La plataforma Salvem lo Canalet respon Nadal que les inversions perjudicials «és millor no fer-les»

La crida al consens sobre la polèmica variant de l'eix de l'Ebre (C-12), que dijous va fer el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, va provocar ahir la reacció de l'alcalde de Tortosa i de la plataforma veïnal Salvem lo Canalet. Així, Ferran Bel va advertir el conseller que l'Ajuntament tortosí ja fa temps que va acordar per unanimitat el traçat de la variant, en paral·lel al canal Xerta-Sénia. A més, va deixar clar que la variant és «imprescindible», però va acusar la Generalitat de voler imposar un traçat que «trinxa una zona eminentment urbana». En aquest sentit, Salvem lo Canalet va anar més enllà i va animar el govern a descartar l'obra.

En concret, el conseller Joaquim Nadal va assenyalar que Tortosa ha de posar en una balança què és més important, la variant o les afectacions. És a dir, Tortosa «haurà de decidir si vol la variant», però tenint clar que «sempre hi haurà algun punt de fricció o cost social». Per això, l'alcalde va afirmar ahir que no acceptaran «cap amenaça», i que «l'obligació» de la Generalitat és fer la variant de l'eix de l'Ebre, una obra «que no es pot qüestionar, ja que és imprescindible per a Tortosa». Amb tot, Ferran Bel va recordar que Tortosa «no ha de triar res», ja que fa anys que va decidir per unanimitat que la C-12 s'allunyés fins a l'altura del Xerta-Sénia. L'Ajuntament només va acceptar un traçat per la zona de xalets del Canalet, a contracor, quan la Generalitat va condicionar l'aprovació del pla d'ordenació urbana municipal (POUM) a la previsió d'una doble reserva de sòl.

«Una altra cosa és que no hagin acceptat el nostre traçat perquè és més car o per altres motius», va dir Bel, que va animar la Generalitat a compensar el sobrecost amb els diners d'obres públiques que ara ja no es faran. «Exigim la carretera, però no volem un traçat imposat, sinó que ens escolten com a la resta de territoris», va reclamar. «El que no pot fer Nadal és pervertir la situació i insinuar que no faran la variant si no assumim el cost social», va afegir-hi Bel, que dijous no va arribar a reunir-se amb Nadal, tot i tenir aquest tema en l'agenda comuna. L'alcalde tortosí va concloure que la Generalitat hauria de fer una proposta «flexible», en lloc de mantenir l'afectació sobre el Canalet en les tres alternatives de traçat de l'estudi informatiu.

>Protesta veïnal a l'Idece

Un dels portaveus de la plataforma Salvem lo Canalet, Antoni Melero, va explicar que ahir a la nit tenien una reunió per valorar les paraules de Nadal i preparar la pròxima protesta, que serà una concentració davant de la seu de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece). Sobre les paraules de Nadal, Melero va qüestionar la necessitat de fer una variant que només desviarà fora de Tortosa 2.000 dels 16.000 vehicles que diàriament entren a la ciutat per l'eix de l'Ebre. «Si no fan la variant, potser perdrem la inversió; però aquest projecte és un nyap, i els projectes que fan mal no passa res si es perden», va dir el portaveu.

El Punt (31-Maig-2008)

• 10 comentaris »

La sembra de la gespa serà l'últim detall de les obres de la nova àrea de descans de l'eix de l'Ebre, al costat de l'assut de Xerta, que els serveis territorials de Mobilitat confien enllestir durant la propera setmana. La idea d'habilitar-hi una àrea de descans va sorgir fa dos anys i mig, quan els serveis de Mobilitat a l'Ebre van redactar el projecte del nus de la variant de Xerta en direcció a Paüls. De fet, els materials que necessitaven per als terraplens els tenien a pocs quilòmetres de distància, i de primera qualitat. Només calia traure els 11.000 metres cúbics de terra per disposar d'una plataforma «immillorable» per a una nova àrea de descans, en què confluïen el pas de la via verda del Baix Ebre i una vista panoràmica del riu. De fet, en el disseny s'ha prioritzat l'ús ciclista i d'esbarjo, amb la idea de fer la carretera «més amigable». L'obra, que ha tingut un termini d'execució de cinc mesos, té un pressupost de 270.000 euros. A més, han inclòs la instal·lació d'un rellotge solar digital i l'aprofitament de les pedres de l'antic pont de Titoy, de Xerta.

El Punt (31-Maig-2008)

• 1 comentaris »

Jóvens en Defensa de l'Ebre va emetre ahir un comunicat per rebutjar la concessió feta pel govern de l'Estat de la utilització i explotació de l'estructura submarina Castor, la qual servirà per emmagatzemar gas natural davant de la costa d'Alcanar i Vinaròs. La branca juvenil de la Plataforma en Defensa de l'Ebre considera que el projecte de la multinacional Escal UGS és la punta de l'iceberg d'una sèrie d'instal·lacions futures, com ara plantes tèrmiques de cicle combinat, i de la transformació dels Països Catalans en un gran sistema d'interconnexió de gas, al costat d'altres projectes com ara el dipòsit de gas que es vol construir al subsòl de Reus. Per tant, Jóvens de l'Ebre dóna suport a les accions de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, creada per evitar el que consideren una altra «agressió» i una «hipoteca» al territori.

El Punt (31-Maig-2008)

• 3 comentaris »

L'Ajuntament d'Amposta reordenarà el trànsit als carrers Ruiz de Alda i Prim i a la carretera Simpàtica. Així, d'acord amb les aportacions de trànsit del pla de mobilitat d'Amposta, els carrers Ruiz de Alda i Prim, des del carrer Verge del Pilar fins a la rotonda del Bou, seran d'un únic sentit. Per la seua banda, la carretera Simpàtica canviarà de sentit de circulació, des de l'avinguda de Santa Bàrbara fins al carrer del Bruc, amb l'objectiu d'esponjar el trànsit al voltant de la plaça Berenguer IV i donar continuïtat al sentit de circulació del carrer Beat Oriol. Finalment, també es regularà el trànsit i els accessos de la urbanització de Favaret, segons s'ha acordat amb els veïns.

El Punt (31-Maig-2008)

• 2 comentaris »

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i el subdirector de l'Institut Català del Sòl (Incasol), Lluís Berenguer, van presentar ahir un conveni que posa les bases de la reforma integral del barri de Sant Jaume. Bel va destacar que es tracta d'un dels barris més tradicionals i més degradats del nucli històric de Tortosa, i que en gran part va quedar fora de la zona d'actuació del pla integral del nucli antic (Pincat). La intenció del govern tortosí és tenir un esborrany del projecte abans de final d'any, i com a mínim començar a executar-lo durant els tres anys vinents. Així, la rehabilitació del barri de Sant Jaume afectarà una superfície d'uns 10.241 metres quadrats, englobada entre el passeig de Ronda del castell i els carrers Costa de Capellans, Santa Anna i Rasquera. El ple de l'Ajuntament haurà de ratificar dilluns aquest conveni, que preveu la realització d'un concurs d'idees que també ha de servir per elegir els cinc equips d'arquitectes que després hauran de redactar el projecte definitiu. Al mateix temps, també es faran estudis topogràfics i de l'estat de les edificacions, per determinar quines són les actuacions més urgents. Tot i així, Bel va recordar que un 50% dels habitatges del barri de Sant Jaume estan en estat de runa. «Hi ha solars que s'han convertit en abocadors de runes i alguns ja els hem pogut netejar, però per poder començar a treballar caldrà entrar amb una tanqueta», va dir. A més, també es faran estudis arqueològics i de caràcter social. A diferència del barri del Castell, del qual també hi ha un projecte de reforma, al barri de Sant Jaume caldrà fer un programa més intens de reallotjaments.

>Accelerar més el Pincat

La comissió de seguiment del Pincat va dur a terme ahir la primera reunió del 2008, amb l'objectiu de fer balanç del grau d'execució dels projectes inclosos al programa de la llei de barris. L'alcalde de Tortosa va detallar que s'han redactat projectes per a més de 20 carrers, i que l'Ajuntament ja està agafant una «velocitat de creuer» que li permetrà retallar el retard que acumulava el Pincat. Segons Ferran Bel, Tortosa està a punt d'assolir un 20% d'execució dels projectes previstos, i esperen poder tancar l'any al voltant d'un 40%. A més, Bel va assenyalar que treballen en una modificació del Pincat i en una possible pròrroga d'un any més, fins al 2010.

El Punt (30-Maig-2008)

Foto: Ajuntament de Tortosa

• 2 comentaris »

L'Ajuntament de Tortosa va anunciar ahir que inaugurarà oficialment les noves dependències de la policia local a Remolins el proper 11 de juny. Les obres de rehabilitació de l'antiga cooperativa agrícola de Sant Jaume s'han enllestit en menys d'un any, ja que van començar el juliol del 2007, encara que el període d'execució previst inicialment era de 18 mesos. La nova caserna té 1.206 metres quadrats repartits en una planta baixa i una primera planta, distribuïts en una zona d'atenció al públic, despatxos, sala de reunions, magatzem, vestidors i arxiu. D'altra banda, als baixos de l'edifici amb nou habitatges que també s'ha construït, hi ha el garatge per als vehicles propis i el dipòsit de vehicles retirats de la via pública. El pressupost global era d'uns 1,7 milions d'euros.

El Punt (30-Maig-2008)

• 1 comentaris »

Els efectes de la sequera a l'àrea metropolitana de Barcelona són la conseqüència de la mala gestió de l'aigua que es fa a Catalunya, però també les riuades que aquests dies hem tingut a la conca catalana de l'Ebre. Alguns partits polítics, mitjans de comunicació i tertulians professionals han intentat contraposar les imatges de la sequera amb les imatges de les avingudes del Segre i de l'Ebre; però hem tingut la sort que les pluges també han fet créixer les reserves als pantans de les conques internes. Per tant, aquest argument per justificar el transvasament a Barcelona se'ls ha mig desmuntat, aquesta vegada... De fet, dimarts van començar a desembassar el pantà de la Baells (un dels cinc més importants del sistema Ter-Llobregat) amb una pressió superior a l'habitual, quan encara s'estava recuperant del llarg període de falta de pluges i faltava molt perquè assolís el 100%. Hauria estat innacceptable provocar una riuada sobtada i inundar els pobles propers a Barcelona. No és el mateix que ha passat a l'Ebre, amb el sistema Mequinensa-Riba-roja d'Ebre-Flix al límit de la seua capacitat, cosa que ha obligat la Confedereció Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i Endesa a provocar una avinguda sobtada del riu.
Si el desembassament de l'Ebre, tenint en compte la previsió de pluges, hagués començat divendres o dissabte, a un ritme més racional d'uns 800 metres cúbics per segon, potser no hauria calgut inundar els camps i les zones baixes de municipis com Miravet, Benissanet, Móra la Nova, Aldover, Tortosa... A més, la CHE obre les comportes sense tenir en compte que no podem apurar al màxim, ja que a l'Ebre també aboquen l'aigua els barrancs, i això fa crèixer encara més el cabal del riu. Però el més greu és que sempre passa el mateix, i que ni la CHE ni Endesa fan cas de les reclamacions dels municipis del tram final de l'Ebre. El territori hauria de tenir més pes a la comissió de desembassaments, tot i que entenem que això ja és demanar massa, ja que ni tan sols la Generalitat té gaire cosa a dir, sobre quan i amb quines condicions s'obren les comportes de l'Ebre. Per no parlar del cabal ecològic del riu, és clar...

• 29 comentaris »

L'escola bressol Mare Natura, que la setmana passada va patir un greu incendi després d'un robatori, ha obert un web a internet, en què expliquen com s'estan recuperant de l'incident per poder tornar a la normalitat en pocs dies. A la pàgina podreu veure les fotografies de la llar d'infants: amb l'abans i el després de l'incendi, però també de les tasques de reparació i de neteja dels diferents espais. El centre obrirà portes, si es compleixen les expectatives, el proper dilluns, amb els horaris i serveis habituals, excepte el menjador, que degut als danys de la cuina encara haurà de fer-se mitjançant un servei de càtering. D'altra banda, volia comentar algunes afirmacions que s'han escoltat i llegit els últims dies, que han volgut deixar una ombra de sospita sobre les circumstàncies de l'incendi, tenint en compte que l'edifici ha de ser enderrocat per la futura construcció del nou hospital de Tortosa al pla parcial de la Farinera.
En aquest sentit, és cert que l'actual escola bressol Mare Natura haurà de ser enderrocada, ja que la construcció de l'hospital és incompatible amb la seua permanència. L'anterior govern municipal i el Departament de Salut van acordar emplaçar el nou hospital en aquests terrenys, i l'actual govern de Ferran Bel ha decidit mantenir el compromís, tot i que abans de les eleccions CiU no era partidària d'aquest emplaçament. Com va dir Bel fa uns dies, si no s'hagués de construir l'hospital, el desenvolupament urbanístic del pla parcial de la Farinera podria haver estat compatible amb preexistències com la llar d'infants Mare Natura, però això ja és impossible i per tant el barri de Ferreries perdrà aquesta escola bressol, de titularitat privada però subvencionada per la Generalitat. Això fa que el govern tortosí haja previst construir la primera de les llars d'infants municipals a Ferreries, possiblement al sector del camí de Roquetes, per cobrir la demanda immediata d'un centenar de famílies que es quedarien sense aquest servei. La llar d'infants seria pública, però l'Ajuntament cediria la seua gestió a una empresa, que no té per què ser la mateixa que ara té l'escola Mare Natura.
Dic això perquè les responsables del servei territorial d'Educació van comentar la setmana passada que l'Ajuntament enderrocarà l'escola bressol Mare Natura per la construcció de l'hospital, i que la substituiran per una altra, quan la cosa no és ben bé així. D'altra banda, en els últims dies també s'han sentit comentaris molt mal intencionats, que dubten que uns lladres calin foc a un lloc en què no hi ha res, i que també vinculen l'incendi a la futura desaparició de la llar d'infants. D'entrada, no és la primera vegada que després d'un robatori hi ha un incendi, ja que hi ha lladres que no troben allò que voldrien i com a revenja provoquen un foc només pel plaer de fer mal. Això passa sobretot als robatoris de les cases de camp. I de la mateixa manera que acusen les propietàries de voler cobrar alguna assegurança, també es podria acusar els que puguin estar interessats en fer-les fora d'aquí, per haver de pagar-les una indemnització menor en el moment de l'expropiació. Aquest tipus d'acusacions gratuïtes no tenen cap valor, però el més greu és que fan molt de mal a totes aquelles persones que estan passant un moment tan difícil.

Foto: Escola Infantil Mare Natura

Més informació:
-L'escola bressol Mare Natura de Tortosa es recupera del foc
-105 xiquets sense llar d'infants per un incendi, a Tortosa
-El pla del camí de Roquetes tindrà 473 pisos i obre la porta a la llar d'infants

• 1 comentaris »

El col·lectiu reclama la dimissió del president del CAT i canvis en el consorci

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va rebre ahir amb prudència les informacions que especulaven amb una derogació imminent del decret del transvasament a Barcelona. El portaveu Manolo Tomàs va denunciar «l'obsessió» del govern català per tirar endavant la interconnexió de xarxes, «fins i tot ara que ja s'ha superat la crisi per la sequera». La PDE adverteix que no acceptarà cap altra canonada per portar l'Ebre a Barcelona, si la conducció d'emergència no s'acaba construint.

«Fa dos anys que sabem que volien reforçar el minitransvasament a Tarragona per fer arribar l'Ebre a Barcelona, i que també s'aprofitaran els canals de regadiu Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues per enviar l'aigua cap al sud i cap al nord», va recordar Manolo Tomàs. Així, el portaveu de la PDE va dir que qualsevol projecte que vulga «disfressar» un transvasament a Barcelona rebrà l'oposició ferma de la gent de les Terres de l'Ebre i de la resta de catalans que estan en contra dels transvasaments. En la mateixa línia, Tomàs va denunciar que les pressions que rep la Generalitat són tan fortes que han fet variar la seua política hidrològica, i va recriminar a l'executiu de José Montilla la seua «obsessió» per tirar endavant la interconnexió de xarxes. «Baltasar encara no vol donar la sequera per acabada i encara no sabem per què, ja que l'aigua ja li surt de baix de la cadira», va ironitzar el portaveu, que també va insistir a reclamar la dimissió del titular de Medi Ambient.

La PDE també va instar la Generalitat a recuperar la planificació que havia dissenyat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per solucionar el subministrament de Barcelona sense haver de recórrer als transvasaments. «L'Ebre no pot ser una garantia per a Barcelona, sinó les obres basades en la nova cultura de l'aigua que la Generalitat havia projectat abans de la sequera», va dir la també portaveu Susanna Abella. Finalment, la PDE va reclamar la dissolució de l'actual Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i la dimissió del seu president, Daniel Pi, per haver «enganyat» les Terres de l'Ebre. Segons el portaveu Joan Antoni Panisello, cal un canvi dels estatuts i de l'organigrama del CAT, perquè el seu president sigui ebrenc i els alcaldes i representants de les Terres de l'Ebre passin a tenir «més poder de decisió» que els municipis grans del Camp de Tarragona. Panisello va acusar Pi de donar «dades falses» sobre el minitransvasament, així com de voler influir en alguns membres del CAT, «a canvi de desbloquejar plans urbanístics», amb l'objectiu de condicionar el seu vot i autoritzar la interconnexió amb el sistema Ter-Llobretat. «Si l'Ebre té la clau i la presidència del CAT, serà més ràpid fer les infraestructures que redueixin la dependència del Camp», va dir.

El Punt (29-Maig-2008)

Més informació a El Punt:
-La Generalitat assumeix que no es farà la canonada si es garanteix l'abastament
-Ja es preveia que la dessalinitzadora de Cunit abastís CAT i ATL
-Experts i ecologistes es malfien de l'ACA i demanen un comitè independent
-Espinosa es compromet a estudiar el transvasament del Roine
-Xavier Sabaté es declara antitransvasista, però defensa «una connexió»
-Prodelta i els ajuntaments s'uneixen per aturar la regressió del delta de l'Ebre
-La crescuda de l'Ebre nega unes 70 hectàrees agrícoles a la Ribera
-La UGT, els comerciants i CiU no volen marxa enrere
-L'ara sí, ara no de Baltasar
-El consorci del Ter reclama al Parlament el retorn del cabal
-Desembassament a la Baells
-L'ACA acaba les obres per millorar la depuració d'aigües residuals a 75 municipis

• 1 comentaris »

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, és una de les poques veus de CiU que ha animat la Generalitat a fer marxa enrere en la seua intenció de construir la canonada, davant de l'increment de les reserves d'aigua als pantans de les conques internes de Catalunya. En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies, Bel va intentar minimitzar que dirigents de CiU hagin reclamat l'execució de la canonada com a mesura estructural. «Si hi ha un altre motiu per mantenir l'obra, el govern hauria de ser valent i dir-ho», va concloure l'alcalde.

El Punt (29-Maig-2008)

Més informació al vídeo de TV3
Homs: "Sempre hem defensat la interconnexió de xarxes"

• 2 comentaris »

Una lectora del bloc m'escrivia fa cinc dies per agrair a l'Ajuntament de Tortosa la construcció de la nova piscina municipal a Remolins. Evidentment, es tractava d'un comentari irònic, que volia denunciar que després de les obres de millora de l'avinguda Felip Pedrell, que està realitzant la direcció general de Carreteres, la pluja dels últims dies ha provocat la formació de grans bassals d'aigua en aquesta travessera urbana. Sobretot, a la zona de davant de l'antic escorxador. "Amb tot això, només ens queda donar les més sinceres gràcies per pensar tant en aquest barri", escriu la lectora, que destaca que Remolins ja té pavelló firal, més endavant tindrà un museu i a partir d'ara també té "piscina municipal", encara que reclama una solució. Ahir vaig haver d'anar a Remolins i vaig comprovar que just davant de l'escorxador també s'havia format un llac que arribava fins a la zona de l'embarcador. Suposo que això passa perquè les obres encara no estan acabades, i que tant la nova xarxa de clavegueram com el col·lector de les aigües pluvials s'hauran fet correctament. En tot cas, també cal tenir en compte que Remolins ja no té una, sinó dues piscines, perquè els baixos del pavelló firal també van inundar-se ahir, per la pujada del cabal de l'Ebre. La profecia s'ha acabat complint: ja tenim piscina firal.

• 4 comentaris »

El complex inclourà sales de gimnàs, saunes i una zona de benestar integral

El nou complex de piscines de Tortosa costarà uns nou milions d'euros i haurà d'incloure un edifici annex per a comerços i altres activitats esportives, així com una connexió amb el futur pàrquing subterrani de la plaça Joaquim Bau. De fet, l'actuació generarà una nova façana a la plaça, encara que el nou edifici continuarà sent l'accés principal a l'estadi. A la zona d'activitats complementàries hi haurà sales de gimnàs, saunes, una zona de benestar integral (wellness), una ludoteca i un restaurant.

L'Ajuntament ja ha tret a concurs la redacció del projecte del futur complex de piscines de Tortosa, amb un plec de condicions que pretén definir clarament quin és el model d'instal·lacions esportives que vol impulsar el govern tortosí. Així, el complex d'aigües ha de ser un edifici amb grans amplades de llum, que utilitze energies alternatives amb criteris de sostenibilitat i estalvi. A més, ha de tenir un edifici annex amb una zona comercial a la planta baixa, de 700 metres quadrats, i dues plantes més per destinar-hi altres usos esportius, amb un total de 1.640 metres quadrats. Finalment, al soterrani caldrà preveure una connexió al futur pàrquing subterrani de la plaça Joaquim Bau. De fet, l'actuació generarà una nova façana a la plaça, amb un edifici d'uns 11 metres, que actuarà com a vestíbul i continuarà sent l'accés principal a l'estadi.
D'altra banda, el projecte haurà de preveure la utilització de sistemes constructius, preferentment materials prefabricats, que redueixin els terminis d'execució. També caldrà fer compatibles les obres amb el funcionament provisional de l'actual piscina coberta i de la resta d'instal·lacions de l'estadi municipal. De fet, si només la redacció del projecte costarà uns 360.000 euros, el pressupost d'execució material del futur complex de piscines no hauria de superar els nou milions d'euros. Així figura en la justificació econòmica del plec de condicions amb què l'empresa municipal Gumtsa ja està buscant l'equip d'arquitectes que vulga fer-se càrrec del projecte. Segons va dir l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, l'Ajuntament ha encarregat a Gumtsa els tràmits del projecte, ja que encara no han constituït la nova empresa municipal que gestionarà les instal·lacions. A més, Bel va assenyalar que esperen que importants despatxos d'arquitectes i enginyeries es presentin al concurs públic, i que el govern tortosí confia que el projecte puga estar adjudicat i redactat d'aquí a sis mesos.
L'alcalde també va detallar que les obres es faran en dues fases per mantenir l'actual piscina coberta en funcionament fins que estiga construïda la nova zona d'aigües. L'objectiu és que Tortosa no es quedi sense piscina, així com ordenar l'entrada a l'estadi amb el nou edifici. De fet, el projecte haurà de redefinir tota l'àrea d'aigües de l'estadi, «avui obsoleta», i ampliar-la amb propostes i activitats esportives. El complex incorporarà espais per a serveis auxiliars, com ara ludoteca, sales de reunions, sala de musculació i zones de benestar integral, condicionament físic (fitness) i aeròbic amb bicicleta (spinning).

>Sense tocar el velòdrom

El plec de condicions deixa clara la zona d'actuació del projecte, que inclou l'actual piscina coberta, la piscina descoberta i l'àrea d'accés principal a l'estadi municipal. Els límits d'actuació són l'IES Joaquim Bau, el camp de futbol, el velòdrom, el carrer Alcanyís i la plaça Joaquim Bau. Es tracta, per tant, d'un àmbit «sensiblement quadrat format per un cos rectangular, frontal al velòdrom», que l'anterior govern municipal pretenia enderrocar per poder construir la nova zona de piscines. Superada aquesta polèmica, el govern de Bel ha previst un complex en què el cos de les piscines estarà basat en grans amplades de llums i mòduls que permetin flexibilitzar-ne l'ús. L'avantprojecte també proposa l'aprofitament de solucions constructives que optimitzin l'execució i els costos, amb nous materials allà on siga possible, com ara pilars prefabricats, jàsseres prefabricades i jàsseres de fusta laminada.

>Facilitar el manteniment

L'avantprojecte del nou complex de piscines de Tortosa inclou un quadre de superfícies de les diferents zones. Així, preveu que hi haurà una piscina principal de 52x25 metres, amb una comporta mòbil, que tindrà una platja de 635 metres quadrats. Tot seguit, hi haurà una piscina d'aprenentatge de 12x10 metres i un altre vas per a nadons de 12x8 metres, amb una platja de 250 metres quadrats. També hi haurà una zona d'hidromassatge de 160 metres quadrats. D'altra banda, a més del vestíbul i el control d'accessos, hi haurà una zona d'administració, una infermeria, diferents zones de vestidors i de serveis, a més d'unes graderies de 230 metres quadrats, un vestidor per als àrbitres, i magatzems per als materials i el servei de neteja. De fet, el projecte haurà d'incloure mesures per facilitar la neteja de les instal·lacions i el manteniment, fins ara la gran assignatura pendent de les piscines de Tortosa.

El Punt (28-Maig-2008)

• 6 comentaris »

Unes 200 persones protesten a Pedralbes per reclamar l'aturada del transvasament a Barcelona

Unes 200 persones van protestar ahir a Barcelona, convocades per la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), durant la reunió de la Taula de la Sequera. Mentre a l'interior del Palau de Pedralbes es reclamava la derogació del decret de sequera i l'aturada de la interconnexió, a l'exterior es desplegaven pancartes contra el transvasament.

El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, va fer una valoració molt positiva de la protesta d'ahir a Barcelona, que va fer-se a uns 50 metres del Palau de Pedralbes i enmig d'una forta presència policial. «Ha tornat a ser una concentració amb samarretes blaves i nusos, molt bon ambient i música», va destacar Tomàs, que també va voler agrair la participació de la Plataforma Metropolitana contra els Transvasaments. Segons el portaveu, la PDE dóna per acabada la situació de sequera a Catalunya, però va advertir que continuarà en situació d'alerta perquè el govern encara vol construir la canonada. «Tenim indicis que potser intentaran modificar el decret de la interconnexió, però no ens deixarem enganyar pel govern», va dir. Tomàs va afegir-hi que no seria gaire ètic mantenir la urgència de les obres de la canonada si el govern també dóna la sequera per superada.

El Punt (28-Maig-2008)

Foto: Lleugerblog

Més informació a El Punt:
-L'Estat es dóna dos dies de marge per decidir si deroga el minitransvasament de l'Ebre
-Pel govern, hi ha sequera
-Berga preveu abastir-se de la Baells aquest estiu
-Prop del 100% de la poma de l'Alt Empordà, afectada per la pedregada
-La sequera no afectarà el dispositiu d'estiu de neteja a Barcelona
-Denuncien que es perden prop de 200.000 litres d'aigua diaris per la destrucció d'una mina a Gavà
-L'informe de l'ACA
-El Ter-Llobregat, a hores de superar la sequera
-Discrepàncies en el si del govern
-El síndic obre un expedient
-Ballesteros defensa «una» canonada «de nord a sud» i Hereu vol la interconnexió
-Setmana del Medi Ambient reivindicativa al Delta
-L'Ebre es desborda

• 10 comentaris »

El grup extremeny Alfonso Gallardo, que segons va saber-se la setmana passada ha previst instal·lar una planta al polígon industrial Catalunya Sud (creant uns 500 llocs de treball directes), ha tornat a ser notícia aquesta setmana. En aquest cas, per haver-se quedat el 80% del Grupo Zeta, editora d'El Periódico de Catalunya, per una suma superior als 500 milions d'euros. Així ho explica avui el diari digital E-Notícies, que ha fegit que el fill d'Antonio Asensio encara manté un 20% del capital, amb la intenció de continuar una línia de negocis en el sector àudiovisual i les noves tecnologies. L'encarregat de destapar l'operació va ser el secretari general del PSOE d'Extremadura i expresident de la Junta, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, que durant un acte amb Zapatero, diumenge passat, va assegurar que Alfonso Gallardo "acaba de comprar" el Grupo Zeta, així com dues siderúrgiques al País Basc. El grup Alfonso Gallardo centra la seua activitat en el sector siderúrgic i actualment és el principal productor d'acer a l'Estat. Les seues plantes es troben a Extremadura, Madrid, Astúries i el País Basc, i per tant la seua factoria de Tortosa seria la primera de Catalunya. Però la compra de l'empresa editora d'El Periódico no és la primera incursió del grup Alfonso Gallardo en el sector de la comunicació, ja que fa just un any va comprar al grup Prisa el 100% del Correo de Andalucía i més del 59% del Diario de Jaén, per un total de 19 milions d'euros. A més, només uns mesos abans, ja havia adquirit el diari Odiel Información de Huelva, al costat d'un grup d'empresaris andalusos, i també és el propietari d'una companyia paperera que té molts periòdics espanyols i estrangers com a clients.

Enllaços d'interès:
-Un grup d'empreses extremeny podria crear 500 llocs de treball
-El grup Alfonso Gallardo vol obrir una planta de producció d'acer al polígon Catalunya Sud
-Malestar de l'alcalde de Tortosa
-Ibarra dóna per feta la venda de Zeta a Gallardo, però el grup ho desmenteix
-Asensio ven El Periódico a un empresari extremeny
-El Govern pateix per l'edició catalana d'El Periódico

Foto: Grupo Alfonso Gallardo

• 1 comentaris »

Les pluges d'aquest cap de setmana han fet créixer els cabals de la conca de l'Ebre, una situació que ahir va afegir-se al bon estat dels embassaments. Així, Mequinensa estava al 93% de la seua capacitat; Riba-roja d'Ebre i Flix estaven al 94% i al 106%, respectivament. Amb aquest escenari, i davant la previsió de més pluges a partir d'avui, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) va fer maniobres de desembassament als principals pantans dels rius Aragó, Gállego, Cinca, Segre i Ebre. Així, des d'ahir al matí, en el sistema format pels pantans de Mequinensa, Riba-roja i Flix es va iniciar una avinguda controlada que superava els 1.000 metres cúbics per segon, si bé la punta de la riuada va passar al vespre per l'aforament d'Ascó, amb 1.846 metres cúbics per segon. A les vuit, el cabal de l'Ebre a Tortosa era de més de 856 metres cúbics per segon.

El Punt (27-Maig-2008)

NOTA DE REDACCIÓ: Pots consultar el cabal de l'Ebre, en temps real, clicant aquí. El web de la CHE també permet veure l'estat dels embassaments de la conca. Per seguir la situació de les conques internes de Catalunya, pots entrar al web específic sobre la sequera, al portal de la Generalitat

Més informació a El Punt:
-Els pantans del sistema Ter-Llobregat són a només 50 hm³ de superar la fase de sequera
-ERC, ICV i EUiA insten el govern a fixar quanta aigua cal per evitar la canonada
-Tarragona impulsa «Clar com l'aigua: estalvia!»
-UP reclama que s'aturi la interconnexió
-Narcís Prat diu que ja no es pot parlar de sequera
-El govern de Tarragona evita demanar que Baltasar plegui
-Tarragona continuarà enviant aigua

• 14 comentaris »

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) té previst desplaçar-se avui a Barcelona per defensar l'aturada del transvasament a l'àrea metropolitana, en el marc de la reunió de la Taula de la Sequera. El portaveu Manolo Tomàs va avançar que la PDE no estarà sola, ja que altres col·lectius del país, com ara científics i partits polítics, han començat a qüestionar la necessitar de fer la canonada. La PDE aprofitarà la reunió per reclamar les dades reals dels pantans i l'ús de l'aigua al sistema Ter-Llobregat, per la sospita que en les últimes hores s'han fet desembassaments «injustificats» en algun pantà. A més, la PDE reclamarà la dissolució de la Taula de la Sequera i la creació d'una taula catalana de l'aigua, i un grup d'activistes es concentraran al carrer per fer una catifa de sal. D'altra banda, la PDE encara ha de decidir si al juny participarà en una manifestació que podria promoure el govern aragonès. Ahir, el govern d'Aragó va confirmar que recorrerà al Tribunal Constitucional contra l'adjudicació de les obres de la canonada i qualsevol acte administratiu que puga derivar-se del reial decret.

El Punt (27-Maig-2008)

• 0 comentaris »

La diputada d'ERC al Parlament Marta Cid va afirmar que «ja no hi ha cap justificació possible per fer la canonada del transvasament» de l'Ebre a Barcelona, després de l'augment «tan important» que han registrat les reserves hídriques dels pantans a les conques internes. A més, Cid va remarcar que en els pròxims dies les reserves podrien superar el 40%, gràcies a les pluges. De fet, Cid va recordar que els científics també han reclamat l'aturada de la interconnexió. La diputada ampostina va assenyalar que cal plantejar una derogació del reial decret 3/2008, i es va mostrar «escandalitzada» per les revelacions de l'alcalde de Montblanc, Josep Andreu, que va denunciar que l'ACA hauria promès favors urbanístics a canvi del vot favorable d'algun ajuntament a la interconnexió de xarxes.

El Punt (27-Maig-2008)

• 2 comentaris »

El ple de l'Ajuntament de Tortosa va aprovar ahir al matí, en sessió extraordinària, la modificació puntual del nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM), amb un canvi d'usos de la zona d'equipaments de la plaça Mossèn Sol, al barri del Rastre, i de la plaça de la Immaculada, a Remolins. La regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, va explicar que el tràmit permetrà que l'Ajuntament puga promoure la construcció d'habitatges en aquests dos barris del nucli antic, ja que fins ara els plànols del POUM definien els dos sectors com a zona d'equipaments. «Podríem haver corregit l'errada al planejament, però hem preferit tramitar el canvi com una modificació», va explicar. Roigé va afegir-hi que ara la comissió territorial d'Urbanisme haurà de fer l'aprovació definitiva de la modificació, cosa que podria passar en la reunió que es farà a principi de juny. De fet, la modificació provisional va aprovar-se ahir per una qüestió de terminis, per incloure aquests canvis urbanístics en l'ordre del dia de la comissió. De la mateixa manera, el ple d'ahir també va aprovar el canvi al polígon d'actuació del Parc Nivera, pel qual l'empresa Gaton farà deu habitatges protegits en una promoció de Vinallop, en lloc dels tres previstos en una parcel·la de la zona de la Simpàtica. L'altre acord del ple va ser un canvi en la forma de gestió de l'Institut de Serveis Socials i Escola Taller (ISSET), els treballadors del qual s'integraran a la plantilla de l'Ajuntament.

El Punt (27-Maig-2008)

• 0 comentaris »

El jurat ha declarat culpable d'assassinat l'acusat d'haver matat un magrebí a Tortosa, l'agost del 2005. El veredicte del jurat era molt esperat, ja que les circumstàncies del crim van commocionar la ciutat i alguns van pensar que estàvem a prop de patir un brot de violència racista. La víctima es deia Sellam Essahabb i tenia 35 anys. Els fets van produir-se a plena llum del dia, a mitja tarda, quan Sellam i l'acusat, Juan Alberto Gabarri, van discutir-se a la plaça de Montserrat (la plaça dels Farols) per un afer de trànsit. Gabarri anava conduint i Sellam travessava el carrer Montcada per un pas de vianants, tot i que una altra versió assenyalava que la discussió va ser perquè l'agressor va reclamar al magrebí que apartés una bicicleta del mig del carrer. Gabarri va marxar i, al cap d'una estona, hauria tornat amb una pistola, amb la qual hauria disparat sis trets a boca de canó a la víctima. La policia va arribar ràpidament i al cap de pocs minuts vam arribar els periodistes, que vam trobar Sellam estirat al terra, però ja tapat amb un llançol. Una de les coses que més recordo, a part de veure aquella persona morta tirada al terra, és la imatge de regidora de Governació, Consol Cordero, amb la cara blanca i visiblement preocupada. En un primer moment, tothom va dir que el presumpte assassí era un cap rapat, però els testimonis amb qui vam parlar els periodistes van dir-nos que era una persona molt coneguda al barri. Més tard es va saber que no era cap skin, sinó un home calb. Gabarri va ser detingut uns dies després a Roquetas de Mar, mentre que la pistola va aparèixer al fons del riu. El seu advocat ha demanat la pena mínima, tenint en compte l'addicció a les drogues, la depressió i els problemes familiars que tenia l'acusat en aquella època. En canvi, el fiscal reclama 19 anys i mig per un delicte d'assassinat i tinença il·lícita d'armes, mentre que l'advocada de l'acusació particular en demana 28 per assassinat, tinença il·lícita d'armes i racisme.

• 0 comentaris »

Dimecres passat, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), garantia que Tortosa no ha rebut cap pressió ni cap oferta de cap administració, a canvi de donar el vot favorable del consistori tortosí per autoritzar l'enviament d'aigua de l'Ebre en vaixell, així com la construcció de la canonada del transvasament a Barcelona. En aquell moment, ja corria la sospita que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) podria haver promès l'aprovació de plans urbanístics en alguns municipis del Camp de Tarragona, però faltava que algun alcalde ho denunciés públicament. Diumenge, el diari El Punt va publicar unes polèmiques declaracions de l'alcalde de Montblanc i exdiputat republicà al Congrés, Josep Andreu (a la dreta de la imatge), en què acusa l'ACA de "fer favors a alcaldes, a canvi que a l'assemblea votessin que sí a la interconnexió". En concret, Andreu denuncia que l'ens "està negociant el canvi d'informes desfavorables a favorables en plans parcials o plans generals d'uns quants municipis de la demarcació", tot i que no va donar noms. La prova, segons Andreu, és que a partir d'ara aniran desencallant-se informes positius de l'ACA, "amb una relació de causalitat claríssima". Les paraules de l'alcalde de Montblanc han aixecat una veritable polseguera política, així com la reacció del president del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), Daniel Pi, que ja ha negat que es comprés el vot dels alcaldes per afavorir la interconnexió. La realitat, però, és que aquest tipus de pressions i compravenda de vots són molt difícils de demostrar, ja que els que podrien fer-ho, els alcaldes de CiU al Camp de Tarragona, van votar a favor de les mesures excepcionals proposades per la Generalitat. Ells són els principals interessats en tirar endavant els seus plans parcials, ja que consideren que és el millor pels seus municipis, i a més a més cal recordar que CiU està majoritàriament a favor de la interconnexió de xarxes. Amb tot, el tortosí Ferran Bel ha dit repetidament que està en contra del transvasament a Barcelona, i dimecres també va garantir que impugnaran la votació del CAT. Exigirà Bel als seus companys de partit, també alcaldes, que diguin la veritat? D'altra banda, pel bé de la ciutat i per la credibilitat que encara em mereix l'ACA, no voldria pensar que els quatre plans parcials que Tortosa té suspesos, per culpa de la inundabilitat, continuaran aturats més temps del compte.

• 10 comentaris »

Si també esteu cansats de veure el monument de la Batalla de l'Ebre al mig del riu, avui us proposem una campanya per aconseguir el seu enderrocament. Amb motiu del Dia de l'Orgull Friki, que enguany commemora l'estrena de la quarta pel·lícula d'Indiana Jones i el 70è aniversari de Superman, la meua proposta és substituir el pinacle franquista per una estàtua de bronze que siga un homenatge a l'Home d'Acer. Si el monument ha de ser algun dia una al·legoria de la pau, qui millor que Superman, el personatge que ha fet més per la llibertat i per la pau al món.
Si el que volem és que el monument siga fotografiat pels turistes, i que gent de tots els racons del planeta vulga venir a Tortosa per veure una estampa extraordinària, quina millor opció que dedicar un monument a Superman, que amb el temps s'ha convertit en un dels superherois més populars del món i en una icona de la cultura popular. La seua influència, tot i les campanyes de desprestigi que també ha patit, supera les barreres del còmic, del cinema i de la televisió. La S de Superman és tant o més famosa que el logotip de la Coca-cola; és una marca de postmodernitat que convertiria en un referent mundial l'antiga pilastra del pont de la Cinta. Si el Camp de Tarragona té una figura gegant de Mazinger Z, per què no podem tenir un monument de Superman a les Terres de l'Ebre? Tortosa seria la nova meca dels fans de Superman, ja que milions de fans del personatge, creat fa 70 anys per Joe Shuster i Jerry Siegel, convertirien la ciutat de l'Ebre en un lloc de pelegrinatge.
Tot seguit, teniu un vídeo casolà amb el nostre particular homenatge a Superman. Us recomano que el mireu fins al final, tot i que és un pèl llarg, ja que té amagades algunes perles. Si voleu afegir-vos a la campanya, només l'heu d'afegir al vostre bloc...



Més informació sobre Superman a Ebremedia:
-Qui necessita Superman?
-Superman Returns tindrà segona part
-Últimes compres al planeta Krypton
-Tots els tràilers de Superman Returns
-Cada època té el seu superheroi
-Kevin Smith parla del projecte frustrat de Superman
-Superman és un superdotat

• 15 comentaris »

La reforma inclou cinc carrers més del nucli antic i precedirà la millora de l'entorn de la catedral i de la plaça de l'Absis

Tortosa tindrà una nova zona de vianants que inclourà el carrer de la Rosa i la plaça de la Cinta, al cor del nucli antic, en un termini de quatre mesos. Aquesta setmana han començat la reurbanització de la plaça de la Cinta i dels carrers de la Rosa, Taules Velles, Gil de Frederic, Mercaders, del Carme i Sensalsacosta, unes obres en què l'Ajuntament destinarà gairebé 785.000 euros del pla integral del nucli antic (Pincat). L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va confirmar ahir que l'Ajuntament també ha posat a concurs les obres d'un segon paquet de carrers al voltant de la catedral. A més, el projecte inclou la reforma de la plaça de l'Absis, amb un sistema d'escales que crearà una espècie d'amfiteatre que facilitarà l'organització de concerts i altres actes de gran format.

Bel va explicar que la setmana vinent tindrà lloc una comissió de seguiment del Pincat, en la qual es farà una valoració de les diferents obres en marxa i dels nous projectes previstos al programa d'ajuts de la llei de barris. Amb tot, l'alcalde va visitar ahir les obres de l'eix viari format pel carrer de la Rosa i la plaça de la Cinta, que després de la millora del carrer Sant Domènec i del Portal del Rastre són les obres d'urbanització més importants que s'han fet del Pincat. Segons Bel, la prioritat és que la plaça de la Cinta, el carrer de la Rosa i el carrer Taules Velles puguen estar enllestits per les festes de la Cinta, tenint en compte que això no serà possible abans de la Festa del Renaixement.
Amb l'objectiu que siga una nova zona de vianants, el carrer de la Rosa passarà a tenir un paviment d'un únic nivell, majoritàriament de granit però que reutilitzarà l'actual vorada de pedra de la Cinta. A més, també es renovaran les xarxes dels diferents serveis i l'enllumenat públic, i se soterraran les actuals línies elèctriques. D'altra banda, l'alcalde va afegir-hi que s'estan tramitant les obres dels carrers Portal del Romeu, Capellans, Costa de Capellans i plaça de l'Absis, que són el conjunt de carrers de l'entorn de la catedral. Segons Bel, la previsió del govern municipal és poder adjudicar aquestes obres durant el mes de juny, perquè puguen començar els mesos de juliol i agost amb un pressupost superior als 692.700 euros. En aquest sentit, Bel va destacar que l'ideal seria que les obres del carrer de la Rosa i de la plaça de la Cinta s'hagin acabat, com a mínim, abans d'iniciar les obres de la plaça de l'Absis.

El Punt (24-Maig-2008)

• 0 comentaris »

Al mateix carrer de la Rosa, l'Ajuntament de Tortosa ha adquirit uns baixos per instal·lar la futura oficina del Pincat. Ferran Bel va detallar que l'adquisició ha costat uns 63.000 euros, i que les obres de rehabilitació del local estaran sobre els 55.000 euros. «Això farà que, amb menys de 120.000 euros, tindrem una oficina que donarà als ciutadans tot tipus d'informació sobre els projectes del Pincat», va destacar l'alcalde. Segons Bel, en els propers mesos també s'aprovaran les convocatòries per a les subvencions perquè els veïns puguen rehabilitar façanes, cobertes i elements comuns dels edificis, que també es podran tramitar a través de la mateixa oficina. A més, en una segona fase, quan el període d'execució del Pincat ja s'haja esgotat, la nova oficina servirà per centralitzar l'activitat d'habitatge de l'Ajuntament. En aquest sentit, Bel va anunciar que la setmana vinent s'obriran les pliques per adjudicar les obres de tres edificis amb un total de 12 pisos a la plaça de Sant Joan, al barri del Rastre.

El Punt (24-Maig-2008)

• 0 comentaris »

L'alcalde de Tortosa va confirmar ahir que l'Ajuntament ja ha posat a concurs la redacció del projecte d'urbanització del parc del Castell, amb un import de 60.000 euros. Ferran Bel va explicar que el projecte servirà per planificar la rehabilitació integral del barri del Castell, i que la intenció del govern municipal és adjudicar-lo al juny. «Tot això vol dir que abans de final d'any, si hem acabat el procés d'expropiació, podrem posar a concurs les obres», va remarcar Bel. Segons l'alcalde, el procés d'expropiació al barri del Castell continua obert, i la xifra total de les expropiacions serà de 2,7 milions d'euros. Bel va precisar que només una part petita d'aquestes expropiacions seran a càrrec del Pincat, i «que és aquella que farà referència a la superfície dels carrers i les places». En canvi, la part dels solars serà una inversió que es rescabalarà quan la societat Gumtsa vengui els terrenys per fer edificis, o bé quan la mateixa empresa municipal faci els habitatges i els pose a la venda.

El Punt (24-Maig-2008)

• 0 comentaris »

Dimarts coincidiran a Barcelona diferents autocars amb moviments socials de l'Ebre contraris al transvasament. Així, si la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha convocat una concentració al Palau de Pedralbes amb motiu de la reunió de la Taula de la Sequera, la nova Plataforma en Defensa del Delta de l'Ebre (PDDE) també ha contractat un autocar per presentar la primera queixa institucional al Síndic de Greuges. La queixa, avalada per més de 3.000 signatures recollides bàsicament al Delta, argumenta que el decret de la interconnexió ja és innecessari, segons l'estat actual dels embassaments i els informes emesos pels tècnics de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua. A més, la queixa també adverteix de l'incompliment del Compromís per l'Ebre. De fet, la PDDE entregarà al síndic una còpia dels tres documents signats pels màxims responsables del PSC, ERC i ICV, per demostrar «l'engany electoral» a la gent del Delta.

El Punt (24-Maig-2008)

• 0 comentaris »

L'empresa de l'escola bressol Mare Natura de Tortosa, que dimecres va quedar greument afectada per un incendi que haurien provocat uns lladres, ha trobat una solució que ja ha comunicat a les famílies i a l'Ajuntament. Així ho va confirmar ahir l'alcalde, Ferran Bel, que va aprofitar per lamentar que el Departament d'Educció es desentengués dijous del problema, adduint que la llar d'infants Mare Natura és una empresa privada. «També hauria pogut dir-ho l'Ajuntament, ja que no és competència nostra, però no ho hem fet perquè aquestes no són les actituds que els ciutadans mereixen», va dir Bel. L'alcalde va remarcar que el consistori ha fet les gestions per trobar alternatives, i que també va proposar que s'utilitzessen les noves instal·lacions del CEIP El Temple. «Educació ens va dir en aquell moment que això no era possible, i per això hem d'agrair la predisposició de dos centres privats que van oferir les seues instal·lacions, els col·legis de les Teresianes i Sagrada Família», va destacar Bel.
Amb tot, l'alcalde va explicar que finalment els 105 alumnes d'entre 0 i 3 anys no seran traslladats a altres centres. De fet, el grup municipal del PSC va proposar ahir al matí que el govern municipal estudiés la reubicació provisional dels alumnes a les instal·lacions del CEIP La Mercè. Una proposta que va sorprendre Bel, ja que Educació també havia negat dijous que s'aprofités el CEIP La Mercè «per falta d'espai», com va afirmar la directora dels serveis territorials, Marian Rojas. Per això, segons Bel, l'escola Mare Natura obrirà quatre aules, de manera provisional, el 2 de juny i, per tant, quedarà resolt «gran part del problema». Segons Bel, si tot segueix el calendari previst, el 9 de juny es podrà restablir «la normalitat» a la llar d'infants, i a partir de la mateixa data l'empresa també permetrà les inscripcions per al curs vinent. «Les famílies tindran un petit inconvenient durant la propera setmana, però han estat comprensives i han entès la situació», va assenyalar. L'alcalde també va explicar que les obres de recuperació i neteja de la llar Mare Natura van començar ahir mateix, amb més de 30 persones. Finalment, Bel també va aclarir que l'actual escola bressol Mare Natura desapareixerà en els propers anys, ja que es troba al pla parcial de la Farinera, uns terrenys en què Salut preveu construir el nou hospital de Tortosa. L'alcalde va deixar clar que la nova llar d'infants municipal no es farà en la mateixa zona, sinó en un altre pla parcial de Ferreries (molt possiblement, el del Camí de Roquetes), per cobrir la futura demanda de places.

El Punt (24-Maig-2008)

• 0 comentaris »

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), va manifestar ahir el seu malestar per la «filtració interessada» de la intenció del grup Alfonso Gallardo d'instal·lar-se al polígon industrial Catalunya Sud. «L'Ajuntament té un pacte de confidencialitat amb aquesta i amb una altra empresa, de la qual potser n'haurem de parlar els pròxims dies», va advertir Bel. Així, l'alcalde va vincular la publicació de la inversió amb les dificultats que «algun partit polític» té al territori. «Algú deu pensar que és un bon moment per intentar fer veure que es fan coses a l'Ebre, quan el que caldria és aturar la canonada del transvasament a Barcelona», va dir. Bel també va alertar que, per aquest tema i per les dificultats que té el Catalunya Sud per tenir llum i aigua, «estan esgotant la capacitat de lleialtat institucional» de l'alcalde de Tortosa. «Lamento moltíssim que l'interès d'aquesta empresa s'haja sabut així, ja que hi havia un pacte de confidencialitat i encara no hi ha res signat», va insistir Bel.

El Punt (24-Maig-2008)

Més informació a El Punt:
-El grup Alfonso Gallardo vol obrir una planta de producció d'acer al polígon Catalunya Sud

• 0 comentaris »

Tortosa donarà a conèixer avui la Festa del Renaixement, durant la celebració del partit que enfrontarà Catalunya i Argentina al Camp Nou. Dins de l'acte que precedirà el partit, els abanderats de la Festa del Renaixement faran a la gespa una actuació d'uns cinc minuts de durada, que coincidirà amb l'aparició dels jugadors al camp. Amb tot, els 60 abanderats de la Festa del Renaixement lluiran les banderes de Catalunya i Argentina. L'actuació ha estat possible gràcies a les gestions del vicepresident de la Federació Catalana de Futbol, Vicent Lluesma, i del també tortosí Juanjo Rovira, membre del cos tècnic de la selecció catalana.

El Punt (24-Maig-2008)

• 0 comentaris »

Avui he llegit que hi ha un projecte per recuperar els ullals de Baltasar, i per un moment he pensat que el conseller de Medi Ambient devia tindre algun problema bucodental. Els ullals de Baltasar no són les dents punxagudes del conseller, encara que per internet ja circula més d'una imatge de Baltasar caracteritzat com si fos un vampir. Com per exemple, al Chiki Agbar, que ja ha tingut més de 27.300 descàrregues a You Tube. En qualsevol cas, jo sempre he preferit el terme claus, molt més tortosí, per referir-se als ullals. Però reconec que és molt millor que un lloc es diga els ullals de Baltasar que no pas els claus de Baltasar. A més, un ullal és un lloc relacionat amb l'aigua, mentre que l'acepció dental de clau s'utilitza més per referir-se als ullals d'un senglar o d'un elefant. I això que Baltasar ens està clavant un clau al cor, amb la interconnexió de xarxes, perquè sembla que vulga fer entrar el clau per la cabota.
En realitat, els ullals de Baltasar són un grup de petits llacs formats per surgències d’aigua dolça subterrània, procedent de les serres del Montsiá i dels Ports. L’aigua subterrània aflora a la superfície quan entra en contacte amb les terres argiloses i impermeables del Delta. De fet, flueix constantment i és recollida per canalitzacions cap a la llacuna de La Tancada, formant estanys més o menys profunds, de fins a sis metres. És una zona poc coneguda, situada entre petits cultius i una zona de terra de torba, producte de la descomposició de la vegetació que durant milers d'anys va cobrir llacunes antigues, al llarg de la línia que uneix Amposta amb Sant Carles de la Ràpita. Els ullals de Baltasar tenen una extensió total de 10 hectàrees, i n'hi ha al voltant de 40 ullals, amb molta importància des del punt de vista botànic i zoològic. De fet, hi ha algunes espècies d'amfibis rares al Delta, i és un dels pocs llocs de Catalunya en què creixen nenúfars de forma espontània. Ara hi ha un projecte que duran a terme persones d'entre 50 i 64 anys, que consistirà en habiltiar un itinenari natural per destacar els valors dels ullals de Baltasar. Però sembla que abans el Parc Natural del Delta ha de comprar els terrenys.

Foto: Manel Zaera a Flickr

• 0 comentaris »

CiU sol·licitarà la compareixença al Parlament dels presidents d'Ematsa i el CAT per l'aigua de l'Ebre dels primers vaixells

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha decidit convocar una protesta dimarts vinent a Barcelona que coincidirà amb la reunió de la mesa de la sequera, i posarà avui tiquets a la venda per fer el viatge en autocar. A la concentració també s'afegiran els Jóvens en Defensa de l'Ebre, la majoria estudiants a Barcelona, i ja hi ha contactes per sumar també la nova Plataforma Metropolitana Contra els Transvasaments i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona. D'altra banda, el grup municipal de CiU a Tarragona ha demanat als seus diputats que sol·licitin la compareixença del president d'Ematsa, Ferran Sánchez Camins, i el del CAT, Daniel Pi, perquè expliquin al Parlament per què es va enviar aigua de l'Ebre a Barcelona en els primers vaixells.

«Com que no hi ha cap membre del govern que visite les Terres de l'Ebre i dimarts es reuneix la mesa de la sequera a Barcelona, hem decidit organitzar una expedició per protestar davant del Palau de Pedralbes», va explicar ahir el portaveu de la PDE, Joan Antoni Panisello. De fet, va afegir-hi que la convocatòria urgent de la protesta a Barcelona va ser el principal acord de la reunió de la intercomarcal de la PDE que va fer-se dimecres a la nit, en què també va analitzar-se la situació després de la manifestació d'Amposta. «Ha estat un èxit molt important, que ni nosaltres ens esperàvem», va admetre Panisello.
Però com que el govern no té previst aturar la construcció de la canonada, la PDE ja ha llogat un autocar i vol contractar-ne un altre per traslladar la protesta al cor de Barcelona. Una representant de la plataforma, Susanna Abella, forma part de la mesa de la sequera, i presentarà diferents preguntes, però el moviment social vol mantenir viva la flama de les protestes contra el transvasament. «Volem fer una concentració massiva a l'avinguda Diagonal», va destacar Panisello. Els autocars sortiran de l'estació d'autobusos de Tortosa, el mateix 27 de maig, a dos quarts de quatre de la tarda, i a partir d'avui ja es podran comprar els tiquets a la parada que la PDE té al mercat de Tortosa, per 12 euros. D'altra banda, Panisello va remarcar que la PDE està decebuda amb l'actitud del delegat del govern a l'Ebre, Lluís Salvadó i també va recriminar el «doble joc» del director territorial de Medi Ambient, Víctor Gimeno.

Més informació a El Punt:
-Previsió de força pluja
-760 finques afectades

• 1 comentaris »

Educació detecta una saturació de preinscripcions a l'escola concertada d'Amposta i a la del barri tortosí de Ferreries

El curs vinent començarà amb 400 alumnes més als centres d'ensenyament obligatori de les Terres de l'Ebre, amb 21 grups més d'infantil i primària i amb set grups més de secundària. La directora dels serveis d'Educació, Marian Rojas, va precisar que aquest increment del nombre de grups no representa que s'ompliran tots, però que permetrà «esponjar» els centres i mantenir oberta la matrícula viva, per les inscripcions que es fan amb el curs ja començat. Rojas també va detallar que Educació ha detectat una saturació de la demanda a l'escola concertada d'Amposta, on encara no ha arrelat la posada en funcionament del nou CEIP Consol Ferré i la creació d'una altra línia al Soriano Montagut. De la mateixa manera, hi ha hagut un excés de preinscripcions als dos CEIP de Ferreries.

La directora dels serveis territorials d'Educació va detallar que el curs vinent començarà, segons les dades de preinscripció, amb un increment de 334 alumnes a infantil i primària, i de 82 alumnes més a l'ensenyament secundari. Amb tot, aquest creixement no representa que s'hagin de completar tots els grups que s'han creat, ja que la mesura permetrà «esponjar» les aules de P3 d'alguns dels centres, així com mantenir oberta la matrícula viva durant tot el curs.
Rojas va anunciar que el 26 de maig les llistes ja seran públiques, i que les famílies ja sabran en quins centres hauran de matricular els seus fills. La directora d'Educació va valorar que el procés de preinscripció ha funcionat prou correctament, tot i que va afegir-hi que la comissió d'escolarització ha tingut més feina per l'excés de demanda a l'escola concertada d'Amposta i per la saturació dels CEIP Ferreries i Cinta Curto, de Tortosa. En el cas d'Amposta, Rojas va precisar que s'han donat casos de canvis per un creixement de la demanda a l'escola concertada, tot i la creació d'una altra línia al CEIP Soriano Montagut i la posada en marxa del CEIP Consol Ferré. La directora d'Educació va atribuir-ho al típic desconeixement de les famílies quan s'obre un centre nou, però va destacar que el nou col·legi ampostí té «un projecte educatiu magnífic», i que els alumnes faran anglès des de P3.
En el cas de Tortosa, Rojas va explicar que el principal problema és que la ciutat és zona única, i que enguany han detectat que una part de les preinscripcions als centres de Ferreries eren de famílies que no viuen al barri o fins i tot a la població veïna de Roquetes, però que voldrien matricular els fills en alguns dels centres, ja que els avis viuen a Ferreries. Davant d'aquest fenomen, però també a partir de les dades del padró i de les diferents llars d'infants, Rojas va dir que Educació ja estudia el possible avançament de l'ampliació del CEIP Cinta Curto, que tindria dues línies més. D'altra banda, Rojas va explicar que també hi ha una desena de famílies de Tortosa que no han pogut accedir al col·legi Sagrada Família, però que tenien altres centres concertats de la ciutat o el CEIP El Temple com a segona opció.

>Tercer institut a Tortosa

La directora dels serveis territorials va avançar que Educació espera que al setembre es puga fer la cessió dels terrenys per al tercer institut de Tortosa, que s'haurà de construir a la nova urbanització del Temple. D'altra banda, Marian Rojas, que va repassar algunes obres que ja estan en marxa a l'Ebre, va afegir-hi que encara s'està redactant el projecte del nou col·legi de Sant Llàtzer, ja que cal construir-lo damunt d'una plataforma d'uns tres metres perquè els terrenys són inundables, així com evitar l'impacte acústic i el risc del pont Tirant lo Blanc.

>Higiene bucodental a l'IES Ramon Berenguer IV

L'IES Ramon Berenguer IV d'Amposta perdrà el batxillerat nocturn a partir del curs vinent, però guanyarà un cicle d'higiene bucodental. Marian Rojas va destacar que es tracta d'un cicle de grau superior amb molta demanda a l'Ebre, que fins ara només podia fer-se al Camp de Tarragona. A més, Rojas també va remarcar que més d'un miler d'alumnes s'han inscrit a les proves d'accés als cicles formatius de grau mitjà i superior, així com el decrement del nombre d'alumnes nouvinguts en poblacions com Sant Carles de la Ràpita, Alcanar i Amposta.

El Punt (23-Maig-2008)

Foto: CEIP Cinta Curto

• 3 comentaris »

Els treballadors per al manteniment d'espais públics del programa Treball als Barris de Tortosa han començat aquesta setmana les obres de rehabilitació i condicionament de les voreres del carrer Montcada. L'actuació facilitarà el trànsit dels vianants per les voreres, que fins ara estaven molt malmeses o bé eren inexistents en alguns trams, tot i que el carrer Montcada és la principal artèria viària del nucli antic. De fet, atesa la poca amplada del carrer, els treballadors han d'ocupar en algun moment la calçada, i això provoca que siga necessari regular la circulació de vehicles, que en algun moment han d'envair la vorera contrària. El pla integral del nucli antic (Pincat) preveu la millora integral del carrer Montcada, però serà l'últim eix viari que es reformarà, per facilitar la construcció de la nova seu de les delegacions de la Generalitat.

El Punt (23-Maig-2008)

Foto: Ajuntament de Tortosa

• 1 comentaris »

Amb la gestió de la sequera, el govern català ha estat jugant amb mistos, ha vist que hi ha fum i ara ens diu que potser hi ha foc. Necessitem un extintor, quan potser el més fàcil seria llançar els llumins... Ahir, el president de la Generalitat, José Montilla, va tornar a comparar la interconnexió de xarxes amb un extintor. Montilla va indicar que la construcció de l'obra "no obliga a utilitzar-la, i menys de forma immediata". De fet, va afegir que la conducció del transvasament a Barcelona serà com "un extintor", ja que la seua presència en una casa no significa "que hi hagi d'haver un incendi". De fet, no és la primera vegada que sentim aquesta comparació en els últims dies, com si ja formés part de l'argumentari del PSC per justificar la recuperació de la polèmica interconnexió CAT-ATLL.
El problema és que el símil no és gens encertat, ja que més que un extintor, la interconnexió de xarxes és la gasolina. Sent generosos, podríem arribar a la conclusió que Barcelona utilitzarà aquest extintor sempre que el necessite. Per tant, tothom ja tenim més que assummit, que si la canonada s'acaba fent serà una infraestructura permanent. Però si diem que la interconnexió és la gasolina és perquè el fet de tenir garantida una conducció (per rebre aigua de l'Ebre en cas de necessitat) farà que l'àrea metropolitana estiga menys obligada que mai a moderar el seu creixement i fer-lo sostenible. Barcelona mai tindrà prou aigua. Ja va dir Montilla que, per molt que plogue i s'omplin els embassaments, la interconnexió s'ha de fer. Diu que potser passa la sequera i no cal utilitzar-la, però ningú sap a quin nivell estaran els embassaments quan s'acabin les obres de la canonada. Tampoc ningú sap quanta aigua necessitarà o voldrà gastar Barcelona, quan la interconnexió estiga feta i algú vulga amorititzar l'obra. El govern ens diu que hi ha fum i, en lloc d'un extintor basat en la nova cultura de l'aigua, ens vol fer entendre que ara és millor apagar els focs amb gasolina.

• 3 comentaris »

El foc a l'escola bressol Mare Natura va ser provocat per uns lladres

Un incendi va cremar ahir al matí una llar d'infants de Tortosa, l'escola bressol Mare Natura, que està situada a l'avinguda dels Ports. Segons va confirmar la directora pedagògica, l'incendi va ser provocat per uns lladres, que en fugir van calar foc al centre. Així, 105 xiquets van quedar sense escola, tot i que ja es busca una solució.

«L'únic que sabem és que hi ha hagut un robatori, i que fruit d'això s'ha produït un incendi, que la policia i els bombers estan investigant», va assenyalar l'alcalde de Tortosa. Així, Ferran Bel va dir que la regidora d'Educació i l'àrea de Benestar i Família estaven treballant amb la direcció de l'escola Mare Natura per intentar trobar una solució, i reubicar el centenar d'alumnes que ahir van quedar sense llar d'infants. De fet, la directora pedagògica, Maria Ferreres, va confirmar que intentaran reobrir les aules menys afectades pel fum, i que també podrien llogar un barracó que s'instal·laria al pati del centre, o bé aprofitar part de les instal·lacions d'alguns col·legis privats que ja els han manifestat la seua solidaritat.
La primera a detectar l'incendi, ahir al matí, va ser la monitora que sempre obre l'escola bressol, i de seguida es van avisar els bombers i la policia local. «Els bombers ja ens han confirmat que el foc va ser provocat, i que descarten un curtcircuit», va dir Ferreres. La directora va explicar que avui ha de visitar l'escola la policia científica, per determinar les circumstàncies en què es va declarar el foc. L'incendi va afectar la totalitat de la planta baixa, i a més el fum i l'escalfor també van afectar tretze aules, i només tres aules van quedar intactes. «Ha estat un trasbals per a les famílies i un desastre per al centre, ja que se'ns ha cremat molta documentació i molt de material; però per sort no hem hagut de lamentar danys personals», va valorar Ferreres. A més, sobre els objectes que han trobat a faltar, va dir que són una televisió, dos reproductors de DVD, un microones i altres electrodomèstics.

>Trasbals a les famílies

«Si es confirma això del robatori, és molt injust que haguem de quedar sense un servei tan necessari per a la gent que treballa», va lamentar ahir un dels pares afectats per l'incendi. «A més, hem quedat sense les joguines, els treballs, les fotos i l'espai on els nostres fills passen moltes hores i aprenen tantes coses», va afegir-hi. L'escola bressol Mare Natura és una de les sis llars d'infants privades que funcionen a Tortosa, i en concret una de les tres que estan subvencionades per la Generalitat. Només hi ha llars d'infants municipals a l'EMD de Jesús i al poble de Bítem. Amb tot, l'Ajuntament en projecta tres més: una a Ferreries, una al nucli antic de Tortosa i l'altra al poble de Campredó.

El Punt (22-Maig-2008)

També pots llegir:
-Qui pot cremar una escola bressol? (L'asgorfa)

• 5 comentaris »

La unitat canina també ajudarà la policia de barri, farà vigilància ordinària i buscarà desapareguts

Arco és un pastor belga de tres anys, i des d'ahir també és el nou membre de la policia local de Tortosa. La seua missió principal serà fer tasques preventives de vigilància, així com donar suport a la policia de barri, que l'Ajuntament ha desplegat fa uns mesos. Però el gos està especialment ensinistrat per a la defensa personal, la localització de drogues i la recerca d'objectes i persones desaparegudes. D'aquesta manera, la policia local de Tortosa serà la primera de la demarcació de la Tarragona que tindrà una unitat canina. La diferència és que Arco no viurà a la caserna, com altres gossos, sinó amb l'agent amb qui haurà de patrullar.

La policia local de Tortosa va presentar ahir la seua nova unitat canina, formada per un agent i un gos. L'alcalde, Ferran Bel, va destacar que es tracta d'una de les primeres unitats canines de Catalunya. Així, Bel va recordar que les unitats canines que han funcionat més bé són aquelles en què els animals poden conviure amb els agents. «Hem tingut aquesta disponibilitat, i això ens ha encoratjat a tirar endavant el projecte, que ens ajudarà a prestar un servei més eficient als ciutadans», va concloure Bel. La presentació de la unitat canina, ahir al matí a la plaça d'Espanya, va captar l'atenció de molts curiosos. El gos va fer una demostració de les seues habilitats, com ara la localització d'una pastilla d'haixix amagada en un vehicle o la defensa davant d'un hipotètic agressor que pretenia atacar el policia amb un pal, amb una pistola i per l'esquena.
En aquest sentit, l'inspector en cap de la policia local, Jesús Fernández, va detallar que l'agent i el gos donaran suport a la policia de proximitat, i que acudiran a tots els barris. D'altra banda, la unitat canina també farà tasques de vigilància ordinària en altres llocs, així com patrulles al voltant dels centres educatius per prevenir el consum de drogues, i de recerca de persones desaparegudes al municipi. En tot moment, el gos Arco anirà acompanyat pel mateix agent, amb qui ja conviu des de fa un parell de setmanes, per continuar la seua formació i millorar la compenetració. «De moment, el gos treballa molt bé, i estem fent un ensinistrament diari perquè l'animal ha d'anar practicant tot allò que ja sap fer», va dir l'agent Andreu Aixendri, el policia que acompanyarà Arco. Si l'experiència funciona, la previsió de la policia de Tortosa és incrementar la unitat canina amb dos gossos més, que s'assignaran a dos agents més del cos. Segons Bel, la incorporació d'Arco a la plantilla, inclosa la fase d'ensinistrament de l'animal, ha tingut un pressupost d'uns 7.000 euros.

>La nova caserna de Remolins, abans de l'estiu

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va confirmar ahir el bon ritme de les obres de la nova caserna de la policia local, que s'està construint al barri de Remolins. Segons Bel, la caserna es podrà inaugurar més aviat del que s'havia previst, i va recordar que l'entrega de les obres estava prevista pel novembre. El projecte consisteix en la reforma de l'antiga cooperativa de Sant Jaume, un edifici característic situat a la plaça de la Immaculada. Les obres van començar el juliol passat, amb un pressupost d'uns 860.000 euros, i segons Bel ja estan a punt de ser enllestides. L'alcalde només va avançar que durant el juny, «abans de l'estiu», podrà fer-se la inauguració. Bel va precisar que estan acabant els aparcaments i que les dependències de la caserna ja s'estan equipant.

El Punt (22-Maig-2008)

• 5 comentaris »

«Si fa pocs mesos, amb els embassaments al 30%, no es prenia cap mesura, algú haurà d'explicar per què ara volen fer la canonada i envien l'aigua de l'Ebre en vaixell a Barcelona, fins i tot sense permís», va manifestar l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU). Per això l'Ajuntament impugnarà la votació del Consorci d'Aigües de Tarragona. Bel també va garantir que Tortosa no ha rebut pressions ni ofertes de cap administració, a canvi de donar suport a la canonada.

El Punt (22-Maig-2008)

• 9 comentaris »

Una lectora habitual se'ns posa en contacte, a través del correu electrònic, per comentar l'atropellament que es va produir ahir a la tarda al barri tortosí de Ferreries. Es nota que el tema li preocupa, ja que el missatge arriba molt de matinada, i l'escriu tan tard perquè no pot dormir. Explica que ahir, cap a dos quarts de vuit del vespre, van atropellar un xiquet al costat del supermercat Lidl. Segons em diu, és el segon atropellament en poc més de dos mesos i al mateix lloc. Però sembla aque aquesta vegada la cosa ha sigut més greu, ja que el xiquet s'hauria fet molt de mal en una cama. "La cosa, que pot semblar un accident casual, crec que és molt més que això", ens comenta. És cert que els xiquets han d'estar vigilats i que els cotxes han de circular lentament, sobretot quan ho fan en una zona on hi ha parcs infantils, però aquesta veïna de Ferreries considera que part del problema són els aparcaments en bateria que fa uns mesos van habilitar a la perlongació del carrer Pizarro. De fet, ens diu que l'home que conduïa el vehicle circulava molt a poc a poc, ja que anava just darrera d'un altre cotxe que feia maniobres per estacionar. Però el xiquet hauria sortit de sobte, com un coet, entremig dels dos cotxes. En aquest sentit, no és la primera vegada que em comenten la falta de visibilitat que hi ha en aquest i en altres carrers de la zona, des que van fer els aparcametns en bateria. A qualsevol ens pot passar que, tot i circular correctament, ens surte algú i no tinguem temps de frenar. Per tant, tots hauríem de ser conscients d'aquest perill, i també pensar si els aparcaments en bateria són sempre una bona solució.

• 2 comentaris »

L'objectiu del nou corrent intern, Coherència i Territori, és aturar la interconnexió

Les organitzacions locals d'ICV a l'Ebre van fer pública ahir la dissolució de la comissió política intercomarcal. El motiu és la seua disconformitat amb la posició de la direcció nacional d'ICV sobre la gestió de la sequera i la interconnexió de xarxes. El tortosí Jaume Forcadell, fins ara president de la intercomarcal d'ICV, també va anunciar la creació de la nova plataforma Coherència i Territori, un corrent d'opinió «crític» que intentarà sumar més adhesions per forçar ICV a rebutjar la canonada.

La primera intenció dels càrrecs electes d'ICV era presentar la seua baixa del partit en bloc, en la línia del que van fer els dos regidors i la secció local de Sant Carles de la Ràpita. Però finalment, ahir les organitzacions locals d'ICV a les Terres de l'Ebre van anunciar la dissolució de la comissió política intercomarcal, l'òrgan de govern d'ICV al territori, i la seua substitució per la nova plataforma Coherència i Territori. En aquest sentit, Jaume Forcadell va aclarir que continuen militant a ICV, i que la creació d'una plataforma crítica és una mesura prevista a l'article 107 de les normes de funcionament dels ecosocialistes. Un extrem que van confirmar altres fonts d'ICV, que van assenyalar que la constitució de la plataforma Coherència i Territori ja s'havia comunicat i acordat amb la direcció nacional del partit.

El fins ara president va remarcar que el partit ha deixat de tenir una organització territorial a l'Ebre, i que, per tant, queden fora de «la disciplina de partit». A més, Forcadell va advertir que buscaran «aliances» dins d'ICV per aturar les obres del transvasament a Barcelona, i que ja han rebut «moltíssimes mostres de solidaritat». En aquest sentit, la plataforma Coherència i Territori s'ha marcat una sèrie d'objectius «a curt termini», com promoure la «paralització» de la interconnexió de xarxes i estendre l'aplicació de la nova cultura de l'aigua o exigir un canvi de model territorial al país i recuperar la «democràcia interna» a Iniciativa.

>«Fer la canonada és un gran frau»

La plataforma Coherència i Territori, formada per «la gent d'ICV a les Terres de l'Ebre», va anunciar ahir que donarà suport i participarà en totes les mobilitzacions convocades «amb l'objectiu d'aturar la interconnexió de xarxes». A més, Jaume Forcadell va explicar que en els propers dies presentaran un calendari propi d'activitats, ja que Coherència i Territori està «oberta a la participació de la societat civil». «Seguint els camins ordinaris, la direcció d'ICV no ens ha fet cas», va remarcar Víctor Gimeno, que va advertir que ahir no compareixia com a director territorial de Medi Ambient. Tot i així, Gimeno va assenyalar que a ICV de l'Ebre es neguen a donar la batalla per perduda, i va apel·lar al «sentit comú» expressat pel president, José Montilla. De fet, va dir que ara ja no hi ha «arguments polítics o tècnics» per construir la canonada. Així, Gimeno va afirmar que tirar el projecte endavant «seria un gran frau». Forcadell va concloure que tenen dos mesos per intentar canviar les coses, i que, si la canonada tira endavant, ja decidiran si abandonen ICV.

El Punt (21-Maig-2008)





També podeu llegir:
-Coherència i credibilitat (Jordi Jordan)

Més informació a El Punt:
-El delegat del govern a l'Ebre defensa ara la interconnexió «perquè és puntual»
-Salvadó ja ho va advertir ara fa dos anys
-Carod matisa, Mas ataca
-Aigua de pous o de l'Ebre?
-El Baix Penedès vol contraprestacions pel pas de la canonada
-Els pantans del Ter-Llobregat superen els 205 hm³, i es preveuen més pluges
-El govern recupera sis pous al Francolí
-Aigües de Reus ofereix a les empreses un servei per reduir el consum d'aigua
-La Taula de la Sequera serà un fòrum
-Aragó anuncia un recurs si es fa el transvasament

• 5 comentaris »

El president del PSC a les Terres de l'Ebre, Joan Sabaté, va marcar ahir un canvi substancial en la seua posició pública sobre la interconnexió de xarxes. Així, Sabaté va escriure al seu bloc un article en què reclama «una moratòria» en les obres de la canonada que transferirà aigua de l'Ebre a Barcelona. Segons Sabaté, les últimes pluges, les declaracions de la ministra i dels científics de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, fan que siga necessari replantejar-se una moratòria. El senador creu que aquesta és una decisió que haurien de prendre el govern de l'Estat i la Generalitat, per «recuperar» la confiança dels ciutadans i per frenar les «demandes transvasistes» del PP i de CiU.

El Punt (21-Maig-2008)

• 5 comentaris »

Els quatre últims alcaldes de Tortosa repassen la política municipal dels darrers 30 anys

Els historiadors Roc Salvadó i Lluís Margarit van aconseguir combinar un interessant còctel polític divendres passat, amb una taula rodona que va reunir els quatre alcaldes de Tortosa des de la recuperació de la democràcia. Per començar, Vicent Beguer va destacar que la Tortosa del 1979 no s'assemblava gaire a l'actual. Tot i que feia poc que s'havia posat en marxa el polígon industrial Baix Ebre, la crisi econòmica va fer que nasqués amb moltes dificultats. A més, Tortosa es trobava en fallida psicològica per la segregació de les pedanies del Delta. «L'Ebre ja no desembocava a Tortosa, i Tortosa ja no arriba al mar», va dir Beguer, que no va poder evitar que entre el públic es comentés que aviat la mar tornarà a arribar a la ciutat. Segons Beguer, el seu mandat, que va allargar-se fins al 1995, havia de centrar-se en cinc eixos: reforçar la catalanitat de la ciutat, reafirmar la capitalitat de Tortosa al territori, promoure el desenvolupament cultural i econòmic, portar els serveis a tots els barris i pedanies, i ordenar el creixement urbà. A primera vista, són uns reptes que continuen vigents 30 anys després, com si Tortosa no hagués avançat en res. Però Beguer va aclarir que alguns d'aquests reptes sí que s'han aconseguit, i va defugir el tradicional victimisme tortosí per la falta d'infraestructures i el retard de la vegueria. De fet, Beguer va posar l'exemple de la Sénia, «un poble molt dinàmic encara que no és capital ni té bones comunicacions».

Per la seua banda, Marià Curto també va lamentar que durant la primera part del seu curt mandat (1995-1999) va haver de lluitar contra el «pessimisme i la falta d'autoestima» dels ciutadans, una sensació que va agreujar-se amb els diferents intents de transvasament de l'Ebre i la pèrdua dels trens de llarg recorregut per l'entrada en funcionament del corredor del Mediterrani. Amb tot, Tortosa va encaixar prou bé el cop i va intentar recuperar-se amb l'inici dels primers estudis universitaris i la invenció de la Festa del Renaixement. Curto també va confessar que només a finals del seu mandat va detectar la degradació i el despoblament del nucli antic. Segons Curto, el seu mandat va ser un període de renovació «frustrada», que va servir per posar les bases de la Tortosa actual. Optimista sobre el futur, Curto va apostar per acabar de «relligar» la relació de Tortosa amb els pobles del municipi, descartar una industrialització a l'antiga, i aprofitar el nou pla d'urbanisme per afavorir la implantació universitària, consolidar la renovació del nucli històric i del comerç, i aconseguir un major benestar dels ciutadans. «Ferran té molta feina», va concloure Curto, dirigint-se a l'alcalde.

Però abans de Bel encara va parlar Joan Sabaté. L'exalcalde socialista, historiador, va fer un repàs de la decadència de Tortosa, que al llarg dels últims segles va anar perdent posicions «al rànquing de les ciutats catalanes». Però Sabaté va dir que després d'haver superat l'estancament demogràfic (Tortosa ja té més de 38.000 habitants) s'obren noves oportunitats. Fins i tot va destacar que un dels fets positius de la pèrdua dels trens és que ara Tortosa podrà urbanitzar els terrenys de Renfe. A més, Sabaté va aprofitar per destacar l'herència positiva del seu mandat de vuit anys (1999-2007). De fet, Ferran Bel (CiU) serà l'encarregat de gestionar els nous projectes i confirmar aquest canvi de tendència de Tortosa. Bel va admetre que l'estabilitat del govern municipal li permetrà fer-ho amb més tranquil·litat, però que l'Ajuntament necessita el treball i la complicitat de tots els ciutadans. «El victimisme tortosí té una part de llegenda urbana», va afegir-hi l'alcalde. «Si no hi ha trens, no hi ha trens; no ens hem d'autoflagel·lar perquè el gran repte de Tortosa és creure en el seu futur», va dir Bel.

El Punt (20-Maig-2008)

• 1 comentaris »

El moviment social se centrarà a evitar les obres de la canonada i deixa per la tardor la protesta a la capital catalana

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) vol dosificar els esforços i, si no hi ha un canvi brusc d'escenari, no es manifestarà a Barcelona fins després de l'estiu. L'endemà de l'èxit de la manifestació d'Amposta, el portaveu Joan Antoni Panisello va confirmar que la previsió és organitzar una protesta a la capital catalana a la tardor, que és quan la Generalitat té la intenció de començar a transferir l'aigua de l'Ebre a través de la nova canonada. Mentrestant, la PDE centrarà la lluita social i jurídica a incrementar la pressió sobre els polítics del territori i a evitar les obres de la interconnexió de xarxes. Així, contactarà amb els municipis i els propietaris afectats per l'obra, però sobretot recorrerà als tribunals per invalidar el reial decret que autoritza el transvasament.

Panisello va remarcar que l'èxit de la manifestació d'Amposta dóna més forces a la PDE per continuar treballant en la mateixa línia. De fet, el portaveu va dir que les paraules de la ministra Espinosa, que ahir va dir que si continua plovent caldria replantejar-se les obres de la canonada, són la primera conseqüència de la mobilització social, però també un «toc d'atenció» al govern català. «Ara sembla que el principal problema de la Generalitat siga que està plovent molt, i que les reserves dels pantans encara creixeran més quan surti el sol i comence el desgel de la neu», va assenyalar. De fet, Panisello va denunciar que la PDE cada vegada té més indicis que la Generalitat no pretén combatre la sequera, sinó fer les obres de la canonada «afavorint els interessos d'Aigües de Barcelona (Agbar)». A més, Panisello va recordar que el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, els va dir que encara que els pantans es recuperessen i assolissen el 50%, caldria fer la canonada.

Per això, la PDE dedicarà les properes setmanes a incrementar la pressió sobre els polítics del territori, així com a evitar que puguen tirar endavant les obres de la interconnexió. En aquest sentit, el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Manel Hernández, va dir ahir que les obres podrien començar en dos mesos, i que ara caldrà expropiar unes 600 finques afectades pel traçat de la canonada. Però el portaveu de la PDE va replicar que la xifra de propietaris afectats s'aproparà als 700, i que el moviment social confia en la seua complicitat per obstaculitzar les expropiacions forçoses. De fet, aquesta va ser l'estratègia que va seguir la PDE el 2004, quan el govern del PP pretenia iniciar les expropiacions a la zona de Vinaròs per començar les obres del transvasament de l'Ebre. Però l'altra carta que jugarà la PDE serà la de la lluita jurídica. En aquest sentit, divendres es reunirà a Tortosa amb el mateix equip de juristes que va coordinar l'estratègia per aturar l'anterior pla hidrològic a la Unió Europea. «Volem inundar els jutjats de recursos, basant-nos en les diferents il·legalitats que puga tenir el decret de sequera», va dir Panisello.

El Punt (20-Maig-2008)

Més informació a El Punt:
-Salvadó diu que la pluja pot aturar el projecte
-Tots els partits reconeixen l'èxit de la manifestació
-La ministra diu que la canonada de l'Ebre no es farà si els pantans s'omplen prou
-Carod es desmarca dels partits catalans i li dóna suport
-Les rieres del Camp reviscolen
-Tarragona tornarà a enviar aigua
-75% a la conca de l'Ebre
-El primer vaixell amb aigua no potable surt avui de Marsella
-La construcció de la canonada afectarà més de 700 propietaris
-Molina: «Les solucions són millorables»

• 17 comentaris »

Fonts del Consorci d'Aigües de Tarragona han volgut aclarir que el delegat de la Generalitat a l'Ebre, Lluís Salvadó, no va assistir a la reunió del CAT de la setmana passada, però que en canvi va delegar el seu vot en la presidència. Per tant, el seu vot «va ser positiu» a la interconnexió de xarxes amb el sistema Ter-Llobregat i a la portada d'aigua de l'Ebre en vaixells, ja que un delegat «en cap cas es pot oposar a una proposta que prové del govern». D'altra banda, van precisar que el director territorial de Medi Ambient, Víctor Gimeno, no era a la reunió perquè no forma part de l'assemblea del CAT. A més, Agbar no participarà als òrgans socials del consorci del minitransvasament a Tarragona, com erròniament recollia la proposta d'acord que els responsables del CAT van facilitar dijous a la premsa, i que va ser modificada posteriorment.

El Punt (20-Maig-2008)

• 3 comentaris »

Els Bombers de la Generalitat van haver de desallotjar ahir tres cases del nucli antic d'Amposta, on vivien un total d'onze persones, pel perill d'ensorrament d'un edifici de tres plantes que hi ha al costat. En concret, es tracta del número 8 del carrer Sant Sebastià, entre el castell i l'avinguda Alcalde Palau. Els bombers van habilitar un cordó de seguretat i l'arquitecte municipal va determinar que el més segur era desallotjar els veïns, pel perill que representaven les esquerdes aparegudes a les parets. En aquest sentit, l'Ajuntament s'ha fet càrrec de reallotjar temporalment els veïns, fins que es facin els treballs pertinents i els desallotjats puguen tornar a casa seua. Els bombers van rebre l'avís a un quart de cinc de la tarda, i hi van treballar dues dotacions durant una hora.

>Reparació a Tortosa

D'altra banda, l'Ajuntament de Tortosa ja ha restablert el pas dels vianants pels porxos de la plaça Constitució, un cop ha estat reparada la desviació d'una de les columnes, provocada per un accident de trànsit la matinada del 3 de maig passat. La reparació ha estat a càrrec dels propietaris de l'edifici, que va haver de ser apuntalat per motius de seguretat.

El Punt (20-Maig-2008)

• 0 comentaris »

La PDE reuneix 30.000 manifestants a Amposta i amenaça d'exportar la lluita a Barcelona

Els carrers del centre d'Amposta van inundar-se ahir al migdia amb una riuada de manifestants contra el transvasament de l'Ebre a Barcelona. Com en les grans manifestacions de fa vuit anys contra el Plan Hidrológico Nacional (PHN), unes 30.000 persones van respondre a la crida de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), que havia convocat la protesta per reclamar al govern l'aturada de la canonada que haurà d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb la del sistema Ter-Llobregat (ATLL). De fet, després de la reacció social, la PDE confia que la Generalitat faci un replantejament del projecte.

«Només demanem al govern de la Generalitat que haja pres bona nota del que ha passat aquí a Amposta», va assenyalar el portaveu de la PDE. Manolo Tomàs va remarcar que la manifestació d'ahir va ser una «lliçó de força, fermesa i dignitat» de les Terres de l'Ebre, i que «en un país normal» el govern hauria de fer marxa enrere i retirar el projecte de la canonada. «El decret és una estafa; ja no té cap sentit, perquè ha plogut i ara tothom sap que la sequera ha estat una gran mentida, una excusa per justificar la interconnexió de xarxes», va lamentar. A més, va advertir que si l'Estat i la Generalitat no deroguen el reial decret ni aturen les obres de la canonada, la PDE portarà la lluita contra el transvasament «allà on no volen que arribi, a les comarques de Barcelona». «Els ciutadans de l'Ebre no estarem sols, ja que tornarem a tenir la societat civil catalana al nostre costat», va dir Tomàs. De fet, més de 150 entitats cíviques i grups ecologistes de tot Catalunya, però també de l'Aragó i del País Valencià, van donar suport a la manifestació d'ahir, i durant els parlaments va ser molt aplaudida la intervenció de la nova Plataforma Metropolitana contra els Transvasaments.
Segons Tomàs, aquesta setmana la PDE té previst intensificar la lluita jurídica contra la canonada. Així, el moviment social té previst demanar el suport dels propietaris dels terrenys i dels ajuntaments afectats per les obres de la interconnexió de xarxes. «Potser no tindrem el suport dels partits, però el govern perdrà el suport de la gent», va insistir Tomàs.

El Punt (19-Maig-2008)

• 6 comentaris »

Potser va ser per casualitat, però la manifestació d'Amposta va acabar just davant de la seu d'una oficina de «la Caixa». El recorregut dissenyat per la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va fer-se curt per absorbir una manifestació que va desbordar totes les previsions, ja que hi va haver gent que no va poder entrar a la plaça de Ramon Berenguer IV, la de davant del mercat, que alguns ampostins també anomenen plaça de les Banderes. De fet, ahir la plaça estava plena de senyeres, d'estelades i de banderes blaves amb el nus antitransvasament, que onejaven amb un vent que amenaçava pluja i amb el ritme de les jotes de Pepet i Marieta i de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Per poder entrar a de la plaça, molts manifestants van haver de fer-ho pels carrers secundaris, ja que quan els últims encara sortien del parc dels Xiribecs, a la plaça de davant del mercat ja començava a haver-hi problemes d'espai. L'actuació dels Quicos amb Pepet i Marieta va ser com un himne triomfal o la benvinguda per als que aconseguien entrar, i les jotes només s'interrompien amb els crits contra el govern. Però el més curiós era veure i escoltar els parlaments dels portaveus de la PDE just davant dels cartells de «la Caixa», com si la «principal accionista» d'Aigües de Barcelona (Agbar) estigués patrocinant la manifestació contra la interconnexió.

El Punt (19-Maig-2008)

• 1 comentaris »

La Plataforma Metropolitana contra els Transvasaments va participar ahir a la manifestació d'Amposta per denunciar «l'impacte ecològic» i les conseqüències «nefastes» que els transvasaments i el creixement «insostenible» ja tenen a les comarques de Barcelona i en rius com ara el Llobregat, el Besòs i el Ter. La portaveu, Marta Serra, va acusar la Generalitat d'aprofitar la sequera per intentar fer el transvasament de l'Ebre a Barcelona. «Han volgut que ens enfrontem per la falta d'aigua, i si avui som aquí també és per denunciar-ho», va dir Serra, que va reafirmar el suport de la nova plataforma a la lluita de la PDE. «No volen l'aigua per als ciutadans i els treballadors, sinó per als especuladors i el turisme, ja que voldrien que Barcelona fos una ciutat aparador només per als turistes», va afegir-hi. «Cal que tanquem l'aixeta a l'especulació», va concloure Serra en una intervenció molt aplaudida per la resta de manifestants, després de reclamar «un canvi de model territorial» per a l'àrea metropolitana de Barcelona. També van ser molt celebrats els parlaments dels dos representants de Jóvens en Defensa de l'Ebre, que durant els últims dies s'havien encarregat de coordinar les adhesions dels grups de Barcelona. Per la seua banda, l'encarregat de llegir el manifest de la jornada va ser l'escriptor de Campredó Emigdi Subirats, que va reclamar la dimissió del conseller de Medi Ambient, la derogació del decret i el retorn de Catalunya a la nova cultura de l'aigua.

El Punt (19-Maig-2008)

• 0 comentaris »

Marta Cid, Uriel Bertran i Joan Carretero reclamen l'aturada de la canonada però discrepen sobre el futur del tripartit

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va afirmar ahir que Catalunya podria arribar al maig del 2009, data prevista per al funcionament de la planta dessalinitzadora del Prat de Llobregat, sense haver de recórrer al transvasament a Barcelona. Per això va fer una crida als polítics de les Terres de l'Ebre perquè convencin les cúpules dels partits que les obres de la canonada entre Tarragona i Olèrdola no haurien de començar, ja que «si es fa la canonada, hauran enterrat la nova cultura de l'aigua». La PDE confia en un canvi d'actitud del govern i més fermesa i unitat dels polítics ebrencs, sobre els quals ha previst augmentar la pressió. Per començar, els alcaldes d'ERC i nombrosos dirigents i càrrecs electes d'ICV, PSC i també de CiU ja van assistir ahir a la manifestació.

«Ens sentim enganyats, traïts i espoliats», va afirmar ahir l'alcalde de Miravet, Antoni Borrell (ERC-AM), un dels més contundents en les seues declaracions durant la manifestació d'Amposta. Segons Borrell, la Generalitat ja hauria d'haver-se replantejat «fa dies» la necessitat de construir la canonada, i va recordar que el PSC, ERC i ICV han incomplert el Compromís per l'Ebre, el document que van signar amb la PDE a l'octubre del 2003. A més, Borrell va remarcar que «l'emergència nacional» per la sequera va ser «una gran enganyifa» per evitar l'estudi d'impacte ambiental de les obres. De fet, l'alcalde miravetà també va lamentar que s'hagen demanat «els falsos excedents de l'Ebre» com a aigua per beure a Barcelona, «com si la canonada que faran no servís per a tot: per al comerç, per a les indústries i per netejar les vergonyes del govern». En aquest punt, Borrell va suggerir que «tots els alcaldes de les Terres de l'Ebre tenen molt a dir» sobre aquest tema i que haurien de promoure un manifest «per dir prou» i respondre davant dels ciutadans.
En la manifestació d'ahir també es van veure regidors del PSC, com ara l'ampostí Joan Ferré, i també de CiU, com per exemple els tortosins Jordi Folqué o Emili Lehmann. També hi havia el president d'ICV a les Terres de l'Ebre, Jaume Forcadell. Així, el també portaveu d'ICV a Tortosa va demanar una rectificació dels governs català i estatal, «sobretot ara que hi ha unes condicions oposades a les que hi havia quan es va prendre la decisió de fer la interconnexió de xarxes». Però els que més van fer-se notar en la manifestació van ser els alcaldes d'ERC a l'Ebre, com ara Gervasi Aspa (Deltebre), Daniel Andreu (l'Aldea), Francesc Gas (Roquetes) o Pere Muñoz (Flix), que portaven una pancarta en què es llegia No als transvasaments, sense cap distintiu del partit. També van manifestar-se membres del Partit Republicà Català (RC) i de la Chunta Aragonesista (CHA).

>Diferents criteris a Esquerra

«Sóc del territori i estic al costat del territori», va afirmar ahir l'exconsellera d'Educació i regidora d'ERC a Amposta, Marta Cid, que també va reclamar la unitat de les Terres de l'Ebre. Amb tot, Cid va aclarir que la permanència d'ERC al govern català no hauria de dependre d'un sol tema i que els republicans faran sentir «la veu del territori» a les institucions. «Marxar del govern ens deixaria muts», va insistir Cid, que va remarcar que ERC vol canviar la política hídrica del país. Més crítics amb el paper d'ERC es van mostrar Uriel Bertran i Joan Carretero, candidats a la secretaria general i a la presidència del partit. Bertran va dir que ERC ha d'exigir l'aturada de la canonada i va recordar que el transvasament «respon a la lògica del govern i del nacionalisme espanyol, per justificar l'enviament d'aigua a València i Múrcia». Carretero va acusar la direcció d'ERC d'incoherència i va dir que el transvasament hauria de ser «incompatible» amb la seua estada al govern.

El Punt (19-Maig-2008)

• 2 comentaris »

Els carrers del centre d’Amposta s'han inundat aquest migdia amb un riuada de manifestants contra el transvasament de l’Ebre a Barcelona. Unes 30.000 persones han tornat a respondre a la crida de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), que havia convocat la protesta per reclamar al govern l’aturada de la canonada que ha d’unir la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) amb la del sistema Ter-Llobregat (ATLL). En aquest vídeo podeu veure alguns dels moments més interessants de la manifestació, incloses les actuacions dels grups Pepet i Marieta i Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. A més, també podeu veure les fotografies que el blocaire ampostí Manel Zaera ha penjat al seu àlbum de Flickr.

• 7 comentaris »

L'aprovació, per part del Consell de Ministres, d'un reial decret que atorga la concessió del projecte Castor a l'empresa Escal UGS, va passar ahir molt desapercebuda. La notícia va traspassar la frontera del riu Sénia gràcies a Vinaròs News, però a les Terres de l'Ebre ningú l'esperava. La polèmica pel transvasament a Barcelona ha deixat en un segon pla altres qüestions que durant els últims mesos havien protagonitzat l'actualitat informativa, com l'oposició política i ciutadana contra el magatzem submarí de gas i la planta terrestre que projecten entre Vinaròs i Alcanar.
D'alguna manera, aquest és el segon reial decret, en menys d'un mes, que el govern de l'Estat ha aprovat d'esquenes a les Terres de l'Ebre, després del llum verd de Madrid a la interconnexió de xarxes. En concret, el Consell de Ministres va autoritzar la concessió d'explotació del magatzem submarí de gas davant la costa de Vinaròs i Alcanar, però el reial decret no autoritza les instal·lacions terrestres, i estableix que l'emplaçament concret de la planta regasificadora encara s'haurà de definir. Com estava previst, l'empresa podrà emmagatzemar gas aprofitant l'antic pou petrolier Amposta, situat a uns 21 quilòmetres davant de la desembocadura del riu Sénia. Escal UGS tindrà una concessió per a 30 anys, prorrogables per dos períodes successius de deu anys més. En una primera fase es prepararia la infraestructura geològica de l'antic pou, i en la segona fase de les obres s'injectaria el gas al seu interior. El reial decret no concreta l'emplaçament de la planta terrestre, ja que primer caldran els informes i les autoritzacions ambientals del Ministeri de Medi Ambient i de la conselleria valenciana. Però no diu res de la necessitat d'un informe de la Generalitat, que teòricament havia sol·licitat ser part interessada en el projecte Castor.

Més informació a El Punt:
-L'Estat atorga a Escal UGS la concessió per explotar el dipòsit de gas davant la costa de l'Ebre

• 16 comentaris »

El moviment social «radicalitzarà» el missatge després de l'acte d'Amposta amb més pressió sobre els polítics locals

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ja ho té tot a punt per a la manifestació que demà recorrerà Amposta, per expressar al carrer quin és el rebuig del territori al transvasament urgent a Barcelona. «Les nostres previsions és que hi haurà molta gent, i som molt optimistes», va remarcar ahir un dels portaveus de la PDE, Joan Antoni Panisello. De fet, durant les últimes hores la PDE no ha deixat de rebre adhesions i mostres de suport importants, com la del sindicat Unió de Pagesos o la de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona. El moviment social pretén que la manifestació d'Amposta siga un èxit per forçar el govern a retirar el projecte de la interconnexió de xarxes, però sobretot per reclamar un canvi d'actitud als polítics del territori.

«Hem detectat que la gent està molt sensibilitzada i indignada per la interconnexió de xarxes, però també per la gestió que la Generalitat ha fet de la sequera», va assenyalar el portaveu de la PDE. «Les notícies sobre la falta d'aigua canvien cada hora, i totes deixen en evidència la descoordinació i les contradiccions del govern», va recordar Panisello. De fet, va anunciar que la PDE té previst «radicalitzar el missatge» antitransvasament després de la manifestació de demà, i que sobretot augmentaran la pressió sobre la classe política del territori. «A partir de dilluns, els polítics de les Terres de l'Ebre han de ser més actius i fer tot allò que no han fet els últims tres mesos», va assenyalar el portaveu.
Així, Panisello va destacar que fins ara la PDE només ha exigit la dimissió del conseller de Medi Ambient, però que a partir d'ara substituirà «les peticions de coherència» als polítics territorials per un altre tipus de missatge. Segons el portaveu, la PDE exigirà «l'assumpció de responsabilitats», i no descarta publicar cartells amb les cares dels representants del tripartit que donen suport a la interconnexió, com va fer amb els càrrecs del PP i CiU durant la lluita contra el Plan Hidrológico Nacional (PHN). Però amb vista a la manifestació de demà, la PDE recomana als partits del territori que no porten pancartes pròpies ni cap símbol polític, per evitar el rebuig de la gent. «No és una manifestació per escridassar ningú i, per tant, demanem a la gent que es manifeste amb civisme».

>Actes d'avui a Tortosa

L'Agrupació de Venedors del Mercat de Tortosa i la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) celebraran avui al migdia una festa reivindicativa al mercat, amb l'objectiu d'escalfar els motors amb vista a la manifestació de demà. Segons el portaveu de la PDE, Joan Antoni Panisello, els venedors del mercat portaran les camisetes blaves amb el nus contra el transvasament, i també hi haurà xarangues i diferents activitats d'animació. A més, aquesta tarda els Jóvens en Defensa de l'Ebre faran un taller de pancartes a la plaça de l'Àngel de Tortosa. A partir de les sis de la tarda, la branca juvenil de la PDE elaborarà la seua pancarta per la manifestació de demà, i ajudaran la gent que en vulgui preparar de pròpies. D'altra banda, la PDE recomana arribar a Amposta mitja hora abans de les dotze del migdia, per evitar col·lapses de trànsit, i a Tortosa ha convocat una caravana de cotxes que sortirà a dos quarts d'onze del matí del passeig de les Bicicletes.

El Punt (17-Maig-2008)

Foto: Manel Zaera a Flickr

Més informació a El Punt:
-En contra des de l'Ebre
-La Plataforma Metropolitana Contra els Transvasaments neix amb unes 40 entitats adherides
-Samarretes esgotades
-Manolo Tomàs planteja la dissolució del CAT
-La FAVB, a la manifestació
-Montilla diu que el govern ha actuat «amb sentit comú»
-Reus i l'aigua per al Camp
-L'aigua dels pantans supera el dèficit amb què l'Estat justificava el transvasament
-De la Vega diu que cal
-La reparació d'una fuita fa vessar aigua durant una hora a Tarragona

• 3 comentaris »

L'oposició al transvasament de l'Ebre a Barcelona també s'ha fet sentir a internet. Més d'un centenar de blocs dels Països Catalans ja s'han adherit al Manifest Blocaire contra el Transvasament, que un grup de blocaires de les Terres de l'Ebre han promogut per expressar l'oposició de la comunitat blocaire catalana al projecte de la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL). En un sol dia, el 15 de maig, més de 70 blocs van publicar el manifest, i la nit del divendres ja s'havia superat el centenar de blocaires adherits a la campanya. Els signants del manifest donen el seu suport a la manifestació que demà, 18 de maig, ha convocat a Amposta la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Entre els signants del manifest hi ha dos alcaldes, Pere Muñoz (Flix) i Andreu Martí (L'Ametlla de Mar), així com el president d'ICV a les Terres de l'Ebre, Jaume Forcadell.
L'escrit adverteix que la interconnexió de xarxes serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana en relació a la conca de l'Ebre, i denuncia l'alarmisme i la manipulació amb què la Generalitat ha gestionat la sequera. A més, el document reclama una informació més transparent sobre la millora dels pantans i la recuperació dels aqüífers; recrimina que el transvasament urgent a Barcelona respon als interessos especulatius que pretenen fer negoci amb l'aigua i consolidar un model de territori insostenible, i recorda que les solucions a la falta d'aigua no són els transvasaments, sinó l'estalvi, la reutilització, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalinització. El manifest també recorda que la Generalitat ja va renunciar a la interconnexió de xarxes l'any 2004, quan el tripartit va complir el Compromís per l'Ebre signat amb la plataforma i va apostar per la nova cultura de l'aigua. L'escrit també va fa una crida a la responsabilitat dels polítics de les Terres de l'Ebre, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans del territori, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.

Aquests blocs ja ens hem adherit (última actualització a les 12:20 del 17 de maig)

1-Bloc de la Plataforma en Defensa de l'Ebre
2-Lo Sifo
3-Onze de setembre
4-Manel Zaera
5-La Comedianta Tortosina
6-Esquerra de Tortosa
7-Ebremedia
8-Emigdi Subirats i Sebastià
9-Diari sexual d'una ebrenca a la ciutat
10-La Veu Fosca
11-Bauen Blog
12-Calgru
13-linQ
14-Tens un racó dalt del món
15-El Basar de les Espècies
16-La Marfanta
18-Lo Portal de Remolins
19-Lo meu raconeT
20-El bloc de Carme Pla
21-L'entorn blaugrana
22-Històries i tradicions de Tivenys
23-Coses meves-Tantost
24-Rafel Serret-El Pont de Pedra
25-Lo Barber
26-L'efecte Jauss 2.0
27-La Plana Ràdio
28-Així ho penso
29-Jordi Jordan, amb accent ebrenc i obert al món
30-Jaume Forcadell
31-Ilercavònia
32-Poemes i Lletres
33-Nessie School of Languages
34-El Bloc d'en Xavier Monge
35-Prendre la paraula
36-La bitàcola de Xavier Diez
37-Àngel Canet Català
38-Els Països Catalans i el món des de Vic
39-Moisès Martí-Directes a barraca
40-Bloc d'Antoni Garcia
41-INtermitent
42-La Portada
43-11 Metres
44-Torre de Guaita
45-Bloc de Ricardo Roig
46-Dimonis
47-Lo Golafre
48-Consuetudinàrium
49-Indústries i caminars
50-Aleix de Ca la Troca
51-Jordi Sàlvia
52-Festa, lluita i catalogació
53-Lo bloc de la piga
54-Badmetaltaste
55-MeteoTortosa
56-Andreu Martí
57-El Far del Sud
58-El Freak News
59-Pere Muñoz
60-Des de Llíria cap a Itaca
61-Paula Navarro
62-Lleugerblog
63-Lo Rogle de Josep M.
64-Shinkansen a la Petja
65-Lluís Martín Santos
66-De Roquetes vinc..., a Tortosa baixo
67-Cròniques dels Ports Grisos
68-Tinc una palla a l'ull
69-De baix cap dalt
70-Jesús Ferrer, via Twitter
71-Alego
72-Entrerunes
73-Mos Entenem
74-I després del somni...el somriure
75-Xalem-Xarxa d'Àrea Local dels Muntells
76-Calaliberal
77-Godall Blog
78-Acord per Godall
79-Llibertats
80-Mireia Galindo
81-De Cal Peixet
82-Associació de Voluntaris del Delta de l'Ebre
83-Campament Base Tortosa
84-Les Cendres del Fènix
85-Atena del Montgó
86-Blog d'en Jotes
87-Sempre hi ha alguna cosa a dir
88-Racó de Tafaner
89-Revolta permanent
90-Sense fruit de l'estipendi
91-Lo Gaiter de l'Ebre
92-Lo Carrer del Riu
93-I amb el somriure, la revolta
94-Delenda est Carthago!
95-Oceans II
96-Som los que Som
97- Lo Bloc de Jordi
98-Lo blog linuxero Ebrenc
99-Lo Mont
100-Jordi Salvia
101-Ara, independència!
102-Assumiràs la veu d'un poble
103-Cinta Panisello Chavarria
104-Matinar No Pot Ser Bo
105- maRtO's hoMe
106-Bloc dels exalumnes de La Mercè de Tortosa
107-Formació i Renovació
108-Bloc del Francesc Mercadé, de Tortosa
109-Josep Rodrigo
110-Sense fruit de l'estipendi
111-Des del balcó estant
112-Cucarella
113-Lluís Soler
114-L'hortet (sense aigua)
115-Consultori de filosofia
116-Buscant una família

• 2 comentaris »

El govern d'Aragó va demanar ahir al govern de l'Estat la derogació del decret que permet el transvasament de l'Ebre a l'àrea metropolitana de Barcelona. Segons l'executiu del socialista Marcel·lí Iglesias, que durant aquesta setmana ha parlat amb el seu homòleg català, José Montilla, les últimes pluges han fet que els pantans de les conques internes de Catalunya hagin superat la crisi per la falta de reserves hídriques. A més, el govern aragonès ha anunciat la presentació d'un recurs d'inconstitucionalitat contra el decret, ja que considera que deixa la porta oberta a la compravenda dels drets d'aigua de la conca de l'Ebre.
La reacció, encara que tardana, del govern d'Aragó, fa perillar el transvasament de l'Ebre, i els socialistes catalans ho saben. El govern de Zapatero haurà de fer de jutge i part entre els socialistes de l'Aragó i els de Catalunya, mentre el govern valencià del PP deu estar fregant-se les mans. Francesc Camps sap que si Madrid acaba cedint davant de Montilla i l'aigua de l'Ebre arriba a Barcelona, hi haurà menys motius per oposar-se a que l'aigua de l'Ebre també traspasse la frontera de Castelló. La Generalitat valenciana també pot decretar l'estat d'emergència per sequera i, amb el reial decret a la mà, l'Estat també hauria de validar la situació i cedir cabals de l'Ebre al País Valencià. De fet, el govern català va demostrar ahir amb quina facilitat es pot modificar un decret de sequera, per evitar l'aixecament de les restriccions i continuar l'arribada de més vaixells al port de Barcelona. Ara l'increment de la reserva dels pantans ja no és suficient per sortir de l'emergència de forma automàtica, i també cal tenir en compte l'estat dels aqüífers i la previsió de consum. En aparença el mètode és més fiable des del punt de vista tècnic, però introduir la demanda és un factor amb connotacions polítiques i econòmiques. Si saben que hi ha l'aigua de l'Ebre a través dels vaixells i de la nova canonada, tothom de Barcelona voldrà més aigua i aquesta emergència s'allargarà en el temps sense un horitzó clar. No és gens esperançador que tinguen més pressa en construir la canonada que en acabar la planta dessalinitzadora del Prat de Llobregat.

• 15 comentaris »

El president del PSC a les Terres de l'Ebre, Joan Sabaté, va ser un dels dos ebrencs que ahir van votar a favor de la interconnexió de xarxes, en el marc de la reunió del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) en què va aprovar-se cedir l'aigua de l'Ebre per afrontar la situació d'emergència de l'àrea metropolitana de Barcelona. En bona part, la seua votació afirmativa és conseqüent, ja que Sabaté sempre ha defensat la interconnexió en cas d'emergència. També és comprensible si tenim en compte que Sabaté forma part del CAT a designació de la Generalitat (una de les parts interessades en portar l'aigua de l'Ebre a Barcelona) i no per la seua condició de regidor de Tortosa. L'altre ebrenc que va votar a favor de la mesura, que també preveu que l'aigua de l'Ebre es puga començar a transportar en vaixells, és el president de la Comunitat de Regants de la Dreta, Manel Masià, que també sempre ha defensat la transferència dels sobrants de la concessió del CAT a l'àrea metropolitana, a canvi d'obres hidràuliques al Delta.
En contra de la mesura van votar tots els ajuntaments ebrencs que formen part del consorci (Tortosa, l'Ametlla de Mar, l'Ampolla, l'Aldea, Deltebre, Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Alcanar), així com la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre. No van assistir a la reunió i per tant no van votar el delegat de la Generalitat, Lluís Salvadó; el director territorial de Medi Ambient, Víctor Gimeno, i els ecosocialistes Jaume Forcadell i Eleuteri Arques, ja que els dos càrrecs d'ICV van fer pública ahir la seua dimissió com a membres del CAT. Però la posició favorable de Sabaté m'ha sorprès perquè feia menys de vuit hores que el PSC de l'Ebre havia convocat una roda de premsa (també d'emergència) per reclamar que s'interrompés l'enviament d'aigua en vaixells, si continuava plovent i pujant les reserves hídriques. Sabaté va dir que no calia interrompre les obres de la canonada, ja que la seua construcció no implica el transvasament d'aigua. Però al CAT, Sabaté va aprovar que es puguen endur l'aigua en vaixells i després a través de la canonada. Aigua per un tubo, i mai més ben dit.

Més informació a El Punt:
-El CAT posa a disposició d'Agbar l'aigua de l'Ebre per portar-la a Barcelona
-Els alcaldes d'ERC, en contra
-El PSC ebrenc segueix l'exemple de Ballesteros i reclama que no s'envien més vaixells amb aigua de l'Ebre

• 15 comentaris »

El president d'ICV a les Terres de l'Ebre, Jaume Forcadell, va fer pública ahir la seua renúncia com a membre del consell d'administració del CAT, tot i que ja havia comunicat la decisió dimecres al conseller de Medi Ambient. Forcadell també havia comunicat la seua determinació al president del consorci, Daniel Pi, amb qui durant els últims dies ha mantingut diferències de criteri importants sobre la interconnexió de xarxes i l'enviament d'aigua de l'Ebre a Barcelona. El regidor tortosí va lamentar que Medi Ambient haja canviat d'opinió sobre una obra que la Generalitat va renunciar tirar endavant l'any 2004, quan Forcadell va ser nomenat membre del CAT a proposta de la conselleria. El deltebrenc Eleuteri Arques també va presentar ahir la renúncia pels mateixos motius.

El Punt (16-Maig-2008)

• 6 comentaris »

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, no es volia creure ahir al matí que el consell d'administració del CAT acabés votant la utilització d'aigua del minitransvasament per carregar-la als vaixells amb destí al port de Barcelona. Bel va remarcar que si l'emergència ja no és tan important i Tarragona ha decidit que no s'agafe l'aigua dels pous, els alcaldes dels 52 municipis de les Terres de l'Ebre també haurien de negar-se a l'enviament d'aigua del riu. «El problema no són els vaixells, sinó que es vulga justificar una inversió de 200 milions amb una situació de sequera que ara volen reconvertir», va dir. Segons Bel, «si la situació d'emergència s'ha acabat, no caldria començar les obres». A més, va afegir que l'Ajuntament encara està estudiant si presenta un recurs contra el decret de la interconnexió.

El Punt (16-Maig-2008)

• 4 comentaris »

Les obres del plans parcials Portal de Ciutat Nord i Centre s'adjudicaran a l'estiu i costaran 9,3 milions d'euros

Tortosa ha desbloquejat els plans parcials Portal de Ciutat Nord i Centre, cosa que permetrà tirar endavant la transformació urbanística dels terrenys propers al principal accés a la ciutat des del sud, l'autovia de l'Aldea (C-42). L'aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació permetrà que l'Ajuntament puga autoritzar la instal·lació de nous comerços i empreses en aquesta zona destinada a l'anomenada indústria aparador. De fet, les últimes llicències s'havien atorgat «de manera excepcional i a precari», abans de l'última reforma de la llei d'urbanisme.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va explicar ahir que l'Ajuntament va aprovar definitivament fa deu dies els projectes de reparcel·lació i d'urbanització dels dos plans parcials, situats entre l'autovia de l'Aldea i el canal de l'esquerra de l'Ebre. La superfície del sector és de 150.115 metres quadrats, que després de la cessió de terrenys per als diferents vials deixarà més de 103.000 metres quadrats de sòl edificable. Així, la regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, va detallar que l'actual falta d'ordenació en aquest sector serà substituïda per una organització en parcel·les, separades per nous carrers. A més, hi haurà un nou vial de 25 metres, amb carril bici i voreres, que resseguirà el canal de l'esquerra de l'Ebre i que quedarà connectat amb el pla parcial Porta de Tortosa, el nou eixample que també han projectat al barri del Temple. En aquest sentit, la regidora va confirmar que l'Ajuntament podrà donar llicències de noves empreses des d'ara mateix, encara que no estiguen fetes les obres.
Roigé va afegir que l'Ajuntament ha encarregat a l'empresa municipal Gumtsa la gestió dels treballs, que es podrien adjudicar entre els mesos de juny i juliol, amb un pressupost de 9,3 milions i un termini d'execució de divuit mesos. Els propietaris del sector assumiran els costos de la urbanització, ja que la fórmula triada ha estat la junta de compensació. Amb tot, l'Ajuntament també haurà de pagar una part proporcional a la cessió dels terrenys que rebrà per traçar els nous vials, segons va precisar Bel. L'alcalde també va remarcar que la nova reparcel·lació ha estat possible després d'una negociació molt intensa amb els propietaris, així com amb les dues famílies que seran expropiades per enderrocar les seues cases. A més, Bel va destacar que la tramitació conjunta dels dos plans parcials ha abaratit un 17% els costos d'urbanització i que l'Ajuntament confia en una nova rebaixa en el moment d'adjudicar les obres. «Són dos plans molt complexos, ja que ara hi ha moltes naus i era difícil fer compatible la viabilitat econòmica de la urbanització amb la nova ordenació i les demandes dels propietaris», va advertir Roigé. De fet, Bel va explicar que el pla parcial Portal de Ciutat Sud encara no s'ha pogut aprovar perquè té un problema de viabilitat econòmica. A més, els veïns han presentat un recurs contra el pla d'ordenació urbana, ja que hi ha set famílies que hi viuen.

El Punt (16-Maig-2008)

• 4 comentaris »

“Los transvasaments no són la solució” , “Terres de l'Ebre, la Catalunya enganyada”.
Són les dos pancartes que encapçalaran la manifestació convocada per la Plataforma en Defensa de l'Ebre del diumenge, 18 de maig.
“Los transvasaments no són la solució”. Evidentment. La solució ha de passar inevitablememt per un canvi d'este model territorial que genera desiquilibris i que afecta a tots els territoris. La solució ha de passar per un diàleg sobre quin model de creixement es pot assumir, diàleg basat en el respecte i valoració del patrimoni natural i que considere de quins recursos es disposa sense haver de aniquilar a cap dels diferents territoris implicats. Un diàleg que al meu entendre ha d'avançar cap al decreixement. La solució ha de passar de la teoria a la bona pràctica del que hem après que ha de ser la nova cultura de l'aigua.
“Terres de l'Ebre, la Catalunya enganyada” És clar que sí! Però no només Terres de l'Ebre. Mentides i enganys n'han hagut per a tothom i per tot arreu: signatures de compromisos, promeses electorals , utilització d'un llenguatge pervers que no fa altra cosa que manipular i intentar crear un estat d'opinió favorable a l'execució d'una obra que tenen interès a fer des del primer dia, declaracions i contradeclaracions, ...
Al darrera aniran sens dubte un munt d'altres pancartes que denunciaran el que ja fa dies estem sentint, la situació actual i l'espoli que ja patim de fa anys i que ara amb el transvasament a Barcelona es veurà incrementat i accelerat a marxes forçades, l'interès econòmic i financer amb noms i cognoms de diferents empreses privades i partits polítics ( llegiu: AGBAR. La Caixa, PSOE...) que pretenen fer de l'aigua un negoci i una font de beneficis. Pancartes que denunciaran un decret de sequera que arriba de la mà de noves concessions de regadius, de nous plans urbanístics que pretenen un creixement a l'àrea metropolitana del tot insotenible, de noves concessions d'aigua per a pistes d'esquí i d'inauguracions i demandes de nous camps de golf... Pancartes que s'esmelegaran que el passeig militar que va començar Cañete ara l'executa el tripartit del govern català a cop de decret.
Per tot això estaré a la manifestació , amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre, i amb moltes altres entitats, associacions i plataformes i amb tantes i tantes persones , de les Terres de l'Ebre i d'arreu que tenim molt clar que LO RIU ÉS VIDA! NO ALS TRANSVASAMENTS!.
“Mos veem a Amposta”, segur que és la frase de comiat que fa dies tenim amb amistats i familiars. Amb tot, val la pena que quedem a un lloc concret, o que tinguem el mòbil disponible, perquè entre tanta gent, entre tant de blau, difícilment ens trobarem.

Ester Baiges Miró (Tortosa)

• 1 comentaris »

Encara no he sentit ni llegit que els sindicats UGT i CCOO hagen donat algun tipus de suport públic a la manifestació d'Amposta contra el transvasament de l'Ebre a Barcelona. Els dos sindicats van ser molt importants en la lluita contra l'anterior Plan Hidrológico Nacional (PHN), però fins ara s'han significat molt poc, per no dir gens, en la revolta social i política del territori contra la interconnexió de xarxes. Amb aquesta actitud tova és perfectament comprensible que alguns interpretin que la UGT i CCOO estan al servei del PSC i ICV, les formacions polítiques que a l'Ebre més han defensat la criticada mesura d'emergència, almenys fins ara.
De fet, divendres passat llegia unes declaracions del secretari general de la UGT a l'Ebre, Wifredo Miró, que recollien els companys de La Veu de l'Ebre. Miró anunciava que la UGT no assistiria a la manifestació d'Amposta ni a cap manifestació que es plantege exclusivament a favor del no, si al mateix temps no es reivindica un sí a favor de la industrialització activa de les Terres de l'Ebre. Però Miró, tot i haver donat suport a la interconnexió en altres moments, no descartava anar a la manifestació a títol personal, per la manera com s'ha plantejat aquest transvasament. La posició de la UGT és totalment lícita i respectable, com ho són totes, però que jo sàpigue el sindicat encara no ha convocat (jo hi aniria) cap manifestació en favor de la industrialització del territori i contra els transvasaments. Deu ser perquè convocar manifestacions a favor del sí d'alguna cosa sempre és més complicat que fer-ho en favor del no.
D'altra banda, durant l'última setmana, la UGT també ha rebutjat signar el manifest en solidaritat amb les Terres de l'Ebre promogut per la Cambra de Comerç de Tortosa, adduint un excés de protagonisme dels empresaris (tampoc ho hem fet el Col·legi de Periodistes a l'Ebre i no hi estic d'acord, que conste en acta). No voldria pensar que la UGT se sent més còmoda al costat dels empresaris de Barcelona (que han reclamat l'aigua de l'Ebre), que al costat dels empresaris nostres. És més fàcil demanar aigua per evitar que s'ature la indústria de Barcelona que proposar, ni que fos per allò del reequilibri territorial, que les empreses s'instal·len allà on tenim l'aigua...

Més informació:
-Un total de 27 entitats de l'Ebre signen un manifest contra el transvasament
-Sindicats i empresaris declinen reunir-se amb Montilla
-El transvasament del Segre revolta l'Ebre
-UGT dóna suport al transvasament del Segre perquè considera prioritari garantir el subministrament
-CCOO de Catalunya davant les mesures contra la sequera

• 19 comentaris »

Una frase feta és que les coses del territori es veuen molt diferents des del despatx. Ara que les aigües de l'Ebre baixen revoltes per la polèmica de la sequera i el transvasament a Barcelona, i que la pressió social i mediàtica augmenta perquè els dirigents del tripartit al territori facen un cop de puny a la taula, ahir no vaig poder evitar prendre aquesta imatge des del nou despatx del director dels serveis territorials de Cultura. Així es veu el riu Ebre des de la finestra de Xavier Vega, a les noves dependències que la delegació de Cultura ha llogat a la seu de la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre, al Palau Montagut. En aquest sentit, els regants de l'Esquerra són els únics que s'han oposat frontalment a la interconnexió de xarxes, amb l'únic vot negatiu a l'assemblea de la Federació de Regants de la Conca de l'Ebre en què es va acordar estalviar 1,5 metres cúbics per segon per cedir-los debades a l'àrea metropolitana de Barcelona. Esquerra, no els regants sinó el partit polític, intenten nedar i guardar la roba, mentre els seus representants a l'Ebre fan tot el que poden per aguantar el xàfeg. Ahir, Vega i el mateix delegat a l'Ebre, Lluís Salvadó, van mirar-se bocabadats el pas del riu sota la pluja, des de la finestra de la seu provisional de Cultura. L'escena em va fer pensar que els alcaldes d'ERC han signat un manifest propi i molts han confirmat que aniran a la manifestació d'Amposta, però que ningú va aixecar la veu quan Carod-Rovira va dir al Delta que la canonada s'ha de construir perquè som un país seriós. En un país seriós no caldria fer transvasaments d'emergència ni portar aigua en vaixells per poder regar jardins i omplir piscines amb aigua potable. Potser si el despatx de Montilla, Carod i Saura tinguessen aquesta fantàstica vista de l'Ebre, ho tindrien tot una mica més clar.

• 12 comentaris »

Només tres dies abans de la manifestació que diumenge es farà a Amposta contra el transvasament, una riuada de fins a 1.350 metres cúbics per segon baixarà per l'Ebre i passarà per Tortosa al llarg d'aquesta nit i de demà al matí. Així, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) va autoritzar ahir l'empresa hidroelèctrica Endesa a fer un desembassament controlat des del pantà de Flix, després que s'ajornés la riuada del 24 d'abril, que també pretenia netejar el tram final de l'Ebre d'algues i altres plantes aquàtiques. L'operació començarà a les nou del matí i s'acabarà a les onze de la nit, i la CHE preveu que el cabal màxim siga de 1.350 metres cúbics per segon. Ahir l'estació d'aforament de Tortosa va registrar un cabal que va oscil·lar entre els 421,4 metres cúbics per segon del matí i els 315 metres cúbics per segon del vespre, tot i que durant les últimes setmanes s'han assolit registres que s'acosten als 500 metres cúbics per segon. De fet, a Tortosa el cabal s'ha situat al voltant de la línia que la Plataforma en Defensa de l'Ebre va pintar al mur de Ferreries i al monument de la Batalla de l'Ebre per reclamar el cabal mínim.

El Punt (15-Maig-2008)

Més informació a El Punt:
-El govern rectifica i mantindrà la prohibició de regar i omplir piscines
-L'alcalde de Tarragona atura l'extracció d'aigua dels pous destinada a Barcelona
-Assemblea del CAT a l'Ampolla
-ICV de la Ràpita, els primers a deixar el partit pel transvasament de l'Ebre
-Deltebre s'oposa a la interconnexió i s'adhereix a la manifestació
-Barcelona estudia fer una campanya contra la «mala imatge» de la sequera

• 4 comentaris »

El delegat de la Generalitat a l'Ebre, Lluís Salvadó, va afirmar ahir que encara desconeixia la proposta concreta de transportar en vaixell l'aigua del minitransvasament fins a Barcelona, ja que no figura en l'ordre del dia de la reunió d'avui del consell d'administració del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT). Amb tot, Salvadó sí que va valorar positivament que el govern haja recuperat el «sentit comú», i que per tant es revise el decret de sequera, per evitar que s'aixequen les restriccions de regar jardins i omplir piscines amb aigua potable. En canvi, Salvadó va evitar opinar sobre si caldria aturar les obres de la canonada de la interconnexió. «Medi Ambient fa un seguiment de l'estat de les reserves d'aigua i de les mesures que cal prendre, i la decisió també correspondria a l'Estat», va dir Salvadó.

El Punt (15-Maig-2008)

• 4 comentaris »

El govern aragonès té previst reclamar avui al govern de l'Estat l'anul·lació del reial decret llei del 21 d'abril, que va autoritzar la prolongació del minitransvasament de l'Ebre fins a Barcelona. Segons l'executiu de Marcel·lí Iglesias, el decret hauria perdut la seua vigència després de l'increment de les reserves hídriques a les conques internes de Catalunya. Així ho va anunciar ahir Iglesias durant una visita a Calataiud, mentre que altres fonts del govern d'Aragó van confirmar a l'agència Efe que també promouran un recurs d'inconstitucionalitat contra l'article tercer del decret, ja que entenen que obre la porta a la compravenda dels drets d'aigua a la conca de l'Ebre. Segons Iglesias, que ja ha parlat amb el seu homòleg català, José Montilla, ampliar el minitransvasament a Barcelona «ja no és urgent», ja que hi ha prou aigua fins que entre en funcionament la dessalinitzadora del Prat de Llobregat.

El Punt (15-Maig-2008)

• 2 comentaris »

La nova seu de Cultura tindrà 1.475 metres quadrats i costarà uns 1,7 milions

El director dels serveis territorials de Cultura, Xavier Vega, va presentar ahir les obres de reforma del Palau Oliver de Boteller de Tortosa, seu de la delegació de Cultura a les Terres de l'Ebre. De fet, la Generalitat té previst adjudicar avui les obres a alguna de les deu empreses que aspiren al projecte, que té un pressupost d'1,7 milions d'euros i un termini d'execució de dos anys. La reforma del Palau Oliver de Boteller, que inclou la conservació de la façana principal, hauria de començar al juny.

Vega va recordar que les obres al Palau Oliver de Boteller obligaran la delegació de Cultura a estar uns dos anys en una seu provisional, al Palau Montagut. Amb tot, va dir que la millora serà «notable» en tots els aspectes, ja que el nou edifici tindrà 1.475 metres quadrats útils. «Estem parlant de la reforma d'un palau de finals del segle XV, que abans estava situat al costat del mercat però que l'any 1962 va ser traslladat al seu emplaçament actual», va remarcar Vega. De fet, el delegat de Cultura va afegir-hi que cal conservar la façana, la font gòtica que antigament estava situada a la plaça Agustí Querol, i l'enreixat de fusta que actualment hi ha al sostre de la sala principal del Palau Oliver de Boteller. En canvi, Vega va detallar que es buidarà tot l'interior de l'edifici i que també s'obriran noves finestres a les façanes laterals, així com nous accessos per als magatzems de la planta baixa, des dels carrers Ciutat i Canvis.
Segons el projecte de reforma, redactat per l'arquitecta Margarida Botet Villarino, a la planta baixa hi haurà el vestíbul, la consergeria, els magatzems i una sala d'exposicions de 200 metres quadrats. A la primera planta se situaran l'administració, els arxius i el cap de secció, mentre que a la segona planta hi haurà la direcció, la secretaria de direcció i la nova central de biblioteques. A la tercera planta hi haurà la secció de cultura popular i tradicional; la secció de Patrimoni, amb una important zona d'arxiu, i també una sala d'actes de 90 metres quadrats. Finalment, a la quarta planta es construiran les instal·lacions de la nova delegació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, per facilitar el seu futur desplegament a l'Ebre.

>Ara, al Palau Montagut

Fins que siga possible tornar al Palau Oliver de Boteller, la delegació de Cultura estarà situada en unes dependències d'uns 400 metres quadrats del Palau Montagut, que la Generalitat ha llogat a la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre. El director territorial de Cultura, Xavier Vega, va destacar la rapidesa amb què s'ha fet el trasllat, que va començar dilluns de la setmana passada. Per la seua banda, el delegat de la Generalitat a l'Ebre, Lluís Salvadó, va remarcar la importància «simbòlica» que té rehabilitar el Palau Oliver de Boteller, ja que va ser la seu dels primers serveis territorials desplegats per la Generalitat, així com la primera seu de la Delegació del Govern. A més, Salvadó també va destacar la importància de rehabilitar un patrimoni tan important per a Tortosa i la resta del territori.

El Punt (15-Maig-2008)

• 0 comentaris »

El director dels serveis territorials de Cultura, Xavier Vega, va assenyalar que la rapidesa amb què s'ha fet el trasllat a la seu provisional del Palau Montagut va permetre fer ahir, «amb total normalitat», la reunió de la comissió territorial de Patrimoni. Segons va anunciar Vega, aquesta reunió va servir per «desencallar» el projecte del nou centre d'interpretació del Renaixement de Tortosa, un equipament que l'Ajuntament voldria inaugurar amb motiu de la Festa del Renaixement d'enguany. Vega va remarcar que hi havia alguns problemes en l'expedient de l'Espai Sant Domènec i que el centre d'interpretació té llum verd si l'Ajuntament es compromet a fer visible la volta de la sagristia, encara que siga parcialment, ja que ara està tapada per la instal·lació de l'aire condicionat. Vega va afegir que l'altra condició és reparar una obertura que «innecessàriament» s'havia fet en un contrafort. A més, segons va dir Vega, Patrimoni també va demanar un replantejament de la il·luminació interior de l'Espai Sant Domènec. «Al centre d'interpretació es faran projeccions de diversos audiovisuals per explicar el Renaixement, però no tindria gaire sentit que un edifici d'aquesta època quedés a les fosques», va suggerir. Amb tot, Vega va afegir que, tot i que falta una altra reunió amb el Consorci del Pla de Dinamització Turística de les Terres de l'Ebre, «ja s'han vençut els principals obstacles del projecte»; també els de la reforma de l'edifici Montcada 27, on l'Ajuntament preveia obrir uns finestrals a la planta baixa que dóna a la plaça dels Dolors, per mostrar als vianants el treball de Ràdio Tortosa.

El Punt (15-Maig-2008)

• 0 comentaris »

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.

-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008

Avui, un grup de blocaires de les Terres de l'Ebre ha promogut la difusió d'aquest manifest contra el transvasament a Barcelona, que hem publicat tots al mateix temps, a partir de les vuit del matí. Si tens un bloc i vols afegir-te a l'acció publicant el manifest, només et preguem que ho comuniques amb un correu a l'adreça blocairesdelebre@gmail.com.

• 3 comentaris »

Per davant se barallen i després se'n van junts a dinar, que diria ma mare. El popular dinar del Recapte de la Sénia, que va tenir lloc dilluns passat al pavelló degut a les pluges, va reunir més de 1.300 persones que van degustar aquesta variació senienca de la típica olla barrejada. La participació política, com és habitual, també va ser molt alta, tot i que ara no hi ha eleccions a la vista, que nosaltres sapiguem... Així, al costat de l'alcalde de la Sénia, Víctor Pla, hi havia el delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, i el subdelegat del Govern de l'Estat a Tarragona, Joan Maria Abelló. Si cliqueu damunt de la fotografia per veure-la més gran, comprovareu que a les taules properes també hi havia els exconsellers Marta Cid i Felip Puig, diputats i senadors com Núria Ventura, Francesc Sancho i Joan Maria Roig, i alcaldes i regidors de pobles veïns, com Miquel Alonso, i també directors dels serveis territorials com Víctor Gimeno, Antoni Espanya o Pilar Andreu. El recapte polític va ser tan variat com el recapte que van menjar, que antigament els captaires feien amb els diferents ingredients que els donaven per les cases. Una festa de germanor amb molta tradició en aquesta població del Montsià, tot i que només fa 26 anys que se celebra. És molt possible que, compartint taula personatges del perfil de Felip Puig, Víctor Gimeno, Francesc Sancho, Marta Cid i Antoni Espanya, al dinar s'acabés parlant d'aigua. O potser no...

Foto: Ajuntament de la Sénia

• 1 comentaris »

A través del bloc de la Plataforma en Defensa de l'Ebre hem sabut aquest matí que VilaWeb TV ha començat avui l'emissió de l'especial de quatre programes que ha dedicat a les Terres de l'Ebre i la mobilització social contra el transvasament a Barcelona, que clourà diumenge amb un altre especial sobre la manifestació d'Amposta. La sèrie, presentada pel director de Vilaweb, Vicent Partal, es titula El País del Riu, i el primer entrevistat és el sociòleg tortosí Jesús Sorribes. L'entrevista a Sorribes es complementa amb un informe sobre les infraestrucutres i els canvis polítics derivats de la lluita territorial dels últims vuit anys contra els transvasaments. A l'entrevista, Sorribes analitza les condicions econòmiques de les Terres de l'Ebre i conclou que el territori no pot continuar sotmès per cobrir les necessitats de l'àrea metropolitana de Barcelona. Segons el sociòleg, la situació ha canviat de forma radical respecte a les mobilitzacions de l'època del Plan Hidrológico Nacional, ja que només el PP i la Plataforma en Defensa de l'Ebre "no s'han mogut" de les seues posicions. Així, subratlla que la situació actual és motiu de "desconcert i desencís" de la gent de l'Ebre, i adverteix que el transvasament a Barcelona ha estat "una imposició en què no hi ha hagut gens de diàleg", una actitud gairebé colonial que reforça la imatge que les Terres de l'Ebre són un territori que serveix perquè la metròpoli agafe els recursos que l'interessen.
El següent vídeo que és un avanç del que es podrà veure a la sèrie El País del Riu...

• 7 comentaris »

La polèmica pel transvasament a Barcelona no s'ha pogut escapar del fenomen Chikilicuatre. En les línies de les nombroses paròdies del ball del Chiki Chiki que podem trobar per internet (el que no deixa de ser curiós, ja que el mateix Chikilicuatre va començar també com una paròdia dels cantants i de la decadència d'Eurovisió), aquest matí ha començat a circular massivament una versió satírica que denuncia les implicacions polítiques i financeres de la interconnexió de xarxes. Es tracta del Chiki Agbar, un vídeo amb animació de l'usuari Kuronokoneko, conegut per altres vídeos de caràcter polític i humorístic, i que podria ser el mateix autor del conegut Eres un CHP dedicat a Amposta i al transvasament de l'Ebre. El vídeo potser us semblarà una mica fort, però el Chiki Agbar és a partir d'aquest matí un dels nous fenomens d'internet al nostre territori... En només unes hores, i després que ha començat a circular a la llista de correu d'Ebrencs i per altres vies, ha rebut més d'un centenar de visites.

• 3 comentaris »

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va detallar ahir l'esquema de la manifestació convocada el 18 de maig a Amposta, amb l'objectiu de mostrar el rebuig del territori a la interconnexió de xarxes. De fet, la manifestació sortirà de la zona del pavelló poliesportiu i acabarà a la plaça del Mercat, però passarà per davant de la delegació territorial de la conselleria de Medi Ambient. La portaveu de la PDE d'Amposta, Matilde Font, va explicar que els tractors de la Unió de Pagesos (UP) seran els encarregats d'obrir la manifestació, i que tot seguit hi haurà una pancarta de la plataforma, amb el lema «Los transvasaments no són la solució». Una primera pancarta en què no hi haurà representants polítics, sinó un grup de dones de diferents poblacions de les Terres de l'Ebre, segons va anunciar Font. La portaveu va afegir-hi que tot seguit hi haurà el nus gegant que va dissenyar el vitraller Bronson Shaw, símbol de la lluita contra els transvasaments, abans d'una altra pancarta amb el lema «Terres de l'Ebre, la Catalunya enganyada», que també portaran membres de la PDE. Finalment, hi haurà la pancarta dels Jóvens en Defensa de l'Ebre; les pancartes de cadascun dels pobles amb la pancarta de la plataforma d'Amposta obrint el seguici, i les delegacions de cadascuna de les entitats, partits, sindicats i organitzacions que han confirmat la seua assistència a la manifestació.
En aquest sentit, un dels portaveus de la PDE, Joan Antoni Panisello, va anunciar que ja han estat més de 150 les entitats i institucions que s'han adherit a la convocatòria. A més, Panisello va avançar que l'escriptor campredonenc Emigdi Subirats serà l'encarregat de llegir el manifest de la protesta, que la PDE espera que siga massiva. De fet, el també portaveu Manolo Tomàs va recomanar que la gent acudisca a Amposta com a mínim mitja hora abans de les dotze del migdia, ja que és possible que l'afluència de tractors, autocars i vehicles particulars puga provocar un col·lapse circulatori a les carreteres del territori. «Serà una manifestació cohesionada de la gent que vol aturar la construcció d'aquesta canonada», va remarcar Tomàs, que va afegir-hi que la PDE necessita organitzar una gran manifestació per forçar el govern català a aturar el projecte per transvasar l'aigua de l'Ebre a Barcelona. «Demanem a tothom de l'Ebre que es marque com a objectiu principal aturar la construcció de la canonada», va insistir Tomàs. De fet, per estendre la mobilització i escalfar els motors amb vista a la manifestació, la PDE ha organitzat una sèrie d'actes previs. Demà, una protesta a les instal·lacions del Consorci d'Aigües de Tarragona; divendres, un taller de pancartes a la plaça de l'Àngel de Tortosa, i dissabte al matí, una festa reivindicativa al mercat de Tortosa, amb el suport dels venedors.

El Punt (14-Maig-2008)

Foto: Teveon

Més informació a El Punt:

-Els vaixells portaran aigua de l'Ebre
-Hereu prefereix la foto dels vaixells a les restriccions
-S'estimen més la canonada que el vaixell
-«Sortim de l'UCI però continuem a l'hospital»
-Oposició a l'Aragó
-El sistema Ter-Llobregat ha recollit de la pluja d'un dia l'aigua que porten 315 vaixells
-El doble fa un any
-176,83 hectòmetres al sistema
-Pellicer (CiU) vol que Reus revoqui la moció aprovada per cedir recursos hídrics a Barcelona
-Un total de 27 entitats de l'Ebre signen un manifest contra el transvasament
-Sindicats i empresaris declinen reunir-se amb Montilla

• 17 comentaris »

«L'inici de l'operació per portar aigua en vaixell a Barcelona ens ha recordat les incursions dels pirates i corsaris a la costa de l'Ebre», va assenyalar ahir el portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Manolo Tomàs. Amb tot, Tomàs va precisar que en aquesta ocasió els corsaris no són pirates al servei d'un país, sinó «el tripartit al servei de les empreses i les entitats financeres que volen construir la canonada». «El govern ha perdut els papers i la credibilitat, ja que està participant en l'espoli de les Terres de l'Ebre, ha creat una alarma injustificada per la sequera i ha manipulat la gent de Barcelona», va dir. Segons Tomàs, el decret de sequera ha quedat «clarament superat» per les últimes pluges, però la Generalitat necessita «una excusa per entregar 200 milions d'euros a un grup d'empreses liderat per Aigües de Barcelona (Agbar)». El portaveu va lamentar que l'Ebre torne a ser «la moneda de canvi, igual que en l'època del PP i CiU», i va acusar el tripartit de voler fer «un transvasament de diners públics a empreses privades, per condonar els deutes electorals o polítics».

El Punt (14-Maig-2008)

• 6 comentaris »

La nova guerra de l'aigua a Catalunya està vivint aquests dies la seua primera batalla naval. Diumenge, el vaixell restaurant Santa Susanna, que ja forma part de la mitologia antitransvasament perquè va ser un dels escenaris de la signatura del Compromís per l'Ebre, va participar en la protesta convocada per la nova Plataforma en Defensa del Delta de l'Ebre (PDDE). I avui mateix, just fa unes hores, un altre vaixell, l'anomenat Sichem Defender de bandera panamenya, ha arribat al port de Barcelona amb els primers 20.000 metres cúbics d'aigua que s'haurien extret dels pous del Camp de Tarragona. Es calcula que és l'aigua que consumeixen en un sol dia unes 130.000 persones, i per tant és molta aigua. Però la previsió de la Generalitat és que l'operació es repetirà, com a mínim, quatre cops a la setmana de mitjana, durant els dos propers mesos. Tot i que avui és dimarts i 13 (ni te cases ni te embarques, recomana la dita castellana), la primera aigua que ha rebut Barcelona ha arribat embarcada. El nom del vaixell també és tan curiós com la seua bandera, ja que Siquem (prop de l'actual Nablús) és una ciutat bíblica que va convertir-se en la primera capital del regne d'Israel. La ciutat de Sichem va ser destruïda i construïda 22 vegades abans de la seua fundació definitiva, però si ha passat a la història del cristianisme és perquè va ser al pou de Siquem on una dona samaritana va decidir donar de beure a Jesús de Natzaret. És curiós que els dos vaixells implicats en aquesta batalla naval tinguen noms judeocristians, ja que Santa Susanna va ser una màrtir romana que va morir decapitada...
D'altra banda, les pluges dels últims dies, que han permès els embassaments del sistema Ter-Llobregat de sortir de la fase d'excepcionalitat II, no han aturat l'enviament de vaixells d'aigua des de Tarragona fins a Barcelona, i segons el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, tampoc evitarà la construcció de la canonada. La interconnexió de xarxes ja està decidida i adjudicada, i encara que continués plovent no seria gens responsable, ens diuen, suspendre l'obra. A més, insisteix en què la interconnexió només s'utilitzarà en cas d'emergència, i que la canonada també podrà servir per poder portar aigua de Barcelona al Camp de Tarragona. Les declaracions de Carod-Rovira defensant la interconnexió han coincidit amb la publicació d'un manifest de 14 alcaldes d'ERC a l'Ebre contra la construcció d'una canonada permanent.

• 18 comentaris »

Al setembre del 2002, el ple de l'Ajuntament de Reus va rebutjar una moció d'ICV contra la interconnexió de xarxes, en què només els ecosocialistes i ERC van votar contra l'ampliació del minitransvasament de l'Ebre a Barcelona. «Amb aquesta actuació només aniran cap a la xarxa d'Aigües del Ter-Llobregat els excedents del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, i no es modifica la capacitat màxima de 4 metres cúbics de la concessió», va argumentar l'alcalde de Reus, el socialista Lluis Miquel Pérez. A Reus, el PSC va votar al costat del PP i CiU, les formacions que havien aprovat el Plan Hidrológico Nacional (PHN). A més, Pérez va afegir-hi que la interconnexió serviria per mantenir o fins i tot disminuir els preus dels rebuts d'aigua al Camp ja que ara ja no caldria pagar la totalitat de la concessió. El regidor Daniel Pi, en nom d'ICV, va replicar que «el medi ambient no entén de concessions» i va defensar la nova cultura de l'aigua.
Sis anys després, la situació ha canviat molt. El PHN ja no inclou aquell monstruós transvasament de l'Ebre de 1.050 hectòmetres cúbics anuals a l'arc mediterrani; els socialistes governen a l'Estat i a la Generalitat, i ICV és un dels tres socis del tripartit català, emb el PSC i ERC. A més, hi ha aquesta situació de sequera a Barcelona, que ha fet que el govern català haja decretat l'emergència nacional. El mateix Daniel Pi és el president del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), l'ens que gestiona el minitransvasament, i l'únic que fa és aferrar-se a la concessió per deixar clar que no enviaran a Barcelona més dels 3,856 metres cúbics per segon que actualment permeten captar i transportar les instal·lacions del CAT. A més, en lloc d'oposar-se frontalment a la construcció de la canonada, ja que el CAT ignorava el projecte del govern de l'Estat per enviar l'aigua de l'Ebre per l'autopista, Daniel Pi va ser el primer que va proposar que caldria aprofitar-la per fer la interconnexió a través de la futura dessalinitzadora de Cunit. Aquesta última setmana, Pi també ha proposat aprofitar l'aigua del CAT per enviar-la en vaixell a Barcelona per no haver de tocar els pous del Camp de Tarragona, ara que amb el decret de l'Estat ja no hi hauria cap impediment legal per transvasar-la fora dels límits de la província.
Pi va ser nomenat com a president del CAT després que l'anterior conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, ordenés el relleu al consorci i la destitució del tortosí Valentí Faura. Això va ser a finals de març del 2004, i fins i tot el delegat de Medi Ambient, Víctor Gimeno, va traure importància al fet que Pi no fos de les Terres de l'Ebre, tot destacant la seua vàlua professional, ja que el regidor reusenc havia estat president de l'empresa municipal d'aigües. Gimeno també va dir que hi havia el compromís que, dos anys després, hi hauria un relleu al CAT i que el nou president seria una persona de les Terres de l'Ebre, «perquè simbòlicament és important que el representant del CAT siga d'allà d'on se'n va l'aigua». La Plataforma en Defensa de l'Ebre i l'alcalde de Tortosa en aquell moment, Joan Sabaté, van considerar un error que Pi fos el nou president del CAT, però tothom va donar-li un marge de confiança. Amb tot, CiU i PP fins i tot van presentar dues mocions al ple de Tortosa, per instar el govern a nomenar algú de l'Ebre i a traslladar la seu del consorci a Tortosa, com diuen els seus estatuts. De tot allò ja no hi ha res i han passat quatre anys, i ningú ha tornat a reclamar el relleu promès a la presidència del CAT. El mateix Gimeno o el tortosí Jaume Forcadell, que ja és membre del consell d'administració del CAT, serien uns bons recanvis. Com a mínim, es mirarien el problema de cedir l'aigua a Barcelona d'una altra manera... Ha arribat l'hora de reclamar la presidència del CAT per a l'Ebre, ara que queda més lluny que mai la seua dissolució. En cas contrari, semblarà que no hi ha hagut el relleu promès perquè amb un president ebrenc del CAT la interconnexió hauria estat més difícil.

Més informació:
-CiU i el PP de Tortosa demanen que el president del CAT siga ebrenc
- Sabaté titlla d'«error» la proposta de Pi per presidir el CAT
- Milà deixa l'Ebre sense la presidència del CAT i proposa el regidor reusenc Daniel Pi
- Reus. «Sí» a la connexió del minitransvasament cap a Barcelona

• 7 comentaris »

Barcelona mai tindrà prou aigua. Això és el que diu una pintada que aquesta setmana ha aparegut al carrer Sant Blai de Tortosa, en un dels edificis tapiats que han esdevingut cartellera pública. De fet, vaig aturar-me per fotografiar els cartells de la protesta que aquest migdia han convocat a Sant Jaume i Deltebre la gent de la Plataforma en Defensa del Delta de l'Ebre (PDDE) i dalt vaig veure les lletres negres de la pintada, que tot i que passo cada dia pel carrer Sant Blai m'havia passat desapercebuda.
La persona que ha escrit la frase a la paret és un brut, però té raó. Aquesta sentència resumeix perfectament la desconfiança dels que pensem que, per molt temporal que siga la mesura urgent d'enviar aigua a Barcelona, la canonada ja estarà feta i la capital catatala, amb tota la seua àrea metropolitana, sempre en voldrà més. El sòl urbanitzat a l'àrea metropolitana ha crescut un 258% en els últims 50 anys, mentre que la població només s'ha doblat. En canvi, s'han fet pocs pantans nous, s'han contaminat els aqüífers i la reutilització, l'estalvi i la construcció de plantes dessaladores tot just sembla que acabe de començar, i que no arribe a temps. Per molt que aquests dies puga ploure, el problema són l'ocupació imparable del territori i els usos industrials i residencials de l'aigua, ja que la falta d'aigua de boca és una una fal·làcia, donat que el 58% de la població de l'àrea metropolitana prefereix beure aigua embotellada, i només el 36,5% beu aigua de l'aixeta, segons un estudi de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). I en el moment actual, com va remarcar l'altre dia el director general d'Agbar, aquesta gran Barcelona consumeix gairebé el 100% de l'aigua que té habitualment en reserva. Per resoldre aquest sistema tan fràgil, els nostres governants han cedit als consells dels amants del ciment i de les canonades, i han optat per interconnectar les xarxes, una mesura que s'assembla molt poc a la nova cultura de l'aigua. I que cada dia em recorda més a un transvasament amb totes les lletres.

• 19 comentaris »

L'Ajuntament de Tortosa preveu invertir 1,6 milions en la reforma de l'antic mercat

Després de més de vint anys de promeses incomplides, les entitats veïnals de Ferreries podran tenir un centre cívic a l'antic mercat del barri, més conegut com a Lo Mercadillo. La junta de govern local ja ha aprovat el projecte, que també inclou la reforma integral de la plaça del Mestre Monclús, amb un pressupost superior als 1,6 milions d'euros. La regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, va detallar que la reforma permetrà habilitar una gran sala polivalent a la planta baixa de l'edifici.

La regidora d'Urbanisme de Tortosa, Meritxell Roigé, va recordar que la reforma integral de l'antic mercat de Ferreries era un dels compromisos electorals del govern municipal. De fet, la instal·lació d'un centre cívic i cultural a Lo Mercadillo també es va incloure en el pla d'acció municipal (PAM), i el govern de Ferran Bel ja ha sol·licitat una subvenció al Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). Roigé va assenyalar que el projecte tenia moltes possibilitats d'accedir a la primera anualitat del PUOSC. Fa uns dies, la Generalitat ja va confirmar que el projecte ha rebut una subvenció de 600.000 euros. Però Roigé va remarcar que si no hagués estat així l'Ajuntament estava decidit a començar les obres, encara que fos només amb recursos propis. «La nostra idea és començar les obres abans de l'estiu, amb l'objectiu que el centre cívic puga entrar en funcionament en poc més d'un any, potser a finals del 2009», va afegir.
En aquest sentit, l'Ajuntament ja ha aprovat, en el marc de la junta de govern local, el projecte que ha redactat l'arquitecte Josep Camps Povill, el mateix que va dissenyar el CEIP Cinta Curto, també a Ferreries. «És un arquitecte que coneix molt el barri, perquè també és de Ferreries», va destacar la regidora d'Urbanisme. Roigé va explicar que el projecte preveu una reforma completa de l'antic mercat, tot i que tant l'estructura com la façana estan prou bé. «Però caldrà rehabilitar el sostre i també fer una millora integral de l'edifici», va advertir. A més, la regidora va avançar que el resultat final serà espectacular, ja que el projecte ha tingut en compte que Lo Mercadillo és un dels edificis més característics de Ferreries. «D'alguna manera, quedarà integrat a la nova plaça, que farà una mica de pendent», va dir.

>Despatxos i nous jocs infantils

L'antic mercat de Ferreries està ocupat actualment per algunes entitats culturals i juvenils, tot i la degradació de l'edifici, que durant els últims anys ha estat objecte de diferents projectes que no han acabat de tirar endavant. La proposta més recent va ser la instal·lació de l'escola d'hostaleria de les Terres de l'Ebre, l'any 2005, però el projecte es va desestimar per falta de pressupost. Durant la precampanya de les eleccions municipals, el convergent Ferran Bel va proposar fer-hi un casal cívic i cultural per al barri, i l'exalcalde socialista Joan Sabaté va contraatacar amb l'antiga idea de posar-hi la seu de l'Empresa Municipal de Serveis Públics (EMSP). El projecte impulsat ara pel govern de Bel preveu una gran sala polivalent a la planta baixa, que es podrà dividir en tres sales grans més una sala més menuda. A la part de dalt, hi haurà una sèrie de sales de reunions i despatxos que podran recuperar les entitats. La plaça Monclús tindrà nou mobiliari urbà i una nova zona de jocs infantils.

El Punt (11-Maig-2008)

• 4 comentaris »

El centre de Tarragona serà aquesta tarda l'escenari d'una manifestació convocada pel sindicat Unió de Pagesos (UP), per protestar contra la captació d'aigua dels pous per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona. La previsió dels organitzadors és que un centenar de tractors vagin fins al Balcó del Mediterrani, on es llegirà un manifest que advertirà de la salinització i sobreexplotació dels aqüífers, només uns dies abans que marxi del port de Tarragona el primer vaixell carregat d'aigua. UP, que ha rebut el suport d'associacions de veïns i de la plataforma del Baix Gaià, ha convocat la protesta amb el lema Aigua dels pous, ni una gota. A més, el sindicat també ha demanat més informació sobre quins seran els pous afectats, la instal·lació de comptadors, i l'encàrrec d'informes independents a la URV.
Però aquesta no serà l'única protesta del cap de setmana contra la portada d'aigua fins a Barcelona. Així, la nova Plataforma en Defensa del Delta de l'Ebre (PDDE) ha organitzat per demà al migdia una cadena humana que unirà les poblacions de Deltebre i Sant Jaume d'Enveja, amb el lema Un pont d'honestedat. Una de les portaveus de la PDDE, Blanca Rullo, va recordar ahir que el punt de trobada serà el pas de barques de Garriga, i que la cadena humana passarà pel Santa Susanna, un vaixell molt vinculat a la signatura del Compromís per l'Ebre. Segons Rullo, el tripartit ha vulnerat el document i ha «enganyat» la gent de l'Ebre. «Hem previst una participació massiva, amb barques esportives i de pesca», va dir Rullo, que també va remarcar la importància de la unitat del moviment social, després de l'adhesió de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE).

El Punt (10-Maig-2008)

Més informació a El Punt:

- La PDE avisa el govern que enterrarà la nova cultura de l'aigua si fa la canonada
-Agricultura i els regants desbloquegen les obres del canal de la dreta de l'Ebre
-Assistència de l'obra
-La llevantada enfarina el Pirineu i deixa fins a 60 litres per metre quadrat arreu del país
-L'abril ha estat plujós i càlid
-El CAT decidirà si envia aigua en vaixell
-CiU acusa el govern de covardia i exigeix a Pi que deixi la presidència del CAT

• 15 comentaris »

La mort sobtada del regidor Joan Viña, dijous al migdia després de no haver superat un vessament cerebral irreversible, ha commocionat el poble d'Arnes. Els veïns van acomiadar-lo ahir al matí amb un funeral multitudinari, i l'Ajuntament d'Arnes va declarar tres dies de dol oficial, tot suspenent els actes festius i culturals del cap de setmana, com la cinquena edició de la Festa de la Mel. Viña, de 46 anys, casat i amb dos fills, era el regidor de Salut, Agricultura, Manteniment i Obres. A més, era una persona molt coneguda a Arnes, ja que també era el forner del poble i «es feia estimar, perquè tenia un caràcter molt obert», segons va destacar ahir l'alcalde, Xavier Pallarès, que estava visiblement afectat. Pallarès va recordar que Viña va incorporar-se amb ell a l'Ajuntament, l'any 1995, i que va ser una de les persones que més van animar-lo a repetir com a alcalde. «Ara, des que sóc diputat al Parlament, Viña era en realitat l'ànima de l'Ajuntament, i estem tots molt afectats», va explicar. Viña va tenir l'atac dimecres a la nit, mentre mirava el partit del Barça. «Era molt bromista i abans del partit va trucar-me perquè mirés el passadís al Madrid», va recordar Pallarès.

El Punt (10-Maig-2008)

• 0 comentaris »

Tortosa té una xarxa de camins rurals molt extensa, d'uns 400 quilòmetres, que fan encara més complicat el seu manteniment. Durant els primers cinc mesos del 2008, l'Ajuntament ha fet una sèrie d'actuacions de millora en una vintena de camins municipals amb deficiències en l'estat de conservació. La majoria de les intervencions que ha fet l'àrea de Serveis ja estan finalitzades. És el cas del camí de Canivell, el camí del barranc de la Llet, el camí Vell de la Galera, i d'un tram del camí del coll de l'Alba, en els quals s'ha fet una pavimentació asfàltica general. També s'han pavimentat amb sorra dos camins de Vinallop, el de les Gerres i el de la travessera de Sant Francesc.
D'altra banda, s'han reparat clots dels camins de la font de Gràcia, de Soldevila i el vial d'accés al col·legi Verge de la Cinta, de Nivera, de Salvaigües de Pimpí, del Teix, de Salvaigües de Campredó, del raval de Font de Quinto, del coll del Rajoler i l'antic camí de Tortosa al Perelló. Finalment, s'han reparat amb formigó trams puntuals del camí de Nivera i del camí del barranc de la Llet. En execució hi ha les obres al camí de la Creu de Coll Redó, de la Buinaca i més camins, dins del programa bianual del Consell Comarcal del Baix Ebre: són un tram del camí de Sant Francesc, la zona del Pont d'Arturet al camí de Roca Corba de Campredó i un tram del camí de les Barraques, al coll de l'Alba.

El Punt (10-Maig-2008)

• 2 comentaris »

La Comunitat de l'Esquerra s'oposa a la mesura i estudia impugnar el decret, però no preveu abandonar la federació

Si la mesura d'estalvi d'aigua a tota la conca ja era difícil d'explicar, el vot contrari de la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre encara ha complicat més la solució que ha de permetre el transvasament a Barcelona. El seu president, Lluís Pegueroles, va confirmar ahir que han encarregat un informe jurídic per impugnar el decret que autoritza la interconnexió de xarxes, ja que consideren que vulnera la llei del minitransvasament a Tarragona. A més, Pegueroles va remarcar que l'aigua estalviada al conjunt de la conca no podrà passar pels canals del Delta, que només poden absorbir l'aigua de la concessió que tenen les dues comunitats. «Si hi ha algun estalvi, arribarà fins al mar, però la captació es farà als nostres canals, de les concessions dels regants», va afegir-hi.

La Comunitat de l'Esquerra va votar en contra de la proposta d'estalvi d'1,5 metres cúbics d'aigua a tota la conca, que la junta general extraordinària de la Federació de Comunitats de Regants de l'Ebre (Ferebro) va aprovar dimecres a Saragossa. L'objectiu de la mesura és facilitar el transvasament urgent a l'àrea metropolitana de Barcelona a partir de l'octubre, però ahir el president dels regants de l'Esquerra, Lluís Pegueroles, va voler deixar clars alguns conceptes. «Qualsevol cabal que arribe a l'assut de Xerta i Tivenys, d'aquest suposat estalvi, no entrarà als nostres canals, ja que tenen una capacitat d'absorció molt concreta», va detallar. Així, en teoria el canal de la Dreta té una capacitat de 25 metres cúbics per segon, mentre que el canal de l'Esquerra té una capacitat de 19 metres cúbics per segon. «Si hi ha algun estalvi d'aigua, no podrà passar pels canals, que ja transporten l'aigua que els toca, i aquest estalvi només se n'anirà al mar», va explicar Pegueroles.
Per tant, a la Comunitat de l'Esquerra consideren que no podien votar a favor d'aquest «estalvi voluntari», ja que suposaria donar suport al reial decret llei 3/2008, que els regants voldrien impugnar, ja que opinen que podria vulnerar la llei del minitransvasament. «La captació del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) es fa dels nostres canals, i no podem permetre que els regants del Delta siguem una altra vegada els grans sacrificats, ja que fa 25 anys que estalviem per cedir aigua a Tarragona», va concloure Pegueroles.

El Punt (9-Maig-2008)

Més informació a El Punt:
-La cúpula d'Unió no es mulla contra el transvasament a Barcelona
-No hi haurà moratòria
-Permís a l'Estat per portar aigua del CAT
-El primer vaixell amb aigua potable provinent dels pous de Tarragona arribarà a Barcelona dimarts vinent
-L'ACA dissenya el retorn de l'aigua al riu Gaià respectant les concessions de regants i Repsol

• 30 comentaris »

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va difondre ahir una còpia d'un fullet editat l'any 2007 per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), i que ja preveia el transvasament de l'Ebre a l'àrea metropolitana de Barcelona. Es tracta d'un tríptic informatiu que la CHE va repartir entre els visitants de la fira multisectorial Expoebre, que s'ha fet a Tortosa entre l'1 i el 4 de maig. En aquest fullet, editat l'any passat per l'Oficina de Planificació Hidrològica de la CHE i pel Ministeri de Medi Ambient, apareix una llista de transvasaments en funcionament o bé en marxa al conjunt de la conca, i un dels que també hi figura és el transvasament Ebro-Campo Tarragona. [Cliqueu damunt de la fotografia per ampliar-la i veure-ho amb més claretat.] Amb tot, la sorpresa de la PDE és que el text del fullet el descriu com un transvasament destinat a l'abastiment «urbà i industrial de les províncies de Tarragona i Barcelona». Segons la PDE, aquest fet demostraria que la interconnexió de xarxes ja entrava a la planificació del govern, tot i que l'acord es va oficialitzar l'abril del 2008.

El Punt (9-Maig-2008)

• 1 comentaris »

El president del PSC a l'Ebre, Joan Sabaté, va valorar amb «molt de respecte» l'anunci de dimissió de la coordinadora de Medi Ambient de la regional del PSC, Manela Serra, amb qui va parlar per telèfon dissabte. «La conec des de fa temps i em mereix tots els respectes com a persona i com a socialista», va dir Sabaté, que va destacar la «sensibilitat especial» de Serra per les qüestions mediambientals. Però Sabaté va voler matisar que la regional del PSC no té cap secretaria de Medi Ambient i que el càrrec de coordinadora no existia, si bé va afegir que hi havia una comissió de temes mediambientals, de la qual potser Serra s'encarregava de coordinar les reunions. Sabaté va afegir que tenen gairebé un miler de militants al territori i que, per tant, es podria «entendre» que hi hagués més dimissions per la posició del partit sobre la interconnexió de xarxes. «El PSC no és un partit monolític, però hem fet un procés intern i la majoria dels militants han entès que estem parlant d'una solució temporal, a causa d'una emergència nacional», va dir. «Rebutgem els transvasaments, però al PSC som solidaris, no neocarlins», va afegir-hi Sabaté. Segons el senador tortosí, al territori estem assistint al naixement d'un «neocarlisme basat en la propietat de la terra i els recursos naturals, vestit massa sovint amb una capa de progressisme».

El Punt (9-Maig-2008)

• 42 comentaris »

La plataforma de la Terra Alta ha denunciat la «desproporcionada» ofensiva que haurien començat les empreses eòliques amb el suport de les conselleries d'Economia i Finances i de Medi Ambient i Habitatge. Així, la plataforma ha advertit que en les últimes setmanes s'ha sol·licitat la declaració d'utilitat pública de quatre de la dotzena de parcs eòlics projectats a la Terra Alta. És el cas del parc de Vilalba dels Arcs, del parc de Torre Madrina (Batea, Gandesa i Vilalba) i del parc eòlic de Coll del Moro (Bot, Gandesa, Vilalba i Batea), així com de la central eòlica de la Tossa del Vent, a Prat de Comte. En aquest sentit, la plataforma ha recriminat al govern el «despropòsit» del parc de Prat de Comte, ja que la tramitació de la central de la Tossa del Vent està pendent de la resolució d'un recurs contenciós administratiu que va interposar el grup ecologista Gepec. A través d'un comunicat, la plataforma de la Terra Alta també recorda que el parc eòlic de Prat de Comte no té aprovada la seua línia d'evacuació, ja que el traçat de la línia hauria de passar per espais protegits d'«un alt valor natural».

El Punt (9-Maig-2008)

• 0 comentaris »

L'Ajuntament de Tortosa i l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) han reprès els contactes per definir com serà l'estació del tren després de l'alliberament dels terrenys que Renfe té al centre de la ciutat. De fet, la regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, va viatjar ahir a Barcelona per mantenir una reunió amb els responsables d'Adif, amb l'objectiu de posar en comú el projecte. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va assenyalar que el conveni signat al novembre del 2006 entre l'Ajuntament i el Ministeri de Foment establia que, sis mesos després de l'entrada en vigor del nou pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), Adif havia de desmantellar les vies, reformar l'estació i reajustar els diferents serveis. Concretament, la reordenació dels serveis ferroviaris afecta 22.295 metres quadrats i l'Ajuntament haurà de pagar un total de 3,6 milions per la compra dels terrenys i per costejar les obres de reposició dels mateixos serveis, segons va recordar Bel. En aquest sentit, l'objectiu és convertir l'estació de Tortosa en una estació topall, ja que el POUM preveu un aprofitament residencial i comercial del sector, que té un total de 56.196 metres quadrats. D'altra banda, l'Ajuntament es compromet a restaurar l'antic pont del ferrocarril i a donar-li una utilitat pública, convertint-lo en una passarel·la per a vianants i bicicletes, que haurà de connectar els dos marges del riu. El conveni signat amb Foment també incloïa la cessió de l'estació de Campredó, que el consistori ha previst rehabilitar per convertir-la en un centre cívic per al poble, tot i que també podria ser la seu de la futura entitat municipal descentralitzada.

El Punt (9-Maig-2008)

• 1 comentaris »

Agruparà entitats socials i veïnals, ecologistes i sindicats de la regió de Barcelona

Una nova plataforma coordinarà l'acció de tots els habitants i els col·lectius de l'àrea metropolitana de Barcelona que estiguen en contra dels transvasaments. El portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Manolo Tomàs, va confirmar ahir que ja hi ha una allau d'adhesions al manifest que pretén renovar la complicitat de tots els barcelonins contraris al transvasament.

«Nosaltres hem quedat sols, sense forces polítiques, però la Generalitat quedarà sense suport social», va assenyalar Tomàs. El portaveu va anunciar que la creació de la Plataforma Metropolitana contra els Transvasaments (PMT) ja està força avançada, i que esperen donar-la a conèixer en un acte públic que es farà a Barcelona d'aquí a pocs dies. «A més de la lluita social i jurídica; i al marge dels contactes per mobilitzar els municipis, propietaris i pagesos afectats per la construcció de la canonada del transvasament, també volem portar el problema de l'Ebre a Barcelona», va dir. Segons Tomàs, la PDE demostrarà que els ciutadans han estat «manipulats i enganyats amb l'excusa de la sequera, perquè Aigües de Barcelona (Agbar) puga fer i gestionar l'obra de la seua vida». Així, després de la manifestació del 18 de maig a Amposta, la nova PMT coordinarà l'acció «de tots els moviments socials, entitats veïnals, sindicats, grups ecologistes i persones individuals» que durant la lluita contra el Plan Hidrológico Nacional (PHN) van treballar al costat de la plataforma.
El portaveu va precisar que els Jóvens en Defensa de l'Ebre, la branca juvenil de la PDE, han estat els encarregats de fer els contactes i difondre el manifest, que segons Tomàs ja ha rebut un nombre suficient d'adhesions. De fet, els actes que els Jóvens han previst per avui i demà a Barcelona, a l'Ateneu Popular de l'Eixample i al Casinet d'Hostrafancs (amb xerrades, documentals i un sopar popular amb un concert del grup Pepet i Marieta), seran la targeta de presentació del moviment antitransvasament a la capital. «Necessitem la societat ebrenca mobilitzada, però també és important traslladar la discussió a Barcelona, i obrir un debat sobre el creixement i els recursos hídrics a Barcelona, per qüestionar que la interconnexió de xarxes siga necessària», va explicar. El portaveu va remarcar que la PDE i la plataforma metropolitana tenen el suport dels grans grups ecologistes que van participar en la lluita europea contra el PHN, i que ara els falta acabar de lligar el suport de la pagesia, «important per evitar les expropiacions de les finques que travessarà la canonada», i amb una important entitat veïnal de Barcelona.

El Punt (8-Maig-2008)

Més informació a El Punt:
-UP es manifestarà dissabte amb tractors a Tarragona perquè l'aigua dels vaixells no es tregui dels pous
-Aregio (CiU) diu que si l'aigua de l'Ebre es porta en vaixells hi haurà confusió
-Un episodi de pluja podria deixar fins a 100 litres per metre quadrat
-L'alcalde de Saragossa diu que no es pot negar mai la portada d'aigua a Barcelona
-Els assessors del govern demanen una moratòria del minitransvasament
-Alcaldes del PP per l'aigua de l'Ebre

Foto: Jóvens en Defensa de l'Ebre

• 19 comentaris »

Després que l'alcalde d'Ulldecona, Josep Lluís Millan, haja deixat ERC pel suport del seu partit al transvasament a Barcelona, ahir a la tarda es va produir la primera baixa a les files del PSC, i també des d'Ulldecona. La coordinadora de la sectorial de Medi Ambient de la regional del PSC, Manela Serra, va comunicar la seua dimissió «per motius ètics» i per «l'obligació moral» que implica haver estat una de les persones que van propiciar la signatura del Compromís per l'Ebre, el document que el PSC, ERC i ICV van signar a l'octubre del 2003 amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). Serra, que va ingressar al PSC l'any 2004, poc després de la derogació del transvasament per part del primer govern de Zapatero, va recordar que va ser la primera persona a rubricar el Compromís per l'Ebre, ja que en aquell moment era membre de la comissió de relacions institucionals de la PDE. «És innegable que això que ha fet el PSC és un engany electoral, flagrant i davant dels nostres ulls», va lamentar. L'exdirigent socialista va dir que està especialment «dolguda» amb la candidata del PSC per Barcelona, Carme Chacón, que durant la campanya electoral va garantir que una victòria socialista deixaria els transvasaments «enterrats i al calaix». Serra va explicar que ja havia comunicat la seua dimissió al president del PSC a l'Ebre, Joan Sabaté, i que ahir a la tarda oficialitzaria la baixa per correu electrònic. A més, va assenyalar que altres militants d'Ulldecona i del territori també es plantegen donar-se de baixa, «que és el que hauria de fer la classe política de les Terres de l'Ebre per forçar un debat sobre el veritable reequilibri territorial».

Llegeix la resta de la notícia a El Punt

• 31 comentaris »

La federació de comunitats de la conca es compromet a «estalviar» 1,5 metres cúbics per facilitar la interconnexió

L'oposició dels regants de l'Ebre a «qualsevol detracció d'aigua» de la conca de l'Ebre ha durat menys de dos mesos. L'assemblea extraordinària de la Federació de Comunitats de Regants de la Conca de l'Ebre (Ferebro) va autoritzar ahir la proposta d'estalvi que hauria de permetre el transvasament urgent a l'àrea metropolitana de Barcelona. En aquest sentit, el president de Ferebro, César Trillo, va remarcar que els regants només accepten la interconnexió de xarxes pel fet de ser «una emergència», i que els cabals que les comunitats estalviaran al llarg de tota la conca es transferiran «de forma gratuïta» a Barcelona a partir de l'octubre. Amb tot, Trillo va voler recordar que en tota la conca de l'Ebre encara hi ha alguns pantans i més obres hidràuliques «pendents».

La junta general de Ferebro, reunida ahir en una sessió extraordinària a Saragossa, va acordar fer un estalvi d'1,5 metres cúbics per segon, amb l'objectiu que aquests cabals puguen ser transferits gratuïtament a Barcelona, a través de la interconnexió de xarxes. Així ho va explicar el president de la federació, César Trillo, que va remarcar que la decisió dels regants demostra la seua «bona predisposició» per evitar que la capital catalana puga sofrir restriccions d'aigua a partir de l'octubre. De fet, Trillo va negar que la seua intenció siga «mercadejar amb l'aigua» amb la venda dels drets d'ús, una opció que el govern de l'Estat i la Generalitat van sondejar sense èxit, després de l'acord per construir la nova canonada entre Tarragona i Barcelona. Primer, amb les dues comunitats de regants del Delta, i el 25 d'abril, amb motiu d'una reunió amb els dirigents de Ferebro, a la seu de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.
D'altra banda, les comunitats que formen part de Ferebro també van decidir no recórrer contra el Reial decret llei 3/2008, tot i que la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre havia argumentat que la mesura que regula l'ampliació del minitransvasament a Barcelona podria ser «inconstitucional». En aquest sentit, Trillo sí que va confirmar que hi ha alguns detalls del decret que no comparteixen i que els farà arribar a la ministra de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, Elena Espiona. Així, el president de Ferebro va lamentar que el text no concrete millor la durada de la mesura, ja que el decret només es refereix a la posada en ple funcionament de la planta dessalinitzadora del Prat de Llobregat, prevista per al juny del 2009. A més, Trillo també va criticar la disposició addicional quarta del mateix decret, ja que permetria que l'Estat aprovés altres transvasaments urgents a altres territoris.
La fórmula de l'estalvi, a canvi d'obres hidràuliques i de modernització dels regadius, ja es va aplicar fa 30 anys per revestir els canals del Delta, aprovar la Llei 18/1981 i autoritzar la transferència d'aigua dels canals per al minitransvasament de l'Ebre a Tarragona. Però segons els regants, encara hi ha obres pendents de l'antic pla Delta. Ara Ferebro espera que el govern estatal sàpiga agrair la solidaritat dels regants, «des del naixement del riu a la desembocadura», tot i que Trillo va dir que no han demanat cap obra en concret.

El Punt (8-Maig-2008)

Foto: www.frydisiaco.net

• 6 comentaris »

L'acord dels regants per estalviar 1,5 metres cúbics per segon és «el resultat d'un pacte polític per amagar la venda de l'aigua a Barcelona», segons va denunciar ahir el portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Manolo Tomàs. «Les comunitats estan prenent posicions per participar en la futura venda de l'aigua, tot assajant un mercadeig que serà més fàcil amb la reforma de la llei d'aigües», va advertir. Tomàs va afegir que els regants encara no volen posar facilitats que puguen posar en perill les seues concessions, mentre «juguen a oferir el producte». «No ens diran públicament que han venut l'aigua, però se'ls compensarà amb inversions sorpresa que no figuren en cap pla de nous regadius», va denunciar el portaveu. Segons la PDE, l'estratègia pretén fer veure que l'aigua que s'estalvia farà una funció mediambiental al riu, per després evitar les denúncies ecologistes, tot i que hi haurà un transvasament fora de la conca.

El Punt (8-Maig-2008)

• 10 comentaris »

La Federació de Veïns de Tortosa, en una reunió celebrada dilluns al vespre, va acordar fer públic un pronunciament conjunt «contra qualsevol transvasament d'aigua fora de la conca de l'Ebre». L'entitat veïnal matisa que només donaria suport a la interconnexió de xarxes davant d'una «emergència extrema» i davant d'una forta sequera «contrastada» a Catalunya; però sempre que el transvasament fos per garantir el consum humà, «mai per a indústries, usos lúdics i encara menys per a especulacions». «Volem recordar que les Terres de l'Ebre sempre han estat més que solidàries amb la resta del territori català, amb diferents qüestions com el minitransvasament al Camp de Tarragona o les centrals nuclears», afirma la Federació de Veïns de Tortosa. «En contrapartida, sempre hem estat les més oblidades al llarg del temps pels diferents governs, tant pel català com per l'espanyol», conclou.

El Punt (8-Maig-2008)

• 4 comentaris »

L'Ajuntament de Tortosa ha instat els propietaris a reparar els desperfectes que van produir-se als porxos de la plaça Constitució, la matinada de dissabte, quan un conductor va perdre el control i el seu vehicle va encastar-se en una de les columnes de pedra. De fet, durant tot el dia d'ahir, operaris d'una empresa de construcció de la ciutat van estar treballant, fins i tot amb l'assessorament dels bombers, per reforçar l'apuntalament urgent que el mateix dissabte havien requerit els serveis municipals d'Urbanisme. El regidor de Seguretat, Jordi Folqué, va detallar que el conductor va donar positiu a la prova d'alcoholèmia, però que cap de les persones del vehicle sinistrat van resultar ferides. A més, Folqué va assenyalar que l'excés de velocitat també va influir en l'accident, que es va produir quan el cotxe baixava la rampa del pont de l'Estat.
D'altra banda, Folqué va afegir-hi que «no hi ha perill» per a les persones que viuen a l'immoble afectat per l'accident, tot i que l'Ajuntament ha restringit el pas pels porxos de la plaça Constitució pel risc de despreniments. De fet, la columna que va rebre el cop està esberlada i desplaçada uns centímetres, cosa que ha provocat que durant tota la setmana molts vianants s'hagen aturat a comentar l'accident. Segons l'Ajuntament, els propietaris de l'edifici hauran d'assumir el cost de la reparació, encara que l'assegurança del vehicle accidentat acabe fent-se càrrec de la factura.
De fet, aquest accident es produeix menys de tres mesos després que un altre conductor sortís de la via i trenqués la barana de la rampa d'accés, però quan feia la maniobra de pujada al pont. El regidor de Serveis, Joan Sanahuja, va confirmar que ja han sol·licitat a Carreteres la reposició del tram de barana afectat. A més, volen que s'estudie la col·locació d'alguna protecció a la barana de tot el pont, per evitar que els xiquets puguen escolar-s'hi i caure al riu.

El Punt (8-Maig-2008)

Més informació:

-Un conductor perd el control i cau des del pont de l'Estat a Tortosa

-Dos mesos sense barana al pont de l'Estat

• 4 comentaris »

La premsa publica aquests dies l'anunci de la promotora Martinsa-Fadesa, que ha decidit sortejar 48 cases del miler d'habitatges que ha construït a la urbanització de la finca de la Palma de l'Aldea, coneguda comercialment com El Mirador del Ebro. La inversió que Fadesa ha fet a la Palma és de 180 milions d'euros, i la urbanització també incloïa un hotel i una zona esportiva que es podria convertir més endavant en un camp de golf, si així ho autoritza la Generalitat. El dubte és si aquest sorteig té a veure alguna cosa amb els problemes que passa el sector immobiliari, o si bé es confirma que una gran urbanització sense un camp de golf té moltes dificultats per tirar endavant, com sovint han defensat els partidaris de fer camps de golf a les Terres de l'Ebre. Les cases tenen uns 75 metres quadrats construïts i tenen dos dormitoris i un garatge, i el sorteig estableix que els guanyadors podran comprar-les des de 93.000 euros, amb la hipoteca garantida i pagant 110 euros al mes fins a l'entrega de les claus. Les sol·licituds es poden presentar fins el 10 de maig, a la nau d'exposició i venda de la finca de la Palma, però també al web propi http://www.sorteoelmiradordelebro.com/.

• 2 comentaris »

L'Ajuntament haurà d'esperar una baixada del cabal per comprovar si n'hi ha prou amb l'obra feta

L'Ajuntament de Tortosa confia que les obres que ha fet durant l'última setmana al clavegueram del passeig de l'Ebre hagen neutralitzat la claveguera que durant anys ha abocat aigües fecals al riu. El regidor de barri de Ferreries, Emili Lehmann, va explicar que amb motiu d'aquests treballs han detectat dos desguassos que no estaven connectats a la xarxa de la depuradora, i va afegir-hi que l'Ajuntament espera que la reparació haja solucionat la contaminació, així com les pudors que havien denunciat els veïns. Amb tot, l'actual cabal del riu no permet comprovar si n'hi ha prou amb les obres que s'han fet per resoldre el problema.

Durant una setmana, el passeig de l'Ebre de Tortosa ha estat tallat al trànsit en el seu tram final, a la cruïlla amb la rambla de Catalunya, perquè l'Ajuntament ha reparat la claveguera del barri de Ferreries que vessava aigües fecals al riu. Un cop finalitzades les obres, el regidor de barri de Ferreries, Emili Lehmann, va destacar que els treballs han servit per confirmar les sospites dels veïns i del mateix Ajuntament, ja que hi havia dues canonades que no estaven connectades correctament a la xarxa de la depuradora. De fet, va ser a partir de la queixa d'alguns particulars i de l'associació de veïns Ferreries-Sant Vicent, que el govern tortosí va posar-se mans a l'obra per neutralitzar les molèsties que provocava aquest sobreeixidor incontrolat de la xarxa d'aigües fecals.
«Feia anys que s'havia detectat aquest problema, però el que passava durant els últims mesos no era normal», va remarcar Lehmann. De fet, l'escàs cabal que portava l'Ebre en les últims mesos havia provocat que la claveguera aboqués directament sobre la platja fluvial, i això va fer que les aigües fecals s'haguessen estancat a la platja de Ferreries. En aquest sentit, una de les solucions urgents que havia estudiat l'Empresa Municipal de Serveis Públics (EMSP) era allargar la canonada del sobreeixidor fins al riu, per evitar que les aigües fecals s'acumulessen a la sorra. D'altra banda, durant les obres, els operaris també van rescatar un contenidor de la fracció orgànica que algú havia llançat a la boca de la claveguera.

>Un actuació que evitaria obres més complexes

Les regidories de Medi Ambient i d'Urbanisme, amb l'EMSP, feia mesos que treballaven per trobar una solució a la claveguera de Ferreries. En aquest sentit, l'Ajuntament s'havia queixat a l'Agència Catalana de l'Aigua més d'una vegada, i al final va decidir que l'EMSP fes una intervenció urgent. «El més difícil era localitzar el focus del vessament, i després d'haver confirmat que hi havia dues canonades sense connectar esperem que això siga suficient», va dir el regidor de barri de Ferreries. Així, Emili Lehmann va afegir-hi que ara hauran d'esperar una baixada del cabal de l'Ebre per saber si la reparació ha funcionat: «Si no és així, caldrà fer obres més complexes». A més, Lehmann va dir que la petita riuada haurà servit per sanejar la sorra de la platja.

El Punt (7-Maig-2008)

Més informació:
-Tortosa busca una solució urgent per neutralitzar la claveguera de Ferreries

• 5 comentaris »

El portaveu del PSC a l’Ajuntament de Tortosa, Joan Sabaté, ha denunciat la «manipulació» i la «irresponsabilitat» del govern de Ferran Bel (CiU i ERC) per resoldre el conflicte per la construcció de la variant de l’eix de l’Ebre (C-12). Així, tot i que el PSC va donar suport a les al·legacions presentades ahir per l’Ajuntament, Sabaté considera que Bel hauria pogut negociar millor amb Carreteres, per evitar que el desdoblament travessés la zona de xalets del Canalet. «Quan érem al govern ja vam fer una doble reserva de sòl al pla d’ordenació urbana municipal (POUM), una a l’altura del Xerta-Sénia i l’altra per al sector del Canalet, a instàncies de Carreteres», va recordar l’exalcalde. «Però avui hem de denunciar l’oportunisme i la irresponsabilitat de Bel, que ja durant la precampanya va prometre als veïns que evitaria la construcció de la variant del Canalet, girant-los en contra del govern», va dir. «Un any després, l’únic que ha fet Bel és negociar amb Carreteres un altre traçat, una mica més al nord, que només ha provocat que els veïns de la part de dalt del Canalet també es revoltessen», va recriminar Sabaté.
En aquest sentit, el portaveu del PSC va acusar Bel d’haver enfrontat els veïns del Canalet i d’haver provocat que la Generalitat haja decidit apostar pel seu traçat prioritari. «Ara el govern fa unes al·legacions en què demana que la variant torne a resseguir el canal Xerta-Sénia, i el PSC espera que el tema es puga reconduir, però Tortosa ha perdut un any preciós per no haver negociat amb prou eficàcia», va lamentar Sabaté. A més, va recordar que el seu govern defensava que la circumval·lació es desenvolupés a l’altura del Xerta-Sénia.
D’altra banda, Sabaté també va oposar-se al nou pla local de joventut i al nou model d’instal·lacions esportives que impulsa el govern de Bel. L’exalcalde va defensar el seu antic projecte, que implicava el trasllat del velòdrom a Vinallop per construir una nova zona de piscines a l’estadi municipal.

El Punt (7-Maig-2008)

• 13 comentaris »

El taller d'ocupació Elements ferroviaris ja està treballant en la recuperació de l'estació del ferrocarril de Móra la Nova, a través d'una actuació coordinada per l'organisme autònom de Desenvolupament Local de la Diputació de Tarragona. Un dels treballs més importants serà la instal·lació d'un pont giratori, com els que s'utilitzaven per canviar de via les locomotores i els vagons. El taller d'ocupació dura un any i està format per vuit persones majors de 25 anys que obtindran un títol professional. Per la seua banda, la Fundació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial de Móra la Nova s'ha fet càrrec de l'adquisició i el transport del pont giratori, amb una despesa de 30.000 euros. El pont té 23 metres de diàmetre i pesa 50 tones, i està impulsat per una sèrie de motors elèctrics, de manera que podrà moure fins a 300 tones de pes. El transport especial va sortir ahir de Màlaga i es calcula que divendres puga arribar a Móra la Nova, on unes grues de gran tonatge descarregaran el pont per instal·lar-lo.

El Punt (7-Maig-2008)

Foto: Diputació de Tarragona

• 0 comentaris »

L’alcalde d’Ulldecona, Josep-Lluís Millan, va aprofitar el ple de dilluns a la nit per oficialitzar la seua baixa d’ERC. De fet, la secció local d’ERC ha donat suport a la decisió de Millan, que amb la seua baixa ha volgut rebutjar la posició dels republicans sobre el transvasament a Barcelona. Així, després de posar el càrrec a la disposició de l’assemblea local i de consultar-ho a la secretària municipal, Millan va decidir deixar el partit però continuar a l’Ajuntament com a independent, dintre del grup municipal d’ERC. De la mateixa manera, els republicans també van decidir mantenir el pacte de govern amb el PSC, que a la tardor farà que Millan siga substituït per Núria Ventura.
En aquest context, el ple d’Ulldecona va aprovar dilluns una moció presentada per ERC sobre les mesures adoptades contra la sequera, que va rebre el suport dels grups de CiU i d’Ulldecona Grup Independent (UGI), mentre que el PSC va votar-hi en contra. La moció dóna suport als principis de la nova cultura de l’aigua i a la manifestació convocada el 18 de maig a Amposta, i reclama un pronunciament del Parlament sobre el decret que permet el transvasament a Barcelona. La regidora del PP, Isabel Salas, volia renunciar a votar, però el seu vot va comptar com a abstenció, ja que la regidora va quedar-se al públic i no va sortir de la sala.

El Punt (7-Maig-2008)
Foto: Ajuntament d'Ulldecona

Més informació a El Punt:
-Les obres sempre pendents del Delta
-La regressió i el cabal ecològic
-Reunió al maig
-Alguns projectes d'execució imminent
-Boada anirà al Solsonès per les avionetes antipluja
-Adjudicaran a Agbar la canonada de l'Ebre
-L'ACA valorarà la proposta d'avançar la portada d'aigua de l'Ebre
-Pujol reivindica la política d'aigua de CiU
-Medi Ambient «estudiarà» portar aigua del CAT en vaixell
-L'Aigua No ens la Prendran s'afegeix a la manifestació convocada per UP per dissabte a Tarragona

• 31 comentaris »

La Plataforma en Defensa de la Terra Alta ha presentat un requeriment davant la fiscalia de Tarragona, per denunciar el començament prematur de les obres de construcció de la línia que ha d’evacuar la producció energètica dels parcs eòlics de la comarca. Segons la plataforma, les obres s’haurien iniciat el mes de març al terme municipal de Gandesa, però la societat promotora Aerta hauria començat els treballs sense respectar una de les clàusules establertes al pla especial urbanístic de la línia i a la declaració d’impacte ambiental de la mateixa infraestructura. En aquest sentit, una de les condicions establertes era respectar el període de nidificació d’algunes espècies protegides, delimitat entre els mesos de febrer i juny. En declaracions a Diari de Tarragona, fonts d’Aerta van rebre amb sorpresa la presentació de la denúncia per part de la plataforma de la Terra Alta.

>Acció a la Fatarella
D’altra banda, l’Associació en Defensa de la Terra i el Vent de Tots, de la Fatarella, va fer dissabte una «acció de resistència pacífica» contra la construcció del parc eòlic de la Fatarella i la línia d’evacuació. L’entitat va penjar pancartes a les màquines que estan fent els treballs, ja que ni la Delegació de la Generalitat a les Terres de l’Ebre ni la Comissió Territorial d’Urbanisme han respost encara a les seues queixes «per la invasió de les finques i per l’inici de les obres sense permís». «Sembla que les empreses eòliques poden entrar a les finques i fer obres sense autorització, i passejar-se per despatxos oficials com si fossin els amos», lamenta l’associació en un comunicat. A més, hi afegeix que mentrestant continuen els processos de declaració d’utilitat pública dels diferents parcs eòlics, així com les expropiacions de les finques. De fet, en els últims dies la Generalitat ha publicat els anuncis de declaració d’utilitat pública dels parcs de la Tossa del Vent (Prat de Comte), Coll del Moro (Gandesa) i Torre Madrina (Batea), segons va advertir l’entitat.

Foto: Associació en Defensa de la Terra i el Vent de Tots

• 3 comentaris »

Cada vegada que té l'oportunitat, el president del PSC a les Terres de l'Ebre, Joan Sabaté, aprofita alguna de les declaracions que el científic Pedro Arrojo està fent aquests dies per defensar la validesa de la interconnexió de xarxes. El que passa és que Sabaté vol portar, cada vegada, l'aigua al seu molí, i per tant només tria aquelles paraules d'Arrojo que podrien justificar la mesura pactada pel govern de l'Estat i la Generalitat. Ahir a la nit, al ple de Tortosa, Sabaté va tornar a recórrer a un d'aquests retalls de premsa, amb una entrevista que La Vanguardia publicava ahir al president de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua (FNCA), també premi Goldman 2003 de Medi Ambient. El portaveu socialista només va llegir aquelles paraules d'Arrojo que més li interessaven, com quan admet que aquesta interconnexió és "inevitable", i que cal ser solidaris amb Barcelona. "He sido siempre contario a los trasvases que arruinen o impidan el desarrollo de unas zonas en la cuenca para que otras más desarrolladas continúen su crecimiento incrontrolado. Pero si se trata de evitar la sed de agua de una ciudad, hay que hacer lo necesario y poner sobre la mesa toadas las soluciones posibles. Ante un problema tan grave no se puede responder con dogmatismos ni soluciones utópicas", va argumentar Arrojo.
Però Sabaté no va llegir allò que el president de la FNCA va dir sobre la solució adoptada per adquirir l'aigua que haurà de transvasar-se a través de la nova canonada. Arrojo remarca que si no es compren els drets d'aigua dels regants, "habría que oponerse al minitrasvase porque se pondría en peligro la sostenibilidad del Delta". De fet, sobre la intenció d'estalviar aigua dels regants de tota la conca per enviar aquests cabals a Barcelona, que és la fórmula que demà podria acabar d'aprovar-se a l'assemblea de la Federació de Regants de l'Ebre , Arrojo afegeix que aquesta solució no li sembla "fiable". "El regadío en la cuenca del Ebro no se caracteriza en estos momentos por tener medidas de contadores precisos que midan adecuadamente los caudales. La única forma eficaz de hacer una reducción controlada del uso del agua en el regadío en un plazo corto es la reducció física de un determinado número de regadíos. Por lo tanto, esa idea que dice me parece poco controlable y poco fiable". A més, Arrojo afirma que comprèn la desconfiança de la Plataforma en Defensa de l'Ebre per la seua sospita que el transvasament serà definitiu. "Su denuncia estarà entonces más que justificada", conclou el científic.

També en parla Manel Zaera:
-L'ús de les paraules per conveniència

• 34 comentaris »

El transvasament de l'Ebre a Barcelona, també conegut com interconnexió de xarxes, funcionarà com el transvasament Tajo-Segura, segons va assenyalar ahir a la nit el conseller director general del grup Aigües de Barcelona (Agbar). Com podeu veure en el següent vídeo penjat al web de TV3 [cliqueu aquí], Àngel Simon va ser el convidat al programa La nit al dia, conduït per Mònica Terribas, la mateixa periodista que algunes veus del PSC han començat a qüestionar per haver posat imatges de Zapatero durant l'última entrevista al president José Montilla. El mateix dia que l'Estat i la Generalitat signaven el conveni que ha de permetre la construcció i gestió de la interconnexió, les obres de la qual serien adjudicades a Agbar, Simon va justificar l'ampliació del minitransvasament comparant-la amb el Tajo-Segura. Aquest transvasament està gestionat des del govern de l'Estat, ja que la conca afecta diferents comunitats autònomes, a través d'una comissió d'explotació que depèn del Ministeri de Medi Ambient, que s'encarrega de decidir quina quantitat es pot transvasar i per a quins usos.
Per tant, aquesta és una comparació que molts defensors d'aquesta infraestructura puntutal i d'emergència haurien volgut evitar, ja que després de veure l'entrevista amb el directiu d'Agbar queda clar que la interconnexió és una mesura permanent i que s'utilitzarà, per decret, cada vegada que falte més aigua a Barcelona. De fet, Simon va apuntar que l'àrea metropolitana necessitaria tenir en reserva el doble de l'aigua que consumeix, com altres ciutats que Agbar gestiona, i que la interconnexió de xarxes és una manera de garantir que hi haurà prou cabals. A més, va fer un oferiment velat perquè Agbar gestione tot el cicle d'ús de l'aigua, des de les centrals hidroelèctriques fins a la reutilització, com aquesta empresa ja fa en altres ciutats del món. Simon, que va rebaixar fins al 4% les fuites a la xarxa de Barcelona, també va dir que Agbar es compromet a portar aigua d'allà on siga, quan assumeix aquest encàrrec per part d'una administració.

Foto: Televisió de Catalunya

• 16 comentaris »