Tortosa vol desbloquejar el tercer pont amb un acord entre Generalitat i Estat

Sabaté es reunirà amb Nadal per propiciar la signatura d'un conveni, ja que Madrid pagaria les obres

L'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va concretar ahir que durant el mes de gener vinent espera poder tancar un acord definitiu amb el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, que permeti la signatura d'un conveni entre la Generalitat i el Ministeri de Foment per construir el tercer pont viari sobre l'Ebre. Segons Sabaté, Madrid no ha manifestat cap objecció de tipus econòmic, però la millor fórmula perquè la intervenció general de l'Estat autoritzi el finançament de les obres seria a través d'un conveni amb el govern català, ja que el tercer pont unirà dues carreteres de titularitat autonòmica, l'eix de l'Ebre (C-12) i la T-301.

Joan Sabaté va confirmar ahir que una de les prioritats del govern de Tortosa en la recta final de l'actual mandat serà obtenir la signatura d'un conveni de col·laboració entre la Generalitat i el govern de l'Estat, que permeti la construcció del tercer pont viari sobre l'Ebre. L'alcalde va concretar que té una reunió pendent amb el conseller Joaquim Nadal, amb l'objectiu de tancar la proposta de conveni que tot seguit es farà arribar al Ministeri de Foment. En aquesta línia, Sabaté va precisar que el govern estatal no ha manifestat «cap problema econòmic» a l'hora de finançar les obres, però sí sobre les dificultats jurídiques pel fet d'invertir en la construcció d'un pont que unirà dues carreteres que són competència de la Generalitat, l'eix de l'Ebre (C-12) i la carretera de Bítem (T-301). «La intervenció general de l'Estat potser no acceptaria que s'invertís en una infraestructura que ha d'unir dues carreteres de titularitat autonòmica, i la millor manera de fer-ho és a través d'un conveni de col·laboració entre el govern estatal i la Generalitat», va dir Sabaté.
L'Ajuntament té l'estudi previ del tercer pont des de l'abril del 2005, quan el va presentar en el marc de la inauguració de la 61a fira multisectorial Expoebre. Segons l'estudi, el tercer pont de Tortosa podria costar 20,4 milions, i connectaria l'eix de l'Ebre, a l'altura de la caserna dels bombers, amb la carretera de Bítem, al nord del nou pavelló que s'està construint al futur recinte firal de Remolins. El secretari de Mobilitat, Manel Nadal, es va comprometre a anar «de bracet» amb Sabaté a Madrid, per reclamar el finançament necessari al govern de l'Estat.

> 20,4 milions per fer 345 metres

La Generalitat va considerar prioritari construir amb fons propis el nou pont entre Sant Jaume d'Enveja i Deltebre, però es va comprometre a redactar l'estudi del tercer pont de Tortosa i també a fer d'intermediari amb el govern de l'Estat. De fet, l'estudi previ va ser presentat a l'Expoebre del 2005 pel responsable territorial de Carreteres, Lluís Lacruz, que va explicar que el nou pont tindria una estructura amb tres arcs i dos pilars, i un total de 354 metres. Segons l'estudi, que va ser redactat per Gisa i Peyco, el tercer pont tindrà dos carrils per sentit i podrà absorbir uns 800 vehicles per hora. A més, serà un pont eminentment urbà, que millorarà el trànsit de vehicles d'una banda a l'altra de l'Ebre i, a més, facilitarà l'accés dels vianants. De fet, l'estudi proposava un pont amb unes rampes poc pronunciades i voreres exteriors de fusta, amples i segures, que permetin a la gent estacionar els vehicles a l'altra banda del riu i arribar passejant fins al recinte firal de Remolins.


El Punt (29-Desembre-2006)

Per saber més:
-Tortosa tindrà un tercer pont sobre l’Ebre que unirà Remolins amb Ferreries Nord

El rector de la URV i l'alcalde reclamen el tercer pont de Tortosa per millorar l'accés al nou campus

Tindrà un miler d'alumnes, i el pavelló firal ja té 5.000 usuaris a la setmana

«Els arbres del parc de Remolins no ens deixen veure el riu, però cal que l'Ebre no siga una barrera per arribar al campus i entre tots hem de fer possible un altre pont.» Amb aquesta declaració, el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, va aprofitar ahir el seu discurs, durant la col·locació de la primera pedra del campus, per sumar-se a la reivindicació per aconseguir el tercer pont de Tortosa. L'alcalde també va remarcar que el tercer pont és «molt necessari» per al campus, el municipi i tot el territori.


El nou campus de la URV a les Terres de l'Ebre ja és més que la maqueta d'un edifici. Les obres ja fa dies que estan en marxa, i ahir al matí el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va presidir la posada de la primera pedra del campus al parc de Remolins, en una jornada «històrica i memorable» per a Tortosa i el conjunt del territori. Així ho va dir el director del campus, Azael Fabregat, que també va remarcar que el nou edifici estarà «ben guardat» amb el castell de la Suda i el fortí de Tenasses, i acompanyat per la catedral, l'antic escorxador i el pavelló firal. «Serà un edifici arrelat a l'Ebre, situat a la vora del riu i al costat de la platja de la Xiquina», va concloure.

En aquesta mateixa línia, el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, va aprofitar el seu discurs per assenyalar que el riu que dóna nom al campus «no hauria de ser una barrera» perquè la gent de les Terres de l'Ebre puga arribar a la universitat. Així, Grau va fer una crida a unir esforços «per fer possible un altre pont» entre Ferreries i Remolins. «Tots hem vist avui que, si aquí han d'arribar cada dia més de mil persones, necessitarem el pont», va precisar. Per la seua banda, l'alcalde de Tortosa va deixar clar que el pont no estarà construït quan estiguen acabades les obres del campus, d'aquí a 16 mesos. Segons Ferran Bel, el pont «és molt necessari» per a la universitat, però també «per donar sortida a pobles com Bítem i Tivenys, perquè Tortosa puga créixer, i per facilitar l'accés als usuaris del pavelló firal, que actualment són més de 5.000 persones a la setmana».

Qui paga el tercer pont?

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va advertir que el tercer pont viari sobre l'Ebre és una infraestructura que necessita un volum d'inversió que no podria assumir una única administració, ni l'Ajuntament ni exclusivament la Generalitat. «Cal la complicitat de l'Estat espanyol, ja que, si no hi posa una part molt important de la inversió, difícilment tirarà endavant», va afegir-hi. De fet, Bel va recordar que actualment ni tan sols hi ha cap projecte del pont. En aquesta línia, el delegat de la Generalitat, Lluís Salvadó, va explicar a El Punt que les negociacions estan obertes, però que hi ha «una certa dificultat per saber qui assumeix les obres», ja que el pont uniria carreteres de diferents administracions. «És un pont prioritari i transcendental per a Tortosa i el conjunt de les Terres de l'Ebre», va sentenciar Salvadó, que es va declarar «optimista» sobre el tema.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 03-10-2009 Pàgina 8

+Escolta la veu dels protagonistes:
-El rector Grau explica el futur del campus de l'Ebre i reclama el tercer pont de Tortosa
-Ferran Bel celebra l'inici de les obres del campus de la URV i reclama el tercer pont sobre l'Ebre
-El conseller Huguet diu que la URV sabrà omplir el campus de les Terres de l'Ebre de contingut

Només CiU i ICV se'n recorden del tercer pont de Tortosa

En el polèmic debat per la tramitació del pressupost general de l'Estat del 2008, fa dies que esperava que algú parlés de la necessitat de reservar una partida per al tercer pont viari de Tortosa. Avui he llegit al diari El Punt que fins aquest matí CiU havia estat la única formació política que havia reclamat, a través de les seues esmenes, la reserva d'un milió d'euros per al pròxim exercici. Curiosament, la mateixa quantitat que la federació reservaria per a la realització d'un estudi sobre la viabilitat del transvasament d'aigua del riu Roine a Catalunya. Però tornant al tema, suposem que l'interès de CiU pel tercer pont de Tortosa ve donat per la circumstància que ara són els convergents els que governen la capital del Baix Ebre. L'Ajuntament té l'estudi previ del tercer pont des de l'abril del 2005, quan el va presentar en el marc de la inauguració de la 61a fira multisectorial Expoebre. Segons l'estudi, el tercer pont de Tortosa podria costar 20,4 milions, i connectaria l'eix de l'Ebre, a l'altura de la caserna dels bombers, amb la carretera de Bítem, al nord del pavelló firal de Remolins. El secretari de Mobilitat, Manel Nadal, es va comprometre a anar «de bracet» amb l'exalcalde Joan Sabaté cap a Madrid, per reclamar el finançament necessari al govern de l'Estat. Ara Sabaté és senador a Madrid i finalment el PSC ha introduït unes esmenes al pressupost, que incrementa en 9,3 milions d'euros la inversió a les Terres de l'Ebre, però en què no es demanen diners per al tercer pont. Tampoc ERC, molt crítica amb el pressupost de l'Estat, ha recordat la necessitat de posar diners per al tercer pont de Tortosa, tot i que forma part del govern de Ferran Bel. A més, la construcció del tercer pont era una de les propostes electorals del republicà Ricard Forés.
D'altra banda, reedito l'entrada perquè aquest matí ICV ha anunciat que també ha presentat una esmena per reservar 3 milions d'euros per al tercer pont de Tortosa.

Per saber més:
-El PSC aconsegueix el compromís del govern estatal per la variant de l'Aldea
-La batalla de l'Ebre al voltant de Tarragona
-Entrades de La Marfanta sobre el tercer pont

Tortosa es desespera pel tercer pont

L'alcalde assumeix que és complicat impulsar l'obra, pendent de l'acord entre l'Estat i la Generalitat

La posada en funcionament del pavelló firal i esportiu de Remolins, però sobretot la construcció del nou campus de la URV, fan que Tortosa tinga més motius que mai per reclamar la construcció del tercer pont viari sobre l'Ebre. En aquest sentit, l'alcalde tortosí, Ferran Bel, (CiU) va advertir que no fan falta excuses per defensar la necessitat d'un pont al nord de Remolins, però va afegir-hi que desbloquejar el projecte ara és «molt complicat» per la conjuntura política, tant al govern de l'Estat com a Catalunya. El portaveu del PSC i senador, Joan Sabaté, va lamentar ahir el «victimisme absurd» de Bel i va animar-lo a «treballar més».

«Estem fent diferents gestions, però el tema és molt complicat, ja que caldria una conjuntura política en què siguem més decisius», va confessar l'alcalde, el convergent Ferran Bel. «Quan això tire endavant, ho haurà de fer amb la implicació de diferents administracions, l'Ajuntament, la Generalitat i l'Estat», va afegir-hi. De fet, el govern tortosí (CiU i ERC), ja va denunciar a finals del 2008 que el govern de l'Estat no havia executat ni un sol euro dels 10,6 milions d'euros previstos per a Tortosa. El projecte del tercer pont viari, al nord de Ferreries i Remolins, tenia una partida de 250.000 euros que va ser incorporada al pressupost general de l'Estat a instàncies del grup parlamentari de CiU. Però la partida de 250.000 euros no es va executar, i el tercer pont va tornar a quedar-se sense consignació en el pressupost estatal del 2009. En aquest cas, el greuge va mobilitzar els seus socis republicans, i ERC va presentar una altra esmena per comprometre l'Estat en la construcció del tercer pont de Tortosa.

El segon tinent d'alcalde i portaveu d'ERC, Ricard Forés, va lamentar ahir que l'esmena no tirés endavant, i va coincidir amb Bel en el fet que ara «no hi ha cap possibilitat» que el projecte puga tirar endavant. «El tercer pont ja és una obra absolutament necessària, però sobretot quan en dos o tres anys el nou campus de l'Ebre estiga a ple rendiment», va remarcar. Però lluny de mostrar símptomes de desànim, Forés va remarcar que cal «continuar insistint» al govern de l'Estat, i va anunciar que el grup d'ERC no descarta presentar una moció per fer aquesta petició de manera institucional. Amb tot, el republicà va advertir que «els que poden fer més» per desbloquejar el projecte són els socialistes tortosins. «Són els primers que haurien de convèncer els seus companys de partit, perquè qui té la paella pel mànec és el govern de Madrid», va dir Forés.

En aquesta línia, el portaveu del PSC, Joan Sabaté, va assenyalar ahir que, en la seua doble condició de senador de l'Entesa Catalana de Progrés, no té notícies que l'alcalde de Tortosa haja fet més gestions per impulsar la construcció del tercer pont. Sabaté va precisar que els problemes no són econòmics, ja que el conseller Joaquim Nadal, al març del 2007, ja s'havia compromès al fet que la Generalitat costejaria el 50% dels 20,4 milions de l'obra. De fet, el tercer pont uniria dues carreteres de la Generalitat, l'eix de l'Ebre i la carretera de Bítem. Per tant, segons Sabaté, el que caldria és acabar de lligar un conveni a tres bandes, entre l'Ajuntament tortosí (que cediria els terrenys), el govern català i l'Estat; un acord que «estava prou ben encarrilat» quan el PSC va perdre les eleccions municipals i ell va deixar l'alcaldia. «Bel m'hagués pogut demanar que l'acompanyés a fer alguna visita, però mai ho ha fet, tot i que sovint acompanyo altres alcaldes del territori», va revelar Sabaté, que va afegir-hi: «Jo no puc anar al Ministeri de Foment i parlar en nom de l'Ajuntament».

De fet, el portaveu socialista va recordar que «l'esmena de campanar» que CiU va presentar al 2008 «no va servir de res perquè no s'havia resolt l'entrebanc jurídic», ja que l'Estat no fa ponts que uneixen carreteres autonòmiques. Sabaté va criticar Bel pel seu «victimisme absurd», i va advertir que l'alcalde no pot acusar el govern socialista de sectarisme polític ni de deslleialtat institucional, just l'any en què l'Estat destinarà a Tortosa 6,1 milions del fons local, més 5,7 milions més per les obres a la façana fluvial i al pont del ferrocarril. «Bel ha de posar-se a treballar més, perquè fins ara només ha gestionat el que nosaltres vam deixar a punt», va afirmar Sabaté.

LES FRASES

FERRAN BEL
alcalde de Tortosa (CiU)
«No ens fan falta excuses per reclamar el tercer pont, però el nou campus és un motiu més. Estem fent les gestions, però ara és molt complicat, ja que caldria una conjuntura política en què siguem més decisius»

JOAN SABATÉ
portaveu PSC i senador
«L'alcalde no m'ha demanat en cap moment que l'acompanye a Madrid per reclamar el tercer pont. No pot acusar els socialistes de sectarisme polític. CiU sí que ens va deixar a pa i aigua quatre anys»

El Punt (13-Febrer-2009)

El pressupost de l'Estat inclourà 250.000 euros per al tercer pont de Tortosa

CiU aconsegueix que els socialistes acceptin una esmena per redactar l'estudi

El diputat de CiU al Congrés, Josep Maldonado, va ser l'encarregat d'anunciar ahir que el pressupost general de l'Estat pel 2008 inclourà una partida de 250.000 euros per redactar el projecte del tercer pont viari de Tortosa. L'anunci va agafar fora de joc l'Ajuntament tortosí, però també el PSC, que a la tarda va rectificar les declaracions fetes pel convergent. Segons havia dit Maldonado, el tercer pont i altres inversions per a les Terres de l'Ebre s'havien aprovat tot i el vot en contra del PSC.

Maldonado va detallar que CiU va presentar unes 500 esmenes al pressupost general de l'Estat, al marge de l'esmena a la totalitat, i que tres de les que ja s'han aprovat en comissió són inversions per a les Terres de l'Ebre. Així, el diputat va concretar que hi haurà 500.000 euros per a la segona fase del passeig fluvial d'Amposta, 1,5 milions d'euros per al tram de la futura autovia de l'interior (A-7) entre la Jana i el Perelló, i 250.000 euros per al tercer pont de Tortosa. «Podríem dir que hem aconseguit la primera pedra del pont, però hem hagut de fer-ho negociant amb la resta de grups de l'oposició, ja que les esmenes s'han aprovat sense comptar amb el vot dels socialistes», va remarcar. Així, Maldonado va dir que ara el govern del PSOE té «tres pilotes al seu camp de joc», i es va comprometre a fer un seguiment exhaustiu perquè l'Estat executi les obres.
«Ara ja no ens podran posar l'excusa que no hi ha dotació pressupostària», va afegir-hi. Tot i així, Maldonado no va concretar si els socialistes havien votat en contra de preveure una partida per al tercer pont de Tortosa i la resta de les esmenes acceptades per a l'Ebre. «En alguns casos van aprovar-les, esmenant les nostres demandes a la baixa», va afirmar Maldonado, que va acusar els socialistes de fer «demagògia» i de ser uns «especialistes» a l'hora de «maquillar el pressupost, fer veure que faran obres i després no executar-les». Un argument que va estranyar la diputada ampostina del PSC al Congrés dels Diputats, Maria Lluïsa Lizárraga, que va advertir que les esmenes de CiU no haurien pogut tirar endavant «sense tenir el suport del PSOE». En aquest sentit, Lizárraga va insistir que «si el grup que dóna suport al govern de l'Estat no hi està d'acord, les esmenes de l'oposició no podrien incorporar-se al pressupost, perquè el PP i els altres grups podrien posar-se d'acord i refer totes les partides». De fet, Lizárraga va remarcar que gràcies a la negociació entre el PSOE i CiU hi haurà diners per al tercer pont de Tortosa, l'autovia de l'interior i el passeig fluvial d'Amposta. «M'estranya molt un comentari d'aquest tipus per part de Maldonado», va lamentar la diputada del PSC, que va advertir que és «normal» que les esmenes acceptades es negociïn a la baixa, per no desquadrar amb excés les assignacions pressupostàries que ja tenien els diferents ministeris. Així, en realitat CiU havia demanat 8 milions d'euros per a l'autovia A-7 (al pressupost hi haurà 1,5 milions); un milió d'euros per al tercer pont de Tortosa (al pressupost hi haurà 250.000 euros) i un milió d'euros més per al passeig fluvial d'Amposta (però hi haurà 500.000 euros).

El Punt (13-Novembre-2007)

L'alcalde aprofita la visita de Montilla a Expoebre per reclamar el tercer pont

Ferran Bel demana mesures per crear ocupació, el cabal ecològic, una vegueria ben finançada i un altre traçat per a l'A-7.

«És bàsic poder tenir un tercer pont.» Així de clar ho va manifestar ahir l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, tot aprofitant la visita del president de la Generalitat a la fira multisectorial Expoebre. El projecte està encallat perquè cal signar un conveni a tres bandes, tot i que el 2007 la Generalitat es va comprometre a posar el 50% dels 20,4 milions del tercer pont. L'alcalde va fer veure a José Montilla els greus problemes de trànsit que s'originen al voltant del pavelló firal de Remolins, tot advertint que encara s'agreujaran més quan entri en funcionament el nou campus de la URV, ja amb les obres força avançades. Per tant, Bel va instar Montilla a fer possible el treball conjunt de la Generalitat, del govern de l'Estat i de l'Ajuntament per construir un pont presentat fa cinc anys.

«No és una responsabilitat exclusiva de la Generalitat, de l'Ajuntament o de l'Estat; però hem de treballar junts per aconseguir el tercer pont», va afirmar ahir l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel. Per la seua banda, José Montilla va fer una única referència a la demanda quan va recordar que el govern està fent el pont entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja, «a uns quants quilòmetres» de Tortosa però «molt important per a aquest territori».

L'estudi previ del tercer pont viari de Tortosa, que ha d'unir l'eix de l'Ebre (C-12) amb la T-301, al barri de Remolins, va ser presentat el 28 d'abril del 2005, a la 61a edició d'Expoebre. Segons l'estudi redactat per GISA i Peyco, el pont costava uns 20,4 milions d'euros, i tindria una estructura de 354 metres, amb tres arcs i dos pilars, i dos carrils per sentit. Les obres havien de començar al cap de dos o tres anys, però el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, ja va avisar aquell dia que prioritzarien el pont de Deltebre.

Tot i així, Nadal va dir que el govern català aniria «de bracet» amb l'Ajuntament per demanar diners a Madrid. I ara fa tres anys, el conseller Joaquim Nadal es va comprometre a assumir el 50% del pressupost des de la Generalitat. Però calia signar un conveni entre el govern català, titular de les dues carreteres, l'Ajuntament (que cediria els terrenys), i el govern de l'Estat. L'acord no va fructificar, va haver-hi un canvi d'alcalde i Ferran Bel, de CiU, va advertir el febrer del 2009 que el projecte es complicava molt fins que no canviés la conjuntura política, tant a l'Estat com a Catalunya.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 01-05-2010 Pàgina 2

Sabaté aposta pel tercer pont per millorar el trànsit a Tortosa

El candidat del PSC vincula el projecte a la reforma de l'avinguda de la Generalitat · Critica el desinterès del convergent Ferran Bel · Proposa la creació de la figura dels auxiliars de la policia local ·

El pla integral del centre de Tortosa, que inclou la urbanització dels terrenys de Renfe i la transformació de l'avinguda de la Generalitat en una rambla, és la proposta estel·lar del programa del PSC, que ahir també va presentar les seues propostes en mobilitat i trànsit. El candidat socialista, Joan Sabaté, va remarcar que la urbanització dels terrenys de Renfe anirà vinculada a la construcció d'un aparcament subterrani amb 1.500 places –300 més de les previstes al programa de CiU–, i que la reforma de l'avinguda de la Generalitat suposarà l'eixamplament de les voreres, amb la reducció d'un dels quatre carrils actuals. “Volem una avinguda de la Generalitat amb tres carrils; l'aixecament de la rasant de sota del pont del tren; unes voreres més amples i amb arbres, que permetin passejar amb tranquil·litat, i per tant una mobilitat més agradable d'un costat a l'altre de l'avinguda, per afavorir el comerç i sobretot l'accessibilitat al mercat”, va assenyalar.

Però segons el candidat del PSC, per fer compatible aquesta reforma urbanística i del trànsit, també caldria impulsar la construcció del tercer pont viari de Tortosa, entre el barri de Remolins i l'EMD de Jesús. “Seria una circumval·lació de la ciutat que trauria trànsit pel centre urbà de Tortosa”, va remarcar. En aquest sentit, Sabaté va assegurar que és “indignant” que l'alcalde i candidat de CiU, Ferran Bel, haja dit recentment que l'anterior govern de la Generalitat es va desentendre del projecte del tercer pont. Segons l'exalcalde, l'anterior conseller de Política Territorial es va comprometre a finançar el 50% del pont, i va criticar “el poc interès” de Bel cap al projecte. Així, Sabaté va assegurar que Bel no ha fet cap gestió a Madrid per aconseguir l'altre 50% del finançament. “Mai m'ha demanat, com a senador del partit en el govern, que li donés un cop de mà”, va recriminar-li Sabaté. “Això m'indica que no hi ha hagut cap interès per part de Bel en aquesta qüestió; de fet, en algun moment l'alcalde va dir que s'esperava fins a una altra conjuntura política”, va afegir-hi. “Suposo que Bel es referia a la connexió còsmica entre el PP i CiU a Madrid, que a Tortosa i a les Terres de l'Ebre ens ha portat sempre desgràcies importants, com l'amenaça del Plan Hidrológico Nacional (PHN)”, va recordar Sabaté.

+Àudios:

-Joan Sabaté (PSC) ataca Ferran Bel per no haver fet res per impulsar el tercer pont de Tortosa
-Joan Sabaté (PSC) critica la gestió de la policia local que ha fet el govern de Ferran Bel

Auxiliars de policia · D'altra banda, el candidat del PSC va remarcar que el municipi també necessita refer el pla de mobilitat sostenible, amb l'ampliació de les zones de vianants i de prioritat invertida, així com la construcció d'una passarel·la per a vianants aprofitant la pilastra de l'actual monument de la batalla de l'Ebre. A més, Sabaté es va comprometre a ampliar la plantilla de la policia local amb vuit o nou auxiliars de policia, que es dedicarien exclusivament a feines de regulació del trànsit. Segons l'alcaldable socialista, Bel i el regidor de Trànsit, Jordi Folqué, s'han inhibit durant quatre anys de la gestió política de la seguretat i del trànsit. Sabaté considera que l'alcalde no ha exercit el lideratge que li pertoca al capdavant de la junta local de seguretat, i que l'ha preocupat més donar una imatge de la policia local allunyada de les seues competències pròpies. “L'actuació de la policia local hauria de ser complementària a la dels Mossos d'Esquadra, i dedicar-se més a la gestió del trànsit i a la policia de proximitat, estar al carrer al costat de les persones i afavorir la convivència, tot fent complir l'ordenança de civisme”, va assenyalar Sabaté. En aquest sentit, els nous auxiliars de policia, que no haurien de passar per l'escola de policia i no portarien armes de foc, formarien part de la plantilla, però només amb competències de trànsit i de convivència cívica.

Publicat a El Punt

Veïns i comerciants obren el debat sobre un millor aprofitament del pont del ferrocarril

L'Ajuntament ha previst convertir-lo en una passarel·la de vianants i via verda

L'Ajuntament de Tortosa ha tancat amb el Ministeri de Foment l'acord per urbanitzar els terrenys que Renfe té al centre de la ciutat, però veïns i comerciants ja han obert el debat per aconseguir un millor aprofitament del pont del ferrocarril. La previsió de l'Ajuntament és utilitzar el pont del tren com una passarel·la de vianants, que també connecti la via verda del Baix Ebre amb les poblacions del Delta. Però ja han sorgit les primeres veus que consideren que el pont quedaria «infrautilitzat».

El conveni signat entre l'Ajuntament i el Ministeri de Foment estableix la desafectació i la urbanització dels terrenys de Renfe, amb grans zones verdes i d'ús públic, però també defineix un aprofitament comercial i residencial, que ja va quedar recollit al nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM). Al mateix temps, el consistori rebrà el pont del tren sobre el riu, pràcticament en desús des de la posada en funcionament del corredor del Mediterrani, ara fa deu anys. L'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va dir que el Ministeri de Medi Ambient ja s'hauria compromès a actuar sobre el pont del ferrocarril, amb l'objectiu d'habilitar la continuació de la via verda del Baix Ebre. La transformació del pont del ferrocarril en una passarel·la de vianants i en la continuació de la via verda, que el Ministeri de Medi Ambient podria executar a finals del 2007, sembla tenir el suport del món veïnal d'una banda i de l'altra del riu.
De fet, és una solució que també té un gran consens polític, però a la ciutat ja han sorgit diferents veus que la qüestionen. Potser la més significativa és la del president de l'associació de venedors del Mercat Central, Jordi Sorolla, que va remarcar que seria «una llàstima» que no s'aprofités tota l'amplada del pont per fer-hi passar vianants, ciclistes i també conductors. «Els cotxes podrien passar per la part del pont que abans feien servir els trens, i Medi Ambient podria construir una passarel·la de fusta al costat, per als vianants i la gent que volgués anar en bici», va suggerir Sorolla. «Així, tindríem un enllaç directe amb l'eix de l'Ebre, i evitaríem la circulació de molts de cotxes que, per arribar al centre de Tortosa, han de passar primer per molts altres carrers», va dir l'empresari. Segons Sorolla, l'Ajuntament ha d'aprofitar que ara pot dissenyar un nou sector al centre de Tortosa, i preveure un millor aprofitament del pont. «Molta gent no sap que la via del tren només ocupa la meitat de la pilastra del pont, i ara és el moment d'aprofitar al màxim la seua estructura», va concloure Sorolla.
Una opinió que comparteix el president de la Penya Ciclista Baix Ebre. Adolfo Giné, que ha estat empresari de la restauració al mateix centre de la ciutat, va afirmar que aconseguir un enllaç a la via verda des del mateix centre urbà és una gran notícia. Amb tot, Giné va precisar que Tortosa no hauria d'«infrautilitzar» el pont del tren. «La gent que anem en bicicleta ja en tenim prou, amb un parell de metres, i els vianants també», va dir Giné. El president de la penya ciclista Baix Ebre va remarcar que el traçat del ferrocarril és l'únic que travessa Tortosa d'est a oest, i que es podria aprofitar el pont del tren per unir Roquetes, l'eix de l'Ebre, el futur hospital, el barri de Ferreries, el centre urbà i l'actual hospital en pocs minuts. «Fins i tot es podria projectar de manera que el nou vial estigués connectat amb la futura variant de l'eix de l'Ebre», va proposar Giné. «No dic que hagin de passar-hi els camions, però sí els turismes, perquè el trànsit a Tortosa necessita un respir». va dir. Giné va opinar que l'Ajuntament ha de traure el màxim profit per al conjunt de la ciutat, i sacrificar part dels pisos previstos als terrenys de Renfe, si calgués fer vials i accessos: «Els pisos poden fer-los en altres llocs».

>«Tortosa és un caos, i no ara per les obres»

El president de l'associació de veïns Ferreries-Sant Vicent, Eduard Rel, va afirmar que no tindria sentit reaprofitar l'antic pont del ferrocarril com a pont viari, ja que Tortosa en té dos i ja n'hi ha un altre en projecte, el pont de Remolins. «A més, el que no podem fer és fomentar una mobilitat sostenible i al mateix temps fer que la gent continuï entrant en cotxe al centre de la ciutat», va afirmar Rel per valorar la possibilitat de combinar la via verda i un vial per als cotxes. «Tortosa sempre és un caos, i no només ara que hi ha moltes obres, però un dels problemes és que molts cotxes només porten una persona», va dir Rel per argumentar que l'Ajuntament hauria d'impulsar més polítiques de mobilitat sostenible. «Suposo que hi ha sectors de la ciutat que voldrien que el pont del tren també fos utilitzat pels cotxes, però l'Ajuntament ha de tenir en compte els interessos de tots», va afirmar el president veïnal. Rel va afegir que si el pont del ferrocarril esdevé una passarel·la de vianants, «la gent tindrà menys excuses per agafar el cotxe», ja que el centre de Tortosa i la zona sud de Ferreries estaran unides en només cinc minuts a peu. De la mateixa manera, Rel va remarcar que la transformació del pont del tren en via verda hauria de permetre l'eliminació del mur de pedra que talla el passeig de l'Ebre, així com el túnel del carrer Llarg de Sant Vicent.
D'altra banda, el president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tortosa, Joan Alegria, també prefereix un pont del ferrocarril exclusiu per a vianants i ciclistes. Segons Alegria, l'aprofitament del pont com a nou pont viari agreujaria les congestions de trànsit, i podria restar força a l'Ajuntament de Tortosa a l'hora de reclamar la construcció del tercer pont a Remolins. «El que ens preocupa ara són els terminis, i que tots els projectes es materialitzin», va aclarir.

El Punt (18-Novembre-2006)

Tortosa estudia tancar el pont de l'Estat als cotxes

L'Ajuntament presenta un pla de mobilitat que amplia les zones de vianants, el transport públic i els carrils bici · Es preveuen 2.300 places d'aparcament.

Els embussos de trànsit al pont de l'Estat de Tortosa podrien passar a la història si l'Ajuntament tirés endavant una de les propostes més “agosarades” del nou pla de mobilitat urbana sostenible. Es tracta de tancar el pont de l'Estat als vehicles, ampliar les voreres i reservar un únic carril per als autobusos i els vehicles d'emergències. De moment no és una mesura “assumible” –va advertir ahir l'alcalde–, però la construcció del tercer pont sobre l'Ebre, que serviria per unir el nord de Ferreries i el barri de Remolins, permetria al consistori restringir el trànsit rodat al pont vell. Una mesura dràstica que només s'ha portat a terme en ocasions especials i molt puntuals, com ara les processons de Setmana Santa i la Festa del Renaixement.

Ferran Bel, que ahir va presentar el pla de mobilitat sostenible, no va amagar que aquesta és una opció que li agrada força. A més, hi ha una solució més econòmica però incompatible amb l'altra, que és construir una passarel·la per a vianants aprofitant el pilar de l'antic pont de la Cinta, on avui hi ha el monument als morts de la batalla de l'Ebre. De fet, això evitaria el tancament del pont de l'Estat als cotxes privats. “Però, si es fa una cosa, no es farà l'altra”, va afirmar Bel. Així, l'alcalde encara va ser més clar sobre la viabilitat de les dues solucions a curt termini. “No hi ha prou recursos” per fer la passarel·la per a vianants, ni “prou coratge” per tancar el pont de l'Estat als vehicles, sense abans tenir a punt el tercer pont sobre l'Ebre.

El pla de mobilitat urbana sostenible de Tortosa, redactat al llarg del 2009, ha estat un encàrrec municipal a l'empresa Assessoria d'Infraestructures i Mobilitat, la mateixa que ara està elaborant el pla de mobilitat de les Terres de l'Ebre. Després de l'estudi de camp, la consultoria ha fet una sèrie de propostes per millorar la mobilitat a peu i en bicicleta, crear espais per als vianants, garantir l'accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda, habilitar nous aparcaments dissuasius i millorar la rotació dels aparcaments de zona blava. En aquest sentit, l'alcalde va puntualitzar que “una bona part” de les propostes, com ara els pàrquings i les noves zones de vianants, ja estan en marxa, però que d'altres ja han estat “totalment descartades”.

LA XIFRA
450 turismes té Tortosa per cada 1.000 habitants. A més, hi ha 25.000 vehicles censats, 4.000 més que l'any 2004

Primer, els nous pàrquings

La major part del nucli antic i de l'actual centre administratiu, amb la plaça d'Espanya, els carrers del voltant i les places Ramon Cabrera i Emili Sanz, han de ser espais per als vianants. De fet, la intenció és reservar per als vianants la major part del conjunt històric, des dels voltants de la catedral fins al carrer Teodor González. L'Ajuntament ja té en marxa diverses obres, com ara les dels carrers Ciutat i Croera, i d'aquí a pocs mesos en farà d'altres, als carrers Sant Pere i Travessia de la Parra. Però abans de tancar el centre i el nucli històric als cotxes, un projecte que “no té marxa enrere”, l'Ajuntament considera prioritari fer nous aparcaments. Als dos pàrquings dissuasius i gratuïts del Temple i de Ferreries Nord, se sumaran els del Carrilet, la plaça Mossèn Sol, l'edifici de les Delegacions i la plaça de l'Estadi, amb un total de 1.300 places. També hi ha un miler de places previstes al pàrquing de Renfe. El pla també proposa ampliar la zona blava a tot el Temple, “cosa que ara no es farà”.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 17-07-2010 Pàgina 7

20 anys del pont del Llaguter

Imatge: Pujol inaugurant el pont, en una imatge de Ramon Garcés extreta del llibre "Benifallet entre dos segles", de Francesc Cots i Alcoverro.

El 23 de febrer del 1991, l'expresident Pujol va inaugurar a Benifallet la infraestructura que coronava la construcció de l'eix de l'Ebre, el llegat més important del seu govern al territori ·

Un dia com aquell, Benifallet no l'ha de veure més. Això és el que va escriure el cronista local Francesc Cots i Alcoverro quan recordava el 23 de febrer del 1991. Demà passat farà 20 anys que l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, inaugurava el pont del Llaguter, la infraestructura que culminava les obres de l'eix de l'Ebre (C-12). El pont es diu així gràcies a la iniciativa del mateix Cots i Alcoverro amb un altre veí del poble, Xavier del Panxo. Tots dos eren descendents de llaguters, i van demanar al govern que, tot aprofitant que el pressupost del pont tenia un percentatge reservat per a obres culturals, s'aixequés un monument que servís d'homenatge als menadors de les embarcacions tradicionals de l'Ebre. De fet, quan es va inaugurar, ja feia més d'un any que era obert al trànsit. El pont del Llaguter va ser obra de l'enginyer Santiago Pérez Fadón, de l'Enginyeria Reventós. Té un pòrtic de formigó amb 94 metres de llum i 234 metres de longitud, i està construït a base de dovelles prefabricades. El pressupost de l'obra va ser de 4,8 milions, lluny dels 12 milions que va costar el pont del Mil·lenari de Tortosa, dissenyat el 1988 per la mateixa enginyera.

Durant pocs dies, el pont i la barcassa de Benifallet van coexistir. Com els passos de barca de Miravet, Garcia i Flix, i les barques que fins fa poc van funcionar al Delta, la barcassa de Benifallet permetia que els veïns anessin a dellà, perquè bona part dels benifalletencs tenien algun tros de terra de conreu a l'altra banda del riu. Farts de la incomunicació i de les molèsties, pocs veïns recorden la barcassa amb el romanticisme que va envoltar la jubilació dels transbordadors del Delta: potser perquè a Deltebre i Sant Jaume formaven part de la imatge idíl·lica que servia per atraure els turistes. A Benifallet, el dia de la inauguració del pont, l'alegria del poble va ser tan gran –el govern va estar a punt de fer-lo una mica més amunt, entre Ginestar i Miravet–, que va haver-hi un veí que va travessar-lo de genollons i va arribar a l'altra banda amb els genolls ensangonats. També expliquen que un veí de Tivenys va celebrar la inauguració llançant-se al riu des de dalt del pont.

El Llaguter va suposar un abans i un després per a Benifallet, que fins aquell moment es trobava molt mal comunicat per carretera, a través del coll de Som, amb Tivenys i Tortosa. L'eix de l'Ebre i el pont del Llaguter van obrir el poble a la resta de la comarca, i també a la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. De fet, el pont del Llaguter i la mateixa C-12 han estat unes obres cabdals per vertebrar el territori –i també la identitat ebrenca– durant aquestes dues dècades. L'evolució de Benifallet des del 1991, amb una aposta forta pels esports d'aventura i el turisme identitari –el 2002 es va fer el primer llagut turístic de l'Ebre–, només és un tast del que avançaria el territori amb millors infraestructures. Es veurà en pocs anys al Delta, gràcies al pont Lo Passador que ha permès unir Deltebre i Sant Jaume, i que ha estat una de les grans obres del tripartit a l'Ebre (igual que el pont del Llaguter i la C-12 ho van ser del govern de Pujol). Ara, el govern d'Artur Mas té damunt de la taula la missió de desdoblar l'actual eix de l'Ebre, tot començant per trobar una solució consensuada a la variant de Tortosa i Roquetes, que no siga ajornar el projecte amb l'excusa de la crisi. Per no parlar del tercer pont de Tortosa, que connectaria el campus universitari nou amb l'eix de l'Ebre i amb la resta del territori.

[<] CiU 'no pot prometre' el tercer pont de Tortosa, però vol l'Euromed i l'AVE

La candidata de CiU per a les Terres de l'Ebre, Meritxell Roigé, va admetre ahir que no han inclòs en el programa electoral la construcció del tercer pont de Tortosa. “CiU no pot oferir un tercer pont, perquè no sabem com ens trobarem la Generalitat i no podem prometre una infraestructura tan important”, va dir. Segons Roigé, el govern català no ha fet cap gestió amb Madrid per aconseguir el finançament necessari. La candidata també va dir que CiU defensarà els traçats de l'autovia A-7 i de la circumval·lació de l'eix de l'Ebre que ha reclamat Tortosa, per evitar les afectacions sobre Campredó i sobre el Canalet.

Àudios:
-Meritxell Roigé afirma que CiU no pot prometre el tercer pont de Tortosa



-Meritxell Roigé afirma que CiU defensarà traçats alternatius per a l'autovia A-7 i el desdoblament de l'eix de l'Ebre



-Meritxell Roigé diu que CiU exigirà al govern de l'Estat l'aturada de l'Euromed i l'AVE a les Terres de l'Ebre





Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 19-11-2010 Pàgina 2

La Cambra de Comerç, «font d'inspiració»

Josep Maldonado va explicar ahir que CiU va presentar esmenes que haurien incrementat en 186 milions d'euros el pressupost de l'Estat a les Terres de l'Ebre. El diputat per Tarragona va admetre que s'havien inspirat en la «font d'inspiració» de les demandes fetes per la Cambra de Comerç de Tortosa, que «han ajudat CiU a denunciar el dèficit inversor que el govern de Catalunya no denuncia». Quant al tercer pont, l'Ajuntament té un estudi previ des de l'abril del 2005 que estableix que podria costar uns 20,4 milions. Però CiU no ha estat l'única formació que ha presentat una esmena per agilitar la seua construcció, ja que ICV també ha reclamat 3 milions per al tercer pont. Segons l'exalcalde Joan Sabaté, els socialistes van descartar-ho perquè «es tractaria d'una acció ben inútil», ja que el pont haurà d'unir dues carreteres de la Generalitat i la intervenció general de l'Estat «no admet una consignació d'aquest tipus». Sabaté va dir que primer cal negociar un conveni entre la Generalitat i Foment, i que les esmenes sobre el tercer pont són «un brindis al sol». Tot i així, els socialistes han acabat acceptant una esmena.
No han tingut la mateixa sort les altres esmenes introduïdes per CiU, com la que reclamava 4 milions d'euros per a la variant de Gandesa de l'N-420, o els 9 milions d'euros de la nova sortida de l'autopista AP-7 entre Masdenverge i Freginals. Tampoc els 7,5 milions d'euros per a l'estació elèctrica del polígon Catalunya Sud, els 3,6 milions per rehabilitar el parador de turisme de Tortosa, els 40 milions més per al pla integral del Delta, o els 3,5 milions per a la recuperació ambiental de la bassa de les Olles, a l'Ampolla. A més, CiU també havia demanat 800.000 euros per a la catedral de Tortosa i 5 milions per construir els murs de l'Ebre a la zona de Ferreries Nord.

El Punt (13-Novembre-2007)

Roigé celebra que l'Estat prevegi una partida per al tercer pont de Tortosa

La regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, va valorar ahir molt positivament que el govern de l'Estat haja previst 250.000 euros per al tercer pont de Tortosa, al pressupost general de l'Estat pel 2008. Roigé va explicar que el govern municipal havia fet les gestions amb la Generalitat i el govern de l'Estat per aconseguir el finançament del projecte, que un estudi previ calcula que podria costar uns 20,4 milions d'euros. Segons la regidora, l'obertura de la partida de 250.000 euros servirà, com a mínim, per redactar el projecte tècnic del pont. «No es tracta de ser d'un color polític o d'un altre, sinó de fer la feina», va afegir-hi per recordar que la partida per al tercer pont de Tortosa s'inclourà al pressupost de l'Estat gràcies a una esmena presentada per CiU. De fet, la també portaveu del grup municipal de CiU no va desaprofitar l'oportunitat i va deixar un missatge al PSC: «En vuit anys a l'alcaldia, només van aconseguir fer una maqueta».

El Punt (14-Novembre-2007)

Les municipals a Tortosa: nou candidatures i centenars de propostes per al proper mandat

TORTOSA (Baix Ebre).- Nou candidatures a Tortosa i centenars de propostes electorals. CiU, PSC, ERC, Movem i el PP proposen la construcció d’unes noves piscines, l’assignatura pendent a Tortosa. Només el PP i PxC aposten obertament per mantenir el monument franquista de la Batalla de l’Ebre. Així arriben les municipals a la capital del Baix Ebre, amb el gran interrogant sobre les opcions de CiU de mantenir la majoria absoluta en el que seria el tercer i últim mandat de Ferran Bel. L’alcalde ha presentat un programa “ambiciós” però “realista”, basat en l’experiència de gestió dels darrers vuit anys de govern.

El programa de CiU.- Inclou un total de 140 propostes. Hi ha l’impuls de consultes populars, sense citar el referèndum ciutadà sobre el monument franquista de la Batalla de l’Ebre, i la transformació de la pista de Vinallop en un pavelló esportiu. També la millora de l’accessibilitat de l’hospital Verge de la Cinta, o la rehabilitació del barri de Sant Jaume amb una nova convocatòria de la llei de Barris. A més, també hi ha propostes del programa del 2011 que encara no s’han realitzat en aquest mandat, com les noves piscines o la zona lúdica del pont del tren. Altres propostes de Bel són la reforma del pont de l’Estat i la nova plaça de davant de la catedral. CiU també ha inclòs la construcció d’unes escales al pont Tirant Lo Blanc, l’ampliació dels passejos fluvials i la creació de 300 noves places d’aparcament a Quatre Camins, així com la creació d’un nou parc urbà a Ferreries-Oest. Finalment, altres propostes de Bel són l’ampliació de les places de menjador escolar a l’estiu, la creació d’un centre de les tres cultures al call de Remolins i la museïtzació de les avançades de Sant Joan.

1.001 propostes del PSC.- Enric Roig (PSC), que ha tancat una candidatura per recuperar la cohesió del partit i retallar distàncies amb CiU, presenta un programa de govern amb 1.001 propostes electorals. A més de la construcció d’unes piscines municipals, Roig també proposa l’eliminació de l’ampliació de la zona blava i la creació d’aparcaments dissuasius. De la mateixa manera, els socialistes aposten per la urbanització dels terrenys de Renfe i la implantació d’una zona lúdica a Ferreries, al costat del viver d’empreses. Altres propostes són la creació d’una gran àrea de Promoció Econòmica i la construcció de pisos de lloguer social. També la millora del manteniment de carrers i places, reforçar els serveis a domicili per al a gent gran, o la implantació dels pressupostos participatius.

ERC vol el tercer pont.- Josep Felip Monclús (ERC) proposa la construcció d’una piscina multiús i un pla director de les instal·lacions esportives. Els republicans inclouen també la renovació dels parc infantils i les fonts públiques, l’impuls de l’esplanada de l’estació de tren per a equipaments i usos comercials, i reclamar la construcció del tercer pont sobre el riu Ebre, entre Remolins i Jesús. Com els socialistes, ERC també proposa pressupostos participatius, a més d’un pla de ciutat i la creació d’una Taula Local per l’Ocupació. A banda, parlen de potenciar i defensar el comerç local i fomentar un centre tecnològic i d’innovació de la indústria agroalimentària. En l’àmbit social, ERC torna a apostar per fer de Tortosa un ciutat saludable, potenciar els estudis de formació professional i l’impuls d’una regidoria de Drets Civils.

Llar d’infants de Movem.- Per la seua banda, Jordi Jordan (Movem Tortosa) està dosificant la presentació del seu programa electoral. De moment, s’han conegut algunes propostes. La primera seria l’obertura d’una llar d’infants pública a l’edifici Betània, que quedarà buit a causa del trasllat de l’institut Cristòfol Despuig al complex educatiu de Sant Llàtzer. A banda, Jordan també ha proposat eliminar l’ampliació de la zona blava al Temple i Ferreries. En aquest cas, Movem Tortosa portaria la mesura al primer ple del nou mandat, en cas de governar. De la mateixa manera, Jordan proposa la construcció de dos aparcaments provisionals als terrenys de Renfe i davant dels jutjats, al carrer de la Mercè.

Zona d’oci del PP.- Xavier Dalmau (PP) proposa tolerància zero contra l’incivisme i un pla d’integració per a nouvinguts, polítiques de joventut i una zona d’oci nocturn als Portals de Ciutat. El PP també aposta per potenciar les festes de la Cinta i un programa de concerts tot l’any, així com una remodelació “profunda” de l’estadi municipal, amb la construcció de les noves piscines. En patrimoni, proposen restaurar i il·luminar el monument de la Batalla de l’Ebre. El PP també promet, entre d’altres, ajudes a la natalitat, llars d’infants públiques, i més places de residència i de centre de dia. També proposen la construcció d’unes escales mecàniques a l’hospital, una zona verda per als més petits als terrenys de Renfe, el soterrament del canal de l’Esquerra, un servei de bicing, la reducció de zones blaves i la creació de zones verdes per a residents.

Però no totes les candidatures tenen els seus programes tan avançats. Encara no es coneix amb detall el programa de Som Tortosa. O de la CUP-Alternativa Ecologista, que aposta per la retirada del monument franquista sense consulta. En el moment de tancar aquesta edició tampoc es coneixen els programes de PxC o Democracia Nacional (DN).

[Tribuna] 'Roig, just i necessari', article d'Enric Roig

En les darreres setmanes s'ha estat parlant del "Pont del Tren" i del seu color roig i, fins i tot, s'han fet enquestes sobre l'encert o no de pintar-lo d’aquest color.

Des del meu punt de vista, com a professional al servei de l'arquitectura, voldria dir que el nou color roig és just i encertat, ja que el color roig ha estat i és un dels colors usualment utilitzat en aquest tipus de construcció. Valguin com a exemple el viaducte de Garabit a França, d'obligada visita, obra de l'enginyer Gustave Eiffel, actualment de color roig "ponsetia" o roig "Gauguin", escollit després de l'aparició de rovell a la seva estructura, d'acord amb el color usualment utilitzat al segle XIX, el mateix que originalment va triar Gustave Eiffel per a la seva Torre Eiffel, el que també tenen actualment el Golden Gate de San Francisco, el Forth Rail Brigde a Escòcia o el polèmic Pont de la Constitució de Santiago Calatrava sobre el Gran Canal a Venècia, entre d’altres.

Per tant és just i necessari felicitar al Ministeri de Medi Ambient, a través de la Direcció General de Costes, per haver triat el color roig ja que vull pensar que aquest color ha estat especialment escollit, de la mateixa manera que el de les construccions esmentades anteriorment, perquè possiblement és el que més s'integrava amb l'entorn i perquè tenia, i té encara, una doble funció: d'una banda evitar la corrosió del ferro i, per l'altra, augmentar la visibilitat d'aquests elements en el seu emplaçament, fent-los totalment visibles per a les embarcacions que recorren els rius on hi ha aquests elements.

Però el fet d'utilitzar el color roig en aquest tipus d'infraestructures no és casual, ja que aquest és el color del mini, nom amb que es més conegut el tetròxid de plom, un element protector molt utilitzat per al recobriment d'estructures de ferro donat el seu poder anticorrosiu. El nom de mini ve del riu Miño, lloc on va ser extret per primera vegada per a la mineria. Tanmateix hi ha experts que afirmen que del mateix nom “mini” deriva la nomenclatura de les miniatures utilitzada als còdex i llibres medievals, perquè aquest color va ser un dels primers pigments artificials que es van fer servir, i un dels preferits pels il·luminadors bizantins i perses, i d'ús molt comú en la pintura i la miniatura europea.

Aquesta elecció, per tant, demostra el coneixement dels seus responsables quant a: practicitat, per tal d’evitar una possible corrosió de l'estructura metàl·lica; visibilitat, per poder identificar clarament un element que es troba dintre d'una ruta de navegació fluvial; i sentit de l'estètica, que adopta i segueix els cànons d'integració amb l'entorn dels enginyers del segle XIX, cosa força complicada i costosa avui dia.

És just i necessari recordar que aquesta acolorida elecció forma part d’un projecte de millora de la façana fluvial de Tortosa, fruit de la signatura d’un conveni dut a terme sota el mandat del govern municipal de l’alcalde Joan Sabaté, i que representava una important inversió al nostre territori del Ministeri de Medi Ambient, amb l’objectiu de millorar i ampliar les baranes i els murs de protecció, actualment en procés d’execució, i de donar continuïtat al passeig existent des del Pont del Tren fins a la C-12, habilitant aquest pont com a pas de vianants, permetent així la connexió del passeig fluvial amb la Via Verda.

Aquesta obra és la que s’està executant actualment per fases i és la que sens dubte està canviant la imatge de la ciutat gràcies a la contundència de la barana d’obra vista de color rogenc i pedra calcària, ja anomenada barana tipus Tortosa i que respon evidentment a una època determinada.

La nostra fantàstica façana fluvial sense cap dubte passa per un procés de transformació en tot el seu recorregut, des del Pont del Mil·lenari, obra de l’enginyer Fernández Ordóñez, sortint del mig del bosc de ribera, el pont del Tren, com a connexió amb la Via Verda, les baranes “Tortosa” del riu al seu pas pel mig de la ciutat traspassant el pont de l’Estat, obra d’Eduardo Torroja, i que és el primer pont d’Espanya construït amb soldadura elèctrica – qui sap si originàriament també volia ser de color roig? - fins al Parc de la Fira i el Campus universitari, per acabar endinsant-se novament al bosc de ribera, demanant d’arribar al tercer pont, la construcció del qual, malgrat la situació econòmica que patim, seria un bon impuls econòmic per iniciar una certa recuperació i desenvolupament invertint en obra pública, amb una infraestructura ja prevista a l’actual Pla d’Ordenació Urbana de la ciutat que estructura un model de ciutat oberta i moderna planificat per governs progressistes.

Darrerament estem presenciant massa vegades que tot allò que és dolent és culpa dels d’abans i que tot allò que és bo ho és només gràcies als d’ara. Tanmateix, estem sentim massa sovint tot un seguit de declaracions en les que tothom vol fer-se responsable dels èxits i encerts i assumir la seva autoria, tant pel que fa a l’obra pública com aquelles iniciatives que sorgeixen del sector privat. Per això crec que ara més que mai , és just i necessari, reconèixer els encerts als seus impulsors, siguin del color que siguin, i més quan, com és el cas del Pont del Tren, serveixen per dotar a una ciutat, Tortosa, de qualitat, excel·lència i color, Roig, ara més que mai, just i necessari.

Enric Roig Montagut 

és arquitecte de Tortosa.

Tortosa eleva l’esquelet del pavelló

Les obres del recinte firal entren en una etapa decisiva i d’aquí a pocs dies començarà la segona fase

Una estructura imponent de formigó i ferro ja domina completament el paisatge de l’horta del Pimpí, el sector del barri de Remolins en què l’Ajuntament de Tortosa construeix el nou pavelló multiús del recinte firal de la ciutat. Les obres del pavelló han entrat ja en una fase decisiva, i s’espera que en els pròxims dies l’arquitecte argentí Mario Corea visiti els treballs per supervisar la construcció de la coberta de la instal·lació. L’espectacularitat de les obres fa que moltes persones vagin a l’horta del Pimpí per contemplar el treball de les grues o fins i tot per fotografiar el caràcter monumental de la construcció, que es convertirà en un referent de les Terres de l’Ebre. Les obres del nou pavelló podrien estar enllestides, amb un accés provisional, abans de final d’any.

L’alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va confirmar que les obres del pavelló multiús de Remolins segueixen un bon ritme d’execució i que ha rebut nombroses felicitacions per haver tirat endavant «un edifici que sens dubte serà molt singular». L’horta del Pimpí ha tornat a l’epicentre de l’actualitat durant els últims dies, ja que l’Ajuntament, la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el Departament d’Universitats han acordat emplaçar el campus de les Terres de l’Ebre als terrenys del parc de la Fira. La construcció del campus en els terrenys que actualment ocupa el recinte lúdic de Les Carpes del Riu revalorarà especialment el projecte del pavelló firal i poliesportiu, que costarà uns 6,7 milions d’euros. Una inversió que es completarà amb els 15 milions d’euros que costarà la primera fase del campus universitari, i potser amb els 20,4 milions que podria necessitar el futur pont nou de la ciutat, el de Remolins. Tenint en compte els tres projectes, el sector de l’horta del Pimpí podria acumular una inversió superior als 42 milions d’euros en pocs anys.
«Sens dubte, el tercer pont viari sobre l’Ebre serà la cirera del pastís», va admetre Sabaté, més convençut que mai de les opcions que té Tortosa per aconseguir el finançament per al pont. L’alcalde va recordar que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ja redacta el projecte i que ja s’ha posat en contacte amb el Ministeri de Foment per lligar una entrevista a Madrid. Sabaté va recordar que el recinte firal, el campus de la URV i el tercer pont són tres projectes que responen a un model de ciutat que busca recuperar la centralitat del nucli històric, un model que va començar a forjar-se fa més de deu anys, quan l’alcalde ocupava l’àrea d’Urbanisme i dedicava el matí dels dissabtes a dissenyar el creixement urbà amb un grup d’arquitectes i experts. «Treballàvem desinteressadament i fèiem una veritable pluja d’idees, que ara dóna resultats», va dir Sabaté.

> Connectar el recinte i el campus

L’alcalde de Tortosa va destacar el caràcter monumental que l’arquitecte argentí Mario Corea va saber imprimir al projecte del pavelló, que tindrà uns 7.500 metres quadrats. Joan Sabaté va detallar que l’arquitecte tornarà a Tortosa en els pròxims dies, per supervisar la construcció de la coberta, que hauria d’estar enllestida cap al maig. De fet, Corea ja va anunciar al novembre que les obres avançarien molt durant el primer trimestre d’enguany. L’arquitecte també va parlar de connectar el recinte firal amb el parc en què ara s’emplaçarà el campus de la URV, a través d’un conjunt de passarel·les per damunt de la riera de Remolins. Sabaté va remarcar el prestigi de Corea, que també ha dissenyat la futura pista d’atletisme coberta de Sabadell. De fet, el projecte formarà part d’una exposició sobre arquitectura espanyola contemporània que prepara el MOMA de Nova York.

El Punt (27-03-06)

ERC projecta un pont a la pilastra del monument

Monclús presenta quatre propostes per millorar la mobilitat al voltant del riu Ebre ·

El candidat d'ERC a l'alcaldia de Tortosa, Josep Felip Monclús, ja ha concretat la seua proposta per a la pilastra de l'antic pont de la Cinta, on hi ha el monument franquista de la Batalla de l'Ebre. Si fa just una setmana l'alcalde i candidat de CiU, Ferran Bel, proposava una solució “imaginativa i integrada” per fer-hi una passarel·la, Monclús va anar més enllà que l'actual soci de govern d'Esquerra. Així, Monclús va mostrar un plànol i una recreació virtual de la passarel·la de vianants. Els republicans, amb l'assessorament d'un estudi d'arquitectes, calculen que amb 950.000 euros es milloraria la mobilitat entre el nucli antic de Tortosa i el barri de Ferreries, tot recuperant el pas històric sobre l'Ebre. Monclús va concretar els aspectes tècnics de la passarel·la: una estructura accessible amb escales i rampes, de doble biga amb gelosia, amb un ample útil de 6,50 metres. L'únic punt de recolzament intermedi seria la pilastra existent, on descansarien dos trams de pont, de 45 i de 70 metres.

En una altra fase, des de la mateixa pilastra, un segon braç del pont es podria ramificar fins a la plaça projectada davant de la catedral. Amb tot, Monclús va aclarir que la passarel·la proposada per ERC també seria compatible, tècnicament, amb la conservació del monument, tal com preveu CiU. Així, només va insinuar que “la posició d'ERC” és que caldria retirar el monòlit franquista, però va matisar que l'Ajuntament no hauria de costejar les obres, si és cert que el monument pertany a l'exèrcit espanyol. Segons Monclús, l'actuació es completaria amb l'eixamplament de les voreres de l'avinguda Felip Pedrell amb un voladís sobre el riu (850.000 euros) i amb l'ampliació de les voreres del pont de l'Estat, fins assolir els 3,5 metres (200.000 euros). El projecte inclouria la substitució de les baranes actuals, “perquè incompleixen l'actual normativa de seguretat”. Finalment, Monclús va defensar la necessitat de fer un tercer pont viari entre Remolins i l'eix de l'Ebre (C-12).

+Àudio:
-Josep Felip Monclús (ERC) explica la passarel·la per a vianants que faria en l'antiga pilastra del pont de la Cinta, on hi ha el monument franquista de la Batalla de l'Ebre

Publicat a El Punt

Tortosa no ha rebut «ni un euro» del pressupost de l'Estat del 2008

L'Ajuntament aprovarà una moció d'ERC per exigir els 10,6 milions previstos

A dos mesos perquè s'acabi l'any, el govern de l'Estat encara no ha executat ni un sol euro dels 10,6 milions de les diferents inversions que afectaven Tortosa, i que estan incloses al pressupost del 2008. Es tracta de partides per a projectes com el tercer pont viari, l'arribada de la via verda del Baix Ebre o l'autovia de l'interior. En aquest sentit, el govern de Tortosa té previst aprovar en el ple de dilluns una moció d'ERC, per reclamar a Madrid el desbloqueig de les diferents inversions previstes.

«Donem molta importància al debat sobre el pressupost de l'Estat per a l'exercici del 2009, però al mateix temps també cal vigilar l'execució de les partides previstes per enguany», va valorar ahir el portaveu d'ERC i segon tinent d'alcalde, Ricard Forés. En aquest sentit, la moció dels republicans ha estat consensuada amb el grup de CiU, els seus socis al govern municipal, i per tant no tindrà cap problema a l'hora de ser aprovada en el ple de dilluns. En concret, la moció recorda que Tortosa i les Terres de l'Ebre pateixen un «dèficit històric en dotació d'infraestructures públiques, tant de transport com turístiques i culturals». A més, el text també denuncia que els diferents governs espanyols s'han caracteritzat pel fet de destinar unes quantitats «absolutament insuficients» per garantir les necessitats de desenvolupament de Tortosa i del territori. Finalment, remarca que també hi ha una «tendència històrica» a no executar «aquelles poques partides que al final queden reflectides i que moltes vegades són fruit d'esmenes de forces polítiques catalanes i entitats associatives i empresarials de les Terres de l'Ebre».

Forés va ser contundent. «No és normal que totes les partides encara estiguen per obrir, quan només falten dos mesos per acabar l'any», va dir. «A l'Ajuntament, intentem executar tot el que tenim consignat pel 2008, i per això ens sembla molt greu que l'Estat encara tinga les partides intactes», va lamentar Forés, que va posar en dubte que el govern del PSOE tingui algun interès a executar els diferents projectes que afecten Tortosa. «El projecte del tercer pont viari sobre l'Ebre torna a no sortir a l'esborrany del pressupost, i si l'any passat van destinar-hi 250.000 euros va ser per una esmena de CiU», va recordar Forés. Així, el segon tinent d'alcalde va dir que enguany ERC també presentarà una esmena per comprometre l'Estat en la construcció del nou pont entre Ferreries i Remolins. «Des del govern de Tortosa no podem fer res més que exercir la màxima pressió, i donar a conèixer aquesta situació als ciutadans», va concloure.

El Punt (1-Novembre-2008)

Tortosa repara la barana del pont de l'Estat malmesa per accidents de trànsit

Amb el canvi d'any, l'Ajuntament de Tortosa ha finalitzat els treballs de reposició del tram de barana de la rampa d'accés del pont de l'Estat que havia quedat malmesa a causa de diversos accidents de trànsit, fins a quatre en tres anys. De fet, l'últim accident en aquest punt va produir-se al gener del 2011, ara fa gairebé un any, quan un home de 25 anys, que conduïa sota els efectes de l'alcohol un Audi A-4, va perdre el control del vehicle quan pujava la rampa del pont en direcció al barri de Ferreries. El cotxe va trencar el tram de la barana de ferro que havia sobreviscut a accidents anteriors, va caure des d'una altura de més de dos metres i va impactar en una furgoneta i en un turisme estacionats al carrer Pintor Gimeno. Tant el conductor, un veí de Vinallop, com el seu acopanyant van resultar il·lesos.

Segons l'Ajuntament de Tortosa, la reposició de la barana s'han demorat gairebé 12 mesos per la complexitat en la reproducció de l'original, que correspon al pont de l'Estat anterior a la Guerra Civil. A més, durant aquest temps, el consistori ha guanyat un dels judicis pendents pels mateixos accidents de trànsit ocorreguts en aquest punt, i ha rebut la indemnització pertinent. Mentrestant, l'Associació de Veïns del Centre-Nucli Històric va aconseguir que l'Ajuntament tornés a col·locar una barra de seguretat entre la carretera i la vorera, que s'havia trencat en el primer dels quatre accidents, el 15 de febrer del 2008.

+ Recorda els antecedents:
-Tercer accident a la rampa del pont de l'Estat en poc més de dos anys
-Més de sis mesos amb una barana provisional al pont de Tortosa
-Un conductor fuig després de destrossar la tanca del pont de Tortosa i tres cotxes
-Un conductor perd el control i cau des del pont de l'Estat a Tortosa
-Carreteres substitueix les barreres de seguretat del pont de Tortosa 
-Tortosa hauria de conservar algun tipus de barana a les rampes del pont de l'Estat


Imatge Ajuntament de Tortosa

Tornen a trencar la barana del pont de Tortosa en un accident

És la quarta vegada en tres anys, i ara l'Ajuntament sí que reposarà la barrera ·

Accident espectacular al pont de l'Estat de Tortosa, la matinada de divendres. Un home de 25 anys, que conduïa sota els efectes de l'alcohol un Audi A-4, va perdre el control del vehicle quan pujava la rampa en direcció al barri de Ferreries. El cotxe va trencar la barana de ferro, va caure des d'una altura de més de dos metres i va impactar en una furgoneta i en un turisme estacionats al carrer Pintor Gimeno. De fet, és el quart accident d'aquest tipus que es produeix a la rampa del pont vell de Tortosa en menys de tres anys. L'única diferència és que aquesta vegada el vehicle va impactar més amunt, al costat de les tanques provisionals, i va trencar un tram de barana que encara continuava sencer.

Tant el conductor –un veí de Vinallop–com el seu acompanyant van resultar il·lesos. La prova d'alcoholèmia, que van practicar agents de la policia local, va resultar positiva, i es van retirar els vehicles sinistrats i es va posar una tanca provisional per garantir la seguretat dels vianants. Ahir, l'associació de veïns del Centre-Nucli Històric va tornar a reclamar a la regidora del barri, Matilde Villarroya, la col·locació d'alguna barra de seguretat entre la carretera i la vorera, i aquesta vegada l'Ajuntament sí que atendrà la petició. El desembre del 2006, Carreteres va substituir l'antiga barrera per una barra cilíndrica. Però també es va trencar, en el primer accident, el 15 de febrer del 2008, i ja no es va reposar.

+ Recorda els antecedents:
-Tercer accident a la rampa del pont de l'Estat en poc més de dos anys
-Més de sis mesos amb una barana provisional al pont de Tortosa
-Un conductor fuig després de destrossar la tanca del pont de Tortosa i tres cotxes
-Un conductor perd el control i cau des del pont de l'Estat a Tortosa
-Carreteres substitueix les barreres de seguretat del pont de Tortosa
-Tortosa hauria de conservar algun tipus de barana a les rampes del pont de l'Estat

Publicat a El Punt