30 de juny del 2009

Dimarts medi ambient: el mapa més complet de la Terra ens arriba des de l'espai

Avui hem pogut veure les primeres imatges del nou mapa de la Terra. Diuen que és el més complet dels que s'han fet fins ara. Ja té 1,3 milions d'imatges que cobreixen el 99% de la superfície del nostre planeta, i és un mapa digital que es podrà descarregar debades a internet. Pel que sembla, aquest ambiciós projecte és el fruit d'una col·laboració entre la NASA i el ministeri d'Indústria del Japó. Així, les imatges han estat preses amb la tecnologia Aster des del satèl·lit Terra, que es dedica a les missions de monitorització, i que ha estat clau en els estudis sobre la proliferació de les algues o les erupcions volcàniques. En aquest sentit, la imatge que il·lustra aquest apunt és un mapamundi que mostra les emissions tèrmiques, segons el radiòmetre Aster. També hem pogut veure una glacera a l'Himàlaia, la ciutat de Los Ángeles amb les muntanyes de Sant Gabriel, i el Vall de la Mort de Califòrnia, el lloc més fred dels Estats Units. Segons la gent de la NASA, el nou mapa és el banc de dades digital sobre elevacions i relleus més complet i global que mai s'ha fet, i serà molt útil per una gran quantitat de disciplines científiques que necessiten tenir informació fiable sobre el relleu terrestre. Fins ara, el mapa topogràfic més complet era un altre de la NASA, que cobria un 80% de la superfície de la Terra, però els resultats en àrees com els deserts eren molt poc precisos.

Més informació:
-ASTER GDEM
-La NASA lanza el mapa más completo de la Tierra
-La NASA y Japón diseñan el mapa topográfico "más preciso" de la Tierra, que será de acceso libre
-La NASA y Japón publican el mapa topográfico más completo de la Tierra
-Crean el mapa de la Tierra más completo

El CEIP Remolins vol créixer aprofitant la reforma del barri de Sant Jaume

El centre proposa la construcció d'un gimnàs i de més aules, amb motiu del nou pla integral de millora urbana

La reforma integral del barri de Sant Jaume, un dels més degradats del nucli antic de Tortosa, és també una oportunitat per al CEIP Remolins. Tot i que les converses amb l'Ajuntament i la Generalitat només han estat informals, la direcció del centre ha proposat aprofitar la remodelació del barri per ampliar l'escola, tot annexant una parcel·la de terrenys per construir-hi un nou parvulari amb «instal·lacions dignes». L'operació permetria descongestionar una part de l'edifici principal, que no pot créixer més i que ha hagut de readaptar alguns espais, com ara els antics magatzems o els passadissos, per habilitar-hi una aula de P3 o les aules de suport.

La direcció del CEIP Remolins ha vist que l'anunciada reforma total del barri de Sant Jaume és una oportunitat per aconseguir més terrenys per al centre. Construïda a la postguerra, l'escola es troba encaixonada entre el carrer Santa Anna, la muralla del castell i el barri de Sant Jaume, on l'Ajuntament i l'Incasol han previst desenvolupar un pla de millora urbana. En aquest sentit, a finals de juliol s'acaba el termini que els set equips seleccionats tenien per redactar les seues propostes definitives. La rehabilitació afectarà una superfície d'uns 10.241 metres quadrats, englobada entre el passeig de Ronda i els carrers Costa de Capellans, Santa Anna i Rasquera. L'Ajuntament calcula que el 50% dels habitatges del barri estan en estat de ruïna, i ha hagut de tapiar carrers sencers per evitar reocupacions i ensorraments.

«La nostra proposta és fer un annex del centre, tot aprofitant una part dels terrenys per construir-hi un gimnàs i aules noves», va explicar el director del CEIP Remolins, Mario González. «El CEIP Remolins no és només l'escola del barri de Sant Jaume, ja que la seua àrea d'influència és tot el barri de Remolins, des del riu fins a la catedral, i fins a l'horta del Pimpí», va afegir-hi. «No tindria gaire sentit fer una intervenció urbanística en aquest barri, sense tenir presents les aportacions positives que l'escola pot propiciar», va remarcar González, que va recordar que el CEIP Remolins va ser un dels primers centres de Tortosa a aplicar-hi un pla educatiu d'entorn: «Això suposa una clara vocació de renovació pedagògica i d'intervenció sociocomunitària; per tant, també és una oportunitat per al barri.»

«L'edifici ja no dóna més de si»

El CEIP Remolins té actualment uns 200 alumnes, en sis grups de primària i tres d'educació infantil, que ha de distribuir en vuit aules. Un antic magatzem, al costat del menjador, s'ha convertit en una aula de P3; i el gimnàs, en realitat, és un tram del passadís. De fet, als passadissos de les plantes superiors també s'han habilitat les aules de suport i, durant els últims temps, també la biblioteca, si bé Educació ha enllestit unes obres d'ampliació a l'antiga terrassa que permetran el seu trasllat. Les aules d'informàtica i d'acollida també es troben en espais limitats, i encara més les àrees de direcció i d'administració. «Al centre ens sentim molt ben valorats per l'Ajuntament, el Consell Comarcal i la Generalitat, però l'edifici ja no dóna més de si», afirma el director, que destaca la qualitat del claustre de professors, un equip «jove i dinàmic». A més, al marge de les necessàries obres d'ampliació, Mario González no ha renunciat a la vella aspiració d'aconseguir un nou edifici escolar.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-06-2009 Pàgina 10

Més informació:
-Set grups d'arquitectes es disputaran el disseny del nou barri de Sant Jaume de Tortosa
-Tortosa prorroga el pla del nucli antic fins al 2011 i descarta un programa especial per a Remolins
-La reforma del barri de Sant Jaume enfronta l'equip de govern i el PSC de Tortosa pel model d'urbanització
-Tortosa i l'Incasol reformaran el barri de Sant Jaume de cap i de nou
-CEIP Remolins

Un 28,8% dels alumnes del CEIP Ferreries de Tortosa tenen obesitat o sobrepès

La majoria dels alumnes del CEIP Ferreries, a Tortosa, no fan cinc àpats al dia i un 28,8% dels estudiants presenten clars indicis d'obesitat o de sobrepès. Aquestes són algunes de les conclusions de l'estudi que al llarg del curs ha realitzat la dietista nutricionista Alba Huerta, en el marc del pla educatiu d'entorn de l'Ajuntament de Tortosa. El programa pilot sobre educació alimentària i hàbits de vida saludables a l'escola s'ha centrat en els alumnes de sis a dotze anys, però també s'han fet activitats destinades als pares i al menjador escolar, com xerrades informatives o la revisió dels menús. A l'inici del programa, la dietista va pesar, tallar i entrevistar tots els alumnes, i paral·lelament es va fer una enquesta sobre els hàbits alimentaris de les famílies. Així, els resultats confirmen la necessitat d'una educació alimentària a l'escola. La prevalença de l'obesitat és del 16,46%, però el percentatge puja fins al 28,8% si se sumen els alumnes amb sobrepès. Els alumnes no consumeixen tres peces de fruita al dia; fan poques hores d'activitats físiques o d'esport; i un 68,3% miren la televisió mentre dinen o sopen.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-06-2009 Pàgina 10
Més informació:

Iberdrola comunica a Riba-roja d'Ebre que paralitza el projecte de la tèrmica

La central de cicle combinat feia sis anys que es negociava i no tenia el suport total de la Generalitat

Iberdrola ha decidit paralitzar el projecte de la central tèrmica de cicle combinat que havia previst a Riba-roja d'Ebre. Això és el que l'empresa ha comunicat a l'alcalde de la població, José Luis Aparicio (PSC), que ahir encara es resistia a renunciar al projecte. Iberdrola havia anunciat una inversió d'uns 400 milions d'euros per implantar una central de 800 megawatts de potència que havia de començar a funcionar enguany. Aparicio va atribuir la paralització del projecte a la crisi, però també al retard «intencionat» d'un informe de Cultura i a l'aposta d'Iberdrola per les energies renovables, incompatible amb l'oposició ecologista.

Els 70 llocs de treball que havia de crear la central tèrmica d'Iberdrola a Riba-roja haurien anat «molt bé» a la Ribera d'Ebre, una comarca que nota especialment els efectes de la crisi. Aquesta era la reflexió que ahir feia José Luis Aparicio, que va advertir que no pensa «llançar la tovallola», sinó que pressionarà Iberdrola perquè recuperi el projecte. «Ens vam mullar molt defensant la inversió, tot i que la Generalitat s'havia oposat a la central, i ara Iberdrola no ens pot fer quedar malament», va concloure.

La relació d'Iberdrola amb Riba-roja va començar el juny del 2003, quan Aparicio va confirmar que l'empresa estava interessada a instal·lar al municipi una central tèrmica de cicle combinat. A més, la inversió d'Iberdrola estava vinculada a l'arribada d'una altra indústria «no contaminant» del mateix grup que garantia la creació de 50 a 100 llocs de treball directes més. El projecte, però, va nàixer envoltat de polèmica. La central d'Iberdrola va despertar l'oposició de la plataforma en defensa de la Ribera d'Ebre, que ja havia aconseguit que s'aturés la tèrmica d'Enron a Móra la Nova. En aquest sentit, el projecte energètic de Riba-roja tampoc no agradava al PSC, ERC i ICV, partits que també havien rebutjat la central d'Enron. Aparicio va enfrontar-se al seu partit i a diversos departaments de la Generalitat, que va haver d'acceptar la tramitació del projecte, tot i que el 2005 havia advertit que n'informaria desfavorablement. Aparicio, que havia arribat a amenaçar de bloquejar la línia d'evacuació de l'energia eòlica de la Terra Alta –travessa el terme de Riba-roja–, va aconseguir el suport tàcit del govern. El mes de juliol de fa tres anys, el govern espanyol va autoritzar Iberdrola a construir la central de Riba-roja, i l'empresa va començar la tramitació del projecte. «Vam poder salvar l'oposició del PSC i d'ICV, però no la d'ERC», va dir l'alcalde, que va remarcar que Cultura ha trigat quatre anys a emetre un informe sobre l'afectació de la central sobre les restes d'una vil·la romana. A més, Aparicio també va culpar l'oposició municipal (CiU) d'haver espantat Iberdrola amb la filtració d'un conveni amb l'empresa Urbaser, per instal·lar al poble un dipòsit en què se soterrarien 10 milions de tones de bales de residus. «Iberdrola tenia por que ara es pogués formar un front ecologista contra els dos projectes», va precisar l'alcalde.

Publicat a
www.elpunt.cat

Més informació:
-El projecte de la central tèrmica d'Iberdrola, a La Marfanta
-Iberdrola
-Ajuntament de Riba-roja d'Ebre

Foto: Fototeca.cat a l'Enciclopèdia

Música a la fresca i gastronomia per començar la XVI Mostra de Jazz de Tortosa

La xafogor de la jornada d'ahir a Tortosa va tenir un moment de treva amb l'arrencada de la XVI Mostra de Jazz, que durarà fins al 5 de juliol. Al vespre, un concert a la fresca amb Bric a Brac va amenitzar la baldanada cajun que havien organitzat l'associació de restauradors Plat i Got i l'ONCE, a la plaça de Barcelona. Com l'any passat, la Mostra de Jazz va arrencar amb un sopar popular a la plaça que ha quedat entre el mercat municipal i l'antic mercat del peix, ja rehabilitat. Així, mentre començaven a sonar les primeres notes dels Bric a Brac, els organitzadors van repartir unes baldanes que van ser molt ben rebudes pel públic.

La gastronomia i la relació de la cuina amb el jazz és un dels atractius de la mostra tortosina, que enguany té com a propostes més assenyalades l'actuació, dissabte, de Diego el Cigala i, divendres, l'únic concert a l'Estat del grup nord-americà de música vocal Take 6. En aquest sentit, l'associació Plat i Got proposa la sisena edició de les Jornades de Cuina Cajun, una fusió de la gastronomia tradicional de Nova Orleans amb la cuina típica de les Terres de l'Ebre. Demà dimecres 1 de juliol, Federico Mazzanti interpretarà els seus temes al piano, mentre el públic podrà gaudir d'un sopar al restaurant Xampú Xampany, a la rambla de Catalunya de Ferreries. La programació de demà la completen els concerts del trompetista cubà Carlo Sarduy Quintet, al pub Da Vinci de Roquetes, i el latin jazz del Nervi Quintet, que amenitzaran el sopar d'homenatge als mecenes de la XVI Mostra de Jazz, un sopar que tindrà lloc a l'hotel Corona de Tortosa.

Quant a la programació d'avui, i en el marc de la tercera edició de l'Espai Jazz Jove dels Països Catalans, s'han organitzat els concerts de Son 3 (a la terrassa del restaurant Nolla) i Aquelas Coisas Todas (a la terrassa de la cafeteria El Tupí). Abans, al restaurant Paiolet, també actuarà el Witch Hunt Trio.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-06-2009 Pàgina 33

Més informació:
-Diego el Cigala, Take 6 i Taller de Músics, plats estel·lars de la XVI Mostra de Jazz de Tortosa
-Mostra de Jazz de Tortosa
-Web de Plat i Got

El conseller Huguet inaugurarà divendres les tres fires al carrer de Campredó

El conseller d'Innovació, Universitats i Empreses de la Generalitat, Josep Huguet, serà l'encarregat d'inaugurar divendres la Fira al Carrer de Campredó, que englobarà les mostres Curt Redó, Mestràlia i C@mpredó.net. La fira, que va tenir dues edicions precedents en els anys 2006 i 2007, torna enguany per oferir una mostra de l'artesania local, amb la participació d'expositors d'altres indrets de les Terres de l'Ebre. L'Associació Cultural Soldevila i l'entitat Campredó Actiu, amb la col·laboració de l'Ajuntament tortosí, la Generalitat i la Diputació de Tarragona, han programat una fira dividida en tres mostres monogràfiques, que tindrà lloc del 3 al 5 de juliol. Curt Redó és una mostra de curtmetratges que vol difondre el treball de cineastes locals i del territori, mentre que Mestràlia és una fira de lutiers, dedicada als instruments musicals construïts artesanalment. Finalment, C@mpredó.net és una fira sobre informàtica, internet i noves tecnologies.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-06-2009 Pàgina 8
Més informació:

La tercera Ebre LAN Party, al centre cívic d'Alcanar

L'associació Atictes, amb el suport de la URV, el casal Aixumara i l'Ajuntament d'Alcanar, ha organitzat la tercera edició de l'Ebre LAN Party, que enguany tindrà lloc al centre cívic d'Alcanar. L'esdeveniment reunirà afeccionats a la informàtica i les noves tecnologies, molts dels quals hi portaran els seus propis ordinadors per gaudir de tres dies de competicions en xarxa, tallers i xerrades al voltant de temes com el programari lliure, els videojocs, els codis bidimensionals, la robòtica, la fotografia o el tuning. L'accés a l'Ebre LAN Party serà gratuït, tant per als que vulguen instal·lar-hi el seu ordinador com per als que només vulguen veure l'ambient. Els que vulguin instal·lar-s'hi amb el seu ordinador només hauran d'inscriure-s'hi i notificar la seua arribada i sortida de la festa. L'organització ha remarcat que, a més, no és necessari assistir-hi els tres dies de manera continuada, ja que cadascú pot decidir els dies i horaris.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-06-2009 Pàgina 9

Més informació:
-Atictes
-Casal Aixumara
-Ajuntament d'Alcanar

El PSC presenta una moció en defensa de la jota

El portaveu del PSC, Joan Sabaté, ha presentat al registre de l'Ajuntament una moció en defensa de la jota de les Terres de l'Ebre. La moció, que es podria debatre en el ple ordinari del 6 de juliol, sol·licita el reconeixement de la jota «com una manifestació de cultura popular i tradicional», en el context de les gestions perquè es declari oficialment la sardana «dansa nacional de Catalunya». Fa unes setmanes, la mateixa moció va ser aprovada a Amposta.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-06-2009 Pàgina 10

L'Ajuntament de l'Ametlla de Mar i Telefónica acorden el trasllat de l'antena del CEIP Sant Jordi


L'Ajuntament de l'Ametlla de Mar i Telefónica han acordat estudiar un emplaçament alternatiu per a l'antena de telefonia mòbil que, després de les obres al centre, ha quedat just al costat del pati del CEIP Sant Jordi. Segons va publicar Teveon, l'acord s'ha produït poc després que un grup de veïns, amb el suport dels professors i la direcció del CEIP, iniciessen una campanya de recollida de signatures per forçar el desmantellament de l'antena. Els dos emplaçaments proposats per l'Ajuntament són fora del nucli urbà.


Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-06-2009 Pàgina 10
Més informació:

29 de juny del 2009

Dilluns tecnologia: l'eurocarregador, el 2010

El vicepresident de la Comissió Europea i responsable d'Empresa i Indústria, Günter Verheugen, ha anunciat avui la més que possible introducció d'un carregador únic per als telèfons mòbils que es comercialitzen a la Unió Europea. En aquest sentit, l'arribada de l'eurocarrgador seria a partir de 2010, després que les deu principals empreses del sector, incloses Nokia, Samsung, Sony Ericsson i Motorola, hagen presentat avui un memoràndum d'entesa a Brussel·les, en el qual es comprometen a garantir la compatibilitat dels carregadors a través del connector Micro USB, una tecnologia que actuaria com a interfície per a la recàrrega. Verheugen va recordar que aquestes empreses cobreixen actualment el 90% del mercat a Europa, i va dir que el compromís garanteix que, a partir de l'any que ve, els nous mòbils seran compatibles entre si, de manera que qualsevol carregador es podrà utilitzar per recarregar la bateria de qualsevol telèfon. La Unió Europea havia demanat un eurocarregador per evitar la càrrega dels usuaris i l'excés de residus electrònics, ja que els consumidors ja no hauran a llençar o reciclar els seus carregadors quan es compren nous telèfons. Amb tot, Verheugen va precisar que aquest carregador comú no seria fabricat a Europa, sinó a la Xina.

Més informació:
-The European Commission welcomes industry's commitment to provide a common charger for mobile telephones
-La industria se compromete a crear un único cargador de móviles en Europa

Els trens a les Terres de l'Ebre: més d'una dècada de promeses descarrilades

Dissabte passat, per motius de feina, vaig haver de viatjar en tren fins a Girona. I per poder ser a Girona abans de les dotze del migdia, vaig haver d'agafar el primer tren que sortia des de l'estació de Tortosa, és a dir, a les 6.15 hores del matí. A més, actualment no hi ha cap tren que travesse Catalunya de sud a nord (cosa normal en qualsevol país desenvolupat del món), i vaig haver de fer el necessari transbordament a l'estació de Sants de Barcelona. En aquest cas, l'estació de l'Aldea no ajudava gaire, ja que els trens de llarg recorregut amb destí a Girona només s'aturen a l'estació central de les Terres de l'Ebre al migdia. De tornada, el panorama era idèntic: despés de fer un canvi de tren a Barcelona, vaig arribar a Tortosa a les 20.45 hores. Els horaris i les combinacions són tan dolents com cars són els viatges: 17,95 euros per pujar a Girona i 15,65 euros més per baixar a Tortosa.

Deu anys després de l'entrada en funcionament del corredor del Mediterrani, el fet objectiu és que els serveis ferroviaris de Tortosa i de les Terres de l'Ebre, lluny d'anar endavant, només han fet que recular. La realitat és que, tot i les promeses de millores a les estacions, però especialment a l'estació de l'Aldea, tots els partits (PSC, CiU, PP, ERC i ICV) han governat tant a Madrid com a Barcelona, i ningú ha aconseguit una cosa tan fonamental com que l'Euromed s'ature a l'Ebre. La classe política del territori i les institucions, però també els ciutadans, no hem fet res de profit per solucionar aquest dèficit i ens hem deixat prendre el pèl durant tota una dècada. En aquest sentit, l'últim compromís és una esmena al projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2009, de 500.000 euros, per elaborar un estudi informatiu sobre la transformació de l'estació de l'Aldea, dins de la disposició addicional III, que inclou les inversions que, d’acord amb el nou Estatut, el govern estatal es compromet a fer a Catalunya.

A més, el nou ministre de Foment, José Blanco, va dir al Congrés dels Diputats que enguany se signarà un conveni amb la Generalitat, d'acord a un conveni marc signat el 2006, per concretar les actuacions que cal fer a l'Aldea, i per convertir l'actual baixador en una gran estació de referència del corredor del Mediterrani, amb una gran terminal de mercaderies que també connectaria el polígon Catalunya Sud i amb els ports de Tarragona i els Alfacs. Ens ho creiem? També enguany, havien d'entrar en funcionament els nous trens regionals d'alta velocitat, impulsats per la Generalitat. Trens que podrien circular entre 200 i 250 quilòmetres per hora. La intenció del govern català era posar en marxa aquest servei durant el 2009, tot ampliant la línia de Girona a Figueres, pel nord, i de Tarragona a Tortosa, pel sud, tot utilitzant la línia de l'Euromed, tot i que prèviament també caldria adaptar-la a l'amplada europea. Aquests nous trens regionals d'alta velocitat havien d'unir l'estació del Camp de Tarragona i Barcelona en només 35 minuts, i l'estació de Tortosa i la capital catalana, en només una hora. Ja ho veig, ja...

Sabaté critica Bel per no haver convocat un acte de condemna per l'última víctima mortal d'ETA

El portaveu del PSC a l'Ajuntament de Tortosa, Joan Sabaté, ha escrit al seu bloc un article en què critica l'alcalde, Ferran Bel (CiU), per no haver convocat cinc minuts de silenci per condemnar la mort del policia Eduardo Puelles a mans d'ETA. "Un assassinat vil, fet amb traïdoria, d'un funcionari públic que treballava en condicions molt difícils, per garantir-nos la seguretat als seus conciutadans. Un assassinat que per la forma amb què ha estat fet hagués pogut costar la vida a la seva dona o als seus fills, en pujar al cotxe, tot sortint de casa al matí", escriu Sabaté. L'exalcalde es declara "sorprès" pel fet que Bel no haja convocat els ciutadans a fer els cinc minuts de silenci, "en clara manifestació del rebuig que els demòcrates, per ser persones de bé, mostrem davant les minories de tipus feixista (...) i els seus actes més execrables, tal i com han fet la gairebé totalitat de corporacions democràtiques del país".

De fet, Sabaté afirma que el dissabte 20 de juny, "davant l'absència de convocatòria", va estar temptat de convocar per SMS els socialistes tortosins, però que va preferir no fer cap acte que es pogués interpretar "en clau partidista," i que trenqués "la necessària unitat" contra el terrorisme. Amb tot, el portaveu socialista expressa la seua "preocupació"davant de l'actitud de "Bel i el seu govern", un comportament "que Tortosa no es mereix". El que no diu Sabaté és que totes les víctimes d'ETA són iguals, siguen polítics o no, i que tots els atemptats es mereixen la condemna institucional i dels ciutadans. Segons el web de l'Ajuntament, l'última vegada que el consistori va convocar una concentració silenciosa va ser al març del 2008, per rebutjar l'assassinat de l'exregidor socialista Isaías Carrasco. Des d'aleshores, a més de Carrasco, ETA ha assasinat tres persones més, un guàrdia civil, un brigada de l'exèrcit de terra i un empresari basc. Anteriorment, el govern de Bel també havia convocat un minut de silenci, al desembre del 2007, per la mort de dos guàrdies civils desarmats en un tiroteig amb membres de la banda ETA a Capbreton (França).

Més informació:
-Indiferència davant l'assassinat (El Blog de Joan Sabaté)
-Concentració silenciosa contra l'atemptat d'ETA
-L'Ajuntament de Tortosa fa un minut de silenci per condemnar el darrer atemptat d'ETA

Foto: Web de l'Ajuntament de Tortosa

L'Ebre de Mequinensa a Xerta, al canal Viajar

El canal temàtic Viajar, accessible a Digital+ i en altres operadors de televisió de pagament, recupera avui (19.30 hores) el capítol De Mequinensa a Xerta, de la sèrie L'Ebre, camins d'aigua que va produir Televisió de Catalunya. Des de Casp fins a Tortosa, el riu Ebre se'ns presenta estancat i molt humanitzat. En aquest tram, però, renova les forces amb les aigües dels grans afluents pirinencs i les seues riberes s'omplen amb la història de totes les civilitzacions que han intentat conquerir-lo. Aigües avall de la presa de Mequinensa, l'Ebre rep el conjunt fluvial format pels rius Cinca i Segre. De fet, el capítol De Mequinensa a Xerta remunta les aigües del Cinca, anomenat pels àrabs "el riu de les oliveres", fins a la seua capçalera. També reseguirà el Segre fins molt a prop del seu naixement, a França. A banda, el recorregut aeri també mostra els pantans de Riba-roja d'Ebre i Flix, amb el seu impressionant meandre; el pas de l'Ase, el poble de Miravet, la connexió amb el riu Siurana i el pas de Barrufemes, fins arribar a Benifallet i Xerta, amb l'assut monumental que comparteix amb la població de Tivenys.

28 de juny del 2009

El consorci de la TDT pública a l'Ebre proposa un canal ciutadà i de serveis

El projecte ha estat dissenyat per Activa Multimèdia i permetria als ajuntaments oferir continguts de qualitat a baix cost

El Consorci de la TDT de les Terres de l'Ebre ha fet un pas important per a la posada en marxa del nou canal públic. Els 36 ajuntaments que formen part del consorci ja tenen al damunt de la taula una proposta tecnològica que ha desenvolupat Activa Multimèdia, una empresa que pertany a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). «És una oportunitat històrica perquè els ajuntaments de l'Ebre puguen tenir una televisió pròpia i de qualitat, amb un cost molt inferior al que s'havia previst inicialment», va afirmar ahir el president del consorci, Joan Josep Duran. En el projecte es preveu que els municipis puguen compartir continguts informatius, de serveis i de participació ciutadana, tant a través de la televisió digital terrestre (TDT) com d'internet i del telèfon mòbil.

Els membres del ple del Consorci de la TDT de les Terres de l'Ebre, que actualment agrupa 36 dels 52 municipis del territori, van conèixer dijous la solució tecnològica que el govern català i Activa Multimèdia han posat a disposició dels ajuntaments i consorcis. L'objectiu d'aquest projecte, batejat amb el nom genèric de Canal Ciutadà, és facilitar la posada en marxa de les televisions de titularitat pública que arribaran amb l'apagada analògica i l'encesa total de la TDT. Segons va explicar el president del consorci, el morenc Joan Josep Duran, el Canal Ciutadà és una aplicació informàtica que permet posar en marxa una televisió de proximitat, amb continguts de qualitat i a baix cost. «De fet, s'ha dissenyat per ajudar els consorcis públics amb pocs recursos i sense tradició en la producció televisiva», va dir Duran.

Una inversió inicial de 100.000 euros. La inversió necessària per posar en marxa aquest nou model de TDT local pública és d'uns 100.000 euros. Una xifra que es doblaria fins als 200.000 euros anuals si s'hi afegís el sou dels treballadors, l'amortització de la inversió i el cost del transport del senyal. Amb tot, és una xifra molt inferior a la prevista en un primer moment pel consorci, ja que oscil·lava entre els 600.000 euros i el milió d'euros. «Aquella era una quantitat a la qual no podíem arribar; però en canvi ara estem parlant d'unes xifres més assumibles», va valorar Duran. De fet, el president va calcular que un ajuntament com Móra d'Ebre només hi hauria de contribuir amb uns 6.000 euros anuals, ja que la participació dels municipis consorciats al finançament del nou canal variarà en funció del nombre d'habitants. «Estem parlant d'un nou model de fer televisió local, que ens permetria començar les emissions amb una inversió mínima, gairebé sense personal i sense haver de tenir equips de producció ni platós», va concloure.




Càmeres en cada municipi. Així, el model del canal es basa en la publicació automàtica per televisió de textos, fotografies, vídeos i imatges en directe, però també d'altres continguts. «Estarà tot automatitzat, i els continguts es podran compartir i agafar directament des d'internet, sobretot a partir dels webs municipals», va assenyalar Duran. Altres fonts per transmetre en directe senyals de vídeo o l'emissió de programes descarregats podran ser les agències de notícies o la Xarxa de Televisions Locals (XTVL) i Comunicàlia, però també la mateixa CCMA, que podria cedir al nou canal alguns dels continguts de Televisió de Catalunya. Però a la pantalla del nou canal de la TDT ebrenca pública també es podrien incloure els continguts de les revistes i de les ràdios locals i comarcals, així com les informacions de les entitats i associacions esportives, cíviques, culturals i recreatives. «El projecte dóna molta importància a la participació ciutadana i a l'agenda cultural, però també preveu un servei de càmeres fixes en cada municipi», va detallar el president del consorci. De fet, el nou canal podria punxar les càmeres dels diferents pobles, i emetre en directe un acte de la festa major o el ple d'un ajuntament. A més, la tecnologia permet que els ciutadans aportin continguts a través del telèfon mòbil i d'internet, a partir d'unes plantilles predefinides que l'editor del canal hauria de validar. A més de l'editor, en el projecte també es preveu la contractació d'un grafista i d'un responsable tècnic.

Una televisió pionera i innovadora. En la propera reunió, els consorciats hauran de decidir si tiren endavant la proposta, amb la previsió que Ebre TV –el més que possible nom del canal de la TDT pública ebrenca– puga estar en antena, directament en sistema digital, abans del final d'any. «Serem pioners a Catalunya amb una tecnologia innovadora; oferirem una televisió ebrenca i de servei públic, i no entrarem en competència amb els operadors privats», va afegir-hi Duran. De fet, quant als canals privats que han de compartir amb Ebre TV els costos del transport del senyal, només Canal TE i l'empresa editora de La Veu de l'Ebre han manifestat el seu interès, ja que Canal Català Ebre no ha assistit a les últimes reunions per tramitar l'encesa comuna del múltiplex.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 27-06-2009 Pàgina 9

L'Ajuntament inicia la millora de les voreres de la rambla de Catalunya a Ferreries

L'Ajuntament de Tortosa ha començat l'arranjament de les voreres de la rambla de Catalunya, al barri de Ferreries. L'actuació forma part d'un pla integral de millora de voreres i accessibilitat que està executant l'empresa municipal Gumtsa. El pla preveu la millora del paviment de les voreres i l'eliminació de barreres arquitectòniques al barri.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 28-06-2009 Pàgina 8

El Senat insta el govern estatal a autoritzar nous tractaments contra els mosquits del Delta

La comissió de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Senat va aprovar divendres una moció de CiU, un text defensat per l'ampostí Joan Maria Roig i pactat amb la resta de grups, que insta el govern estatal a «trobar un insecticida eficaç, de manera urgent, per a la campanya 2009 de la collita de l'arròs al delta de l'Ebre i altres indrets». En aquesta línia, Roig va remarcar que els productes homologats fins ara «no han donat els resultats esperats sobre el control larvari». En concret, la moció instava el govern de l'Estat a trobar i autoritzar insecticides alternatius als prohibits per la Unió Europea (UE) per combatre els mosquits als arrossars del Delta. Fins a l'any passat, el Consorci de Serveis Mediambientals del Baix Ebre i Montsià (Code) utilitzava un larvicida químic anomenat Temephos (Abate). Però aquest producte va desaparèixer del mercat a partir de l'aplicació de la directiva comunitària sobre biocida. Fins al moment, només s'havia trobat una alternativa homologada per la UE, anomenada Etonfenprox. Inicialment, la moció de CiU reclamava l'autorització d'insecticides alternatius, com els de tipus IGR (diflubenzuron) per als tractaments larvaris de mosquits i quironòmids als arrossars, ja que, a diferència de l'Etonfenprox, sí que ha donat uns bons resultats.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 28-06-2009 Pàgina 8

Foto: Generalitat de Catalunya

La policia identifica uns joves per haver penjat una pancarta al monument franquista

Els Mossos d'Esquadra van identificar dijous al vespre els joves que penjaven una pancarta al monument franquista de la Batalla de l'Ebre, on es llegia «L'homofòbia és feixisme», amb motiu de les II Jornades Antihomofòbia que celebren l'Associació per la Igualtat de Gais i Lesbianes i el casal Panxampla. I divendres, als jardins de l'IMAC de Reus, es va llegir el manifest del Dia Internacional de l'Alliberament Homosexual i es va penjar la bandera de l'arc de Sant Martí.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 27-06-2009 Pàgina 8

Més informació:
-Associació de Gais i Lesbianes de les Terres de l'Ebre
-Casal Popular Panxampla

El superàvit permet a l'Ajuntament de Móra la Nova aplicar un pla de xoc local amb mesures contra la crisi

El ple de Móra la Nova va aprovar dijous una sèrie de mesures extraordinàries per combatre els efectes de la crisi, després de tancar el pressupost del 2008 amb un superàvit de gairebé 830.000 euros. Així, el consistori ampliarà la subvenció a Càritas amb 4.000 euros més, i la regidoria de Serveis Socials impulsarà una borsa de voluntariat social. La regidora de Cultura subvencionarà els llibres de text i augmentarà el fons de la biblioteca del centre, amb un ajut de 4.500 euros. L'Ajuntament i CCOO oferiran cursos de formació per a persones desocupades, amb un ajut de 6.000 euros. A més, es destinaran 150.000 euros a millorar les voreres del carrer Major, una obra que executaran empreses del poble.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 27-06-2009 Pàgina 10

El conseller Maragall inaugura les llars d'infants de Benifallet i de l'Aldea

El conseller d'Educació, Ernest Maragall, va inaugurar divendres la llar d'infants municipal La Caputxeta Vermella, a Benifallet, amb una capacitat per a 30 xiquets i xiquetes. Amb tot, aquest curs hi ha hagut 11 alumnes matriculats, i hi ha treballat un professor. La llar d'infants té aula per a nadons i una altra aula amb lavabos per a infants de 2 a 3 anys. A més, té menjador, un pati ampli amb sorral i una zona de jocs. Maragall també va inaugurar la llar d'infants de l'Aldea, on treballaran cinc educadors i hi haurà 84 places, si bé el curs començarà amb 42 alumnes matriculats. El centre té tres patis amb sorral i jocs, cuina, un menjador i sala d'usos múltiples, a més de sis aules, quatre de les quals amb lavabos.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 27-06-2009 Pàgina 9

26 de juny del 2009

Divendres comunicació: els periodistes del futur

Fa pocs minuts ha finalitzat a la Cambra de Comerç de Tortosa l'acte d'entrega de la primera edició del premi Jóvens Periodistes de les Terres de l'Ebre, que aquest curs havien convocat la demarcació ebrenca del Col·legi de Periodistes i el setmanari La Veu de l'Ebre. Amb el patrocini de la Diputació de Tarragona, els guardonns premiaven la millor pàgina, el millor breu, la millor fotografia i la millor informació elaborada pels alumnes dels dos IES públics de Tortosa, l'IES Joaquim Bau i l'IES de l'Ebre. En aquest sentit, la previsió dels organitzadors és que, en properes edicions dels premis, la convocatòria es puga fer extensiva a la totalitat dels IES del territori, i ampliant els terminis als sis mesos centrals del curs escolar, ja que caldrà coordinar la preparació dels treballs amb la seua publicació a les pàgines del setmanari.


L'entrega dels premis ha estat presidit pel conseller d'Educació, Ernest Maragall, que avui també havia visitat el territori per inaugurar les noves llars d'infants de l'Aldea i Benifallet. El treball guanyador en la categoria de millor document periodístic ha estat un reportatge sobre l'ús d'internet per part dels adolescents, escrit per Marina Pallàs i Enric Blanco, de l'IES Joaquim Bau. El reportatge, publicat el passat 1 de maig, es titulava Qui de jove no té Internet... de vell dorm a la palla. Tot seguit, també va ser premiat en la categoria de millor document breu, per l'originalitat de la notícia, el breu titulat El Forrest Gump tortosí ja és a Facebook (14 d'abril), de l'alumna Esmeralda Valenzuela, de l'IES Joaquim Bau. El termer premi, a la millor fotoperiodista, va ser per a Sheila Martín, alumna de l'IES de l'Ebre, per una fotografia d'un gos mirant les instal·lacions de la protector ARCA (24 d'abril). Finalment, el premi al millor conjunt de pàgina va ser per a l'equip integrat per Jesús Arenós, Ariadna Arasa, Xavier Lluís, Cinta Borrell, Carme Gómez, Sheila Martín i Victòria Aceituno, alumnes de l'IES de l'Ebre, per una pàgina publicada en l'edició del setmanari de l'1 de maig.


El Síndic de Greuges diu que el conflicte als IES de Tortosa és «molt greu»

El síndic de greuges, Rafel Ribó, va afirmar ahir que el conflicte per la creació de la nova línia d'ESO a Tortosa és «molt greu», i va lamentar que l'administració haja fallat en la planificació. Ribó va recordar que els problemes de preinscripció no s'han produït en l'ensenyament primari, sinó en l'educació secundària, i que per tant l'administració ja tenia les dades per fer una planificació correcta. «És greu que les dificultats es donin en la secundària, com avui passa als dos IES de Tortosa, i quan la preinscripció ja ha passat», va insistir el síndic en el marc d'una conferència que va tenir lloc a la Cambra de Comerç de Tortosa. En la mateixa línia, però, Ribó va assenyalar que el conflicte s'ha produït en un context de «segregació escolar» a causa de la immigració.

Sense dir noms, va recordar que en algunes ciutats hi ha centres amb percentatges que arriben al 90% d'alumnes procedents d'altres països, mentre que a pocs metres hi ha altres centres que tenen un 20% d'estudiants nouvinguts. Ribó va remarcar que és «paradoxal» que un país que va completar amb èxit el procés de la immersió lingüística ara estiga cometent «l'error» de segregar els alumnes per la seua procedència. L'oficina del Síndic de Greuges va desplaçar-se ahir a Tortosa amb l'objectiu d'apropar la institució als ciutadans. De fet, al llarg de tot el dia, membres de l'equip del síndic van rebre les queixes i consultes dels ciutadans a l'IES Joaquim Bau, si bé també va rebre queixes per part de l'IES de l'Ebre, que és on Educació ha decidit crear la nova línia d'ESO. Ribó va dir que en total ha rebut una quinzena de queixes sobre aquest conflicte. El síndic va aclarir que encara trigarà uns quinze dies a respondre-les, i que la seua oficina encara es troba «en fase de diàleg amb l'administració» per abordar aquest tema.

Durant la seua estada a Tortosa, Ribó va atendre un total de 15 visites, amb 10 queixes i cinc consultes, la majoria sobre educació, qüestions tributàries, consum, medi ambient, contaminació acústica, urbanisme i conflictivitat laboral. La darrera vegada que el síndic havia visitat la capital del Baix Ebre va ser l'any 2002, durant l'etapa d'Anton Cañellas. L'any passat, quant a actuacions procedents dels habitants de Tortosa, el síndic va iniciar un total de 73 actuacions (14 queixes i 59 consultes). Al Baix Ebre van realitzar-se 138 actuacions (30 queixes i 108 consultes), mentre que a la resta del territori les poblacions on el síndic va dur a terme més actuacions van ser Amposta (31), Sant Carles de la Ràpita (28), Horta de Sant Joan (21), Alcanar (20) i Flix (15). Durant la conferència, Ribó també va dir que l'any passat van haver d'actuar d'ofici en el cas de Prat de Comte, amb l'objectiu d'ajudar la població de la Terra Alta a resoldre les seues limitacions en l'àmbit de les telecomunicacions. A més, també va comentar que havien resolt una queixa pel soroll que provocava un gimnàs a Tortosa; una altra sobre la protecció dels gats per part de l'Ajuntament, i una sobre el presumpte tracte vexatori d'un agent dels Mossos d'Esquadra a un ciutadà. D'altra banda, el síndic va felicitar l'Ajuntament tortosí per haver aconseguit desmantellar l'antena de telefonia mòbil a l'EMD de Jesús, que era causa d'un llarg litigi entre el consistori i la companyia.

Defensor del ciutadà

D'altra banda, Ribó va explicar que ahir no s'havia pogut entrevistar amb l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, que era de viatge a Israel amb motiu d'una reunió de la Xarxa de Jueries. En les últimes setmanes, el síndic havia estat notícia a Tortosa per una carta de Ribó a l'alcalde, en resposta a una queixa presentada pel grup del PSC, en què els socialistes van denunciar l'ús partidista dels mitjans de comunicació municipals, i en especial del web de l'Ajuntament. Ribó va detallar ahir que sí que s'havia pogut entrevistar amb la primera tinenta d'alcalde, Anna Algueró, i que havien parlat de la possible col·laboració de l'oficina del Síndic de Greuges amb el futur defensor del ciutadà de Tortosa. «També hem parlat d'establir un conveni amb l'Ajuntament, que permetria fer una anàlisi del municipi i establir canals directes dels ciutadans amb el síndic, així com l'edició d'un informe anual monogràfic sobre Tortosa, tal com fem en col·laboració amb altres poblacions», va assenyalar Ribó, que va dir que d'aquesta manera l'Ajuntament es podria estalviar recursos. Amb tot, Bel ja va refermar fa uns dies el seu compromís de crear la figura del defensor del ciutadà, amb una mínima infraestructura pròpia, i va recordar que el ple de l'Ajuntament ja va aprovar el seu reglament. Segons l'alcalde, en les properes setmanes es podria fer pública la seua proposta per designar el futur defensor del ciutadà.

Publicat a www.elpunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 26-06-2009 Pàgina 8

La Casa de l'Aigua organitza una sessió de consulta per als ciutadans i activitats al juliol

La Casa de l'Aigua de Tortosa, de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, ofereix dilluns una sessió de consulta sobre la gestió de l'aigua al municipi. L'acte tindrà lloc a partir de les set del vespre, a l'antiga estació del Carrilet, i està obert a tots els ciutadans de Tortosa, perquè facin les seues aportacions i opinin sobre la possible redacció i aprovació d'una ordenança municipal per fomentar l'estalvi. A més, la Casa de l'Aigua també ha programat activitats per als dijous del mes de juliol, com ara la projecció d'un documental i xerrades sobre aigua i estalvi.


Publicat a www.elpunt.cat

Més informació: Lo Blog de la Casa de l'Aigua

25 de juny del 2009

Les branques no deixen veure mossèn Sol

Les branques dels arbres a la plaça del Rastre no deixen veure el monument que Tortosa va dedicar a mossèn Manel Domingo Sol, mestre dels operaris diocesans. La primera pedra del monument, que va ser beneïda en una cerimònia religiosa, va col·locar-se l'any 1910, tot soterrant-se amb una ampolla de monedes de l'època, exemplars de la premsa local i una còpia de l'acta de la celebració. Una solemnitat que poc té a veure amb les condicions en què Tortosa té ara mateix aquest monument, ja que els arbres tapen la cara del religiós, mentre que la placa moderna que va col·locar-se l'any 1989 també està trencada. La ciutat va acordar erigir el monument després de la mort de mossèn Sol, al gener del 1909, just davant de l'antic col·legi dels Josepets. L'obra va ser encarregada a l'escultor Agustí Querol, que no va acabar-la perquè també va morir aquell mateix any, aviat farà un segle. Casán i Víctor Cerveto van ser els encarregats d'acabar l'escultura, que va ser inaugurada l'any 1912.

Dijous internacional: la desfilada dels tocinets i l'assassinat de periodistes a Filipines

Al nostre país, el porc és l'animal al·legòric de Sant Antoni, però a les Filipines el tocinet està relacionat amb la festivitat de Sant Joan. Si els catalans fem fogueres i fem esclatar els petards, la gent de Balayan i Batangas fan aquesta curiosa desfilada amb carrosses guarnides amb tocinets rostits i disfressats de diferents motius. Ho vam poder veure ahir, dia de Sant Joan, a l'espai No Comment de la cadena internacional Euronews. El nom original de la desfilada és la Parada ng Lechón, paraules que han perviscut en la llengua local des de l'època que les Filipines eren una colònia espanyola. La vespra de la festa, el poble tria la reina dels tocinets. I el dia de Sant Joan, després d'una missa en què es beneeixen els porcs i les persones que es diuen Joan, té lloc una desfilada en què participen una cinquantena de tocinets rostits. Les diferents entitats vesteixen els seus porcs amb disfresses curioses, i moltes vegades segons els temes de més actualitat. Així, a la desfilada d'ahir es van poder veure tocinos amb la mascareta que els humans han utilitzat en les últimes setmanes, a causa de l'expansió de la grip porcina. Però també hi ha tocinets amb ulleres de sol, impermeables, el manillar d'un ciclomotor o la disfressa d'El Zorro. El públic es torna boig amb el pas de la desfilada, i llancen aigua o cervesa als tocinets, que tampoc s'escapen de rebre algun pessic dels que volen degustar el cruixent rostit. De fet, per evitar els assalts als tocinos, algunes entitats cobreixen el rostit amb un filferro de punxes. Quan s'acaba la desfilada, els tocinets tornen als locals de les entitats, que continuen la festa amb menjar i beguda.



D'altra banda, i sense marxar de Filipines, comentar que durant el primer semestre del 2009 han mort cinc periodistes en aquest país asiàtic, molt possiblement per haver denunciat els casos de corrupció local. Els dos últims, en només una setmana, segons llegim a Comunicació 21. El periodista Antonio Castillo va ser tirotejat el passat 12 de juny per un home que va fugir en moto, a la ciutat de Uson. Abans de morir, tres hores després de l’atac, el periodista va poder donar la identificació del seu agressor a la policia. Tres dies abans, el locutor de ràdio Crispín Pérez, que treballava per a una emissora del govern a San José, també va morir pels trets que va rebre a la porta de casa seua. L'any passat també van morir cinc periodistes a Filipines, i des del 2001, un total de 59 professionals de la comunicació.


Més informació:
-El tocinet de Sant Antoni (Històries i tradicions de Tivenys)

El morenc Bruno Saltor fitxa pel València

El futbolista morenc Bruno Saltor, que havia sonat com a possible reforç per a la defensa del FC Barcelona, fitxarà avui mateix pel València CF. De fet, poc després de les deu del matí el jugador i el seu agent han arribat a la clínia Umivale per passar el reconeixement mèdic, segons llegim a la versió digital del diari Superdeporte. Saltor signarà avui el seu nou contracte, que l'unirà a la disciplina del València durant les tres properes temporades. L'exjugador de l'Almeria va interrompre les seues vacances per tancar de forma defintiva el seu traspàs al València, i després tornarà a marxar a la Catalunya Nord, fins que comence la pretemporada del club xe. El futbolista tenia un acord amb un altre club de la primera divisió, el Betis, però el descens de l'equip andalús va deixar Bruno Saltor lliure de qualsevol compromís. En un primer moment, el Barça va estar interessat en fitxar-lo per tenir un relleu de garanties a la banda dreta per a Dani Alves, però finalment el lateral morenc acabarà al València, després de pagar una indemnització de gairebé un milió d'euros a una de les empreses del president del Betis. Format a les catogeries inferiors del Flix i del Club Olímpic Móra d'Ebre, Bruno Saltor havia arribat a l'Almeria l'any 2006, després d'haver jugat al RC Espanyol B, al Gimnàstic de Tarragona i al Lleida). Saltor ha estat el jugador que més minuts ha disputat la temporada passada a l'Almeria, i ha estat titular en 33 dels 38 partits de la Lliga. D'altra banda, ha vist sis targetes grogues i només ha estat expulsat en una ocasió. Al marge del Barça i del València, un altre club que s'havia interessat pel seu fitxatge era l'Atlètic de Madrid.

El nou alcalde de Flix no vol més retards en l'inici de la descontaminació del pantà

El socialista Òscar Bosch diu que fomentaran l'obra pública, el turisme i l'arribada de noves empreses per superar la crisi

El nou alcalde de Flix, Òscar Bosch (PSC), va afirmar ahir que una de les seues prioritats serà accelerar l'inici de les obres de descontaminació del pantà, uns treballs que acumulen més d'un any de retard. Bosch va afegir-hi que el govern de l'Estat encara no els ha comunicat la data de la reunió que ha de fer-se a Flix sobre la neteja de l'embassament, i que l'empresa que s'encarregarà dels treballs no ha rebut instruccions concretes de començar les obres. Però en les últimes setmanes han arribat al polígon de Flix les tanques del recinte que ha d'aïllar els fangs tòxics, i l'alcalde confia que això siga un senyal de l'inici imminent dels treballs previs. De fet, Bosch va dir que si no hi ha més retards en les obres Flix tindrà un «coixí» per planificar el seu futur a mitjà termini.

En una de les últimes visites de l'exalcalde Pere Muñoz a Madrid, el govern de l'Estat es va comprometre a fer una reunió a Flix a finals de juny, per concretar els possibles canvis en el projecte i el nou calendari de les obres. «Tenim aquesta reunió pendent», va confirmar ahir Òscar Bosch, alcalde flixenc des de divendres. Bosch va remarcar que, encara que no s'hagin acabat de definir la totalitat de les captacions alternatives per afrontar possibles incidents durant la neteja del pantà, sí que podrien començar els treballs preliminars. «Encara cal preparar l'abocador del Racó de la Pubilla, i també s'han de fer les plantes de tractament dels residus», va dir l'alcalde, que va recordar que l'extracció dels fangs tòxics no començarà fins «15 o 16 mesos després» que s'hagin iniciat els diversos preparatius.

Bosch va detallar que Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), una de les empreses que s'encarregarà dels treballs, fa setmanes que està descarregant al polígon de Flix les plaques que formaran el mur d'aïllament dels residus, després de tenir els materials retinguts a la frontera francesa. Segons el projecte, el mur tindrà més d'un quilòmetre i aïllarà els llots tòxics perquè no tinguen contacte amb el riu. Dins d'aquest recinte es farà l'extracció i dragatge dels sediments, a través d'un sistema addicional flexible amb cortines de plàstic, per evitar que els materials es remoguen i se'n vagen aigües avall. Els residus rebran després un complex tractament, abans de traslladar-los amb una cinta transportadora que tindrà més de 6,5 quilòmetres, fins a l'abocador del Racó de la Pubilla. Però les obres per preparar aquest dipòsit de residus especials, de titularitat municipal però gestionat per Ercros, tampoc han començat. A més, Bosch també va dir que no hi ha notícies sobre la cinta transportadora, una solució que segons l'Estat presenta problemes de traçat i també de caràcter tècnic.

Dos milions d'euros en obres al carrer

Les obres de neteja de l'embassament de Flix podrien generar uns 200 llocs de treball en quatre anys, una xifra que serviria per compensar l'onada d'acomiadaments que pateix la població. «Ara la nostra principal preocupació, abans que la descontaminació, és saber com afrontarem la crisi a Ercros», va afirmar ahir el nou alcalde de Flix, Òscar Bosch, que va afegir-hi que prioritzaran l'obra pública. Així, va precisar que aquesta setmana comencen les obres que Flix finançarà amb el fons estatal d'inversió local, amb un pressupost global d'uns 700.000 euros. L'Ajuntament farà millores a l'escola bressol, a l'estadi municipal i al poliesportiu; emprendrà la millora d'alguns carrers de la Bassa de les Clotxes i del carrer Llevant, i ampliarà el cementiri. A més, hi haurà 500.000 euros més per restaurar el castell carlí, i la mateixa quantitat per millorar les naus del centre d'empreses. Divendres es podrien adjudicar les obres d'optimització de l'enllumenat públic, que tenen un pressupost de 400.000 euros.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 25-06-2009 Pàgina 10

Foto: Superignasi a 3cat24.cat

Bosch rebutja el cementiri nuclear: «No seria saludable haver de quedar-nos amb l'ATC per desesperació»

Al marge dels acomiadaments que puga haver-hi a la planta d'Ercros, l'alcalde de Flix va advertir del possible efecte piràmide, que podria afectar unes 400 famílies. Segons Òscar Bosch, els 34 acomiadaments a Inquide i l'expedient de regulació d'ocupació a Ercros han generat «por i molta angoixa». De fet, va valorar positivament l'aparició de la plataforma veïnal Volem Viure a Flix, «un bon complement del comitè d'empresa i del paper institucional que fa l'Ajuntament». Bosch va dir que demanarà reunir-se amb la consellera de Treball i amb el conseller d'Innovació i Empresa. L'alcalde va avançar que Flix apostarà pel viver d'empreses, pels terrenys de l'Incasol i per l'acceleració de l'arribada del gas. A més, Bosch va dir que fomentaran el turisme, la indústria de transformació agroalimentària, i l'arribada de noves empreses vinculades al sector de les energies renovables. L'alcalde va reiterar el rebuig de l'Ajuntament al cementiri de residus nuclears: «No seria saludable haver de quedar-nos amb l'ATC per desesperació; seria molt trist i lamentable.»

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 25-06-2009 Pàgina 10

Foto: Ajuntament de Flix

Campanya a l'Ametlla per desmantellar una antena de telefonia mòbil propera al CEIP Sant Jordi

Un grup de pares, mares i professors del CEIP Sant Jordi de l'Ametlla de Mar han començat una campanya de recollida de signatures per forçar el desmantellament d'una antena de telefonia mòbil. Segons va publicar Teveon, l'antena fa uns deu anys que està instal·lada a la zona, però l'ampliació del CEIP, ara fa dos anys, va fer que quedés just al costat del pati. Els pares alerten del perill que suposa que l'antena no estiga ben subjecta, i la direcció del CEIP no deixa sortir els alumnes al pati si fa vent. L'Ajuntament ha dit que va anul·lar el permís, però Telefónica assegura que té una autorització judicial per reprendre l'activitat.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 25-06-2009 Pàgina 10

Foto: Teveon.tv

El Baix Maestrat i el Montsià no rebran compensacions pel projecte Castor

El govern de l'Estat ha afirmat que no hi haurà cap compensació per als municipis del Baix Maestrat i del Montsià afectats per la construcció del projecte Castor. La declaració del govern estatal és la resposta a les preguntes parlamentàries que el diputat d'ICV, Joan Herrera, va fer fa més d'un any, sobre les afectacions del dipòsit submarí de gas i de la planta terrestre que s'ha de construir a Vinaròs, però molt a prop del límit amb el terme municipal d'Alcanar. En aquest sentit, Iniciativa de Castelló va emetre ahir un comunicat per lamentar que l'executiu haja tardat més d'un any a respondre les qüestions presentades per Herrera, tot «vulnerant el reglament del Congrés dels Diputats», ja que la seua obligació és fer-ho abans de 90 dies. A més de preguntar per les compensacions que rebrien els municipis del Baix Maestrat i del Montsià, «potencialment afectats per les instal·lacions», el diputat també reclamava que es reconsiderés el projecte, que es consultés l'opinió dels municipis veïns de Vinaròs, i que s'optés per una instal·lació alternativa, «més propera a les zones de consum del gas». Segons Iniciativa de Castelló, el govern estatal defensa «a ultrança» el projecte Castor, i al·lega que s'ha donat participació als pobles veïns, «cosa que no és certa». Els ecosocialistes diuen que el projecte «posa en perill» tota la comarca, i que cal continuar la batalla legal i ciutadana.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 25-06-2009 Pàgina 10

Foto: Lo carrer del riu

24 de juny del 2009

Dimecres història: el barri de Pescadors

L'actual carrer Pescadors és un dels últims vestigis de l'antic barri de Pescadors, un dels que va resultar més afectats pels bombardejos de la Guerra Civil amb la resta d'edificis de la façana fluvial. Es calcula que a Tortosa més de 1.000 habitatges van quedar destruïts, sobretot als carrers més propers als tres ponts sobre l'Ebre, que també van ser dinamitats*. Aquesta imatge del fons de Josep Salvany és del 1916 i ens mostra com era la façana de l'antiga capella de Sant Pere, ubicada al carrer del mateix nom. La capella pertanyia a la Societat de Pescadors de Tortosa i de Sant Carles de la Ràpita, i presidint la façana hi havia encastat el fragment d'un mascaró de proa, una talla de fusta que segons sembla procedia d'un naufragi. El mascaró representava el cap d'un lleó, animal al·legòric del patró dels pescadors. De fet, el lleó sosté a les urpes l'escut del primer Papa de Roma. Però la fotografia de Salvany també ens explica altres històries, com la de la xiqueta amb davantal que porta un cistell al cap, o la del xiquet amb roba d'aprenent que descansa un moment assegut a la cantonada, venint o tornant d'algun encàrrec. També ens crida l'atenció les pintades que hi ha a la paret: una diu "The Reina, el mejor remedio del mundo", mente que l'altre proclama "Maura Sí". Segons un anunci publicat a La Vanguardia del 6 de desembre de 1914, The Reina era un producte per combatre el tifus i les infeccions gàstriques, "el mejor remedio para las familias". A Tortosa també hi havia una altra d'aquestes pintades al carrer Canvis, a la façana de l'antic ajuntament (ho podem veure en una altra imatge del fons Salvany). Per la seua banda, la consigna "Maura Sí", que era una de les proclames dels seguidors d'Antonio Maura, també es veu pintada sobre la pedra del pont de l'Estat, a la plaça del Paiolet enfangada que Gerard Vergés va retratar l'any 1921.

(*)Després de la Guerra Civil, Tortosa va quedar completament en runes i s'ha dit que va ser la més castigada de Catalunya durant el conflicte del 1936 al 1939. El 21 de juny de 1940, ara tot just s'acaben de complir 69 anys, l’Ajuntament de Tortosa va acordar demanar la intervenció del govern de Franco, per poder reconstruir la ciutat. Al cap de dos anys va iniciar-se la reconstrucció, i entre els anys 1948 i 1954 va refer-se el barri de Pescadors, que va haver de fer lloc a la plaça d'Espanya, un espai porxat que recorda l'antiga plaça de les Cols (l'actual plaça de la Constitució). A la plaça d'Espanya va aixecar-se l'actual ajuntament, custodiat per altres edificis oficials, com eren la seu de la Telefónica i l'edifici de Correus i Telègrafs.

L'antiga Casa Wenetz de Tortosa serà la nova seu del col·legi d'arquitectes a les Terres de l'Ebre

La rehabilitació de l'edifici està vinculada a una requalificació urbanística pactada amb l'Ajuntament

A la façana encara hi ha el cartell que anuncia la venda de l'edifici, però l'antiga Casa Wenetz de Tortosa ja té comprador. La demarcació ebrenca del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC) i l'Ajuntament tortosí van revelar ahir els detalls del conveni que hauria de permetre la rehabilitació de l'edifici, que passarà a ser zona d'equipaments, a canvi d'una altra requalificació d'un solar que el col·legi té al barri del Temple. L'objectiu del COAC, que feia temps que perseguia poder traslladar la seua seu a algun edifici representatiu del nucli històric de Tortosa, és convocar un concurs de projectes i iniciar les obres el 2010.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va remarcar ahir que el conveni signat entre l'Ajuntament, el col·legi d'arquitectes i els actuals propietaris de la Casa Wenetz haurà de ser ratificat en el proper ple municipal. Bel, que va agrair «l'esforç» del COAC per emplaçar la nova seu al nucli històric, va destacar que la rehabilitació de la Casa Wenetz serà un element de dinamització «molt important» per al barri del Rastre. La tinent d'alcalde d'Urbanisme, Meritxell Roigé, va detallar que l'acord implicarà una requalificació com a zona d'equipaments de l'immoble, un edifici del segle XIX que pertanyia als Wenetz, una família de terratinents amb propietats al Delta i a l'interior del Baix Ebre. La casa és del 1864 i es troba en un solar de 233 metres quadrats de la plaça Mossèn Sol, al costat de l'antic col·legi de Sant Josep, amb una superfície construïda de 1.113 metres quadrats. Un cop feta la rehabilitació, que preveu la conservació de la façana, la Casa Wenetz tindrà uns 800 metres quadrats de sostre edificable.

Com a contrapartida, l'Ajuntament plantejarà una modificació puntual del pla d'ordenació urbana municipal (POUM) al barri del Temple, perquè el solar propietat del col·legi d'arquitectes –que l'Ajuntament utilitzava des de fa uns anys com a pàrquing en superfície– puga esdevenir un nou polígon d'actuació de 2.108 metres quadrats. Roigé va precisar que 450 metres quadrats seran per a habitatges (planta baixa més tres plantes), i que el COAC cedirà al consistori 472 metres quadrats per al sistema viari; 243 metres quadrats, per a equipaments, i 943 metres quadrats més, per a zones verdes. «Hem pensat que era bo mantenir la plaça que fins ara hi havia en aquesta zona del Temple, i per això assignarem un sostre edificable de 2.500 metres quadrats», va aclarir Bel.

D'altra banda, l'alcalde va recordar que el nou POUM definia erròniament el solar del Temple, que no havia de figurar com a terreny d'equipaments públics, sinó com a sòl d'equipaments privats.Quan la requalificació siga aprovada per l'Ajuntament tortosí i per la comissió territorial d'Urbanisme, l'operació també necessitarà l'aval de la junta de Catalunya del COAC, segons va precisar el president de la demarcació de l'Ebre, Joan Josep Curto. «Després, caldrà convocar un concurs per elegir el millor projecte, però esperem tenir-ho tot a punt abans de l'abril del 2010, que és quan es farà el canvi de junta», va afegir-hi. Actualment, el col·legi d'arquitectes està en lloguer en una planta de l'antiga Casa Bau, al centre de Tortosa. Amb el trasllat a la Casa Wenetz, els arquitectes assoliran la seua vella aspiració de mudar-se al nucli històric, i s'imposaran als diferents pretendents que ha tingut l'edifici. Així, en els últims anys hi ha hagut projectes per fer-hi un hotel, un edifici d'habitatges amb baixos comercials, o la seu del Col·legi d'Advocats de Tortosa, que just divendres inauguraran la nova seu al carrer Bisbe Aznar.

Publicat a www.elpunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-06-2009 Pàgina 9

El president del col·legi d'arquitectes a l'Ebre considera que la crisi de la construcció «ja ha tocat fons»

El president del COAC a les Terres de l'Ebre, Joan Josep Curto [a la dreta de la imatge], va assenyalar que l'actual moment de crisi econòmica ha permès que el col·legi d'arquitectes, tot i la baixada d'activitat, haja pogut comprar l'antiga Casa Wenetz. Curto, que també va destacar que l'Ajuntament construirà un pàrquing subterrani a la plaça Mossèn Sol, confia que la recuperació de la Casa Wenetz puga servir per fomentar la rehabilitació al nucli històric. Segons el president del COAC a l'Ebre, bona part de la recuperació en el sector de la construcció, més que per l'obra nova, implica fomentar la rehabilitació d'habitatges. «La remuntada després de la crisi es notarà més en la rehabilitació, i en llocs com Tortosa s'hauria de duplicar», va dir. Curto també va valorar que la crisi «ja ha tocat fons», ja que el col·legi d'arquitectes ha reduït en un 80% el nombre de visats de projectes que es feien fins ara a l'Ebre. Segons Curto, la xifra ara s'ha estabilitzat, gràcies a les obres menors i a les rehabilitacions. Per la seua banda, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, també va animar els propietaris del nucli antic a apostar per la reforma dels habitatges. En concret, Bel va recordar que l'Ajuntament ha obert una nova línia d'ajudes per als habitatges inclosos a l'àrea d'actuació del pla integral del nucli antic (Pincat), amb subvencions de fins a 15.000 euros. L'alcalde va detallar que, de la convocatòria del 2008, ja hi ha confirmats quatre ajuts, i que la resta s'han hagut de denegar perquè les sol·licituds eren per obres de fora de l'àrea d'actuació del projecte de la llei de barris, o bé perquè són de llicències d'obra del 2009, que ara s'hauran de tramitar amb la nova convocatòria.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-06-2009 Pàgina 9

Tortosa torna a posar en marxa l'activitat turística «Viu lo riu», que combina natura, cultura i gastronomia

El regidor de Turisme, Ricard Forés, va presentar ahir la nova temporada de l'activitat fluvial Viu lo riu, que organitza l'àrea de Turisme de l'Ajuntament de Tortosa amb el suport del Club de Rem i la col·laboració de l'empresa Hifetours. Forés va recordar que Viu lo riu és una activitat estiuenca que ha esdevingut fonamental en l'oferta turística del municipi, molt lligada a la natura i a la recuperació de la navegació tradicional per l'Ebre. A més, el regidor va recordar que l'activitat també inclou una visita cultural a la catedral de Tortosa, així com la promoció dels dolços típics i la gastronomia de la ciutat.

Viu lo riu tindrà lloc cada dissabte dels mesos de juliol i agost, i consisteix en una baixada remant en muleta, un tipus d'embarcació tradicional de l'Ebre, des de Bítem fins a Tortosa. El preu és de 21 euros per persona, i inclou el desplaçament en autobús fins a Bítem, la degustació dels típics pastissets tortosins amb mistela, la baixada en muleta amb un monitor i la visita a l'exposició permanent del tresor de la catedral. Les tres muletes disponibles permeten formar grups d'entre sis i vuit persones.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-06-2009 Pàgina 9

Reconeixement al projecte educatiu del CEIP de Batea, premi Baldiri i Reixach en la categoria d'escoles

El final de curs també ha portat una bona notícia al CEIP Mare de Déu del Portal de Batea. El centre ha guanyat un dels premis Baldiri i Reixach en la categoria d'escoles, que atorga la Fundació Lluís Carulla amb una dotació de 3.300 euros. El jurat va valorar que el CEIP de Batea és una escola «integradora i dinàmica, tant en llengua com en la cultura del país i de les Terres de l'Ebre». A més, va destacar la participació del centre en diversos projectes nacionals, estatals i europeus, tot remarcant-ne la celebració de les festes populars i les bones pràctiques acadèmiques. «Estem molt satisfets per aquest reconeixement, ja que és un premi que normalment no es dóna a les escoles en el primer any que aspiren al guardó», va valorar la directora del CEIP Mare de Déu del Portal, Maria del Mar Isern. La directora va recordar que l'any passat ja van obtenir un premi en l'apartat d'alumnes, amb el treball Roda de contes, que havien presentat els alumnes de P5. De fet, Isern va precisar que el premi de l'any passat, que consistia en un xec de 700 euros per comprar llibres en català per a la biblioteca, és el que va permetre que el CEIP Mare de Déu del Portal ja pogués aspirar enguany als premis en la categoria d'escoles.

El col·legi de Batea és un centre públic d'una línia que actualment té uns 135 alumnes i un cos docent format per 17 professionals. A més de 10 aules per als diferents nivells i també per a l'educació especial, el centre té una aula de pretecnologia, biblioteca, aula d'informàtica, aula d'educació física, aula de música, laboratori i una sala d'audiovisuals. A més, el CEIP Mare de Déu del Portal és un dels centres de primària que va implantar abans la sisena hora, tot i que Batea no siga un municipi de més de 10.000 habitants. En aquesta sisena hora, els alumnes fan diferents activitats, especialment les relacionades amb els projectes Comènius i Puntedu. De fet, Isern va detallar que el guardó als premis Baldiri i Reixach és un reconeixement al pla educatiu i el projecte lingüístic del centre. La directora va assenyalar que a més del Puntedu de biblioteca escolar i de l'aposta per les llengües estrangeres, el col·legi de Batea fa intercanvis amb tres escoles d'Eslovàquia, Portugal i Polònia. El projecte Comènius està dedicat a les tradicions i festes populars com la castanyada, Nadal, el carnaval, Pasqua i la diada de Sant Jordi.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 24-06-2009 Pàgina 3

Foto: Web del CEIP Mare de Déu del Portal de Batea

Disqus for Marfanta