Els veïns demanaran poder rehabilitar les cases de la catedral de Tortosa

Els propietaris reclamaran danys i perjudicis a l'Ajuntament, i també la desafectació dels habitatges

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que confirma l'anul·lació de l'expropiació de les cases de davant de la catedral, ha renovat les esperances dels 17 veïns de la façana fluvial de Tortosa. Amb la decisió judicial a la mà, els propietaris reclamaran la desafectació dels habitatges i sol·licitaran els permisos municipals per rehabilitar les cases. A més, han decidit que denunciaran l'Ajuntament per danys i perjudicis: per no haver pogut fer obres de reforma i també perquè han estat afectats per la falta de manteniment dels pisos que ja són del consistori, i pels quals no hauria pagat les despeses comunitàries.

Els veïns afectats pel projecte d'enderrocament de les cases de la catedral de Tortosa van comparèixer ahir al costat de les seues representants legals, Isabel Castell i Marta Martínez. Les advocades van valorar la importància de la sentència del TSJC que rebutja el recurs de l'Ajuntament a una sentència de l'octubre del 2007 de la sala contenciosa administrativa de Tarragona, que ja havia donat la raó als veïns. «La sentència establia la nul·litat del procés expropiatori iniciat fa uns anys amb l'objectiu últim d'enderrocar les cases, amb una utilitat pública que no estava justificada», va assenyalar Castells.

Però a més, Martínez va remarcar que la sentència del TSJC també recorda el valor històric de la façana fluvial i del carrer Croera, «una antiga via romana que desapareixeria si s'enderroquessin les cases». «Els veïns defensen les seues propietats, però també volen conservar les cases perquè saben que formen part de la història de Tortosa», va afegir Castell. L'advocada va desmentir que l'interès dels propietaris siga «estrictament econòmic», i va insistir que els veïns estan interessats a conservar i rehabilitar els habitatges. En aquest sentit, les pròximes actuacions dels propietaris seran reclamar la desafectació urbanística de l'illa de cases del carrer Croera i sol·licitar a l'Ajuntament els permisos municipals necessaris per fer-hi obres de reforma interior i de rehabilitació de les estructures. A més, també reclamaran la desafectació urbanística del sector, ja que les cases de la catedral van quedar requalificades com a zona paisatgística en el nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM).

L'Ajuntament vol enderrocar les cases per fer-hi una plaça i facilitar la visió frontal de la façana de la catedral. Les representants legals dels veïns van voler centrar-se en atacar el nou POUM, i van dir que l'Ajuntament va pretendre que el nou planejament tingués un caràcter general, per poder fer obres al nucli històric sense haver de redactar un pla especial de protecció de la zona. «Van qualificar les cases com a zona paisatgística, però segons la sentència no hi havia una finalitat pública justificada per enderrocar les cases, ja que va contra l'interès particular i el valor històric», va assenyalar Castell. L'advocada va concloure que qualsevol afectació sobre aquest sector hauria de ser per «conservar o rehabilitar, i només molt excepcionalment per enderrocar». Per la seua banda, Martínez va concretar que, si l'Ajuntament denega els permisos d'obres als veïns, han previst obrir la via del contenciós administratiu. També van dir que no s'esperaran a aconseguir la desafectació de les cases, abans de demanar els permisos municipals i les subvencions de la Generalitat per poder rehabilitar els habitatges.

Paguen la llum de l'Ajuntament

Una de les veïnes afectades pel projecte d'expropiació va denunciar ahir que l'Ajuntament no paga les despeses comunitàries dels pisos que va adquirir per la via amistosa al carrer Croera. «Els veïns paguem la nostra part de la llum de l'escala i també la part de l'Ajuntament», va lamentar. La veïna va afegir que les cases que són propietat municipal tenen problemes de manteniment. De fet, va explicar que, cada vegada que plou, hi ha filtracions d'aigua importants en alguns dels pisos i als baixos en què un dels veïns té instal·lat un estudi de pintura.

Publicat a www.elpunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 22-07-2009 Pàgina 8

Més informació:
-Tortosa refarà des de zero el procés per expropiar les cases de la catedral
-Desestimen el recurs de l'Ajuntament a la sentència que aturava l'expropiació de les cases de la catedral
-Tortosa decideix habilitar un accés a la catedral compatible amb la futura plaça
-L'Ajuntament apel·larà contra la sentència de les cases de la catedral
-Els veïns aturen als jutjats l'expropiació de les cases de la catedral de Tortosa
-Tortosa no pot enderrocar les cases de la catedral
*Tots els apunts de La Marfanta sobre les cases de la catedral

Els veïns aturen als jutjats l'expropiació de les cases de la catedral de Tortosa

L'Ajuntament encara no sap si apel·larà ni si farà unes escales provisionals, però manté la idea de tombar els habitatges

El grup de veïns que van presentar un recurs contra l'expropiació forçosa de les cases de davant de la catedral de Tortosa van rebre dijous a la tarda una bona notícia. El jutge de la sala contenciosa administrativa número 2 de Tarragona va dictar dimarts una sentència que obliga l'Ajuntament a anul·lar el procés per greus defectes de forma, a més de deixar lliures d'afectació els habitatges del carrer Croera. Segons la sentència, a la qual va tenir accés El Punt, el jutge també adverteix que l'Ajuntament hauria de donar permís d'obres als propietaris que sol·licitessin reformar els seus habitatges, cosa que el consistori havia impedit. L'alcalde de Tortosa va comentar que encara han d'estudiar si apel·len contra la sentència o si seria millor reiniciar tota l'expropiació.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va comparèixer ahir per fer una primera valoració de la sentència judicial que dóna la raó al grup de disset veïns afectats per l'enderrocament de les cases de davant de la Catedral. Els propietaris havien presentat, el setembre del 2006, un recurs contenciós administratiu contra l'Ajuntament per aturar el procés expropiatori i evitar l'ocupació prèvia dels seus pisos i locals. «De moment, els propietaris tenen raó», va admetre Bel, que va avançar que potser el més ràpid per a l'Ajuntament seria reiniciar tot el procés expropiatori, per salvar els diversos defectes de forma que la sentència ha posat de manifest. L'alcalde, que va reconèixer que encara no havien tingut temps d'estudiar amb profunditat els arguments del jutge, va explicar que l'altra opció és que l'Ajuntament decideixi apel·lar contra la sentència. «El termini per fer-ho acaba el 8 de novembre, però abans de prendre una decisió volem tenir l'informe jurídic que hem encarregat al mateix gabinet jurídic que ha representat l'Ajuntament», va dir Bel.
Concretament, la sentència declara nul el projecte d'expropiació i també l'afectació dels immobles situats entre els números 7 i 21 del carrer Croera. A més, el jutge considera que la declaració d'utilitat pública que volia imposar l'Ajuntament, per agilitar l'expropiació i fer-la més barata, no complia els requisits legals. D'altra banda, el projecte d'expropiació no s'havia tramitat segons la legislació especial, quan els béns afectats formen part del patrimoni cultural català, i el jutge recorda que l'interès històric i artístic hauria de predominar per damunt de l'interès urbanístic i econòmic. En la mateixa línia, el magistrat posa de manifest que, abans que el pla general de Tortosa del 1986 entrés en vigor, l'Estat va aprovar la llei del patrimoni històric, que obligava l'Ajuntament a redactar un pla especial de protecció del seu nucli antic. Segons la interpretació avançada per Bel, aquesta obligació només implicaria la redacció d'un pla específic per a l'illa de cases de davant de la Catedral, i no evitaria el seu enderrocament. Tot i això, altres fonts consultades per aquest diari van explicar que la sentència es podria interpretar d'una altra manera, i que la mesura afectaria el conjunt del nucli històric de Tortosa. «La solució més fàcil potser seria aprovar aquest pla especial i reiniciar el procés, tot i que caldrà veure si ja va implícit en el nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM), que entrarà en vigor d'aquí a poques setmanes», va afirmar l'alcalde. A més, Bel va advertir que els veïns no podrien demanar permisos d'obres, ja que la sentència encara no és ferma.

> Un procés que es retardarà encara més

«La sentència frena el projecte, però no el paralitza», va dir l'alcalde de Tortosa abans de recordar que l'Ajuntament no podrà enderrocar les cases fins que no les expropiï. Bel va preferir no valorar la tramitació de l'expedient, però va confirmar que l'equip de govern no s'ha plantejat retirar el projecte. Amb tot, va anunciar que convocarà la junta de portaveus. «L'enderrocament de les cases de la Catedral és un projecte que els diferents ajuntaments han aprovat sempre per unanimitat, des de fa 40 anys», va afegir-hi. A més, el projecte està inclòs en el POUM, aprovat per la Generalitat. De fet, a partir de l'aprovació del pla integral del nucli antic, cofinançat per la llei de barris, el projecte també va lligat a la urbanització d'una nova plaça que ha de permetre la visió frontal de la Catedral. Per això, els veïns també van denunciar que el consistori hagués vinculat el projecte amb la reconstrucció de les escales de la Catedral, que la pluja va ensorrar al maig del 2002. Bel va dir que no s'han plantejat la construcció d'unes escales provisionals.

El Punt (19-Octubre-2007)

Per saber més:
-Cultura prioritza les obres de la catedral, el dipòsit de l'arxiu i la muralla de Tortosa
-Tortosa intenta reallotjar els veïns de les cases de la catedral i indemnitzar-los
-L'Ajuntament de Tortosa cita els veïns expropiats de les cases de la catedral
-Tortosa accelera els enderrocs per fer la nova plaça de la catedral i l'edifici de les delegacions
-Els cinc assumptes peluts de Sabaté
-El bisbat de Tortosa s'apunta al pay-per-view
-La nova plaça de la catedral tindrà dos nivells i mostrarà la Tortosa antiga
-Els veïns de les cases de la catedral afirmen que pateixen assetjament immobiliari
-Tortosa ajorna la decisió sobre la futura plaça de la catedral
-Tortosa ha rebut vuit propostes per urbanitzar la futura plaça de la catedral
-Tortosa pot continuar l'expropiació forçosa de la plaça de la catedral
-Els veïns de les cases de la catedral porten l'Ajuntament de Tortosa als jutjats
-Tortosa reallotjarà algunes famílies afectades per l'enderroc de les cases de davant de la catedral
-Tortosa suspèn el concurs públic del projecte de la nova plaça de la catedral
-Expropiació de les cases de la catedral
-Alguns apunts sobre l'antiga façana fluvial
-Les cases de la catedral protesten contra l'enderroc durant la Festa del Renaixement
-Tortosa treu a concurs la redacció del projecte de la nova plaça de la catedral
-Front comú contra l'enderrocament de les cases de la catedral de Tortosa
-Tortosa perd Viladrich i enderroca Besalduch
-Tortosa reconstruirà les escales de la catedral quan s'urbanitzi la nova plaça

Els veïns de les cases de la catedral porten l'Ajuntament de Tortosa al jutjat

17 persones expropiades presenten un recurs contenciós administratiu per evitar el desallotjament

Un grup de 17 veïns afectats per l'enderrocament de les cases de davant de la catedral ha presentat aquesta setmana un recurs contenciós administratiu contra l'Ajuntament de Tortosa, amb l'objectiu d'aturar el procés expropiatori i evitar l'ocupació prèvia dels seus pisos i locals. Els veïns reiteren que no volen que tombin les cases i que volen continuar vivint al mateix lloc, però a més consideren insuficient el nou preu d'expropiació que ha fixat l'Ajuntament. La justícia decidirà ara si admet a tràmit el recurs interposat pel gabinet jurídic Castell i Martínez, i també si declara la nul·litat del procés i la paralització de l'expedient.

El gabinet senienc Castell i Martínez ha interposat aquesta setmana un recurs al jutjat del contenciós administratiu de Tarragona, amb l'objectiu d'aconseguir la nul·litat del procés i, com a mesura preventiva, la paralització de l'expedient d'expropiació forçosa i urgent. L'advocada Isabel Castell va explicar ahir que una vegada enllestit el tràmit dels fulls d'apreuament, que és el moment actual, l'Ajuntament podria forçar els veïns a desallotjar els seus pisos i comerços. Castell va detallar que un grup de 17 persones afectades ja han rebutjat l'últim preu fixat pel consistori, i que han presentat un peritatge tècnic que determina un valor «molt superior» dels seus habitatges i locals. «Els veïns estaven indignats i no han acceptat l'increment del preu d'expropiació que havia establert l'Ajuntament, així que han proposat uns preus que s'ajusten més a la realitat del mercat, com preveu la llei», va afegir-hi.
En un primer moment, l'Ajuntament havia determinat una taxació conjunta de 720.000 euros per a tots els veïns expropiats, però al juliol va incrementar la quantitat fins als 1,1 milions d'euros. Per exemple, el consistori havia fixat una indemnització d'uns 45.000 euros per als propietaris d'un pis de 150 metres quadrats, amb vista a l'Ebre i totalment reformat. A la nova valoració tècnica, que els veïns també han tramès ja a l'Ajuntament, el mateix pis costa uns 300.000 euros, un preu que els propietaris consideren «més just i proper al preu de mercat». Si el jutge no atura el procés, l'Ajuntament podrà ocupar i enderrocar les cases mentre el jurat d'expropiacions estiga discutint els preus definitius.

> La majoria no vol haver de marxar

Segons l'advocada dels veïns afectats per l'enderrocament de les cases de la catedral, Isa Castell, cada persona es troba en una situació diferent. «Alguns veïns són propietaris, però també hi ha arrendataris de pisos i comerços», va detallar. «La majoria demana que les cases no siguin enderrocades, perquè hi voldrien viure durant molts anys més, però també hi ha d'altres que si no hi ha més remei prefereixen rebre una indemnització justa», va remarcar Castell. El principal argument legal dels expropiats és que l'Ajuntament hauria fonamentat incorrectament el caràcter urgent i l'interès social i públic de l'enderrocament de les cases de davant de la catedral. A través del pla integral del nucli antic (Pincat), l'Ajuntament estableix que és necessari tombar les cases per reconstruir les escales de la catedral i construir-hi una gran plaça. A més, l'enderrocament també té implicacions patrimonials, ja que les cases formen part del conjunt històric i artístic del nucli antic de Tortosa.

El Punt (16-Setembre-2006)

La nova plaça de la Catedral tindrà dos nivells i mostrarà la Tortosa antiga

L'Ajuntament es decanta per la idea de Josep Lluís Ginovart i preveu començar les obres al febrer

L'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va anunciar ahir que la junta de govern local ja ha adjudicat la redacció del projecte de la futura plaça de la Catedral, un cop s'ha confirmat que el jurat s'ha decantat finalment per la proposta de l'arquitecte Josep Lluís Ginovart. La idea preveu la creació d'un gran espai d'ús públic amb dos nivells, un mirador sobre l'Ebre i un pla inferior, que permetrà visitar les restes històriques que puguin aparèixer durant l'excavació arqueològica. Sabaté va avançar que l'expropiació i enderrocament de les cases podria culminar al gener o al febrer, i que les obres de la plaça començaran abans de finals del 2007.

Joan Sabaté va aprofitar ahir el tradicional dinar de Nadal amb la premsa per presentar la idea guanyadora del concurs per urbanitzar la futura plaça de la Catedral, en què havien concorregut un total de vuit propostes. L'alcalde va descobrir un plafó que mostrava el projecte anomenat Dues places, l'antiga Dertosa i la Tortosa del segle XXI, de l'arquitecte Josep Lluís Ginovart, que té l'objectiu de crear un gran espai públic amb dos nivells. Així, la part superior està pensada com un ampli mirador sobre el riu Ebre, mentre que el pla inferior mostrarà «la Dertosa del passat», per poder visitar les restes històriques que puguin aparèixer durant les properes excavacions arqueològiques.
«En primer lloc, tenim una gran plaça pública, estructurada al llarg del carrer Croera, connectada a l'escalinata frontal de la façana de la catedral, i en què els vianants tindran prioritat», va detallar l'alcalde. Sabaté va remarcar que l'enderrocament de les cases de davant de la catedral i la urbanització de la nova plaça és «un projecte de ciutat», que va ser aprovat per tots els grups municipals i que també té un gran consens social. Així, Sabaté va afegir que l'Ajuntament ja té a punt el projecte d'enderrocament de les cases, i que esperen enllestir l'expropiació i el procés de reubicació dels veïns durant els mesos de gener i febrer. «Un cop tinguem el llum verd de la comissió de Patrimoni, podrem enderrocar les cases i iniciar les excavacions arqueològiques, que seran llargues i importants», va refermar Sabaté. De fet, l'alcalde va recordar que el projecte afecta el rovell de l'ou de la ciutat històrica, «una de les zones més riques des del punt de vista patrimonial». Sabaté va valorar que un dels atractius de la idea guanyadora és el fet que farà visitable les restes del subsòl de la plaça.

> L'arquitecte de la restauració de la catedral

L'alcalde de Tortosa va recordar que l'arquitecte Josep Lluís Ginovart, responsable de les diferents obres de restauració de la catedral, es coneix bé l'entorn de la seu i ha proposat fer una plaça «molt neta», d'uns 2.211 metres quadrats i accessible per als vehicles. Amb tot, Joan Sabaté va advertir que el carrer Croera deixarà de ser una via alternativa a l'avinguda Felip Pedrell, com és actualment per entrar al barri de Remolins. El cost aproximat de la plaça, que és un dels projectes del pla integral del nucli antic (Pincat), serà d'uns 1,6 milions d'euros, però quedarà per definir el pressupost del nivell inferior. Amb tot, la proposta guanyadora estableix que podria costar uns 1,6 milions més, per fer un recorregut per les restes, amb il·luminació zenital i una connexió amb el conjunt subterrani de la catedral.

El Punt (19-Desembre-2006)

Tortosa decideix habilitar un accés a la catedral compatible amb la futura plaça

El Consell Local de Patrimoni Cultural també anuncia el desbloqueig del pla director de les muralles i l'ampliació de l'arxiu

L'Ajuntament de Tortosa i el Departament de Cultura van anunciar ahir l'enèsim acord per trobar una solució a la falta d'escales de la façana principal de la catedral. Més de sis anys després del seu ensorrament per la pluja, el Consell Local de Patrimoni Cultural va confirmar ahir que l'Ajuntament optarà per habilitar un nou accés, que hauria d'integrar-se al projecte definitiu de la plaça de la Catedral que podrà urbanitzar-se quan s'enderroquin les cases de la façana fluvial. De fet, l'accés no hauria de ser necessàriament una nova escalinata, i també haurà de ser compatible amb la conservació de les restes arqueològiques que apareguin a la zona. El Consell Local de Patrimoni també va anunciar el desbloqueig del pla director de les muralles i l'ampliació de l'arxiu històric.

L'alcalde Ferran Bel i el director general de Patrimoni Cultural, Josep Maria Carreté, van presidir ahir la segona reunió del Consell Local de Patrimoni Cultural de Tortosa, en què van repassar l'estat de les principals actuacions que l'Ajuntament i la Generalitat estan fent a la ciutat en l'àmbit del patrimoni cultural. A l'agenda de la reunió hi havia la necessitat de trobar una solució definitiva a les escales de la catedral, que van ensorrar-se per un temporal de pluja al maig del 2002. De fet, fins ara han fracassat tot els intents per reconstruir les escales, un projecte que fins al novembre del 2005 no va vincular-se a l'enderrocament de les cases de la catedral. Al gener d'enguany, amb motiu de la presentació del pla d'acció municipal (PAM), el govern de Bel ja va ajornar la construcció de la plaça i l'obertura de la catedral al riu fins als anys 2009 i 2010, però tot avançant al 2008 una solució «intermèdia», que significava la construcció d'un accés a la façana principal.

Així, el director dels serveis territorials de Cultura, Xavier Vega, va assenyalar que finalment han optat per un plantejament «realista». Segons Vega, el nou accés haurà de donar servei al temple, però tot integrant-se al projecte de la plaça de la Catedral. En aquest sentit, l'alcalde va explicar que no poden esperar la resolució dels dos fronts oberts que té l'Ajuntament. D'una banda, un recurs al pla d'ordenació urbana municipal (POUM), amb què el consistori voldria iniciar un altre cop el procés expropiatori de les cases de davant de la catedral; i de l'altra, un altre recurs a la sentència judicial que donava la raó als veïns, i que abans obligaria l'Ajuntament a redactar un pla especial de protecció del nucli històric. «L'alternativa que hem plantejat és dividir el projecte de la plaça en diferents fases, per donar un accés a la catedral que després es puga reflectir al projecte de la plaça», va remarcar Bel. De fet, l'alcalde va afegir-hi que ja han fet l'encàrrec a l'arquitecte que al desembre del 2006 va guanyar el concurs d'idees de la plaça de la Catedral, Josep Lluís Ginovart, perquè a més del nou accés també faci compatible la conservació de les restes arqueològiques que apareguin al sector del carrer Croera. «No volem renunciar a res, i per tant tampoc a enderrocar les cases i construir-hi una plaça», va concloure Bel. En la mateixa línia, l'alcalde va anunciar que han encarregat un nou projecte de reforma dels carrers Croera i Ciutat, que quedaran connectats a la futura plaça de la Catedral.

Per la seua banda, Carreté va defensar la necessitat de dissenyar un accés compatible amb el projecte definitiu de la plaça, per fer «un bon ús dels recursos públics, en un període d'austeritat econòmica». Amb tot, va advertir que no serà «gens senzill, des del punt de vista tècnic», i com Bel també va avisar que el resultat de les excavacions arqueològiques, que encara no tenen data d'inici, també podria retardar el projecte. La previsió és que les obres puguin iniciar-se el 2009, però Bel i Carreté van preferir no mullar-se i no van avançar cap calendari.

El Punt (28-Octubre-2008)

[MarfantaTV] Degradació a la porta de Palau

Els turistes que han arribat a la catedral de Tortosa per l'únic accés hàbil en l'actualitat s'han trobat amb un espectacle de tanques grogues, façanes a punt de caure i cotxes mal aparcats

La porta de Palau era el passadís que antigament feia servir el bisbe de Tortosa, per anar i vindre des de la catedral fins al palau episcopal. Però actualment, i sobretot des de la instal·lació de l'exposició permanent del tresor de la catedral, és l'únic accés hàbil al claustre i a la seu tortosina. La porta de l'Olivera està tancada i la façana principal no té escales des d'uns aiguats de maig del 2002. Per això, els turistes que aconsegueixen trobar la catedral no tenen altre remei que accedir-hi per la porta de Palau. I encara gràcies si aconsegueixen trobar la catedral, ja que la senyalització del patrimoni històric i cultural de Tortosa continua sent molt deficient. De fet, més d'una vegada ens hem trobat amb algun turista despistat pel pont de l'Estat, que ens preguntava si l'impressionant campanar de l'església del Roser, ja al barri de Ferreries, era la nostra catedral.

Siga com siga, la trista realitat és que la joia del patrimoni de Tortosa ofereix una imatge exterior lamentable, que ara mateix només la fotografia digital i els miracles del Photoshop podrien millorar. Des de la renovada plaça de l'Olivera, la bonica façana barroca queda empitjorada per la decrepitud de les façanes veïnes. A la plaça de l'Absis, ara mateix en obres, la panoràmica no millora gaire, tot i que també cal reconèixer l'esforç de l'Ajuntament per rehabilitar el barri del Castell. Però la situació és encara més greu a la façana principal, sense escales des de fa gairebé set anys. Algú creu que això hauria passat en qualsevol altra ciutat catalana amb catedral, o si la catedral estigués a la part valenciana del bisbat? I per a més inri, l'accés per la porta de Palau cau a trossos. En aquest sentit, l'Ajuntament fa setmanes que va instal·lar unes tanques grogues per evitar que la gent s'aprope a les parets de les cases veïnes, on hi ha algunes portes i finestres tapiades, però també vidres trencats i algunes finestres i balcons mig penjant. Per això, hi ha turistes que aquests dies de Setmana Santa, en visitar la catedral, no han pogut evitar mirar (i també fotografiar) les façanes degradades de l'entorn de la porta de Palau.




L'espectacle de les parets a punt de caure i de les tanques grogues es completava, aquesta Setmana Santa, amb els nombrosos cotxes mal aparcats dins d'aquest carrer tan estret, tot i que l'entrada de la porta de Palau està senyalitzada amb dos senyals verticals que prohibeixen el trànsit de vehicles. Però aquests senyals no eviten que fins i tot hi entrin els taxis (també fent marxa enrere, per després poder sortir de cara) que porten algun turista japonès fins a la mateixa porta d'entrada al museu de la catedral. De fet, l'estat pèssim del paviment de la porta de Palau, les tanques de protecció, els cotxes mal aparcats i els taxis entrant de cul van fer, fa uns dies, que una família de turistes francesos tingués veritables problemes per sortir de la catedral. Segur que es van endur al seu país una imatge immillorable de Tortosa... Amb un patrimoni en aquestes condicions i un nucli històric encara per rehabilitar, ara mateix ens interessa que vinguen turistes a Tortosa? Alguns experts en turisme us diran que no. Sense embuts.

A finals del 2007 es va netejar part de la façana d'aquest accés i es va instal·lar una rèplica del Crist del Palau, ja que van traslladar la imatge original a la canònica. Segons fonts municipals, ara la iniciativa privada té interès a rehabilitar les cases del voltant de la porta de Palau, però amb l'actual crisi econòmica potser no és el millor moment per fer-ho. Mentrestant, l'Ajuntament de Tortosa ha perdut 40 anys intentant enderrocar unes altres cases, les últimes de l'antiga façana fluvial, per intentar descobrir al riu una façana inacabada. De fet, destinarà un bon pessic del pla integral del nucli antic (Pincat) per acabar d'expropiar les cases, enderrocar-les i construir una plaça que també servirà per reconstruir les escales. Però ningú ha frenat la degradació de la porta de Palau.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 14-04-2009 Pàgina 32

Les cases condemnades

Els veïns del davant de la catedral no tenen accés als ajuts a la rehabilitació perquè els habitatges han de ser enderrocats per construir-hi una plaça · L'Ajuntament ja no fa expropiacions, sinó adquisicions amistoses ·

Els veïns que queden a les cases de davant de la catedral de Tortosa són una estranya excepció. Tot i que l'objectiu del pla integral del nucli antic (Pincat) és recuperar la ciutat històrica i fer dels seus barris uns llocs dignes per viure-hi, ells no poden rehabilitar els seus habitatges. Estan afectats pel projecte que preveu enderrocar els edificis per obrir la catedral al riu amb una gran plaça. De fet, fins i tot els han denegat algun dels ajuts que el Pincat reserva a la rehabilitació d'elements comuns, tot i que l'Ajuntament està tenint problemes per donar sortida als 570.000 euros previstos.

En concret, una de les famílies que encara viu a l'illa compresa entre el carrer Croera, l'avinguda Felip Pedrell i el carrer Costa de Capellans ha sol·licitat dos ajuts, un per reparar la façana i l'altre per instal·lar un ascensor. Així, mentre que ja tenen aprovades altres ajudes de la Generalitat i han sol·licitat la llicència d'obres, l'Ajuntament els demana que ara han de justificar si hi viu algú amb minusvalidesa. En realitat, hi ha una dona de 92 anys que necessitaria l'ascensor per entrar i sortir de casa. Però el problema és que les cases de davant de la catedral fa més de 40 anys que estan condemnades, i que els podrien denegar la sol·licitud al·legant que els immobles estan afectats per un projecte d'enderrocament. Amb la llei a la mà, per rehabilitar-les primer caldria desafectar les cases.

En la primera versió del pla integral, la futura plaça de la catedral tenia un pressupost de dos milions d'euros, i es va vincular a la reconstrucció de les escales de la catedral. Aquest era el projecte estel·lar del Pincat, que inicialment calculava expropiar les cases de l'antiga façana fluvial per poc més d'un milió d'euros. Però la taxació conjunta del procés d'expropiació forçosa de les cases només establia una indemnització de 720.000 euros. En total, el projecte original del Pincat havia previst un total de 4,5 milions per a expropiacions, amb l'objectiu d'obrir nous carrers i fer esponjaments. Però la revisió del Pincat impulsada pel govern de Ferran Bel va rebaixar la xifra fins als 3,9 milions, quan es va decidir canviar alguns projectes del Pincat i demanar una pròrroga fins al 2011.

Així doncs, la demolició de les cases de davant de la catedral és un dels projectes ajornats pel pròxim mandat. El juliol del 2009, els veïns afectats van aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) aturés l'expropiació conjunta, ja que el projecte tenia “greus defectes de forma” i l'Ajuntament havia de redactar un pla especial de protecció del conjunt històric. Després, Bel va decidir no recórrer contra la sentència al Tribunal Suprem. “No abandonem el projecte de les cases de la catedral, ni mai l'hem deixat de banda”, assenyalava l'alcalde a finals de gener. Segons Bel, l'Ajuntament ja és el propietari majoritari de les set parcel·les afectades pel que era l'antic projecte d'expropiació, però ara segueix l'estratègia d'adquirir les cases en lloc d'expropiar-les. Fonts veïnals han explicat que, recentment, el consistori ha comprat un dels pisos més petits, d'uns 60 metres quadrats, per uns 100.000 euros. I que també ha indemnitzat l'últim comerç del carrer Croera per fer-lo tancar.

Publicat a El Punt

El pas de Napoleó per les cases de la catedral de Tortosa reobre el debat sobre l'enderrocament

TORTOSA (Baix Ebre).- L'edició nord-americana de la revista National Geographic dedicarà el número de gener la seua portada a explicar el cas de l'antiga façana fluvial de Tortosa, la qual descriu com una "meravella medieval" amenaçada per les polítiques de demolició. La prestigiosa revista internacional inclou, a més, un article dels investigadors francesos Pierre Hinault i Jackes Poulidor, que recentment han tret a la llum els suposats diaris secrets de Napoleó Bonaparte, en què el dictador descriu meravellat com era la façana fluvial de la Tortosa que pretenia conquerir durant el setge del 1810. Això suposaria, segons els mateixos estudiosos de la figura de Napoleó, que l'emperador de França va participar en el Setge de Tortosa, o com a mínim que coneixia la ciutat de l'Ebre i el seu important sistema defensiu. De fet, fins i tot asseguren que potser el mateix Napoleó va allotjar-se en alguna de les cases de davant de la catedral de Tortosa.

En qualsevol cas, els investigadors conclouen que des del punt de vista de la història de l’arquitectura, de l’urbanisme i de la microhistòria, l’enderrocament d’aquests edificis resulta improcedent. Aquest grup d’edificis, també conegut com les cases de la catedral, es troba en la mateixa illa i forma una unitat indissoluble amb el palau del Bisbe. De fet, forma part de la trama urbana principal de la Tortosa de la Baixa Edat Mitjana, com demostren clarament els documents històrics. A més, juntament amb el palau Episcopal i la casa de la Diputació del General, "representen l’únic sector conservat de l’antiga façana fluvial de la ciutat catalana de l’Ebre". Així, destaquen que representen "l’únic vestigi d’edificacions originàriament 'privades' d’aquesta façana fluvial d’una ciutat especialment marcada pel riu".

Els mateixos estudiosos remarquen que les cases de la catedral tenen un gran interès per a l’urbanisme històric i per a la història urbana de la ciutat. "El número 15 del carrer Croera és l’únic edifici conservat que presenta la tipologia històrica –clàssica– de casa fluvial tortosina, amb grans mènsules que volaven sobre el riu, aquesta construcció està catalogada amb la categoria BIPCC (Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català). Diverses d’aquestes cases apareixen clarament reflectides en la vista de ponent que el pintor flamenc Anton van den Wyngaerde va fer de Tortosa l’any 1563", conclouen.

De la mateixa manera, recorden que "la idea d’enderrocar les conegudes popularment amb el nom de “cases de la catedral” o “cases del riu” parteix, essencialment, de la postguerra i del franquisme, quan es va plantejar l’hipotètic projecte d’enderrocament, que va quedar plasmat finalment en el planejament urbanístic de l’any 1964 amb una motivació purament representativa i ornamental, idea que ja partia del segle XVIII".

"A banda del gran valor que aquest conjunt de construccions té per a la història urbana i per a la història de l’arquitectura, alguns d’aquests edificis presenten un altre valor històric afegit, i és que allotjaren oficials de l’exèrcit quan “els allotjaments eren una espècie d’impost personal que obligava a donar llit, foc, aigua, sal i vinagre als soldats allotjats a casa”. Ho certifica la inscripció amb la paraula “capitán” marcada a la llinda del número 15 del carrer Croera, inscripció que probablement data de la tercera guerra carlista. En aquest sentit, Hinault i Poulidor asseguren que potser el mateix Napoleó va allotjar-se en alguna de les cases de davant de la catedral de Tortosa.

"En conclusió, podem dir que el valor d’aquest conjunt d’edificacions és elevat i que està directament relacionat amb el seu paper en la trama dels barris històrics de Tortosa, i en la seva interacció amb el riu, amb el Palau del Bisbe i amb la façana principal de la catedral. Formant part del conjunt històric i artístic. A més, un d’aquests edificis, el del carrer Croera, 15 té un alt valor arquitectònic intrínsec, pel fet de representar l’únic exemplar conservat d’una tipologia que havia estat tradicional a la ciutat. Així que l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Catalunya desaconsella el seu enderrocament", escriuen a l'article.

Tortosa refarà des de zero el procés per expropiar les cases de la catedral

L'alcalde assumeix que es va equivocar presentant un recurs i descarta recórrer al Tribunal Suprem

L'Ajuntament de Tortosa refarà des del començament l'expropiació de les cases del carrer Croera, amb l'objectiu final d'enderrocar-les i urbanitzar la nova plaça de la Catedral. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va fer ahir un exercici de realisme quan va donar per bona la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha desestimat el recurs que l'Ajuntament havia interposat l'any 2007, contra la sentència que donava la raó als veïns afectats per la taxació conjunta de les expropiacions. Bel va admetre que portar el cas al Tribunal Suprem podria dilatar el procés excessivament, però va recordar que no té marxa enrere.

Ferran Bel va explicar que la notificació de la sentència, que El Punt va avançar en la seua edició de dissabte, no els havia arribat a l'Ajuntament fins ahir al matí. L'alcalde de Tortosa va assenyalar que el dictamen del TSJC ratifica la sentència de l'octubre del 2007 de la sala del contenciós administratiu de Tarragona, ja que declarava la nul·litat del procés expropiatori per «greus defectes de forma». Bel va recordar que la sentència que donava la raó als veïns de les cases de la catedral és una de les primeres qüestions que va trobar-se el seu govern al damunt de la taula, i que van decidir presentar un recurs d'apel·lació perquè els tècnics de l'Ajuntament van recomanar que era convenient fer-ho, ja que consideraven que el procediment havia estat el correcte. «Ara podríem presentar un recurs al Tribunal Suprem i escoltaré el que em puguen dir els tècnics; però el més probable és que no ho fem, ja que això demoraria el procés uns quatre o cinc anys més», va anunciar Bel.

L'alcalde va voler assenyalar que el consistori guanyarà més temps si refà l'expedient de les expropiacions de cap i de nou, ja que tampoc els ha donat els fruits esperats l'altra línia encetada el 2007, que era presentar un altre recurs al pla d'ordenació urbana municipal (POUM). «Volem assegurar el tret», va dir Bel abans d'explicar que l'Ajuntament farà el pla especial de tot l'entorn de la catedral, tal com demana la sentència «segons la interpretació que es fa de la legislació espanyola». «Per precaució, fa uns quatre mesos ja vam sol·licitar una subvenció a la Generalitat per poder redactar el pla especial», va revelar. A més, Bel va remarcar que amb la majoria dels propietaris la discussió és «estrictament econòmica», i que al marge de l'expropiació podrien posar-se d'acord en la valoració de les cases afectades per l'enderrocament. Finalment, l'alcalde va dir que el procés no afecta la solució acordada amb el bisbat i el Departament de Cultura per reconstruir les escales de la catedral, i que per això van decidir dividir el projecte en fases.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 07-07-2009 Pàgina 9

Més informació:
-Desestimen el recurs de l'Ajuntament a la sentència que aturava l'expropiació de les cases de la catedral
-Tortosa decideix habilitar un accés a la catedral compatible amb la futura plaça
-L'Ajuntament apel·larà contra la sentència de les cases de la catedral
-Els veïns aturen als jutjats l'expropiació de les cases de la catedral de Tortosa
-Tortosa no pot enderrocar les cases de la catedral
*Tots els apunts de La Marfanta sobre les cases de la catedral

Un pis amb vistes al claustre

El bisbat de Tortosa pressiona l'Ajuntament per aturar les obres sense permís d'un arquitecte crític amb la restauració de la catedral, que ha rehabilitat dues cases properes al temple

Qualsevol voldria tenir un pis amb vistes al claustre de la catedral de Tortosa, però l'arquitecte Xavier Rollan ha anat a topar ni més ni menys que amb l'Església. Fa dos anys, va iniciar les obres per rehabilitar dues cases a la plaça de la Cinta, per instal·lar-hi el despatx professional i el seu domicili particular. Però el projecte encara no ha passat els filtres de la comissió territorial de Patrimoni, i el bisbat considera que la rehabilitació de les cases altera una part del conjunt de la catedral. Fa un any, Rollan va rebre una carta del degà president del capítol de la catedral, Josep Maria Tomàs, en què l'advertia que l'altura i el nombre de plantes era superior als paràmetres fixats per l'antic pla d'urbanisme de Tortosa, i que l'estructura de l'obra afectava «greument» drets fonamentals de servitud.
El bisbat també ha enviat cartes de queixa a l'Ajuntament, que ha instat repetidament Rollan a aturar les obres de manera cautelar, ja que fins ara s'han executat sense llicència municipal. De fet, el juliol del 2007, l'alcalde Ferran Bel va decretar l'obertura d'un expedient de protecció de la legalitat urbanística. Però el propietari va preferir continuar les obres, arriscant-se a rebre una multa coercitiva d'uns 1.000 euros, i va incorporar al projecte les recomanacions que durant la llarga tramitació de l'expedient li anava fent la comissió de Patrimoni. «Si m'hagués esperat a tenir tots els permisos, sé que encara no hauria pogut començar les obres», afirma Rollan, que confessa no entendre les lamentacions del bisbat tortosí. A més, afirma que va iniciar les obres perquè hi havia un «risc estructural per a l'edifici», que sobretot afectava les zones més elevades i la façana de la plaça de la Cinta. De fet, l'arquitecte considera que en realitat les obres serviran per dignificar el conjunt de la catedral, ja que fins fa poc les cases dels números 1 i 2 de la plaça de la Cinta es trobaven en un estat de degradació molt avançat. A més, el mur del refectori de la catedral estava desfet i desplomat mig metre dins de la propietat de Rollan, que va rehabilitar-lo seguint els criteris de Cultura. Segons argumenta, la modificació volumètrica és insignificant. «Ho demostren els quatre estudis d'impacte patrimonial i les fotografies comparatives que també he fet arribat als responsables de Patrimonis», afirma Rollan. De fet, amb la rehabilitació de les cases s'han igualat les altures, i s'ha eliminat un antic colomar i una superfície triangular que coincidia amb un badalot d'escales d'accés al terrat.

>Un finestral que molesta el clergat

A instàncies de Patrimoni, l'arquitecte Xavier Rollan també va modificar la coberta de les cases, per minimitzar l'impacte visual des del claustre de la catedral. Però ara les queixes del bisbat se centren en els tancaments de la façana posterior, ja que s'han modificat les obertures i s'ha instal·lat un «gran finestró». Amb tot, Rollan argumenta que el finestral s'ha reculat més d'un metre, també seguint les indicacions d'un dels arquitectes de la comissió de Patrimoni. Rollan ha estat una de les veus més crítiques de Tortosa durant el procés de restauració de la catedral, sobretot mentre va ser president d'Amics dels Castells i del Nucli Antic. A més, és un dels propietaris afectats per l'enderrocament de les cases de davant de la catedral, un projecte que ara està vinculat a la reconstrucció de les escales de la façana principal.

El Punt (6-Juny-2008)

L'Ajuntament tortosí ajorna un any més l'enderrocament de les cases i l'obertura de la catedral al riu

L'alcalde no descarta una solució per avançar la reconstrucció de les escales

El nou pla d'actuació municipal (PAM) que ahir va presentar el govern de Tortosa preveu l'enderrocament de les cases de la catedral a partir del 2009, un cop redactat el projecte i enllestit el procés expropiatori. Però la construcció de la nova plaça de la Catedral, que servirà per obrir la façana principal al riu, és només una de les 130 actuacions urbanístiques que el govern tortosí ha inclòs al PAM. Entre les més ambicioses hi ha la rehabilitació integral dels barris de Sant Jaume i del Castell.

La portaveu de CiU i regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, va ser l'encarregada de presentar ahir, amb més detall, les actuacions previstes pel govern tortosí al PAM. De fet, Roigé va anunciar una «gran transformació urbanística» a tota la ciutat, «carrer per carrer i plaça a plaça». El PAM preveu les millores ja programades al pla integral del nucli antic (Pincat), com la nova plaça de Santa Clara o la instal·lació d'escales mecàniques per millorar l'accés a l'hospital, però també altres obres importants com la reforma integral dels barris de Sant Jaume i del Castell, que havien quedat fora de l'àmbit d'actuació de la llei de barris. En aquest sentit, són dos projectes que s'executaran al llarg del mandat. Roigé també va citar la construcció d'equipaments com el centre cívic i cultural de l'antic mercat de Ferreries, o la rehabilitació de l'edifici Montcada 27, amb diferents serveis i el condicionament dels nous estudis de Ràdio Tortosa. La regidora va destacar la millora de les connexions de la ciutat, amb la reurbanització de l'avinguda de Jesús a Roquetes i amb la reforma de la carretera de Tortosa a Roquetes, que la Diputació ja podria executar aquesta primavera.
Roigé també va parlar de l'arribada de la via verda del Baix Ebre i de la creació de nous carrils bici, així com d'altres actuacions molt vinculades a la promoció turística, com la continuació del passeig de Ronda o l'obertura de la catedral al riu. En aquest sentit, el PAM estableix que durant el 2008 es completarà el procés expropiatori de les cases de l'antiga fluvial, i que es redactarà el projecte de la nova plaça de la Catedral. En canvi, l'enderrocament de les cases i l'obertura de la catedral al riu figura als anys 2009 i 2010 del cronograma. Però l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va precisar que la reconstrucció de les escales potser podria avançar-se al 2008. Seria una solució «intermèdia» i prèvia a la urbanització definitiva de la nova plaça, com fa uns dies va reclamar el bisbe, Xavier Salinas. Amb tot, Bel va matisar que és un tema que encara han de madurar.
D'altra banda, Roigé va anunciar que l'Ajuntament ha previst fer promocions d'habitatge públic en tots els barris, però sobretot a Remolins, a la zona Centre i al Rastre. A més, el PAM també preveu millores generals a les xarxes d'aigua i de clavegueres de tot el municipi.

El Punt (16-Gener-2008)

Front comú contra l’enderrocament de les cases de la catedral de Tortosa

Els veïns busquen assessorament legal i presenten al·legacions a l’expedient d’expropiació forçosa

Un grup de 23 veïns afectats pel projecte d’enderrocament de les cases de davant de la catedral de Tortosa van presentar ahir una bateria d’al·legacions a l’expedient d’expropiació forçosa dels seus habitatges, en què demanen la nul·litat i la suspensió cautelar del procés iniciat per l’Ajuntament. Els propietaris han contractat un gabinet d’advocats per defensar els seus interessos, ja que consideren que l’Ajuntament hauria fonamentat incorrectament el caràcter urgent i l’interès social i públic de la mesura. L’Ajuntament ha vinculat l’enderrocament amb la reconstrucció de les escales de la catedral i l’obertura d’una gran plaça.

Els propietaris van advertir ahir que les cases són l’últim vestigi de l’antiga façana fluvial, i que tenen diferents figures de protecció, tenint en compte que formen part del conjunt històric i artístic del nucli antic de Tortosa. A més, els veïns no estan d’acord amb la taxació conjunta de 720.000 euros amb què l’Ajuntament tortosí preveu indemnitzar-los per l’expropiació forçosa. En aquest sentit, els propietaris afectats han contractat el gabinet senienc Castell i Martínez, i tenen la intenció d’arribar fins al final per defensar els seus interessos. De fet, l’advocada Isa Castell va ser l’encarregada de detallar les al·legacions a l’expedient d’expropiació forçosa i urgent obert pel consistori. Segons Castell, l’Ajuntament no ho ha fet bé a l’hora de declarar la utilitat pública o l’interès social del projecte, ja que l’illa de cases està afectada per la planificació municipal des de la dècada dels seixanta, i «només ara han manifestat la urgència de la mesura, justificant-la per la reconstrucció de les escales de la catedral».
L’advocada va advertir que l’Ajuntament també està vulnerant el dret constitucional dels propietaris a tenir un habitatge digne, ja que el preu de les indemnitzacions és «molt baix» i no els permetria adquirir nous pisos o nous locals per establir els seus negocis. De fet, el propietari d’un pis de 150 metres quadrats, amb vistes a l’Ebre, rebrà una indemnització d’uns 45.000 euros. «A més, tots els poders públics estan obligats a vetllar per la conservació del patrimoni», va remarcar Castell, que també va revelar que el Departament de Cultura encara no ha autoritzat l’enderrocament de les cases, i que ja s’han adreçat a la Generalitat per saber de primera mà l’estat del projecte. De fet, la representant legal dels veïns també va criticar que es vulga vincular l’enderrocament de les cases amb la construcció de la plaça prevista en el pla integral del nucli antic de Tortosa (Pincat), que ha de servir per aplicar els ajuts de la llei de barris.

> «No és un problema de diners»

«No és un problema de diners, sinó de conservació del patrimoni de Tortosa», afirmava ahir un dels propietaris de l’antiga façana fluvial. Els propietaris van comparèixer en roda de premsa al passeig de l’Ebre, just a l’altra banda del riu i amb les seues cases al fons. Un altre dels afectats, Xavier Rollan, que també és president de l’associació Amics dels Castells i del Nucli Antic, va lamentar que la primera actuació «prioritària» del Pincat siga enderrocar uns habitatges que formen part del patrimoni. Si ara l’Ajuntament rebutja les al·legacions, els veïns tindran 20 dies més per recórrer contra el preu de les compensacions i acudir al jurat d’expropiacions de les Terres de l’Ebre. Els propietaris no descarten interposar un recurs contenciós administratiu, si bé l’Ajuntament podria desallotjar-los i enderrocar les cases quan el tribunal encara estiga discutint els nous preus.

El Punt (23-02-06)

Un donant secret finançarà les obres de les escales de la catedral de Tortosa

El bisbe avança que el patrocinador és una «entitat de negocis» que pagarà més del 60% del cost de la primera fase.

La reconstrucció de les escales de la catedral es finançarà gràcies a la donació d'un patrocinador privat que, de moment, prefereix mantenir-se en l'anonimat. Així ho va anunciar ahir el bisbe de Tortosa, Xavier Salinas, qui també va avançar que les obres començaran just després de Setmana Santa, el 6 o el 7 d'abril. Salinas va comparèixer al costat de l'alcalde, que la setmana passada ja havia apuntat que la iniciativa privada hauria d'assumir el cost de les noves escales de la catedral, perquè ni l'Estat ni la Generalitat han volgut abonar ara els 400.000 euros als quals s'havien compromès. El bisbe només va concretar que serà «una entitat» que es dedica «als negocis» qui pagarà la reposició de l'escalinata de la catedral, ensorrada a causa d'un fort aiguat el maig del 2002.
 



En aquesta primera fase es construirà una plataforma elevada amb dues escales laterals a la banda del carrer Croera i a la banda del carrer Costa de Capellans. Els dos accessos laterals s'aprofitaran en la segona fase, però no així la nova barana del davant, ja que el projecte també preveu una escalinata frontal. [Àudio: Ferran Bel explica com seran les noves escales de la catedral de Tortosa] «Ara comptem amb una donació d'una entitat que es fa càrrec d'una gran part del cost global de la primera fase, que té un pressupost d'uns 380.000 euros», va afirmar ahir Xavier Salinas, tot anunciant la donació que ha rebut el bisbat de Tortosa. Segons el bisbe, l'entitat que patrocinarà les obres es vol mantenir, «de moment», en l'anonimat, i podria sufragar més del 60% del pressupost. De fet, Salinas només va concretar que el donant no és ni una fundació ni un particular, sinó «una entitat que té a veure amb el món dels negocis». «Però tinc el compromís personal de no manifestar qui són; ja m'agradaria poder proclamar-ho als quatre vents, perquè pensem que és una aportació important i estem molt agraïts», va remarcar el bisbe. [Àudio: El bisbe de Tortosa confia en què les noves escales estiguen a punt per la Cinta del 2010 i anuncia que les obres de l'accés principal a la catedral es pagaran amb la donació d'una entitat]

Tampoc l'alcalde va voler fer públic qui és el patrocinador privat de les noves escales de la catedral. Ferran Bel, qui la setmana passada va lamentar que la Generalitat i l'Estat s'hagin desentès del finançament de les obres –tot i que les dues administracions van comprometre 400.000 euros–, va rebaixar el to de les seves crítiques. De fet, va sentenciar que els compromisos contrets per les administracions «ja formen part de la història», ja que el tema s'ha allargat «durant vuit anys» i ara «el més important és mirar cap al futur». En aquest sentit, tant l'alcalde com el bisbe van assenyalar que la primera fase de les escales hauria d'estar a punt aquest setembre, perquè la processó en honor de la Mare de Déu de la Cinta pugui sortir per l'accés principal de la catedral, com marca la tradició.

D'altra banda, Salinas va detallar que les obres aniran a càrrec de la constructora Urcotex, l'empresa que està treballant últimament amb el bisbat i el capítol catedralici. Els treballs de les noves escales de la catedral, que han estat contractats pel mateix Bisbat, començaran just després de Setmana Santa. Així, coincidiran amb la reforma integral dels carrers Ciutat i Croera, carrers que l'Ajuntament convertirà en una altra zona de vianants. De fet, l'esplanada que hi ha actualment davant de la catedral s'ha utilitzat aquests dies com a base per deixar-hi enderrocs i maquinària.


«Sempre» oberts a altres col·laboracions

El bisbe de Tortosa, Xavier Salinas, va destacar ahir que sempre han anat «de la mà» de la Generalitat o de l'Ajuntament a l'hora d'impulsar els projectes o les diverses obres de la catedral. Amb aquestes paraules, Salinas deixava entendre que l'Ajuntament havia ajudat el Bisbat a trobar el patrocinador privat que ara es farà càrrec de bona part de les noves escales de la catedral. «Hi ha un temps per iniciar i un temps per acabar, i no hauríem de fer misteri d'això», va afegir-hi el bisbe. A banda, Salinas va concretar que l'església tortosina assumirà amb fons propis el 40% de les obres, tot i que va recordar que bona part dels recursos del bisbat són arran de donacions. De fet, el bisbe va precisar que la catedral «sempre estarà oberta a altres col·laboracions», deixant clar que no renuncien als ajuts que puguin arribar des de la Generalitat o de l'Estat. [Àudio: Xavier Salinas afirma que la catedral sempre estarà oberta a altres col·laboracions i que té el compromís de mantenir en l'anonimat el nom de l'entitat que fa la donació]

Obres a l'arxiu i les cases de davant de la catedral

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va recordar ahir que l'Ajuntament i la Diputació de Tarragona estan col·laborant amb el Bisbat en les obres de restauració de l'arxiu de la catedral, amb un pressupost de més d'un milió d'euros. En aquest sentit, les obres –que també executa Urcotex– estan finançades amb 440.00 euros per la Diputació, amb 320.000 euros per l'Ajuntament i amb 250.000 euros pel Bisbat, i l'objectiu és que estiguin enllestides a l'abril del 2010. D'altra banda, Bel també va referir-se a l'estat de les negociacions per expropiar les cases de davant de la catedral, ja que l'Ajuntament vol enderrocar-les per fer-hi una plaça, en què quedaran integrades les noves escales. L'alcalde va dir que estan a punt de tancar un acord amistós amb la majoria dels propietaris afectats, i que paral·lelament l'Ajuntament està redactant el pla especial que ha de servir per ordenar l'entorn de la catedral.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 25-03-2010 Pàgina 34

L'Ebre commemora la gran riuada

Tortosa i altres poblacions com Móra d'Ebre i Flix organitzen activitats per recordar els efectes i els herois de les inundacions del 1907

Una gran avinguda del riu va sorprendre les Terres de l'Ebre ara fa 100 anys, durant els dies 21, 22 i 23 d'octubre de 1907. Els fets de la riuada van esgarrifar la societat de l'època i van marcar durant dècades la memòria col·lectiva dels ebrencs. Amb motiu del centenari, algunes de les poblacions més afectades, com Tortosa, Móra d'Ebre i Flix, han organitzat una sèrie d'actes commemoratius per recordar els nombrosos danys, les víctimes mortals i també els herois coneguts i anònims que van participar en les tasques de salvament. Els actes organitzats a Tortosa van començar ahir amb una visita guiada pels indrets inundats per la riuada de 1907. La mateixa visita guiada es repetirà el 27 d'octubre, i el 16 de novembre el director de l'Arxiu Històric de les Terres de l'Ebre, Albert Curto, pronunciarà la conferència La riuada de 1907 a la sala d'actes de la biblioteca Marcel·lí Domingo. De fet, l'arxiu històric també prepara una exposició sobre el centenari de la riuada, que es podrà veure a la sala d'actes dels Reials Col·legis del 30 de novembre fins al 31 de gener.

Després d'uns dies d'intenses pluges, les primeres notícies de la importància de la riuada, per la crescuda i desbordament dels rius Segre i Cinca, van arribar a Tortosa a les cinc de la tarda del 21 d'octubre. L'alcaldia havia rebut un telegrama d'alarma des de Móra d'Ebre. Segons explica Curto, hi havia una xarxa d'avisos al tram inferior de l'Ebre que funcionava des del 1888, amb estacions de mesura a Mequinensa, Móra i Tortosa. El riu va començar a saltar pel carrer de la Barana, a l'actual avinguda Felip Pedrell, però el cronista Ramon Vergés Paulí va escriure que ho feia «a poc a poquet, com si no portés malícia». Una onada darrere de l'altra, l'aigua anava pujant i la gentada, cridant, anava reculant. Al principi, la crescuda semblava tan inofensiva que els xiquets es banyaven els peus. Entre les nou i les deu de la nit, l'Ajuntament va emetre un ban i el pregoner, després dels tocs de trompeta, va informar que a Móra el riu ja havia assolit els 9 metres d'altura, i que continuava creixent un pam cada hora. L'activitat als carrers va fer-se frenètica, l'aspecte de la ciutat va canviar radicalment i tothom pressentia una catàstrofe. Els veïns amb magatzems i els comerciants de les zones més properes a l'Ebre pujaven el gènere als pisos superiors de les cases, i no van dormir en tota la nit. Després van començar a sentir-se els primers crits d'auxili, mentre per l'antic pont de la Cinta i pels portals entraven raberes de bestiar, que van tancar als corrals de les cases del castell i a les costes de Santa Clara, a la zona alta de la ciutat. Durant les tres nits que va durar la inundació, a la remor espantosa de l'Ebre crescut va sumar-se el soroll d'algun aiguat, els crits, el so de xiulets i corns, així com els batalls de les campanes i el soroll dels murs trencant-se o de les portes de les cases cedint per la força del corrent. També se sentien trets d'escopeta als barris de Ferreries i Remolins, ja que aquesta també era una forma de demanar auxili. A més, el salvament de les persones aïllades a les teulades de les cases, o fins i tot als arbres més alts dels horts, es feia a les fosques i amb fanals, ja que Tortosa va quedar-se sense llum. L'aigua havia obstruït les canonades i també les màquines de la fàbrica de gas del Rastre.
D'altra banda, les pluges no cessaven i també van baixar els barrancs. Amb tot, no bufava llevant i el mar va poder engolir tota l'aigua que rebia, cosa que va evitar que la riuada fos encara pitjor. Molts veïns van abandonar les cases, sobretot als carrers del Pont, Sant Roc i a la plaça del Bisbe Aznar. Pel marge dret, el riu arribava fins al carrer Major de Roquetes, mentre que pel marge esquerre ho feia més amunt de l'església de Sant Blai, a l'entrada del carrer del Garrofer. Al centre de la ciutat, l'Ebre pujava pel carrer de la Rosa, apropant-se a la plaça de la Cinta. Molts edificis van quedar inundats, com l'església del Roser, que en aquella època encara era a l'altra banda del riu, i on l'aigua va assolir els cinc metres. L'Ebre també va entrar dins del mercat, i els venedors van haver de traslladar les parades a les zones més altes del carrer Sant Blai i al carrer de l'Estació, l'actual carrer Cervantes. El claustre de la seu va acollir molts refugiats, i Vergés Paulí explica que van haver de passar una barca per dins de la catedral per atendre una falsa alarma a Remolins, ja que pel carrer Croera el riu baixava amb tanta fúria que el llagut no podia avançar, ni amb rems ni amb cordes. Durant tota la riuada, a l'altar major de la catedral s'exposava la relíquia de la Verge de la Cinta, i es feien prerrogatives públiques per demanar «la protecció del cel».

El Punt (21-Octubre-2007)

Podeu llegir tots els articles sobre la Riuada del 1907 clicant aquí.

Els darrers propietaris de les cases de la catedral porten l'Ajuntament de Tortosa als jutjats per 'assetjament immobilari'

TORTOSA (Baix Ebre).- El conflicte obert amb propietaris i veïns de les cases de davant de la Catedral ha acabat portant als jutjats l'Ajuntament de Tortosa, per un presumpte cas d'assetjament immobiliari. Tres inquilins van denunciar el consistori i la seua societat de gestió urbanística. la Gumtsa, a l'abril del passat 2012 per voler expulsar-los dels pisos i dependències que ocupen, majoritàriament de titularitat municipal. L'assetjament tindria lloc per la via de deixar de fer les tasques de manteniment bàsiques que li pertoquen, amb l'objectiu final d'enderrocar-los. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, nega les pressions i assegura que el consistori vol solucionar el conflicte amb acords econòmics per adquirir els immobles.

Tot i que la idea ve de lluny, l'Ajuntament de Tortosa intenta, des de fa més de deu anys, enderrocar les set cases del carrer Croera, un dels més antics de la ciutat -documentat ja a l'època romana-, per crear un espai diàfan davant la Catedral i obrir la seua façana al passeig fluvial. L'anterior equip de govern municipal va apostar, en el marc de la reforma integral del nucli antic (Pincat), per ubicar-hi una plaça que millorés la visió del temple religiós des de la distància. La proposta compta amb el suport de tots els grups municipals, però amb l'oposició d'alguns historiadors i experts en patrimoni.

Però el projecte no ha estat exempt d'entrebancs i conflictes, que l'han acabat postergant sense previsió clara d'execució. El consistori ho va intentar presentant un projecte d'expropiació que disset veïns van aconseguir aturar inicialment al contenciós-administratiu l'any 2007, i ratificada dos anys després pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: no havia formalitzat la declaració d'utilitat pública presentant el requerit pla especial per actuar en una zona declarada com a Conjunt Històric. A partir de llavors, el nou equip de govern de CiU va decidir començar a negociar per comprar totes les cases, amb l'objectiu d'enderrocar-les i materialitzar el projecte.

Però no tothom estava disposat a deixar-les per aquesta raó. En aquest context s'inscriu la denúncia als jutjats de tres afectats, el passat 2012. Dels veïns i famílies que habitaven els pisos o baixos d'aquests edificis l'any 2008, només queden els inquilins dels immobles dels números 19 i 21, a l'extrem del carrer. La resta d'immobles són ja pràcticament de propietat municipal i, en bona mesura, es troben tapiats. Per aconseguir buidar els que falten, els afectats acusen el consistori de practicar l'assetjament immobiliari: deixant d'efectuar les tasques de manteniment bàsiques que li pertocarien d'acord amb la normativa patrimonial i permetent que es degradin les cases fins al punt de convertir-les en ruïnoses i inhabitables.

"Estan jugant amb la degradació. Volen que es vegi degradat per poder-les enderrocar. L'Ajuntament crea i manté degradació", denuncia l'arquitecte Xavier Rollan. La seua família es troba entre les més afectades en el procés. Concretament, el seu pare ocupava com a llogater uns baixos del número 13 on tenia un taller de pintura i emmarcament de quadres. Assegura que, després d'aconseguir al 2007 la propietat de l'edifici, l'Ajuntament va obrir la claraboia del sostre permetent l'entrada d'ocells i omplint el seu interior d'excrements. Tampoc hauria fet res per reparar un desguàs al terrat, provocant importants problemes d'humitat i deteriorament de les bigues estructurals, que han acabat generant esfondraments interiors.

El mateix afectat i dos veïns més van decidir presentar la denúncia per presumpte delicte contra la integritat moral i assetjament immobiliari. Per la seua banda, el consistori va procedir llavors a denunciar el pare de Rollan per impagament. Segons admet el fill, el seu pare va deixar de pagar la renda perquè ningú se'n volia fer càrrec de cobrar-la. Quan els jutjats van donar la raó a l'administració local va ser desnonat dels baixos, que ja no utilitzava pel seu estat de deteriorament. La degradació de les cases va arribar també al Síndic de Greuges, que va demanar explicacions a l'Ajuntament.

Nou conflicte per una llicència

Però el conflicte ha tornat a rebrotar després que els pares de Rollan, que habiten l'últim edifici del carrer, el número 21, hagin intentat sol·licitar infructuosament durant els últims quatre anys una llicència d'obres per rehabilitar parts de la façana força deteriorada -amb importants esquerdes i mal estat dels balcons- així com instal·lar un ascensor. Finalment, els tècnics municipals van autoritzar aquesta última obra, però es van negar a atorgar el permís per a la restauració. Adduïen que no es tracta de fer el manteniment, sinó d'una "millora" d'un edifici que es troba "fora d'ordenació", ja que el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) de 2007 ja preveia la seua desaparició per destinar l'espai que ocupen a la nova plaça i els vials adjacents.

El jutjat del Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona ha acabat donant la raó als propietaris, però els reclama que precisin el tipus d'actuacions a executar. Rollan recorda que, malgrat la situació urbanística, la llei permet mesures de millora i manteniment que no són computables si, finalment, es produeix una expropiació. L'Ajuntament ha presentat recurs. "Els meus pares tenen més de 70 anys. Volen viure allí tranquils, sense estar pendents que caigui un balcó", aclareix. Considera que la negativa municipal a atorgar els permisos forma part de la mateixa estratègia d'assetjament i que el consistori ha deixat de complir, sovint, la legalitat al llarg el procés.

Tot i admetre que la casa dels seus familiars no té interès arquitectònic de forma individual, aquesta "lluita de desgast" va més enllà d'interessos particulars. "Estem lluitant pel carrer més antic de la ciutat. Espero que si algun dia expropien la casa dels meus pares, els donaran un pis amb les condicions tan dignes com les d'ara. Però no defensem això: sinó lluitar per una part molt sensible del nucli històric de la ciutat i que les coses s'han fet malament no només durant els últims deu anys, sinó durant els últims 40 anys. Les polítiques no canvien i continuem amb els mateixos defectes", retreu.

Denúncia "falsa i sense recorregut"

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, s'ha mostrat confiat que la jutgessa acabarà arxivant en breu la denúncia, que atribueix a una "estratègia jurídica" dels propietaris per negociar les possibles expropiacions. Sobre el paper, els "representants legals" de l'Ajuntament i la Gumtsa van ser imputats en el cas. Durant el procés, la jutgessa va arribar a requerir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la possibilitat d'imputar la regidora Meritxell Roigé, que té la condició d'aforada com a diputada al Parlament. Finalment, però, la instància judicial va desestimar aquesta opció, fins que la investigació no avancés i estigués més fonamentada, fent retornar l'expedient judicial a Tortosa.

Bel recorda que dos dels tres denunciants ha acabat fent marxa enrere després d'arribar a un acord amb l'Ajuntament i que el tercer, el pare de Rollan, ho feia "com a titular d'uns drets arrendataris que ja no té perquè mai havia pagat el lloguer a l'Ajuntament i va ser desnonat". "És una denúncia falsa i sense més recorregut", sosté. L'alcalde assegura que l'estratègia municipal per resoldre el conflicte passa per "esgotar la via del diàleg i l'acord" amb els propietaris, fet que els hauria permès ja aconseguir el 90% dels immobles afectats. Però adverteix en el cas que els afectats plantegin "compensacions econòmiques exorbitants" que recorrerà a l'expropiació.

Per poder fer efectiu aquest tràmit, reconeix, el consistori ha d'aprovar el preceptiu Pla Especial, que podria ser aprovat en les pròximes setmanes. "L'hem fet de forma molt potent, no només circumscrivint-nos a les cases a l'entorn de la Catedral sinó a una part del nucli antic", avança, tot recordant que el document especificarà totes les actuacions possibles en els edificis inclosos en aquesta zona del nucli històric.

Via ACN (Jordi Marsal)

Primers talls de trànsit per l’enderroc de les cases de la catedral de Tortosa

TORTOSA (Baix Ebre).- Dilluns d’aquesta setmana va començar el gruix de l’enderroc de les cases de davant de la Catedral de Tortosa i des d’aquest dimarts a la tarda ja s’han produït les primeres afectacions al trànsit i al pas de vianants en l’entorn. I és que les màquines ja han començat a treballar des de la rambla Felip Pedrell, a tocar del riu, cosa que ha obligat a desviar el trànsit que surt o vol accedir al barri de Remolins, o arribar fins a Bítem o Tivenys. Així, tots els turismes són desviats cap al nucli històric de Tortosa, passant per carrer Montcada o Nou del Vall, en funció del sentit en què es circule, i amb l’obligatorietat de creuar pel Parador per superar el tram de la rambla Felip Pedrell que ocupa l’illa de cases de davant de la Catedral de Tortosa. Els camions i els autobusos sí que poden circular pel pas habitual per la rambla Felip Pedrell, d’acord amb les indicacions dels agents de la Policia Local que vigilen i donen pas alternatiu al trànsit en aquest indret.

També s’ha tallat al pas de persones el carrer Croera, just davant de la catedral i de les cases que s’estan enderrocant. Les obres d’enderroc han generat força expectació a la ciutat i són molts els veïns que s’han acostat fins a la zona per observar de primera mà i gravar amb els seus mòbils el desenvolupament dels treballs que ja comencen a deixar veure la façana de la Catedral de Tortosa des de la vora del riu Ebre. De fet, la primera illa de cases, el número 21, ja estava pràcticament enderrocada aquest dimecres al migdia.

Des de l’Ajuntament de Tortosa asseguren que les obres avancen segons el calendari previst i es confia que en poc més d’una setmana s’hauran enllestit el gruix de l’enderroc dels sis edificis. Així, per les Festes de la Cinta, el temple ja es podrà veure totalment des de l’altra banda de l’Ebre, al barri de Ferreries.

Un cop finalitzat l'enderroc de les cases, datades del segle XIX, s'haurà de fer l'excavació del subsòl de la zona, on hi ha la possibilitat de trobar restes de la Tortosa romana. Les adjudicacions de les excavacions es podrien fer a principis del 2016, durant el primer trimestre, i no seria fins al 2017 que es podrà licitar el projecte d'urbanització de la plaça que haurà de tenir en compte els resultats de les prospeccions arqueològiques. El cost global de l'enderroc de les cases de la catedral de Tortosa és de poc més de 209.000 euros./ Via Canal 21 Ebre i ACN.

Impressionant #vídeo de l'#enderroc de les #casesdelacatedral de #Tortosa #façanafluvial #casesdelriu #patrimoni #nucliantic #igerstortosa #igersebre #terresdelebre #Catalunya #marfanta

A video posted by Gustau Moreno Pérez (@marfanta) on Aug 18, 2015 at 9:39am PDT

Rollan diu que l’enderroc de les cases de la catedral de Tortosa culmina un projecte franquista

TORTOSA (Baix Ebre).- L’enderroc de les cases de la catedral de Tortosa és “un fet molt greu” i un “despropòsit brutal”. Així de contundent ha estat aquest dimecres l’arquitecte Xavier Rollan, fins fa poc portaveu dels veïns del carrer Croera afectats pel projecte de l’Ajuntament de Tortosa per obrir la façana barroca de la catedral al riu. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Rollan ha recordat que l’Ajuntament està consumant l’antic projecte franquista de crear una gran plaça davant de la catedral. També ha acusat el consistori de practicar un joc de “mentides i de mitges veritats” per confondre la gent i que la societat tortosina acceptés l’enderroc de l’illa de cases. Així, Rollan ha assenyalat que no és cert que les cases estiguessin sentenciades des del 1964, ja que el pla urbanístic del 1986 va catalogar-les com a zona de protecció paisatgística.

A banda, ha acusat els diversos governs de Tortosa de no haver dialogat amb la gent del nucli antic i de desconèixer els barris. Així, ha recordat que també s’ha enderrocat l’antic barri de Sant Jaume i el sector del Castell, on fins i tot han posat una reixa al carrer Sant Felip Neri. Segons Rollan, la solució no pot ser enderrocar i descobrir ara que la façana de la catedral està bruta, “quan porta bruta 40 anys”. En aquesta línia, ha acusat l’Ajuntament de “populisme”.

Els pares de Rollan són els darrers veïns que han viscut a les cases de la catedral, just fins aquest estiu, quan van ser expropiats tant del seu habitatge com d’un magatzem. De fet, la casa Besalduch no va entrar dins de la zona de protecció paisatgística fins al 2001, perquè era un edifici construït durant la postguerra. I no és fins al pla urbanístic del 2007 que s’acorda l’enderroc de les cases. Segons Rollan, fent una “trampa legal” i enganyant el Departament de Cultura, ja que el nucli antic de Tortosa va ser declarat conjunt històric per protegir el seu patrimoni.

Rollan ha recordat que l’Ajuntament va iniciar el procés expropiatori sense haver redactat un pla especial, i que per això la justícia va donar la raó als veïns afectats. Després, segons l’arquitecte, el consistori va aprovar un pla especial que anava sobretot dirigit a enderrocar les cases, sense consens amb veïns i historiadors, i sense participació ciutadana.

Els veïns fan una restauració 'virtual' de les cases de la catedral de Tortosa

Com serien les cases de davant de la catedral de Tortosa, si l'Ajuntament hagués optat per la rehabilitació de l'antiga façana fluvial en lloc de pel seu enderrocament? Això és el que han intentat demostrar, amb una recreació digital, els veïns que es resisteixen a abandonar aquestes cases, afectades pel projecte que preveu tombar els habitatges del carrer Cruera i urbanitzar-hi una plaça que ha de permetre la visió frontal de la façana principal de la catedral. La imatge acompanya un article d'opinió signat pels veïns afectats, que reproduim íntegrament:

Les cases de davant de la catedral, en lluita de nou

Ara fa uns anys va començar la lluita d’uns veïns per una part molt sensible de la seva ciutat, en defensa del seu entorn més proper i estimat i per què no dir-ho en defensa del patrimoni històric de tots els tortosins. Contra pronòstic vam guanyar! La justícia donava la raó als veïns del Carrer Cruera enfront l’Ajuntament. La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ratificava la il·legalitat del procediment d’expropiació emprés per l’Ajuntament i entrava també en el fons de la qüestió: el valor històric i cultural del Carrer Cruera i la seva necessitat de preservar-lo, atesa la seva condició de part d’un Conjunt Històric Artístic protegit des del 1976.

Moltes són les recomanacions de reconsiderar el tema que ja s’han vingut plantejant des de diferents organismes com ara la Comissió de Patrimoni del Departament de Cultura, el món universitari o personalment per professionals vinculats al món de la Història de l’Art, l’Arquitectura, l’Arqueologia... En definitiva el que es defensa és: per la façana de llevant, una de les principals artèries del conjunt històric de la ciutat que enllaça els barris de Sant Jaume i Remolins amb la resta de la ciutat; per la façana de ponent, l’antiga façana fluvial del segle XIX que ha conformat històricament la muralla de la ciutat amb el riu; i entre aquest conjunt, l’edifici del Carrer Cruera 15 catalogat directament pel propi Planejament urbanístic (POUM Tortosa) com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Els nostres representants polítics, històricament, han actuat de dues maneres: amb passivitat o amb obsessió malaltissa sobre el tema. De la passivitat només cal dir que és la clàssica que ens ha fet degradar i ensorrar altres parts del conjunt històric. De l’obsessió recordarem per als lectors, les pressions miserables i impresentables d’algun regidor d’urbanisme sobre els veïns. Ara el tarannà ha canviat. Com que en aquests moments ens manen els autoproclamats “govern dels millors” actuen d’una forma més “sensual”: compro, tapio i enderroco. Abans i ara el raonament plantejat pels nostres representants sempre ha estat el mateix, fent-nos creure una espècie d’imaginari com si la gent de Tortosa es manifesta demanant en massa l’enderroc de tot el Carrer. Com si històricament tothom hagués tingut el mateix punt de vista a favor de l’enderroc, menystenint les lleis que emparen des de ja fa molts anys les proteccions dels conjunts històrics. Senyors meus, el poble el que no vol es degradació i en aquesta ocasió la degradació està orquestrada per vostès mateixos! Com planificada va ser l’actitud davant l’ensorrament parcial de les escales i la demora en l’inici de la seva reconstrucció que, per cert, encara no s’ha acabat després de més de 10 anys!

Durant els últims 30 anys s’ha produït un enderroc per parts del conjunt històric de Tortosa fruit d’una negligent i irresponsable actuació política. Sense cap solta s’han enderrocat espais que han acabat degradant encara més els seus entorn en barris sencers com el barri del Castell i el Barri de Sant Jaume. Durant els anys de major bonança econòmica de la nostra història contemporània els governants han estat incapaços de crear un sòl habitatge al nucli antic i centrant-nos en el nostre tema, s’han llançat a expropiar un carrer habitat amb capacitat d’autoregenarar-se. L’Ajuntament ha denegat rehabilitacions d’edificis al carrer amb el clar objectiu de provocar una opinió pública contrària a la conservació del conjunt i com a mesura de pressió contra els veïns. O és que algú es plantejaria enderrocar les cases si tinguessin les seves façanes llustroses i amb vida?

Que la gent ho sàpiga! Han indemnitzat als botiguers per a que tanquen els seus negocis, els veïns per a que marxen de les seves llars...Tindran la vergonya de dir el que han “invertit” en totes aquestes actuacions fins ara? Sí senyors, això se’n diu una gestió eficient dels diners públics.

Els polítics que ens governen han pagat milers d’euros, milions d’euros per expulsar la gent de casa seva amb l’únic objectiu de crear una plaça que ningú no demana però que per als governants, sembla ser que és la prioritat dels últims anys. No hem d’oblidar que aquesta actuació havia de ser la principal obra per a “rehabilitar” el nucli antic dins de les obres del PINCAT.

I per a gran honor de la pàtria i amb motiu de l’inici de festa del Pla de Barris (PINCAT) es van organitzar un concurs on no es sabia bé qui era el jurat i qui el concursant i on evidentment, va guanyar qui havia de guanyar, acompanyat de la curta comparsa que va aplaudir l’espectacle. Per a més casualitats, resulta que l’afortunat guanyador és el mateix que 5 anys endarrere va elaborar el Catàleg de béns culturals del Planejament urbanístic i que protegia com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) un dels edificis que ara proposa enderrocar al Carrer Cruera, 15.

Una estranya forma de rehabilitar tenen els nostres polítics. Així ens ha anat sempre, mane qui mane, amb uns barris antics declarats per tothom com el nostre “diamant en brut” on d’aquestes dues paraules només veuen la segona i on el diamant se l’emporta una pala excavadora. Com a recomanació els diríem que estaria bé que fessin exactament el contrari del que pensen, és molt fàcil, potser així n’encertarien alguna.

I ara on som? Els nostres governants han reduït els opositors a base de comprar alguns veïns i amb ells el seu patrimoni; un cop comprat, es tapia i s’espera el seu ensorrament infringint de forma flagrant la Llei de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, o com a mínim el seu esperit. Tot això amb els ulls tancats de totes les administracions competents que haurien de vetllar pel patrimoni de la ciutat i que es giren d’esquena sense dir paraula. Això és el que denunciarem. Els veïns hem demandat auxili al Departament de Cultura de la Generalitat sense resultats.

Aquesta dinàmica és i ha estat històricament el “modus operandi” dels responsables de l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament. Els convidem a que s’informen sobre els béns municipals al Conjunt històric i valoren el seu “rigorós manteniment”.

Però això un dia tindrà un final. Hi ha gent que ja ens ha deixat però els que quedem continuarem lluitant, pagant-nos de la nostra butxaca la defensa de les nostres cases, però també de les seves cases. Realment és una mica kafkià contractar un advocat per lluitar contra uns senyors que volen deixar ensorrar una casa de la seva propietat. És el que hi ha. Com deia aquell, potser venceran però no convenceran, ja veurem com acaba. Com a mínim amb aquestes línies d’aquí uns anys potser algú podrà posar a cadascú al seu lloc en aquesta història. No deixa de ser trist que uns veïns lluiten per defensar un conjunt històric que el seu Ajuntament menysprea.

Propietaris afectats i altres: JOSÉ ROLLÁN ANOLL, Mª CARMEN BESALDUCH COTILLO, TOMÁS BESALDUCH, MIGUELA GARCIA GIL, Mª JOSEP BESALDUCH COTILLO, JOAN BLANCH BESALDUCH, ANTONIO JIMÉNEZ PÉREZ, ROSA RÍOS RAMOS, XAVIER ROLLAN BESALDUCH I CASTELL&MARTINEZ, ADVOCADES.