Viladrich escriu l'últim capítol a Tortosa
La llibreria més antiga de la ciutat tanca les portes el dia 31 de desembre, esgotada per afrontar el futur

En una setmana, la llibreria Viladrich haurà baixat la reixa per sempre. La ciutat de Tortosa perdrà la seua llibreria més antiga, un comerç emblemàtic i un referent indiscutible de la cultura local durant bona part del segle XX. Serà el 31 de desembre, la mateixa data que els socis del Montepio van triar fa sis anys per deixar la ciutat sense cap sala de cinema comercial. El propietari de la llibreria, Jordi López Viladrich, ha decidit escriure l'últim capítol d'un establiment amb una història centenària. La Viladrich és hereva de l'antiga Llibreria Religiosa que va regentar Francesc Mestre i Noé, i que ja existia l'any 1760. A partir de l'any que ve, a l'edifici de la llibreria s'hi instal·larà una sucursal de Caixa Tarragona.
Les prestatgeries de la llibreria Viladrich ensenyen aquests dies el costellam que fins fa poc era una pell brillant feta de novel·les, llibres de viatges, reculls de contes i volums d'assaig. «Estem fent liquidació des del novembre i molta gent ha avançat les seues compres, fins i tot per emportar-se només alguna cosa com a record», explica Jordi López. El propietari de Viladrich sap que no podrà liquidar-ho tot, que «quedarà un racó molt gros, sobretot de material de papereria», però assenyala que els millors llibres «ja han volat». També els bons temps per a la llibreria Viladrich, que no ha pogut aguantar la competència directa de les associacions de pares, les cooperatives i els mateixos centres d'ensenyament, que en els últims anys subministren llibres de text i també material escolar. La caixa que feia Viladrich durant tres mesos li permetia oferir altres serveis durant tot l'any. D'altra banda, a la competència de les associacions de pares va sumar-se la de les grans superfícies comercials. «Amb l'únic que hem pogut
lluitar és amb l'atenció personalitzada, i ens dol haver arribat fins aquesta situació, perquè el que ha fet la llibreria Viladrich no ho farà ningú», afirma López sense recórrer a la falsa modèstia.Viladrich ha tingut clients de les quatre comarques de l'Ebre, i ha estat un dels comerços que reforçaven la vocació de capitalitat de Tortosa. «Treballem de manera directa amb més de 100 editorials, i això només s'aprèn amb el pas dels anys», afegeix López, que encara sembla resistir-se a parlar del seu ofici en clau de passat. Jordi López Viladrich va heretar la llibreria de la seua mare, Pilar, que va jubilar-se l'any 1985. Però ell ja hi treballava des de molt abans, durant 35 dels 54 anys que ara té. Des de darrere del taulell, Jordi López ha exercit de llibreter en el sentit més estricte i honorable de la paraula, ha contemplat la «banalització» del món editorial, i també la degradació del nucli antic de Tortosa. Durants els últims anys, la plaça Pont de Pedra marcava, gràcies a la Viladrich, la frontera entre el centre comercial i la ciutat vella. I és que la llibreria, que l'any 2006 serà substituïda per una sucursal de Caixa Tarragona, sempre ha estat molt vinculada al nucli antic i a la cultura tortosina.
El personatge
FRANCESC MESTRE I NOÉ (1866-1940). Publicista destacat, escriptor, folklorista i fundador de periòdics, Mestre i Noé va ser un dels màxims impulsors de la cultura catalana a Tortosa. També conegut tertulià i llibreter, va regentar l'antiga Llibreria Religiosa del carrer de la Rosa fins al 1917 o 1918, moment en què va vendre-la als germans Fermín i Claudio Viladrich, aquest últim, avi de Jordi López.



























la Dreta de l'Ebre i els ajuntaments d'Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d'Enveja van presentar ahir el programa del 150è aniversari del canal de la Dreta. Fins ara, són els únics que s'han implicat en el projecte. Per tant, caldria preguntar-se si han buscat més suports, i fins a quin punt han preferit cuinar el menú de l'aniversari al seu gust. El canal de la Dreta no només ha transformat el paisatge, la societat i l'economia de les poblacions del Delta, sinó que ha impregnat l'urbanisme i els costums dels diversos pobles i ciutats que hi ha al llarg del seu recorregut, més amunt d'Amposta. 