31 de desembre del 2009

Una persona guanya 3 milions d'euros a Tortosa, jugant només dos euros a la Bonoloto


La Bonoloto ha deixat més de 3 milions d'euros a Tortosa. En concret, l'únic encertant de la combinació guanyadora del sorteig d'ahir dimecres, 30 de desembre, va ser una persona que havia segellat una butlleta a l'administració de Loteria número 1, situada al número 13 del carrer Sant Blai. Els números de la combinació guanyadora han estat el 4, 8, 23, 29, 38 i el 39. Així, el premi ha estat de 3.018.582 euros, i aquest matí encara es desconeixia la identitat o la procedència del guanyador, que només va efectuar quatre apostes simples automàtiques, amb una combinació escollida a l'atzar per la mateixa màquina, per un valor total de dos euros. L'administració del carrer Sant Blai també va donar un segon premi d'un sorteig de la Loteria Nacional al gener, i ara fa dos anys va repartir una sèrie d'un cinquè premi de la Grossa de Nadal, amb 50.000 euros. Però abans, la mateixa administració també havia segellat una combinació de la Loteria Primitiva, premiada amb més d'un milió d'euros. Altres administracions de Tortosa, com l'oficina de loteries del barri de Ferreries, també han donat recentment altres premis importants.

Tot a punt per a la festa de Cap d'Any al parc municipal de Tortosa


Tortosa tornarà a tenir enguany una festa de Cap d'Any al passeig central del parc municipal Teodor González. En aquest sentit, els operaris que fan els últims retocs a les obres de reforma del parc es confonien, durant aquesta setmana, amb els membres de la brigada que han muntat la carpa que han instal·lat al passeig central. Així, després de la bona acollida que va tenir l'any passat, l'Ajuntament de Tortosa i Acadèmic han organitzat per segon any consecutiu aquesta festa, que pretén oferir una alternativa d'oci nocturn a la ciutat, i alhora intentar evitar els desplaçaments de vehicles per carretera. La Festa de Kap d'Any tindrà lloc a La Karpa, un espai que tindrà aproximadament 1.000 metres quadrats, i que disposarà de barra de bar, calefacció i lavabos públics. La festa incorporarà la presència de tres DJ's professionals del territori, que oferiran música de diferents estils i per a diferents generacions. L'horari de la festa serà a partir de les 00.30 hores, i l'entrada, que s'ha pogut comprar anticipadament, es posarà a la venda venda a taquilla per 15 euros, incloent copa de cava i cotilló. Segons el fotobloc Estimo Tortosa, més de 600 persones ja han comprat l'entrada per avançat, i per això l'organització ha decidit ampliar la carpa, que abans tenia un aforament limitat de 1.000 persones. Finalment, La Karpa del parc de Tortosa tindrà un aforament per a 1.500 persones.

L'alcalde de Tortosa defensa l'externalització de part de l'EMSP i fa un toc d'atenció a Esquerra


Bel atribueix a «dinàmiques del partit» el rebuig del president local d'ERC.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va sortir ahir al pas de les crítiques que el grup del PSC, però també l'executiva local d'ERC, han fet a la imminent externalització el 49% de l'Empresa Municipal de Serveis Públics (EMSP). Bel va afirmar que l'operació s'aprovarà al gener, però que no serà cap privatització, ja que l'EMSP seguirà sent pública. A més, va atribuir l'oposició d'ERC, soci de govern de CiU, a la «dinàmica interna del partit», i va instar els republicans a governar amb «seriositat».


Aquest cop el grup municipal del PSC ha aconseguit clavar una punxa entre la carn i l'ungla del govern de CiU i ERC. El socialista Joan Sabaté destapava dilluns que l'Ajuntament externalitzarà el 49% de la gestió de l'antiga empresa d'aigües i que l'EMSP, «la joia de la corona» del consistori, serà controlada –en part– per una empresa privada. El mateix dia, la presidenta de l'EMSP i portaveu de CiU, Meritxell Roigé, confirmava l'operació, tot i que advertira que l'Ajuntament continuarà mantenint «el poder de decisió» respecte a l'empresa. Però el grup majoritari del govern no s'esperava la reacció pública de l'executiva local d'ERC, que és contrària d'entrada a la privatització del 49% de l'antiga empresa d'aigües.

El president d'Esquerra a Tortosa, Felip Monclús, va dir a El Punt que els dos regidors republicans, Ricard Forés i Valentí Marin, no els van poder convèncer en una primera reunió «urgent» de l'executiva local, que havia convocat abans de les festes de Nadal. A més, va anunciar una «greu confrontació» si CiU opta per tirar-ho endavant sense ERC. Finalment, Monclús va recordar que la privatització de l'empresa d'aigües no figura en el pacte de govern que van signar el 2007.

«Com moltes altres coses», li va respondre ahir l'alcalde de Tortosa, que va recordar que CiU i ERC han tirat endavant alguns projectes que tampoc no estaven inclosos en el pacte de govern. Així, Ferran Bel va remarcar que a Tortosa «Esquerra ha demostrat una responsabilitat de govern que encara no ha demostrat en altres llocs», i va afegir-hi que està convençut que els regidors republicans actuaran amb «seriositat» i «coherència». Bel va atribuir l'oposició manifestada pel president local d'ERC a les «dinàmiques internes del partit», i va lamentar que Monclús no contactés amb ell per ampliar la informació, si no havia pogut parlar del tema amb els regidors republicans. De fet, la polèmica sobre l'EMSP ha esclatat amb el portaveu municipal d'ERC, Ricard Forés, de vacances.




D'altra banda, Bel va assegurar que l'operació d'alienació de l'EMSP només busca introduir un «soci tecnològic» a l'empresa d'aigües, per millorar la xarxa i aconseguir que l'empresa tinga més beneficis. L'alcalde va detallar que l'empresa que aconsegueixi la concessió, per 25 anys, s'endurà el 49% dels beneficis, però que l'Ajuntament rebrà més diners dels que actualment rep de l'EMSP. «A més, al final les accions sempre seran de l'Ajuntament; es garanteixen tots els llocs de treball, i la factura de l'aigua no pujarà més que quan governava el PSC», va afirmar Bel. Finalment, l'alcalde va dir que han negociat les condicions prèvies de l'operació amb diverses empreses, i que una de les quals és Sorea, del grup Aigües de Barcelona (Agbar).

Publicat a ElPunt.cat i a

El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 31-12-2009 Pàgina 8

L'Ajuntament insta Tortosa Televisió a clarificar la seua situació legal


Ferran Bel va anunciar ahir que ja ha reclamat a Trans-Iberus SL, l'empresa que gestiona Tortosa Televisió (TTV), que li comunique quina és la seua situació legal, després que el grup del PSC haja denunciat que està donada de baixa del registre mercantil des del 2006 de manera provisional, i des del 2008 de manera definitiva, i que no ha presentat els comptes a Hisenda des del 1998. A més, Bel va explicar que l'Ajuntament tortosí té un sistema simplificat per als contractes petits, i que per tant no reclama aquest tipus de certificacions a tots els seus proveïdors. El PSC va afirmar que Trans-Iberus és una empresa inexistent, que no hauria de poder contractar, però va advertir que el govern de Bel va pagar als gestors de TTV factures per valor de 22.000 euros durant el 2008, i de més de 18.000 euros durant el 2009. Sobre això, Bel va respondre a l'exalcalde Joan Sabaté si també han investigat la relació de l'Ajuntament amb altres mitjans i la condonació de deutes, durant l'anterior mandat del PSC.


Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 31-12-2009 Pàgina 8

Faiges donarà dos solars i 375.000 euros a l'Ajuntament de Tortosa


El ple de Tortosa aprovarà dilluns el conveni urbanístic que han tancat l'Ajuntament i Olis Faiges, i que ha de facilitar que el grup oleícola puga traslladar la seua planta del barri de Ferreries al polígon industrial Catalunya Sud. Segons el conveni, que ahir va presentar la regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, el trasllat es farà en un termini màxim de vuit anys. El grup Olis Faiges, que té una constructora pròpia, podrà edificar uns 280 habitatges en els terrenys alliberats. A canvi, l'Ajuntament rebrà dos solars i una aportació econòmica de 375.000 euros. El primer dels solars està situat a la cruïlla del carrer del Comerç amb la rambla Pompeu Fabra, en el mateix pla de millora urbana de la Fàbrica de Faiges, on l'Ajuntament preveu habilitar una nova zona d'aparcaments gratuïts, amb unes 150 places de pàrquing. De fet, l'alcalde tortosí, Ferran Bel, va avançar que aquest serà un dels projectes que l'Ajuntament finançarà amb el nou fons estatal d'inversió local. «És una bona operació per a tothom, que crearà més llocs de treball», va assenyalar Bel. L'altre solar que rebrà l'Ajuntament serà al carrer Joan Baptista de la Salle, en què el consistori farà una vintena d'habitatges protegits.

ÀUDIO: Ferran Bel explica el conveni amb Olis Faiges


Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 31-12-2009 Pàgina 9

L'alcalde de Tortosa lamenta l'enrenou mediàtic per la baralla veïnal que va acabar amb sis persones a l'hospital


El que havia de ser una simple reunió d'una comunitat de veïns, al barri del Temple de Tortosa, va desembocar dimarts al vespre en una aferrissada baralla entre una dotzena dels assistents, residents al número 159 de l'avinguda de la Generalitat. La disputa es va iniciar entre dues famílies, que es van encrespar quan no van posar-se d'acord sobre l'ús de les zones comunes del bloc. Al final, van arribar a les mans, i sis persones van resultar ferides amb diverses contusions i van ser ateses a l'hospital Verge de la Cinta. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va minimitzar ahir públicament la importància d'aquesta baralla. En aquest sentit, el batlle va restar transcendència a l'assumpte remarcant que «tan sols es va tractar d'una discussió entre veïns», i va afirmar que, realment, «no entenia l'enrenou mediàtic que es va aixecar entorn d'aquest succés». «A Tortosa passen un munt de coses més importants, com per exemple moltes obres i inversions que estem tirant endavant, o el fet d'aconseguir que 250.000 persones visitin la Festa del Renaixement, però en canvi són esdeveniments als quals es fa menys cas», va lamentar.


+Més informació a El Punt:
-Una reunió de veïns acaba en una batalla campal i sis ferits a l'hospital, a Tortosa

El vídeo de la notícia, a TV3:

Tortosa no rebaixarà els requisits per empadronar, tot i la queixa del Síndic


L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va afirmar ahir que els requisits posats en marxa fa dos anys per «posar ordre» en el padró municipal han funcionat per lluitar contra la sobreocupació dels habitatges i les «màfies» que sovint hi van associades. La valoració de Bel ha arribat després d'una recomanació del Síndic de Greuges, que ha demanat a l'Ajuntament que «no exigeixi la cèdula d'habitabilitat» per empadronar-se. Així, l'alcalde va recordar que «tots els habitatges tenen l'obligació de disposar de cèdula d'habitabilitat», i que la Generalitat «hauria de vetllar perquè la tinguin». Bel va reiterar que abans només calia un rebut de l'aigua o de la llum» per empadronar-se, i que això va provocar «un autèntic desgavell», amb nouvinguts que acudien a Tortosa en autocar, per les facilitats que hi havia per empadronar-se. En dos anys, el padró municipal s'ha reduït en unes 3.000 persones


Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 31-12-2009 Pàgina 8

Tortosa comença les obres de reforma de la plaça Santa Coloma, al raval de Sant Llàtzer


L'Ajuntament de Tortosa ja ha iniciat les obres de reforma de la plaça de Santa Coloma, al raval de Sant Llàtzer. El projecte té un partida de 56.166 euros en el pressupost de l'empresa municipal Gumtsa pel 2010, i representa la reordenació de la plaça, que es trobava força deteriorada per les arrels dels arbres. De fet, l'Ajuntament ha arrencat els arbres i ha disposat una ampliació de la plaça. «És una plaça petita, en la qual fins ara els cotxes pujaven per un costat i després baixaven per l'altre», ha explicat la regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé. «Però amb les obres, volem guanyar espai per a la gent i farem que els cotxes pugen i baixen pel mateix costat de la plaça», ha dit la regidora.

De fet, aquest és un dels aspectes de la reforma que no ha acabat de convèncer alguns dels veïns de la zona. Així, un veí ha lamentat que el projecte haja suposat la desaparició de vuit arbres adults; però sobretot, que l'Ajuntament haja limitat l'accés a la plaça, amb un únic carrer d'entrada i de sortida. «En canvi, l'altre carrer quedarà com un cul-de-sac», ha explicat el mateix veí, que també ha dit que els aparcaments que es faran a la part superior de la plaça dificultaran l'entrada i sortida de vehicles a dos veïns que tenen aparcaments amb gual. Davant de les queixes rebudes, Roigé ha contestat que intentaran corregir l'afectació de les obres, i que el projecte ha estat consensuat amb l'associació de veïns del barri.


Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 31-12-2009 Pàgina 8

30 de desembre del 2009

[Microcosmos] Tortosa registra 38 graus el 30 de desembre


No és el canvi climàtic, ni l'escalfament del planeta. Només es tracta d'un termòmetre que s'ha desajustat, i que aquest migdia ha arribat a marcar una temperatura de 38 graus centígrads al barri tortosí de Ferreries. En concret, el termòmetre es troba a la façana de la farmàcia Gamundi, i la imatge està presa cap a les 13.45 del migdia. Minuts abans, s'havia produït la temperatura màxima a la ciutat, de fins 24,2 graus centígrads, segons les dades que ens aporta l'amic Lluís Algueró, del web Meteo Tortosa. En canvi, la temperatura mínima d'avui han estat uns més que generosos 8,4 graus centígrads, que s'han registrat a les 6.54 hores. La veritat és que avui ha fet més calor que en els dies anteriors, no es pot negar... Però tot i que érem conscients que es tractava d'un simple desajust electrònic, no hem pogut evitar fotografiar el termòmetre i imaginar que aquest Santa Claus que puja pel balcó devia estar suant la gota grossa, ell que està més acostumat al clima gèlid del Pol Nord.

'Una llei específica creant la Vegueria de les Terres de l'Ebre', article de Josep Bayerri

En un article d'opinió enviat a tots els mitjans de comunicació del territori, Bayerri proposa "aparcar la llei de creació de vegueries si el desacord entre els partits ho fan necessari, i aprovar una llei especifica establint, en el marc de l’Estatut de 2006, la creació de la Vegueria de les Terres de l’Ebre, com un fet singular".


"Procuro no polemitzar sobre temes politics, però ara crec que no hi ha més remei. La Vegueria de les Terres de l’Ebre sembla que s’allunya de nou. És com el conte de l’enfadós: un tema que apareix esdevé noticia d’actualitat i l’endemà es fa fonedís per a ressuscitar al cap d’un temps i, inexorablement, tornar a perdre’s en l’oblit. I, així portem 35 anys ja des d’abans de la recuperació de la Generalitat; institució, sigui dit de passada, que té una legitimitat anterior a la de la Constitució de 1978 i que fou governada per un president elegit en el marc de la legalitat republicana restaurada el 1977 solament pel que fa a la Generalitat de Catalunya. I, cal fer memòria, la Generalitat de 1932 s’organitzava en regions o vegueries, però a l’Estatut de 1979 es van perdre per allò del consens, que és una manera elegant de dir capitulació.


Una molt recent enquesta assegura que al 86 per cent dels catalans el tema de les vegueries no els importa en absolut, es més, prefereixen que quedi com ara. Solament a les comarques riberenques hi ha una majoria que té clar que les comarques del Baix Ebre, el Montsià la Terra Alta i la Ribera d’Ebre constitueixen una unitat regional, més enllà de l’artificiositat de la província imposada el 1835. Per a les Terres de l’Ebre, la Vegueria no es una entelèquia inventada pels politics vagarosos sinó la concreció de la voluntat de la gent d’aquestes terres de ser elles mateixes expressada al llarg dels anys de les mes diverses formes. A banda de la història (el Bisbat n’és un referent inqüestionable) la societat civil ho ha fet realitat en la mesura de les seves possibilitats, com ho demostren els sindicats amb estructures territorials diferenciades de les provincials, la Cambra de Comerç i mitja dotzena de col·legis professionals, entre altres institucions.

En l’àmbit polític, tot i no compartir-ho per la seva significació centralista, són de referència els intents de crear una província de Tortosa (1928 i 1941), d’instal·lar un subgovern civil a l’estil de les subprefectures franceses (1862, 1880); d’una Comissió Territorial Interministerial a la la “Zona del Bajo Ebro” (1975); entre altres iniciatives que no poden ser menystingudes. Concretant-nos exclusivament als darrers trenta anys de règim democràtic cal fer esment com a precedents institucionals amb força juridico-administrativa a tres decisions singulars de territorialització de les comarques riberenques: el consell Intercomarcal de les Terres de l’Ebre (1978); l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (1993); i els decrets de creació de la Delegació del Govern i els serveis territorials dels diferents departaments de la Generalitat (2001) que, de fet, ja configuren les Terres de l’Ebre com una de les cinc àrees de gestió perifèrica de l’administració autònoma de Catalunya. Malgrat tenir una significació més de caire polític, no es pot oblidar la iniciativa del PSC d’elaborar un pla estratègic territorial (1996) que fou la base del Pla Territorial de les Terres de l’Ebre aprovat pel govern de la Generalitat i la recent decisió de la Diputació de Tarragona d’establir una estructura a Tortosa per a les quatre comarques de l’Ebre. I per què, doncs, les Terres de l’Ebre han d’esperar una vegada més a que el tema de les vegueries es resolgui a nivell general de Catalunya? No es va tenir en comte la singularitat del territori en fets precedents? No hi ha una llei específica per a la Vall d’Aran?

La solució és prou senzilla, aparcar la llei de creació de vegueries si el desacord entre els partits ho fan necessari i aprovar una llei especifica establint, en el marc de l’Estatut de 2006, la creació de la Vegueria de les Terres de l’Ebre, com un fet singular. Així de fàcil. Una de sola, com a precedent de la futura divisió territorial que ja es farà mes endavant. La única en la que hi ha acord generalitzat i consciència popular. Les altres vegueries (cinc, sis, set o vint-i-set); l’afany de Lleida i Tarragona per no perdre la influència i el poder polític de que han gaudit durant gairebé dos-cents ants de provincialisme; les picabaralles entre Tarragona i Reus, enredant la gent; la voluntat dominant de Barcelona expressada des de las seva diputació provincial, els neguits de Girona en no veure clara la transició de província a vegueria; els pal a la roda de la dreta centralista; i, en fi, els invents dels uns i els altres d’afegir-se al carro de l’oportunisme. Tot quedaria enrere. Ja en parlaríem més endavant; quan convingués.

Si els partits que governen i el principal grup de l’oposició (UDC, CDC, ERC, PSC i ICV, per entendre’ns) volen realment la Vegueria de l’Ebre, com no es cansen de dir dia si dia també, tenen ocasió de demostrar-ho sense perjuí de que continuen posicionant-se en contra els uns dels altres que, en definitiva, hi haurà eleccions abans de deu mesos."


Josep Bayerri Raga és periodista,
a més d'Arquitecte Tècnic Urbanista
Membre fundador de la Sociedat Catalana d’Ordenació del Territori (1977)
Membre del Consell Intercomarcal de les Terres de l’Ebre (1978-1980)
Membre del Consell Rector de l’IDECE (1995-1997)
i Director del pla Estratègic Territorial de les Terres de l’Ebre (1997-1999)

ERC de Tortosa rebutja d'entrada la privatització del 49% de l'EMSP prevista per CiU


L'executiva local d'Esquerra a Tortosa va rebutjar abans de les festes de Nadal la possible externalització, durant un període de 25 anys, del 49% de l'Empresa Municipal de Serveis Públics (EMSP). El president local d'ERC a Tortosa, Felip Monclús, va explicar ahir que els dos regidors republicans, Ricard Forés i Valentí Marín, els van convocar a una reunió urgent per informar-los de la decisió que volia prendre el govern de CiU i ERC. «Els vam respondre que estàvem radicalment en contra de la privatització, però que deixàvem el tema sobre la taula perquè volíem estudiar el conveni amb la nova empresa, i escoltar l'opinió de l'assemblea local», va afegir-hi. Monclús va afirmar que la proposta de CiU els desagrada «profundament», i va recordar que la privatització de l'empresa d'aigües no figura en el pacte de govern signat el 2007.

«Això no tirarà endavant amb els vots d'Esquerra si no hi ha un acord de l'assemblea, ja que el nostre grup respectarà la decisió dels militants», va sentenciar. Però també va anunciar una «greu confrontació» si CiU opta per tirar-ho endavant sense el suport d'Esquerra: «No entenem per què volen fer entrar la iniciativa privada en una empresa municipal que està guanyant diners.» «Ens ho han presentat com un tema molt beneficiós per a Tortosa, una operació en què l'Ajuntament surt guanyant, però també volem saber quin és el benefici que en traurà l'empresa privada», va remarcar el president local d'Esquerra. Segons Monclús, hi ha dues empreses que ja s'haurien interessat a participar en la gestió mixta de l'EMSP. «Les empreses d'aigua es caracteritzen pel fet de tenir molts de beneficis», va assenyalar Monclús, que també va dir que demanaran el consell dels assessors jurídics i financers d'ERC. «Abans de vendre una part de l'EMSP, també cal veure a quin preu l'estan venent; si la volen vendre a bon preu, o si l'estan venent malament», va precisar. «No avalarem una privatització del servei d'aigües de Tortosa, perquè l'EMSP és la joia de la corona de l'Ajuntament, però sobretot perquè ens preocupa que l'aigua de la ciutat puga caure en mans de determinades empreses privades», va afegir-hi. A banda, Monclús també va rebutjar que l'EMSP s'endeutés en temps de l'alcalde Joan Sabaté, amb un préstec de 3,5 milions d'euros, per finançar el sobrecost del pavelló firal de Remolins. Però, al mateix temps, va negar que privatitzar el 49% de l'empresa d'aigües siga la millor manera d'eixugar el deute.
 


+També podeu llegir:
- Tortosa deixarà en mans privades el 49% de l'empresa d'aigües
-Aigua clara! (Bloc d'Esquerra a Tortosa)

Tortosa amplia als dissabtes al matí els horaris del bus que uneix Sant Llàtzer i Remolins


El trajecte de les 6.45 hores, però, se suprimeix pel poc ús tant en la línia 3 com en la 2.

La línia 3 del transport urbà de Tortosa, que travessa la ciutat des del raval de Sant Llàtzer fins al barri de Remolins, també funcionarà els dissabtes al matí. Des del consistori s'ha ampliat el servei de la línia, que fins ara només operava de dilluns a divendres, per afavorir el transport públic en horari comercial. Amb tot, també s'ha acordat suprimir el primer trajecte del dia.

A partir del dia 2 de gener, la línia 3 del transport urbà de Tortosa també funcionarà els dissabtes no festius, des de les nou del matí fins a les dues del migdia. El regidor de Medi Ambient i Mobilitat, Valentí Marin, va explicar ahir que la decisió té el suport dels venedors del mercat municipal per difondre els nous horaris, ja que un dels objectius de la mesura és afavorir el transport públic en caps de setmana, i especialment en l'horari de comerç i del mercat central. De fet, l'ampliació dels horaris de la línia 3 als dissabtes havia estat una petició dels comerciants del centre de la ciutat i els del mateix mercat per a les festes de Nadal, que és quan hi ha més afluència de vehicles a la zona centre. Segons Marin, però, també havia estat una demanda que s'havia fet des de les associacions de veïns de Remolins i de Sant Llàtzer. «L'objectiu és prestar un millor servei de transport públic, així com millorar la connexió dels barris més allunyats, i aconseguir que els dissabtes al matí entrin menys cotxes al centre», va remarcar.

El regidor va explicar que la mesura es va aprovar per unanimitat en el marc de la comissió informativa de Mobilitat, el 28 de desembre. Amb tot, ja fa uns quants dies que hi ha cartells informatius a les parades de les línies 2 i 3, que anuncien als usuaris del transport públic l'ampliació de l'horari i també la supressió del primer trajecte del dia. Així, els itineraris entre Sant Llàtzer i Remolins, i entre el centre de Tortosa i l'hospital Verge de la Cinta, començaran a les 7.15 h, i no a les 6.45 h com fins ara. El mateix servei, de dilluns a divendres (feiners), s'acabarà a les 20.45 h. «Hem fet un estudi d'ocupació de les dues línies i aquesta és la millor forma d'optimitzar els recursos», va aclarir Marin. El regidor va precisar que les dues línies tenien una mitjana d'entre una persona i una persona i mitja en el primer trajecte, i que l'afectació, en aquest sentit, serà mínima.

Els busos tenen 465.000 usuaris 

Fins ara, ni la línia 2 ni la 3 funcionaven els dissabtes. El regidor de Medi Ambient i Mobilitat, Valentí Marin, va explicar que, a més de l'ampliació del servei de la línia 3, es negocia amb la Generalitat la millora del servei de la línia 1. Es tracta d'un servei que no és competència municipal, sinó de la Generalitat, ja que uneix el centre de Tortosa i el barri de Ferreries amb l'EMD de Jesús i la població veïna de Roquetes. Marin no va concretar quines són les millores que podrien acordar amb els responsables del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, tot i que va dir que les converses van a bon ritme. Només va detallar que els canvis no seran de recorregut, sinó de freqüència de pas, i que la línia 1 té un miler d'usuaris diaris, uns 365.000 viatgers anuals. Les dues línies que són competència de l'Ajuntament (la 2 i la 3), en canvi, tenen un global de 100.000 viatgers anuals, segons les dades del 2008. Marin va explicar que des del consistori s'han d'aportar uns 150.000 euros cada any per pagar el servei, que és deficitari i que està cedit en concessió a l'empresa Hife, però que han tornat a congelar tots els preus per al 2010.

 

29 de desembre del 2009

El Parc Natural del Delta de l'Ebre cola una innocentada a les agències i als grans diaris


El regidor de Festes de Tortosa va col·laborar amb la premsa en l'organització de la notícia falsa sobre la recuperació dels correbous.

Una nota de premsa enviada pel Parc Natural del Delta de l'Ebre a les 10.28 hores d'ahir, 28 de desembre, va fer que algunes de les principals agències de notícies del país, però també diaris de la importància d'El País o La Vanguardia, difonguessen una informació falsa, que en realitat era una innocentada. En concret, el comunicat informava d'una "transcendental notícia en el món de la ornitologia", ja que un flamenc "nascut i anellat al delta de l'Ebre el 2004" havia estat vist al Central Park de New York. Segons la mateixa nota, es tractava de l'individu marcat amb el codi X-212. Per donar més credibilitat a la notícia, es deia que l'observador havia estat Gianluca Benelli, ornitòleg del "Parco del Delta del Po", de vacances en aquests dies de Nadal "a la Gran Poma", i que no amagava la seua enorme sorpresa: "Sono molto contento. È inimmaginabile, ma a successo", hauria declarat Benelli als seus companys del parc del Delta.

La mateixa nota advertia, a més, que el flamenc localitzat a Nova York hauria creuat l'Atlàntic, "molt probablement, sense descansar". Però també recordava que el Quen Mary 2 és l'únic transatlàntic de passatgers regular entre Europa i New York, i que el seu capità, "Sir Gary Winston Rynd", va confirmar al Parc Natural que cap flamenc havia estat "atès, alimentat, cuidat o vist a bord durant el trajecte". Finalment, el comunicat es preguntava si aquesta fita ornitològica obria la porta a les migracions "euroamericanes" dels flamencs, i aportava una suposada fotografia del flamenc del Delta amb els exemplars americans, "molt més rosats". La nota també incloïa dades de caràcter tècnic, com que "la metapoblació de flamencs euroafricans fluctua al tot el llarg del mar Mediterrani, dispersant-se per localitats del nord d'Àfrica (Tuníssia, Líbia), Turquia, Grècia, Itàlia, França, Espanya".

A banda, també afirmava que la distància entre el delta de l'Ebre i Nova York és de més de 6.100 quilòmetres, i que el rècord d'un flamenc nascut al Delta, fins avui, era el citat a les costes de Mauritània (2.750 quilòmetres). Per això, al subtítol de la notícia publicada en l'edició digital de La Vanguardia encara es pot llegir: El ave, anillada en 2004, recorrió 6.100 kilómetros hasta llegar a Manhattan, lo que constituye una distancia récord. La notícia també es pot veure encara penjada al web d'Europa Press, així com als portals digitals de diaris com La Verdad de Múrcia. En canvi, l'ACN va avisar els seus abonats, amb un correu electrònic emès a les 19.43 hores, que la notícia difosa pel parc del Delta es tractava d'una innocentada. El web d'El País també va despenjar la notícia falsa, tot i que el seu titular encara es pot trobar al cercador Google: Un flamenco del Delta, en Central Park. A la portada de l'edició digital del mateix diari, el titular era Récord de migración de un flamenco del delta del Ebro. El mateix va passar amb la notícia a La Razón, que també va despenjar la innocentada.

La recuperació dels correbous a Tortosa també era una innocentada

D'altra banda, algunes ràdios del territori com Ràdio Ebre (Cadena Ser) i aquest mateix bloc van col·laborar ahir en la preparació d'una altra innocentada, per la qual van comptar amb la col·laboració del regidor de Festes de Tortosa, Jordi Folqué. La notícia falsa es va preparar durant el dinar de Nadal amb la premsa que l'Ajuntament tortosí va celebrar el passat 18 de desembre, com es podia llegir en el cos de la informació. De fet, aquell va ser el mateix dia en què es va aprovar al Parlament l'acceptació a tràmit de la iniciativa legislativa popular (ILP) per prohibir les corrides de bous a Catalunya. La innocentada, a més, tenia el consentiment de l'alcalde Ferran Bel (CiU) i del portaveu d'ERC, Ricard Forés. De la mateixa manera, també estaven al corrent de la innocentada els portaveus del PSC, del PP i d'ICV. Però no havien informat alguns membres del govern tortosí que sí que són obertament partidaris de la recuperació dels correbous. Per tant, la notícia publicada ahir amb el titular Tortosa vol ser la capital ebrenca dels bous amb la recuperació dels correbous per la Cinta no és certa. Com a mínim, no és certa "de moment", com afirma el mateix Folqué al final del següent vídeo d'aclariment...

Tortosa deixarà en mans privades el 49% de l'empresa d'aigües


El PSC alerta que Bel vol privatitzar «la joia de la corona» de l'Ajuntament.

L'Ajuntament de Tortosa externalitzarà una part de la gestió de l'Empresa Municipal de Serveis Públics (EMSP). El grup del PSC va destapar ahir la decisió del govern de CiU i ERC de «privatitzar temporalment» l'antiga empresa d'aigües, considerada «la joia de la corona» de l'Ajuntament tortosí, tot externalitzant el 49% de les accions durant 25 anys. Segons el PSC, l'operació cofinançarà les noves piscines, però el govern de Ferran Bel afirma que és per eixugar el deute del pavelló firal.

El portaveu del grup municipal del PSC, Joan Sabaté, va manifestar ahir la seua preocupació pel fet que el govern de Tortosa haja decidit posar a concurs, durant 25 anys, el control del 49% de les accions de l'EMSP. Segons l'exalcalde, la incorporació d'una empresa privada en la gestió de l'antiga empresa d'aigües es produirà una dècada després que ell decidís impulsar l'EMSP, «sanejar-la, i convertir-la en una empresa que genera uns beneficis anuals de 500.000 euros». Així, tot i que va remarcar que seria una operació «legal», Sabaté va afegir-hi que la «privatització temporal» de la gestió de l'EMSP suposa la pèrdua d'una part important dels beneficis que genera. «El govern municipal només vol recaptar els diners immediats que li arribaran de la concessió, en un any preelectoral, per finançar el sobrecost d'algunes obres que pensa tirar endavant», va valorar Sabaté. «El 1999, quan els socialistes vam arribar al govern, l'empresa d'aigües tenia pèrdues, però gràcies a la bona gestió feta durant el mandat anterior aquesta situació es va capgirar», va insistir. Sabaté també va advertir que la nova gestió mixta de l'EMSP provocarà l'encariment del rebut de l'aigua a Tortosa, «ja que cap empresa dóna un grapat de milions a canvi de res».

En concret, l'exalcalde va afirmar que «l'alienació de la joia de la corona» de l'Ajuntament «no hauria de ser el camí a seguir en una ciutat que té aigua abundant, a bon preu i ben gestionada», ja que el més lògic seria que el mateix consistori –i no una empresa privada– rebés tots els beneficis. El PSC també va lamentar que la decisió d'externalitzar el 49% de l'empresa municipal no es donés a conèixer durant el consell d'administració de l'EMSP, sinó en una comissió informativa d'Hisenda. «Temem que l'operació serà per finançar les obres de les noves piscines, ja que ens consta que no hi ha cap entitat financera que els vulga donar els diners», va assenyalar Sabaté. El portaveu del PSC també va criticar l'endeutament de les diferents societats municipals i la requalificació de part de l'estadi per poder posar els terrenys «com a aval» en el crèdit per costejar les noves piscines.




Roigé contraataca

Al cap de poques hores, i a través d'un comunicat de premsa, la regidora i presidenta de l'EMSP, Meritxell Roigé, va voler replicar a «l'allau de desinformació i falsedats» expressades per Sabaté. Amb tot, Roigé va confirmar indirectament l'alienació del 49% de l'EMSP, i va afirmar que l'Ajuntament continuarà mantenint «el poder de decisió» respecte de l'empresa. Però la regidora va negar que l'operació tinga res a veure amb el finançament de la nova piscina i del complex d'aigües i esportiu. De fet, Roigé va afegir-hi que amb l'externalització de la gestió «se sanejarà la societat, cancel·lant un préstec bancari de 3,5 milions» que va servir per pagar el sobrecost del pavelló firal de Remolins. Així, la regidora d'Urbanisme va culpar Sabaté del «desgavell econòmic» que va deixar l'exalcalde, ja que les obres del pavelló es van encarir un 54,6%, tot passant dels 6,7 milions als 10,4 milions. A més, Roigé va dir que «el volum de recursos nets que rebrà l'Ajuntament per part de l'EMSP es mantindrà o s'incrementarà», i que en cap cas disminuirà, com ahir va afirmar Sabaté. A banda, la presidenta de l'EMSP va garantir que les tarifes de l'aigua es mantindran o s'incrementaran «de manera extremadament moderada», a diferència del que es va fer durant el mandat anterior. «En només quatre anys, van encarir el rebut de l'aigua un 19,4%», va recordar. Finalment, va remarcar que l'operació busca millorar el servei públic; que es garantiran els llocs de treball a l'EMSP, i que el 2002 Sabaté va signar un document que ja preveia l'alienació de més del 49% de l'empresa.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 29-12-2009 Pàgina 9

El PSC denuncia «irregularitats» en la contractació de l'Ajuntament amb Tortosa Televisió



Joan Sabaté ha adreçat una carta a l'alcalde de Tortosa, en què li demana que avale la legalitat de la relació contractual de l'Ajuntament amb Trans-Iberus SL. Els socialistes alerten que aquesta empresa, propietària de Tortosa Televisió (TTV), està donada de baixa del registre mercantil des del 2006 de manera provisional, i des del 2008 de manera definitiva, i que no ha presentat els comptes des del 1998. «És una empresa inexistent i, per tant, és impossible que puga contractar», va afirmar Sabaté, que va afegir-hi que l'Ajuntament podria estar cometent una «possible irregularitat» en la contractació de serveis. Sabaté també va afirmar que durant el 2008 l'Ajuntament va pagar a Trans-Iberus factures per valor de 22.000 euros, i de més de 18.000 euros durant el 2009. «No volem silenciar un mitjà que haurà de deixar d'emetre amb l'apagada analògica, sinó qüestionar per què diners públics se'n van a una empresa que no existeix», va concloure.







Publicat a ElPunt.cat i a

El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 29-12-2009 Pàgina 9

+Més informació:
-El govern convida Tortosa Televisió a cessar les emissions «voluntàriament»

La PDE vol mobilitzar els universitaris ebrencs en defensa del cabal ecològic


La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha convocat una reunió de treball amb els joves de les Terres de l'Ebre que estudien a Barcelona, Tarragona o Lleida, que tindrà lloc demà dimecres al local del carrer Enric d'Ossó, a partir de les sis de la tarda. La PDE ha aprofitat les vacances de Nadal per convocar els universitaris i demanar-los que els ajuden a mobilitzar la societat catalana, durant el proper semestre, amb l'objectiu de fer «una important mobilització a finals de la primavera» en defensa del cabal ecològic. L'esborrany del nou pla hidrològic de la conca no respecta el cabal ecològic per al tram final de l'Ebre, no s'han resolt els problemes del Delta, i la PDE afirma que els governs català, valencià i aragonès ja han acordat el repartiment de l'aigua.


Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 29-12-2009 Pàgina 10

Sabaté rebutja la picabaralla política dels alcaldes de Tarragona i Reus


El president del PSC a les Terres de l'Ebre, Joan Sabaté, va rebutjar ahir la «picabaralla política en la qual s'han embarcat» els alcaldes de Tarragona i Reus al voltant de l'avantprojecte de llei de vegueries. Segons l'exalcalde de Tortosa, seria un «error polític» ajornar el debat sobre la nova divisió territorial de Catalunya, un procés iniciat per la Generalitat Republicana, estroncat per la Guerra Civil espanyola, i avortat després de la transició democràtica pels governs de CiU. De fet, va defensar el projecte del PSC de dividir Catalunya en set vegueries i també la supressió de les diputacions i els consells comarcals. A més, Sabaté va concloure que «Tortosa és la capital natural de la vegueria de les Terres de l'Ebre».

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 29-12-2009 Pàgina 5

+Més informació a El Punt:
-ENTREVISTA a JOSEP OLIVERAS: «Seria ambigu que algunes vegueries tinguessin nom de ciutat i altres no»

28 de desembre del 2009

Tortosa normalitza els plafons del circuit de gimnàstica del parc, amb plafons en català oriental


L'Ajuntament de Tortosa ja ha instal·lat la versió catalana dels plafons informatius del nou circuit de gimnàstica i salut del parc municipal Teodor González. Fa uns dies, els primers usuaris del circuit d'esport i salut van comprovar que els plafons tenien les indicacions dels diferents exercicis en quatre llengües (italià, anglès, alemany i francès), però que als cartells no hi havia cap frase explicativa en català o en castellà. La resposta que van rebre alguns veïns va ser que els cartells tenen uns dibuixets explicant com es fan els exercicis, i que amb això ja n'hi ha prou per entendre'ls. Però al cap d'uns dies, els cartells van aparèixer tapats amb cartrons, i el circuit de gimnàstica també es va tornar a tancar al públic. Finalment, els cartells en català ja han arribat a Tortosa, i han estat instal·lat al costat del seu element corresponent. Com podeu veure a la fotografia, ara els plafons informatius tenen indicacions en català, castelló, anglès i francès, i han desaparegut les explicacions en italià i en alemany. Tot i això, es fa una mica estrany comprovar que els cartells estan escrits en català oriental, i no en tortosí o en català occidental. Així, es poden llegir indicacions com "tombi's de cara amunt" o "espiri al mateix temps que aixeca cos i genoll". Hauria quedat més autèntic i genuí escriure "tombe's cara per amunt" i "espire alego d'alçar cos i ginoll"

+Més informació:
-El circuit de gimnàstica del parc de Tortosa té els plafons informatius en quatre llengües, però no en català

Tortosa vol ser la capital ebrenca dels bous amb la recuperació dels correbous per la Cinta


L'objectiu del govern de CiU i ERC és fer encierros pel cor del nucli històric durant els dies de la Novena.

Tortosa no vol perdre l'oportunitat de ser, també, la capital dels bous a les Terres de l'Ebre. L'Ajuntament tortosí ha iniciat els tràmits amb la Delegació del Govern per autoritzar les festes amb bous abans de les festes de la Cinta 2010. De fet, la intenció és que hi haja un encierro coincidint amb cadascun dels dies de la Novena en honor de la patrona de Tortosa. Així ho ha anunciat el regidor de Festes, Jordi Folqué, que ha assegurat que el consistori preveu recuperar els antics correbous que es feien al carrer de la Rosa, però ampliant el recorregut. Els bous sortiran del Coll de Sant Joan, i baixaran pel carrer Sant Blai i per la plaça Agustí Querol fins arribar al carrer de la Rosa i la plaça de la Cinta. Un cop al costat de la catedral, els bous entraran a la plaça mòbil que quedarà instal·lada a la renovada plaça de l'Absis. La recuperació d'aquesta tradició ha provocat tibantors en el govern de CiU i ERC, però  l'Ajuntament s'ha compromès a respectar el manual de bones pràctiques, i confia que la Generalitat puga autoritzar els nous correbous.

Segons Folqué, els bous sortiran de l'antic Coll de Sant Joan, en l'eixamplament del carrer Sant Blai amb el carrer Cervantes. Perquè la correguda siga més ràpida i emocionant, els bous baixaran pel carrer Sant Blai, per la plaça de l'Àngel, carrer de l'Àngel, plaça Agustí Querol, plaça del Pont de Pedra, i tot seguit pel carrer de la Rosa i per la plaça de la Cinta, fins entrar a la renovada plaça de l'Absis, lloc en què, aprofitant la graderia del nou auditori a l'aire lliure, s'instal·larà una plaça mòbil. En aquest sentit, l'objectiu del govern tortosí és rellançar les festes de la Cinta i fer que els actes festius tornen al nucli antic, per ajudar a dinamitzar la ciutat històrica. Amb tot, en tot el recorregut s'instal·laran barreres protectores i diferents elements per millorar la seguretat, especialment per protegir els comerços de la zona comercial del carrer Sant Blai.



Una festa amb tradició a Tortosa. L'anunci arriba en plena polèmica per la iniciativa legislativa popular (ILP) que proposa la prohibició de les corrides de bous a Catalunya, i que algunes penyes taurines de l'Ebre han interpretat com un atac a les festes tradicionals amb bous, o de bous al carrer. Però tenint en compte que ja hi ha pobles del municipi de Tortosa -com Campredó o l'EMD de Jesús- que encara fan bous en les seues festes, l'Ajuntament espera que la Delegació del Govern autoritze sense cap problema els nous correbous tortosins. A més a més, es tracta d'una festa amb una llarga tradició històrica a la ciutat, i la figura del bou encara avui forma part del seguici festiu de Tortosa, al costat dels gegants, les cucaferes, l'àguila o els cavallets. A més, a l'arxiu es conserva una imatge de les festes de la Cinta de l'any 1887, quan Tortosa encara celebrava festes amb bous al carrer de la Rosa, un dels més senyorials i comercials d'aquella època. Els actes més destacats de les festes eren les regates al riu i les cucanyes, així com les curses de natació, tradicions que no s'han perdut o que ja han estat recuperades recentment, però també l'enllumenat de les voreres, els focs artificials i les festes venecianes. A més, també eren molt populars les corregudes amb vaquetes pel carrer de la Rosa, que es tancava pel cap de l'actual carrer Bisbe Aznar i per la plaça de la Cinta, on s'instal·laven barreres protectores. Però també hi havia corrides de bous a la plaça de Remolins, amb la participació de moltes figures del toreig.

Plaça a Remolins i crisi de govern. De fet, una de les possibilitats era reconstruir la plaça de bous de Remolins amb el nou fons estatal d'inversió local (FEIL), però ERC, el soci minoritari de CiU en el govern de Tortosa, va tancar les portes a aquesta actuació, tot argumentant que el municipi té ara altres prioritats. En aquest sentit, la recuperació dels correbous sí que ha provocat una certa tibantor en el govern de Ferran Bel, tot i que les dues parts han rebutjat parlar de crisi. Així, els regidors republicans han reclamat que es complisca escrupolosament el manual de bones pràctiques que va impulsar la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre. De fet, CiU considera que aquest serà fàcil de fer-lo complir, ja que a les festes amb bous de Tortosa en cap cas es farien bou capllaçat o bou embolat, les dues modalitats més controvertides i les que més rebuig generen entre les entitats protectores d'animals. D'altra banda, el govern va aprofitar el dinar de Nadal amb la premsa, el passat 18 de desembre, per donar a conèixer la decisió a la resta de grups de l'Ajuntament. El PSC i el PP van veure de bon ull la recuperació dels correbous, i només el portaveu d'ICV va manifestar les seues reserves.


+Més informació:
-Dimecres història: correbous al carrer de la Rosa 
-Creix el malestar a les Terres de l'Ebre per l'acceptació a tràmit de la ILP antitaurina (El Punt)  
-Una cambra dividida obre la porta a prohibir les curses de toros a Catalunya
-Amposta reclama que els correbous siguin festa d'interès nacional i que un decret llei els regule  
-L'Aldea demanarà formalment que la festa dels bous siga d'interès nacional  
-Comença la nova temporada de bous a l'Ebre, amb menys durada per als capllaçats i embolats

La crisi fa aturar els projectes de dos hotels al costat de la catedral de Tortosa

Els propietaris de l'antiga Casa Grego i de l'edifici natal de Bosch i Fustegueras busquen atraure alguna administració.

Tortosa es quedarà, de moment, sense dos hotels singulars que dues empreses diferents havien projectat al costat de la catedral. La crisi econòmica ha frustrat la rehabilitació de l'antiga Casa Grego, un edifici modernista que havia d'esdevenir un petit hotel de luxe a la plaça de la Cinta, una de les zones amb més potencial del nucli històric. Al desembre de fa dos anys, la casa va ser adquirida per una fundació privada que, amb la inversió hotelera, pretenia frenar la degradació que afecta l'edifici, dissenyat per Pau Monguió i catalogat com a bé cultural d'interès local. De la mateixa manera, aquesta situació del sector immobiliari també ha frenat el projecte de rehabilitar la casa natal de Bosch i Fustegueras, i fer-hi un hotel i un restaurant amb vistes a la Porta de Palau.

La crisi del sector immobiliari ha frustrat la rehabilitació de l'antiga Casa Grego, que la fundació privada Grego i Mayor havia projectat convertir en un hotel. La compra de l'edifici modernista es va fer al desembre del 2007, i el projecte de l'hotel va sortir a la llum pública tres mesos després. La Casa Grego, construïda fa cent anys per encàrrec de Pilar Fontanet per substituir l'antiga casa del Marquès de Tamarit, ja havia estat l'objectiu d'algun col·legi professional a més d'algun empresari, que volien rehabilitar l'edifici per instal·lar-hi la seu o per fer-hi habitatges. Però aquest cop, qui ha aturat la rehabilitació no han estat ni les dificultats per fer-hi aparcaments ni els requisits de Patrimoni. Amb tot, els propietaris actuals han fet algunes millores puntuals, com ara la retirada dels vidres del mirador de l'edifici, trencats o amb risc de caure.


L'altre projecte d'hotel que tampoc no ha tirat endavant per la crisi ha estat el previst per un empresari local a la Casa Fustegueras. És un edifici d'estil neoclàssic construït al carrer Taules Velles, tot i que també té vistes a la Porta de Palau, un dels accessos a la catedral tortosina. De fet, el projecte preveia la rehabilitació de l'edifici per poder-hi instal·lar un hotel amb encant i un restaurant, que tindria vistes a la Porta de Palau. Però com el en cas de l'antiga Casa Grego, la crisi també ha afectat la inversió hotelera. Concretament, la Casa Fustegueras és l'edifici on el 26 de desembre de 1848 va nàixer el polític conservador Alberto Bosch i Fustegueras, que va ser ministre de Foment durant la regència de Maria Cristina i alcalde de Madrid l'any 1885, i entre el 1891 i 1892. En els últims mesos, tenint en compte les dificultats del sector immobiliari, els propietaris han ofert tots dos edificis a diverses administracions públiques, interessades a obrir seus al nucli antic de Tortosa.

El nou rovell de l'ou del nucli antic

El pla integral del nucli antic de Tortosa (Pincat) ha servit per ampliar la zona de vianants entorn de la catedral, amb la reurbanització del carrer de la Rosa, la plaça de la Cinta i la plaça de l'Absis. És el nou rovell de l'ou de la ciutat històrica. A més, d'aquí a pocs dies han de començar les obres als carrers Ciutat i Croera, que inclouen la millora del paviment de la Porta de Palau. Però si bé a Tortosa es varia l'aspecte dels carrers del nucli antic amb diners de la llei de barris, ningú no n'ha frenat encara la degradació dels edificis. Durant la bombolla immobiliària, la inversió privada ha apostat poc per la rehabilitació. «Si s'han comprat pisos ha estat per especular amb la propietat o per llogar-los a gent amb pocs recursos», lamenta un empresari del sector.
 

El vandalisme contra Pius XII


El monòlit amb què Tortosa recorda el pontífex ha sobreviscut a les obres del carrer Llarg de Sant Vicent, però ha estat objecte de pintades que recorden la seua simpatia pels feixismes.

Tortosa està a punt de finalitzar les obres de reforma integral del carrer Llarg de Sant Vicent, el projecte més important dels que l'Ajuntament ha finançat amb els 6,1 milions d'euros del fons estatal d'inversió local (FEIL). En concret, la millora del carrer Llarg de Sant Vicent té un pressupost d'1,4 milions d'euros, i també inclou la reforma de la plaça Pius XII. El projecte representa l'ampliació de l'espai destinat a les persones, amb una zona nova de jocs infantils, bancs i arbres, si bé es mantindrà el traçat actual del carrer Om amb un paviment diferenciat, per permetre el pas dels vehicles. Això ha obligat l'Ajuntament a eliminar algunes de les places d'aparcament que abans hi havia a la plaça, com a la resta del carrer Llarg de Sant Vicent. En canvi, el que no ha desaparegut és el monòlit en memòria de Pius XII. Per fer compatible la reforma i el record al papa número 260 de l'Església de Roma només ha calgut moure el monòlit a un costat.

Fa pocs dies han aparegut al monòlit unes pintades en què es llegeixen les frases de «Papa nazi» i «CiU?», un acte de vandalisme que ha tingut altres rèpliques en el passat més recent. La darrera va ser fa uns mesos, però en aquella ocasió les pintades es van netejar al cap d'unes hores. En aquest sentit, qualsevol amb dos dits de front condemnarà accions com aquestes, però també és cert que al carrer s'ha generat un debat que hauria de fer reflexionar el govern de CiU i ERC. Fa pocs dies, mentre érem en una ferreteria de l'avinguda de la Generalitat, vam escoltar que una veïna amenaçava d'enderrocar el monument d'un cop de roc. La dona, que fa poc que viu a Tortosa, es preguntava indignada com era possible que un municipi català tingués encara un monument franquista al mig del riu, i un monòlit dedicat a Pius XII al mig d'una plaça pública.

(...)És a dir, potser sí que ha arribat el moment de plantejar-se, de manera serena i sense recórrer al vandalisme, si Tortosa ha de mantenir una plaça dedicada a Pius XII. L'any 1958, quan va morir el pontífex, a Tortosa els comerços van tancar dues hores perquè la gent anés als funerals, multitudinaris, oficiats a la catedral. Però eren altres èpoques. Potser ha arribat l'hora de recuperar l'antiga plaça del Pou.

El nom original de la plaça és perquè al bell mig hi havia un pou per a l'ús dels veïns i com a abeurador d'animals. Encara l'haurien pogut trobar ara, amb les obres de la plaça, si haguessen foradat uns tres metres. A la plaça també hi havia la taverna d'unes dones conegudes com les Xinxes, tombada per fer les obres de l'església del Roser, i el Royal Concert, més conegut com El flamenco, un cabaret en què actuaven dones de la vida, cantants i ballarines. Era el lloc preferit dels joves els dies de Carnestoltes, un local amb passis de pel·lícules i jugadors de cartes. Per tant, hom no s'imagina Pius XII entre la clientela. Però sí els nazis de Cabaret.
 

26 de desembre del 2009

El pessebre africà del bisbat de Tortosa i els pessebres vivents de Jesús i Tivissa


Com diuen els Quicos, el veritable misteri de Nadal és que la força més gran de l'univers va vindre a la Terra de la manera més humil. Vam pensar en aquest missatge l'altre dia, durant la compareixença nadalenca del bisbe Xavier Salinas, quan vam veure aquest pessebre africà que decora la Sala Gòtica del Palau Episcopal. El nostre primer impuls va ser fotografiar les figures, estilitzades i amb una bellesa senzilla, portades a Tortosa des d'alguna missió a l'Àfrica. Per cert, si teniu temps i ganes de veure pessebres vivents, des d'aquí us recomanem el 24è Pessebre Vivent de Jesús, avui 26 i demà, 27 de desembre, a les 18.00, 18.45 i 19.15 hores a la Residència Teresianes de l'EMD de Jesús. El Pessebre Vivent de Jesús es repetirà el 3 de gener, en un únic passi a les 18.00 hores. Però també us recomanem el 17è Pessebre Vivent de Tivissa, que es farà aquest diumenge a la Casa de les Monges (c/Abadia, 6) de Tivissa, a partir de les 18.30 hores. Aquest pessebre vivent està organitzat per l'Esplai Esforç, i també es repetirà els dies 1 i 3 de gener de 2010 a la mateixa hora.

Tres Generacions del Cor Flumine

D'altra banda, també aquest diumenge, les Tres Generacions del Cor Flumine oferiran el concert de Nadal. Ja fa onze anys que Cor Flumine participa en el cicle Músiques de Nadal organitzat per Túbal i l'Ajuntament de Tortosa. Aquest any és molt especial perquè, a més del Jove Cor Flumine, s'estrenarà en concert el Petit Cor Flumine. Tota aquesta realitat és fruit d'un treball constant, de qualitat i d'anys, i d'una aposta clara pels xiquets i els joves. El concert tindrà lloc en un espai molt emblemàtic de Tortosa, l'antic Cinema Fèmina, a partir de les set del vespre.

25 de desembre del 2009

Tortosa obre un punt d'informació turística i gastronòmica al mercat municipal


L'Ajuntament de Tortosa va presentar ahir el nou punt d'informació que ha instal·lat al passeig central del mercat municipal. L'alcalde va assenyalar que el punt d'informació «dinamitzarà encara més» el mercat, ja que servirà per promocionar els productes de qualitat de les Terres de l'Ebre i per difondre les activitats que facen tant l'Associació de Venedors del Mercat com l'agrupació de restauradors Platigot. Ferran Bel va explicar que l'adequació de la parada, amb un cost aproximat de 7.000 euros, ha estat possible gràcies a la col·laboració de l'Organisme Autònom de Desenvolupament Local de la Diputació de Tarragona, però també de les dues entitats. Bel va recordar que el mercat és un punt molt important de recepció de visitants i turistes, i que el nou espai servirà per oferir-los informació turística, cultural i gastronòmica. A més, s'hi podran fer presentacions de productes del territori, a més de degustacions i demostracions culinàries en la línia del que ja es feia al mercat durant les diverses jornades gastronòmiques de Platigot. De fet, la parada té expositors amb tot tipus de material promocional i també dues pantalles de televisió amb imatges de Tortosa, de la Festa del Renaixement, dels productes del mercat, i dels restaurants associats a Platigot.
 

24 de desembre del 2009

Flix accepta el trasllat dels fangs tòxics amb camions si abans es fan millores bàsiques a les carreteres


En la neteja del pantà es pot prescindir de la cinta transportadora fins a l'abocador.

L'alcalde de Flix, Òscar Bosch, va assenyalar ahir que encara no saben la data exacta de l'inici dels treballs previs a la neteja del pantà. Bosch va dir que tant la societat estatal Acuamed com l'empresa adjudicatària només els han comunicat l'inici imminent de les obres, que començarien després de Nadal. L'únic problema és la construcció de la cinta transportadora dels fangs tòxics, i la principal alternativa és el transport amb camions. Flix acceptarà el canvi si abans es fan millores a les carreteres.

«Oficialment ens diuen que no hi ha cap problema; però tothom té coll avall que una de les modificacions del projecte serà la de substituir la cinta mecànica per un sistema mixt o amb camions», va explicar ahir l'alcalde de Flix. Òscar Bosch va remarcar que la construcció de la cinta transportadora és una obra «molt complexa i que es veu poc clara». De fet, va dir que l'Ajuntament ja ha fet arribar a Acuamed una «aportació en positiu», per si finalment aposten per transportar els fangs amb camions, des del pantà fins a l'abocador del Racó de la Pubilla. «Si es pot simplificar el procés, millor per a tots; però només acceptarem el canvi en el projecte si abans es prenen les mesures que hem proposat», va afegir-hi. Bosch va precisar que Flix ha demanat la construcció d'una passera per a vianants en el pont sobre el riu, a l'eix de l'Ebre (C-12), així com una rotonda a la sortida del polígon d'Ercros, «perquè és tan estreta que, cada vegada que un camió ha de sortir de la fàbrica, no pot passar ni una moto».

De fet, són dues antigues reivindicacions de l'Ajuntament flixenc, que indirectament també beneficiarien la seguretat viària de la població. Segons l'alcalde, la primera de les actuacions ja ha estat prevista per la direcció general de Carreteres, amb un pressupost de menys de 2 milions d'euros. Però la rotonda a la sortida del polígon químic va ser desestimada fa uns anys, quan Flix l'havia reclamat aprofitant la millora de la carretera de Riba-roja d'Ebre. «Pensem que ens trobem a la recta final d'una espera que ha estat molt llarga, i per això hem volgut fer les nostres propostes en positiu, per millorar la seguretat del transport per carretera», va concloure Bosch. De fet, l'alcalde va afegir-hi que tampoc no saben res dels pous que han de construir-se per garantir el subministrament d'aigua en cas d'una fuita tòxica durant la neteja de l'embassament. «En realitat, l'extracció dels residus encara queda lluny, com a mínim hauran de passar un parell d'anys», va calcular l'alcalde de Flix, que va recordar que abans caldrà fer els treballs previs al pantà, així com les obres per millorar la seguretat a l'Ebre i l'abastament d'aigua a 71 municipis. «Em consta que s'hi està treballant, però no és una obra que es fa en 18 mesos», va dir.

Adequació de l'abocador

D'altra banda, Bosch es va referir a les gestions per ampliar l'abocador especial del Racó de la Pubilla, situat en uns terrenys municipals però gestionat per Ercros. Segons l'alcalde, ara s'està explotant la segona fase, i la tercera fase de l'abocador podria utilitzar-se per als fangs que s'extreguin del pantà. Però abans cal posar-se d'acord amb l'empresa, ja que l'Ajuntament no vol afectar la seua activitat ni comprometre la continuïtat de la fàbrica en el futur. Des del 1996, al Racó de la Pubilla s'hi aboquen els fangs depurats que resulten de la producció del fosfat bicàlcic, però la fàbrica de Flix va vessar directament a l'Ebre, entre 1973 i 1988, els residus sense tractar.

Les obres, al gener?

El director general d'Acuamed, que va visitar Flix l'1 de desembre passat, ja va anunciar a l'alcalde de la població que havia donat instruccions a l'empresa adjudicatària perquè comence els treballs previs a la descontaminació del pantà. A més, Òscar Bosch també ha pogut confirmar l'inici imminent de les obres a través de responsables tècnics de Fomento de Construcciones y Contratas. La primera actuació serà la col·locació del doble mur de planxes que servirà per aïllar la muntanya de residus, aproximadament unes 360.000 tones de sediments contaminats que hi ha acumulats a la llera del riu, fruit de l'activitat centenària de l'antiga Erquímia. «Ja fa mesos que diem que els treballs previs podrien haver començat, ja que abans d'extraure els residus de l'embassament caldrà fer el mur de palplanxes, però també l'estació depuradora, la cinta mecànica i les obres d'adequació de l'abocador del Racó de la Pubilla», va recordar l'alcalde.

La neteja del pantà

El projecte de descontaminació de l'embassament de Flix inclou la construcció d'un mur d'aïllament, una planta de tractament dels sediments i una cinta transportadora fins a l'abocador del Racó de la Pubilla, que podria rebre fins a 200 tones de materials cada hora. El mur servirà per aïllar els sediments contaminats, perquè no tinguen cap contacte amb l'aigua del riu. El mur, amb una longitud de més d'un quilòmetre, formarà un recinte que anirà omplint-se amb materials inerts i que tindrà una alçària global de 44 metres sobre el nivell del mar. Al recinte es farà l'extracció i dragatge d'uns 760.000 metres cúbics de materials contaminats, a una profunditat màxima de 15 metres, a través d'un sistema addicional flexible que tindrà cortines de plàstic, per evitar que els materials es remoguen i se'n vagen aigües avall. Quan s'acaben aquests treballs de dragatge dels sediments acumulats, el projecte també inclou la retirada del mur d'aïllament.

D'altra banda, al marge dret de l'embassament també es preveu la construcció d'una planta de tractament dels residus, que inicialment només tindrà diferents equips de cribratge i hidrociclons, per facilitar la classificació dels sediments segons la seua grandària. Tot seguit, tres filtres premsaran i deshidrataran els materials, abans d'assecar-los i traslladar-los, a través de cintes transportadores, a un primer dipòsit en què els fangs seran tractats amb diferents tècniques d'inertització i estabilització. Paral·lelament, les aigües resultants de tot el procés també seran tractades amb altres tècniques, com ara la floculació, la precipitació, la sedimentació i l'absorció, a través de filtres de sorra i de carboni actiu. Un cop tractats, els sediments haurien d'arribar, a través d'una cinta transportadora i hermètica, amb una longitud de més de 6,5 quilòmetres, fins a l'actual abocador del Racó de la Pubilla, que haurà de ser ampliat.


Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-12-2009 Pàgina 10

Foto: Google Maps 

Tortosa pujarà els Reis Mags damunt de tres cucaferes i dedicarà la cavalcada al circ


Hi haurà una pista en moviment, jocs malabars i pallassos.

Els Reis d'Orient tornaran a arribar a Tortosa navegant pel riu Ebre, però hauran de recórrer la ciutat damunt de tres cucaferes. El director artístic de la cavalcada de Reis, Domingo Tomàs, va destacar ahir que només Tortosa pot apostar per un seguici amb aquest element tradicional. A banda, també va anunciar que el circ serà el tema central de la cavalcada del 2010.

«Els Reis Mags desfilaran pels carrers de la ciutat, damunt dels seus trons reials i pujats a les cucaferes», va anunciar ahir el director artístic de la cavalcada de Reis, Domingo Tomàs. «És un fet únic, pel qual només Tortosa pot apostar, i tant Melcior, com Gaspar i Baltasar aniran damunt de la seua cucafera», va remarcar. En aquesta línia, Tomàs va destacar que les cucaferes són un element «simpàtic per als xiquets», però que la seua incorporació a la cavalcada també servirà per donar a conèixer «la història, les tradicions i les arrels» de Tortosa entre els més menuts. «Hem volgut barrejar el misteri de l'arribada dels Reis amb la nostra tradició, perquè també estem fent un aposta important per la cultura popular», va afegir-hi l'alcalde tortosí, Ferran Bel.

D'altra banda, tant Bel com el director de la cavalcada van remarcar que han dissenyat un esdeveniment per a tots els xiquets de les Terres de l'Ebre, i perquè siga un referent de capitalitat per al territori. A més, es repartiran uns 2.000 quilos de caramels. Tot i així, l'objectiu dels organitzadors és reduir el pressupost de l'any passat un 9%, i que el cost de la cavalcada no supere els 30.000 euros. Segons Tomàs, això serà possible gràcies a la implicació dels voluntaris, de les pubilles i dels grups i entitats de cultura popular de la ciutat; però també gràcies al reciclatge dels materials de les cavalcades anteriors.

«La màgia del circ»

La cavalcada de Reis de Tortosa tindrà el món del circ com a tema central, en la línia de desfilades temàtiques que van iniciar-se fa dos anys. Amb tot, a més dels pallassos, una pista de circ en moviment, encantadors de serps, malabaristes, trapezistes, equilibristes, i la col·laboració del Circ Raluy, que cedirà algun dels elements del seu circ museu, la cavalcada també tindrà una bústia reial, una carta gegant, espies voladors, percussió, un tren amb carbó i un camió de bombers produït per l'Escola Taller Coll de l'Alba. També hi haurà bàsquet de carrer, ja que Tortosa serà la Ciutat del Bàsquet Català 2010.


Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-12-2009 Pàgina 35

+Més informació:
-Els Reigs Mags cavalcaran dalt de les cucaferes de Tortosa gràcies a la màgia del circ

Disqus for Marfanta