28 de febrer del 2007

Més escoles per a Tortosa

El Departament d'Educació ens va sorprendre ahir amb el nou pla d'obres per als quatre anys a les Terres de l'Ebre, que preveu noves construccions a Tortosa, Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Deltebre, municipis en què el creixement de població és més important. D'una banda, m'ha sorprès positivament que ja s'estigui planificant a quatre anys vista -cosa que hauria de ser el normal en l'administració-, però també he de dir que no vull pensar (digueu-me malpensat...) que això siga un anunci propagandístic, per fer lluir els programes electorals d'alguns alcaldes.
En el cas de Tortosa, la Generalitat construirà el CEIP Sant Llàtzer i ampliarà el CEIP El Temple, però la sorpresa és el projecte d'un col·legi nou en terrenys propers a la Fira de Remolins, que substituirà l'actual centre. El nou CEIP de Remolins, que s'ha previst per d'aquí a uns tres anys, representarà la ubicació definitiva de l'Escola d'Adults a l'antic col·legi del barri. També al marge esquerre del nucli urbà, però a la zona del Temple, Educació ha projectat la construcció del tercer institut de secundària, amb l'objectiu que estiga a punt l'any 2011. Al marge dret de l'Ebre, Educació ha previst ampliar el nou CEIP Cinta Curto de Ferreries, i reformar l'actual CEIP Ferreries, tenint en compte el creixement urbanístic que es preveu a la zona de la Farinera i a l'horta de Sant Vicent.

Els veïns alerten que Tortosa ara vol tirar endavant el pla Portal Ciutat Sud

Els afectats recorden que l'Ajuntament havia aturat el planejament el 2004 perquè era «inviable»

Els veïns de l'horta de Sant Llàtzer afectats pels plans parcials Portal de Tortosa han manifestat el seu desacord amb la decisió del govern municipal de tirar endavant el planejament urbanístic previst en aquest sector. Segons una carta difosa pels veïns, l'Ajuntament té previst rebutjar ara les seues al·legacions al pla Portal Ciutat Sud, i hauria incorporat al nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM) un planejament parcial que l'any 2004 havia quedat aturat perquè era «inviable». Els afectats recorden que tenien el compromís de l'alcalde, però sobretot que el nou pla parcial implicarà l'enderrocament d'una desena d'habitatges.

Els plans parcials de les zones nord i centre del sector Portal de Tortosa, amb més de 150.000 metres quadrats, van ser aprovats fa uns dos anys per la comissió territorial d'Urbanisme. L'objectiu de la nova ordenació és facilitar la implantació de la indústria aparador a l'esquerra de l'autovia Tortosa-l'Aldea, ja que fins ara les llicències s'han atorgat de manera excepcional, apel·lant a l'interès general. De fet, aquesta circumstància retardava la instal·lació d'alguns negocis, i és per això que l'Ajuntament va accelerar els tràmits per incorporar els plans parcials del sector Portal de Tortosa al nou POUM. En canvi, el pla parcial Sud, amb 55.000 metres quadrats més, va quedar pendent per la falta d'acord amb els propietaris. De fet, hi havia un grup de 20 famílies molt afectades pels plans parcials, amb el seu únic habitatge en aquesta antiga zona d'horta.
Per alguna d'aquestes famílies, l'execució dels plans parcials representa l'enderrocament de les seues cases, una desena d'habitatges de primera residència que, segons denuncien, han rebut una valoració a la baixa, d'entre 48.000 i 50.000 euros per cases de fins a 600 metres quadrats. «Per sort, i coincidint amb les eleccions municipals de l'any 2003, l'alcalde de Tortosa es va comprometre a mantenir les preexistències i també a encarregar un estudi de viabilitat», detalla la carta enviada pels veïns afectats. «L'estudi, amb valoracions molt baixes de les cases i preexistències, va concloure que el planejament era inviable», hi afegeix. Així, els veïns afirmen que el regidor d'Urbanisme, José Martín, els va comunicar l'any 2004 que el pla parcial Sud quedava aturat. Els veïns defensen que cal fer compatible la coexistència dels habitatges i la indústria aparador, i reclamen que el pla no incorpori la construcció d'un vial de servei entre el canal de l'Esquerra i l'autovia de l'Aldea.

>
Tramitació reiniciada i al·legacions

Els veïns alerten que la junta de govern va decidir el juliol del 2006, amb «total nocturnitat», reiniciar els tràmits del pla Portal Ciutat Sud. Segons diuen, el text del pla parcial és el mateix que va presentar-se el 2002, i que va quedar aturat dos anys més tard perquè era inviable. Els afectats van presentar les seues al·legacions, però ara han sabut que l'Ajuntament té previst fer l'aprovació provisional del pla. De fet, lamenten que el diàleg i les reunions per trobar solucions no hagin servit per res, mentre s'han construït tres naus industrials i ja n'hi ha una en funcionament. Per la seua banda, fonts de l'Ajuntament van advertir que les al·legacions encara no han estat denegades, i van recordar que si el pla s'aprova és perquè la majoria dels propietaris estan d'acord amb els nous paràmetres urbanístics.

El Punt (28-Febrer-2007)

Foto: www.elpunt.com

Un grup de veïns crea una plataforma contra el nou pla urbà de Tivissa i el futur camp de golf

Un grup de veïns va anunciar ahir que ha constituït la Plataforma per a la Protecció de l'Entorn Natural de Tivissa, i que ja han legalitzat i inscrit l'entitat al registre d'associacions del Departament de Justícia. La plataforma veïnal va crear-se després de la publicació al Butlletí Oficial de la Província de l'inici del procés de formulació del pla d'ordenació urbana municipal (POUM) de Tivissa, el juliol passat. Segons el comunicat, la plataforma ha reclamat insistentment informació sobre els efectes i l'abast del nou planejament, i davant del silenci de l'Ajuntament van presentar un nou escrit per sol·licitar una entrevista amb l'alcalde, Jordi Jardí. «La resposta ha estat la notícia apareguda fa poc a la premsa, que confirma que el projecte existeix i que l'Ajuntament de Tivissa segueix vulnerant els drets dels seus conciutadans», conclou la nota.
La plataforma es pregunta pels «obscurs interessos» que porten el consistori a «negar tota la informació» als veïns afectats pel nou POUM. Segons el col·lectiu, Jardí ha intentat convèncer alguns propietaris perquè venguin els seus terrenys a la promotora que vol construir un camp de golf amb un complex hoteler i 570 habitatges associats. «Lamentem que l'Ajuntament opti per un trencament radical, projectant un camp de golf i habitatges de luxe, en línia amb els altres projectes faraònics del consistori, com la presó o el cementiri de residus nuclears», afegeix la plataforma. Segons el comunicat, «la gran majoria dels propietaris afectats» estan en contra del POUM de Tivissa, i per tant la plataforma s'oposarà «a totes i cadascuna de les fases del projecte» i es reserva el dret a iniciar accions legals per la denegació d'informació sobre el projecte.

El Punt (28-Febrer-2007)

Tortosa ha format 990 persones amb cursos i tallers d'ocupació

Un total de 990 persones han millorat la seua qualificació professional, han après un ofici i en alguns casos han obtingut feina a través del centre de formació ocupacional de l'Ajuntament de Tortosa, que durant l'any 2006 va impartir fins a 30 cursos i programes de formació i inserció laboral. El centre va difondre ahir el resum d'accions formatives que van dur-se a terme l'any passat, amb el suport de diferents departaments de la Generalitat, i amb l'objectiu d'afavorir la formació especialitzada a diferents col·lectius, i especialment a persones en atur. Els cursos amb més inscrits van ser els 16 monogràfics de cuina (217), el d'administratiu polivalent (70), l'escola taller El Cos de Guàrdia (51) i els tallers de cuina i construcció (18).

El Punt (28-Febrer-2007)

27 de febrer del 2007

La policia investiga unes cartes anònimes que amenacen de mort l'alcalde de Tivissa i el seu fill

Alguns escrits recorden el cas de Fago, i altres acusen Jardí de ser «dictador»

L'alcalde de Tivissa, Jordi Jardí (CiU), va denunciar ahir que les últimes setmanes ha rebut una sèrie de cartes anònimes en què l'amenacen de mort tant a ell com al seu fill, que té vuit anys. Totes les cartes eren enviades a l'adreça de l'Ajuntament, amb el segell de les oficines de correus de Móra la Nova i Vandellòs, i algunes anaven dirigides als regidors del govern municipal. Amb tot, en totes les cartes es podien llegir missatges que amenaçaven de mort Jardí i també el fill de l'alcalde de Tivissa.

Jordi Jardí va explicar que la primera carta va arribar a l'Ajuntament de Tivissa el 8 de febrer, i que només hi ha una de les cartes que no està segellada en cap oficina de correus. Segons l'alcalde de Tivissa, ja ha donat a conèixer els fets al delegat de la Generalitat de les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, i al subdelegat del govern de l'Estat a Tarragona, Joan Maria Abelló. «Els Mossos d'Esquadra ja han obert una investigació per intentar esbrinar la procedència dels anònims, i també hem presentat una denúncia al jutjat de Falset», van confirmar Jardí i el president de CiU a l'Ebre, Xavier Pallarès. Així, Jardí va detallar el contingut de les nou cartes rebudes fins ara. En algunes cartes, els autors havien inclòs còpies de diferents articles sobre el cas de l'assassinat de l'alcalde de Fago, amb el missatge «Lo pròxim, tu!». L'altre model de carta es basava en una fotografia de Jardí, extreta del web municipal, en què els autors dels anònims havien escrit el lema: Mort al dictador!

Però la carta que va fer que Jardí es decidís a denunciar la situació és la que ja dirigia les amenaces de mort al seu fill, de només vuit anys. «Les amenaces a un càrrec polític són rebutjables i es poden assumir, però no són acceptables quan van dirigides a un menor que potser ni sap que el seu pare és l'alcalde», va dir Jardí. En aquest sentit, l'alcalde tivissenc va manifestar el seu «rebuig» i «repugnància» pel contingut del tercer model de carta. L'anònim incorpora una fotografia del fill de Jardí, i un missatge en què s'afirma que cal «eliminar-lo» quan encara és petit, «perquè quan sigui gran no es torne un feixista com lo fill de puta de son pare». Jardí, que va explicar que la imatge del seu fill no és actual sinó que almenys és de fa uns dos anys, va afirmar que encara no han pogut esbrinar quina és la font original d'aquesta fotografia. «Mai ens havíem trobat en aquesta situació, ni jo ni cap membre de la meua família», va lamentar l'alcalde de Tivissa. «Només puc dir que estic convençut que la defensa de qualsevol idea política no es pot fer mai per aquest camí», va remarcar Jardí, que va argumentar que les cartes anònimes tenen una clara intencionalitat política, i que estan escrites per algú de Tivissa.

> Un clima polític força enrarit

«Estic segur que el responsable d'aquestes cartes anònimes és alguna persona de Tivissa, i que l'encertaria si digués una dotzena de noms», va afirmar l'alcalde Jordi Jardí. «A més, si em diu que sóc un dictador, només puc ser-ho dins del meu terme municipal», va insistir. L'alcalde va dir que no volia acusar ningú per evitar que algun dels seus contrincants polítics puga convertir-se en un «màrtir». Amb tot, Jardí va destacar la «baixesa moral i personal» de l'autor de les cartes anònimes. «És evident que la situació té connotacions polítiques, però estem segurs que tot això no pot venir de cap partit, sinó d'algun militant brètol i imbècil», va concloure el diputat ebrenc de CiU, Francesc Sancho. Siga com siga, la realitat és que el clima polític a Tivissa està força enrarit des de l'accés de CiU a l'alcaldia, que va deixar a l'oposició l'exalcalde Fermí Pallisé (ICV-PM). Després, el poble ha estat el focus de diferents polèmiques, com el macroabocador, l'oferiment perquè s'hi instal·lés la nova presó de Tarragona i, més recentment, el model de creixement urbanístic.

El Punt (27-Febrer-2007)

Sabaté (PSC) convida els tortosins a fer un programa electoral amb quatre eixos

L'actual alcalde i cap de llista del PSC a Tortosa, Joan Sabaté, va donar a conèixer ahir les línies mestres del seu programa electoral, que estarà basat en quatre grans eixos: la promoció econòmica, el civisme, l'urbanisme i el medi ambient, i els serveis socials. «Des del 1999 hem treballat a partir del nostre model de ciutat, però Tortosa està creixent i cal anar renovant el model, aplicant-li nous impulsos», va remarcar Sabaté per justificar la participació directa dels militants del PSC i de la resta de ciutadans en la concreció del nou programa electoral. Segons Sabaté, l'objectiu és aconseguir una participació «més directa» dels ciutadans en la política local. El candidat del PSC va afirmar que Tortosa necessita polítiques actives de creació de riquesa, així com polítiques de civisme i de convivència, que ajudin a «integrar en positiu» els veïns autòctons i els nouvinguts. A més, Sabaté va remarcar que el model de creixement de Tortosa i els seus pobles ha d'estar entroncat amb un model de desenvolupament sostenible del territori. Finalment, Sabaté va apostar per dissenyar una ciutat per a les persones, en què els tortosins tinguin la major qualitat possible en àmbits com la cultura, l'educació, l'acció social, l'esport i la sanitat. La primera oportunitat que tenen els ciutadans per participar en la redacció del programa del PSC serà avui, a partir de les vuit del vespre, a la seu del partit.

El Punt (27-Febrer-2007)

Sabaté i CiU tornen a enfrontar-se pel projecte del nou hospital de Tortosa

El projecte del nou hospital de Tortosa va tornar a enfrontar ahir el diputat ebrenc de CiU, Francesc Sancho, i el portaveu convergent a l'Ajuntament, Ferran Bel, amb l'alcalde de la ciutat, Joan Sabaté (PSC). Sancho va fer pública la resposta de la consellera de Salut, Marina Geli, a una pregunta parlamentària sobre la redacció del pla funcional del nou hospital. Segons Sancho, la resposta parlamentària contradiu les declaracions que Geli va fer divendres a Tortosa, ja que afirma que l'Ajuntament ha designat uns terrenys de 41.072 metres quadrats al pla parcial de la Farinera, «si bé encara no consta un oferiment formalment documentat». La resposta a la mesa del Parlament també detalla que la superfície necessària per fer l'hospital serà d'uns 50.000 metres quadrats, i que la previsió de la zona d'aparcaments és d'uns 7.000 metres quadrats. «Aquest ha de ser un equipament clau per a Tortosa i les Terres de l'Ebre, i tenim l'obligació de fer bé les coses, al marge de la seua utilització electoral», va remarcar Bel. Però l'alcalde va contestar que CiU està prenent una posició «reincident i obsessiva» sobre el nou hospital. Sabaté va recordar que no és el mateix la superfície dels terrenys que el sostre construït. De fet, l'alcalde va recordar que tant l'hospital com l'aparcament tindran diverses plantes, de manera que l'equipament ocuparà «la meitat de la superfície disponible».

El Punt (27-Febrer-2007)

Foto: Ajuntament de Tortosa

Per saber més:
-El nou hospital de Tortosa (El Punt)
-Nou hospital de Tortosa (Ebrediputats)


26 de febrer del 2007

Torna la deixadesa a les rajoles de la plaça Alfons XII de Tortosa

Ja fa més de dues setmanes que hi ha aquesta rajola trencada a la cèntrica plaça d'Alfons XII de Tortosa. És evident que si no l'han reparat és perquè ningú de l'Ajuntament no l'ha degut veure. Durant un temps, fa uns mesos, el consistori feia un seguiment intensiu de l'estat de les rajoles, i fins i tot va acostumar-se a posar-hi tanques grogues quan no podia reparar-les d'un dia per a l'altre. Això era positiu, però s'ha tornat a la deixadesa anterior... Ens podran dir que la rajola no s'ha reparat perquè no es troba al centre de la plaça i no es veu gaire, però la realitat és que aquesta peça trencada està prop d'una zona de pas, la sortida per a vianants del pàrquing subterrani. Des de la feina la puc veure cada dia, i quan surto de treballar, també... Però els que l'han de veure i ordenar que la rajola siga reparada arriben cada dia a l'Ajuntament en cotxe, estacionen a la zona blava amb la seua targeta exclusiva i no han d'anar-hi al pàrquing de la plaça Alfons XII per a res...

No trobo bé l'eliminació de les baranes de la pujada del pont de Tortosa

No estic gens d'acord amb l'eliminació de les baranes de la rampa d'accés al pont vell de Tortosa, que s'ha consumat aquest cap de setmana. La barana, a més de ser una mesura de seguretat per als vianants, ja que separava la carretera i les voreres, també evitava que la gent tingués la temptació de travessar el carrer de forma indeguda (on hi ha un canvi de rasant que fa que els conductors no tinguin prou visibilitat). Carreteres hauria pogut instal·lar unes baranes més modernes i urbanes, que també són necessàries perquè el pont de l'Estat té una rampa d'accés molt pronunciada, i hi havia molta gent gran que utilitzava les baranes per agafar-se, descansar i guanyar estabilitat. Davant del bar Ribera, a l'avinguda de la Generalitat, s'han instal·lat unes baranes metàl·liques que han quedat prou bé, i que estan justificades pel desnivell. No s'hauria pogut fer el mateix al pont? A la banda de dins Tortosa, també van eliminar-se les tanques de seguretat, i finalment només van deixar una barra cilíndrica al revolt de la pujada. Si us fixeu una mica, veureu que ja hi ha hagut un primer xoc d'algun cotxe contra la barra...

Un acte blocaire a Flix?

La xerrada sobre la blocosfera de les Terres de l'Ebre que vam celebrar ahir a la tarda a la fira literària de Jesús va anar tan bé, que alguns ja estem pensant en la necessitat d'organitzar una altra trobada. Ho llegim aquest dematí al bloc de Rodamon, De Roquetes vinc..., i en acabar la xerrada també ho vam estar comentant en Daniel Gil, Carme Pla i jo mateix. Cal fer un altre trobada blocaire, amb un taller inclòs (ahir va haver-hi gent del públic, escriptors, que van mostrar molt d'interès per aquest nou fenomen auto-editorial, que els permet publicar els seus escrits i establir una relació directa amb els lectors). Però la nova trobada blocaire també hauria de continuar la nostra descentralització i territorialitat, i estaria bé organitzar alguna cosa fora d'Amposta o Tortosa, que són els nuclis principals en la creació de blocs. El tercer nucli emergent és el de Flix, com hem comentat en alguna ocasió. Fins i tot l'alcalde, Pere Muñoz, té un dels blocs (de) polítics més actius ara mateix, i al web municipal hi ha una secció en què hi ha un directori amb tots els blocs de la població. L'Ajuntament de Flix és el primer que ha fet això, i es mereix el reconeixement de tots els blocaires de l'Ebre.

25 de febrer del 2007

L'alcaldable ampostina Marta Cid (ERC) no tindrà bloc, però sí un web propi

Fonts d'ERC a Amposta ens expliquen que la candidata Marta Cid no tindrà un bloc, com és d'esperar amb la majoria dels caps de llista importants a les eleccions municipals del 27 de maig. Amb tot, l'ampostina sí que tindrà un web propi, en què es podran trobar totes les seues propostes de govern i també alguns escrits i reflexions personals. Els republicans consideren que un bloc és massa costós de mantenir actualitzat, i que no val la pena incorporar-se a la blocosfera si no ha de ser la mateixa Marta Cid la que escrigui les entrades. Aquesta circumstància m'ha fet pensar en la figura dels negres blocaires, aquells caps de gabinet, caps de premsa i gent de partit que s'encarrega del manteniment dels blocs polítics... Com a mínim, Cid i el seu equip tenen l'honestedat suficient per admetre que prefereixen no haver d'escriure-li el bloc. D'altra banda, sembla que l'encarregat de dissenyar el web de Marta Cid serà el nostre company blocaire Jesús Ferré, que també ha redactat el programa electoral d'Esquerra en noves tecnologies. En aquest àmbit es vol facilitar la incorporació de les empreses a les noves tecnologies, acostar el sector del comerç a internet de segona generació, i promoure també l'ús del programari lliure.

El monument de la Plataforma en Defensa de l'Ebre i l'escultura "Amposta avança"

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va començar ahir els treballs previs per a la construcció del monument en homenatge a la gent del territori que va mobilitzar-se en contra el transvasament previst al Plan Hidrológico Nacional (PHN). Com alguns ja sabreu, el monument es farà a la rotonda Terres de l'Ebre de la C-12, que dóna accés al pont del Mil·lenari, i serà una realitat les properes setmanes. Amb la PDE han col·laborat nombroses institucions, organismes privats i persones a títol individual, que el moviment social farà públics més endavant. Segons el portaveu Manolo Tomàs, ahir van tenir els primers permisos i ja van poder fer aquest primer acte: plantar els pals que suportaran el cartell de l'obra.
Amb poques setmanes diferència, Amposta i la conurbació Tortosa-Roquetes tindran dos monuments nous a l'entrada dels respectius nuclis urbans, i els dos als accessos de la C-12 (eix de l'Ebre). La capital del Montsià ja té l'escultura magnífica de Niebla, titulada Amposta avança, com si servís per commemorar el mandat de Joan Maria Roig a la manera de l'antiga Roma. Un bon alcalde per a Amposta, diran alguns; mentre alguns també recordaran que Roig va ser un dels polítics locals que van intentar esclafar el moviment social, perquè el transvasament pactat per PP i CiU pogués tirar endavant. Serviran aquests monuments per fer memòria històrica, a l'hora de pactar després de les eleccions?

Parlem sobre la blocosfera a Jesús i presento el bloc "La Clau Carranza"

Aquesta tarda, a partir de les cinc, un grup de blocaires de les Terres de l'Ebre tenim previst participar a l'EMD de Jesús en una xerrada sobre la blocosfera del nostre territori, en el marc de la Fira Literària Joan Cid i Mulet que el nostre company Emigdi Subirats ha organitzat coincidint amb la Fira de l'Oli de les Terres de l'Ebre. Finalment, gràcies a les gestions de la responsable de Cultura, Dolors Queralt, la sala polivalent de l'EMD de Jesús sí que tindrà connexió a internet, i per tant podrem ensenyar els nostres blocs amb total normalitat. De moment, els que hem confirmat la nostra assistència com a ponents són Carme Pla, Daniel Gil, Rodamon, els jesusencs de Som los que som, Meritxell Roigé i jo mateix. Per cert, durant la xerrada aprofitaré per presentar el meu nou bloc, La Clau Carranza, aprofitant que ens trobarem en una fira literària i també per contribuir a la gran febrada que es preveu per la publicació de la nova novel·la d'Andreu Carranza i Esteban Martín, La Clau Gaudí.

24 de febrer del 2007

Flix recorda la seua nit més llarga amb la recuperació d'un dels refugis antiaeris

L'Ajuntament espera museïtzar l'espai i fomentar la memòria històrica amb un pla que s'executarà a través del Comebe

El refugi antiaeri del carrer Sant Josep, que l'Ajuntament de Flix ha recuperat amb el suport de la direcció general de la Memòria Democràtica, va obrir ahir les portes, amb motiu dels actes per commemorar el setantè aniversari del primer bombardeig de la població. La nit del 23 de febrer de 1937, entre les deu de la nit i les dues de la matinada, l'aviació italiana va castigar durament aquesta vila de l'Ebre, que era objectiu militar perquè l'exèrcit de Franco tenia indicis que a la factoria electroquímica de Flix es fabricaven explosius per al govern de la república. Les bombes llançades pels avions, que van agafar Flix per sorpresa i sense defensa antiaèria, van matar vuit persones. Després, les dones, els nens i la gent gran van ajudar a construir i mantenir els refugis.

El flixenc Joan Descàrrega tenia nou anys quan l'aviació franquista va bombardejar per primer cop la població. Era una nit de febrer, amb una lluna plena que il·luminava tot el cel. «Recordo que només eren tres o quatre avions, que es veien perfectament al cel, i que anaven i tornaven de Saragossa, sense deixar de tirar-nos bombes», va rememorar aquell xiquet que ahir ja era un home gran. Dins del refugi del carrer Sant Josep, que durant aquells anys es va conèixer com el refugi de Casa Porra, Descàrrega va evocar aquella primera nit sota les bombes, en què ell i la seua família van amagar-se a les zones d'horta de les vores de l'Ebre. «La gent va refugiar-se com bé podia, als masos i al túnel de la presa», va explicar abans de remarcar que les bombes «van arrasar» l'hospital provisional que s'havia instal·lat a Flix per atendre els ferits del front d'Aragó. «Per sort, aquella nit només hi havia una persona», va assenyalar.

El bombardeig de Flix va ser, molt possiblement, un dels primers atacs aeris sobre la població indefensa de la Guerra Civil, com a mínim a Catalunya. El veí Cisco Montagut també era un xiquet, amb només set anys, quan aquella nit van sentir l'arribada dels avions i el seu pare va preguntar a un soldat quin seria l'abast de l'atac. «El soldat va respondre que només serien quatre esquitxades, però el pare ens va agafar als quatre germans i vam amagar-nos dins d'un forat que hi havia al carrer», va recordar. Segons Montagut, després van refugiar-se, com molts altres flixencs, en una cova que hi ha prop del cementiri. «Hi havia molta gent amb llençols, i com que hi havia tanta lluna, podíem veure els avions», va dir. «Després, no he tornat a anar-hi mai més, a la cova aquella», hi va afegir. Montagut va detallar que l'endemà al migdia va haver-hi un altre bombardeig, però que ell i la seua família ja havien fugit al mas, on van passar gairebé tota la guerra. Amb tot, ahir encara recordava el racó del refugi del carrer Sant Josep en què ell havia passat alguna nit, i l'assenyalava als fotògrafs, com si haguessin de captar la imatge perduda d'un xiquet embolcallat en una manta. De fet, la història del primer atac aeri sobre Flix també s'havia perdut fins que l'historiador local Francesc Ramon Visa va publicar un article al número de febrer del 1992 de la revista La Veu de Flix. Visa va posar noms a les víctimes mortals: Josep B. Arbolí, Batiste Mur, Pere-Pau Bagés, Antonio Ortiga, Salvador Biarnés i el matrimoni Santamaria-Santaliestra. Només hi ha una sola persona sense identificar.

> Els refugis flixencs

El projecte de recuperació del refugi antiaeri del carrer Sant Josep, que té una altra sortida pel carrer Castell, ha tingut en compte l'excavació arqueològica, la rehabilitació de la galeria i la creació d'un centre d'interpretació, així com la tramitació de la documentació per declarar-los bé cultural d'interès local. Durant l'excavació, s'han trobat diferents objectes personals, i que la gent devia utilitzar com a amulets, potser perquè els donessin la sort necessària per sobreviure als bombardejos. És el cas d'un recordatori de les noces d'Alfons XIII, d'una moneda de 1870, d'una altra moneda molt gastada i d'una bala txeca del 1937. També s'han trobat fragments de metralla i un anell molt menut, amb una floreta decorativa, que devia perdre alguna xiqueta.

De fet, van ser les dones, els xiquets i la gent gran els que van assumir la construcció i el manteniment dels refugis que van construir-se a Flix, amb l'ajut dels tècnics de la companyia Riegos y Saltos del Ebro, que l'any anterior havien començat a construir la presa. Segons va escriure Francesc Ramon Visa a l'article Víctimes del bombardeig del 23 de febrer del 1937, a Flix van fer una xarxa de refugis en previsió de nous atacs. Al recinte de la fàbrica electroquímica n'hi havia dos, però dins de la població hi havia el refugi Cova Fumada (carrers Castell-Molí), el refugi Casa Porra (carrers Castell-Sant Josep), el refugi Obrera (carrer Escoles-local Obrera), el refugi Boladares (carrer de la Barca-Era Nova) i el refugi La Plaça (plaça d'Espanya-Costa Graner). Flix va patir més bombardejos durant tota la guerra, sobretot durant la Batalla de l'Ebre.

> Enregistrar la memòria

La directora general de la Memòria Democràtica, Maria Jesús Bono, va presidir ahir al matí la primera part dels actes organitzats per l'Ajuntament de Flix. «És important que els diferents territoris també recuperin els espais de la memòria, ja que també aporten uns valors culturals a la història del nostre país», va afirmar Bono. La directora general de Memòria Democràtica, que va detallar que l'objectiu del govern és aprovar la nova llei abans de l'estiu, també va poder parlar amb els dos veïns de Flix que encara recordaven els primer bombardeig. Així, va destacar la importància d'enregistrar la memòria oral i de fer un reconeixement al patiment de la població civil. «Flix va patir més de 20 bombardejos, per inutilitzar la fàbrica electroquímica però també per atemorir la població civil», va remarcar Bono. De fet, l'alcalde de Flix, Pere Muñoz, va explicar que el 23 de febrer de 1937 es van assajar els bombardejos que uns dies més tard patiria Barcelona, tot i que hi ha indicis que potser van fer-ho per error, ja que es conserven plànols que situaven la fàbrica dins del poble. Segon Muñoz, l'Ajuntament redactarà un pla director amb tots els vestigis de la Guerra Civil. «Ja tenim catalogats vuit refugis, i amb el pla decidirem quins són els que podem recuperar», va concloure abans d'avançar que Flix aspirarà als nous ajuts de la Generalitat. El projecte tirarà endavant a través del Consorci del Memorial de la Batalla de l'Ebre (Comebe).

El Punt (24-Febrer-2007)

23 de febrer del 2007

ERC es marca l'alcaldia d'Amposta com a objectiu principal a l'Ebre, on vol superar els 100 regidors

El secretari d'organització de la federació d'ERC a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, va confirmar ahir que Amposta és la població del territori en què el partit té «aspiracions més fermes» per aconseguir l'alcaldia, mitjançant l'exconsellera Marta Cid. Segons Salvadó, els republicans també esperen tenir molts bons resultats a Tortosa, on ERC té previst fer un creixement «molt notable», però serà a la candidatura de Cid a Amposta on el partit posarà un èmfasi més important. De fet, Salvadó va detallar que ERC espera un creixement generalitzat amb motiu de les properes eleccions municipals, i que les previsions són deixar molt enrere els 65 regidors aconseguits en els comicis del 2003. «En realitat, la nostra previsió és que puguem tenir entre 96 i 122 regidors», va dir.
Salvadó va fer aquestes declaracions en el marc de la presentació del congrés regional que ERC farà demà a Gandesa. A més, el secretari d'organització d'ERC també va anunciar que l'actual alcalde independent de Benifallet, Jordi Monclús, encapçalarà la candidatura d'Esquerra a la seua població, i que l'alcalde de la Torre de l'Espanyol, Antoni Pujals, deixarà el PSC per aspirar a la reelecció amb els republicans. Salvadó va remarcar que poden haver-hi més sorpreses, sobretot a la Terra Alta, on ERC espera aconseguir dos consellers comarcals i ser decisiva en la formació del futur govern. De fet, altres fonts d'ERC van assenyalar que encara no han decidit si Joaquim Fontoba tornarà a ser el cap de llista a Gandesa. A més, Salvadó va destacar que l'altre objectiu és superar les 10 alcaldies, i que tenen moltes opcions a Deltebre, Roquetes, Benifallet, l'Aldea, la Galera, Godall, Amposta, Alcanar, Flix, Rasquera, Miravet i la Torre de l'Espanyol.
D'altra banda, el secretari d'organització hi va afegir que ERC té a l'Ebre uns 800 militants i simpatitzants registrats. Sobre les possibles aliances de govern, Salvadó va garantir que cada candidat podrà escollir lliurement, i va advertir que la lectura es farà «després de les eleccions, i municipi per municipi».

El Punt (23-Febrer-2007)

Per saber més:
-
ERC confirma els fitxatges dels alcaldes de Benifallet i la Torre de l’Espanyol (Les Municipals 2007 a l'Ebre)

Platigot inicia amb les jornades de l'oli d'oliva el calendari gastronòmic d'enguany a Tortosa

Els restaurants de Tortosa associats a Platigot començaran avui la quarta edició de les Jornades Gastronòmiques de l'Oli d'Oliva, que han organitzat amb motiu de la XII Fira de l'Oli de les Terres de l'Ebre que se celebra durant tot el cap de setmana a Jesús. De fet, les Jornades de l'Oli d'Oliva obren el calendari gastronòmic de Platigot, que agrupa els empresaris de la restauració de Tortosa. Així, a les cartes dels restaurants de l'associació es podran degustar menús com la llesca de pa amb abadejo, tomates rostides i oli d'oliva; la crema d'albergínia amb oli d'oliva verge, o els medallons de rap i patata al perfum d'oli de romer. La següent cita de Platigot seran les Jornades Gastronòmiques de l'Arròs, que des del febrer i fins al maig promocionaran l'arròs del Delta amb plats com la paella de peix, l'arròs negre o l'arròs a la cassola. Al març arribarà el torn de les II Jornades Gastronòmiques de l'Abadejo, que tornarà a incloure demostracions de la cuina del bacallà al mercat de Tortosa. La primera setmana de juny es faran les Jornades Gastronòmiques del Rostifaci, per promocionar el pebrot, l'albergínia, la tomata i la ceba escalivada. Completaran el calendari les Jornades de Cuina Cajun, les cinquenes jornades de la cuina del Renaixement, al juliol, i les del Recapte (novembre).

El Punt (23-Febrer-2007)

Els plans urbanístics i turístics de Tivissa faran doblar la població actual

El grup ecologista Gepec va emetre ahir un comunicat en què critica durament els diferents projectes urbanístics previstos per l'Ajuntament de Tivissa, però especialment el projecte per construir un camp de golf de 18 forats i un complex turístic amb un total de 570 habitatges. Segons la nota, els plans urbanístics faran que es dobli la població actual de tot el municipi de Tivissa, que segons el padró del 2006 és de 1.788 habitants. «Però no són poques les veus que s'han alçat ja en contra d'aquest pla municipal, no tan sols en l'aspecte veïnal sinó també en l'institucional i el polític», afirma el Gepec. Els ecologistes posen en dubte la viabilitat del camp de golf, que s'haurà de regar amb les aigües depurades d'una planta que encara no ha començat a construir-se. A més, el Gepec també adverteix que l'abastament d'aigua per beure per a les 570 cases projectades i les seues piscines requerirà la construcció de més pous i cisternes. «S'obre un procés de confrontació entre els veïns i l'Ajuntament, gens desitjable per a un municipi que ja ha resultat sacsejat per la construcció del macroabocador», conclou el comunicat, abans d'anunciar que el Gepec presentarà al·legacions als plans.

El Punt (23-Febrer-2007)

Flix inaugura la rehabilitació del refugi pel 70è aniversari del bombardeig aeri

La directora general de la Memòria Democràtica, Maria Jesús Bono, visitarà avui al migdia l'antic refugi antiaeri del carrer Sant Josep, que l'Ajuntament de Flix ha recuperat coincidint amb el setantè aniversari del bombardeig de la població. Ja a la tarda, el delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, i el professor d'Història Contemporània de la URV, el flixenc Josep Sánchez Cervelló, també inauguraran una exposició fotogràfica sobre els bombardejos que va patir Flix en la Guerra Civil, i que quedarà instal·lada al centre d'interpretació Ca Don Ventura. El 23 de febrer de 1937 va produir-se el primer bombardeig a Flix, un dels primers atacs aeris sobre la població civil de la història. L'atac de l'aviació italiana de l'exèrcit de Franco va començar a les deu de la nit i va provocar vuit morts. Pels veïns va ser una nit infernal, perquè a Flix no hi havia cap defensa antiaèria, i la gent va haver d'amagar-se als túnels de la presa que ja s'estava començant a construir i als del ferrocarril, així com per les vores de l'Ebre i en unes coves dels afores. En realitat, l'objectiu era la fàbrica electroquímica, ja que els franquistes sospitaven que les dones de Flix fabricaven explosius per al govern de la república. Per fer-ho, van utilitzar un mapa elaborat per un nazi que havia estat tècnic a la planta. Les bombes, però, no van afectar aquesta part de la fàbrica, camuflada on avui hi ha la reserva de Sebes.

El Punt (23-Febrer-2007)

Per saber més i foto:
-
1937: L'ALTRE 23-F (Bloc de Pere Muñoz)

22 de febrer del 2007

Malestar a la premsa per la nova política comunicativa de Salvadó

Al col·lectiu de periodistes de les Terres de l'Ebre hi ha avui un cert malestar per la nova política comunicativa del delegat de la Generalitat, Lluís Salvadó. Concretament, pel que va passar ahir, quan el gabinet de premsa de la Delegació va convocar uns quants periodistes perquè Salvadó volia fer-los unes declaracions exclusives, en què garantia el futur del campus de la URV i negava que el polígon de Camposines puga convertir-se en el futur cementiri nuclear. Menys en un cas, els periodistes van ser convocats a hores diferents, i alguns no sabien que Salvadó també havia de fer les declaracions als altres. El delegat podria haver convocat una roda de premsa i haver-se estalviat tots els problemes posteriors. De fet, el delegat ja hauria d'haver fet aquestes mateixes declaracions fa més d'una setmana. Però el dubte que tenim ara és que potser allò que volia estalviar-se la Delegació era les preguntes d'alguns periodistes incòmodes...

Les obres de l'Espai Sant Domènec eliminen els gronxadors del Rastre

Les obres que l'Ajuntament de Tortosa està enllestint aquests dies, per acabar l'adequació de l'antiga església de Sant Domènec, han eliminat la zona de gronxadors que hi havia a la part del darrera de l'edifici que dóna al carrer Providència. Aquest parc infantil era molt utilitzat pels xiquets, sobretot a les tardes, quan sortien de les classes del col·legi de la Mercè. De fet, era l'única zona de jocs que hi havia en aquesta zona del barri del Rastre, i una de les poques del nucli antic. Estaria bé que, un cop acabades les obres de la porta d'emergència del nou Espai Sant Domènec, es restituïssin els gronxadors que hi havia en aquest punt de la ciutat, o que s'habilités una zona de jocs a la propera plaça de Mossèn Sol. D'altra banda, també cal remarcar que no s'ha previst cap zona de gronxadors a la nova plaça dels Dolors, entre el Palau Abària i la nova biblioteca.

Només la tramitació dels parcs eòlics de la Terra Alta ha costat uns 3 milions

Les empreses que promouen la construcció de les centrals eòliques de la Terra Alta ja han destinat un mínim d'uns 3 milions d'euros per tramitar els projectes dels deu parcs que s'han d'instal·lar a la comarca. De fet, l'enginyera Beatriz Pérez-Portabella va explicar ahir que el cost mitjà de la tramitació d'un parc eòlic pot ser d'uns 286.000 euros. Pérez-Portabella va dir que, durant la tramitació del parc eòlic, cal contractar advocats, fer estudis de vents, projectes d'enginyeria, estudis geotècnics, informes d'estudi ambiental, seguiments de l'avifauna, sondejos arqueològics, estudis sobre l'impacte en les telecomunicacions i plans d'integració paisatgística. Amb tot, només en taxes que les promotores paguen a l'administració, els promotors han de destinar 30.000 euros per cada parc eòlic que es tramita. L'enginyera va participar en la jornada sobre energia eòlica al Col·legi de Periodistes de les Terres de l'Ebre, que la patronal Eoliccat va organitzar ahir a Tortosa. Per la seua banda, el president d'Eoliccat, Ramon Carbonell, va confirmar que la societat Aerta espera començar a l'estiu les obres dels parcs eòlics de la Terra Alta, que finalment podrien tenir uns 130 molins.

El Punt (22-Febrer-2007)

Medi Ambient presenta el pla estatal que restaurarà el meandre de Flix

El director general de l'Aigua del Ministeri de Medi Ambient, Jaime Palop, va presentar ahir a Saragossa les línies del pla estatal per a la restauració dels rius, que preveu invertir uns sis milions d'euros per recuperar mediambientalment el meandre de l'Ebre a Flix. Segons Palop, l'objectiu del programa és complir amb l'aplicació de la directiva marc de l'Aigua de la Unió Europea, que reclama la recuperació de les masses fluvials i els seus valors mediambientals abans del 2015. El pla estatal, que està inclòs en el programa Agua, ja ha iniciat o ha executat un conjunt de projectes a la conca de l'Ebre, amb un pressupost total de 15,4 milions. En el cas de Flix, el projecte inclou la reconstrucció del passeig de l'Ebre, així com unes obres per estabilitzar els marges fluvials i la construcció de dues basses als terrenys propers a la depuradora. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, que voldria acabar les obres durant l'any 2008, també té previst la revegetació i la replantació d'espècies autòctones. A més, també demoliran la pilastra del pont inacabat de la República, i obriran una part de l'illa situada aigües avall de la presa, per millorar la circulació del cabal en aquest tram.

El Punt (22-Febrer-2007)

Tortosa programa una festa per celebrar el final del programa Efecte Jove Intercultural

La regidora de Joventut de l'Ajuntament de Tortosa, Jana Muñoz, va presentar ahir la festa que servirà per posar el punt final a la primera edició del programa Efecte Intercultural Jove, que es farà el proper 3 de març a l'auditori Felip Pedrell. La festa inclourà la projecció dels sis vídeos que sis joves de Tortosa han realitzat conjuntament amb sis joves nouvinguts, amb l'objectiu d'explicar i donar a conèixer quins han estat els punts de trobada entre les diferents cultures. De fet, en el projecte hi han participat sis entitats de la ciutat, Obre't Ebre, Lo Golafre, Atzavara Jove, Creu Roja Joventut, els Voluntaris del Nadal Jove i l'Esplai Blanquerna. Per la seua banda, a l'Efecte Intercultural Jove també hi han participat joves immigrats que han arribat a Tortosa des de Moldàvia, l'Equador i el Marroc. Després de la projecció dels vídeos, que tenen una durada d'entre cinc i deu minuts, el públic assistent podrà votar i decidir quin és el treball guanyador. D'altra banda, també hi haurà una exposició del Consorci per a la Normalització Lingüística sobre les diferents cultures participants, un aperitiu i l'actuació dels grups Mamajuana i Las Arepas Latinas, una formació d'Ulldecona que es caracteritza per la seua música alegre i les seues lletres marcadament reivindicatives.
Segons Muñoz, la festa de cloenda de l'Efecte Intercultural Jove serà «l'acte estrella» de les diferents activitats que l'àrea de Joventut ha realitzat per fomentar la convivència i la interculturalitat, dins del pla local d'atenció a la diversitat de l'Ajuntament. «El que pretenem és que els joves creïn, i trobin els seus espais de trobada i connexió de cultures», va concloure la regidora.
El Punt (22-Febrer-2007)

El futur del campus de l'Ebre

El delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, va voler transmetre ahir un missatge de «tranquil·litat i optimisme» sobre el futur del campus de la URV a Tortosa, després que el conseller d'Universitats, Josep Huguet, no en garantís el finançament. En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies, Salvadó va refermar el compromís del govern perquè aquest equipament «estratègic» per al territori puga tirar endavant, i va deixar clar que les paraules d'Huguet han de situar-se en el marc de la «correcció política» davant dels rectors i representants de totes les universitats del país. Salvadó va recordar que la Generalitat està negociant amb totes les universitats el pla d'infraestructures universitàries del període 2007-2010, i va destacar que és possible que s'ampliï fins al 2012. El delegat va deixar clar que el que calia era arribar a aquesta negociació «amb els deures fets» per part del territori. «Ara tenim la ubicació del gust de la URV, els terrenys en via de requalificació i el projecte, avançat», va manifestar. Salvadó va afegir que el nou campus de Remolins serà defensat «fermament» per la URV, i va reiterar la «receptivitat» de la Generalitat per tirar-lo endavant. «El conseller no pot comprometre's abans de la negociació», va concloure Salvadó per justificar la gerra d'aigua freda al projecte.

El Punt (22-Febrer-2007)

21 de febrer del 2007

La Cabassera, una nova blocaire crítica amb el govern de Joan Sabaté

Una lectora m'avisa per correu electrònic que ha decidit amb "molta il·lusió i ganes" obrir el seu proper bloc a internet, sota la capçalera i el pseudònim de La Cabassera. En aquesta última novetat a l'ebresfera, que ja supera els 120 blocs, l'autora ens recorda la gran tradició que hi ha al poble dels Reguers de fer cabassos, com podem veure en aquesta foto. Però sobretot m'ha sorprès la sinceritat amb què La Cabassera afronta les seues crítiques a l'equip de govern de Joan Sabaté. La Cabassera critica la política de multes de l'àrea de Governació, denuncia la sensació d'inseguretat que té el comerç local i també qüestiona que s'estiguin fent obres abans de les eleccions municipals. Com sempre, La Marfanta li dóna la benvinguda a la blocosfera ebrenca. De fet, amb la proximitat de les eleccions és molt previsible que la blocosfera política de Tortosa i de les Terres de l'Ebre s'anime i també s'escalfe, i és lògic que també apareguin blocs com La Cabassera. Però també serà normal que apareguin blocs a favor de la gestió de Sabaté.

Descobrir les terres del Sénia

El nostre company, periodista i blocaire Oriol Gracià, que ara està treballant a la revista Descobrir Catalunya, ens informa que el número de març d'aquesta publicació sobre viatges estarà dedicat a les terres d'una banda i de l'altra del riu Sénia. Com sabreu, el breu curs del riu Sénia fa de límit administratiu entre el sud de Catalunya i el nord del País Valencià, però més enllà d'aquesta ratlla imaginària hi ha gent que viu a cavall de les dues ribes, amb una gran normalitat. Entre el massís del Port i la mar, el territori del Sénia és una unitat paisatgística, cultural i humana que queda lluny dels centres de poder de Barcelona i València, però que es resisteix a ser considerada perifèria i que reivindica el seu caràcter de pont i de cruïlla. En aquest monogràfic sobre les terres del Sénia es poden llegir articles d'Àngel Pitxi Alonso, Eva Queralt, Oriol Gracià, Antoni Aguilella, Jordi Calvet, Carme Ferré, Santi Valldepérez i Artur Gaya.

La bomba flixenca és 'La clau Gaudí', el nou llibre de l'escriptor Andreu Carranza

Més enllà de les notícies sobre la descontaminació del pantà, la veritable bomba flixenca és la propera publicació de La clau Gaudí, la nova novel·la que l'escriptor riberenc Andreu Carranza ha escrit a quatre mans amb el tortosí Esteban Martín. De fet, l'encarregat de posar noms i cognoms a la notícia literària ha estat el mateix alcalde de Flix, Pere Muñoz, a través del seu bloc. Els que vau participar a l'acte lúdic de l'Ebrebloc, el bloc&beers que vam fer a la cafeteria La Tertúlia, recordareu que vam estar comentant el tema, que en aquell moment no era més que un rumor, cada vegada amb més força... Carranza i Martín havien signat un contracte amb l'editorial Plaza & Janés, que s'havia compromès a editar-los una novel·la i convertir-la en l'èxit de la diada de Sant Jordi d'enguany, en la línia del que va aconseguir La Catedral del Mar l'any passat. Com confirma l'alcalde de Flix, la promoció que l'editorial està preparant ens indica que l'èxit podria fer-se realitat, ja que Plaza & Janés ha programat la sortida de la novel·la en català i castellà a la vegada, a més de la seua traducció a l'anglès, l'alemany, el polonès i fins i tot al coreà, abans de que surti al mercat el proper 30 de març. De fet, la llibreria Topbooks ja anuncia a internet la venda de La Clave Gaudí, al preu de 19,90 euros, quan l'obra encara ha de sortir. Com a amic, lector i superfan de l'Andreu, estic esperant que la novel·la surti a la venda, i que tant a Carranza com a Martín els proporcioni l'èxit que es mereixen...

La neteja del pantà de Flix s'encareix i podria costar més del doble del previst

La comissió de seguiment aprova el projecte definitiu per descontaminar l'embassament, que superarà els 180 milions

La comissió de seguiment per a la descontaminació del pantà de Flix va aprovar ahir el projecte definitiu per extreure les més de 300.000 tones de sediments tòxics que s'acumulen a l'embassament, fruit de l'activitat centenària de la planta d'Ercros. La neteja del pantà, que finalment es retardarà uns mesos i podria començar abans de final d'any, implicarà la construcció d'un mur per aïllar els residus, una planta per tractar els materials contaminants i una cinta mecànica per transportar-los fins a l'abocador del Racó de la Pubilla, on Ercros ja diposita els residus de la fosforita. Amb tot, el projecte definitiu ha incorporat algunes millores tècniques i podria acabar costant entre 180 i 200 milions d'euros, més del doble de la quantitat que havien previst inicialment.

El secretari general per al Territori i la Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient, Antonio Serrano, va ser l'encarregat de presidir ahir la comissió de seguiment en què es va aprovar el projecte definitiu per la descontaminació del pantà de Flix. Segons Serrano, el projecte està avalat pels bons resultats de la prova pilot que va realitzar-se fa uns mesos, per reproduir a petita escala l'extracció i el tractament dels residus tòxics i radioactius que s'acumulen a l'embassament. Així, Serrano va recordar que s'han tractat unes 300 tones de materials, i que a partir dels resultats s'ha completat el projecte definitiu per netejar el pantà de Flix, l'últim embassament que regula el cabal de l'Ebre abans de la desembocadura. L'alt càrrec del Ministeri de Medi Ambient va detallar que els següents tràmits seran l'aprovació administrativa del projecte, que hauria de fer-se abans de l'agost, així com l'aprovació de l'avaluació ambiental integrada. En aquesta línia, Serrano va dir que el projecte hauria de ser adjudicat després l'estiu, perquè les obres per descontaminar el pantà de Flix puguin començar abans que acabi l'any.
El primer de fer-se seran les obres per garantir que l'extracció dels residus es farà amb totes les mesures de seguretat, com la construcció d'un mur que aïllarà la muntanya de residus al marge dret del pantà. De fet, el mur servirà per aïllar els sediments contaminats i evitar que tinguin un contacte directe amb l'aigua de l'Ebre, perquè no hi hagi una dispersió dels elements tòxics riu avall. A més, també es construirà una planta de tractament dels residus dins del polígon d'Erkimia, i una cinta mecànica, que anirà paral·lela al pont de la presa de Flix i a la carretera per transportar els residus tractats fins a l'abocador del Racó de la Pubilla. De fet, Serrano va afirmar que la cinta transportadora i l'adequació de l'abocador de Flix haurien d'estar enllestides abans de finals del 2008, perquè l'extracció i el tractament dels residus puga fer-se més endavant, «sense pressa» i garantint la bona qualitat ambiental i la seguretat de les poblacions que viuen aigües avall. Finalment, Serrano va detallar que ara les dades són «més fiables que fa uns mesos», i que el pressupost de descontaminació serà d'entre 180 i 200 milions d'euros, que en realitat és més del doble de la quantitat prevista inicialment. D'altra banda, sobre la possibilitat que Ercros costegi una part del cost de la neteja del pantà, l'alt càrrec del Ministeri de Medi Ambient va avançar que «sembla que hi haurà una sentència judicial, que establira quina és la part que correspon abonar a l'empresa», una decisió que l'Estat respectarà.
El Punt (21-Febrer-2007)

Per saber més:
-Ercros només haurà de pagar pels vessaments tòxics realitzats al riu Ebre entre els anys 1988 i 1993 (El Punt)
-Els residus del pantà de Flix i els possibles efectes sobre la salut
-Dates eliminació contaminació de l'embassament de Flix (Bloc de Pere Muñoz)

Satisfacció a Flix, preocupació a la Ribera

L'alcalde de Flix, Pere Muñoz, va manifestar ahir la satisfacció de l'Ajuntament per l'aprovació definitiva del projecte per eliminar la contaminació química del pantà. «Ens hauria agradat que els terminis haguessin anat més ràpidament, però són tants els tràmits administratius que calia fer, que entenem que finalment les obres no puguin començar abans de l'estiu», va admetre Muñoz. L'alcalde va recordar que la solució de la contaminació química del pantà de Flix va començar a debatre's a partir del setembre del 2004, i que van marcar-se uns calendaris que només han sofert un «lleu retard». «Però el més important és que el procés no s'ha aturat en cap moment, sinó que la neteja de l'embassament tirarà endavant», va concloure.

>Aigua amb camions cisterna

Per la seua banda, l'alcalde de Móra la Nova, Joan Manel Sabanza, va insistir a remarcar la preocupació d'alguns municipis de la Ribera d'Ebre, que també havien demanat que Medi Ambient construís uns pous per garantir el subministrament d'aigua en cas de risc químic durant la descontaminació. De fet, el projecte de neteja preveu la construcció d'un sistema de pous a Campredó, per garantir el subministrament d'aigua als municipis connectats a la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT). «Però prescindeixen olímpicament de la gent que estem més a prop del pantà, i només ens parlen de la possibilitat de portar-nos aigua amb camions cisterna», va lamentar Sabanza. L'alcalde moranovenc, que també va advertir de la utilització permanent dels pous de Campredó per part del minitransvasament, va confirmar que també farà un seguiment de la gestió de l'abocador del Racó de la Pubilla.

El Punt (21-Febrer-2007)

Una «bomba de rellotgeria» amb més de 300.000 tones de residus

Els resultats de la prova pilot garanteixen la viabilitat de la descontaminació

La societat estatal Acuamed va aprofitar la reunió d'ahir a Flix per presentar els resultats de la prova pilot que va fer-se fa uns mesos, i que demostra que la neteja del pantà és «totalment viable». L'aprovació definitiva del projecte per extreure i tractar els residus de l'embassament, que ahir va acordar la comissió de seguiment, arriba més de dos anys després que un informe científic revelés per primer cop que al pantà de Flix s'hi acumulaven més de 300.000 tones de sediments tòxics i radioactius.

La prova pilot va permetre avaluar les tècniques per al sanejament dels materials contaminats que s'acumulen a la presa de Flix, a través de diferents processos tèrmics i químics. Segons el Ministeri de Medi Ambient, totes les dades obtingudes van ser satisfactòries, i es va comprovar l'efectivitat dels processos i dels filtres utilitzats per inertitzar els residus. Segons els científics, a l'embassament hi ha més de 300.000 tones de sediments contaminats per l'activitat centenària de la planta d'Erkimia (avui Ercros), però sobretot per l'abocament dels residus de la producció del fosfat bicàlcic entre 1973 i 1988.
Una «bomba de rellotgeria» que molts flixencs ja intuïen, però que la resta de catalans van descobrir una nit de setembre del 2004, quan TV3 va revelar un informe del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que per primer cop posava noms i cognoms als residus. Metalls pesants, mercuri, compostos organoclorats i altres elements tòxics i radioactius que han contaminat els sediments fluvials retinguts a la presa. Els elements radioactius, que són els que van generar una alarma social i mediàtica més important, van començar a produir-se a partir del 1973, l'any en què el polígon electroquímic va inaugurar la planta de fosfat bicàlcic. Ercros va abocar els residus de la fosforita, una roca amb radioactivitat natural, directament a l'Ebre fins que el 1988 va obrir l'abocador del Racó de la Pubilla, si bé els fangs no van depurar-se fins l'any 1996.

>Flix aprova el pressupost del centre tecnològic

L'Ajuntament de Flix, que recentment ha aprovat el pressupost municipal per al 2007, ha previst una partida de 962.000 euros per acabar el viver d'empreses que s'està construint al polígon industrial de la Devesa. L'objectiu de l'Ajuntament és instal·lar-hi un laboratori especialitzat en l'anàlisi de residus i de les aigües, i que l'equipament estiga gestionat per un equip de tècnics del Centre Tecnològic de Manresa. De fet, el Centre Tecnològic Mediambiental s'instal·larà en un edifici annex de 350 metres quadrats, i podrà entrar en funcionament gràcies a un ajut de 300.000 euros que el Ministeri d'Indústria va atorgar a l'Ajuntament de Flix. En aquesta línia, l'alcalde flixenc, Pere Muñoz, va detallar que les obres del viver d'empreses podrien enllestir-se a finals del mes d'abril. El nou laboratori, que entrarà en funcionament a la tardor, permetrà analitzar els fangs tòxics que s'extrauran del fons del pantà, però també donarà servei a les empreses del polígon químic de Flix.

El Punt (21-Febrer-2007)

Foto: Jordi Vidal (Planeta Viu, de la col·lecció Biosfera de l'Enciclopèdia Catalana)

Atractiu turístic

El conseller Josep Huguet va suggerir, durant la seua anterior etapa com a titular de Comerç, Consum i Turisme, la creació d'un centre d'interpretació per convertir la neteja del pantà de Flix en un atractiu turístic. «El procés de descontaminació pot ser d'interès per a un turisme intel·ligent», va manifestar Huguet. Durant una visita a Flix, Huguet va assegurar que el govern havia proposat a Ercros la creació d'un centre d'interpretació turística, que ofereixi visites guiades a la fàbrica i a la vegada mostri els treballs d'extracció de residus del riu.

El Punt (21-Febrer-2007)

La regidora de Joventut vol el nou pavelló de Tortosa per resoldre el dèficit de sales de concerts

La regidora de Medi Ambient i Joventut, Jana Muñoz, va assegurar ahir que espera que el nou pla d'usos del pavelló de Remolins incloga la possibilitat de fer-hi concerts, amb l'objectiu de resoldre el dèficit de sales de concerts que té Tortosa. Segons Muñoz, l'Ajuntament ha de continuar treballant per tenir un espai que faciliti la celebració de concerts en qualsevol època de l'any, ja que la joventut tortosina necessita espais per escoltar de manera regular la música feta a la ciutat i fora del territori.
Així, la regidora va confirmar que li agradaria que l'entrega dels premis i el concert de l'Ebremusik, prevista pel 9 de juny, es puga fer al nou pavelló de Tortosa. Amb tot, Muñoz va precisar que primer caldrà comprovar quines són les condicions acústiques del nou equipament, amb l'objectiu de garantir també el dret que tenen els veïns a descansar. D'altra banda, Muñoz va explicar que l'Ajuntament ja ha començat a distribuir el disc recopilatori amb els grups participants en la cinquena edició de l'Ebremusik, que va guanyar el grup reusenc La Perra Gorda.

>Cursos de formació

A més, Muñoz també va presentar una nova edició dels cursos de formació alternativa del 2007, que es duran a terme a Tortosa a partir del 17 de març i fins al 22 de novembre. Les principals novetats són una conferència sobre les propietats de les flors de Bach i una introducció a les plantes medicinals, així com els cursos sobre musicoteràpia, constel·lacions familiars i grafologia. També hi haurà un taller literari, un curset de cuina per a joves, un curs per educar els joves en la diversitat sexual i un taller per aprendre les nocions per enregistrar una maqueta musical.

El Punt (21-Febrer-2007)

20 de febrer del 2007

Tres mesos per comprar pintura groga

He volgut fer l'experiment, no dir res i per tant comprovar quant tardava Carreteres a acabar de pintar la senyalització horitzontal que faltava a les principals artèries viàries de Tortosa, concretament les marques de color groc. Tot i que les obres van acabar oficialment a principi del mes de desembre, no ha estat fins avui que els operaris han procedit a pintar les parades d'autobús, les parades de taxi (han fet una, per exemple, davant del CAP Baix Ebre) i aquesta quadrícula groga, que prohibeix aturar el vehicle en una intersecció, si el conductor preveu que pot dificultar el trànsit dels altres vehicles. La imatge correspon a la cruïlla del carrer Tarragona amb l'avinguda Colom, però també hi havia una altra quadrícula per pintar a la cruïlla de l'avinguda Generalitat amb el carrer Rosselló. Podríem criticar que s'han posat a pintar les marques en hora punta, però prefereixo remarcar que han estat tres mesos per comprar la pintura groga.

Campanya d'anònims contra Pronovias de Tortosa

Algú ha començat una campanya de desprestigi contra la botiga de Pronovias a Tortosa, a través d'una sèrie de papers anònims que han col·locat als netejadors de parabrises dels cotxes. A primera vista, pot semblar una iniciativa d'alguna clienta insatisfeta amb els resultats de la seua relació comercial amb aquesta botiga, que va obrir portes a Tortosa al setembre de l'any passat. Segur que és això, però tampoc podem perdre de vista que l'obertura d'una franquícia com Pronovias a Tortosa ha pogut fer molt de mal a les botigues d'aquest sector que ja funcionaven a la ciutat. De fet, en pocs mesos Pronovias s'ha fet una cartera de clientes força important, que al febrer ja superava les 700 núvies. En aquests mesos hem pogut sentir comentaris de tot tipus, com en qualsevol comerç nou que obri les portes a la ciutat, però tot plegat m'ha fet pensar en com hauran rebut les altres botigues el fet de no haver venut més de 700 vestits en aquests mesos.

Tortosa decideix fer una pista d'atletisme d'entrenament i un camp de gespa artificial a l'estadi

El govern ajorna la construcció de les piscines fins després de les eleccions

L'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va presentar ahir la primera fase de la reforma integral de les instal·lacions esportives de l'estadi municipal, les obres de la qual podrien començar en les properes setmanes. Sabaté, que va comparèixer acompanyat pels presidents del Club d'Atletisme Terres de l'Ebre i del Club Deportiu Tortosa, va confirmar que el seu govern ha decidit construir una pista d'entrenament i el segon camp de gespa artificial a l'espai que ara ocupa el camp de terra de l'estadi municipal.


Joan Sabaté va remarcar que la primera fase de la reforma de les instal·lacions esportives de l'estadi municipal està «consensuada amb les entitats afectades», i va garantir que l'Ajuntament té previst que la seua realització siga «immediata». De fet, Sabaté va matisar que la construcció del camp de gespa artificial serà a càrrec del Club Deportiu Tortosa, tot i que l'Ajuntament també participarà en el finançament de l'operació, a partir de les subvencions que concedirà a l'entitat futbolística durant els propers 10 anys. El projecte, que té el suport de la Federació Catalana de Futbol, té un pressupost de 350.000 euros i es completarà amb la construcció d'una pista d'atletisme de 265 metres, segons l'acord a què també van arribar l'Ajuntament i el Club d'Atletisme Terres de l'Ebre. De fet, Sabaté va comparèixer acompanyat per Vicent Lluesma i Xavier Guarner, presidents dels dos clubs que s'han implicat en la primera fase de la rehabilitació de les instal·lacions esportives. Finalment, Sabaté va garantir que l'Ajuntament també té previst tirar endavant la construcció de la pista d'atletisme de 400 metres, als terrenys que s'han requalificat a Jesús.

El Punt (20-Febrer-2007)

El velòdrom serà tema electoral

Tant l'alcalde com el regidor d'Esports, Sisco Lahosa, van justificar l'existència de la pista d'entrenament de l'estadi municipal, al marge de la construcció de la pista homologable que també s'ha projectat a Jesús. Segons Lahosa, la pista d'entrenament també podrà ser utilitzada pels clubs de futbol, però també pels diferents centres d'ensenyament que hi ha al barri de Ferreries. Per la seua banda, Joan Sabaté va confirmar que el govern havia estudiat la possible construcció d'una pista de 400 metres al camp de terra, però va aclarir que s'ha desestimat perquè es produïa una curvatura excessiva i perquè calia enderrocar l'edifici de la Casa Sant Antoni. Finalment, Sabaté va precisar que el govern ha decidit ajornar la construcció de les noves piscines fins després de les eleccions, uns comicis en què el futur del velòdrom també serà motiu d'enfrontament electoral. Sabaté va garantir que si torna a ser alcalde impulsarà el centre de tecnificació ciclista de Vinallop, i que al lloc de l'espai de l'actual velòdrom farà la nova zona d'aigua.

El Punt (20-Febrer-2007)

Bel (CiU) assegura que si governa Tortosa serà un «alcalde de proximitat»

El candidat de CiU a l'alcaldia de Tortosa, Ferran Bel, va assegurar ahir que si arriba a governar la ciutat serà un «alcalde de proximitat». «El que tinc clar és que no viuré tancat al despatx, sense saber què és el que passa a Tortosa, ni per què passa», va afirmar. Bel també va detallar que CiU està redactant el seu programa electoral a partir de les aportacions dels veïns i de les diferents entitats de la ciutat. En aquesta línia, Bel va afegir que CiU parlarà de temes concrets, i que no entrarà en el «remolí» de les promeses electorals, per evitar que els ciutadans tinguin la sensació que la campanya és una subhasta de projectes. De fet, l'alcaldable de CiU va defugir criticar la inauguració del nou pavelló firal de Tortosa a només un mes de les eleccions municipals. «El govern de Joan Sabaté es troba ara amb la necessitat d'acabar i inaugurar moltes obres, perquè sap que no ha fet els deures», va dir Bel. «Però nosaltres el que volem és que les acabi i que ho faci bé, perquè després no ens puguin dir que si no s'han fet les coses és per culpa de CiU», va afirmar. Bel també va avançar que vol que la candidatura de CiU siga paritària, i que té previst presentar-la als militants a finals del mes de març. Per la seua banda, el president de l'Agrupació Comercial Tortosa Centre, Joan Caballol, va confirmar que té previst deixar aquest càrrec, ja que ocuparà el primer lloc que correspongui a Unió, en la candidatura de Bel.

El Punt (20-Febrer-2007)

Tivissa preveu millorar l'oferta turística amb un camp de golf, un nou càmping i la quarta casa rural

La promotora Farré Consulting també construirà 570 habitatges i un hotel

L'Ajuntament de Tivissa té al damunt de la taula diferents projectes per fer un camp de golf amb 570 habitatges associats, el segon càmping del municipi i la quarta casa de pagès. El projecte del camp de golf, que seria el primer de la Ribera d'Ebre, culmina un procés de quatre anys de gestions municipals. D'altra banda, una promotora holandesa vol fer un càmping de 4,6 hectàrees al nucli de la Serra d'Almos, mentre que un empresari local té previst obrir una casa rural a la partida de la Riola.


L'alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, va explicar ahir que una promotora holandesa ha sol·licitat a l'Ajuntament la construcció d'un càmping al costat de la carretera que uneix els nuclis de la Serra d'Almos i Darmós, amb una superfície total de 4,6 hectàrees. Amb tot, el pla parcial preveu una primera actuació d'1,9 hectàrees, amb la construcció de 18 parcel·les de 45 metres quadrats, una àrea de bungalous, una bugaderia, lavabos, la recepció del càmping, una piscina de 60 metres i una àrea d'aparcaments de 570 metres quadrats. Segons Jardí, el càmping és un dels projectes que l'Ajuntament té al damunt de la taula per millorar l'oferta turística de Tivissa, que actualment ja té un càmping alberg municipal i tres cases de pagès. De fet, de manera paral·lela al pla parcial del càmping de la Serra d'Almos, Tivissa també està tramitant la sol·licitud d'un promotor local que vol obrir la quarta casa rural del municipi a la partida de la Riola. Així, Jardí va detallar que es tracta de la rehabilitació d'un mas, en què es construiran sis habitacions, un menjador i la resta de serveis. «Apostem pel turisme, però sobretot volem diversificar l'economia local, i és per això que al mateix temps també estem molt il·lusionats amb el polígon industrial del Molló», va afirmar l'alcalde. D'altra banda, Jardí va remarcar que l'Ajuntament confia que la comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre donarà llum verd al projecte de la constructora Farré Consulting, que preveu construir a Tivissa un camp de golf amb 18 forats, 570 habitatges i un complex hoteler.

>
El projecte estel·lar al pla d'urbanisme

El projecte de la promotora Farré Consulting és la gran aposta del nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM) de Tivissa, que segons va avançar el Diari de Tarragona ha començat a tramitar-se al febrer. L'alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, va remarcar ahir que el projecte va nàixer fa quatre anys, quan l'equip de govern va decidir rellançar l'atractiu turístic del municipi amb nous productes i una bona oferta de segones residències.
Després de sondejar diferents empreses, el consistori va arribar a un acord amb la promotora, que farà un camp de golf, 570 habitatges i un complex hoteler a tocar del nucli urbà, i transformarà unes 200 hectàrees. Jardí va garantir que el projecte serà «absolutament respectuós» amb el medi ambient.

El Punt (20-Febrer-2007)


Foto: www.elpunt.com


Disqus for Marfanta