a Twitter la campanya electoral a les Terres de l'Ebre per a les eleccions al Parlament del 25 de novembre. Des que el passat 8 de novembre, poques hores abans de l'inici de la campanya electoral, Marfanta.com va proposar la utilització de l'etiqueta, més de 215 usuaris de Twitter ja han piulat missatges amb #25NEbre. En total, han estat més de 1.240 tuits, durant 181 hores, i amb una mitjana de sis piulades per cada 60 minuts. En aquest sentit,  els líders indiscutibles a l'hora d'usar el hashtag #25NEbre han estat la gent del PSC de les Terres de l'Ebre (@socialistesebre), amb uns 145 tuits. De fet, càrrecs i militants socialistes com Míriam Galindo, Víctor Valls, Enric Roig i Manel de la Vega ocupen els primers llocs del rànquing d'ús del hashtag #25NEbre, segons els resultats obtinguts al web Followthehashtag. 

Després del PSC de les Terres de l'Ebre, el segueixen a força distància Joves d'Esquerra Verda a les Terres de l'Ebre, ERC de les Terres de l'Ebre, el PSC de Tortosa i d'Ulldecona, la CUP de les Terres de l'Ebre i ICV Terres de l'Ebre. En canvi, ni CiU ni el PP han confiat gaire en aquesta etiqueta, tot i que la candidata de CiU, Meritxell Roigé, l'ha utilitzat en almenys quatre ocasions. 

D'altra banda, el missatge a Twitter més popular amb #25NEbre és una frase d'Oriol Junqueras recollida per Òscar Peris en el míting del passat 16 de novembre a Sant Carles de la Ràpita: "No hi ha lluita més bonica que portar la teva pàtria a la llibertat". Aquest tuit va ser repiulat un total de 26 vegades, i quatre cops marcat com a favorit per altres usuaris de Twitter. 

L'espectacular caiguda d'un llamp al barri tortosí de Ferreries en els aiguats del 17-N, per Àlex Panisello

TORTOSA (Baix Ebre).- El realitzador Àlex Panisello ha penjat en el seu perfil de Facebook aquesta imatge espectacular d'un llamp caient al barri de Ferreries, durant els forts aiguats que a partir de dissabte a la tarda i durant la matinada de diumenge van afectar Tortosa i altres poblacions del Baix Ebre i del Montsià. Unes tempestes que van provocar la mort d'un veí de Tortosa quan el barranc del Galatxo va arrossegar el vehicle que conduïa, però també importants danys materials en finques i camins rurals, a més d'inundacions al poble dels Reguers i a l'EMD de Jesús. Però a més a més, la caiguda de llamps va provocar que hi hagués talls en el subministrament elèctric i de telefonia en els dos pobles, a més de vuit barris de Tortosa i la població veïna de Roquetes.

Imatge Àlex Panisello a Facebook

Unió de Pagesos demana mesures davant dels danys pels aiguats a les Terres de l’Ebre

TERRES DE L'EBRE.-  Els responsables de la Unió de Pagesos han demanat aquest dilluns a les administracions catalana i estatal que articulen una sèrie mesures, perquè la pagesia puga fer front als danys causats pels forts aiguats de dissabte a la tarda en cítrics, horta i olivera de diverses zones del Baix Ebre -els Reguers a Tortosa, Roquetes i Aldover- i del Montsià -els Valentins a Ulldecona, la Sénia i Mas de Barberans.

Entre les mesures fiscals que reclama el sindicat, es troba l’adequació dels mòduls de l’IRPF a la pèrdua de producció que han causat els aiguats; que s’incremente  la quantia de les despeses de difícil justificació en l’estimació directa de la declaració de la renda; l'exempció de quotes de la seguretat social, o l’exempció de l’IBI. El sindicat també ha iniciat converses amb l’administració catalana, per valorar quins ajuts més es poden instrumentar. A més, ambé reclamarà ajuts al govern espanyol, per compensar la pèrdua de béns productius i les pèrdues de rendes futures.

A proposta del sindicat, durant els propers dies estaran disponibles en els ajuntaments dels municipis afectats els models de document per comunicar els danys patits, amb l'objectiu de facilitar-ne el seguiment al departament d’Agricultura. Els responsables de la Unió de Pagesos han acompanyant els representants dels serveis territorials d’Agricultura a les Terres de l’Ebre, durant la visita a algunes de les explotacions afectades pels aiguats de dissabte passat a la tarda. En algunes zones van arribar a caure 320 litres per metre quadrat.

Imatge Pere Panisello Tafalla, a Instagram

L'escola institut i la llar d'infants de Jesús obren amb normalitat després dels danys provocats pels aiguats

JESÚS (Baix Ebre).- L'EMD de Jesús ha volgut agrair aquest dilluns la col·laboració del personal de l'EMD, de la brigada municipal de Tortosa, de l'empresa de neteja CESPA, dels Bombers de la Generalitat, de la Policia Local de Tortosa, de la direcció i mestres de l'Institut Escola Daniel Mangrané, dels mestres de la Llar d'infants L'espurna, de l'AMPA, i molt especialment de les mares i pares dels alumnes que durant tot el diumenge van col.laborar en les tasques de neteja. A través d'un comunicat penjat al seu perfil de Facebook, l'EMD de Jesús destaca que la feina d'aquests col·lectius ha fet possible que aquest dilluns els mes petits del poble puguen assistir a les classes amb total normalitat.

"També destacar la feina de la gent que van col·laborar en la neteja de places i carrers del poble de les zones més afectades. També volem agrair les tasques de molts de veïns que juntament amb els tractors, pales i màquines retroexcavadores van estar treballant als diferents camins municipals durant tot el dia, perpoder restablir el trànsit i la normalitat després dels danys ocasionats pels diferents barrancs que hi ha dins al nostre terme", continua el comunicat. "També volem agrair el suport rebut per part de l'Ajuntament de Tortosa, direcció territorial d'Interior a les Terres de l'Ebre, direcció territorial d'Ensenyament a les Terres de l'Ebre, delegació del Govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre i Diputació de Tarragona", conclou l'EMD de Jesús.

Imatge cedida per Pere Panisello Tafalla

Les feines d'una màquina per reobrir un accés al Canalet de Jesús, per Alba Panisello

JESÚS (Baix Ebre).- La partida del Canalet, a Jesús, ha estat una de les zones del terme de Tortosa més afectades per la violència de l'aigua en aquests aiguats del 17 de novembre. Alba Panisello ha realitzat aquesta imatge d'una màquina netejant un dels camins del Canalet que dissabte es van quedar tallats amb la barrancada. Els veïns no van poder passar per arribar a les seues cases, ni dissabte a la nit ni aquest diumenge al matí. De fet, han anat a l'Ajuntament de Tortosa a donar l'avís i, a mig matí, ja s'ha reobert l'accés a la zona.

Podeu fer-nos arribar les vostres imatges i vídeos dels aiguats d'aquest 17-N a l'adreça marfanta@marfanta.com.

Netegen a contrarellotge l'escola institut de Jesús perquè dilluns puga obrir amb normalitat

TORTOSA (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Tortosa ha informat aquest vepsre que, de les set persones intoxicades als Reguers la nit passada, una ha estat donada d'alta i els altres sis han estat traslladades a l'Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí, per rebre tractament en la Unitat de Medicina Hiperbàrica. El seu pronòstic és reservat però fonts hospitalàries han informat que estan tots fora de perill.

D'altra banda, pel que fa als efectes de la inundació en la llar d'infants i en l'institut-escola de Jesús, durant el dia d'avui els serveis municipals han estat retirant el fang acumulat a causa del desbordament del barranc de la vall Cervera, amb l'objectiu que demà dilluns puguen obrir amb tota normalitat. En aquest sentit, Xavier Pérez Celma i Pili Mascarell han escrit a Twitter que l'institut escola de Jesús podrà obrir aquest dilluns perquè mestres, pares, Bombers i brigada municipal han anat a netejar-hi en diumenge. Per la seua banda, el regidor del PSC, Enric Roig, també ha visitat l'institut escola Daniel Mangrané i ha pogut captar una imatge de la neteja de les instal·lacions.

Imatge Enric Roig a Instagram

Els danys als camins rurals del barranc de les Bruixes, per Josep Melero

JESÚS (Baix Ebre).- El lector Josep Melero ens ha fet arribar diverses imatges dels efectes dels aiguats a la zona del barranc de les Bruixes, al poble de Jesús. En aquesta fotografia es poden apreciar els danys que va provocar el pas de les aigües en els camins rurals d'aquesta part del terme municipal de Tortosa. Podeu fer-nos arribar les vostres imatges dels aiguats d'aquest 17-N a les Terres de l'Ebre a l'adreça electrònica marfanta@marfnata.com. 

Imatge dels aiguats al barranc de les Bruixes de Jesús, per Sheila Curto

JESÚS (Baix Ebre).- Una altra lectora que ens ha enviat imatges de les barrancades que van provocar els aiguats d'ahir al Baix Ebre i al Montsià és Sheila Curto, qui ens ha fet arribar aquesta fotografia del barranc de les Bruixes, pel camí vell del Cementiri a la zona del Canalet de Jesús. Segons ha explicat, la imatge és de dissabte cap a les cinc de la tarda, quan la pluja va guanyar en intensitat. "No vam poder dormir a casa, però avui amb l'ajuda de tots els veïns ja hem pogut passar amb el cotxe", ha relatat Sheila Curto. Podeu enviar les vostres imatges i vídeos a marfanta@marfanta.com. 

La inundació del barri de Sant Llàtzer, vista per Maria Monclús Domènech

TORTOSA (Baix Ebre).- El barri de Sant Llàtzer va ser una de les zones de Tortosa més afectades pels aiguats i les barrancades d'aquest passat dissabte, 17 de novembre. De fet, el barranc de Caputxins és l'únic dels que travessen Tortosa que es va sortir de mare. Des dels balcons i finestres propers a la via del tren es van poder fer imatges espectaculars com aquesta que la lectora Maria Monclús Domènech ha enviat a l'adreça de correu marfanta@marfanta.com, tot responent a la crida que fèiem ahir. 

Teniu imatges o vídeos dels aiguats de Tortosa i tot l'Ebre? Envieu-les a marfanta@marfanta.com i les publicarem

TERRES DE L'EBRE.- Si teniu imatges, tant fotografies com vídeos, dels aiguats d'aquest cap de setmana a Tortosa i el conjunt de les Terres de l'Ebre, i les voleu veure publicades a Marfanta.com, no dubteu a enviar-les al correu marfanta@marfanta.com. De la mateixa manera, també ens les podeu fer arribar a través de Twitter, amb @marfanta o bé amb l'etiqueta #marfanta. I si sou usuaris de l'aplicació Instagram, també podeu etiquetar-les amb el hashtag #marfanta, i les vostres imatges apareixeran automàticament a la portada de Marfanta.com.

Imatge: Ximo Barberà 

Si retrates les #terresdelebre a Instagram, publiquem les teues fotos a Marfanta.com

Les vacances, els dies de descans, són potser el període més fotografiat de la vida de les persones. I ara, gràcies a aplicacions com Instagram, la gent ha trobat una altra dimensió al fet de prendre i ensenyar les seues instantànies, tot compartint-les a través de les xarxes socials. Per això, si aquests dies us quedeu a les Terres de l'Ebre, o bé si sou turistes que visiten el nostre territori i el fotografieu amb Instagram, podeu etiquetar les vostres imatges amb el hasthag #terresdelebre. Marfanta.com vol publicar-les totes, per ajudar-vos a difondre i donar a conèixer les vostres fotografies, però també per promocionar els espais naturals, el patrimoni, la cultura tradicional o la gastronomia de les Terres de l'Ebre. A Instagram ja hi ha gairebé 1.200 fotografies amb l'etiquesta #terresdelebre, com ara la bonica imatge d'aquesta cabra al cim de Caro que ha penjat l'usuari Riba57.

Instagram és una de les aplicacions de mòbil gratuïtes més populars del moment, ja que permet fer fotografies amb la càmera del telèfon i aplicar-hi tot tipus de filtres de llum, contrast i color, amb l'objecitu d'imprimir-hi efectes impactants i compartir-les a l'instant en les diverses xarxes socials. Actualment, Instagram compta amb més de 50 milions d'usuaris arreu del món; més de 1.000 milions de fotografies publicades, i més de 260 comunitats oficials repartides per tot el món. De fet, Instagram està converint-se en una eina molt important de promoció turística. A les Terres de l'Ebre, per exemple, els usuaris d'Instagram es poden localitzar al voltant de l'etiqueta #igersebre.

Creieu que el govern de l’Estat acceptarà la proposta de pacte fiscal aprovada al Parlament? #PrimeraColumna

En el programa d'aquest dijous de Primera Columna, hem volgut preguntar els espectadors de Canal 21 Ebre si la proposta de pacte fiscal aprovada ahir pel Parlament té possibilitats de tirar endavant en la negociació amb el govern de l’Estat. Finalment, el PSC es va sumar a la proposta de pacte fiscal consensuada per CiU, Esquerra i Iniciativa, a més del diputat no adscrit Joan Laporta; però els socialistes es van desmarcar del punt en què es demanava la creació d’una hisenda pròpia. Només s’hi va sumar l’exconseller Ernest Maragall, que va trencar la disciplina de vot. També el PP es va abstenir en la majoria de votacions, mentre que Solidaritat i Ciutadans, per motius oposats, van votar en contra de la proposta de pacte fiscal. Però ara el gran dubte és què passarà quan el president Artur Mas se’n vagi a la tardor cap a Madrid per negociar la sortida de Catalunya del règim general de finançament de les comunitats autònomes, i si la previsible negativa del govern de l’Estat generarà més frustació que la que va provocar en el seu dia la tisorada a l’Estatut que havia aprovat el Parlament del país. Per tant, aquesta és la nostra pregunta del dia. Creieu que el govern de l’Estat acceptarà la proposta de pacte fiscal aprovada al Parlament de Catalunya?



Imatge Generalitat de Catalunya

Ha d'assumir Ferrocarrils de la Generalitat el servei de trens regionals entre Barcelona i les Terres de l'Ebre? #PrimeraColumna

En el programa d'aquest dimecres de Primera Columna hem volgut preguntar els espectadors de Canal 21 Ebre si consideren que els Ferrocarrils de la Generalitat haurien d’assumir el servei de trens regionals entre Barcelona, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. El grup d’ERC va anunciar ahir que presentarà al Parlament una proposta de resolució que demanarà al govern que estudie la viabilitat que l'empresa catalana Ferrocarrils de la Generalitat face el servei de regionals entre Barcelona i les comarques de Tarragona, arribant també fins a la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i el Montsià. I és que la línia entre Barcelona i Tarragona, amb sis milions de passatgers a l’any, és una de les més transitades i rendibles del país, i la Generalitat hauria d’aprofitar la liberalització del sector ferroviari per millorar el servei a partir del 2013. Segons Esquerra, Renfe Operadora posa a la venda més bitllets que places ofereix, i no ajusta el servei, les freqüències, els horaris i nombre de places a l'increment de la demanda que es registra en temporada alta, provocant que a l'estiu alguns dels combois siguen com llaunes de de sardines. Per tant, aquesta és la nostra pregunta del dia. Hauria d’assumir Ferrocarrils de la Generalitat el servei de trens regionals entre Barcelona, Tarragona i les Terres de l’Ebre?




Imatge Silva de Alcudia, a Flickr