30 de juny del 2006

Més de la meitat de la població de la Terra Alta prefereix l'energia solar

Una enquesta encarregada per Aerta conclou que el 64,3% dels veïns està a favor dels parcs eòlics

La societat Aprofitament Energies Renovables Terra Alta (Aerta) va presentar ahir els resultats d'una enquesta que ha encarregat per esbrinar el grau de coneixement i d'acceptació dels projectes eòlics previstos a la comarca. Una de les dades més representatives de l'enquesta és que el 78,5% de la població està a favor de les energies renovables, encara que un 53,2% prefereix la producció solar per davant de la implantació eòlica. Amb tot, Aerta va defensar ahir els seus nous projectes a la Terra Alta, amb 180 molins, remarcant que un 64,3% de les persones enquestades es declaren a favor de la construcció de les centrals eòliques.

«Vam pensar que era convenient encarregar una enquesta sobre l'acceptació dels parcs eòlics, tenint en compte la controvèrsia que havien provocat en el cas de la Terra Alta», va explicar ahir el director tècnic d'Aerta, Francesc Roig. En aquest sentit, va destacar que gairebé tots els entrevistats, un 94,4%, havien sentit a parlar dels projectes eòlics, i va defensar el valor de l'enquesta per la solvència de l'Institut Opina.
L'empresa va fer el sondeig entre els dies 22 i 24 de maig, entrevistant telefònicament 400 persones que resideixen a les poblacions en què s'han de construir els parcs eòlics que compartiran la línia d'evacuació d'Aerta: Batea, Bot, Caseres, Corbera d'Ebre, Gandesa, Horta de Sant Joan, la Fatarella i Vilalba dels Arcs. «La gent de la comarca preferiria que l'augment de la demanda elèctrica es cobrís amb la producció d'energia solar», va confirmar la responsable de relacions institucionals d'Aerta, Beatriz Pérez-Portabella. Concretament, el 53,2% dels enquestats van contestar que preferien la producció solar per davant de l'eòlica, que va aconseguir el 31,5% dels suports. Amb tot, dos de cada entrevistats (64,3%) van declarar-se a favor de la construcció dels parcs eòlics, i «només» un 12% s'hi manifestava clarament en contra. D'altra banda, el percentatge d'acceptació baixava fins al 46,8% quan la gent havia de contestar quina pensava que era l'opinió dels seus veïns. «La gent pensa que hi ha molta més gent en contra dels projectes de la que hi ha en realitat», va argumentar Roig.

>La força de la plataforma i la desinformació

Els responsables tècnics d'Aerta van assumir una certa desinformació de la població de la Terra Alta sobre els parcs eòlics, ja que el 72,5% dels enquestats reconeixien que si en sabien alguna cosa era a través del boca-orella. En aquest sentit, el 60% dels veïns no coneixien el nombre de molins que s'instal·laran a la comarca, tot i que el 56,7% dels entrevistats havien visitat alguna vegada un parc eòlic. Un 42,5% dels veïns no han vist mai un aerogenerador de prop. El factor més valorat (40,5%) és que els parcs eòlics produeixen una energia neta, i el que menys agrada és l'impacte visual (36%). Un 65,2% sap que hi ha una plataforma contra la massificació eòlica, i el 39,5% afirma que comparteix la seua opinió. Amb tot, l'enquesta no preguntava directament sobre la concentració de projectes.

>Les dades

- El 78,5% prefereix les energies netes, i el 31,5%, la producció eòlica
- El 72,5% coneix els projectes a través del boca-orella
- El 60% no sap quants molins s'instal·laran a la comarca
- El 64,3% està a favor de la construcció dels parcs eòlics
- El 12% es manifesta en contra
- El 65,2% sap que hi ha una plataforma, i el 32,5% en comparteix l'opinió
- El 56,7% ha visitat algun parc eòlic
- El 30% considera que l'estètica dels molins és agradable
- El 38% opina que els molins fan soroll, i el 38,5%, que desfiguren el paisatge
- El 51,2% creu que els parcs beneficiaran la Terra Alta.

El Punt (30-Juny-2006)

El velòdrom de Tortosa, seu de les activitats del campus de ciclisme

El velòdrom de Tortosa va ser ahir a la tarda l'escenari de les activitats programades al campus de ciclisme de les empreses Bikecontrol i Artsport, que dirigeixen Melcior Mauri i Jordi Arteman. El campus, en què estan participant una vintena de xiquets i xiquetes d'entre 7 i 16 anys, va començar el 25 de juny i s'acabarà demà. La meitat dels inscrits són de les Terres de l'Ebre, però la resta són de fora del territori i «molts no han vist mai un velòdrom», com va recordar un dels monitors. De fet, tanta era la intensitat amb què alguns xiquets es van prendre el rodament per la pista tortosina que una forta topada entre dos ciclistes va fer que els monitors els obliguessin a abaixar el ritme. El campus és la primera de les activitats organitzades pels clubs de Tortosa per intentar reactivar la pràctica del ciclisme i garantir el manteniment d'un velòdrom a la ciutat, ja que el projecte de reforma integral de les instal·lacions esportives preveu l'enderrocament del velòdrom de l'estadi municipal.

El Punt (30-Juny-2006)

Tortosa i Roquetes destinen 20.000 euros a la carretera del Port

El ple de la Mancomunitat de Tortosa i Roquetes va aprovar dimecres al vespre una modificació pressupostària que permetrà iniciar de manera imminent les obres de condicionament de la carretera del Port. De fet, es destinaran 20.000 euros a la millora provisional de la carretera, perquè els veïns i usuaris del Port puguin accedir en condicions al cim de Caro, fins que el Departament de Medi Ambient executi el projecte de condicionament definitiu. En aquest sentit, la Mancomunitat també va ratificar un conveni de col·laboració amb Medi Ambient per a l'execució del projecte. D'acord amb el conveni, Medi Ambient es compromet a redactar i adjudicar el projecte constructiu, així com a finançar el 60% del cost de l'obra. Per la seua banda, la Mancomunitat assumirà el 40% del finançament d'un projecte que podria costar uns 576.000 euros. D'altra banda, el ple també va aprovar la sol·licitud d'un ajut extraordinari al Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya, per condicionar i pavimentar el vial del coll de Carrasquetes, al terme municipal de Roquetes, en diferents trams. La Mancomunitat també ha previst 15.000 euros per costejar aquesta actuació, que s'iniciarà al juliol.

El Punt (30-Juny-2006)

29 de juny del 2006

Tres blocs de tres joves periodistes ebrencs

En els últims dies he descobert els blocs de tres joves periodistes ebrencs. El primer es diu La Portada, i està gestionat pel tortosí Javier Buera, estudiant de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El bloc de Buera, escrit en castellà (no als primers posts), es va renovant cada quinze dies o cada mes, i sembla que s'està especialitzant en l'anàlisi de l'actualitat internacional. L'altre bloc es diu Mar de l'Ebre, i és una proposta de la jesusenca Marta Grau, que també estudia Periodisme a la UAB. Per cert, que la meua amiga Marta enllaça La Marfanta al seu bloc, i per això no la renyaré per haver-me copiat alguna coseta... A més, gràcies a Mar de l'Ebre he descobert el tercer dels blocs, de l'ampostí Ruben Garcia, que té el curiós anagrama /2uben com a capçalera.

L'Ajuntament repara les rajoles trencades però deixa la tanca groga a la plaça Alfons XII

L'Ajuntament de Tortosa ha reparat avui les rajoles que s'havien trencat a la plaça Alfons XII la setmana passada. Com us dèiem ahir, van tardar uns dies a instal·lar una tanca groga com a mesura de protecció. Un gest que vam agrair, ja que el forat que havia quedat amb les rajoles trencades posava en perill la integritat física dels vianants. Com a mínim, després de la instal·lació de la tanca la reparació ha estat ràpida. Però hem vist que la gent de la brigada municipal s'havia deixat la tanca en un dels laterals de la plaça. Això sí, no es tracta d'un oblit sinó d'una nova mesura de seguretat, ja que ens hem apropat a la tanca i hem comprovat que l'han deixat perquè han detectat una altra rajola afonada. Molt bé. Però la plaça... molt malament.

La compareixença de Zapatero fa saltar una entrevista de Ràdio Ebre a Sabaté

El president del govern estatal, José Luis Zapatero, acaba de realitzar una compareixença pública per anunciar que l'executiu espanyol ja ha decidit iniciar el procés de diàleg amb ETA. L'anunci de Zapatero ha provocat l'alteració de les graelles de programació de les televisions i de les emissores de ràdio, tenint en compte la importància informativa de les declaracions del president, que d'altra banda feia molts dies que s'esperaven. En el cas de les Terres de l'Ebre, la repercussió mediàtica més important s'ha produït a Ràdio Ebre (Cadena Ser), on hi havia prevista una entrevista amb l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté. Segons l'emissora, Sabaté contestarà les preguntes dels oients, dins de l'espai "Fil directe", demà mateix, a partir de les 13.15 hores. Ràdio Ebre es pot sintonitzar al 101.9 de l'FM.

El nº2 de CiU a Tortosa podria ser una dona

Com que fa dies que no fem cap travessa electoral i sabem que ho trobeu a faltar, avui dedicarem un comentari a un dels secrets més ben guardats de la campanya per Tortosa. Un cop descartada l'opció de Valentí Faura per ocupar el segon lloc de la llista de CiU, està prenent forma entre els opinadors la necessitat que una dona formi tàndem (això que està ara tan de moda) amb Ferran Bel. En aquest sentit, caldria destacar les opcions de l'actual gerent del Consell Comarcal del Baix Ebre, Meritxell Roigé, que ja estaria en disposició de fer el salt a la política municipal. Altres opinadors creuen que un bon número 2 de CiU seria el president de l'EMD de Jesús, Pere Panisello, per la gran quantitat de vots que podria arrossegar. Amb tot, altres militants de CiU consideren que la candidatura de Bel hauria d'aconseguir altres fitxatges més propers al carrer, a la gent jove i a les entitats. El concepte que fan servir és el següent: en una bona llista electoral queden molt bé les corbates, però també cal gent que vagi amb espardenyes.

Santacatalina sortirà per la porta gran i serà substituïda per Vandellòs

La representant territorial de l'Institut Català de les Dones, Lola Santacatalina, no sortirà per la porta del darrera del Palau Abària. Ho vam dir l'altre dia i creiem sincerament que algú ens va malinterpretar. Només era una llicència periodística amb què volíem dir que els càrrecs d'ERC van sent substituïts de mica en mica i sense fer gaire soroll... Assumim les crítiques esportivament i no ens importa rectificar. La nostra intenció amb La Marfanta no és donar informació esbiaixada, sinó simplement donar la nostra visió dels fets. Sabem que els polítics que un dia ens trucaran per felicitar-nos, l'endemà ens poden fer arribar una queixa excessiva, pujada de to o impertinent. Però totes les opinions són lliures, i per això a La Marfanta es poden deixar comentaris, sense cap tipus de limitació.
D'altra banda, Santacatalina no serà substituïda per l'alcaldessa d'Ulldecona, sinó per la també socialista Rosa Maria Vandellòs.

La segona lliga de muletes de l'Ebre fomentarà les tripulacions femenines

Les regates amb embarcacions tradicionals comencen dissabte al port de l'Ametlla de Mar

Les muletes, les embarcacions que abans utilitzaven els pescadors al riu i a la mar de l'Ebre, van pel camí de recuperar la seua antiga esplendor. L'expresident del Club de Rem de Tortosa Enric Pedret va ser l'encarregat de presentar ahir la segona edició de les Curses de Muletes de les Terres de l'Ebre, una lliga d'àmbit territorial que pretén aprofitar les embarcacions tradicionals en el marc de les festes majors i com a atractiu turístic. Les principals novetats de la segona lliga de muletes de l'Ebre, que enguany ha impulsat la formació de tripulacions femenines, seran tres noves embarcacions i l'ampliació dels pobles participants.

Els representants de les entitats que formen part de les Curses de Muletes de les Terres de l'Ebre van presentar ahir la segona edició de la lliga, que començarà dissabte al port de l'Ametlla de Mar, a partir de les cinc de la tarda. De fet, la lliga de muletes ha inclòs enguany dues poblacions més, l'Ametlla de Mar i Sant Carles de la Ràpita, que serà l'escenari de l'última regata de la temporada, el pròxim 9 de setembre.
«Estem molt satisfets dels resultats de la primera edició, però sobretot per haver recuperat l'embarcació tradicional que utilitzaven els pescadors de les nostres comarques», va explicar ahir l'expresident del Club de Rem de Tortosa Enric Pedret. «Tant en rem com en vela llatina, els pescadors utilitzaven les muletes com a eina de treball, però també durant les festes majors, i aquest és l'aspecte que hem volgut recuperar en aquests moments, perquè la gent puga fer esport i apropar-se a la navegació fluvial», va remarcar. Pedret va agrair el suport de la secretaria general de l'Esport en l'organització de la lliga de muletes, que enguany tindrà tres embarcacions noves per a les entitats de Tortosa, Amposta i l'Ametlla de Mar.
El portaveu va detallar que enguany han volgut fomentar la participació de les dones i que alguns dels set clubs ja han confirmat la presència de tripulacions femenines. A més, l'organització voldria que hi participessin col·lectius no necessàriament vinculats al món del rem. També s'han programat activitats paral·leles, com ara un descens de muletes entre Móra d'Ebre i Miravet, en el marc del curs de la Festcat, que es fa a Horta de Sant Joan el 18 de juliol, i el campionat de Catalunya de banc fix del Mediterrani, el 17 de setembre.

El Punt (29-Juny-2006)

Les reserves d'aigua de la conca de l'Ebre estan pitjor que el 2005, quan es va declarar l'estat de sequera

La comissió de seguiment de la sequera a l'Ebre es va reunir ahir a Saragossa per analitzar la situació a la conca hidrogràfica. Així, segons els indicadors per al protocol de sequera que utilitza la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, les reserves d'aigua a la conca estan pitjor que l'any passat i també per sota de la mitjana dels últims cinc anys. La situació més complicada es planteja al sistema del canal d'Aragó i Catalunya, que és la primera zona que entra en fase d'emergència. L'augment de la temperatura, l'absència de precipitacions i les pluges per sota de la mitjana des de l'abril, així com l'avançament del desgel, han propiciat una disminució dels cabals circulants als afluents, sobretot al marge esquerre de l'Ebre. Les conques del Segre, l'Éssera i el Noguera Ribagorçana estan en fase d'emergència, mentre que la zona intermèdia de l'Ebre i el tram inferior del riu estan en fase de prealerta. De fet, no es preveu que hi hagi problemes d'abastament als principals nuclis de població, però el pantà d'Itoiz sí que farà una sèrie de desembassaments mediambientals.

El Punt (29-Juny-2006)

L'Ametlla de Mar pressiona la Generalitat perquè la futura autovia passi per l'antic vial de Mas Plater

L'Ametlla de Mar ha reclamat al secretari general de Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Manel Nadal, que inclogui al pla d'infraestructures de la Generalitat la proposta de desdoblar la carretera N-340 per l'antiga carretera que travessa el Mas Plater. El regidor d'Urbanisme, Joan Pere Gómez, i el primer tinent d'alcalde, Jordi Gaseni, es van desplaçar a Barcelona després de comprovar que el govern català encara preveu la proposta inicial de desdoblar l'N-340 pel traçat actual. «No entenem per què encara ens posen la nova autovia per baix, quan hi ha un pacte entre tots els partits polítics i els consells comarcals del territori a favor del desdoblament de l'N-340 per l'antiga carretera», va remarcar Gómez. «Vam recordar al director general de Mobilitat que hem de fer força a Madrid perquè la carretera es desdobli per dalt», hi va afegir. Una proposta amb un traçat que connectaria el tram del Perelló amb la via ràpida que s'està executant al municipi de Vandellòs-l'Hospitalet de l'Infant i que, al mateix temps, permetria convertir l'actual traçat de l'N-340 en una avinguda comercial que milloraria la mobilitat del nucli urbà de l'Ametlla de Mar amb totes les urbanitzacions i les platges del terme municipal.
Actuació al port
D'altra banda, Ports de la Generalitat executarà durant els pròxims dies la pavimentació asfàltica de la carretera que va des de la platja de l'Alguer fins al port pesquer. A més, al setembre s'iniciaran les obres d'un nou varador. Així ho va anunciar l'alcalde de l'Ametlla de Mar, Andreu Martí, després d'assistir a l'última reunió del consell de govern de Ports, en què també va aconseguir més aliats contra el parc eòlic marí.

El Punt (29-Juny-2006)

Aregio serà el pregoner de les festes de Jesús

El president de la Diputació de Tarragona, Joan Aregio, serà l'encarregat de pronunciar enguany el pregó de les festes de l'EMD de Jesús. El primer acte de les festes de Jesús serà dissabte, 1 de juliol, a partir de les nou del vespre i al recinte del CEIP Daniel Mangrané. Durant el mateix acte, es farà la proclamació de les reines i pubilles de les festes, i tot seguit Aregio també presidirà el sopar de la Fundació Josep Puig, que servirà per escollir el Jesusenc del 2005. Els nominats d'enguany són Cinta Caubet, expresidenta de l'Associació de Dones de Jesús; el Club de Futbol Jesús Catalònia, per l'ascens aconseguit a la categoria preferent; la comissió organitzadora de la cavalcada de Reis, i la Societat Cultural Sant Josep, pel seu 125è aniversari.

El Punt (29-Juny-2006)

Projecten el documental «A la Camarga» a l'Aldea

El saló de plens de l'ajuntament de l'Aldea serà demà, a partir de les vuit del vespre, l'escenari del documental A la Camarga, que ha dirigit el realitzador ampostí Santi Valldepérez. El passi de la pel·lícula, que recupera la memòria de la gent del Delta que va emigrar a la regió francesa de la Camarga, es completarà amb una xerrada sobre el fenomen migratori. L'acte és organitzat per la regidoria de Benestar i Família.

El Punt (29-Juny-2006)

28 de juny del 2006

Tanca groga a la plaça Alfons XII

Per fi, l'Ajuntament de Tortosa ha instal·lat una tanca groga al damunt de les rajoles trencades de la plaça Alfons XII, una situació que vam denunciar el passat 23 de juny. En aquell moment, feia almenys dos dies que estaven trencades i ningú havia col·locat cap tipus de mesura de protecció. A la plaça Alfons XII, una de les més feréstegues de Tortosa, les rajoles ballen contínuament i per tant necessitaria una reforma integral, que sembla que es farà esperar... Esperem que aquesta senzilla reparació no coste tant.

La Marfanta també té número IBSN

Alguns de vosaltres sabreu que els llibres s'identifiquen internacionalment amb un número, l'ISBN, i que les revistes ho fan amb un ISSN. Els blocs, ara, ja poden portar un número propi, l'IBSN. La Marfanta ja el té. Nosaltres hem conegut aquesta iniciativa a través del bloc El Basar de les Espècies, de l'amic Jaume Llambrich. Tot ve de quan un blocaire va demanar un ISSN i van negar-se a donar-li. Aleshores la blocosfera es va organitzar per si mateixa, i ara qualsevol usuari pot crear i autogestionar-se el seu número des d'aquesta pàgina. Ja som més de 2.800 blocs amb número IBSN.

Tortosa il·lumina la Torre de Campredó però manté a les fosques la rotonda de l'hospital

Feia dies que volia escriure d'aquesta paradoxa tortosina. L'Ajuntament ha anunciat recentment que il·luminarà la Torre de Campredó, actualment en procés de restauració. Això és perquè el Departament d'Indústria ha concedit a l´Ajuntament una subvenció de 31.000 euros pel projecte d´electrificació de la zona rural de la Torre de Campredó, que tindrà un cost global de 73.000 euros. Es tracta de portar el subministrament elèctric a tota aquella zona, actualment a les fosques, cosa que permetrà que els veïns puguin tenir llum a les seues explotacions i casetes de camp. Sense la rehabilitació de la torre, quan hagués arribat la llum a aquesta zona de Campredó? És difícil dir-ho. Però a lo que anàvem. Resulta que a una zona on sí hi ha a llum, a la carretera de la Simpàtica, la nova rotonda d'accés a l'hospital Verge de la Cinta haurà de continuar sense una bona il·luminació, perquè en cas contrari el pressupost de l'obra es disparava... Un projecte que va aprovar-se el 12 de desembre de l'any passat, amb un pressupost final de 585.000 euros, i que encara no ha començat a executar-se. No és lo mateix treballar que anar per feina...

Tortosa participa al Dia dels Festivals de Cinema

Tortosa deu ser l'única ciutat sense cinema comercial que no només organitza un festival de cinema, sinó que demà s'adherirà al Dia dels Festivals de Cinema. Així, sense complexos i a lo gran... Perquè demà és el Dia dels Festivals de Cinema, que organitza l'agrupació Festivals i Mostres membres de CI&VI - Festivals de Catalunya. Per tant, Tortosa participarà en aquesta iniciativa que consisteix en la projecció gratuïta i simultània de llargmetratges o programes de curtmetratges a cadascuna de les seus dels Festivals i Mostres membres de CI&VI, mitjançant un intercanvi de programació entre ells. En la mostra també participen Barcelona, Badalona, Cambrils, Girona, Igualada, L’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Molins de Rei i Torelló. Cada Festival ha escollit la programació que considera més representativa, i Tortosa, a proposta del Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient de Catalunya, ha convidat a L'Alternativa–Festival de Cine Independent de Barcelona. Així, demà al Teatre Auditori Felip Pedrell es projectarà la pel·lícula "Invierno en Bagdad", dirigida per Javier Corcuera. La projecció serà a les 22.00 hores a la sala petita de l’auditori.

Els republicans Monclús i Santacatalina podrien ser cessats aquesta setmana

Continuen els recanvis a la Delegació del Govern de les Terres de l'Ebre, quan ja fa més d'un mes de l'expulsió d'ERC del tripartit. Així, sembla que els pròxims en sortir per la porta del darrera del Palau Abària seran la coordinadora de l'Institut Català de les Dones, Lola Santacatalina, i el director dels serveis territorials de Comerç i Turisme, Josep Felip Monclús (que a la fotografia ocupen els dos extrems de la taula). Santacatalina, que en un principi ha de ser substituïda per l'alcaldessa d'Ulldecona, Núria Ventura, havia de deixar vacant el seu càrrec a partir de l'1 de juliol. Monclús també podria acomiadar-se divendres dels treballadors de la delegació de Turisme. Queda pendent, però, el futur del representant territorial d'Esports, Jesús Auré, i del coordinador territorial de Joventut, Carles Pasqual. Paral·lelament, altres informacions indiquen que el cap de protocol de la Delegació, molt vinculat a CiU, també podria ser cessat en els pròxims dies.

Més fotos de la "quarentena" del bisbat

Aquest matí encara continuen penjats els cartells que la matinada passada han instal·lat a la porta del bisbat de Tortosa, per denunciar l'actitud "homòfoba" de l'Església Catòlica. L'acció forma part d'una campanya de l'organització juvenil Maulets, coincidint amb la diada del 28 de juny en favor de la llibertat sexual. Paral·lelament, els Maulets també han penjat altres cartells a la parròquia de Sant Blai. Aquestes fotografies en les ha enviat aquest mateix matí una marfanta espontània, que no pertany a Maulets... Enguany, coincidint amb la propera visita de Benet XVI a València, Maulets ha posat l’accent en la denúncia a l’actitud "clarament homòfoba" que té l'Església. Així, a la porta dels dos edificis s’han penjat dos plafons explicant l’acció. En el primer posava: “PERILL! Les activitats dutes a terme en aquest edifici i la seva institució, potencien greument l’HOMOFÒBIA”. A l'altre es llegia el missatge “En quarantena”, i explicava que els joves tancaven l'edifici en favor d'una sexualitat lliure.

Maulets clausura l'església tortosina

La passada matinada, l'organització juvenil Maulets ha clausurat simbòlicament l’església de Sant Blai i el Palau Episcopal de Tortosa, en el marc d'una acció per denunciar l’actitud "inquisidora" de l’Església Catòlica, "que continua imposant els seus valors morals i criminalitzant dret a decidir sobre la pròpia sexualitat". De fet, l'acció s'emmarca en la diada del 28 de juny (dia de l’alliberament gai, lesbià, bisexual i transsexual), en què Maulets ha preparat diverses accions arreu de les comarques dels Països Catalans. Enguany, coincidint amb la propera visita de Benet XVI a València, s’ha posat l’accent en la denúncia a l’actitud "clarament homòfoba" que té l'Església. Així, a la porta dels dos edificis s’han penjat dos plafons explicant l’acció. En el primer posava: “PERILL! Les activitats dutes a terme en aquest edifici i la seva institució, potencien greument l’HOMOFÒBIA”. A l'altre es llegia el missatge “En quarantena”, i explicava que els joves tancaven l'edifici en favor d'una sexualitat lliure.

La Generalitat destina 9,5 milions a la millora de la xarxa viària del Camp de Tarragona i l'Ebre

El govern català va acordar ahir destinar un total de 9,5 milions d'euros per realitzar un conjunt d'actuacions de millora i manteniment a la xarxa viària del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que es traduiran en la renovació de més de 60 quilòmetres de carreteres. La Generalitat reforçarà el ferm de la C-14 entre la cruïlla de la carretera de Picamoixons a la Riba i el nord de Vilaverd, així com la T-204 entre la sortida de Montferri i el nucli urbà de Salomó. Altres millores destacades són la travessera de Barberà de la Conca, i la C-241d entre Sarral i Rocafort de Queralt i entre Piles i Santa Coloma de Queralt, on també es condicionarà la travessera. A les Terres de l'Ebre, el govern reforçarà el ferm de la T-714 entre la cruïlla de l'eix de l'Ebre a Vinebre i el límit amb el Priorat, a la Torre de l'Espanyol. També es millorarà la C-12 entre Flix i el límit amb el Segrià, amb un pressupost d'1,7 milions. En el cas de Tortosa, el govern condicionarà l'antiga carretera de València, tota l'avinguda de la Generalitat i la rambla de Catalunya, que seran de titularitat municipal quan acabin les obres.

El Punt (28-Juny-2006)

La Generalitat espera que baixi la virulència de la mosca negra

El delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Miquel Castelló, va explicar que el govern espera una davallada de la virulència de la mosca negra en les pròximes setmanes. Castelló va recordar els bons resultats del tractament antilarvari amb el producte BTI que s'ha fet en tot el tram català de l'Ebre, i que ha assolit una eficàcia a l'entorn d'un 90%. «Hem eliminat milions de larves i en teoria hauria d'haver-hi menys mosques negres, però la gent continua queixant-se per picades i acudint als centres d'atenció primària», va admetre Castelló. El delegat hi va afegir que han detectat un increment de casos a Tortosa, però també a les comarques del sud de Lleida i al Camp de Tarragona, fet que demostra l'alta capacitat que l'insecte té per volar i colonitzar nous espais. «Hem incrementat els punts d'aplicació del producte i també hem ampliat el calendari, ja que ara el tractament es farà fins a l'octubre», va dir. Castelló va recordar que el pressupost de 120.000 euros s'ha incrementat en 70.000 euros més per enguany, que seran assumits íntegrament pel Departament de Presidència. Per a l'any que ve, el tractament serà més intens i extens, a partir del febrer o el març, i el pressupost serà d'uns 300.000 euros, que en part hauran d'assumir els ajuntaments a través del Code.

El Punt (28-Juny-2006)

27 de juny del 2006

La nova biblioteca de Tortosa ja ha canviat de nom

La nova biblioteca de Tortosa ja es diu "Marcel·lí Domingo", després que l'Ajuntament hagi canviat les lletres de la façana de l'edifici, que fins fa pocs dies encara conservava la nomenclatura anterior, "Biblioteca Oliver de Boteller". En aquest sentit, cal recordar que la nova biblioteca serà inaugurada el proper 20 de juliol, coincidint amb l'inici de la XI Festa del Renaixement, a càrrec del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que també serà l'encarregat de llegir el pregó oficial de la festa. D'altra banda, també avancen a bon ritme les obres de la plaça de l'antiga església dels Dolors, que complementen l'actuació que ha fet la Generalitat en el procés de rehabilitació del Palau Abària.

Els alcaldes de la Terra Alta rebutgen donar suport a la central tèrmica de Riba-roja d'Ebre

Pallarès afirma que la comarca «no es morirà» si no pot fer els parcs eòlics

El consell d'alcaldes de la Terra Alta va aprovar ahir per unanimitat no donar suport al projecte de la central tèrmica de cicle combinat que Iberdrola ha projectat a Riba-roja d'Ebre. La negativa dels alcaldes és la resposta a la carta que va enviar-los l'alcalde de Riba-roja, José Luis Aparicio (PSC), en què els reclamava suport públic al projecte d'Iberdrola. A canvi, Riba-roja autoritzaria el traçat de la línia d'evacuació de l'electricitat que produiran els parcs eòlics autoritzats a la Terra Alta.

La reunió del consell d'alcaldes d'ahir havia estat convocada pel president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Xavier Pallarès (CiU), amb l'objectiu d'analitzar la petició realitzada per l'alcalde de Riba-roja d'Ebre sobre la tèrmica d'Iberdrola. Sobretot, després d'haver rebut una segona carta de José Luis Aparicio. «L'alcalde de Riba-roja ens deia que no pretenia coaccionar-nos, però tornava a dir-nos que només autoritzaria el pas de la línia d'evacuació pel seu terme municipal si abans nosaltres donàvem suport a la central tèrmica», va explicar Pallarès.
D'altra banda, el president comarcal va detallar els arguments que ahir van exposar els alcaldes de la Terra Alta per evitar donar suport a la tèrmica d'Iberdrola. Segons va recordar Pallarès, al pla català de l'energia no es preveu cap central tèrmica a Riba-roja o en el conjunt de les Terres de l'Ebre, i per tant caldria que el govern de la Generalitat modifiqués el pla abans d'esperar un pronunciament per part dels alcaldes de la Terra Alta. «En segon lloc, encara no hi ha cap estudi d'impacte ambiental de la central, i per tant no podem avaluar les possibles afectacions que tindria el projecte d'Iberdrola», va afegir Pallarès. «Com que el pla català de l'energia no preveu cap central a Riba-roja, i tampoc tenim un estudi d'impacte sobre el projecte, els alcaldes de la Terra Alta no podem donar-li el nostre suport», va insistir el també alcalde d'Arnes. De fet, Pallarès va afirmar que era la posició més coherent que podien prendre, tenint en compte els precedents. Així, el consell de la Terra Alta va oposar-se a la central de cicle combinat que la multinacional Enron volia construir a Móra la Nova, així com a la tèrmica que actualment està en projecte a Faió, al Matarranya. «Aparicio no ens ha de donar l'autorització per fer els parcs eòlics a la Terra Alta, però si no els podem fer no passarà res», va concloure Pallarès. De fet, cal recordar que l'alcalde d'Arnes ja va renunciar a construir algun parc eòlic al terme municipal. «A la comarca no ens morirem si no podem produir energia eòlica», va sentenciar. «A més, als parcs eòlics de Prat de Comte i Pinell de Brai no els cal evacuar l'energia per Riba-roja», va concloure Pallarès.

> La desil·lusió d'Aparicio

L'alcalde de Riba-roja d'Ebre, José Luis Aparicio, va afirmar ahir que havia rebut amb «desil·lusió» la declaració conjunta dels alcaldes de la Terra Alta sobre el projecte d'Iberdrola. Aparicio va remarcar que en cap moment va enviar la seua carta per fer «xantatge» o intentar coaccionar els alcaldes, però va lamentar la filtració de la carta que El Punt va publicar íntegrament l'11 de juny passat. «D'alguna manera, això em va anar bé perquè va quedar clar que la carta no era una coacció, sinó una sol·licitud de col·laboració, però sembla que alguns alcaldes volen sortir a Salsa Rosa», va afegir-hi. Aparicio també va lamentar que alguns alcaldes de la Terra Alta hagin canviat l'opinió privada que tenien sobre la tèrmica de Riba-roja. «Respectem l'autonomia municipal i la posició de cada ajuntament, de la mateixa manera que espero que la Terra Alta entengui la decisió que prendrà Riba-roja d'Ebre sobre la línia d'evacuació d'Aerta», va afirmar. Aparicio va afegir que el 28 de juny no celebraran el ple que havien previst, ja que també vol saber què opinen els pobles de la Ribera d'Ebre.

El Punt (27-Juny-2006)
...

Notícies relacionades:
-La Terra Alta afronta el dilema tèrmic
-La carta de l'alcalde de Riba-roja d'Ebre
-Riba-roja d'Ebre aconsegueix desbloquejar la tèrmica d'Iberdrola i podria indultar la línia eòlica
-Riba-roja castiga la línia eòlica per forçar Energia a acceptar la tèrmica
-Aerta esgotarà el diàleg amb Riba-roja d'Ebre per consensuar la línia d'evacuació dels parcs eòlics

L'Aldea aconsegueix una depuradora per als polígons Catalunya Sud i Estació de Mercaderies

L'alcalde de l'Aldea, Dani Andreu (ERC), va valorar ahir molt positivament que l'Institut Català del Sòl (Incasol) es faci càrrec de les obres de construcció de l'estació d'aigües residuals que donarà servei als polígons Catalunya Sud i Estació de Mercaderies. El projecte de la depuradora ja s'ha presentat a l'Ajuntament, que va detectar que els polígons estaven connectats a la xarxa de clavegueres de l'Aldea quan Andreu va assumir el càrrec. «El que és estrany és que ningú veiés abans que les aigües residuals del polígon no havien de passar pel clavegueram del poble», va remarcar l'alcalde, que també va argumentar que les urgències per tenir més sòl industrial al territori han provocat que sigui necessari corregir sobre la marxa algunes mancances en la planificació. Tot i això, Andreu va destacar la bona col·laboració iniciada amb l'Incasol per impulsar una infraestructura amb «previsió de futur». De fet, paral·lelament s'està tramitant la línia de mitja tensió que transportarà l'electricitat al polígon Catalunya Sud.

El Punt (27-Juny-2006)

26 de juny del 2006

El bisbe vol que s'instal·lin pantalles gegants a les parròquies per seguir la missa papal

El bisbe de Tortosa, Xavier Salinas, ha donat instruccions als capellans de la diòcesi perquè el proper diumenge 9 de juliol no oficien cap missa entre les 9 i les 12 del migdia. Segons declaracions a Ràdio Ebre del responsable de premsa del bisbat, Josep Gonell, el bisbe vol que tots els fidels seguisquen la missa que el papa Benet XVI presidirà durant la seua visita a València. A més, Salinas també ha suggerit que s'instal·len pantalles gegants dins o fora de les parròquies, perquè tothom pugue seguir en directe les evolucions de la missa papal. Si els valencians ja estan fent negoci privat amb la visita de Ratzinger a la ciutat (per internet s'ofereixen pisos i apartaments per llogar, molt propers a la zona del Encuentro Mundial de Familias) per què no ho pot fer la mateixa Església? Proposem al bisbat que, a més d'instal·lar pantalles gegants, també face pagar entrada i munte un servei de barra, del tipus Barra Tortosina, en què es puguen comprar cerveses, refrescos i entrepans de llanguanissa, llom, truita francesa i baldana amb allioli.

24 de juny del 2006

L'anella viària del Delta podria completar-se amb un tren turístic

La Generalitat ha previst una inversió milionària i el conseller Nadal vindrà a presentar el projecte

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ja té pràcticament enllestit el projecte de l'anella viària del Delta, que el conseller Joaquim Nadal ha de presentar en les properes setmanes amb una inversió global que podria superar els 40 milions d'euros. L'anella aprofitarà la xarxa viària actual per comunicar les set poblacions del Delta amb un itinerari d'uns 46 quilòmetres, trams de carril bici i el nou pont entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja. A més, els tècnics han previst un traçat amb una amplada suficient perquè també hi pogués circular un tren turístic, si bé aquesta és una proposta que encara és damunt la taula.

El delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Miquel Castelló, va confirmar ahir que el govern té pràcticament enllestit el projecte de l'anella viària, que unirà totes les poblacions del Delta a partir de la millora de la xarxa de carreteres actual i la construcció del pont entre Sant Jaume d'Enveja i Deltebre. Un projecte que aparentment feia un temps que estava encallat, però que la Generalitat ha previst impulsar amb una inversió «molt potent», que podria superar els 40 milions d'euros. «No volem fer una autopista al Delta, sinó utilitzar les carreteres existents i connectar els dos hemideltes amb una anella de circulació que també tindrà trams de carril bici», va precisar Castelló. En aquesta línia, el delegat va remarcar que l'anella viària serà «una eina molt eficaç per potenciar el turisme de qualitat i sostenible», però va afegir-hi que no coneixia la possible instal·lació d'un tren turístic. «La veritat és que si el projecte tingués altres línies seria una sorpresa», va admetre Castelló, que va explicar que en les properes setmanes el conseller Joaquim Nadal visitarà el territori per donar tots els detalls de l'anella viària. «Els municipis del Delta han fet una aposta molt clara pel turisme, i el govern també té molt clar que l'anella viària és el millor que podríem fer per ajudar els pobles del Delta», va refermar Castelló, que va afegir-hi que en les properes setmanes també es farà públic el nom de l'enginyeria que executarà el pont entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja. «Són dues inversions que van lligades, i que podrien executar-se de manera paral·lela, ja que en realitat persegueixen el mateix objectiu», va concloure.

> Una xarxa que unirà set pobles

L'anella viària del Delta ha estat motiu de diferents enfrontaments polítics entre CiU i el PSC, ja que la federació havia criticat el govern tripartit per la falta de compromisos pressupostaris per impulsar el projecte. L'última reunió important per desinflar la polèmica va ser el febrer del 2004, quan l'exdelegat Lluís Salvadó va trobar-se amb els alcaldes i representants de Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Deltebre, l'Ampolla, Camarles, l'Aldea i Amposta. En aquell moment es va dir que el projecte tenia un cost aproximat de 40 milions d'euros, i que com a mínim una quarta part d'aquesta quantitat es destinaria a la construcció del pont entre Deltebre i Sant Jaume. L'anella viària, que també servirà per millorar les connexions amb l'autopista AP-7 i la carretera N-340, es desenvoluparà aprofitant trams de carreteres existents, tot i que també han de fer-se alguns trams nous i una carretera d'uns dos quilòmetres que permetrà l'accés a la platja rapitenca del Trabucador.

El Punt (24-Juny-2006)

CiU troba ridícul que Tortosa estiga paralitzada per la prohibició de construir en zona inundable

El portaveu del grup municipal de CiU, Ferran Bel, va criticar ahir el nou escenari que ha bloquejat l'aprovació del pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) de Tortosa. «Després de set anys tramitant el POUM, el govern de Joan Sabaté ha descobert que Tortosa és inundable», va ironitzar Bel, que va remarcar que la situació no és culpa de la Generalitat. «Encara sort que a Barcelona hi ha un govern amic, perquè em corre una fredor per l'esquena només de pensar què hauria passat si encara estigués governant CiU», va afirmar Bel, que va afegir-hi que els canvis en la llei d'urbanisme no poden servir ara d'excusa. Concretament, la situació és que l'article 9.2 del text refós del 2005 de la llei d'urbanisme estableix que està prohibit «urbanitzar i edificar en zones inundables», i resulta que la major part del terme de Tortosa és inundable en diferents graus. «El que està clar és que no podem traslladar la ciutat, i que Tortosa ha de continuar el seu creixement urbanístic», va remarcar el portaveu de CiU. «L'alcalde hauria de fer-hi alguna cosa i, si cal, encadenar-se a la porta de la Generalitat, perquè tot això em sembla una excusa absurda per justificar el retard en l'aprovació del POUM», va afegir-hi. Bel va lamentar que el regidor d'Urbanisme, José Martín, pretengui resoldre a última hora els diferents problemes que té el POUM. «A Tortosa no se li demana ni més ni menys del que demanen altres ciutats, però tot això és una demostració més de la ineficàcia de l'actual govern municipal», va dir Bel. El convergent va advertir que l'aprovació del POUM serà difícil i que, «després, la redacció del text refós també serà llarga, perquè la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre podria fer moltes recomanacions a l'Ajuntament».

El Punt (24-Juny-2006)

L'Ametlla de Mar impulsa la millora de l'avinguda de la Part de Cala

El consistori de l'Ametlla de Mar ha iniciat l'expedient del concurs públic del projecte d'urbanització dels accessos de l'avinguda Part de Cala, amb l'objectiu que les empreses interessades puguin presentar les seues ofertes. El projecte tècnic de l'obra, que ha estat redactat pels serveis tècnics municipals, va ser aprovat el mes de setembre del 2004 i l'objectiu del govern de l'Ametlla era poder adjudicar-lo aquest mes de juny. L'actuació té un pressupost de 171.000 euros i preveu l'adaptació de l'avinguda Part de Cala per enllaçar la nova zona esportiva amb el nucli urbà. Les obres afectaran el tram comprès entre l'aparcament de Galetet i la carretera d'accés al municipi, que és la zona més propera a l'autopista AP-7 i les vies del tren.

El Punt (24-Juny-2006)

Ferreries, en festes

El barri tortosí de Ferreries va iniciar ahir al vespre la fase decisiva de la seua festa major, amb una xocolatada infantil i, ja més tard, amb la tradicional revetlla de Sant Joan. Els actes continuaran avui amb un concurs de pesca esportiva, el ball d'homenatge a la gent gran i la tercera edició de l'espectacle de música i moda The New Look Arquitecht, organitzat per l'Andrògina Coffe Music Bar i amb dissenys de Fede Sancho. Uns actes que, com ja és habitual en els últims anys, es faran al recinte de la plaça Francesc Macià. A dos quarts de nou del vespre, començarà una de les novetats d'enguany, el primer correfoc Ferreries-Sant Vicent, que es farà al passeig de l'Ebre. Al punt de la mitjanit, i novament al recinte de festes, hi haurà un ball amb l'orquestra Tabú. Les festes de Ferreries continuaran demà al matí amb una altra novetat, la primera Cursa Popular Ferreries-Sant Vicent, i una musclada popular. A l'hora de dinar, els veïns de Ferreries celebraran una paella popular i una nova sessió de ball amb el duet Guateque. A més de Ferreries, altres zones de Tortosa que també estan en festes són el barri del Temple i la pedania dels Reguers.

El Punt (24-Juny-2006)

23 de juny del 2006

La revista Ràpita convoca el XIX Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó

Les bases de la XIX edició del Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó ja han estat publicades a la revista Ràpita de juny. La principal particularitat de les bases és que el termini de presentació d’originals serà el 30 de setembre, i no fins al juliol com en les edicions anteriors.
En concret, optaran al premi (2.000 euros de dotació) totes les novel·les originals inèdites en català que no hagin estat mai premiades en altres concursos, ni autors o autores que hagin guanyat alguna convocatòria anterior. Les obres han de tenir una extensió mínima de 120 fulls DIN A4, mecanografiats a doble espai, escrits per una sola cara i adequadament enquadernats. De fet, els originals hauran de ser presentats en 5 còpies sense cap identificació de l’autor, sinó que s’han de presentar amb un pseudònim i títol, acompanyats de la plica, on sí han de constar el nom, cognoms, telèfon i adreça de l’autor o autora. Columna Edicions serà l’encarregada d’editar l’obra guardonada, després de la signatura prèvia del contracte corresponent amb l’autor, sempre i quant el jurat adjudiqui el premi i no sigui declarat desert. És el que va passar l’any passat, perquè cap obra assolia la qualitat mínima per ser publicada. En aquest cas, el veredicte del jurat es donarà a conèixer al desembre. Les obres aspirants al 19è Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó s’han de presentar a la seu de la Revista Ràpita, al Casal Cultural el Maset, al carrer Perot lo Cantador s/n (43540-St. Carles de la Ràpita-Tarragona), indicant que l’obra concorre a l’esmentada convocatòria, abans del 30 de setembre.

Taca sospitosa al riu Ebre, avui al matí

Al següent video que he penjat a You Tube podeu veure la taca d'escuma que avui al matí baixava per l'Ebre a l'altura de Tortosa. Eren les onze del matí, més o menys. La sensació que m'ha donat és que la taca provenia de l'embarcador de la zona de l'antic escorxador, on hi havia gent fent alguna cosa, però des del pont de l'Estat no ho podia veure gaire bé...


Rajoles trencades a la plaça Alfons XII

Segur que moltes vegades heu notat que les rajoles de la plaça Alfons XII de Tortosa ballen, quan hi passeu caminant. No us heu preguntat què hi ha entre la superfície de la plaça i el pàrquing subterrani? Ara ho podreu saber gràcies a què l'Ajuntament encara no ha reparat aquestes dues rajoles trencades de la plaça. De fet, fa almenys dos dies que estan trencades i ningú ha col·locat cap tipus de mesura de protecció. El sorprenent és que ningú hagi caigut, perquè és per trencar-se una cama. Però el problema és que la plaça Alfons XII és una de les més aspres i feréstegues de Tortosa. Les rajoles ballen contínuament i necessitaria una reforma integral. També estaria bé que l'Ajuntament pensés a instal·lar-hi gronxadors, més papereres i una zona de jocs infantils, com ja hem dit alguna vegada...

MeteoTortosa, per saber quin temps fa

Feia dies que us volia parlar del bloc MeteoTortosa, gestionat per Lluís Algueró, però he fet tard. El bloc ha quedat inactiu des del 19 de juny. Amb tot, la bona notícia és que el seu responsable ha iniciat un projecte molt més ambiciós, el web MeteoTortosa, una nova pàgina de meteorologia que permet trobar dades en temps real des d'una estació situada al raval de Sant Llàtzer. Al marge de la previsions i l'actualització gairebé automàtica dels diferents paràmetres meteorològics, MeteoTortosa també inclou mapes, fotos de satèl·lits i la possibilitat que la gent hi deixi comentaris... A més, el web també disposa de dues sales de webs cams, que ofereixen imatges des de Tortosa ciutat i des de Montcaro. Per cert, en estos moments estem a 26,9 graus centígrads i un 59% d'humitat.

-Web MeteoTortosa.

Freak-EBRE! també proposa una dona presidenta

No seria hora que el pròxim president de la Generalitat fos una dona? En les últimes hores s'han aixecat veus (alguns diuen que malintencionades) perquè la candidata del PSC siga la consellera Montserrat Tura, i ja fa temps que alguns també han defensat la validesa de Manuela de Madre. D'altra banda, a ERC saben que alguns dels seus membres més ben valorats per la ciutadania són les exconselleres Marta Cid o Anna Simó. Al bloc Freak-EBRE! us parlo avui de la sèrie Señora Presidenta, que explica la trajectòria de la primera dona presidenta dels Estats Units. Per promocionar la sèrie, el canal People+Arts va fer una enquesta entre els internautes, per saber quina seria la millor presidenta per a Espanya. Si voleu conèixer més detalls de la sèrie i sobretot el resultat final de l'enquesta, visiteu el meu altre bloc.

El pla urbanístic de Tortosa penja ara d'un fil perquè la major part del terme municipal és inundable

L'altre problema és la taca de terrenys requalificada a la zona del Canalet

El pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) de Tortosa està bloquejat perquè la nova llei d'urbanisme estableix que està prohibit edificar en terrenys inundables, i la major part del terme municipal ho és. La situació és tan greu, des del punt de vista tècnic i jurídic, que l'Ajuntament ha previst convocar una reunió a tres bandes amb els responsables d'Urbanisme i de Medi Ambient de la Generalitat, ja que una aplicació estricta de la normativa podria hipotecar el creixement urbà de Tortosa.

El regidor d'Urbanisme, José Martín, va confirmar ahir que el POUM de Tortosa es troba «bloquejat» per una situació tècnica i jurídica molt complexa. Martín va explicar que preveu convocar una reunió amb els responsables d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre i del Departament de Medi Ambient, que podria fer-se la setmana que ve. De fet, l'objectiu de la trobada a tres bandes serà desencallar l'aprovació del POUM abans de la pròxima reunió ordinària de la comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre, que serà el 14 de juliol. «En qualsevol cas, la nostra intenció és poder aprovar el POUM de Tortosa en el marc d'una sessió extraordinària de la comissió, que podria celebrar-se al llarg del mes de juliol», va dir el regidor.
Martín va detallar que els dos problemes que actualment estan bloquejant l'aprovació del POUM són la declaració d'impacte ambiental de la zona del Canalet, a Jesús, i l'aplicació dels criteris d'inundació en el cas de Tortosa. Així, segons l'article 9.2 del text refós de l'any 2005 de la llei d'urbanisme, ara està prohibit «urbanitzar i edificar en zones inundables i en altres zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones», una directriu que segons Martín deixa tot el planejament urbanístic de Tortosa en una situació força delicada. «Tot això impediria el creixement urbanístic que hem programat per a la ciutat a través del POUM, ja que tots els plans parcials estan afectats per diferents graus d'inundació», va advertir Martín. El regidor va valorar que l'article 9.2 del text refós de la llei d'urbanisme està redactat pensant en els problemes que han provocat les rieres i les barrancades al Maresme i en altres punts del litoral català, però que no té sentit hipotecar el creixement urbà «d'una ciutat com ara Tortosa, a la vora d'un riu com l'Ebre». De fet, Martín va precisar que l'Ebre és ara «un riu molt regulat pels pantans, que creix i ocupa les zones inundables amb una certa lentitud», i que Tortosa té un marge de vuit hores per preveure una gran avinguda des de l'embassament de Riba-roja d'Ebre. Per tant, Martín va anunciar que l'Ajuntament reclamarà una aplicació més flexible de la normativa urbanística per a Tortosa.

> Perillen 3.200 pisos

Al marge del problema de la inundació, l'altra qüestió que estaria bloquejant l'aprovació del POUM de Tortosa és el «consum excessiu de sòl» a la zona del Canalet, a Jesús. Segons va explicar el regidor d'Urbanisme, Medi Ambient considera que l'Ajuntament ha volgut requalificar una taca massa gran com a sòl urbà, més de 100 hectàrees. «Nosaltres ja feia temps que havíem discutit aquesta circumstància amb Urbanisme, i no acabem d'entendre aquests problemes d'última hora», va admetre José Martín. De fet, cal tenir en compte que l'Ajuntament ja fa set anys que tramita la revisió del POUM, i que actualment s'estan concedint llicències d'obres en funció del pla general del 1986. El retard en l'aprovació del pla ha provocat que s'estiga construint en solars que amb el nou planejament ja no serien edificables, o que s'hagin enderrocat edificacions que estarien protegides. Per contra, les promotores no poden desenvolupar plans parcials com els de Porta de Tortosa, Sant Llàtzer, Horta de Sant Vicent, La Farinera, Camí de Roquetes i Horta de Jesús, amb més de 3.200 habitatges en total.

El Punt (23-Juny-2006)

El govern de Tortosa no accepta les condicions de les entitats ciclistes per salvar el velòdrom

El regidor d'Esports de Tortosa, Sisco Lahosa, va assegurar ahir que no acceptaran les condicions que les entitats ciclistes han posat per acceptar la proposta del govern municipal per reformar les instal·lacions esportives de l'estadi. «El que no farem és tenir dos velòdroms i esperar dos anys més per tenir unes piscines dignes», va advertir Lahosa, que va rebutjar la possibilitat de construir el nou centre de tecnificació ciclista de Vinallop abans d'enderrocar el velòdrom actual, com demanen les entitats. «La confiança ha de ser mútua», va afegir Lahosa, que va remarcar que les entitats ciclistes podrien negar-se a l'enderrocament del velòdrom quan ja estigués construït el centre de tecnificació. «Ara només volem saber si accepten la nostra proposta abans d'una setmana, perquè el govern ha d'assumir la seua responsabilitat i prendre una decisió», va dir Lahosa. D'altra banda, el president d'ICV a les Terres de l'Ebre, Jaume Forcadell, va afirmar que volen tancar de cordialment la polèmica interna pel vot diferent de la regidora Jana Muñoz sobre el velòdrom.

El Punt (23-Juny-2006)

Satisfacció a la Terra Alta i el Baix Ebre per la cessió de les estacions de la via verda als ajuntaments

Els presidents dels consells comarcals del Baix Ebre i de la Terra Alta, Ferran Bel i Xavier Pallarès, van valorar molt positivament l'aprovació de la cessió de les set estacions de la via verda als ajuntaments. L'acord, adoptat en la comissió de Foment del Congrés, estableix que en un termini màxim de sis mesos les antigues estacions d'Aldover, Xerta, Benifallet, Pinell de Brai, Prat de Comte, Bot i Horta de Sant Joan passaran a ser gestionades pels ajuntaments, perquè siguin rehabilitades i aprofitades com a equipaments «turístics, culturals o esportius». De fet, els consells havien estat els encarregats de negociar el traspàs amb Renfe. De moment, la intenció és poder emplaçar-hi allotjaments, bars, centres d'interpretació i centres de lloguer de bicicletes. «Només em dol que l'acord s'hagi produït per majoria i amb l'únic vot contrari del PSC-PSOE i d'una diputada del territori», va comentar Pallarès en referència a Lluïsa Lizárraga. La diputada ampostina del PSC va justificar el vot contrari perquè Renfe voldria conèixer els projectes dels ajuntaments abans de cedir les estacions.

El Punt (23-Juny-2006)

22 de juny del 2006

El govern reparteix el pastís de la TDT a l'Ebre

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ha fet públic avui el nom de les empreses que han obtingut una llicència per emetre a través de la televisió digital terrestre (TDT) privada als diferents territoris. A les Terres de l'Ebre ens corresponen 3 de les 59 llicències de TDT que s'han concedit en el conjunt del país. Concretament, els tres projectes que han estat aprovats, dels sis que havien superat un primer tall, han estat els presentats per Canal 21 Ebre SL (669 punts), Tortosa Televisió SL (618,5 punts) i EBE Imatge i Comunicació (544 punts). D'aquesta manera, abans de final d'any podrien començar a emetre per TDT les cadenes Canal Català Ebre, Canal Terres de l'Ebre i el nou canal de televisió que creï l'empresa editora del setmanari La Veu de l'Ebre, que recentment també ha posat a l'aire l'emissora Imagina Ràdio. No han rebut prou puntuació les ofertes presentades per les empreses de Televisió Ulldecona (526 punts) i Canal 55 de la Ràpita (502,5 punts), així com la madrilenya Telelínia Local, que ha quedat exclosa del concurs.

Per accedir a l'informe del CAC, cliqueu aquí mateix.

Sabaté analitza el "sí" a l'Estatut en clau tortosina

L'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, ha aprofitat el seu bloc per analitzar el "sí" al nou Estatut en clau tortosina. Sabaté afirma que el resultat a Tortosa ha estat contudent, "si bé la participació ha estat moderada" a la ciutat, per sobre de la mitjana de Catalunya, cosa que reflexa la valoració positiva que han els tortosins de l’Estatut i de les expectatives que cap a la ciutat se’n deriven. Segons l'alcalde, el de Tortosa ha estat un comportament similar al de les Terres de l’Ebre. "Aquest sí representa un fracàs estrepitós tant del PP com d’ERC. Dels primers per no adonar-se que el territori ha canviat i vol avançar, i dels segons per intentar fer de l’Ebre el feu del No precisament contra un Estatut que li permet avançar i molt", conclou Sabaté.

L'Estat preveu iniciar enguany la restauració del meandre de Flix

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre posa a informació pública el projecte, que costarà 6 milions

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) va informar ahir que ja ha posat a informació pública el projecte definitiu per a la recuperació ambiental del meandre de Flix, unes obres que tindran un pressupost de 6 milions d'euros a càrrec del Ministeri de Medi Ambient. El projecte inclou obres per a la reconstrucció del passeig de l'Ebre, l'estabilització dels marges fluvials i la construcció de dues basses complementàries als terrenys propers a la depuradora. La CHE va detallar que els treballs es realitzaran tenint en compte les característiques del meandre, i que preveuen la revegetació i replantació d'espècies autòctones.

Poc més d'un any després que la ministra Cristina Narbona anunciés que el govern de l'Estat assumiria els 6 milions d'euros que costarà la restauració mediambiental del meandre de Flix, la CHE va anunciar ahir que ja ha aprovat la informació pública del projecte definitiu. Les obres previstes seran a càrrec del Ministeri de Medi Ambient, que podria començar els treballs durant el quart trimestre d'enguany, amb l'objectiu de poder acabar-los durant el 2008. La primera de les actuacions programades consisteix en l'estabilització i reconstrucció del passeig de l'Ebre, entre el Club Nàutic i el pas de barca, ja que les pluges acostumen a erosionar els talussos. A més, es col·locarà una escullera per defensar el marge de les avingudes, amb una capa de terra vegetal que s'integrarà al paisatge, i es construiran accessos al riu a través d'una sèrie d'escales. D'altra banda, el projecte també inclou l'estabilització del marge esquerre, una zona molt utilitzada pels pescadors. Aigües avall de la presa de Flix, es millorarà el marge dret amb esculleres recobertes amb capes de terra vegetal, i també es recuperarà la capacitat de desguàs del riu. Així, s'obrirà una part de l'illa situada aigües avall de la presa, per millorar la circulació del cabal en aquest tram. De fet, el projecte preveu la neteja selectiva de la vegetació i la replantació d'espècies autòctones.

>Demoliran el pont de la República

La restauració mediambiental del meandre de Flix és un projecte impulsat per l'Ajuntament i una consultora local vinculada al Grup de Natura Freixe, que va plantejar-se molt abans que esclatés la polèmica per la contaminació química de l'embassament. De fet, l'estudi va iniciar-se l'any 2002, amb el suport tècnic de la Diputació de Tarragona i les aportacions de l'Agenda 21 Local. El projecte, que en realitat preveu una cinquantena d'actuacions, va ser assumit després pel Ministeri de Medi Ambient. Una de les obres que més crida l'atenció és la demolició de la pilastra de formigó de l'antic pont de la República, que va quedar inacabat i envaint part del llit del riu. D'altra banda, el projecte, que ha reelaborat el servei d'estudis de l'àrea de gestió ambiental de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, també programa la construcció de dues llacunes al costat de la depuradora de fosfats i nitrats.

El Punt (22-Juny-2006)

Tortosa amplia la plantilla de la policia local amb quatre agents nous

L'Ajuntament de Tortosa va presentar ahir els quatre agents que s'han integrat a la plantilla de la policia local, després d'haver-se format a l'Escola de Policia de Catalunya. «Tenim quatre policies nous, en el marc de l'ampliació de la plantilla que hem desenvolupat per aconseguir l'objectiu que ens havíem marcat a l'inici del mandat, que era assolir un increment del 20% en els efectius», va destacar ahir l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté. D'altra banda, l'alcalde va precisar que els agents no tindran una funció específica, i que l'inspector en cap de la policia local els assignarà les funcions pertinents. En aquest sentit, l'inspector en cap, Jesús Fernández, va explicar que els quatre agents passaran un període de formació i de pràctiques, i que durant els primers mesos estaran acompanyats per altres agents veterans. Fernàndez també va dir que l'arribada dels nous agents implicarà una reforma en l'estructura del cos a partir de setembre. De fet, amb aquesta ampliació de la plantilla, que és la primera des del 1999, la policia local de Tortosa ha passat de 45 a 49 agents, i abans de final d'any la previsió és que s'incorporin tres policies més, fins a assolir els 52 efectius. En aquest sentit, Sabaté va destacar que la plantilla de la policia local és «suficient», i va afegir que Tortosa està per damunt del que li correspondria per població, un agent per cada mil habitants.
D'altra banda, Sabaté va confirmar que l'objectiu del govern tortosí és començar enguany les obres de la nova caserna de la policia local, que s'ha de construir a l'antiga cooperativa de Sant Jaume, al barri de Remolins. «Esperem que al llarg del segon semestre de l'any puguem iniciar les obres, perquè cap a finals del 2007 estiga la caserna pràcticament enllestida», va calcular l'alcalde de Tortosa. Finalment, ahir també es van presentar les dues motos noves de la policia local, en el marc de la renovació anual del parc mòbil.

El Punt (22-Juny-2006)

El conseller Nadal participarà en la festa major de Roquetes

L'alcalde de Roquetes, Mariano Gil, va presentar ahir el programa oficial d'actes de la festa major, enguany entre el 29 de juny i el 9 de juliol. Gil va garantir que les festes de Roquetes tornaran a ser «intenses i denses» i que l'encarregat de fer el pregó serà el cap de l'àrea de Biblioteques de la Generalitat, Gabriel Planella, que ha seguit molt de prop el projecte de construcció de la biblioteca municipal. L'altre convidat il·lustre serà el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, que presidirà l'ofrena de flors i fruits, el dia 1 de juliol. Segons Gil, l'Ajuntament vol agrair al portaveu del govern la realització de les obres de reconstrucció del carrer Major de Roquetes. «Ens han condicionat completament 1.300 metres del carrer Major, i nosaltres gairebé no hem hagut de pagar res», va dir l'alcalde. Per la seua banda, el regidor de Festes, Jordi Suazo, va anunciar alguns canvis en l'acte del Roquetenc Absent, que enguany han volgut potenciar i passarà a fer-se dissabte al matí a l'Hort de Cruells, en el marc d'un aperitiu amb música de grallers i sardanes. Finalment, el president del patronat de Festes, Salvador Sales, va dir que el popular Cosso Iris pot ser més espectacular que mai amb 13 carrosses, algunes de les quals seran monumentals.

El Punt (22-Juny-2006)

Els escolars de Tortosa tanquen el pla d'educació viària amb una festa

La plaça de l'Ajuntament va ser ahir l'escenari de la festa de cloenda del pla d'educació viària que s'ha realitzat a les escoles de Tortosa, amb la participació d'uns 1.300 alumnes de primària i de primer cicle de secundària de tots els col·legis del municipi. Durant tot el matí es van fer diferents activitats infantils, amb atraccions inflables, jocs, gelats i una xocolatada, a més d'una exposició de vehicles de la policia local i dels Mossos d'Esquadra. A la festa d'ahir també es van lliurar els premis dels concursos de redacció i dibuix, que van guanyar respectivament Maria Tallada i Núria Domènech, les dues del col·legi Sagrada Família.

El Punt (22-Juny-2006)

La plataforma de la Terra Alta replica les «mentides» del president d'Eoliccat

El portaveu de la plataforma de la Terra Alta, Jordi Lluch, va fer públic ahir un comunicat per replicar unes declaracions del president d'Eoliccat, Ramon Carbonell, que El Punt reproduïa diumenge. Lluch lamenta que Carbonell redueixi l'oposició a la massificació eòlica de la Terra Alta, «amb 180 molins i un terç dels megawatts instal·lats a Catalunya», a criteris «purament estètics». El portaveu lamenta la «ignorància» del president d'Eoliccat, que va afirmar que la plataforma prefereix una central tèrmica a una central eòlica, «perquè el diòxid de carboni no es veu». «Unes paraules com aquestes només les pot dir un ignorant, un mentider o un burro», va remarcar Lluch, que va acusar Carbonell de practicar «la mentida deliberada i la manipulació perquè no troba altres arguments». El portaveu va recordar que la plataforma defensa un model energètic sostenible i que aposti per les energies renovables, l'estalvi i l'eficiència energètica. «Un model que acosti els centres de producció als centres de consum, per evitar les línies d'alta tensió, on es perd el 15% de l'energia», va dir Lluch, que va insistir que la plataforma està en contra de les centrals nuclears i també de les centrals tèrmiques. De fet, va recordar l'oposició al projecte d'Enron i també les al·legacions presentades als projectes de Riba-roja d'Ebre, Mequinensa i Faió, «cosa que no han fet els senyors d'Eoliccat».

El Punt (22-Juny-2006)

21 de juny del 2006

Optimisme a Tortosa per la possible candidatura de Montilla a la presidència de la Generalitat

L'anunci fet avui per Pasqual Maragall, que no repetirà com a candidat del PSC a la presidència de la Generalitat, ha deixat Josep Montilla en una situació immillorable. Una possibilitat que ha estat rebuda amb optimisme en els quadres directius del PSC de Tortosa, tradicionalment molt ben relacionats amb l'actual ministre d'Indústria, Turisme i Comerç. De fet, cal recordar que el govern de Tortosa va aconseguir l'any passat que el Ministeri reconegués la Festa del Renaixement com a Fiesta de Interés Turístico Nacional, i que el mateix Montilla també va presidir l'acte d'agermanament entre Tortosa i Le Puy en Velay. Per tant, a Tortosa molts veuen la possible arribada de Montilla al despatx de la Plaça de Sant Jaume com una oportunitat immillorable per aconseguir una implicació més decidida de la Generalitat en els grans projectes de la ciutat.

Augmenten les pressions perquè Marta Cid es presente d'alcaldable d'ERC a Amposta

En les últimes setmanes estan augmentant les pressions perquè l'exconsellera Marta Cid es presente com a candidata d'ERC a l'alcaldia d'Amposta. Fonts del partit han confirmat avui que el retorn de Marta Cid a la capital del Montsià és una possibilitat que efectivament està al damunt de la taula, tot i que ERC ja havia proclamat Carles González com a alcaldable. En qualsevol cas, tot dependrà del que pugue passar a les pròximes eleccions al Parlament, ja que l'ampostina podria ser la número 1 d'ERC per les Terres de l'Ebre (no hem pogut aclarir si això vol dir que Marta Cid aspira a ser la número 1 o la número 2 a la llista republicana de la circumscripció de Tarragona). Sobretot, tot dependrà de si ERC torna al govern de la Generalitat, i d'allò que el partit li pugue demanar a l'exconsellera. Per tant, tot apunta que el futur polític de Marta Cid, i per tant de la candidatura d'ERC a Amposta, no estarà del tot clar fins a la tardor. I això, inevitablement, podria fer variar els planejaments electorals de la resta d'alcaldables ampostins.

La XIII Mostra de Jazz de Tortosa es presenta primer a Barcelona

Avui proposem una bona estirada d'orelles als organitzadors de la XIII Mostra de Jazz, perquè han presentat la programació del festival unes hores abans a Barcelona que a Tortosa. De què serveixen els professionals de la informació que treballen des del territori? Com podrà "vendre" aquesta tarda un corresponsal ebrenc la seua peça amb la informació de la Mostra de Jazz, si al matí ja ha cobert la presentació algun company seu de Barcelona? Són coses que no s'acaben d'entendre, i que certament provoquen malestar entre la gent de la professió... Al marge d'això, cal destacar una vegada més l'esplèndida programació del festival de jazz de Tortosa. El cap de cartell serà Marcus Miller, un baixista i compositor de renom que farà a Tortosa l'únic concert que ha programat durant el 2006 a l'Estat espanyol. A l'edició d'enguany també participaran altres figures internacionals, com la cantant sueca Rigmor Gustafsson, que actuarà per primer cop a l'Estat, o els veterans Bill Evans i Randy Brecker. A més, la mostra tortosina homenatjarà el saxofonista navarrès Pedro Iturralde, de 77 anys d'edat, per la seua vinculació amb el festival.

Els polítics tortosins canvien de look

En les últimes setmanes ens ha sorprès el canvi de look que han fet diferents polítics tortosins. El primer en fer-ho va ser un dels regidors d'ERC a l'Ajuntament, Salvador Peiró, que després de molts anys va decidir a retallar-se la seua melena guerrera. També s'ha tallat els cabells la regidora de Governació, la socialista Consol Cordero, que ha optat per un estil més fresc i juvenil de cara a l'estiu. Finalment, qui també ha canviat d'imatge ha estat l'encara director dels serveis territorials de Comerç i Turisme, Josep Felip Monclús, que s'ha afaitat la barba. L'haurà perdut en alguna aposta? La veritat és que pensem que tots tres han sortit guanyant...

La Festa del Renaixement programa més actes al riu i autobús gratuït per als vestits d'època

La Festa del Renaixement ha volgut potenciar enguany les activitats a l’entorn de l’Ebre, amb viatges organitzats en vaixell, recorreguts amb muletes i la proposta turística Viu Lo Riu. També hi haurà una baixada nedant i la Nit de Fogueres i Diables, que ja va fer-se l’any passat amb un èxit notable. El regidor de Presidència, Jordi Bonilla, va explicar que les muletes estaran guarnides amb motius renaixentistes, amb l’objectiu que la Festa del Renaixement també es faci de cara al riu. De fet, Bonilla va explicar que la II Fira d’Oficis Antics Illa de Gènova, organitzada pels veïns i comerciants de Ferreries, servirà per donar ambient a l’altra banda del riu, però va confirmar que la festa encara no ha volgut afegir la fira al programa oficial, ja que abans ha de comprovar el seu rigor històric. Un aspecte que l’organització vol cuidar al màxim, sobretot en els menús de la trentena de restaurants que enguany participaran en el Mengeu de Festa. A més, un conveni amb l’empresa Hife permetrà que tothom que vagi «convenientment» vestit d’època puga anar en autobús sense pagar el bitllet.

El Punt (21-Juny-2006)

Per llegir la notícia completa, cliqueu aquí mateix.

ERC critica el govern de Tortosa pel retard en el projecte de reforma de la carretera de Roquetes

El candidat d’ERC a l’alcaldia de Tortosa, Ricard Forés, va criticar ahir la «lentitud» i la «deixadesa» amb què el govern de Joan Sabaté està tramitant l’expropiació dels terrenys afectats pel projecte de millora de la carretera de Roquetes. Forés va remarcar que la Generalitat ja ha pogut executar les obres a la carretera T-341 en el tram del carrer Major de Roquetes, però va lamentar que el govern de Tortosa «no ha fet els deures». L’alcaldable d’ERC va recordar que el projecte es remunta al primer semestre del 2002, després que els veïns del barri de Ferreries presentessin més d’un miler de signatures, i va revelar que la Generalitat ha presentat diferents requeriments a l’Ajuntament perquè realitzi les expropiacions i els cedeixi els terrenys. Segons el regidor Salvador Peiró, l’últim requeriment a l’Ajuntament tortosí va produir-se el 14 de juny. Peiró va detallar que l’Ajuntament només està pendent de tancar l’acord d’expropiació amb un únic particular. «El que seria greu és que estiguessin retardant el projecte per poder inaugurar les obres damunt de les eleccions», va valorar Forés.

El Punt (21-Juny-2006)

La Sindicatura de Comptes fa recomanacions a la gestió del Consell Comarcal de la Terra Alta

La Sindicatura de Comptes va fer públic ahir el contingut d’un informe de fiscalització de la gestió del Consell Comarcal de la Terra Alta durant l’exercici del 2003. L’informe, que ha estat elaborat en compliment del pla de treball de la Sindicatura, analitza les modificacions de crèdit, la contractació administrativa i de personal, i les subvencions gestionades pel Consell Comarcal de la Terra Alta, que ja ha rebut una sèrie de recomanacions per millorar el control intern i la gestió. De fet, la Sindicatura va detallar que el president comarcal, Xavier Pallarès, ha declinat presentar al·legacions a l’informe, i que ha assegurat que es prendran les mesures necessàries per complir «totes les recomanacions». En concret, la Sindicatura va detectar irregularitats en la contractació de diferents serveis d’Internet per a la promoció turística, així com en l’adquisició de materials informàtics per als telecentres de Gandesa, la Fatarella i Prat de Comte. A més, l’informe també adverteix d’alguns errors administratius en la contractació de personal i en l’atorgament de diferents subvencions.

El Punt (21-Juny-2006)

La comissió per a la sostenibilitat aprova els criteris "filosòfics" que regiran el pla del Delta

Les administracions comprometen els primers 180 milions d'euros pel 2007

La Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre va aprovar ahir a la tarda la primera part del nou pla integral de protecció del Delta (Pipde), que defineix la metodologia i la filosofia del conjunt d'actuacions que es faran al tram final del riu. El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va explicar que el pla és una proposta de gestió oberta, sense cap data concreta de finalitat. Amb tot, ja s'han compromès 180 milions d'euros per invertir al tram català de l'Ebre durant l'any 2007.

Els membres de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre van donar ahir llum verd a la filosofia general del nou Pipde, que figura només a les cinc primeres pàgines d’un document que caldrà incloure en la revisió del pla hidrològic de la conca de l’Ebre. En la primera visita oficial al territori, el conseller de Medi Ambient va presidir la reunió de la comissió i va voler donar un impuls a la feina dels diferents grups de treball, que aquest mes hauran d’abordar diferents aspectes com la definició del règim hídric o les mesures que caldrà aplicar per evitar la regressió i l’enfonsament de la plana deltaica.
En aquesta línia, els grups de treball també hauran d’ampliar el text del Pipde amb propostes sobre la millora de la qualitat de l’aigua, la regeneració dels ecosistemes, la definició d’un model agronòmic sostenible, i amb garanties sobre la funció dels corredors ambientals i el procés de descontaminació de l’embassament de Flix. El catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i membre de la comissió, Narcís Prat, va remarcar que el plantejament aprovat ahir permet «consolidar etapes» de manera progressiva amb mesures concretes de gestió i millora ambiental al tram final de l’Ebre. De fet, el govern de l’Estat i la Generalitat ja han compromès per als seus pressupostos de l’any que ve un total de 180 milions d’euros per executar projectes com els passejos fluvials, corredors biològics, mesures contra l’enfonsament del Delta o la regeneració de les llacunes i badies. D’altra banda, la comissió també va veure un informe de Prat sobre els criteris de fixació del règim hídric de l’Ebre, però el conseller va insistir en la necessitat de «fer un treball en profunditat» i consultar diferents experts i administracions. L’estratègia de Medi Ambient, segons Baltasar, és aportar «unes xifres que vagin a missa i que no puguin ser contestades».
El conseller va desvincular les xifres concretes del concepte d’un cabal ecològic al llarg del temps. De fet, Prat proposa una gestió «adaptativa» del cabal, que permeti determinar les necessitats concretes amb diferents estudis. Finalment, la comissió va rebutjar la petició feta per la Plataforma en Defensa de l’Ebre de reclamar una moratòria a totes les obres d’aprofitament d’aigua que es projecten riu amunt, fins que no estiga definit el règim hídric.

El Punt (21-Juny-2006)

Tortosa porta el Renaixement a la muralla

Un dels actes més destacats de la festa d'enguany serà el concert de Maria del Mar Bonet a les avançades de Sant Joan

L'organització de la XI Festa del Renaixement de Tortosa va presentar ahir el programa oficial, que torna a potenciar els actes propis i de carrer, amb la desfilada de dissabte a la nit com a moment central de la festa. Amb tot, un dels espectacles més destacats de l'edició d'enguany serà el concert que Maria del Mar Bonet oferirà a les avançades de Sant Joan, on presentarà el seu Amic e Amat. De fet, la Festa del Renaixement ha previst créixer en actes però també en escenaris, i ha recuperat espais que fins ara estaven en obres, com ara el recinte emmurallat de les avançades de Sant Joan i la plaça dels Dolors, on s'instal·larà el campament de Le Puy. A més, l'organització ha volgut fomentar les activitats al voltant del riu i el caràcter comercial i gastronòmic de la festa.

Fragment de la notícia publicada avui a El Punt.

20 de juny del 2006

Preparen una edició facsímil de la revista "Gèminis"

Hem rebut amb sorpresa i satisfacció la notícia de la preparació de l'edició facsímil de la revista de lletres Gèminis, el principal referent de la cultura tortosina durant els anys de la postguerra. De fet, la revista va publicar-se en dos formats entre els anys 1952 i 1961. La presentació de l'edició facsímil de Gèminis es farà el 27 de juny, a partir de les vuit de la tarda, en el marc d'un acte públic al teatre auditori Felip Pedrell, amb l'assistència d'un dels fundadors de la revista, l'escriptor i arxiver Jesús Massip. En aquest sentit, cal recordar que l'altre fundador de Gèminis va ser el poeta Gerard Vergès. En principi, a la presentació està prevista la presència de l'alcalde, Joan Sabaté, i del president de la Diputació de Tarragona, Joan Aregio.

Al carrer el segon número del butlletí Tortosa Jove

Ja és al carrer el segon número del butlletí Tortosa Jove, que edita la regidoria de Joventut i l'Institut Municipal d'Activitats Culturals i Turístiques (IMACT). El butlletí dedica una entrevista als responsables del Club de Bàsquet Cantaires, que va nàixer el 1968 i va tenir l'època de màxima esplendor durant la dècada dels vuitanta, amb la consecució de tres lligues estatals i dues copes de la reina de bàsquet femení. Al segon número de Tortosa Jove també podem trobar les bases del V Certamen Juvenil Recrearé Ciutat de Tortosa 06, així com una entrevista al dibuixant de còmics Lluís Chavarria, un jove dels Reguers de 16 anys amb una tècnica manga molt interessant. El butlletí es completa amb una entrevista als responsables de Creu Roja Joventut Tortosa, l'habitual agenda jove i la informació sobre la Borsa Jove d'Habitatge. Com en l'anterior número, un dels espais més interessants és l'entrevista indirecta a un jove immigrant. En aquest cas, el butlletí parla amb Hicham Loufti, un jove provinent del Marroc que fa quatre anys que va arribar a Tortosa, fruit del reagrupament famililar. Hicham explica que s'ha fet aficionat del Barça i que li agrada la llengua i la història de Tortosa, fins al punt que els monuments que més li agraden de la ciutat són el castell i el recinte emmurallat.

El dia que Tortosa va perdre els trens

L’Ajuntament encara està pendent de tancar el conveni que permetrà urbanitzar els cèntrics terrenys de Renfe

Era el 10 d’agost de 1996 i l’estació de Tortosa deixava de rebre els trens de llarg recorregut, poc després que entrés en funcionament el corredor del Mediterrani. Les negociacions per evitar-ho havien començat més de deu anys abans, però els diferents governs de Vicent Beguer (CiU), Marià Curto (CiU) i Joan Sabaté (PSC) només han aconseguit unes contraprestacions minses per a l’estació de Tortosa. Bàsicament, millores en el trànsit ferroviari i un conveni que no acaba de signar-se, per aprofitar urbanísticament els terrenys de Renfe al centre de la ciutat. Mentrestant, l’estació central de les Terres de l’Ebre, a l’Aldea, continua sense veure parar l’Euromed, tot i que ja ha passat gairebé una dècada de reivindicacions territorials, negociacions i promeses.

De la nit al dia, per la posada en funcionament del corredor del Mediterrani, els trens de llarg recorregut van deixar de passar per l’estació de Tortosa. Era l’agost de 1996 i el periodista Josep Baubí va trucar a l’alcalde de l’època, Marià Curto, per saber què passava. «L’alcalde va dir-me que encara no coneixia gaire bé la situació, però que si era així ja no hi havia remei», recorda Baubí. Gairebé deu anys després, Curto va constatar ahir que la retirada del servei «era un fet irreversible», tot i que les negociacions amb Renfe i el govern de l’Estat per evitar-ho havien començat uns deu anys enrere, en temps de l’alcalde Vicent Beguer. De fet, en les negociacions van plantejar-se diferents possibilitats perquè els trens de llarg recorregut no marxessin de Tortosa, com ara construir una altra estació a la pedania de Campredó. Quan Renfe no va acceptar la proposta tortosina, la idea va ser utilitzar un tren llançadora que unís permanentment les estacions de Tortosa i de l’Aldea, que havia de convertir-se en l’estació de referència a les Terres de l’Ebre. «Però un servei de llançadora no ens interessava, perquè Tortosa hauria perdut també els trens regionals», va valorar ahir l’exalcalde. Amb tot, Curto va explicar que la pèrdua dels trens de llarg recorregut va accelerar el projecte de l’autovia Tortosa-l’Aldea, que de totes maneres també ha tardat uns deu anys a materialitzar-se. «Per a la ciutat, perdre els trens va ser un cop molt fort, una sensació molt gran d’impotència que va justificar més que mai la construcció de l’autovia», va afegir Curto. La reacció popular per la pèrdua dels trens de llarg recorregut va ser important a la segona meitat dels vuitanta. La manifestació en defensa dels serveis ferroviaris, amb unes 5.000 persones, va ser la més gran que es va veure a Tortosa fins a l’esclat de la polèmica del transvasament. «El problema és que a l’estació de l’Aldea també van reduir la meitat dels serveis, i llavors vam centrar les nostres demandes a reclamar l’ampliació dels trens i també més freqüència de pas per als regionals que arribaven i marxaven de Tortosa», va argumentar Curto. L’exalcalde va recordar que van guanyar dos trens més al dia, així com un principi d’acord per alliberar els terrenys de Renfe al centre de la ciutat. «Hi havia la possibilitat de reubicar l’estació, urbanitzar els terrenys i aprofitar el pont del ferrocarril», va dir. Curto va celebrar que l’Ajuntament puga desbloquejar, deu anys després, el conveni de cessió amb Renfe.

(Per llegir la resta del reportatge, utilitzeu els següents enllaços:

>Expropiació pactada
>L’Aldea, estació central o baixador
>L’Euromed supera els 10 milions d’usuaris
>Un tren que els treballadors han rebatejat com «Pijomed»)

El Punt (20-Juny-2006)

La plataforma vol que la piraguada d’enguany serveixi per alertar millor dels problemes de l’Ebre

L’organització amplia el nombre de places en embarcacions de rem i motor

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) va presentar ahir la sisena edició de la piraguada popular per l’Ebre, que es farà el 15 de juliol entre Xerta i Tortosa. Enguany, la PDE ha contactat amb totes les empreses de lloguer de piragües del territori, ja que preveu ampliar l’àmbit territorial i el nombre de participants, amb un total de 550 places disponibles. Amb tot, l’objectiu de la piraguada serà explicar millor els problemes que té el riu, com el poc cabal o la plaga de la mosca negra.

La coordinadora de la piraguada per l’Ebre, Mireia Palos, va explicar que després de cinc edicions l’activitat ja s’ha consolidat i es considera un clàssic. «Ara l’objectiu és créixer una mica més, i per això hem contactat amb totes les empreses de lloguer de piragües del territori: Riu Natura de Móra d’Ebre, Beniemocions de Benifallet, Deltaventur d’Amposta, i Natura i Aventura de Sant Carles de la Ràpita», va detallar. Segons Palos, la PDE podrà oferir unes 550 places en embarcacions de rem i motor, i també diversificarà els punts de venda. En el cas de Móra, Benifallet, Amposta i la Ràpita, els tiquets es podran adquirir a les botigues de les empreses col·laboradores. A Xerta, al forn Cal Portal, i a Tortosa, al mercat central, a la Casa de l’Aigua i a l’oficina de Turisme de l’edifici del Carrilet. D’altra banda, Palos va remarcar que l’altre objectiu de la jornada és explicar des de dins del riu els diferents problemes que pateix l’Ebre, com el poc cabal, la contaminació per aigües sense depurar i les plagues del musclo zebrat, les algues i la mosca negra. De fet, la PDE ha previst realitzar una acció sorpresa quan la piraguada arribi a Tortosa cap al migdia.

>Sostenibilitat i cabal ecològic

La PDE demanarà avui, en la reunió que la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre celebrarà a Amposta, que s’estableixi un sistema de fixació del cabal ecològic del riu. Els antitransvasament volen que es determini com una prioritat la fixació del règim hídric, i demanaran formalment al conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, en el que serà la seva primera visita a les Terres de l’Ebre, una moratòria per a totes les obres projectades riu amunt, inclòs el canal Segarra-Garrigues. El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, va dir: «El temps se’ns està girant en contra i la precipitació pot fer que perdem el rigor científic». Segons Tomàs, de la reunió d’avui hauria de sortir «la proposta d’una xifra concreta pel cabal, o almenys el model de fixació que es determinarà».
Pel que fa a les obres previstes a la conca de l’Ebre, la plataforma assegura que la fixació del cabal ecològic no servirà de res si es mantenen els projectes de regadius previstos riu amunt, especialment els que s’inclouen en el Pacte de l’Aigua de l’Aragó.

El Punt (20-Juny-2006)

Franquet acusa Pi de desconèixer el règim jurídic del minitransvasament

El regidor independent i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tortosa, Josep Maria Franquet, va acusar ahir Daniel Pi de desconèixer el règim jurídic del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT).
Franquet va voler contestar a l’article que el president del CAT va publicar en l’edició de diumenge d’El Punt. «Sembla mentida que el president del CAT desconegui el règim jurídic de la institució, perquè la llei 18/81 diu molt clarament que el minitransvasament és una concessió», va afirmar Franquet, que va recordar que la concessió va ser atorgada l’any 1987 per la direcció general d’Obres Hidràuliques.
«També és molt greu que Pi digui que el CAT no gestiona un transvasament, ja que qualsevol transferència d’aigua fora de la seua conca hidrogràfica és un transvasament», va afegir-hi.
«Si vol, ja li deixaré els meus llibres d’hidrologia, perquè se’ls estudiï», va ironitzar Franquet. El regidor, que va lamentar que Pi utilitzi el mateix discurs que feia servir el PP per justificar el gran transvasament, va negar que les obres pagades pel CAT hagin servit per recuperar l’aigua dels regants.
«Daniel Pi no ho sap perquè no és regant com jo, però la realitat és que fa uns anys van haver de fer l’elevació de la pedrera de Pinyol, que agafa l’aigua del riu i la posa als canals perquè, si no, no podríem inundar els arrossars del Delta», va dir.

El Punt (20-Juny-2006)

19 de juny del 2006

Sóc un dels 12.387

Ho reconec. La Marfanta és un dels 12.387 votants censats a Tortosa que ha guanyat el referéndum de l'Estatut d'ahir. I mai una victòria pròpia m'havia preocupat ni avergonyit tant. Els de l'abstenció ens hem imposat clarament a la resta, molt per damunt dels 8.793 vots del "sí", els 2.010 vots del "no", els 97 vots nuls, i els 574 vots en blanc. No exposaré aquí tots els motius que m'han portat a abstenir-me, perquè segur que no us interessaran... Només diré que, efectivament, no vaig rebre a casa el llibret de l'Estatut que s'havia de repartir entre els ciutadans, i que sentia que per tant ningú s'havia interessat activament per la meua participació. Als polítics només els ha interessat penjar-se medalles i deixar en evidència el contrari, posant en perill la governabilitat i la credibilitat del país. Estava tan embafat d'Estatut, que el dia decisiu (conscient que el meu vot humil no faria decantar la balança ni cap un costat ni cap a l'altre) em vaig dedicar a mirar els partits del Mundial i sèries de televisió que tenia gravades. Això és el que volia Matrix, no?

Daniel Pi (CAT) recorda que Franquet és un trànsfuga del PP

Curiós l'article que publicava ahir a El Punt el president del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), Daniel Pi. L'articulista, també regidor d'ICV a l'Ajuntament de Reus, lamenta la falta de "memòria històrica" que s'ha instal·lat en la societat actual, amb l'objectiu de parlar del debat iniciat en els últims dies sobre la necessitat de reduir la concessió del minitransvasament. Pi diu que el punt de sortida va ser una moció impulsada pel regidor de l'Ajuntament de Tortosa, Josep Maria Franquet "un trànsfuga del PP, ara independent". Al marge de les bondats o les maldats de la moció, el que no recorda Pi és que la moció va ser el fruit d'un compromís adquirit per Franquet i per ERC en el marc de l'última assemblea general de la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Pi tampoc no recorda que quan Franquet va abandonar el PP tots els partits antitransvasament (i ICV també ho era) van celebrar el pas decisiu de l'ara regidor independent. Pi també oblida (i ens sembla que ICV també) que el CAT hauria d'estar presidit per un alcalde de les Terres de l'Ebre, i que qualsevol transferència d'aigua d'un riu fora de la seua conca es diu transvasament.

Per llegir l'article de Daniel Pi, cliqueu aquí mateix.

Disqus for Marfanta