30 d’abril del 2009

La degana d'Empresarials reconsiderarà la supressió de les classes matinals a l'Ebre

Barberà, sorpresa per la protesta dels estudiants del campus de Tortosa durant la XII Trobada d'Economia de la URV

Els estudiants d'empresarials del campus de la URV a Tortosa van sorprendre ahir al matí la degana Glòria Baberà amb una sorollosa xiulada, com a protesta per l'anunciada supressió de les classes matinals a partir del curs que ve. A més, també van manifestar el seu rebuig a l'acomiadament de professors del campus de l'Ebre, una mesura que finalment afectarà tres professors (dos seran renovats). Barberà, que participava en la inauguració de les jornades de la XII Trobada d'Economia, va reunir-se amb els estudiants i va reconèixer que en plantejar la modificació horària no havien tingut en compte el dèficit de transport públic. L'alcalde tortosí, Ferran Bel, també va demanar que els estudis del nou grau d'administració i direcció d'empreses (ADE) s'imparteixin al matí.

«És evident que si els estudiants i el territori opinen que el millor és fer les classes al matí és perquè pensen que l'horari de tarda els pot perjudicar», va dir la degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. A més, Glòria Barberà va afegir-hi que reconsideraran la seua proposta, tenint en compte l'opinió del territori i també que els seus plantejaments inicials podrien ser «erronis». Segons Barberà, el canvi d'horari s'havia proposat perquè el campus de l'Ebre tindrà un únic grup del nou grau d'ADE, i perquè podria haver-hi una demanda superior en el torn de tarda. La degana va recordar que el nou grau tindrà una durada de quatre anys, i que molts estudiants voldran comptabilitzar la seua formació universitària amb la vida laboral. De fet, va remarcar que el seu objectiu és atendre tots els alumnes potencials, «el màxim nombre de persones possible», i que pensaven que un torn de tarda podria generar més demanda d'alumnes. Amb tot, Barberà va reconèixer que no eren conscients del dèficit de transport públic a l'Ebre, sobretot al vespre, que podria fer minvar la demanda d'estudiants.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-04-2009 Pàgina 8

Comunicat dels professors d'Empresarials del campus Terres de l'Ebre de la URV

La resolució presa per la Comissió d’Avaluació de la URV respecte els llocs de treball del professorat de Ciències Empresarials al campus, continua en la línia de desmantellament de l’equip docent. La decisió, presa de manera arbitrària, comporta l’acomiadament de 2 professors a temps complet, que se suma al que ja quedava acomiadat, en un intent de dividir l’equip de professorat del territori (“divide et impera”). Els 4 professors restants continuaran, però en condicions d’absoluta temporalitat. El 30 d’abril, el Consell de Govern de la URV ha de ratificar el futur dels 7 professors del campus. Demanem una situació d’estabilitat per a la totalitat del professorat. Les direccions de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i dels dos departaments que la composen, Gestió d’Empreses i Economia, en contra de l’aposta feta pel Rector Xavier Grau pel campus Terres de l’Ebre, continuen posant pals a les rodes a l’ensenyament.
Les Terres de l’Ebre no haurien de ser vistes com una competència sinó com una oportunitat per a la gent del territori. Volem agrair el suport que els nostres alumnes i exalumnes ens estan oferint aquests dies i ens sumem a les seves reivindicacions respecte la supressió de l’horari matinal.

El professorat d’Empresarials del campus Terres de l’Ebre

Toc d'atenció de Bel i de la Cambra de Comerç a la URV

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va aprofitar la inauguració de la XII Trobada d'Economia per manifestar el seu «sentiment agredolç» per la situació del projecte de la URV a les Terres de l'Ebre. Així, Bel va destacar l'esforç «titànic» que fan la URV i la Generalitat per construir el nou campus i ampliar els estudis, però va lamentar la possible supressió de les classes matinals. «Estem segurs que la degana serà sensible a les demandes del territori», va dir Bel. De la mateixa manera, l'alcalde va assenyalar que hi ha altres qüestions que el preocupen, amb clara referència a la situació laboral de cinc professors del centre. Una «preocupació» compartida amb el president de la Cambra de Comerç de Tortosa, José Luis Mora, que ha enviat una carta a la degana. De fet, la comissió d'avaluació del col·lectiu docent i investigador de la URV va decidir ahir prorrogar dos anys el contracte de dos dels professors afectats, i no renovar el dels altres tres. Els professors van emetre un comunicat conjunt per denunciar «l'arbitrarietat» de la mesura i el «desmantellament de l'equip docent» al campus de l'Ebre.
Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-04-2009 Pàgina 8

Tortosa agilitza la gestió dels ingressos municipals amb un caixer automàtic

La regidora d'Hisenda, Matilde Villarroya, va presentar ahir el nou sistema de gestió d'ingressos municipals de Tortosa, amb la instal·lació d'un caixer automàtic que s'emmarca en el procés de modernització de l'Ajuntament. El caixer automàtic s'ha instal·lat a la planta baixa de l'ajuntament, i permetrà als ciutadans fer el pagament instantani de les taxes i d'alguns impostos municipals. A més, l'Ajuntament evitarà la formació de cues, agilitzarà el cobrament dels ingressos i podrà ampliar l'horari per fer pagaments, que ara serà de nou del matí a deu de la nit. La instal·lació del caixer ha costat uns 18.000 euros, i l'Ajuntament també està negociant diferents convenis amb diverses entitats financeres, perquè es puga pagar amb targeta i perquè els veïns de Tortosa també puguen fer les mateixes operacions des dels caixers automàtics de bancs i caixes. Villarroya, acompanyada per l'alcalde i pel tresorer municipal, va demostrar que l'ús del caixer és molt intuïtiu, ja que la interfície està en quatre idiomes i només cal incorporar el codi de barres de la taxa o l'impost que es vulga pagar, i introduir les monedes. En una primera fase, tècnics municipals explicaran el funcionament del caixer als usuaris.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-04-2009 Pàgina 6

29 d’abril del 2009

[MarfantaTV] El conflicte del campus de l'Ebre, en la veu dels seus protagonistes

Recull de les declaracions de Consol Riesco, representant dels alumnes; Glòria Barberà, degana de Ciències Econòmiques i Empresarials de la URV, i Ferran Bel, alcalde de Tortosa.

[MarfantaTV] Els alumnnes d'Empresarials a l'Ebre xiulen la degana a la inauguració de la XII Trobada d'Economia

Un centenar d'alumnes de l'Escola de Ciències Empresarials de la URV a les Terres de l'Ebre han xiulat aquest matí la degana, Glòria Barberà, en protesta contra la supressió de les classes matinals en el campus de Tortosa, així com pel possible acomiadament de cinc professors. Barberà inaugurava la XII Trobada d'Economia de les Terres de l'Ebre a l'aula magna de l'edifici Betània del campus de l'Ebre.

Els últims passos de barca del Delta, a l'Espai Terra de TV3

El programa Espai Terra de TV3 va emetre ahir al vespre un reportatge del nostre company Víctor Sorribes, sobre els últims passos de barca del delta de l'Ebre. A partir d'avui, el reportatge ja es pot veure a través del servei 3alacarta, i en aquest cas també es permet incrustrar el vídeo en altres webs. A més de Sorribes, en la realització del reportatge també han participat Robert Guinart, com a operador de càmera, i Jordi Allepuz, com a ajudant de càmera. Sorribes parla amb el barquer Fermín Llambrich, que fa mig segle que fa passar la barca d'una banda a l'altra de l'Ebre, i que explica que els avenços tecnològics han fet més fàcil la seua feina. El transbordador de Llambrich és l'únic que manté ara un servei regular, dels tres que queden al Delta. La construcció del nou pont entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja acabarà amb els transbordadors, un mitjà de transport molt atractiu per als turistes, però també força engorrós per tots aquells que l'han d'utilitzar diàriament. En aquest sentit, el reportatge també recull l'opinió d'Adrià Bertomeu, un usuari habitual del pas de barca. Finalment, també parlen amb la historiadora Maite Subirats, que explica la importància de la construcció del Pont Penjant d'Amposta, i mostren el pas de barca de Miravet, un vestigi de l'antiga navegació fluvial per l'Ebre que no perilla, ja que de moment no s'hi ha de construir cap pont. D'altra banda, l'Espai Terra d'ahir també començava amb imatges del Delta, ja que Tomàs Molina explicava l'inici de la inundació dels arrossars i els canvis de color que hi haurà en els propers mesos en el paisatge deltaic.

Els estudiants d'empresarials a l'Ebre rebutgen els horaris dels nous estudis

El 70% dels alumnes signen contra l'eliminació de les classes matinals i preparen més protestes

La majoria dels estudiants d'empresarials de la URV a les Terres de l'Ebre van presentar ahir 113 signatures a la direcció del campus a Tortosa per protestar contra l'eliminació de les classes matinals a partir del curs que ve, quan entre en funcionament el nou grau d'administració i direcció d'empreses (ADE). Els estudiants van alertar que el dèficit de transports públics al territori, així com la incompatibilitat horària amb l'Escola Oficial d'Idiomes, perjudica el campus de l'Ebre en favor de Bellisens. La URV va aclarir que el nou horari només afectarà els alumnes nous, i que podran conciliar millor els seus estudis amb la vida laboral.

Un centenar d'alumnes de l'Escola de Ciències Empresarials de la URV a les Terres de l'Ebre, un 70% dels matriculats al centre, van participar ahir al matí en un primer acte de protesta contra la supressió de les classes matinals en el campus de Tortosa. Els estudiants van entregar un document de rebuig adreçat a la degana d'Empresarials de la URV, Glòria Barberà, amb l'aval de 113 signatures. A més, van llegir un manifest a la sala d'actes de la seu actual del campus, instal·lada a la Fundació Cinca Piqué. Així, una portaveu dels estudiants, Consol Riesco, va advertir que no s'ha consultat els alumnes del campus a l'hora de decidir el canvi d'horari, i que la gran majoria només hi veuen desavantatges. Riesco va alertar que el dèficit de transports públics a les Terres de l'Ebre, però també la coincidència d'horaris amb l'Escola Oficial d'Idiomes, és incompatible amb el fet que el nou grau d'ADE només s'impartirà en horari de tarda.

La URV surt en defensa pròpia. La URV va emetre ahir una nota oficial per refermar el seu compromís amb el campus de les Terres de l'Ebre, que es traduirà en la construcció d'un edifici únic al parc de Remolins amb una inversió de 15 milions. A més, la URV va defensar la seua actuació amb els cinc professors que podrien acomiadar, quatre dels quals tenien contracte temporal de professor col·laborador. Així, la Comissió d'Avaluació del Col·lectiu Docent i Investigador, que es reuneix avui, decidirà si es dóna per extingit el seu contracte o si se'ls fa un de permanent. Segons la URV, el cinquè cas és d'un professor en comissió de serveis, una situació també temporal. Quant al conflicte pels horaris del nou ADE, la URV ha recordat que l'horari de tarda només es proposa per als nous alumnes del campus, per facilitar-los que puguen combinar els estudis i la vida laboral.

El problema del transport públic. Els alumnes d'empresarials de la URV a Tortosa no descarten mobilitzar-se aquest matí, durant la visita de la degana, Glòria Barberà, que participa en la inauguració de la XII Trobada d'Economia de les Terres de l'Ebre. Amb tot, ahir encara no tenien decidit quin tipus de protesta farien, en el marc d'unes jornades que enguany parlen de les infraestructures i l'efecte econòmic sobre el territori. «Al campus de l'Ebre hi ha gent de fora de Tortosa que no pot venir amb cotxe propi, però a partir de les vuit de la nit no hi ha gaires trens ni autobusos per tornar a casa», va recordar la portaveu dels estudiants, Consol Riesco, per exemplificar algun dels inconvenients dels nous horaris. A més, l'edifici Betània es troba en una zona molt aïllada i amb poca llum, a la qual els vianants han d'accedir per les escales de la muralla. De fet, el nou bus que ha habilitat l'Ajuntament només hi arriba fins a dos quarts de nou de la nit.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 29-04-2009 Pàgina 10

Tortosa aprova els eixamples del Temple Sud i Camí de Roquetes, amb 1.141 habitatges nous

El ple de Tortosa va aprovar ahir al migdia els plans parcials Temple Sud i Camí de Roquetes, que permetran la construcció de 1.141 habitatges nous, i també que l'Ajuntament puga disposar d'una superfície per a equipaments públics de més de 27.000 metres quadrats. En aquest sentit, al pla Temple Sud ja s'ha començat a construir la caserna regional dels Mossos d'Esquadra, que ocupa uns terrenys de més de 4.300 metres quadrats, i també hi ha una reserva de 10.488 metres quadrats per al tercer institut de Tortosa. De fet, el ple també va aprovar ahir la cessió gratuïta d'aquests terrenys a la Generalitat, perquè el Departament d'Educació puga impulsar el projecte del nou centre de secundària. D'altra banda, el pla parcial del Camí de Roquetes també genera una important taca de terrenys destinats a usos públics, d'uns 12.000 metres quadrats. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va confirmar que una part d'aquests terrenys es destinaran a la futura llar d'infants municipal que l'Ajuntament té previst construir al barri de Ferreries. Segons Bel, aquest equipament absorbirà les places de la llar privada Mare Natura, a pocs metres de distància, que desapareixerà amb el desenvolupament del pla parcial de la Farinera, lloc en què es construirà el nou hospital de Tortosa.

Al pla parcial del Camí de Roquetes, que ordena la unió de Tortosa amb la població veïna, es construiran un total de 473 habitatges (el 25% seran protegits en règim general, i el 10%, de règim concertat). En aquest nou eixample destacaran les zones verdes i els nous vials, amb l'ampliació de l'entramat urbà de la zona de Quatre Camins. Al pla Temple Sud hi haurà un màxim de 668 habitatges (el 50% de protecció oficial), i cal destacar la construcció de dues torres de 15 plantes al costat de l'autovia de l'Aldea.

Els terrenys per al tercer institut. Els plans parcials Temple Sud i Camí de Roquetes s'han pogut aprovar de manera definitiva després dels acords preceptius de la comissió d'Urbanisme, de l'Agència Catalana de l'Aigua i de Carreteres de la Generalitat. A més, Ferran Bel va agrair la «seriositat i comprensió» dels propietaris del pla Temple Sud, que amb la cessió anticipada del sòl d'ús públic han permès a l'Ajuntament agilitzar la cessió dels terrenys a la Generalitat. En aquest sentit, l'alcalde no va estar-se de criticar la «incapacitat» del govern anterior, ja que Joan Sabaté va signar el conveni del pla parcial Temple Sud «just abans de les eleccions municipals del 2003». «Durant tot el mandat anterior, el govern de Sabaté va paralitzar aquest pla parcial, en lloc de desenvolupar-lo per poder disposar dels terrenys», va criticar Bel. Amb aquestes paraules, l'alcalde es defensava de les crítiques del PSC, que l'havia acusat de «posar pals a les rodes» al tercer institut per afavorir un centre concertat.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 29-04-2009 Pàgina 10

Un debat sobre la immigració, primer acte de la fundació Catdem Trias Fargas a Tortosa

L'alcalde de Tortosa, el convergent Ferran Bel, va presentar ahir el primer acte a la ciutat de la Fundació Catdem Trias Fargas, vinculada al projecte polític de CiU, que tindrà lloc el proper 7 de maig. En concret, es tracta d'un debat amb el títol La mirada exòtica del catalanisme, per aprofundir en les inquietuds i els reptes que planteja la nova immigració a Catalunya. «Hem escollit aquest tema perquè Tortosa, pel seu elevat percentatge de població immigrada, forma part del conjunt de ciutats de Catalunya que cal analitzar i que requereixen actuacions concretes», va explicar el responsable del programa de Ciutadania, Diversitat i Identitat de la fundació, Brahim Yaabed. Per la seua banda, el cap d'estudis i programes de Catdem Trias Fargas, Martín Aranburu, va dir que esperen tenir «ben aviat» un representat de la fundació a les Terres de l'Ebre.
Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 29-04-2009 Pàgina 10

Acte informatiu al mercat de Tortosa sobre els nous plans de gestió d'aigua

L'empresa Espai d'Anàlisi Social (EDAS), que gestiona el procés participatiu per una nova cultura de l'aigua que impulsa l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), va fer ahir un acte públic d'informatiu al mercat municipal de Tortosa. En concret, es van repartir opuscles informatius entre els venedors i els clients del mercat, i també van realitzar breus xerrades divulgatives entre les persones interessades. El regidor de Medi Ambient, Valentí Marin, i el regidor de Serveis, Joan Sanahuja, també van participar en el primer acte de la campanya, que continuarà el 5 de maig amb dues taules sectorials: una amb empreses i sindicats, i l'altra amb les entitats civils i centres de recerca.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 29-04-2009 Pàgina 10

25 d’abril del 2009

Ensorrament al nucli antic de Tortosa

Un edifici deshabitat del nucli antic de Tortosa s'ha ensorrat aquest matí, sense provocar ferits. Segons ha informat el canal 3/24, els fets han passat a quarts de set del matí, en un edifici del carrer Sant Antoni, al barri del Rastre. L'immoble estava deshabitat i feia mesos que presentava un estat de greu degradació. L'esfondrament, però, també s'ha endut la paret mitgera de l'edifici del costat, que també estava en pèssimes condicions, però on hi vivien de forma clandestina algunes persones que han hagut de sortir corrents. Afortunadament, aquests veïns han sortit il·lesos del sinistre. Per la seua banda, la policia local ha tallat els accessos a la zona davant el risc que la resta de l'edifici acabe caient. L'Ajuntament de Tortosa ha difòs la següent nota de premsa:
Una casa ubicada al número 6 del carrer de Sant Antoni, al nucli antic de Tortosa, s'ha ensorrat aquesta passada matinada sense provocar ferits. A l'edifici sinistrat, de tres pisos, no hi vivia ningú i estava tapiat. L'ensorrament ha afectat l'immoble veí, el número 4 del mateix carrer, i ha obligat a desallotjar les deu persones que hi estaven allotjades. L'Ajuntament ha buscat allotjament temporal per a tres d'aquestes persones, mentre que la resta han optat per anar a cases d'amics i familiars. L'alcalde, Ferran Bel, i la regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, acompanyats dels tècnics municipals han visitat la zona afectada a primera hora del matí . A l'espera de l'informe tècnic, l'alcalde ha avançat que l'estat en què han quedat els dos immobles fa preveure el seu enderroc complet. De moment, operaris de l'Ajuntament han tapiat els accessos per evitar que ningú hi pugui entrar, mentre s'intenta localitzar els propietaris de les cases.


Tot seguit, també teniu el vídeo de la notícia emesa per Televisió de Catalunya:


Foto: TV3

Tortosa ja té els terrenys per al tercer institut i dimarts els cedirà a Educació

L'alcalde aprofita la visita de Maragall per anunciar que els propietaris han volgut avançar la cessió

Tortosa és avui més a prop de tenir un tercer institut de secundària. La visita del conseller d'Educació, Ernest Maragall, que ahir va inaugurar les ampliacions de tres centres a les Terres de l'Ebre, va quedar eclipsada per l'anunci de l'alcalde, Ferran Bel, que va confirmar la signatura de la cessió anticipada d'uns terrenys del pla parcial Temple Sud, una finca de 10.448 metres quadrats en què s'ha de construir el tercer institut. De fet, Bel ha convocat per dimarts un ple extraordinari en què s'ha d'aprovar de manera definitiva aquest pla parcial, i també la cessió gratuïta dels terrenys a la Generalitat perquè puga iniciar el projecte.

El conseller Maragall va visitar ahir Roquetes, Tortosa i Gandesa, per inaugurar les ampliacions de l'IES Roquetes, de l'IES de l'Ebre i del CEIP Puig i Cavaller de Gandesa. Durant la seua visita a l'IES de l'Ebre, en què s'han invertit 1,2 milions d'euros per habilitar la nova biblioteca i dues aules d'informàtica, Maragall va rebre la notícia de la imminent cessió dels terrenys per als terrenys del tercer institut de Tortosa. Un tema que havia estat envoltat de certa polèmica els últims mesos, després que el grup del PSC acusés el govern de Tortosa (CiU i ERC) de retardar la cessió dels terrenys per afavorir el col·legi Sagrada Família, un centre concertat que depèn del bisbat i que també ofereix estudis de secundària.

Així, l'alcalde va anunciar que dijous a la tarda els propietaris dels terrenys van signar la cessió anticipada dels terrenys, una finca afectada pel pla parcial Temple Sud. De fet, Ferran Bel va afegir-hi que ahir mateix havia convocat un ple extraordinari per dimarts, perquè el ple de l'Ajuntament puga fer l'aprovació definitiva del pla parcial, i també la cessió gratuïta dels terrenys a la Generalitat. «Ens fa una il·lusió especial poder anunciar-ho a l'IES de l'Ebre, que durant molt de temps havia reivindicat el tercer institut d'una manera justa», va remarcar Bel. En aquesta línia, l'alcalde va assenyalar que, «si s'haguessen fet bé les coses, els terrenys ja fa anys que haurien d'haver estat cedits a Educació». Una declaració que va provocar el somriure del portaveu del PSC i exalcalde, Joan Sabaté, que també assistia a l'acte d'ahir. «El tercer institut és molt important per a Tortosa; per donar sortida al col·lapse que hi ha als IES de l'Ebre i Joaquim Bau, però també per equilibrar l'oferta de secundària i que puguen haver-hi centres públics a una banda i l'altra del riu», va concloure Bel. Per la seua banda, Maragall va afegir-hi que els propers mesos es concretaran els calendaris del projecte i també l'inici de les obres.

Sant Llàtzer i protesta d'alumnes contra la LEC. A més de concretar la cessió dels terrenys del tercer institut de Tortosa, la visita del conseller Maragall també va servir perquè Educació es comprometés a començar enguany les obres del nou CEIP de Sant Llàtzer. Maragall va confirmar que ja han enllestit la modificació del projecte, ja que ha estat necessari adaptar el nou centre a la inundabilitat dels terrenys, i va anunciar que en el proper curs les obres «ja estaran en marxa». D'altra banda, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans va denunciar que ahir els Mossos d'Esquadra van avortar una acció de protesta contra la nova llei d'educació (LEC), durant la visita de Maragall a l'IES de l'Ebre. Prèviament, els mateixos estudiants ja havien protestat pel mateix tema en la visita a l'IES de Roquetes.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 25-04-2009 Pàgina 8

Set grups d'arquitectes es disputaran el disseny del nou barri de Sant Jaume de Tortosa

L'Ajuntament de Tortosa i l'Institut Català del Sòl (Incasòl) van presentar ahir els set equips d'arquitectes que han estat seleccionats per a la fase final del concurs d'idees per desenvolupar els plans de millora urbana del barri de Sant Jaume, un dels més degradats del nucli antic. En concret, els equips finalistes són els formats per Jordi Garcés, Jaume Falguera i Joan Argemí; Emili Hernández i Cros-Mònica Ferran; Baena, Casamar i Arquitectes BCQ; Miquel Suriñach, Aranyó Ensenyat Tarrida Arquitect; Zaguirre i Formatger, Figuerola, Gavaldà i Romera i Lluís Labèrnia; Jornet, Llop i Pastor, i Jaume Bel i Albacar Enginyers. En aquest sentit, el representant de l'Incasòl, Pere Serra, va explicar que van presentar-se un total de 31 equips, i que ara els grups seleccionats tindran un termini de tres mesos per redactar la seua proposta definitiva. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va remarcar que la rehabilitació del barri de Sant Jaume, que en el seu dia va quedar fora de l'àrea d'actuació del pla integral del nucli antic (Pincat), és ara una «prioritat», tant per a l'Ajuntament com per a la Generalitat. Bel va detallar que han fet una anàlisi exhaustiva de tots els edificis del barri, i que ara això els permetrà, amb el vistiplau de les comissions territorials d'Urbanisme i Patrimoni, declarar alguns immobles en runa i fer les primeres actuacions d'urgència. L'alcalde va recordar que hi ha cases i solars del barri de Sant Jaume que han esdevingut «veritables abocadors». A més, va dir que l'Ajuntament ja ha tapiat «carrers sencers» per evitar-hi l'accés de les persones, tenint en compte el risc d'ensorraments.

Escenari de la XIII Diada d'Amics dels Castells. El barri de Sant Jaume és als peus del castell de la Suda, entre la façana nord de la catedral i el barri de Remolins. El proper 3 de maig serà un dels escenaris de la XIII Diada d'Amics dels Castells i del Nucli Antic, que també visitaran el barri del Castell, el call de Remolins, la muralla del Célio i el castell de Tenasses. El barri de Sant Jaume té 1,5 hectàrees, i ja existia al segle XII. Ara hi viuen uns 200 veïns, ja que la majoria dels pisos estan buits. L'Ajuntament i l'Incasòl ja són propietaris d'una tercera part de les 110 edificacions del barri.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 25-04-2009 Pàgina 8

24 d’abril del 2009

Queixa dels veïns de la zona lúdica de Roquetes per la inseguretat a la nit

Denuncien actes vandàlics i sorolls dins dels edificis

Els veïns de la zona lúdica de Roquetes han decidit que ja n'hi ha prou de la situació d'inseguretat nocturna que pateixen. Fins fa poc, tot i la presència del multicinema i d'una discoteca, era una zona «tranquil·la», però des de fa uns mesos hi ha joves que entren als edificis forçant les portes i trencant vidres, i omplen les escales de brutícia.

A la zona d'oci nocturn de Roquetes hi ha una discoteca, diversos locals de restauració i un multicinema. A més, ara és l'única zona d'aquestes característiques a la rodalia de Tortosa. Segons els veïns, fins fa poc era una zona força «tranquil·la», tot i l'activitat pròpia de les nits del cap de setmana. «Però malauradament, des de fa uns mesos, estem vivint una situació un pèl difícil», explica un veí. «Els caps de setmana ens entren a l'edifici i ens han trencat portes o la centraleta de l'antena de televisió», afirma el mateix veí, abans d'afegir-hi que també s'han trobat les restes del consum de begudes alcohòliques i d'estupefaents, com ara burilles de porros. A banda, denuncia que fins i tot s'han trobat parelles fent l'acte sexual a l'escala. «Els diumenges els carrers queden plens de vidres i de vòmits, així com de pixades i condons, un ambient que no és gens adient perquè les criatures juguen al carrer», conclou.

Una altra veïna recorda que aquesta situació s'ha agreujat des de les festes de Nadal del 2008. Segons la dona, els veïns estan patint un veritable «assetjament», ja que hi ha joves que forcen les entrades dels edificis per anar fins als pàrquings o els terrats, «per fumar i beure». A banda, mentre uns tenen relacions sexuals o entren als edificis per fer mal, «els que volten pel carrer fan les seues necessitats entre els cotxes, riuen la mona sota les finestres o es barallen». La veïna alerta que en les últimes setmanes també han trencat els vidres i els retrovisors d'alguns cotxes.

Més presència policial. Els veïns també han manifestat el seu desencís, després de les denúncies reiterades davant dels Mossos d'Esquadra i de moltes trucades a la policia local. Tot i això, el cap de setmana passat es va fer un control policial a la carretera de Tortosa a Roquetes, en què van participar la policia local de Tortosa, la guàrdia urbana de Roquetes i els Mossos, amb una vintena d'agents en total. L'alcalde de Roquetes, Francesc Gas, també va dir ahir que han detectat un increment d'actes vandàlics al poble, però va precisar que el problema no es limita únicament als voltants de la zona d'oci nocturn. Gas va assenyalar que fins ara la policia local té denúncies de fets aïllats, i va animar els veïns a donar part dels incidents de manera oficial, especialment si els desperfectes es produeixen dins de les propietats privades.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-04-2009 Pàgina 15

23 d’abril del 2009

Naix AnimEbre^^, un bloc col·lectiu sobre l'anime, el manga i la cultura japonesa

Avui, com ja us havíem vingut anunciant, hem aprofitat la diada de Sant Jordi per presentar en societat el bloc col·lectiu AnimEbre, que és el primer bloc sobre anime, manga i cultura japonesa fet des de les Terres de l'Ebre. De fet, el que ens ha animat a tirar endavant aquesta nova aventura blocaire és el fet que, fins ara, no hi havia cap bloc amb aquesta temàtica a l'ebresfera, tot i que la cultura otaku és un fenomen molt popular al nostre país. Per fer-ho possible, ens hem posat d'acord un grup de persones a les quals ens agraden els còmics i els dibuixos animats japonesos, però que també tenim interès per altres aspectes del Japó, com la seua tecnologia, les seues pel·lícules i programes de televisió, els seus videojocs i la resta de la seua cultura. Per tant, si també us agraden aquests temes o penseu que algú que coneixeu podria estar interessat en col·laborar amb la redacció d'AnimEbre, us podeu posar en contacte amb nosaltres a través de l'adreça de correu animebre@gmail.com.



Retalls de la diada de Sant Jordi a Tortosa

Aquest matí hem estat fent una volta per les parades de llibres i roses del barri de Ferreries i del centre de Tortosa. Molta animació en una jornada gairebé festiva, marcada pel bon temps i la bona afluència de possibles compradors a totes les parades. De moment, quant a llibres més venuts fins al migdia, l'escriptora xertolina Francesca Aliern predominava clarament en l'apartat d'autors ebrencs, amb la seua novel·la Aigües fondes. D'entre els llibres en català, els llibreters han destacat el bon ritme de vendes d'El silenci, del periodista Gaspar Hernández, i el també llibre mediàtic del programa Crackòvia de TV3. En castellà, Javier Cercas i la seua Anatomía de un instante, una revisió dels fets del 23F, se situa entre els venuts. De fet, aquest és el llibre que s'ha demanat per Sant Jordi el portaveu del PSC a Tortosa i senador, Joan Sabaté, que aquest matí ha estat una estona a la paradeta que els socialistes han instal·lat a la plaça de l'Àngel. El PSC ens ha regalat roses de paper, bolígrafs i llaminadures. A pocs metres hi havia una altra paradeta política, la de CiU i les JNC, que ens han obsequiat amb un preservatiu amb un curiós lema a l'envoltori: Aixeca't... i camina!, que és la frase que Jesucrist va dir al seu amic Llàtzer per ressuscitar-lo. L'alcalde, Ferran Bel, amb la regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, també s'ha deixat veure per les parades. A la paredeta de la llibreria Viladrich 2, per exemple, han saludat l'exregidor Josep Maria Franquet, que estava signant exemplars del seu últim llibre, Les Terres de l'Ebre, un problema de debò, en què recupera la seua vella idea de crear la comunitat autònoma de l'Ebre.

Tot seguit, podeu veure una fotogaleria amb algunes imatges del Sant Jordi d'enguany a la ciutat de Tortosa...

«‘Impremta Babel' és una novel·la sobre els llibres i un homenatge als lectors»

L'escriptor riberenc Andreu Carranza torna a la literatura d'autor, després de l'èxit comercial de «La clau Gaudí», amb una obra sobre la supervivència dels llibres en temps de censura, que recupera records d'infantesa en un poble de l'Ebre i les primeres experiències d'un xiquet amb la lectura

Andreu Carranza (Ascó, 1957) ha tornat a publicar en solitari i també ha tornat a la novel·la d'autor, després de la incursió en la literatura de masses amb La clau Gaudí, escrita a quatre mans amb Esteban Martín. Ara, amb Impremta Babel (Columna), Carranza torna a les seues obsessions més personals (la memòria i l'absència del pare, l'exili, el paisatge de l'Ebre, l'arqueologia de la paraula...) amb una història sobre la supervivència dels llibres i la censura.

–A la novel·la també avança un reflexió sobre l'actualitat, en què s'està produint el llançament comercial dels primers llibres electrònics. Ha estat una casualitat?
–«Sí, Impremta Babel ha nascut just en el moment en què hi ha el plantejament de la digitalització de la literatura. Ens trobem en un moment de canvi que ningú sap cap a on ens portarà. Ja hi ha els primers e-books i també a internet comencen a haver-hi molts portals que et permeten descarregar-te els llibres. Impremta Babel és un llibre sobre els llibres i un homenatge als lectors, però també als oficis desapareguts a l'entorn del llibre, com els impressors i l'ambient de les impremtes. La invenció de la impremta també va suposar un canvi cultural extraordinari. L'era Gutenberg té 500 anys i ara estem en una època de transició.»

–Creu que estem al final de l'era dels llibres? Serà el principi del final de la lletra impresa?
–«No crec que siga el final, però ara la roda s'està accelerant amb passos de gegant. Impremta Babel només posa una fita en aquest camí de reflexió sobre el futur dels llibres, perquè encara no tenim prou perspectiva històrica per adonar-nos del canvi. De fet, les noves generacions de lectors ja utilitzen l'ordinador per llegir i escriure d'una manera natural. I a internet ja hi ha formes de literatura que són molt interessants. Llegim de la mateixa manera que vivim, i la literatura també s'ha fet més dinàmica. No és casualitat que les novel·les del segle XIX tinguessen un altre ritme. Ara tenim una forma idíl·lica i fins i tot bucòlica de lectura, tot i que hi ha gent que llegeix en llocs poc agradables, com el metro. Però encara no sabem què passarà amb els actuals hàbits de lectura; què passarà amb els drets d'autor, ni tampoc si hi haurà un catacrac en el món editorial, com el del món de la música. Com serà la diada de Sant Jordi, si només hi ha llibres electrònics? Com canviarà el món editorial? Fins ara, les editorials publicaven obres més minoritàries gràcies als beneficis dels supervendes. Si un autor vol arribar a molts lectors, també ha de saber entrar en aquest joc.»

–Vostè ja va entrar-hi de ple amb La Clau Gaudí. És Impremta Babel un retorn a la literatura d'autor?
–«Igualment intento arribar a molts lectors, però sense renunciar a la literatura d'autor. Crec que amb Impremta Babel ho he pogut aconseguir. L'objectiu era enganxar diversos tipus de lectors amb una narrativa atractiva, però també amb una literatura de personatges molt definits i plena dels referents que es troben al llarg de la meua obra. Per fer-ho, també calia trencar el llindar el localisme. Parlar sempre del riu i la literatura ebrenca estan molt bé, però podem caure en l'endogàmia. Impremta Babel és un homenatge a la literatura universal, a partir d'un cosmos local.»

–A Impremta Babel és molt clara la influència d'obres clàssiques de la literatura juvenil, com L'illa del tresor o les novel·les de Mark Twain. Les ha volgut reivindicar?
–«A la novel·la he volgut homenatjar els llibres que llegíem quan érem joves, i que ara ja no figuren en l'agenda educativa. Faig un reconeixement a L'illa del tresor i a tot allò que comportava aquella lectura, amb tot aquell món que els xiquets ens forjàvem a la nostra imaginació quan llegíem aquells llibres. L'illa del tresor és fonamental, perquè és una novel·la que aplega tota la literatura universal.»

–Les referències són constants, fins al punt que el xiquet protagonista d'Impremta Babel rep un malnom que recorda les històries de Tom Sawyer. A més, mentre llegeix L'illa del tresor, posa les cares de la gent del poble als personatges de la novel·la. Vostè també ho feia, això? És aquest un dels elements autobiogràfics?
–«Impremta Babel té un bastiment de molts records personals. Per tant, també està feta a còpia de les sensacions que tenia quan vaig iniciar-me en la lectura, i de les coses que m'imaginava quan estava tancat a les golfes de la casa amb els meus llibres, que eren el meu tresor. De fet, jo també m'imaginava que al mig de l'Ebre, a la vora d'Ascó, també hi havia una illa amb un tresor amagat pels pirates. A diferència del que he fet en altres llibres, en aquesta novel·la també he rastrejat la memòria de la fantasia.»

–En la novel·la també és important el món de les impremtes i el tema de la censura. Coneixia de prop aquest tema o ha hagut de documentar-se molt?
–«Sobre les impremtes m'he documentat força, i també he visitat algunes impremtes antigues que encara funcionen a Tortosa. També coneixia el treball de l'impressor Fauquer, a Flix. A banda, he hagut de fer una petita investigació sobre la censura franquista, que és un dels pilars de la novel·la. Hi havia tot un entramat de lectors que feien anar el llapis roig, amb pràctiques perverses i absurdes. Durant els primers anys de la dictadura, quan la censura estava dominada pel Movimiento, era de caràcter polític i ideològic. Però a la dècada dels cinquanta, l'aparell censor està dominat per l'Església, i es torna més sibil·lí i se centra en la moralitat.»

–Amb la digitalització, els nous censors podran eliminar fragments sencers i no deixaran cap rastre. Serà l'hora de conservar els llibres per saber com eren els textos originals?
–«Sí, la censura digital serà molt més efectiva. Ens pensem que la democràcia, o la llibertat d'expressió, és universal i eterna. Però les empreses i els estats podran saber què es llegeix i controlar millor els nostres gustos. Podrem portar mil llibres, o tota una biblioteca, en un d'aquests nous e-books o en un llapis de memòria, però ningú podrà garantir que són els llibres originals que van escriure els seus autors. Haurem de recórrer al llibre físic, a l'original, per saber si no ha estat alterat. El missatge és que no hem de llançar cap llibre, ja que seran el testimoni real de la literatura.»

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 23-04-2009 Pàgina 9

[MarfantaTV] Andreu Carranza: "He fet la reconstrucció de tot allò que va canviar amb la central nuclear d'Ascó"

Tortosa dissenya l'Expoebre com una «plataforma d'oportunitats» per superar la crisi

El regidor de Promoció Econòmica, Ricard Forés, va presentar ahir el programa d'actes de la 65a edició de la Fira Multisectorial de les Terres de l'Ebre, l'Expoebre. Forés va explicar que han dissenyat l'edició d'enguany, que serà del 30 d'abril al 3 de maig, com una «plataforma d'oportunitats» perquè les empreses i els ciutadans puguen superar la crisi. «En períodes de bonança, no cal fer gaire cosa, però, quan la situació econòmica és dolenta, cal més que mai sortir fora de l'empresa i promocionar els productes a la fira», va afegir-hi.
Així, Forés va dir que fins al moment l'Expoebre podria registrar un descens del 10% en el nombre d'expositors, ja que ara hi ha unes 300 empreses confirmades i l'any passat van haver-n'hi 323. «Però estem treballant al màxim per intentar incrementar el nombre d'expositors, i ho farem fins al màxim que siga tècnicament possible, perquè les empreses vulguin venir a l'Expoebre», va afirmar Forés. El regidor de Promoció Econòmica va detallar que Fira de Tortosa ha impulsat diverses mesures per fomentar l'assistència a la fira, destinades a incrementar el nombre de visitants (un aspecte que indirectament engresca els expositors) i també la presència de les empreses. El dissabte 2 d'abril, al matí, hi haurà una jornada de portes obertes. A més, si fins ara els menors de vuit anys podien entrar debades, ara també entraran de franc tots els menors d'onze anys. A banda, també s'han aprovat bonificacions per als expositors (en funció de l'espai contractat) i el fraccionament dels pagaments en quatre trams. La crisi també centrarà un dels actes paral·lels de l'Expoebre, en una taula rodona amb sectors socioeconòmics.
Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 23-04-2009 Pàgina 17

22 d’abril del 2009

[MarfantaTV] Ferran Bel: 'Començarem a urbanitzar els carrers del nou barri del Castell el més ràpid possible'

Tortosa aprofitarà la reforma del barri del Castell per prolongar el passeig de Ronda

El projecte més ambiciós del Pincat, amb una inversió mínima de 6,5 milions, preveu cinc places i un centenar de pisos

La reforma del barri del Castell de Tortosa és l'actuació de més envergadura dels projectes previstos al pla integral del nucli antic (Pincat), ja que suposarà una inversió mínima de 6,5 milions d'euros. Una quantitat que inclou les expropiacions, els enderrocaments i la reurbanització de tot el sector, que té 9.500 metres quadrats, així com la prolongació del passeig de Ronda en tot el perímetre del turó de la Suda. En canvi, aquest pressupost no té en compte l'aixecament de tot el barri de cap i de nou, amb un centenar d'habitatges. De fet, l'Ajuntament iniciarà enguany les obres de reurbanització del barri del Castell i d'ampliació del passeig de Ronda, tot començant per la plaça que servirà de mirador a la plaça de l'Absis, i revendrà part dels solars a la iniciativa privada.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va presentar ahir el projecte d'urbanització del barri del Castell, que amb el barri de Sant Jaume és un dels espais més degradats del nucli històric de la ciutat. De fet, aquest mateix divendres també es coneixeran els noms dels cinc despatxos d'arquitectura que han estat seleccionats per l'Ajuntament i per l'Institut Català del Sòl (Incasol), per participar en el concurs d'idees per refer el sector de Sant Jaume, que es troba just a l'altra banda del turó de la Suda. En el cas del barri del Castell, els encarregats de redactar el projecte han estat l'arquitecte Jaume Bel i l'enginyer de camins Miquel Albacar, que ahir van acompanyar l'alcalde durant la presentació a peu de carrer. Per començar, Bel va recordar que el projecte ja té el vistiplau de la comissió territorial de Patrimoni de la Generalitat, tenint en compte la importància de les restes arqueològiques del subsòl. «Per nosaltres era molt important tenir aquest projecte aprovat», va remarcar. En aquest sentit, Bel va afegir-hi que encara caldrà fer una modificació puntual al nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM), ja que només d'aquesta manera Patrimoni autoritzarà un esponjament a les cases de la plaça de l'Absis, necessari per poder connectar l'actual passeig de Ronda amb la prolongació del vial de circumval·lació del turó de la Suda.

El barri del Castell està delimitat per la plaça de l'Absis, els carrers Costa del Castell i Sant Felip Neri, i el mateix turó on hi ha el castell de la Suda. En total, la superfície afectada per l'actuació serà d'uns 9.500 metres quadrats, però el sostre residencial que es preveu generar després de la reurbanització serà de 12.000 metres quadrats. En concret, la superfície de sòl privat suposarà 3.500 metres quadrats, que representa el 38% de tota l'actuació. A banda, els vials tindran uns 4.000 metres quadrats (42%) i les noves zones verdes, els 2.000 metres quadrats restants (20%). Només en la fase de reurbanització, que inclou la renovació de tots els serveis i del paviment dels carrers, així com la construcció de cinc places, l'Ajuntament preveu destinar-hi 2,7 milions d'euros. La resta del pressupost, fins als 6,5 milions d'euros, correspon al preu de les expropiacions, que ja estan gairebé enllestides. En aquest sentit, l'empresa municipal de gestió urbanística (Gumtsa) ja ha avançat força feina, i només ha de formalitzar algun pagament i l'expropiació de les cases del barri properes a la plaça dels Estudis i al nou edifici judicial, un tràmit que primer també necessitarà una modificació del POUM. L'alcalde va explicar que la major part del finançament del projecte serà a càrrec del Pincat, uns 4 milions d'euros. Per tant, la Generalitat i l'Ajuntament cofinançaran aquests 4 milions a parts iguals, com la resta de les actuacions incloses a la llei de barris, i després el consistori haurà de posar 2,5 milions més.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 22-04-2009 Pàgina 2

Una nova balconada a la ciutat històrica

L'arquitecte Jaume Bel va explicar ahir les principals característiques del projecte de reforma del barri del Castell de Tortosa. Segons l'arquitecte, la prolongació del passeig de Ronda, que estarà adaptat per a minusvàlids, obrirà unes vistes sobre la ciutat històrica que fins ara no existien. De fet, la segona operació important del projecte, la construcció d'una plaça alçada al costat de l'actual plaça de l'Absis, està pensada com un mirador sobre l'absis de la catedral, al mateix nivell que els arcbotants de la coberta, i també amb vistes a la vall de l'Ebre. Així, aquesta nova balconada aprofitarà part de les façanes de les cases de la plaça de l'Absis, i es construirà al damunt de les restes arqueològiques que han aparegut al subsòl, que rebran «un respecte absolut». L'arquitecte també va remarcar que hi haurà cinc espais oberts que ordenaran el trànsit al voltant de carrers de traçat medieval. «Recuperarem un dels espais més bonics de la ciutat, al peu de la muralla, arrecerat del vent i de cara al sol», va afegir-hi.
Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 22-04-2009 Pàgina 2

Unió amb les obres de la plaça de l'Absis

L'enginyer Miquel Albacar va detallar ahir quines seran les fases de la reforma del barri del Castell. Segons Albacar, primer es renovaran els carrers Costa del Castell i Sant Felip Neri, on l'Ajuntament ja ha fet els enderrocaments i les excavacions arqueològiques. Tot seguit, es faria la reforma interior del sector i finalment la connexió del nou vial de circumval·lació amb l'actual passeig de Ronda. D'altra banda, es permetrà l'accés amb vehicles, però en principi els nous habitatges no tindran aparcaments, ja que hi haurà carrers massa estrets per fer maniobres i prefereixen dinamitzar el nou barri amb comerços. Els desnivells es resoldran amb murs que es revestiran amb diferents materials, per minimitzar l'impacte visual. La previsió de l'Ajuntament és poder iniciar les obres abans de final d'any. Segons la regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, la intenció és començar les obres a la zona del barri més propera a la plaça de l'Absis, per enllaçar aquests treballs amb la reforma que s'està fent actualment a la plaça de darrere de la catedral. Segons l'alcalde, la reurbanització hauria d'estar acabada cap al 2011, per deixar la construcció dels habitatges a la iniciativa privada i fer que l'Ajuntament recuperi una part de la inversió. «Això ja no té marxa enrere», va dir Ferran Bel.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 22-04-2009 Pàgina 2

Los Rebeldes apadrinaran els guanyadors de l'Ebre Musik

El concert conjunt serà el 30 de maig

El grup de rock Los Rebeldes serà enguany el convidat estel·lar en la cloenda del concurs Ebre Musik, que coincidirà el 30 de maig amb l'entrega dels premis de l'edició del 2008. Així, a més de les actuacions dels grups Plou Com Mai, Mighty Toxic Boy i The Mirror Eyed Doll, la festa inclourà un concert de la banda de Carlos Segarra.

Los Rebeldes actuaran en un concert gratuït a la nova plaça del Mercat, tot reproduint la fórmula de l'Ebre Musik de l'any passat, quan un grup veterà com Siniestro Total va actuar al costat dels guanyadors del concurs. El regidor tortosí de Joventut, Emili Lehmann, va presentar ahir la nova convocatòria de l'Ebre Musik, així com la festa de cloenda de l'edició anterior. El certamen està obert a la participació de grups i solistes de pop-rock, metal i les seues variants, que procedeixin de les Terres de l'Ebre i dels territoris veïns: el Camp de Tarragona, el Matarranya, els Ports i l'Alt i Baix Maestrat. «Estem molt satisfets de com s'ha revifat el concurs en els dos últims anys, tant pel suport del públic com pel nombre de maquetes presentades, ja que l'any passat hi havia 35 aspirants», va assenyalar Lehmann.

En aquest sentit, va detallar que els grups i solistes que vulguen participar en la propera edició de l'Ebre Musik han d'enviar-los una maqueta, enregistrada en un CD amb tres temes de creació pròpia, abans del 30 de juny. D'entre totes les maquetes rebudes, un jurat especialitzat seleccionarà els vuit finalistes, que seran els que actuaran durant la tardor, els divendres a la nit, a la sala Cool. Els premis seran els mateixos que en l'edició anterior: 2.000 euros per al guanyador, 900 per al segon i 600 per al tercer. A més, com també s'ha fet enguany, s'editarà un disc amb tots els finalistes, i els guanyadors actuaran al concert de cloenda amb un grup convidat.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 22-04-2009 Pàgina 27

Foto: Ajuntament de Tortosa

21 d’abril del 2009

Tortosa estudia com es pot connectar el complex de Vinallop amb carrils bici i la via verda del Baix Ebre

L'Ajuntament podria aprofitar l'antiga línia de tren i senyalitzar camins rurals

El nou complex ciclista de Tortosa, que l'Ajuntament està construint a la pedania de Vinallop, quedarà connectat a la nova xarxa de carrils bici de la ciutat, així com a la via verda del Baix Ebre. Almenys, això és el que ha previst el govern municipal, que ara estudia quina és la millor manera de fer arribar la via verda fins a Vinallop, amb l'objectiu d'evitar el trànsit de l'eix de l'Ebre. Una opció seria aprofitar el traçat de l'antiga línia de tren, compatible amb la senyalització d'una ruta per camins rurals.

El complex ciclista de Vinallop és pioner en la seua categoria, ja que és el primer equipament per a l'ús exclusiu i especialitzat de la bicicleta en diverses modalitats. A més, serà un recinte tancat i amb totes les mesures per fer del ciclisme una pràctica segura, just quan el ciclisme en carretera està en crisi per la perillositat del trànsit. De fet, el nou equipament tindrà un circuit de ciclisme de carretera, un circuit de BMX, un circuit de trial i una zona escolar, apta per als més petits. «Aquí podran venir els afeccionats al ciclisme a les set de la tarda, quan pleguin de treballar, però també els pares amb els fills un diumenge al matí», va remarcar l'alcalde tortosí, Ferran Bel, durant la visita d'obres de divendres.

Perquè això siga possible, l'Ajuntament habilitarà un nou accés a la zona esportiva de Vinallop des de la carretera de Santa Bàrbara (T-331), així com un aparcament de 42 places. Però, a més a més, també està estudiant la millor manera de facilitar que els ciclistes de totes les edats arriben directament en bicicleta, sense haver de patir pel trànsit de l'eix de l'Ebre (C-12). Per fer-ho, el govern local ha pensat a aprofitar l'antiga via del tren de la línia de Freginals, desmantellada fa uns anys, amb l'objectiu de perllongar la via verda del Baix Ebre, que ara arriba fins a Tortosa. L'altra opció complementària és la senyalització d'itineraris segurs pels camins rurals de la zona de Vinallop. De la mateixa manera, la via verda quedaria enllaçada amb la xarxa de carrils bici que ha programat l'Ajuntament tortosí, i que uniran la ciutat amb la població veïna de Roquetes i amb l'EMD de Jesús, però també el barri de Ferreries amb el barri del Temple.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 21-04-2009 Pàgina 9

Tortosa Down Town, aquest diumenge al matí

El Club Ciclista Ebrebike va presentar ahir la tercera edició del descens urbà amb bicicleta tot terreny (BMX), la cursa amateur Tortosa Down Town. La prova tindrà lloc diumenge, 26 d'abril, tot aprofitant el desnivell que hi ha entre l'hospital Verge de la Cinta i la plaça d'Espanya. De fet, el recorregut passarà pel centre urbà de Tortosa i, a més de fer que el centenar de participants hagen de travessar zones amb escales, al llarg del circuit també s'instal·laran rampes, cotxes, salts i altres obstacles, per fer la competició més divertida i espectacular. En aquest sentit, el recorregut estarà degudament senyalitzat, perquè els vianants puguen gaudir sense perill dels pas dels participants. El descens començarà a l'hospital i passarà pel carrer Garrofer, les escales del coll de Sant Joan i els carrers de Sant Blai, Na Perona, Lluís Millet i Santa Teresa.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 21-04-2009 Pàgina 9


Tortosa Downtown 2007 from Joan G. on Vimeo.

Tortosa fragmenta el crèdit d'inversions per poder rebre els diners dels bancs

El ple de l'Ajuntament de Tortosa va aprovar ahir al matí una nova operació de crèdit a llarg termini, per l'import de 2,3 milions d'euros, amb l'objectiu de poder finançar les inversions d'enguany. La regidora d'Hisenda, Matilde Villarroya, va explicar que l'Ajuntament ha hagut de fragmentar, aquest exercici, la contractació del crèdit d'inversions en diverses operacions. El motiu és la crisi econòmica, i el fet que les entitats financeres no són partidàries de concedir préstecs amb capitals tan elevats. «Aquesta és l'última part del crèdit d'inversions que ens faltava per adjudicar, ja que un concurs anterior havia quedat desert», va detallar Villarroya. De fet, l'operació està dividida en dos lots, de 1.160.000 euros cadascun, i l'adjudicació ha estat concertada amb el Banco de Crédito Local (BCL) i amb «la Caixa». El préstec amb el BCL es contractarà amb un tipus d'interès nominal de l'euríbor trimestral més l'1,80%, amb una comissió d'obertura del 0,20%; i el de «la Caixa». amb un tipus d'interès de l'euríbor trimestral més el 2%, amb una comissió d'obertura del 0,60%. L'Ajuntament ja havia adjudicat altres operacions de crèdit per finançar les inversions, per uns 3,5 milions d'euros.
Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 21-04-2009 Pàgina 9

20 d’abril del 2009

Entra cap a Tortosa i després ja t'apanyaràs

La imatge d'avui és per denunciar l'estat en què es troba aquest indicador de direccions de l'eix de l'Ebre (C-12) al seu pas per Tortosa. El cartell està d'aquesta manera des de l'episodi de vent del gener, que va provocar nombrosos danys materials a les Terres de l'Ebre: en el cas de Tortosa, els desperfectes en els serveis municipals s'han valorat en un total de 17.585,53 euros. Però, per la seua banda, la Generalitat no ha reparat aquest indicador de l'eix de l'Ebre, que va quedar completament partit per la meitat. Antes partía que doblá, com deia la Magdalena Álvarez, ja exministra de Foment... De fet, tal com està ara mateix, només informa els conductors de la direcció que han de prendre per entrar a Tortosa i més concretament al barri de Ferreries, un cop arriben a la propera rotonda (és la que hi ha just davant de la cooperativa Soldebre). Per tant, entra cap a Tortosa i després ja t'apanyaràs. Malauradament, la senyalització viària a Tortosa també té encara molt de marge de millora, per no dir que és nefasta. Divendres, a Ferreries, vam haver de guiar un conductor que buscava l'edifici de l'Ajuntament: travesse vostè el pont i, un cop hage passat el riu, torne a preguntar.

Més de 100 relats breus de terror al concurs del bloc col·lectiu Hespèria

Avui, amb motiu del 97è aniversari de la mort de Bram Stoker, l'autor de la novel·la Dràcula, s'acaba el termini per participar en el segon concurs de relats curts que hem organitzat des del bloc col·lectiu Hespèria. En aquest sentit, si en la primera convocatòria es tractava d'escriure contes de ciència-ficció que no tinguessen més de 140 caràcters (perquè els relats també es puguessen enviar a través de la xarxa social de Twitter), en aquest segon concurs el tema dels microcontes era el terror. Fins al moment, ja hem rebut més d'un centenar de relats, una xifra que duplica el nombre de microcontes rebuts amb motiu del primer concurs, que va guanyar l'escriptor Jesús M. Tibau. Com en l'anterior edició, el premi serà un lot de llibres i pel·lícules de ciència-ficció, fantasia i terror. Però a més a més, s'editarà un llibre electrònic i en paper, com en l'anterior concurs, amb tots els relats participants. La gran acceptació i l'alt seguiment que ha tingut el concurs a través de la xarxa ens anima a convocar noves edicions. Així, per agrair el suport blocaire, a Hespèria podeu llegir avui la traducció al català d'un conte de Bram Stoker, El secret de l'or que creix, que també us podreu trobar en format de llibre electrònic i fins i tot comprar en paper. Una feina excel·lent del nostre company Jaume Llambrich...

'Quasi he guanyat', carta d'Enric Insa

Tot sembla indicar que he guanyat importants batalles al càncer per no dir que li tinc pràcticament guanyada la guerra, ja que aquest passat divendres la meva doctora després de veure els meus darrers anàlisis em va confirmar que no tinc rastres d’ell; això sí, dins de tres mesos m'he de fer un TAC i nous anàlisis, que mai se sap si aquest alien intentarà reeixir. Encara que el meu estat físic no és el de fa un any intentaré a partir del primer dilluns de Maig retornar a la meva vida laboral, agafar de nou la rutina diària serà tornar a la normalitat i intentar viure totes les facetes de la vida una mica més savi després de tota l’experiència viscuda. Agrair des d’aquí a tot l’equip de digestiu (Dra. Villar), de cirurgia (Dra. Velasco), d’oncologia (Dra. Llobera) i a les infermeres de quimioteràpia de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa per l’excel·lent tracte humà i professional que he rebut en tot quasi un any de via crucis que he hagut que passar per guanyar la guerra al càncer d’estòmac. Com així també pel suport que hem rebut tant la meva família com la meva persona d’una gran quantitat d’amistats i coneixences de totes parts, ens han segut d’una gran ajuda en els pitjors moments. A totes i tots, eternament moltíssimes gràcies de tot cor.

Enric Insa és blocaire ebrenc de Deltebre.

19 d’abril del 2009

Joan Manuel Sabanza: «Potser és l'hora d'un relleu»

Després de 30 anys a l'alcaldia, Sabanza no té decidit si es presentarà a la reelecció a Móra la Nova

Quan Joan Manuel Sabanza (a CiU des del 1992) va arribar a l'alcaldia de Móra la Nova, poc després de fer els 24 anys, va ser gairebé per una carambola del destí. De fet, fins a última hora no van designar-lo com a cap de cartell, en espera de trobar una persona amb més experiència. Sabanza ja era el responsable polític d'ERC a Móra la Nova, però es veia «massa jove» per ser alcalde. Finalment, va ser el candidat. «Era una època apassionant, en què els joves teníem molta il·lusió per canviar la societat i impulsar la recuperació nacional del país des dels ajuntaments», recorda Sabanza.

ERC va obtenir un bon resultat a les eleccions del 1979, tres regidors, que sumats als tres del PSUC van servir per apartar la UCD (5 regidors) de l'alcaldia. «Va ser un pacte de progrés, ja que la UCD era la continuïtat de la cara amable del franquisme, i a tot arreu es feien aquests tipus de pactes per consolidar el canvi de règim i la democràcia», remarca Sabanza. Tot i així, confessa que ho van tenir molt difícil per fer una transició «modèlica», ja que Móra la Nova va tenir un alcalde que ho havia fet «molt bé» durant els últims anys del franquisme. «Al poble no estava tot per fer, sinó que Móra la Nova ja tenia molts serveis i equipaments, i l'alcalde anterior tenia molta acceptació i reconeixement social», explica ara Sabanza. Amb un primer pressupost de set milions de pessetes (ara Móra la Nova té un pressupost de 3,6 milions d'euros), alguna de les primeres accions van ser fer un pou per deixar de dependre de la captació d'aigua de l'Ebre; l'adquisició d'una ambulància, i el canvi de la nomenclatura dels carrers amb noms franquistes.

Amb tot, Sabanza considera que el nou govern democràtic va saber fer-ho bé, i prova d'això és que en les eleccions de 1983 va aconseguir la seua primera majoria absoluta. Una majoria absoluta que ha mantingut fins a les eleccions del 2007, els seus quarts comicis com a candidat de CiU. De fet, el 1989, Sabanza i tots els regidors d'ERC, i també tots els militants del poble, van deixar el partit. A les municipals del 1991 hi van concórrer amb les sigles de la nova formació: Esquerra Catalana, tot millorant els resultats electorals. L'any següent ja van fer el pas a CiU, amb la qual Sabanza va tornar a guanyar per majoria absoluta en els comicis següents, els anys 1995, 1999, 2003 i 2007. Quan som a la meitat del mandat actual, Sabanza admet que encara no té decidit si continuarà aspirant a la reelecció. «Depèn de mi, però també de la gent que tinc al costat, ja que aquest no és un projecte personal, sinó d'equip i de poble», afirma. «Possiblement pugui haver-hi una alternativa, i no és per falta d'il·lusió; però 32 anys a l'alcaldia ja seran molts, i potser ha arribat el moment de buscar un relleu», conclou. Sabanza es considera un «privilegiat», ja que ha viscut en primera persona la modernització del poble, que «ha esdevingut un referent en serveis, equipaments, gestió municipal i convivència».

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 19-04-2009 Pàgina 5

Pere Muñoz: «A Flix érem tots novells i calia fer gestos perquè es veiés el canvi»

El flixenc Pere Muñoz, com Joan Manuel Sabanza a Móra la Nova, va ser un dels alcaldes més joves de Catalunya i també de l'Estat espanyol. Com l'alcalde moranovenc, Muñoz també va arribar al govern de Flix amb 24 anys i sense experiència en política municipal. La diferència amb Sabanza –a part que l'alcalde de Móra la Nova va abandonar ERC i que Muñoz ha acabat presentant-se a les eleccions per Esquerra–, és que l'alcalde de Flix no ha governat ininterrompudament des del 1979. De fet, Muñoz va deixar temporalment la política municipal del 1987 al 2003, període durant el qual el socialista Antoni Sabaté va ser l'alcalde de Flix.

L'abril del 1979, Muñoz encapçalava la llista de l'Entesa per Flix, una candidatura d'esquerres que tenia el suport del PSC i del PSUC. L'Entesa per Flix va assolir vuit regidors, molt per davant dels 4 d'UCD i de CiU, que només va aconseguir un regidor. En la seua presa de possessió, Muñoz, que és professor d'història, va parafrasejar un discurs del grec Pèricles sobre la democràcia. «Al nou ajuntament érem tots novells», recorda Muñoz, que també destaca que van haver de fer front a la marxa del secretari municipal al cap d'un any, i també la falta de recursos econòmics. El pressupost del 1979 va ser de 39 milions de pessetes, i les primeres accions de govern van ser canviar els noms dels carrers, catalanitzant-los i recuperant els noms anteriors a la dictadura. «Calia fer gestos perquè la gent visualitzés que s'havia produït un canvi», hi afegeix. Muñoz posa l'exemple de la recuperació de la festa del riu dins de la festa major de Flix. «Era una època amb molta il·lusió i expectació, ja que no sabíem on aniria a parar la democràcia», explica Muñoz. D'altra banda, les seues primeres obres van ser la reforma de la plaça de l'Església, amb la retirada de la Creu als Caiguts; la construcció de la llar de jubilats, i les obres de l'escola bressol, de la biblioteca i d'alguns carrers de Flix que encara s'havien d'urbanitzar.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 19-04-2009 Pàgina 5

Foto: Una fotografia del dia de la primera presa de possessió de l'alcalde de Flix, amb un jove Pere Muñoz de només 24 anys (Bloc de Pere Muñoz)

«Tortosa estava desanimada per les segregacions al Delta»

Beguer recorda l'esforç per modernitzar barris i pedanies

El convergent Vicent Beguer va arribar a l'alcaldia de Tortosa amb 42 anys, després d'un pacte amb el PSC i el PSUC, i amb el repte de modernitzar un municipi amb pocs recursos i en fallida psicològica per la segregació dels pobles del Delta. Al costat positiu de la balança hi havia la recent inauguració de l'hospital, del polígon Baix Ebre i del parador de turisme.

Vicent Beguer va governar Tortosa des de l'any 1979 fins al 1995. El seu primer pressupost municipal va ser de 223 milions de pessetes de l'època, poc més d'1,4 milions d'euros actuals. En canvi, Beguer recorda que va culminar el seu últim mandat amb la construcció de l'auditori Felip Pedrell, que va costar uns 400 milions de pessetes (2,5 milions d'euros). El consistori que havia heretat després de la dictadura i de dos anys de provisionalitat predemocràtica era un ajuntament en paràlisi, «amb una despesa de personal immensa» i «sobrecarregat pel cost de la segregació dels pobles del Delta». Beguer recorda que la seua primera decisió com a alcalde va ser contractar un crèdit per comprar els terrenys de les escoles de Jesús.

Segons l'exalcalde, el primer que havien detectat quan van arribar al govern de Tortosa era que la situació als barris i les pedanies del municipi era molt dolenta. «A Campredó no hi havia aigua potable ni clavegueram, i com a la resta de pedanies hi havia carrers per urbanitzar», assenyala Beguer. En aquest sentit, recorda que el primer objectiu va ser aconseguir recursos perquè una ciutat com Tortosa, «que era una capital menuda», tingués «uns mínims equipaments i serveis». Per tant, els primers mesos va ser necessari «plorar una mica al govern de l'Estat i a la Diputació», ja que la Generalitat pràcticament no tenia competències. «En compensació per la segregació dels pobles del Delta, l'Estat ens va pagar 50 milions de pessetes (300.000 euros) i vam poder fer obres de millora als barris», diu Beguer, que afegeix que així van començar a «dignificar» barris i pedanies.

Al costat positiu de la balança hi havia, en canvi, altres actuacions que també havien estat impulsades pel govern de l'Estat. Beguer recorda que s'acabaven d'inaugurar l'hospital Verge de la Cinta, el parador de turisme del castell de la Suda i el polígon industrial Baix Ebre, si bé va costar omplir-lo d'empreses com a conseqüència dels efectes de la crisi econòmica. Al llarg dels seus mandats, Beguer també va intentar iniciar la recuperació del nucli històric. L'objectiu era frenar un procés de degradació centenari, però que s'havia agreujat els últims 50 anys amb la construcció dels eixamples del Temple i de Ferreries. Així, Beguer va fer obres «puntuals», com ara la plaça de la Cinta i la plaça de Sant Joan, però sobretot destaca el passeig del camí de ronda del castell i la construcció d'uns habitatges adossats.

El primer govern de Beguer va ser al costat del PSC i el PSUC. A l'oposició van quedar les forces hereves del franquisme: la UCD de Victoriano Peralta, que havia guanyat les eleccions amb set regidors, i Coalició Democràtica (l'actual PP), amb dos regidors. Contra tot pronòstic i amb una campanya intensa de porta a porta, CiU va obtenir cinc regidors, als quals van sumar-se els quatre del PSC i els tres del PSUC. En tots els mandats va haver de fer molts equilibris polítics, canvis de govern i superar alguna lluita interna, però recorda amb afecte els primers anys a la política local. «Un dels meus millors amics, tot i que ens vam barallar alguna vegada, era Josep Maria Castells, del PSUC», confessa Beguer.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 19-04-2009 Pàgina 4

Foto: Vicent Beguer, amb Jordi Pujol, durant la presentació de la maqueta del pont del Mil·lenari, a la fira Expoebre del 1983. (Cedida per La Veu de l'Ebre).

Disqus for Marfanta