Resum del 2008: maig, manifestació d'Amposta i adéu a la sequera del transvasament urgent

Al maig, la pluja abundant que va caure arreu del país va acabar amb l'anomenada emergència nacional per la sequera, i també amb el projecte d'interconnexió de xarxes que havien acordat el govern de la Generalitat i el de l'Estat. En aquest sentit, els efectes de la sequera a l'àrea metropolitana de Barcelona eren la conseqüència de la mala gestió de l'aigua a Catalunya, però també les riuades que aquells dies van registrar-se a la conca catalana de l'Ebre. Setmanes abans, alguns polítics, mitjans de comunicació i tertulians professionals havien intentat contraposar les imatges de la sequera amb les imatges de les avingudes del Segre i de l'Ebre; però el territori va tenir la sort que les pluges també van fer créixer les reserves als pantans de les conques internes, uns embassaments que a finals del 2008 ja acumulen el triple de l'aigua que tenien al desembre del 2007.

A finals de maig, la derogació del decret del transvasament era imminent, però la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) advertia que s'oposaria amb fermesa a qualsevol tipus de canonada, ja que la intenció de la Generalitat era aprofitar més endavant l'obra auroritzada pel govern de l'Estat. A més, el moviment social reclamava la dimissió del president del CAT i canvis en el consorci del minitransvasament a Tarragona. De fet, la PDE donava la sequera per acabada però preferia no abaixar la guàrdia i uns 200 activistes es manifestaven davant del palau de Pedralbes de Barcelona, només 10 dies després de l'èxit de la manifestació d'Amposta. També va ser un èxit la campanya blocaire contra el transvasament, amb un centenar d'adhesions. D'altra banda, com a conseqüència de la crisi de la sequera, ICV de les Terres de l'Ebre es dissolia i constituïa una plataforma crítica, Coherència i Territori. Abans, Jaume Forcadell també havia marxat del consell d'administració del CAT.

Mentrestant, amb un altre decret, l'Estat aurotizava el projecte Castor davant de les costes d'Alcanar i Vinaròs. D'altra banda, va fer-se més evident la polèmica entre l'Ajuntament de Tortosa i la Generalitat, pel traçat de la variant de l'eix de l'Ebre i la seua afectació sobre la urbanització del Canalet. En canvi, la col·laboració entre les dues administracions es feia més estreta per impulsar la reforma integral del barri de Sant Jaume, al nucli històric de la ciutat. La Generalitat, d'altra banda, adjudicava les obres de reforma del Palau Oliver de Boteller. A més, l'Ajuntament va començar les obres per convertir el carrer de la Rosa i la plaça de la Cinta en una zona de vianants. També va saber-se que les noves piscines de Tortosa costaran uns nou milions i que tindran comerços, ludoteca i restaurant, i els primers detalls del futur centre cívic de Ferreries. D'altra banda, la justícia declarava culpable el veí de Tortosa acusat d'haver assassinat a trets un jove magrebí a la plaça dels Farols, l'agost del 2005. Al maig també va confirmar-se la possible arribada d'una inversió industrial al polígon Catalunya Sud, a càrrec de la siderúrgica Gallardo, empresa que aquells dies també sonava com a possible compradora d'El Periódico de Catalunya. El dia 21, un incendi va cremar l'escola bressol Mare Natura de Tortosa, deixant sense llar d'infants un centenar de xiquets, durant uns dies. Finalment, la policia local incorporava el gos Arco a la seua plantilla, per reforçar la lluita antidroga.