30 de novembre del 2005

freak-EBRE! recomana el reportatge sobre el vapor Anita del canal 33

El bloc freak-EBRE recomana el documental sobre el vapor Anita que emetrà aquesta nit el canal 33, dins de l'espai Thalassa. L'Anita va ser construït a les drassanes de la foneria Sales, de Ferreries, i que va començar a navegar per l'Ebre ara fa noranta anys, el 1915. El vaporet va ser l'últim gran vestigi del transport fluvial pel nostre riu. La seua avarada va ser un gran esdeveniment social, que el fotògraf Gerard Vergès va immortalitzar en diferents instantànies que ja formen part de l'imaginari tortosí. L'Anita va assolir la categoria de mite, també, perquè la devastadora riuada del 1937 va fer que l'Ebre l'engolís a la zona de la desembocadura. El reportatge de Thalassa, que podrem veure a partir de les 22.30 hores i en una redifusió a partir de les 03.50 hores, anirà acompanyat d'un altre reportatge sobre l'onada Jaws, a Hawai.

El germà de Franco, a 60 minuts

Tot seguit, a partir de les 23,15 hores, el canal 33 també ofereix un interessant documental dins de l'espai 60 minuts. Es tracta d'un treball del Canal de Historia sobre Ramón Franco, el germà díscol, anarquista i anticlerical del dictador espanyol. El documental mostra la trepidant biografia del famós aviador que l'any 1926, amb quatre pilots més, va cometre la proesa de travessar l'Atlàntic Sud a bord d'un fràgil hidroavió de fusta. I és que, com diria Porco Rosso, "un tossino que no vola només és un tossino". Una altra frase molt significativa d'aquest porc de dibuixos animats, que també volava amb hidroavió és: "Prefereixo ser un tossino que un feixista". Com el reportatge sobre l'Anita, el 60 minuts sobre Ramon Franco també es repeteix de matinada, a partir de les 04.35 hores.

La PDE rep avui la Creu de Sant Jordi amb una festa a Montjuïc

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha previst concentrar-se avui a Barcelona, coincidint amb l'entrega de la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat. L'acte oficial serà a partir de dos quarts de vuit del vespre a la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya, al Palau Nacional del parc de Montjuïc. La PDE ha preparat una expedició amb autocars que sortiran des de l'estació d'autobusos de Tortosa al migdia, i aprofitarà el viatge a Barcelona per organitzar una concentració festiva mentre duri l'acte oficial, amb pastes i música tradicional. Els altres ebrencs que avui rebran la Creu de Sant Jordi seran Josep Subirats Piñana i Federico Mayor Zaragoza.

El Punt (30-11-05)

Els pobles del «cinturó nuclear d'Ascó» es queden fora de la nova línia d'ajuts als municipis petits

Ascó, Garcia, Vinebre i la Torre de l'Espanyol seran els únics ajuntaments ebrencs amb menys de 2.000 habitants que es quedaran fora de la nova línia d'ajuts als petits municipis, que impulsa el Departament de Governació i Administracions Públiques. En total, Governació preveu donar més de 438.500 euros als petits municipis de les Terres de l'Ebre, segons van anunciar ahir el delegat Lluís Salvadó; el director dels serveis territorials de Governació, Josep Anglès, i el responsable del programa de petits municipis del Departament, Narcís Ribes. Anglès va destacar que han tingut en compte la capacitat econòmica dels municipis, i que per això Ascó i els altres pobles del «cinturó nuclear» han quedat fora dels ajuts, ja que «tenen uns recursos ordinaris molt per damunt de la mitjana».

Llegiu la notícia completa al diari El Punt d'avui, clicant aquí mateix.

CiU intenta ridiculitzar el govern de Tortosa amb un catàleg de punts febles

El portaveu de CiU a l'Ajuntament de Tortosa, Ferran Bel, va fer ahir un repàs exhaustiu de l'actualitat municipal, amb l'objectiu de denunciar l'estancament, el retard i la indefinició d'alguns dels projectes més representatius del govern de Joan Sabaté (PSC). En primer lloc, Bel va criticar el paper de l'alcalde en l'última polèmica amb ERC sobre les escales de la catedral, però també va ironitzar sobre els nous terminis d'execució previstos per al pavelló firal, la biblioteca comarcal i la millora de la carretera Tortosa-Roquetes. De fet, va lamentar la «inactivitat» de la mancomunitat de Tortosa amb la població veïna.

Llegiu la notícia completa a El Punt d'avui, clicant aquí mateix.

29 de novembre del 2005

Tortosa, enquesta a la vista!

Abans de l'estiu, CiU va aconseguir trasbalsar l'actualitat política tortosina amb la filtració d'una enquesta que els pronosticava uns bons resultats en unes hipotètiques eleccions municipals. Concretament, l'enquesta donava 7 regidors a CiU, 6 al PSC, 3 a ERC, 2 a ICV i un únic regidor al PP. Només quedarien 2 regidors per definir, subjectes a la presentació d'alguna llista independent. Però ara és un altre el partit el que ha encarregat una altra enquesta, i segons el mateix Ferran Bel aquesta vegada no ha estat CiU. De fet, un venedor del mercat ja va comentar-me dissabte que l'havien trucat a casa per fer-li una sèrie de preguntes sobre política local. Era un gabinet de Barcelona, i li van demanar que posés nota a la gestió del govern municipal, que valorés cadascun dels possibles candidats, i també que digués quines eren les prioritats i punts febles de la ciutat. Com és natural, l'enquestat va dir-los que tot l'Ajuntament, govern i oposició, es mereixen un suspens, i que el paradigma del desastre tortosí és la situació de l'antic mercat del peix i la falta d'aparcament. Per tant, esperem que en pocs dies algú ens filtri els resultats. Ens comprometem a tractar-los amb carinyo!

Principi d'acord entre l'Ajuntament i els Josepets per implantar el futur campus de la URV al nucli antic de Tortosa

L'Ajuntament de Tortosa va fer ahir un pas més perquè el campus de la Universitat Rovira i Virgili (URV) puga instal·lar-se al nucli antic, després del principi d'acord assolit amb la germandat dels sacerdots Operaris sobre l'adquisició de l'antic complex dels Josepets. El regidor d'Urbanisme, José Martín, va confirmar que al matí s'havien reunit a Tortosa amb l'administrador de la companyia a l'Estat espanyol i amb l'administrador general dels Operaris, que ja haurien acceptat l'oferta econòmica de l'Ajuntament, que no ha transcendit. «Tenim prou garanties per assegurar que Tortosa no tindrà problemes perquè el consistori es quedi amb la peça dels Josepets», va afirmar Martín. Amb tot, el regidor va advertir que ara el principi d'acord serà traslladat al rector de la URV, amb l'objectiu de «desfer el nus» sobre l'emplaçament definitiu del campus abans de les vacances de Nadal. En aquest sentit, Martín va avançar que han programat una reunió amb Lluís Arola per als pròxims dies, i va destacar la «bona predisposició» de l'Ajuntament tortosí i de la URV per assolir un acord. «L'equip de govern creu que emplaçar el campus de la URV a l'antic col·legi dels Josepets és la millor aposta que podem fer per la ciutat», hi va afegir Martín. El regidor d'Urbanisme va concretar que el projecte afavorirà la recuperació del nucli històric, i va relativitzar els possibles problemes d'espai, la falta d'aparcament i d'accessos, unes qüestions que l'Ajuntament preveu corregir. «Malauradament, no estem parlant d'un campus amb 50.000 estudiants», va remarcar Martín, que va matisar: «El nostre serà un campus amb un nombre molt concret d'alumnes, i si tenim la sort de créixer ja farem totes les ampliacions necessàries.»

El Punt (29-11-05)

Els alcaldes reben amb tebior la nova posició de la DO Terra Alta en el debat eòlic

La plataforma insta els ajuntaments a replantejar també el model, per evitar la massificació

La satisfacció de la plataforma per l'acord del consell regulador de la denominació d'origen (DO) Terra Alta contrasta amb la tebior amb què els alcaldes han rebut la nova posició del sector vitivinícola contra la massificació eòlica i la línia d'evacuació de l'energia. La plataforma, que ahir tenia previst entregar les primeres al·legacions a la línia, va exigir un replantejament als alcaldes, ja que els proteccionistes els consideren «els màxims defensors dels projectes eòlics». Els alcaldes més influents de la comarca -Miquel Aubà, Joaquim Paladella, Xavier Pallarès i Josep Suñé- van relativitzar la incidència de l'acord.

Llegiu la notícia completa a El Punt o aneu-hi directament fent clic aquí mateix.

28 de novembre del 2005

Un pont amb els fanals guenyos

Si els supermans de l'Ajuntament no ho han arreglat avui, quan torni aquesta nit cap a Ferreries em trobaré que els fanals de la part dreta del pont de l'Estat continuen fusos. I ja fa més d'una setmana que, quan arriba la nit, només s'encenen les faroles de la part esquerra del pont vell. L'Ajuntament no té excusa, perquè el pont és una de les vies més transitades de la ciutat. Segur que durant alguna d'estes nits l'han travessat algun funcionari municipal, algun policia local, algun regidor o fins i tot l'alcalde. No dic que l'hagin passat a peu (això seria demanar massa), sinó simplement en cotxe. Amb això n'hi hauria prou per adonar-se que alguna cosa no va bé. Però voleu dir que ho veuen, aquesta gent, quan les coses no van bé? Sempre ens podran dir que si no arreglen els ploms és per contribuir a l'estalvi energètic i també per minimitzar la contaminació lumínica.

"L'autovia de la vergonya"

La Marfanta us recomana l'article que la nostra companya Roser Royo ha publicat avui al diari El Punt, sobre les deficiències que encara presenta l'autovia Tortosa-l'Aldea i les queixes de veïns i empresaris de Campredó. Per accedir al reportatge cliqueu aquí mateix, i pregunteu-vos per què el govern català no inaugura oficialment una obra tan emblemàtica i que ha costat tants ebros. Potser els fa vergonya?

27 de novembre del 2005

Tortosa-l'Aldea, a quilòmetre per any

El desdoblament de la C-42 culmina amb l'obertura de la rotonda d'accés a l'AP-7 i més d'una dècada de tràmits i obres
El desdoblament de la carretera C-42 entre Tortosa i l'Aldea és completament operatiu des d'ahir, onze anys després de tràmits, projectes per fases, reclamacions i obres que semblaven eternitzar-se. L'autovia només té 11 quilòmetres, però el fet que siga un brancal de l'eix de l'Ebre (C-12) i la connexió entre Tortosa i l'autopista AP-7 va fer que durant el 2004 registrés una intensitat de trànsit de fins a 16.620 vehicles per dia. Les obres de la tercera fase han representat una inversió de 17,6 milions d'euros, i van començar un mes abans de les eleccions al Parlament del 2003. De fet, l'autovia va ser un dels estigmes del govern de CiU, però també ha estat un «petit malson» per al tripartit, que va heretar una obra plena de dificultats.

«Vaig viure la negociació i la primera fase, que van ser molt complicades perquè el projecte de desdoblament tenia dos trams molt diferenciats», va explicar Marià Curto, alcalde de Tortosa del 1995 al 1999. Curto va recordar que en el primer tram, fins a la fàbrica d'Anguera, calia tenir en compte la proximitat del nucli urbà i les indústries aparador instal·lades a la C-42. «Per tant, aquí l'autovia havia de tenir rotondes i ser menys ràpida i més estreta que a l'altre tram», va afegir. Curto va remarcar que van decidir començar les obres prop de Tortosa, però que després van trobar-se amb el «greu problema» d'haver de canalitzar el barranc de la Llet.L'exalcalde va dir que afrontar el desdoblament en una sola fase hauria retardat les obres encara més, i va afirmar que també havien previst fer un brancal de l'autovia per la vora del riu, aprofitant el camí del Mig, que hauria enllaçat amb l'actual passeig de Ribera per baix del pont del Mil·lenari. Curto també admet que les obres de l'autovia s'han allargat més del normal, però va afegir: «El consol és que ara tenim una carretera molt digna.» L'exalcalde només troba a faltar un millor accés a Campredó i un pont per enllaçar amb l'eix de l'Ebre sense haver d'entrar a la rotonda de la plaça del Bimil·lenari.

Un projecte lent que la polèmica del PHN va desencallar

El retard de les obres de l'autovia va ser un argument més en el discurs del greuge històric que va revifar durant la polèmica del Plan Hidrológico Nacional (PHN). «Quan vaig ocupar el càrrec vaig trobar-me amb un projecte que avançava molt lentament i que calia desencallar», va recordar Francesc Sancho, delegat de la Generalitat a l'Ebre durant el període 2000-2003. Al marge de les expropiacions difícils i la necessitat de minimitzar les afectacions sobre les indústries aparador, els principals objectius de Sancho van ser adaptar l'autovia a les activitats econòmiques de la comarca i resoldre l'accés al polígon industrial Baix Ebre i a la pedània de Campredó. «Vam aconseguir uns bons vials de servei i també vam evitar que els camions que entressin al polígon ho fessin per davant de les escoles de Campredó», va remarcar Sancho. L'exdelegat va afegir que les obres de l'autovia havien d'estar enllestides al 2004, però no va culpar el tripartit «perquè el projecte ja tenia acumulat un retard molt considerable». De fet, la primera previsió de la direcció general de Carreteres era inaugurar la tercera i última fase de les obres l'octubre del 2004, però diferents complicacions tècniques van obligar a ampliar el termini d'execució fins a l'abril d'enguany. Finalment, l'enèsim retard va portar el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, a fixar la data límit del 30 de novembre. En aquest sentit, el mateix Nadal va confirmar que no hi hauria inauguració oficial, però que l'autovia seria totalment operativa el 26 de novembre. A banda de l'actuació principal, també s'estan tramitant les obres per aplicar mesures correctores d'impacte, principalment revegetacions, per un import de 400.000 euros. Això serà durant el 2006, quan la Generalitat també preveu destinar 350.000 a la instal·lació de barreres acústiques.

HISTÒRIA D'UNA AUTOVIA
>Ultimàtum a Carreteres.
>Segona fase.
>Últims problemes.
>L'empenta final.

El Punt (27-11-05)

26 de novembre del 2005

La Veu ocuparà la freqüència de 40 Principals


Al marge de la seua possible implicació en la Televisió Digital Terrestre (TDT), que ja vam comentar fa uns dies, el setmanari La Veu de l'Ebre està a punt de llançar a l'aire una nova emissora de ràdio d'àmbit i vocació territorial, que es podrà sintonitzar en molts pocs mesos a través del 106.0 de l'FM. Com molts ja sabreu, el 106.0 és el dial que fins ara ocupa l'emissora 40 Principals Ebre, un dial mític que en realitat és propietat dels periodistes Manel Ramon i Teresa Valldepérez, a qui molts recordareu del seu treball a la desapareguda Visió 3 d'Amposta. La compra d'Ona Catalana per part de la Cadena Ser ha permès que 40 Principals puga emetre des de fa uns dies des de l'antic dial d'Ona Música, el 105.6 de l'FM. Aquesta duplicitat de les emissions no fa res més que preparar la substitució de 40 Principals Ebre per la nova emissora de La Veu de l'Ebre al 106.0 del dial. El llançament de l'emissora és imminent, fins al punt que ja estan preparant una ampliació dels locals que La Veu té a la ronda Docs de Tortosa. Una nova ràdio per al territori, de la qual només ens falta saber el nom i les veus que li donaran ànima. El retorn de Ximo Rambla a les ones? Ens agradaria.

La PDE espera confirmar avui a Campredó la seua sospita sobre la captació del minitransvasament

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) protagonitzarà avui un capítol inèdit de la seua història, ja que membres del moviment social visitaran per primera vegada les instal·lacions del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) a la pedania tortosina de Campredó. L'objectiu de la PDE és comprovar si és tècnicament possible que des del punt de captació es puga bombar aigua del riu, i no només dels canals com estableix la llei del minitransvasament. Un dels portaveus de la PDE, Joan Antoni Panisello, va explicar ahir que s'han reunit amb diferents persones que durant els anys vuitanta van lluitar contra el projecte del minitransvasament. «Anirem a la visita molt ben informats, perquè hem tingut accés a una documentació que demostra que, a més de l'aigua dels canals, també es podria enviar aigua del riu cap a Tarragona», va detallar. Panisello va concretar que fins i tot una nota del Butlletí Oficial de la Província deia que l'estació de Campredó tindria un punt de captació directament del riu, per garantir el subministrament en casos d'emergència. «El que volem saber és si la captació està segellada, si es pot utilitzar o si s'ha fet servir alguna vegada», va concloure. La PDE, que avui començarà la seua visita a les instal·lacions del CAT a les deu del matí, també està preparant l'expedició que ha d'anar a recollir la Creu de Sant Jordi, dimecres a Barcelona. En aquest sentit, Panisello va confirmar que els diferents sectors de la PDE assistiran a l'acte, i que finalment han decidit que la Creu de Sant Jordi serà dipositada a la Casa de l'Aigua, i no a l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre.

El Punt (26-11-05)

La plataforma de la Terra Alta intensifica l'oposició a la línia d'evacuació eòlica

El col·lectiu promou la presentació d'al·legacions conjuntes i prepara una gran concentració a Gandesa

La plataforma de la Terra Alta va convocar ahir una reunió informativa a l'antiga presó de Gandesa, amb l'objectiu de preparar la campanya d'al·legacions contra els projectes de centrals eòliques i la línia d'evacuació de l'energia, que travessarà la comarca i afectarà uns 400 propietaris. Les al·legacions, que entregaran dilluns a la delegació territorial del govern, reclamaran la paralització dels tràmits i la realització d'una declaració d'impacte ambiental conjunta per als parcs eòlics i la línia. D'altra banda, la plataforma ha programat per al dia 10 de desembre una triple caravana de cotxes que culminarà a Gandesa.

En el moment de tancar aquesta edició, la plataforma de la Terra Alta encara estava reunida a Gandesa, acabant de perfilar les al·legacions conjuntes als projectes dels parcs èolics i de la línia d'evacuació de l'energia. El portaveu Manolo Sanmartín va avançar que les al·legacions denunciaran que no poden haver-hi centrals eòliques a menys de 500 metres de cap nucli de població, i que la proximitat dels diferents projectes provoca que siga necessària una declaració d'impacte ambiental conjunta. De fet, Sanmartín va advertir que la comarca quedarà travessada per un reguitzell d'uns 30 quilòmetres de molins, així com per la línia elèctrica que evacuarà l'energia produïda pels aerogeneradors. «Per això demanem que s'estudiïn a fons els efectes que provocaran el conjunt de les centrals eòliques i la mateixa línia d'evacuació», va reiterar. Sanmartín també va explicar que la majoria dels propietaris afectats per la construcció de la línia, que podrien ser uns 400, no sabien que els seus terrenys seran ocupats. «I els que sabien alguna cosa es pensaven que la línia seria subterrània», va lamentar Sanmartín.Per la seua banda, el també portaveu Jordi Lluch va afegir que és important presentar les al·legacions i recollir el màxim nombre de signatures, «per no desanimar-se i tirar per terra tota la feina feta». Lluch també va avançar que la plataforma de la Terra Alta està coordinant una acció de protesta amb les plataformes del Priorat, del Baix Ebre i els rapitencs de Salvem la Mar de l'Ebre, programada per al dia 10 de desembre. Serà una triple caravana de cotxes que sortirà de Sant Carles de la Ràpita, l'Ametlla de Mar i Horta de Sant Joan, i que culminarà a Gandesa.

Acord històric a la DO Terra Alta

L'altra cita important que ahir tenia la plataforma de la Terra Alta va ser ahir al vespre, a la seu del Consell Regulador de la Denominació d'Origen (DO), que en sessió extraordinària va rebutjar l'actual model d'implantació eòlica. El debat va ser provocat per una petició de cinc vocals del consell: dos representants de les cooperatives i els tres cellers privats de Josep Vicens, Elias Gil i Mari Carme Ferrer. Després de dues hores de reunió, la proposta va rebre quatre vots a favor i quatre abstencions, entre les quals es trobava la del president Francesc Fuster. L'acord de la DO manifesta a les autoritats la preocupació per la massificació de projectes tramitats sense planificació prèvia i sense una visió de conjunt, i per les repercussions negatives que podria tenir sobre el turisme i el sector vitivinícola. La proposta també serveix perquè la DO presenti al·legacions a la línia d'evacuació, però sobretot representa «un canvi de tendència i un possible canvi de mentalitat», segons Ferrer. D'altra banda, a la Ràpita també hi havia prevista una reunió de la junta de la confraria de pescadors, per debatre sobre el parc eòlic marí després de la picabaralla política dels últims dies.

El Punt (26-11-05)

25 de novembre del 2005

La Generalitat calcula que un de cada tres ebrencs utilitza internet

Un de cada tres ebrencs és usuari habitual d'internet. Les Terres de l'Ebre han registrat entre juny de 2004 i 2005 un increment de 8 punts del percentatge de llars amb ordinador, de manera que ara més de la meitat (50,6%) ja en tenen, segons dades de la Fundació Observatori per la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC) i l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) difoses avui per la Generalitat. També han crescut el número de connexions a internet (del 28,8 al 30%) de les cases ebrenques, tot i que només el 14,3% de les llars tenen accés a la banda ampla (amb tot, el 2004 només en tenien el 10% de les cases). Per contra, fins al 77,2% de les cases tenen algun telèfon mòbil, més de cinc punts percentuals més que l'any passat. Per comarques, la Ribera d'Ebre és la comarca ebrenca amb més connexions a internet (33,8%) i amb més usuaris amb banda ampla (16,4%). Mentrestant la Terra Alta se situa a la cua en els dos aspectes (25,5% i 9,1%, respectivament).

La PDE, de l'assemblea constituent a la Creu de Sant Jordi

El Canal Català Ebre té previst emetre aquesta nit, a partir de les deu, una entrevista al portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). El programa pretèn repassar la història del moviment social, des de l'assemblea constituent d'aquell vespre ventós del setembre del 2000, fins a la pròxima entrega de la Creu de Sant Jordi, dimecres a Barcelona. Les redifusions de l'entrevista són durant la matinada de dissabte, de les 01,30 a 02,30 hores, i demà dissabte, de les 13 a 14 hores i de 18 a 19 hores.

Tortosa vol resoldre en bloc la reforma de les piscines i el nou pàrquing de Ferreries

L'equip de govern accelera els tràmits perquè les obres a l'estadi puguin començar el març del 2006

Tortosa ha començat el compte enrere per a la construcció del nou complex de piscines i pistes poliesportives al recinte de l'estadi municipal. El regidor Sisco Lahosa va explicar que les àrees d'Esports i Urbanisme, així com els serveis jurídics de l'Ajuntament, estan treballant a marxes forçades per tenir a punt un plec de condicions que s'aprovaria en el pròxim ple ordinari, el 12 de desembre. Fins ara, ja hi ha fins a cinc empreses interessades a construir i gestionar les dues noves piscines i la resta d'instal·lacions. A més, el plec proposarà que les empreses també es facin càrrec del nou pàrquing sota la plaça de l'Estadi.

El regidor d'Esports va avançar que els serveis jurídics de l'Ajuntament estan enllestint el plec de condicions que ha de servir per «externalitzar» la construcció i gestió del nou complex de piscines i altres instal·lacions aquàtiques i de la salut. Un complex que també reservarà un espai per a pistes poliesportives (tennis, handbol, futbol sala...), i que es construirà en bona part dels terrenys de l'estadi municipal. Sisco Lahosa va confirmar que ja són cinc les empreses interessades en la reforma i gestió del complex, que l'equip de govern voldria que fos un gran equipament de referència a les Terres de l'Ebre. «Tortosa va tenir la primera piscina coberta del territori i una de les primeres de la demarcació de Tarragona, i ara també volem ser pioners amb una oferta que vincularà l'àmbit esportiu, el social i la qualitat de vida», va manifestar Lahosa. El regidor va suggerir que l'esperit del plec de condicions serà «com més sucre, més dolç», perquè les empreses tinguin en compte que el complex ha de ser «un veritable centre de relació social, amb piscines, un gimnàs, saunes i altres activitats esportives que siguin complementàries».D'altra banda, Lahosa va confirmar que l'Ajuntament ha suggerit a algunes de les empreses la possibilitat d'aprofitar el projecte per construir també un pàrquing que afectaria part del subsòl de l'estadi i de la plaça Joaquim Bau. «D'aquesta manera, aprofitaríem la reforma de les instal·lacions esportives i la reordenació urbanística de la plaça per oferir també un servei d'aparcaments», va precisar el regidor. Lahosa va recordar les dificultats d'aparcament que té aquesta zona per l'activitat dels dos instituts de secundària, la clínica L'Aliança, l'estadi municipal i el CAP Baix Ebre, una situació que també es reprodueix cada dissabte al matí amb el mercat de Ferreries. Per tant, l'Ajuntament podria puntuar millor aquelles propostes que vulguin fer-se càrrec de la reforma de les piscines i del pàrquing subterrani. «Algunes empreses ja ens han dit que els interessa tot el projecte, i altres que podrien posar-se en contacte amb empreses especialitzades en la construcció i gestió de pàrquings, per fer-nos una oferta conjunta», va detallar. Lahosa també va matisar que una tercera opció seria partir el projecte en fases, i que l'empresa assumís primer la construcció de les piscines i després de la realització dels aparcaments. Siga com siga, la intenció de l'equip de govern és accelerar tots els tràmits per avançar l'adjudicació i que les obres puguin començar al març del 2006, amb un termini màxim d'execució d'uns setze mesos.

Impossible des del Patronat d'Esports

El regidor Sisco Lahosa va argumentar que la privatització de les piscines és necessària, també, perquè el Patronat Municipal d'Esports no podria gestionar un complex tan important. Lahosa va afegir que la concessió serà sobre un període d'explotació d'entre 30 i 35 anys, amb els beneficis a repartir entre l'empresa i l'Ajuntament. «Però els veritables beneficiats seran els ciutadans, que tindran més i millors instal·lacions», va remarcar. En aquesta línia, Lahosa va justificar l'enderrocament del velòdrom, per fer compatible l'ús de les actuals piscines mentre durin les obres de les noves piscines a l'espai que ara ocupa. Com a contrapartida, els ciclistes es veuran recompensats amb la construcció d'un circuit de BTT en uns terrenys municipals de la pedania de Vinallop. «L'altra possibilitat hauria estat construir les noves piscines en un altre lloc de la ciutat, però l'estadi ja atreu uns usuaris potencials que no podíem deixar perdre», va dir. Lahosa va afegir que la millora de la resta d'instal·lacions es finançarà amb l'operació urbanística de l'horta de Sant Vicent.

Lahosa demana que l'escola d'hostaleria tinga restaurant

El regidor d'Esports, Drets Socials i Ensenyament, Sisco Lahosa, també va valorar molt positivament que aquesta setmana hagin fructificat les gestions que ha liderat des de l'Ajuntament perquè la futura escola d'hostaleria de les Terres de l'Ebre s'instal·li a Tortosa. Lahosa va afegir que abans de la signatura del conveni amb el Departament d'Educació i la Cambra de Comerç van presentar a la Generalitat un pla d'actuacions sobre l'escola d'hostaleria, amb el compromís afegit que el pressupost del 2006 reservaria una partida per condicionar l'antic mercat de Ferreries. El regidor va recordar que l'Ajuntament va implicar-se en el projecte al febrer d'enguany, amb el pressupost del 2005 ja aprovat. Segons Lahosa, l'interventor municipal hauria pogut bloquejar qualsevol iniciativa per redactar el projecte o començar les obres, sense haver-hi partida habilitada.Sobre les característiques del projecte, que encara ha de ser redactat pels serveis municipals d'Urbanisme, Lahosa va concretar que l'antic mercat de Ferreries té uns 700 metres quadrats de planta, però que la previsió de l'Ajuntament és condicionar un altre pis i aconseguir fins a 1.000 metres quadrats de superfície útil. El regidor d'Ensenyament va afegir que també voldrien que el projecte inclogués l'obertura d'un restaurant vinculat a l'escola d'hostaleria. Per contra, Lahosa va assegurar que l'Ajuntament encara no s'ha plantejat la possible ampliació de les instal·lacions en horitzontal, una mesura que representaria l'ocupació de part de la plaça Mestre Monclús. «Tot això dependrà de la volada que agafi el projecte», va matisar. «Ara tenim 18 alumnes, i el curs que ve podríem tenir-ne uns 35, així que potser en cinc anys assolim els 300 inscrits», va calcular Lahosa. «Sobretot, ara hem de treure tot el profit possible a l'espai que tenim, i generar unes sinergies positivies tenint en compte que al costat del mercat de Ferreries estan els dos instituts de secundària», va afirmar. Lahosa també va remarcar que l'esforç econòmic que farà l'Ajuntament, de fins a un milió d'euros, «és encara més notori tenint en compte tots els fronts que Tortosa té oberts».

El Punt (25-11-05)

24 de novembre del 2005

Tortosa impulsa la brossa pedagògica

He arribat a la conclusió que el nou servei municipal de neteja funciona exactament igual que l'anterior. Deu ser perquè el fa la mateixa empresa? Potser sí. Avui que ja bufa el vent de veritat, i que els arbres ja tenen les fulles a punt de caramel, hem començat a veure veritables catifes de fullaraca que fan ambient i ens recorden que ja som a la tardor. Però això no ens hem d'indignar: és una brossa pedagògica, que permet que els nostres xiquets comprovin sobre el terreny el pas de les estacions, ara que això del canvi climàtic ha diluït la frontera entre la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern. El més trist és que arribarà Nadal i les fulles, si tot continua igual, encara estaran al mateix puesto.

Principi d'acord entre la CHE i Fecsa Endesa per establir un nou règim hídric al meandre de Flix

L'alcalde de Flix, Pere Muñoz, va confirmar ahir la bona predisposició de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) per establir un nou règim hídric per al meandre. Muñoz va explicar que ja hi ha un principi d'acord amb Fecsa Endesa, i que l'empresa acceptaria fer dos grans desembassaments anuals i altres de caràcter mensual. L'objectiu de la mesura és evitar la proliferació d'algues i contribuir a la recuperació ecològica del meandre, un projecte que costarà uns 6 milions d'euros.

Llegiu la notícia completa a El Punt

Els serveis informatius de Ràdio Flix obren un bloc

Els serveis informatius de Ràdio Flix, que a la Ribera d'Ebre es pot escoltar al 107.4 de l'FM, han posat en marxa un bloc que permet l'accés a les notícies de l'emissora municipal i als talls de veu. El bloc té un enllaç des del web de l'emissora, http://www.radioflix.com/, encara que també podeu entrar-hi directament, des de l'adreça http://inforadioflix.blogspot.com/. La Marfanta també habilitarà un link amb el bloc de Ràdio Flix. Una manera ràpida i eficaç de conèixer gairebé a l'instant l'actualitat de Flix i de la Ribera d'Ebre. Ens escoltem a la xarxa, companys...

23 de novembre del 2005

Conrad Duran, encara a Ràdio Tortosa?

El web de l'Ajuntament de Tortosa, que cada cert temps ens informa dels seus nous serveis i ampliacions, hauria d'actualitzar la secció dedicada a la ràdio municipal. En l'apartat de programació de Ràdio Tortosa encara podem trobar el programa "En Sintonia", un
magazine de tarda que el periodista Conrad Duran va presentar al 103.3 de l'FM fins que el govern municipal va decidir no renovar-li el contracte. Com a mínim, la informació del web ens serveix per recordar que el programa tenia dues hores de durada ( de les 18,00h a les 20,00 h), i que contenia entrevistes sobre temes d'àmbit municipal i un repàs de l'agenda cultural (exposicions, conferències, teatre, música, actes diversos...), així com diferents espais fixos.
La programació actual no la sabem i no la podem comentar, perquè al web de l'Ajuntament no surt.

Tortosa preveu invertir un milió d'euros en les obres de la futura escola d'hostaleria

L'Ajuntament es compromet a condicionar l'antic mercat de Ferreries en els pròxims dos anys

Tortosa invertirà més d'un milió d'euros en el condicionament de l'antic mercat de Ferreries, amb l'objectiu d'instal·lar-hi la futura escola d'hostaleria de les Terres de l'Ebre. Així ho va anunciar ahir l'alcalde Joan Sabaté durant la signatura del conveni entre el Departament d'Educació de la Generalitat, l'Ajuntament de Tortosa i la Cambra de Comerç, un acord que ja ha permès tirar endavant el cicle formatiu de grau mitjà de cuina a l'IES Joaquim Bau. L'Ajuntament tortosí, que ja destina uns 40.000 euros anuals a l'embrió de l'escola d'hostaleria, preveu reformar Lo Mercadillo a partir del 2006.

Llegiu la notícia completa a El Punt

22 de novembre del 2005

La banyera de Cleopatra?

Si en un comentari anterior he criticat els veïns incívics que han omplert de bosses d'escombreries els carrers de Tortosa durant el cap de setmana, per no caminar uns metres més fins als nous contenidors que ha instal·lat l'Ajuntament, ara em toca maldar el nou servei municipal de neteja. Avui al migdia, just al darrera del teatre auditori Felip Pedrell m'he topat amb l'autèntica banyera de Cleopatra coronant una acumulació de residus en què també destacaven bosses de plàstic i un palet de fusta. La imatge que dóna la ciutat és pèssima, i més quan a l'auditori s'està celebrant el festival de teatre EntreCultures, que està resultant un veritable èxit de públic. Els d'aquí ja sabem que Tortosa és una ciutat endèmicament bruta, però els de fora s'emportaran una impressió nefasta si veuen que ens gastem els euros en organitzar un festival d'alt nivell, mentre el patrimoni ens cau a troços i els espais públics estan bruts. Perquè els jardins del costat de l'auditori també estaven tots coberts per fulles caigudes dels arbres. Si tenim un nou servei municipal de neteja, fem-lo servir, i que es noti la millora, almenys en aquests primers dies... La banyera, si es confirma que és de Cleopatra, portem-la al futur museu de la ciutat. I si es confirma que només és una banyera ronyosa, que la brigada se l'emporti a la deixalleria.

The Marfanta ilustrated: expedició a les obres del pavelló firal








A les imatges de dalt i de baix, l'estructura de la part del pavelló firal en què se situarà l'escenari reversible, que permetrà la realització d'actes a l'interior o bé a l'exterior, a la gran plaça pública que anirà baixant cap a la vora del riu.









A la imatge inferior, una màquina de l'empresa constructora al costat de les primeres estructures que ja són visibles, i que formaran part del vestíbul d'entrada del pavelló firal, orientada cap al fortí de Tenasses.









Aquestes són les grans bigues que suportaran l'estructura de la coberta, i que ja han començat a arribar al recinte del futur pavelló firal de Remolins.









Una màquina retira una de les plaques de l'encofrat de formigó.

Fem-nos-ho mirar (contenidors nous, muntanyes de bosses)

L'Ajuntament de Tortosa i l'empresa Cespa han realitzat durant el cap de setmana la substitució de tots els contenidors d'escombraries per 372 contenidors nous, amb una capacitat que triplica l'anterior i un pedal que facilita la seua obertura. La implantació del nou model de contenidors, emmarcada en l'entrada en funcionament del nou servei municial de neteja viària i recollida de les escombraries, també ha representat alguns canvis d'emplaçament, per facilitar que els contenidors puguin ser carregats pels nous camions, que són de càrrega lateral. Això ha provocat que alguns veïns incívics hagin acumulat les bosses de la brossa en els diferents llocs que ocupaven els antics contenidors, en lloc de caminar només uns metres més. Alguns fins i tot ho justificaven, en els comentaris a les botigues: "Tota la vida hem tingut el contenidor al costat de casa. Per què hem de caminar ara fins a l'altra punta del carrer?" Fem-nos-ho mirar, tortosins i tortosines... Som una societat malalta.

Degustació del món ídix a l'EntreCultures

Confesso que sempre he tingut una relació sentimental molt especial amb la història i la cultura del poble jueu de la diàspora, potser tant o més intensa que amb el drama de l'holocaust, i que això em fa observar el conflicte palestí amb una certa tebior... M'interessen molt més Kafka, Primo Levi, Woody Allen i Superman (que amb Jesús de Natzaret és la gran aportació jueva a la cultura universal, en realitat el veritable Messies que ha de salvar la humanitat i ens dóna esperança) que Sharon i el seu mur de la vergonya. No veig la creació d'Israel com un favor a una nació sense estat, sinó com una trampa de la comunitat internacional, històricament antisemita, que va aprofitar la situació per provocar als jueus i als àrabs un altre gran problema comú i mantenir la seua influència sobre una zona del planeta en què ja hi havia molts interessos econòmics. Diumenge a la tarda, el festival EntreCultures ens va oferir una degustació del folclore ídix, amb l'actuació de l'actriu i cantant israeliana Esti Svidensky. Pel seu sentit de l'humor, expressivitat i coneixement de la música tradicional jueva, vaig definir-la com una barreja de Lloll Bertran i Maria del Mar Bonet de la cançó ídix. A l'actuació, que van seguir un centenar de persones, Svidensky va superar la barrera de la llengua comentant les cançons en anglès, i el mateix director del festival, Ricard Salvat, també s'encarregava de fer la traducció al català. La cantant de Haifa va admetre que només va saber valorar l'ídix quan ja estudiava a la universitat, ja que la creació de l'Estat d'Israel i l'adopció oficial de l'hebreu va representar l'arraconament de la llengua que havia mantingut la tradició durant segles de diàspora. «La llengua era com una casa per als que no tenien pàtria, però després l'ídix s'associava al desastre del poble jueu, i ara ja només la parla la gent gran», va recordar Svidensky. La cantant va dibuixar el caràcter jueu a través de la lletra de les cançons, i va arrencar les rialles del públic amb una afirmació terrible: «Les mares ídix són les més protectores del món, perquè una mare jueva no deixa que el seu fill marxi a la guerra sense emportar-se el jersei.» La veu potent de Svidensky només estava acompanyada per un piano i una guitarra en algunes cançons, que evocaven el món melangiós i purità de Yentl, el musical de Barbra Streisand. «L'amor jueu és com un menjar vegetarià», va afirmar Svidensky, que també va deixar que un dels seus acompanyants interpretés una cançó amorosa en ladí, el castellà antic dels jueus expulsats de Sepharad. Una cançó que ja havia sentit fa uns mesos, en el documental "Los judíos en España", que vaig veure a Canal de Historia, i en què crec que cantava el mateix noi que l'altre dia acompanyava Svidensky.

Tortosa avança l'acabament del pavelló firal de Remolins al setembre del 2006


Les obres agafaran impuls amb el muntatge de l'estructura i la coberta, que serà enjardinada

L'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va acompanyar ahir l'arquitecte argentí Mario Corea en una visita a les obres del nou pavelló firal, que podria estar enllestit durant la segona meitat del 2006. De fet, Corea va precisar que fins ara ja han executat el 20% del pressupost, però que durant els pròxims mesos les obres agafaran un impuls important, amb el muntatge de l'estructura i la construcció de la coberta. De fet, l'arquitecte va explicar que canviaran el projecte original de la coberta, per condicionar-la com una zona enjardinada. Per la seua banda, Sabaté va garantir la viabilitat del pla de finançament.Tant Sabaté com l'arquitecte del pavelló firal van destacar que les obres es desenvolupen a un ritme satisfactori, i van poder constatar sobre el terreny que la constructora Lubasa ja ha executat un 20% del projecte. De fet, l'empresa ja ha realitzat tots els fonaments i ha començat a pujar l'estructura de formigó del vestíbul i la part de l'escenari reversible de l'equipament, cosa que permet entreveure les grans dimensions que tindrà el pavelló. En aquest sentit, l'argentí Mario Corea va concretar que durant els pròxims mesos l'obra agafarà un impuls important, perquè ja els han començat a arribar les peces de l'estructura i les grans bigues de la coberta, que podran muntar amb unes grues especials «en molt poc temps». De fet, l'arquitecte va remarcar que la coberta podria estar construïda cap als mesos d'abril i maig del 2006, i que les obres del pavelló, amb un accés encara provisional, podrien estar enllestides al setembre.Corea va reiterar que el ritme de les obres és el correcte, i que el més difícil ha estat l'excavació dels fonaments, que han de ser molt profunds per suportar l'estructura monumental del pavelló, que tindrà uns 7.500 metres quadrats. En aquesta línia, l'arquitecte va remarcar la qualitat del formigó i el bon treball que està fent l'empresa subcontractada per construir l'estructura del pavelló, «que és la mateixa que va fer l'estació del tren de gran velocitat de Saragossa». Finalment, Corea va detallar que la coberta serà del tipus enjardinada, per fer un aïllament ecològic, aprofitar l'aigua de la pluja i aconseguir una millor climatització del pavelló firal.

«El pavelló sempre ha tingut un pla de finançament»

L'alcalde Joan Sabaté va rebutjar qualsevol polèmica sobre el pla de finançament del pavelló firal, que costarà uns 6,7 milions d'euros. Sabaté va remarcar que el pavelló «sempre ha tingut pla de finançament, encara que no siga definitiu». A més, l'alcalde va afegir que el pavelló estarà acabat la segona meitat del 2006 amb un accés provisional, que després caldrà reordenar amb una rotonda vinculada al projecte del tercer pont viari i una gran zona d'aparcaments. De fet, el regidor d'Urbanisme, José Martín, va recordar que els aparcaments ocuparan una finca que l'Ajuntament obtindrà a partir d'un pla parcial. Martín i l'arquitecte també van explicar que el recinte firal, amb un total de 35.000 metres quadrats, estarà connectat al parc de la Fira amb un conjunt de ponts per a vianants que travessaran la riera de Remolins. Sabaté va afegir que el recinte firal tindrà continuïtat amb el parc i amb el centre cultural L'Escorxador, i va recordar que el projecte respon a un model de ciutat per recuperar la centralitat del nucli antic.

El Punt (22-11-05)

21 de novembre del 2005

Batea homenatja per sorpesa els Quicos

El poble de Batea va agafar per sorpesa a Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i va fer-los un emotiu homenatge dissabte al vespre. Va ser aprofitant l'actuació del grup a la inauguració de les noves instal·lacions del celler cooperatiu de Batea. Els socis de la cooperativa van nomenar els Quicos ambaixadors dels vins bateans. La raó del nomenament és la cançó "No et puja al cap, que et puja al cor, lo vi de Batea", que els Quicos han popularitzat durant tretze anys. El grup ebrenc va respondre amb la jota
"Hem vingut aquí al celler
com a senzills cantadors,
però vostès per sorpresa
mos han fet ambaixadors
d'este bon vi de Batea
del que en som admiradors".

Les carreteres fan que la Terra Alta siga l'única comarca de l'Ebre que rep més diners

El pressupost de la Generalitat per al 2006 també destina partides importants al regadiu i a la conservació del patrimoni

La Terra Alta és l'única comarca de la regió de l'Ebre que el 2006 rebrà més diners del pressupost de la Generalitat. Així, mentre que les inversions reals del 2005 a la Terra Alta estaven quantificades en 9,6 milions d'euros, la mateixa comarca podria rebre l'any que ve més de 16,3 milions d'euros, el que representa un increment del 68,88%. De fet, durant la presentació del pressupost, el delegat del govern a l'Ebre ja va argumentar que la Terra Alta necessitava un tractament especial. Lluís Salvadó va explicar que l'esforç inversor a la Terra Alta respon a la voluntat per reequilibrar el propi territori, i que els 16,3 milions serviran per continuar impulsant el regadiu i la millora de la xarxa viària. Les carreteres concentren la majoria de les inversions.

Si comparem les inversions del 2005 amb les que la Generalitat preveu per a l'any que ve a les Terres de l'Ebre, les dades constaten que mentre que al Baix Ebre, el Montsià i la Ribera d'Ebre es redueixen, a la Terra Alta les inversions reals s'incrementen més d'un 68%. Això afavorirà que la Terra Alta deixi de ser el 2006 la comarca ebrenca que rep menys diners de la Generalitat, ja que els seus 16,3 milions d'euros superaran per primera vegada els 12,2 milions que tindran a la Ribera d'Ebre. El delegat Lluís Salvadó va aprofitar la presentació del pressupost, fa uns dies, per recordar que la Terra Alta necessita un tractament especial, per aconseguir també un «reequilibri» dins del mateix territori. Salvadó també va recordar que la Terra Alta és la comarca que sempre té un creixement més baix, i que també té unes infraestructures més deficients. Per això, bona part dels 16,3 milions es destinaran a capgirar la situació de la Terra Alta, amb un fort impuls al projecte de regadiu i amb la millora de la xarxa viària.Entre les diferents inversions, hi destaquen les partides per a les obres al camí rural de Gandesa i Batea (340.000 euros), el condicionament de la carretera C-221 entre Batea i l'Aragó (393.000 euros), i la millora del ferm de la carretera N-230B entre Prat de Comte i el Pinell de Brai (736.000 euros). Però sobretot cal remarcar les dues primeres partides (de 4,3 milions d'euros i 251.000 euros) per al condicionament de la carretera entre Horta de Sant Joan i l'eix de l'Ebre, a l'altura de Xerta. El projecte ha estat llargament reivindicat al conjunt del territori, i costarà un global de 30 milions d'euros.

Habitatge, educació, indústria i patrimoni

En el cas de la Terra Alta, el pressupost de la Generalitat per al 2006 també dedicarà una atenció especial a les polítiques socials, amb inversions en cultura, educació, salut i benestar i família. Els habitatges tutelats i el centre de dia de Gandesa rebran 157.776 euros, i a la capital comarcal també arribaran 203.000 euros per al CEIP Puig i Caballer. El Departament de Política Territorial preveu destinar 643.215 per construir 18 habitatges a Horta de Sant Joan, així com 207.245 euros per a la cooperativa modernista de Pinell de Brai. El mateix departament també farà altres inversions en patrimoni cultural, com la restauració de l'església de Sant Pere, a Corbera d'Ebre (207.241 euros), i la rehabilitació de la plaça major d'Arnes (180.798 euros). També a Arnes, Política Territorial destinarà més de 100.000 euros a l'actuació urbanística Plana del Riu. Bot també rebrà 340.000 euros per a la primera fase de l'actuació Les Forques, i es beneficiarà de la millora de la carretera fins a Horta de Sant Joan (559.000 euros). D'altra banda, en l'apartat d'inversions no comarcalitzades, la Terra Alta participarà d'una de les actuacions més importants en creació de sòl industrial, gràcies als més de 2 milions d'euros del polígon de Camposines, a la Fatarella, que un grup de municipis terraltins promouen amb poblacions del nord de la Ribera d'Ebre. El govern també preveu més d'1,2 milions d'euros per reforçar el ferm de la C-12B entre la Fatarella i Ascó.

Aigua per al camp

La continuació de les obres del reg oriental i els nous regadius de la Terra Alta, amb una inversió total que supera els 7 milions d'euros, acumulen bona part del pressupost de la Generalitat a la comarca. De fet, Agricultura només destinarà una quantitat tan elevada (3,5 milions) en els primers treballs del canal de reg Xerta-Sénia, que comparteixen dues comarques, el Baix Ebre i el Montsià. D'altra banda, el Departament de Medi Ambient i Habitatge invertirà 410.659 euros per obrir una oficina comarcal a Gandesa.

El Punt (21-11-05)

20 de novembre del 2005

Carreteres reformarà les travesseres del nucli urbà de Tortosa els pròxims dos anys

El compromís inclou les avingudes de la Generalitat i de Felip Pedrell, l'antiga carretera de València i la carretera de Roquetes

La Generalitat assumirà els pròxims dos anys el condicionament dels trams de carretera que són de la seva titularitat i que travessen el nucli urbà de Tortosa, amb l'objectiu de cedir les competències a l'Ajuntament més endavant. El regidor d'Urbanisme, José Martín, que s'ha reunit recentment amb el director general de Carreteres, va detallar que Jordi Follia es va comprometre a executar la millora del paviment de tota l'avinguda de la Generalitat i de l'antiga carretera de València, entre el complex de l'antiga Central Lletera Tortosina i la connexió amb l'eix de l'Ebre. La millora de la carretera de Roquetes començarà a la primavera, però l'avinguda Felip Pedrell necessita una intervenció integral que s'executarà al 2007.

El regidor d'Urbanisme va remarcar que a la reunió amb Follia també hi va participar el delegat de Carreteres a les Terres de l'Ebre, Lluís Lacruz, amb l'objectiu de repassar la situació dels trams de via que encara són de titularitat autonòmica i que travessen el nucli urbà de Tortosa. José Martín va recordar que el compromís assolit és la culminació d'un conveni que van signar la Generalitat i l'Ajuntament a principi dels anys noranta, i a partir del qual l'executiu català retornava a la ciutat els trams de les vies que ja no funcionaven com a carreteres. «Només hi havia una condició, i és que la Generalitat havia d'arreglar primer les carreteres, perquè el consistori no hagués d'assumir la reforma d'unes infraestructures que estan en molt mal estat», va afegir Martín.En la mateixa línia, el regidor d'Urbanisme va concretar que l'any 2006 la Direcció General de Carreteres preveu emprendre la millora de l'antiga carretera de València, al tram comprès entre les instal·lacions de l'antiga Central Lletera Tortosina i la connexió amb l'eix de l'Ebre (C-12). Una via fonamental per al futur desenvolupament del sector de l'horta de Sant Vicent, en què l'Ajuntament ha previst un pla parcial amb 1.450 habitatges, un hotel, el centre lúdic i comercial de Ferreries i un equipament social. D'altra banda, Carreteres també preveu la reforma d'un tram del carrer València, també al barri de Ferreries, a la cruïlla entre l'avinguda de Colom i la rambla de Catalunya. Les obres també es farien durant el 2006, així com la millora del ferm de la principal artèria viària de la ciutat, ja que Carreteres repavimentarà tota l'avinguda de la Generalitat, entre el pont de l'Estat i la plaça del Bimil·lenari.

Desacord sobre el traçat de la variant de l'eix de l'Ebre

L'únic punt de desacord entre l'Ajuntament de Tortosa i la Direcció General de Carreteres és el traçat de la variant de l'eix de l'Ebre (C-12) per l'oest del nucli urbà. El regidor José Martín va explicar que Carreteres aposta per un traçat paral·lel al canal de la Dreta, que salvaria Roquetes i Jesús però no el sector residencial del Canalet, una zona que Tortosa acaba de declarar sòl urbà en el nou pla d'ordenació urbana municipal. Per contra, en la proposta de l'Ajuntament, recollida en el mateix pla i també pel consistori de Roquetes en el seu planejament, es pretén allunyar el traçat encara més cap a l'oest i fer que la variant vaja resseguint el canal Xerta-Sénia. Però Carreteres considera que l'eix de l'Ebre s'allunyaria massa del nucli urbà de Tortosa.

La rotonda de l'hospital estarà lligada a la circumval·lació

El regidor d'Urbanisme va treure importància a l'última polèmica sobre el pressupost final de la rotonda d'accés a l'hospital, a la carretera Simpàtica, que podria costar entre 600.000 i 720.000 euros. José Martín va remarcar que l'obra ha de canalitzar les aigües pluvials cap al barranc del Rastre, soterrar tots els serveis i tenir bona il·luminació, així com ser «una peça clau» per al futur vial de circumval·lació per l'est. Martín va afegir que la rotonda reordenarà el sector i connectarà amb el nou accés al barri de Santa Clara i amb el futur vial d'accés al campus de la URV, al barri del Rastre.

El Punt (20-11-05)

19 de novembre del 2005

Nadal afirma que l'autovia Tortosa-l'Aldea serà del tot operativa dissabte que ve


L'última fase de les obres ha durat dos anys, tot i que només afecta un tram de cinc quilòmetres

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va visitar ahir les obres de l'última fase de l'autovia Tortosa-l'Aldea, que segons les previsions de la Generalitat podria ser totalment operativa dissabte de la setmana que ve. El desdoblament de la C-42 ha hagut de superar onze anys de tràmits, complicacions i retards. En realitat, l'última fase de les obres només han afectat un tram de cinc quilòmetres, però van començar ara fa dos anys i han representat una inversió de 17,6 milions d'euros. Nadal també va ser a Tortosa per signar el conveni del pla integral del nucli antic (Pincat).

La visita del conseller Nadal a les obres de l'autovia Tortosa-l'Aldea va servir per obrir al trànsit el pont que serveix per enllaçar la C-42 amb la pedania de Campredó i el polígon industrial Baix Ebre. Nadal va recordar el seu compromís perquè l'autovia estigués completament acabada abans del 30 de novembre, i va remarcar que les obres ja podrien estar enllestides si no fos per les pluges dels últims dies, que han retardat els treballs. El conseller va reconèixer que el projecte ha durat massa temps, i va calcular que els 11 quilòmetres d'autovia que separen Tortosa i l'Aldea han costat 11 anys, «a quilòmetre per any». Amb tot, Nadal va destacar l'«acceleració» que han experimentat les obres durant els últims mesos, ja que la Generalitat no podia permetre que els treballs s'eternitzessin durant molt més temps, per «martiri i risc» dels ciutadans de la comarca. En aquest sentit, el conseller va garantir que l'autovia serà totalment operativa dissabte de la setmana que ve. «Hem d'aconseguir que deixem de veure d'una vegada els camions, els cons, les excavadores i la gent de les empreses», va concloure.De fet, Nadal va afirmar que no hi haurà inauguració oficial de les obres de l'autovia, i que per això ahir va trucar al contractista i al director general de Carreteres per advertir-los que dissabte comprovarà «en persona» que l'autovia ja està acabada. La nova carretera té una amplada de 20 metres, amb dues calçades amb dos carrils, vorals exteriors d'1,5 metres, vorals interiors d'un metre i una mitjana de tres metres. El projecte també inclou camins de servei paral·lels a la carretera que permeten l'accés a les finques, al camí de Font de Quinto, a l'enllaç de Sant Onofre i a la rotonda de l'Aldea.

Carreteres de la Terra Alta, pont de Deltebre i futur aeroport

Joaquim Nadal també va destacar alguns dels compromisos de la Generalitat, com el desdoblament de l'eix de l'Ebre (C-12) previst al pla d'infraestructures del transport que el govern català aprovarà el 2006. El conseller també va remarcar que durant el 2006 s'impulsarà el projecte de millora de la carretera de Batea fins a la frontera de l'Aragó, així com la reforma integral de la carretera entre Horta de Sant Joan i la C-12, a Xerta. El conseller també va repassar els tràmits de la carretera Amposta-Freginals i del pont entre Sant Jaume d'Enveja i Deltebre, però encara no va definir en quin municipi es farà el futur aeroport regional. Nadal només va explicar que s'està buscant el millor emplaçament en el triangle comprès entre Tortosa, Roquetes i l'Aldea.

«El Pincat ha d'obrir la tripa del nucli antic»

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, van signar ahir el conveni del pla integral del nucli antic (Pincat), un projecte que s'emmarca en els ajuts previstos a la segona convocatòria de la llei de barris de la Generalitat. A l'acte van assistir-hi el delegat del govern a l'Ebre, Lluís Salvadó; el vicepresident de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece), Miquel Castelló, i l'alcalde de l'Aldea, Daniel Andreu, que també havia participat en el seguici del conseller durant la visita a les obres de l'autovia. A més, la signatura del conveni del Pincat, que representa una inversió global de 18,9 milions d'euros per recuperar el nucli històric, també va reunir representants de tots els grups municipals, amb l'única absència d'ERC. Sabaté va reiterar que Tortosa no hauria pogut afrontar mai la recuperació del nucli antic sense el suport de les administracions superiors, i va admetre que la subvenció de la llei de barris serà ben rebuda, «com aigua de maig». L'alcalde va concretar que l'Ajuntament ja ha rebut els primers diners, i que també ha començat les primeres actuacions del Pincat, com les obres d'obertura del barri de Santa Clara per la part alta i l'expropiació de les cases de davant de la Catedral. Finalment, Sabaté també va agrair l'aposta de la Generalitat per implantar les delegacions al nucli antic, i va recordar la voluntat de l'Ajuntament d'aconseguir també la instal·lació del campus de la Universitat Rovira i Virgili (URV). De fet, el conseller Nadal va afirmar que la implantació del campus al complex dels Josepets podria ser una actuació «estratègica», que revitalitzaria el nucli antic, com a complement del Pincat. Nadal, que va convidar la resta de municipis ebrencs a participar en la tercera convocatòria dels ajuts, va sentenciar que el Pincat «ha d'obrir primer la tripa del nucli antic per canviar-li la pell».

El Punt (19-11-05)

La Ribera serà la comarca de l'Ebre amb menys inversions el 2006, tot i l'«efecte Flix»

La nova residència flixenca, els polígons i les actuacions culturals comparteixen partides amb les millores de la C-12

Flix s'emporta la inversió més gran de les previstes al pressupost de la Generalitat del 2006 a la Ribera d'Ebre, en part gràcies al projecte de la residència per a la gent gran i el centre de dia, que acumularà 3,4 milions d'euros. En total, el govern català preveu invertir poc més de 12,2 milions d'euros a la Ribera, una xifra que la converteix en la comarca de les Terres de l'Ebre amb menys inversions directes, darrere de la Terra Alta (16,3 milions). Altres projectes importants seran el cens emfitèutic de l'hospital de Móra d'Ebre (2,5 milions) i el reforçament del ferm de l'eix de l'Ebre (C-12) entre Ascó i Flix. També destaquen les actuacions en l'àmbit del patrimoni, com les millores al castell de Miravet (630.000 euros).

En el pressupost del 2005, la Generalitat destinava més de 16,3 milions d'euros a la Ribera d'Ebre. Però el de l'any passat era el primer pressupost que el govern català feia després de la gran alarma que al setembre del 2004 van generar els informes sobre la muntanya de residus tòxics i radioactius que s'acumulen al pantà de Flix. Al pressupost del 2006, ja amb l'efecte Flix força desinflat -les administracions han compromès uns 100 milions d'euros per extreure els residus-, la Ribera serà la comarca de les Terres de l'Ebre que rebrà menys diners, fins i tot darrere de la Terra Alta (16,3 milions). Concretament, el govern tripartit només ha previst destinar-hi 12.238.574 euros en inversions reals.Més d'una quarta part del pressupost del govern català per a la Ribera d'Ebre anirà a parar a la nova residència per a la gent gran i el centre de dia de Flix (3,4 milions), una inversió anunciada pel conseller en cap, Josep Bargalló, quan l'alarma per la contaminació de l'embassament encara tenia molta força. Flix també té altres partides compromeses, com la rehabilitació del castell (180.000 euros), la segona fase del polígon industrial La Ventonella (250.784 euros) i una obra molt esperada: la millora de la cruïlla que dóna accés a l'eix de l'Ebre (C-12), que té una dotació de 217.317 euros. El municipi governat per Pere Muñoz (ERC-AM) també es veu beneficiat per una altra obra a l'eix de l'Ebre, el reforçament del ferm de la C-12 entre Ascó i Flix (1,3 milions d'euros). El Departament de Política Territorial i Obres Públiques també destinarà 854.000 euros al condicionament del tram de la C-12 entre Garcia i Ascó.

Actuacions industrials i conservació del patrimoni

L'alarma sobre el pantà de Flix va tornar a evidenciar la dependència de la Ribera d'Ebre respecte de la planta d'Erkimia i la central nuclear d'Ascó. La Generalitat ha treballat amb l'Ajuntament perquè Flix tinga un nou polígon industrial, de caràcter públic, per al qual l'Incasol ja ha adquirit terrenys. Un polígon en què es preveu fer un centre tecnològic especialitzat en el tractament dels residus i els processos de descontaminació. És en aquest context que el pressupost de la Generalitat per al 2006 preveu una partida de 250.884 euros per a la segona fase del polígon flixenc de La Ventonella. A més, el govern català també destina 540.547 euros per al polígon industrial del Molló, que diferents municipis del sud de la Ribera d'Ebre impulsen en terrenys de Móra la Nova i Tivissa. Però a part d'aquestes dues actuacions el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha previst una altra partida molt important, de més de 2 milions d'euros, per al nou polígon industrial de Camposines, en què estaran consorciats municipis del nord de la Ribera d'Ebre i de la Terra Alta. D'altra banda, la Generalitat també ha reservat 180.000 euros per restaurar el castell de Flix, i 630.000 euros més per finançar noves millores al castell templer de Miravet. Les inversions en cultura i conservació del patrimoni continuen amb l'arxiu comarcal, a Móra d'Ebre (432.728 euros), i la restauració del poblat ibèric de Sant Miquel de Vinebre (93.223 euros).

Reforma de la residència Natzaret de Móra d'Ebre

Al marge de la construcció de la nova residència i centre de dia de Flix, la Generalitat també ha inclòs al pressupost del 2006 una partida de 590.000 euros per remodelar la residència Natzaret, de Móra d'Ebre. Encara no hi ha projecte definitiu, però els treballs inclouran l'adequació de les finestres i la substitució de tots els banys de les habitacions, així com l'adaptació de les cambres a l'actual normativa d'accessibilitat. El centre Natzaret és de titularitat pública i té una capacitat de 80 places de residència i 10 places de centre de dia. Per la seua banda, la residència de Flix tindrà 100 places de residència i 20 de centre de dia, i permetrà recuperar les antigues escoles, un edifici racionalista alemany de l'any 1917.

El Punt (19-11-05)

18 de novembre del 2005

freak-Ebre! recomana un interessant documental del 33 sobre Franco

Estos dies m'ha tocat enquestar joves de menys de 25 anys i preguntar-los qui era Franco. M'he trobat tot tipo de respotes, des de "un dictador superdolentíssim" a "un dictador que va governar a l'època dels anys seixanta, quan ma mare tenia 16 anys". El panorama és desesperant, perquè fins i tot una xiqueta va dir-me que no sabia ben bé qui era Franco. El nom li sonava, però encara no l'havien donat a Història. Per això, ja que l'escola no acaba de funcionar, res millor que la televisió per aprendre (com tota la vida). Aquesta és la fitxa del documental que emet aquesta nit el canal 33, a les 22, 30 h., una mica abans de l'anime Evangelion, la fi (00,31 h.).

Divendres, a les 22.30, al 33
UNA BIOGRAFIA VISUAL DE FRANCO, DIVENDRES A "EL DOCUMENTAL"
Divendres, a "El documental", veurem un treball que pretén convertir-se en la biografia visual de qui va ser dictador a Espanya durant un dels períodes més foscos de la història."Franco, el sentinella d'Occident" és una aproximació en clau personal a la figura que va governar Espanya durant 40 anys amb mà de ferro. Quan es compleixen 30 anys de la mort de Francisco Franco Bahamontes, "El documental" emet aquest treball, que pretén convertir-se en la biografia visual de referència de qui va ser dictador a Espanya durant un dels períodes més foscos de la seva història. Destacats biògrafs, historiadors, col·laboradors i testimonis de personatges que el van conèixer comenten les anècdotes i els principals moments de la seva biografia personal. Aquesta completa reconstrucció històrica del personatge, il·lustrada amb material d'arxiu poc conegut i fotografies d'època, és fruit d'una coproducció entre TVC, Sagrera TV S.A., Canal de Historia i Arte amb la col·laboració de l'ICIC. Aquest documental està dirigit i escrit per Jaume Serra i Iñaki Iriarte. La fotografia va a càrrec de Xavier Gil i la música original de Jaume Carreras. Ángel Custodio i Juan Carlos de la Hoz s'han encarregat de les tasques de producció, i Pablo Bujosa de les de documentació.

freak-ebre.blogspot.com/

El partit Unión Valenciana reclama el desmembrament del bisbat de Tortosa


Segons va informar l'agència Europa Press, Unión Valenciana va reclamar ahir a la Santa Seu l'immediat nomenament d'un bisbe per a la diòcesi de Sogorb-Castelló, davant el recent comiat de Juan Antonio Reig Pla com a titular d'aquest districte eclesiàstic, ja que fa poc va ser designat per ocupar la diòcesi de Cartagena (Múrcia). El partit també va instar la Generalitat Valenciana a "aprofitar" aquesta situació per negociar amb el Vaticà "l'adequació dels límits eclesiàstics amb els civils i polítics". Segons van indicar, "hem de recordar que en aquests moments alguns pobles valencians formen part de la seu de Tortosa". En aquest sentit, el president d'Unión Valenciana a la Plana Alta, Gonzalo Romero, va afirmar: "No trobem lògic que algunes localitats valencianes de l'actual província de Castelló hagin de rebre documentació en català, per ser la llengua vehicular de la diòcesi de Tortosa, podent rebre-la en valencià". Romero també va manifestar que la falta de coincidència d'aquests límits produeix interferències en el discurs oficial de l'Església, i va posar com a exemple el conflicte per l'aigua, en què municipis com Peníscola, Morella, Benicarló, Càlig o Vinaròs, entre d'altres, "van haver d'escoltar un discurs contrari al transvasament de l'Ebre, quan era una reivindicació bàsica sol·licitada per totes aquestes poblacions". Finalment, Unión Valenciana va recordar que Catalunya està negociant la creació d'una conferència episcopal pròpia, "cosa que suposaria que molts pobles valencians sortissin de la Conferència Episcopal Espanyola, deslligant-se de la resta del poble valencià". Al marge d'aquest "desmembrament" entre valencians, la creació d'una conferència episcopal catalana representaria, segons Unión Valenciana, que "part del patrimoni religiós valencià seria gestionat per Catalunya". Finalment, Romero va concloure que "no seria la primera vegada que des de Catalunya, amb aquesta justificació, han intentat emportar-se alguna obra sacra".

Turespaña anuncia que invertirà 1,9 milions d'euros en la restauració i consolidació de la muralla de Tortosa

Fa més de tres anys que el mur de la Suda i les escales de la Catedral estan ensorrats

La societat estatal Turespaña va anunciar ahir que preveu invertir 1,9 milions d'euros en les obres de consolidació i restauració de les muralles del parador de Tortosa. Les primeres muralles són del segle X, i sobre aquesta estructura defensiva van construir-se unes altres muralles en segles posteriors, les últimes durant el segle XVIII. Els talussos de la muralla van cedir a causa dels forts aiguats del maig del 2002, la mateixa pluja que també va provocar l'ensorrament de les escales de la Catedral tortosina. L'esllavissament de la muralla va afectar la carretera d'accés al parador de la Suda.

Si dimecres es feia públic el compromís de la Generalitat per finançar la recuperació de les escales de la catedral de Tortosa, ahir la societat estatal Turespaña va anunciar que destinarà 1,9 milions d'euros per consolidar i restaurar la muralla del parador del castell de la Suda. De fet, tant l'ensorrament de les escales de la Catedral com l'esllavissament del talús de la muralla van ser conseqüència de les fortes i persistents pluges que van caure els primers dies del maig del 2002. En el cas de la muralla, van ensorrar-se uns trenta metres lineals del mur del portal de la Bassa, i les runes impedien totalment l'accés al parador des dels barris de Remolins i del Rastre, les dues entrades més habituals al castell de la Suda. De fet, per garantir la seguretat va ser necessari l'enderrocament parcial de la muralla que encara no havia cedit.El parador va quedar pràcticament incomunicat, amb un únic accés pel carrer Sant Felip Neri i la pujada del Castell, una via que en els trams més amples fa poc més de cinc metres. Però el més greu és que aquest tram de la muralla del segle XVIII ja havia estat restaurada el 1999, amb motiu d'una actuació conjunta del Ministeri de Cultura i de la Generalitat. Amb tot, l'Ajuntament va saber veure el costat positiu de l'incident, ja que l'esllavissament va deixar al descobert un tram de la muralla andalusina, que havia quedat amagada. Dos anys després, al maig del 2004, Turespaña va executar unes obres provisionals amb caràcter d'urgència, ja que els testimonis instal·lats a la muralla havien detectat alguns moviments a l'esquerda. L'actuació va consistir en la construcció d'una gran bastida metàl·lica amb una base de formigó, amb l'objectiu d'apuntalar la muralla. En aquell moment, els tècnics de Turespaña ja van avançar que les obres definitives d'estabilització podrien executar-se durant el 2005. Siga com siga, l'anunci d'ahir va agafar per sorpresa l'alcalde Joan Sabaté, que va destacar la importància de l'obra, molt necessària tenint en compte la magnitud del tram ensorrat. Turespaña va informar que enguany hi invertirà 300.000 euros, i els altres 1,6 milions durant el 2006.

Conflicte polític per les escales de la Catedral

La polèmica per la reconstrucció de les escales de la catedral de Tortosa va esclatar ahir definitivament. Al matí, el portaveu del grup municipal d'ERC, Lluís Martín, va acompanyar el diputat Pep Andreu per carregar contra la gestió de l'alcalde Joan Sabaté (PSC) en les negociacions per aconseguir el finançament necessari. Martín va acusar Sabaté de torpedinar el treball d'ERC a Madrid, que pretenia que les obres de les escales de la Catedral es paguessin amb l'1% cultural del govern de l'Estat. En aquest sentit, Andreu va detallar que ERC va aconseguir convèncer els socialistes a última hora de dilluns, però que dimarts al matí el diputat tarragoní Francesc Vallès (PSC) li va comunicar que les escales de la Catedral les pagaria Cultura de la Generalitat. «També em va dir que l'endemà, dimecres, l'alcalde de Tortosa havia de fer una roda de premsa per anunciar-ho, amb el bisbe i el director general de Patrimoni», va afegir. Per això, el diputat d'ERC va denunciar que les últimes instruccions de Patrimoni Cultural li havien arribat a través d'un fax, el 28 d'octubre, perquè aconseguís una partida de 800.000 euros per a les escales de la Catedral. «Ja no entenc res», va assegurar Andreu.Però tan «estupefacte» com el diputat d'ERC va declarar-se l'alcalde de Tortosa, que va acusar els republicans de criticar-lo per fer bé la seua feina. Sabaté va explicar que fa més de quinze dies que sabien que la Generalitat pagaria les obres, i que Andreu també ho sabia per una conversa informal que van mantenir a Madrid el dia del debat de l'Estatut. «És igual si les obres les paga Madrid o Barcelona, perquè el més important és que ja hem resolt un problema», va dir. Sabaté també va lamentar que ERC no s'interessés per quin és ara el projecte de l'Ajuntament.

El Punt (18-11-05)

La protesta de Tortosa contra la LOE acaba amb un petit incendi

La concentració d'un centenar d'estudiants dels IES Joaquim Bau i de l'Ebre de Tortosa, que també va aplegar alumnes de l'IES de Roquetes, va acabar amb un petit incendi que va fer necessària la intervenció de la policia local i d'una dotació dels bombers. Els estudiants havien tallat l'avinguda de l'Estadi amb l'objectiu de fer-hi una seguda, una protesta que va facilitar la policia local desviant el trànsit pel carrer Alcanyís, tot i que la concentració no tenia l'autorització pertinent. L'acte es desenvolupava amb total normalitat fins que la policia local va detectar que un grup d'estudiants havia calat foc a una gran caixa de cartró que havien instal·lat en un carret de la compra, i en què es podien llegir-se consignes contra la LOE i el procés de Bolonya. En veure el fum, un policia va acostar-se als portaveus dels estudiants i va advertir que la protesta «havia deixat de ser pacífica». La cosa es va complicar quan els alumnes no van poder apagar el carret de cartrons, ja que el vent revifava les flames. El regidor d'Ensenyament i Esports, Sisco Lahosa, que ahir actuava d'alcalde accidental, va arribar al lloc dels fets quan el carret encara cremava. Lahosa va lamentar el comportament dels «brètols» que havien provocat l'incident, així com les pintades contra la LOE i el PSOE que embrutaven el mur de l'estadi municipal, repintat de nou fa poques setmanes. Un dels portaveus dels estudiants, Andreu Curto, també va lamentar l'incident i va remarcar que es tractava d'un «fet aïllat». Finalment, agents del Cuerpo Nacional de Policía van identificar Curto i altres estudiants.

El Punt (18-11-05)
Per més informació sobre les manifestacions d'estudiants d'ahir, cliqueu aquí.

17 de novembre del 2005

I després de Cuatro, la Sexta

La Sexta és el nou canal de televisió privat en obert, de cobertura estatal, que naixeria de la fusió de Mediapro i Globomedia (en un 80%), i la productora El Terrat, Bainet, Drive i la mexicana Televisa. Si obté la llicència (no se sabrà fins el 15 de desembre, però tot apunta que ho tindrà fàcil), el nou canal podria començar a emetre a l'abril del 2006. La seu del canal estaria a Esplugues de Llobregat (Barcelona), encara que a redacció dels informatius marxaria a Madrid. Si l'arribada de Cuatro (la nova cadena en obert de Sogecable) ha fragmentat les audiències, la posada en funcionament de La Sexta encara alterarà més el share, i més tenint en compte que a partir del 30 de novembre d'enguany han de començar a emetre els diferents canals de la Televisió Digital Terrestre (TDT). També faltarà veure si La Sexta es pareix més a Cuatro o si prefereix acostar-se més al model de televisió que fan Antena3 i Tele5, i sobretot com responen els anunciants i els espectadors. En un principi, La Sexta només es podrà veure en el 70% del territori estatal. Es veurà també a les Terres de l'Ebre, que sempre som els últims en tot?

freak-ebre.blogspot.com/

Tortosa reconstruirà les escales de la Catedral quan s'urbanitzi la nova plaça

L'Ajuntament enderrocarà les cases de l'antiga façana fluvial i agruparà les obres dins del Pincat

La reconstrucció de les escales de la catedral de Tortosa, que van ensorrar-se al maig del 2002 a causa d'uns aiguats, encara haurà d'esperar una mica més. L'Ajuntament, el bisbat de Tortosa i el Departament de Cultura van anunciar ahir que les obres podrien començar per les festes de la Cinta del 2006, perquè ara el criteri és agrupar la recuperació de les escales amb l'enderrocament de les cases de davant de la Catedral i la urbanització d'una gran plaça pública, dues actuacions previstes al pla integral del nucli antic (Pincat). L'alcalde Joan Sabaté va detallar que el primer pas serà la compra o l'expropiació de les cases.
L'Ajuntament de Tortosa ja té una raó més per enderrocar les cases de l'antiga façana fluvial, ja que fins que no vagin a terra no podran començar les obres de recuperació de les escales de la Catedral. L'alcalde Joan Sabaté, el director general de Patrimoni de la Generalitat, Francesc Tarrats, i el bisbe de Tortosa, Xavier Salinas, van comparèixer junts per escenificar l'acord sobre la solució definitiva, que aprofitarà la nova plaça de davant de la Catedral, un projecte previst al Pincat. Sabaté va explicar que ja tenen força avançat el procés expropiatori de les cases, per intervenir-hi durant el 2006. De fet, l'alcalde va afegir que el projecte constructiu de la gran plaça pública, amb la nova escalinata frontal de la Catedral, podria estar enllestit en mig any, perquè les obres puguin començar abans de les festes de la Cinta. Sabaté va concretar que el Departament de Cultura assumirà els 400.000 euros que hauria costat reconstruir les escales, i que la resta del finançament serà a càrrec de l'Ajuntament i del Departament de Política Territorial, a través del conveni de la llei de barris que desenvoluparà el Pincat. «No seria de gaire sentit comú fer una actuació provisional, si després hem de reurbanitzar tot el sector i refer les obres», va argumentar Sabaté.De fet, Salinas va manifestar la conformitat del bisbat de Tortosa amb la solució adoptada, i també va justificar que s'haja descartat una actuació provisional. Amb tot, la participació del bisbat en el projecte serà relativa, ja que es limitarà a la neteja posterior de la façana principal. En aquesta línia, Salinas va explicar que ja han encarregat les noves imatges que posaran a les capelletes buides, i que el bisbat buscarà altres recursos per dignificar la façana, «perquè sense les cases del davant es veurà molt més». Tarrats també va defensar el canvi de plans, i va negar que Cultura estiga renunciant a finançar la restauració de les escales amb l'1% cultural de l'Estat.

El Punt (17-11-05)

Tortosa ja té a punt la revolució en el servei de neteja viària i recollida de la brossa


L'Ajuntament presenta les noves dotacions i diumenge començarà a instal·lar 372 contenidors

L'Ajuntament de Tortosa va presentar ahir les noves dotacions del servei municipal de neteja viària i recollida de les escombraries, que començarà a implantar-se durant el cap de setmana. El servei va tornar a ser adjudicat a l'empresa Cespa per 1,89 milions d'euros anuals, però el nou contracte estableix una sèrie de millores, com la renovació de tots els vehicles i la instal·lació de 372 contenidors nous, amb una capacitat que triplica l'actual i un pedal que facilitarà la seua obertura. Altres novetats són els camions de càrrega lateral i nous mitjans mecànics, que permetran reestructurar la plantilla i ampliar el servei.
L'alcalde Joan Sabaté i la regidora de Serveis, Dolors López, van presentar ahir el nou servei de neteja i recollida d'escombraries de Tortosa, que l'empresa Cespa posarà en funcionament a partir de diumenge. La materialització del nou contracte, a partir del qual l'Ajuntament destinarà cada any 260.000 euros més per a la neteja de la ciutat, comporta la renovació de tots els vehicles, mitjans tècnics i contenidors d'escombraries. Sabaté va explicar que la principal novetat és la implantació de camions de càrrega lateral, equipats amb un ordinador que permet que el conductor realitzi totes les tasques des de la cabina. Fins ara, dos operaris havien de moure i enganxar els contenidors als camions. Per tant, el nou sistema serà més ràpid i facilitarà la reestructuració de la plantilla de Cespa, que té 45 treballadors. De fet, Sabaté va concretar que s'incrementaran els efectius dedicats a la neteja viària, i que el servei s'ampliarà als set dies de la setmana. En aquesta línia, la regidora de Serveis va explicar que també es crearà una brigada d'intervenció immediata, «que actuarà en casos d'emergència sense haver de destorbar el servei ordinari». López va afegir que també hi haurà un número de telèfon d'urgències, així com un nou servei de recollida a domicili de mobles i electrodomèstics vells, que la brigada s'emportarà a la deixalleria. Finalment, la regidora va anunciar que durant el 2006 començarà el soterrament d'un total de 13 contenidors en tota la ciutat, 7 dels quals estaran al nucli antic. Segons López, la resta de contenidors se soterraran més endavant, «però és un projecte encara en estudi».

Més mitjans i nova imatge del servei, Nett

El nou servei preveu la instal·lació anual de 30 papereres noves i de 25 papereres amb bosses expenedores en zones verdes i parcs infantils, per fomentar la recollida d'excrements de mascotes. La flota de vehicles estarà formada per tres camions contenidors, un camió rentacontenidors, un camió satèl·lit, un camió recollidor i compactador de cartrons, un camió recollidor de restes vegetals, quatre escombradores mecàniques, una fregadora, una netejadora, dos hidronetejadors, una petita retroexcavadora, carretons de neteja, vehicles d'inspecció i bufadors, motoserres i desbrossadores. Tots els vehicles tindran un sistema GPS per conèixer a temps real la ruta i eficàcia de cada servei, i estaran identificats amb la nova imatge Nett (Netegem Tortosa), amb què l'Ajuntament també preveu conscienciar els ciutadans.

El Punt (17-11-05)

16 de novembre del 2005

Amposta organitza les II Jornades de Tecnologies de la Informació i la Comunicació de les Terres de l'Ebre

La Marfanta us informa sobre l'organització de les II Jornades a Amposta de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) de les Terres de l’Ebre, unes xerrades obertes a tothom sobre les diverses disciplines de les TIC. El període d'inscripció s'obre el 20 de novembre fins el 3 de desembre al migdia. La inscripció és gratuïta i es realitzarà des d'aquest web. Les places són limitades. S'emetrà certificats d'assistència si es realitza la inscripció prèvia, que els podeu utilitzar per exemple per adjuntar al currículum.
Àtic2ª aconsegueix reunir sota el mateix sostre a importants experts de les TIC amb una programació extensa i selecta de temes tan variats com d’avantguarda, des d’un llenguatge proper a tots els ciutadans i ciutadanes. Serà els dies 4 i 6 de desembre, en el marc de la Fira de Mostres d’Amposta. El programa comprèn una variada oferta temàtica, on s’explicarà desde què fa el teu fill a internet, a com composar música amb l'ordinador de casa, passant, fins i tot, per conèixer com innovar la teva empresa o com saber a través d’Internet què passa arreu de Catalunya en aquell precís instant.
La Fira d’Amposta s’anuncia com a ramadera i de maquinaria agrícola , però amb el pas del temps aquest sector ha anat perdent protagonisme. La Fira és en aquest moments multisectorial amb la convergència de tots els sectors econòmics, des de l’automoció fins a la informàtica. L’evolució de la Fira és un signe evident del dinamisme propi d’un territori mudable i en contínua transformació, com és les Terres de l’Ebre.
Al llarg de la seva història l’organització de la Fira ha programat tot un seguit d’actes culturals en paral·lel al certamen. És en aquest context on els Internautes d’Amposta organitzen les segones Jornades sobre TIC a les Terres de l’Ebre.

Així serà la futura residència de Sant Llàtzer


La Marfanta us ensenya abans que ningú com serà l'edifici polivalent que l'empresa L'Onada vol construir al barri tortosí de Sant Llàtzer, amb un centre de dia de 30 places i una residència assistida de 100 places, així com 12 places d'habitatges tutelats per a la gent gran. El complex es construirà en un solar fins ara municipal de 4.000 metres quadrats que l'Ajuntament de Tortosa ha venut a preu polític (72.000 euros), a canvi de tenir 50 places d'accés públic a la residència. El projecte, que representarà la creació d'uns 50 llocs de treball, també inclou la construcció d'un nou parc públic que donarà servei al geriàtric i al barri, per integrar el complex a la dinàmica de Sant Llàtzer. Ja ho va dir el regidor de Drets Socials, Sisco Lahosa, que no volien crear un "gueto idíl·lic", aïllat de la realitat del barri.
Per tenir més informació sobre el projecte, cliqueu aquí.

Tortosa accepta la subvenció per executar el pla integral del nucli antic

El ple de l'Ajuntament va aprovar ahir per unanimitat l'acceptació de la subvenció de la llei de barris de la Generalitat, així com la signatura del conveni que ha de permetre el desenvolupament del pla integral del nucli antic de Tortosa (Pincat). La proposta remarca la «voluntat, intenció i necessitat urgent» de l'Ajuntament per realitzar una sèrie de millores urbanístiques al nucli històric, que travessa una situació de «constatable degradació». La subvenció de la Generalitat superarà els 9,4 milions d'euros, i l'Ajuntament haurà d'aportar una quantitat idèntica que es desglossarà en cinc anualitats, del 2005 al 2009. L'àrea especial d'actuació ocupa 17 de les 42 hectàrees del nucli antic, on s'aplicaran programes urbanístics, d'equipaments, d'habitabilitat, de cohesió social i de dinamització econòmica per valor de 18,9 milions d'euros. Amb tot, el conveni estableix que algunes de les actuacions incloses al Pincat podrien estar cofinançades pels fons Feder, i per tant ajustades a la normativa europea. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, visitarà Tortosa divendres, amb l'objectiu de signar amb l'alcalde Joan Sabaté el conveni del Pincat.

El Punt (16-11-05)

15 de novembre del 2005

Tortosa Televisió optarà a un canal de la TDT

Tortosa Televisió, també coneguda com a Canal 31, optarà a un dels tres canals de televisió digital terrestre (TDT) de caràcter privat que podran operar a la demarcació de les Terres de l'Ebre, i que ha de concedir la Generalitat. El quart canal ebrenc serà de titularitat pública, en principi gestionat per un consorci que formaran els ajuntaments amb més població. Tortosa Televisió, propietat de Dídac Barberà, ara emet íntegrament els plens municipals de l'Ajuntament, tot tipus d'actes religiosos i també rudimentaris reportatges sobre les festes majors i dels barris. Amb tot, ja té tots els papers a punt per optar a un canal de TDT, una qüestió que ha de d'aclarir-se en els pròxims mesos. I si Barberà no obté la llicència, ja té pràcticament decidit que Tortosa Televisió deixarà d'emetre també en la seua freqüència analògica, ja que no vol arriscar-se a sofrir una "afaitada" de l'administració. Els altres canals privats ebrencs que podrien optar a una freqüència digital són Canal Català Ebre (antic Canal21) i Canal 65 de Sant Carles de la Ràpita.

Banderoles massa catxetes del festival Entrecultures


No sé si heu tingut oportunitat de veure les banderoles del festival Entrecultures que han penjat a les faroles de la Rambla de Catalunya, aquí a Tortosa. Les faroles són relativament baixes i les banderoles mass grans, així que l'efecte òptim és terrible, per no dir ridícul. Això sí, les faroles de la rambla de Ferreries ja estan adaptades per evitar la contaminació lumínica, i l'àrea de Medi Ambient i l'Institut Municipal d'Activitats Turístiques i Culturals (IMACT) han degut posar-se d'acord per difondre els dos projectes conjuntament. Això sí que és política transversal i interdepertamental! Per cert, ja està disponible el web del festival internacional de teatre a l'adreça www.entrecultures.com, amb tota la programació del 18 al 27 de novembre.

El turisme de segones residències encareix el preu dels pisos a les Terres de l'Ebre

El metre quadrat de l'habitatge protegit es dispara en tota la franja costanera, Tortosa i Amposta

El secretari d'Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Ricard Fernández Ontiveros, va confirmar ahir que l'expansió del turisme basat en la proliferació de segones residències està provocant un encariment generalitzat dels pisos a les Terres de l'Ebre. Per contrarestar la tendència, ahir van signar tres convenis per construir 98 habitatges protegits a Gandesa, Amposta i Sant Carles de la Ràpita. Amb tot, Fernández Ontiveros va explicar que també s'ha incrementat el preu mitjà de l'habitatge protegit en tota la franja costanera i en poblacions com Tortosa, Amposta, Roquetes, la Sénia i Ulldecona.
Segons Fernández Ontiveros, els joves tenen problemes per accedir a l'habitatge en les poblacions costaneres, ja que han d'afrontar l'encariment de preus que provoca el turisme basat en la compra de segones residències. «És un fenomen que s'està produint en tota la costa de l'Ebre, més barata per als compradors forans que altres zones turístiques com la Costa Daurada», va explicar el secretari d'Habitatge. Fernández Ontiveros va afegir que l'increment de preus també està afectant els habitatges protegits que s'estan construint a l'Ebre. De fet, va concretar que tota la franja costanera, però també poblacions de l'interior com Amposta, Tortosa, Roquetes, la Sénia i Ulldecona, ja pertanyen a la «zona C», una nomenclatura amb què el Departament de Medi Ambient i Habitatge classifica els municipis en què el metre quadrat útil de l'habitatge protegit té un preu mitjà de 1.279,15 euros.Per contra, la resta del territori ebrenc encara està considerat «zona D», en què el metre quadrat útil de l'habitatge protegit té un preu mitjà de 1.112,3 euros. És el cas de Gandesa, on ahir Fernández Ontiveros va signar un conveni amb l'alcalde Miquel Aubà, amb l'objectiu de construir 31 habitatges amb protecció oficial. El conveni de Gandesa està basat en una cessió de terrenys per construir un edifici en què, a més dels 31 habitatges protegits, també hi haurà un escola bressol i un local a la planta baixa que després retornarà a l'Ajuntament, per emplaçar-hi algun equipament municipal.
D'altra banda, Fernández Ontiveros també va signar altres convenis amb el tinent d'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, i amb l'alcalde de la Ràpita, Miquel Alonso. En el cas d'Amposta, el conveni estableix la construcció de 35 habitatges protegits en una finca de l'avinguda de Santa Bàrbara, amb un aparcament subterrani. Per contra, a Sant Carles de la Ràpita es construiran 32 habitatges protegits en dues finques diferents, a la zona de l'Aiguassera (17 pisos) i al carrer Sant Sebastià (15). El secretari d'Habitatge també va avançar el compromís de l'Ajuntament rapitenc per cedir una tercera finca, en què la Generalitat impulsaria la construcció de 90 habitatges de lloguer.

El Punt (15-11-05)

13 de novembre del 2005

ValcárcelTV estarà produïda per cinc constructores


Potser Subirats Berenguer, Lubasa, el grup Salamanca, Macla i Procimer no faran mai un canal de televisió, però cinc empreses del sector de la construcció seran les encarregades de produir els informatius i altres continguts, així com la comarcialització de la publicitat i l'assistència tècnica, del nou canal autonòmic de la regió de Múrcia. Les cinc constructores van crear un grup empresarial al gener per optar al concurs públic, i el govern de l'inefable Ramón Luis Valcárcel (PP) els pagarà un total de 252 milions d'euros durant set anys. Els components de l'adjudicatària són empreses sense cap tipus d'experiència en el sector de la comunicació audiovisual, com VyS Hoteles (grup Fuertes), Delfos (propietari de les pedreres Abanilla), Corporación Audiovisual de la Región de Murcia (de Polaris World), Palprom (del grup agroalimentari Paloma, també amb interessos immobiliaris) i Mediterránea Inversión-Grupo 4 (una constructora que realitza moltes obres públiques a Múrcia i al País Valencià). Les empreses de la construcció van guanyar el concurs per davant d'altres empreses que sí tenen experiència en el sector, com Televisión Murciana, Mediaproducción i Plural Entertainment (grup Prisa). Per tant, les promotores immobiliàries seran les encarregades de contractar més d'un centenar de periodistes, així com el personal tècnic per començar a emetre. Posaran en marxa els programes d'entreteniment i també tindran plenes competències en l'àmbit dels informatius del canal (posem-nos a tremolar). La primera víctima de l'estranya adjudicació ha estat el periodista Ernesto Sáenz de Buruaga (sí, aquell d'Antena3), que ha dimitit del projecte de la tele murciana perquè diu que no s'acaba d'entendre amb els membres de la societat, tot i que va participar en la presentació del projecte de les tele-constructores. Segons els socialistes murcians, l'oferta guanyadora era la que menys garanties tècniques oferia, l'única que no té cap experiència en televisió, i la proposta més cara de les que s'havien presentat. Això sí, el nou Grup Empresarial de la Televisió de Múrcia va emetre un comunicat en què afirma que "contribuirà decisivament a fomentar els valors culturals" de la regió, així com "servir de vehicle de coneixement i comprensió amb la realitat" murciana. També diuen que estan "fermament compromesos amb el desenvolupament de la regió". Només els ha faltat recordar la greu sequera i aprofitar per reclamar el transvasament de l'Ebre.

Disqus for Marfanta