28 de febrer del 2007
Més escoles per a Tortosa
En el cas de Tortosa, la Generalitat construirà el CEIP Sant Llàtzer i ampliarà el CEIP El Temple, però la sorpresa és el projecte d'un col·legi nou en terrenys propers a la Fira de Remolins, que substituirà l'actual centre. El nou CEIP de Remolins, que s'ha previst per d'aquí a uns tres anys, representarà la ubicació definitiva de l'Escola d'Adults a l'antic col·legi del barri. També al marge esquerre del nucli urbà, però a la zona del Temple, Educació ha projectat la construcció del tercer institut de secundària, amb l'objectiu que estiga a punt l'any 2011. Al marge dret de l'Ebre, Educació ha previst ampliar el nou CEIP Cinta Curto de Ferreries, i reformar l'actual CEIP Ferreries, tenint en compte el creixement urbanístic que es preveu a la zona de la Farinera i a l'horta de Sant Vicent.
Els veïns alerten que Tortosa ara vol tirar endavant el pla Portal Ciutat Sud
Els veïns de l'horta de Sant Llàtzer afectats pels plans parcials Portal de Tortosa han manifestat el seu desacord amb la decisió del govern municipal de tirar endavant el planejament urbanístic previst en aquest sector. Segons una carta difosa pels veïns, l'Ajuntament té previst rebutjar ara les seues al·legacions al pla Portal Ciutat Sud, i hauria incorporat al nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM) un planejament parcial que l'any 2004 havia quedat aturat perquè era «inviable». Els afectats recorden que tenien el compromís de l'alcalde, però sobretot que el nou pla parcial implicarà l'enderrocament d'una desena d'habitatges.
Els plans parcials de les zones nord i centre del sector Portal de Tortosa, amb més de 150.000 metres quadrats, van ser aprovats fa uns dos anys per la comissió territorial d'Urbanisme. L'objectiu de la nova ordenació és facilitar la implantació de la indústria aparador a l'esquerra de l'autovia Tortosa-l'Aldea, ja que fins ara les llicències s'han atorgat de manera excepcional, apel·lant a l'interès general. De fet, aquesta circumstància retardava la instal·lació d'alguns negocis, i és per això que l'Ajuntament va accelerar els tràmits per incorporar els plans parcials del sector Portal de Tortosa al nou POUM. En canvi, el pla parcial Sud, amb 55.000 metres quadrats més, va quedar pendent per la falta d'acord amb els propietaris. De fet, hi havia un grup de 20 famílies molt afectades pels plans parcials, amb el seu únic habitatge en aquesta antiga zona d'horta.
Per alguna d'aquestes famílies, l'execució dels plans parcials representa l'enderrocament de les seues cases, una desena d'habitatges de primera residència que, segons denuncien, han rebut una valoració a la baixa, d'entre 48.000 i 50.000 euros per cases de fins a 600 metres quadrats. «Per sort, i coincidint amb les eleccions municipals de l'any 2003, l'alcalde de Tortosa es va comprometre a mantenir les preexistències i també a encarregar un estudi de viabilitat», detalla la carta enviada pels veïns afectats. «L'estudi, amb valoracions molt baixes de les cases i preexistències, va concloure que el planejament era inviable», hi afegeix. Així, els veïns afirmen que el regidor d'Urbanisme, José Martín, els va comunicar l'any 2004 que el pla parcial Sud quedava aturat. Els veïns defensen que cal fer compatible la coexistència dels habitatges i la indústria aparador, i reclamen que el pla no incorpori la construcció d'un vial de servei entre el canal de l'Esquerra i l'autovia de l'Aldea.
> Tramitació reiniciada i al·legacions
Els veïns alerten que la junta de govern va decidir el juliol del 2006, amb «total nocturnitat», reiniciar els tràmits del pla Portal Ciutat Sud. Segons diuen, el text del pla parcial és el mateix que va presentar-se el 2002, i que va quedar aturat dos anys més tard perquè era inviable. Els afectats van presentar les seues al·legacions, però ara han sabut que l'Ajuntament té previst fer l'aprovació provisional del pla. De fet, lamenten que el diàleg i les reunions per trobar solucions no hagin servit per res, mentre s'han construït tres naus industrials i ja n'hi ha una en funcionament. Per la seua banda, fonts de l'Ajuntament van advertir que les al·legacions encara no han estat denegades, i van recordar que si el pla s'aprova és perquè la majoria dels propietaris estan d'acord amb els nous paràmetres urbanístics.
El Punt (28-Febrer-2007)
Foto: www.elpunt.com
Un grup de veïns crea una plataforma contra el nou pla urbà de Tivissa i el futur camp de golf
La plataforma es pregunta pels «obscurs interessos» que porten el consistori a «negar tota la informació» als veïns afectats pel nou POUM. Segons el col·lectiu, Jardí ha intentat convèncer alguns propietaris perquè venguin els seus terrenys a la promotora que vol construir un camp de golf amb un complex hoteler i 570 habitatges associats. «Lamentem que l'Ajuntament opti per un trencament radical, projectant un camp de golf i habitatges de luxe, en línia amb els altres projectes faraònics del consistori, com la presó o el cementiri de residus nuclears», afegeix la plataforma. Segons el comunicat, «la gran majoria dels propietaris afectats» estan en contra del POUM de Tivissa, i per tant la plataforma s'oposarà «a totes i cadascuna de les fases del projecte» i es reserva el dret a iniciar accions legals per la denegació d'informació sobre el projecte.
El Punt (28-Febrer-2007)
Tortosa ha format 990 persones amb cursos i tallers d'ocupació
El Punt (28-Febrer-2007)
27 de febrer del 2007
La policia investiga unes cartes anònimes que amenacen de mort l'alcalde de Tivissa i el seu fill
L'alcalde de Tivissa, Jordi Jardí (CiU), va denunciar ahir que les últimes setmanes ha rebut una sèrie de cartes anònimes en què l'amenacen de mort tant a ell com al seu fill, que té vuit anys. Totes les cartes eren enviades a l'adreça de l'Ajuntament, amb el segell de les oficines de correus de Móra la Nova i Vandellòs, i algunes anaven dirigides als regidors del govern municipal. Amb tot, en totes les cartes es podien llegir missatges que amenaçaven de mort Jardí i també el fill de l'alcalde de Tivissa.
Jordi Jardí va explicar que la primera carta va arribar a l'Ajuntament de Tivissa el 8 de febrer, i que només hi ha una de les cartes que no està segellada en cap oficina de correus. Segons l'alcalde de Tivissa, ja ha donat a conèixer els fets al delegat de la Generalitat de les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, i al subdelegat del govern de l'Estat a Tarragona, Joan Maria Abelló. «Els Mossos d'Esquadra ja han obert una investigació per intentar esbrinar la procedència dels anònims, i també hem presentat una denúncia al jutjat de Falset», van confirmar Jardí i el president de CiU a l'Ebre, Xavier Pallarès. Així, Jardí va detallar el contingut de les nou cartes rebudes fins ara. En algunes cartes, els autors havien inclòs còpies de diferents articles sobre el cas de l'assassinat de l'alcalde de Fago, amb el missatge «Lo pròxim, tu!». L'altre model de carta es basava en una fotografia de Jardí, extreta del web municipal, en què els autors dels anònims havien escrit el lema: Mort al dictador!
Però la carta que va fer que Jardí es decidís a denunciar la situació és la que ja dirigia les amenaces de mort al seu fill, de només vuit anys. «Les amenaces a un càrrec polític són rebutjables i es poden assumir, però no són acceptables quan van dirigides a un menor que potser ni sap que el seu pare és l'alcalde», va dir Jardí. En aquest sentit, l'alcalde tivissenc va manifestar el seu «rebuig» i «repugnància» pel contingut del tercer model de carta. L'anònim incorpora una fotografia del fill de Jardí, i un missatge en què s'afirma que cal «eliminar-lo» quan encara és petit, «perquè quan sigui gran no es torne un feixista com lo fill de puta de son pare». Jardí, que va explicar que la imatge del seu fill no és actual sinó que almenys és de fa uns dos anys, va afirmar que encara no han pogut esbrinar quina és la font original d'aquesta fotografia. «Mai ens havíem trobat en aquesta situació, ni jo ni cap membre de la meua família», va lamentar l'alcalde de Tivissa. «Només puc dir que estic convençut que la defensa de qualsevol idea política no es pot fer mai per aquest camí», va remarcar Jardí, que va argumentar que les cartes anònimes tenen una clara intencionalitat política, i que estan escrites per algú de Tivissa.
> Un clima polític força enrarit«Estic segur que el responsable d'aquestes cartes anònimes és alguna persona de Tivissa, i que l'encertaria si digués una dotzena de noms», va afirmar l'alcalde Jordi Jardí. «A més, si em diu que sóc un dictador, només puc ser-ho dins del meu terme municipal», va insistir. L'alcalde va dir que no volia acusar ningú per evitar que algun dels seus contrincants polítics puga convertir-se en un «màrtir». Amb tot, Jardí va destacar la «baixesa moral i personal» de l'autor de les cartes anònimes. «És evident que la situació té connotacions polítiques, però estem segurs que tot això no pot venir de cap partit, sinó d'algun militant brètol i imbècil», va concloure el diputat ebrenc de CiU, Francesc Sancho. Siga com siga, la realitat és que el clima polític a Tivissa està força enrarit des de l'accés de CiU a l'alcaldia, que va deixar a l'oposició l'exalcalde Fermí Pallisé (ICV-PM). Després, el poble ha estat el focus de diferents polèmiques, com el macroabocador, l'oferiment perquè s'hi instal·lés la nova presó de Tarragona i, més recentment, el model de creixement urbanístic.
El Punt (27-Febrer-2007)
Sabaté (PSC) convida els tortosins a fer un programa electoral amb quatre eixos
El Punt (27-Febrer-2007)
Sabaté i CiU tornen a enfrontar-se pel projecte del nou hospital de Tortosa
El Punt (27-Febrer-2007)
Foto: Ajuntament de Tortosa
Per saber més:
-El nou hospital de Tortosa (El Punt)
-Nou hospital de Tortosa (Ebrediputats)
26 de febrer del 2007
Torna la deixadesa a les rajoles de la plaça Alfons XII de Tortosa
No trobo bé l'eliminació de les baranes de la pujada del pont de Tortosa
Un acte blocaire a Flix?
25 de febrer del 2007
L'alcaldable ampostina Marta Cid (ERC) no tindrà bloc, però sí un web propi
El monument de la Plataforma en Defensa de l'Ebre i l'escultura "Amposta avança"
Amb poques setmanes diferència, Amposta i la conurbació Tortosa-Roquetes tindran dos monuments nous a l'entrada dels respectius nuclis urbans, i els dos als accessos de la C-12 (eix de l'Ebre). La capital del Montsià ja té l'escultura magnífica de Niebla, titulada Amposta avança, com si servís per commemorar el mandat de Joan Maria Roig a la manera de l'antiga Roma. Un bon alcalde per a Amposta, diran alguns; mentre alguns també recordaran que Roig va ser un dels polítics locals que van intentar esclafar el moviment social, perquè el transvasament pactat per PP i CiU pogués tirar endavant. Serviran aquests monuments per fer memòria històrica, a l'hora de pactar després de les eleccions?
Parlem sobre la blocosfera a Jesús i presento el bloc "La Clau Carranza"
24 de febrer del 2007
Flix recorda la seua nit més llarga amb la recuperació d'un dels refugis antiaeris
El refugi antiaeri del carrer Sant Josep, que l'Ajuntament de Flix ha recuperat amb el suport de la direcció general de la Memòria Democràtica, va obrir ahir les portes, amb motiu dels actes per commemorar el setantè aniversari del primer bombardeig de la població. La nit del 23 de febrer de 1937, entre les deu de la nit i les dues de la matinada, l'aviació italiana va castigar durament aquesta vila de l'Ebre, que era objectiu militar perquè l'exèrcit de Franco tenia indicis que a la factoria electroquímica de Flix es fabricaven explosius per al govern de la república. Les bombes llançades pels avions, que van agafar Flix per sorpresa i sense defensa antiaèria, van matar vuit persones. Després, les dones, els nens i la gent gran van ajudar a construir i mantenir els refugis.
El flixenc Joan Descàrrega tenia nou anys quan l'aviació franquista va bombardejar per primer cop la població. Era una nit de febrer, amb una lluna plena que il·luminava tot el cel. «Recordo que només eren tres o quatre avions, que es veien perfectament al cel, i que anaven i tornaven de Saragossa, sense deixar de tirar-nos bombes», va rememorar aquell xiquet que ahir ja era un home gran. Dins del refugi del carrer Sant Josep, que durant aquells anys es va conèixer com el refugi de Casa Porra, Descàrrega va evocar aquella primera nit sota les bombes, en què ell i la seua família van amagar-se a les zones d'horta de les vores de l'Ebre. «La gent va refugiar-se com bé podia, als masos i al túnel de la presa», va explicar abans de remarcar que les bombes «van arrasar» l'hospital provisional que s'havia instal·lat a Flix per atendre els ferits del front d'Aragó. «Per sort, aquella nit només hi havia una persona», va assenyalar.
El bombardeig de Flix va ser, molt possiblement, un dels primers atacs aeris sobre la població indefensa de la Guerra Civil, com a mínim a Catalunya. El veí Cisco Montagut també era un xiquet, amb només set anys, quan aquella nit van sentir l'arribada dels avions i el seu pare va preguntar a un soldat quin seria l'abast de l'atac. «El soldat va respondre que només serien quatre esquitxades, però el pare ens va agafar als quatre germans i vam amagar-nos dins d'un forat que hi havia al carrer», va recordar. Segons Montagut, després van refugiar-se, com molts altres flixencs, en una cova que hi ha prop del cementiri. «Hi havia molta gent amb llençols, i com que hi havia tanta lluna, podíem veure els avions», va dir. «Després, no he tornat a anar-hi mai més, a la cova aquella», hi va afegir. Montagut va detallar que l'endemà al migdia va haver-hi un altre bombardeig, però que ell i la seua família ja havien fugit al mas, on van passar gairebé tota la guerra. Amb tot, ahir encara recordava el racó del refugi del carrer Sant Josep en què ell havia passat alguna nit, i l'assenyalava als fotògrafs, com si haguessin de captar la imatge perduda d'un xiquet embolcallat en una manta. De fet, la història del primer atac aeri sobre Flix també s'havia perdut fins que l'historiador local Francesc Ramon Visa va publicar un article al número de febrer del 1992 de la revista La Veu de Flix. Visa va posar noms a les víctimes mortals: Josep B. Arbolí, Batiste Mur, Pere-Pau Bagés, Antonio Ortiga, Salvador Biarnés i el matrimoni Santamaria-Santaliestra. Només hi ha una sola persona sense identificar.
> Els refugis flixencsEl projecte de recuperació del refugi antiaeri del carrer Sant Josep, que té una altra sortida pel carrer Castell, ha tingut en compte l'excavació arqueològica, la rehabilitació de la galeria i la creació d'un centre d'interpretació, així com la tramitació de la documentació per declarar-los bé cultural d'interès local. Durant l'excavació, s'han trobat diferents objectes personals, i que la gent devia utilitzar com a amulets, potser perquè els donessin la sort necessària per sobreviure als bombardejos. És el cas d'un recordatori de les noces d'Alfons XIII, d'una moneda de 1870, d'una altra moneda molt gastada i d'una bala txeca del 1937. També s'han trobat fragments de metralla i un anell molt menut, amb una floreta decorativa, que devia perdre alguna xiqueta.
De fet, van ser les dones, els xiquets i la gent gran els que van assumir la construcció i el manteniment dels refugis que van construir-se a Flix, amb l'ajut dels tècnics de la companyia Riegos y Saltos del Ebro, que l'any anterior havien començat a construir la presa. Segons va escriure Francesc Ramon Visa a l'article Víctimes del bombardeig del 23 de febrer del 1937, a Flix van fer una xarxa de refugis en previsió de nous atacs. Al recinte de la fàbrica electroquímica n'hi havia dos, però dins de la població hi havia el refugi Cova Fumada (carrers Castell-Molí), el refugi Casa Porra (carrers Castell-Sant Josep), el refugi Obrera (carrer Escoles-local Obrera), el refugi Boladares (carrer de la Barca-Era Nova) i el refugi La Plaça (plaça d'Espanya-Costa Graner). Flix va patir més bombardejos durant tota la guerra, sobretot durant la Batalla de l'Ebre.
> Enregistrar la memòriaLa directora general de la Memòria Democràtica, Maria Jesús Bono, va presidir ahir al matí la primera part dels actes organitzats per l'Ajuntament de Flix. «És important que els diferents territoris també recuperin els espais de la memòria, ja que també aporten uns valors culturals a la història del nostre país», va afirmar Bono. La directora general de Memòria Democràtica, que va detallar que l'objectiu del govern és aprovar la nova llei abans de l'estiu, també va poder parlar amb els dos veïns de Flix que encara recordaven els primer bombardeig. Així, va destacar la importància d'enregistrar la memòria oral i de fer un reconeixement al patiment de la població civil. «Flix va patir més de 20 bombardejos, per inutilitzar la fàbrica electroquímica però també per atemorir la població civil», va remarcar Bono. De fet, l'alcalde de Flix, Pere Muñoz, va explicar que el 23 de febrer de 1937 es van assajar els bombardejos que uns dies més tard patiria Barcelona, tot i que hi ha indicis que potser van fer-ho per error, ja que es conserven plànols que situaven la fàbrica dins del poble. Segon Muñoz, l'Ajuntament redactarà un pla director amb tots els vestigis de la Guerra Civil. «Ja tenim catalogats vuit refugis, i amb el pla decidirem quins són els que podem recuperar», va concloure abans d'avançar que Flix aspirarà als nous ajuts de la Generalitat. El projecte tirarà endavant a través del Consorci del Memorial de la Batalla de l'Ebre (Comebe).
El Punt (24-Febrer-2007)
23 de febrer del 2007
ERC es marca l'alcaldia d'Amposta com a objectiu principal a l'Ebre, on vol superar els 100 regidors
Salvadó va fer aquestes declaracions en el marc de la presentació del congrés regional que ERC farà demà a Gandesa. A més, el secretari d'organització d'ERC també va anunciar que l'actual alcalde independent de Benifallet, Jordi Monclús, encapçalarà la candidatura d'Esquerra a la seua població, i que l'alcalde de la Torre de l'Espanyol, Antoni Pujals, deixarà el PSC per aspirar a la reelecció amb els republicans. Salvadó va remarcar que poden haver-hi més sorpreses, sobretot a la Terra Alta, on ERC espera aconseguir dos consellers comarcals i ser decisiva en la formació del futur govern. De fet, altres fonts d'ERC van assenyalar que encara no han decidit si Joaquim Fontoba tornarà a ser el cap de llista a Gandesa. A més, Salvadó va destacar que l'altre objectiu és superar les 10 alcaldies, i que tenen moltes opcions a Deltebre, Roquetes, Benifallet, l'Aldea, la Galera, Godall, Amposta, Alcanar, Flix, Rasquera, Miravet i la Torre de l'Espanyol.
D'altra banda, el secretari d'organització hi va afegir que ERC té a l'Ebre uns 800 militants i simpatitzants registrats. Sobre les possibles aliances de govern, Salvadó va garantir que cada candidat podrà escollir lliurement, i va advertir que la lectura es farà «després de les eleccions, i municipi per municipi».
El Punt (23-Febrer-2007)
Per saber més:
-ERC confirma els fitxatges dels alcaldes de Benifallet i la Torre de l’Espanyol (Les Municipals 2007 a l'Ebre)
Platigot inicia amb les jornades de l'oli d'oliva el calendari gastronòmic d'enguany a Tortosa
El Punt (23-Febrer-2007)
Els plans urbanístics i turístics de Tivissa faran doblar la població actual
El Punt (23-Febrer-2007)
Flix inaugura la rehabilitació del refugi pel 70è aniversari del bombardeig aeri
El Punt (23-Febrer-2007)
Per saber més i foto:
-1937: L'ALTRE 23-F (Bloc de Pere Muñoz)
22 de febrer del 2007
Malestar a la premsa per la nova política comunicativa de Salvadó
Les obres de l'Espai Sant Domènec eliminen els gronxadors del Rastre
Només la tramitació dels parcs eòlics de la Terra Alta ha costat uns 3 milions
El Punt (22-Febrer-2007)
Medi Ambient presenta el pla estatal que restaurarà el meandre de Flix
El Punt (22-Febrer-2007)
Tortosa programa una festa per celebrar el final del programa Efecte Jove Intercultural
Segons Muñoz, la festa de cloenda de l'Efecte Intercultural Jove serà «l'acte estrella» de les diferents activitats que l'àrea de Joventut ha realitzat per fomentar la convivència i la interculturalitat, dins del pla local d'atenció a la diversitat de l'Ajuntament. «El que pretenem és que els joves creïn, i trobin els seus espais de trobada i connexió de cultures», va concloure la regidora.
El Punt (22-Febrer-2007)
El futur del campus de l'Ebre
El Punt (22-Febrer-2007)
21 de febrer del 2007
La Cabassera, una nova blocaire crítica amb el govern de Joan Sabaté
Descobrir les terres del Sénia
La bomba flixenca és 'La clau Gaudí', el nou llibre de l'escriptor Andreu Carranza
La neteja del pantà de Flix s'encareix i podria costar més del doble del previst
La comissió de seguiment per a la descontaminació del pantà de Flix va aprovar ahir el projecte definitiu per extreure les més de 300.000 tones de sediments tòxics que s'acumulen a l'embassament, fruit de l'activitat centenària de la planta d'Ercros. La neteja del pantà, que finalment es retardarà uns mesos i podria començar abans de final d'any, implicarà la construcció d'un mur per aïllar els residus, una planta per tractar els materials contaminants i una cinta mecànica per transportar-los fins a l'abocador del Racó de la Pubilla, on Ercros ja diposita els residus de la fosforita. Amb tot, el projecte definitiu ha incorporat algunes millores tècniques i podria acabar costant entre 180 i 200 milions d'euros, més del doble de la quantitat que havien previst inicialment.
El secretari general per al Territori i la Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient, Antonio Serrano, va ser l'encarregat de presidir ahir la comissió de seguiment en què es va aprovar el projecte definitiu per la descontaminació del pantà de Flix. Segons Serrano, el projecte està avalat pels bons resultats de la prova pilot que va realitzar-se fa uns mesos, per reproduir a petita escala l'extracció i el tractament dels residus tòxics i radioactius que s'acumulen a l'embassament. Així, Serrano va recordar que s'han tractat unes 300 tones de materials, i que a partir dels resultats s'ha completat el projecte definitiu per netejar el pantà de Flix, l'últim embassament que regula el cabal de l'Ebre abans de la desembocadura. L'alt càrrec del Ministeri de Medi Ambient va detallar que els següents tràmits seran l'aprovació administrativa del projecte, que hauria de fer-se abans de l'agost, així com l'aprovació de l'avaluació ambiental integrada. En aquesta línia, Serrano va dir que el projecte hauria de ser adjudicat després l'estiu, perquè les obres per descontaminar el pantà de Flix puguin començar abans que acabi l'any.
El primer de fer-se seran les obres per garantir que l'extracció dels residus es farà amb totes les mesures de seguretat, com la construcció d'un mur que aïllarà la muntanya de residus al marge dret del pantà. De fet, el mur servirà per aïllar els sediments contaminats i evitar que tinguin un contacte directe amb l'aigua de l'Ebre, perquè no hi hagi una dispersió dels elements tòxics riu avall. A més, també es construirà una planta de tractament dels residus dins del polígon d'Erkimia, i una cinta mecànica, que anirà paral·lela al pont de la presa de Flix i a la carretera per transportar els residus tractats fins a l'abocador del Racó de la Pubilla. De fet, Serrano va afirmar que la cinta transportadora i l'adequació de l'abocador de Flix haurien d'estar enllestides abans de finals del 2008, perquè l'extracció i el tractament dels residus puga fer-se més endavant, «sense pressa» i garantint la bona qualitat ambiental i la seguretat de les poblacions que viuen aigües avall. Finalment, Serrano va detallar que ara les dades són «més fiables que fa uns mesos», i que el pressupost de descontaminació serà d'entre 180 i 200 milions d'euros, que en realitat és més del doble de la quantitat prevista inicialment. D'altra banda, sobre la possibilitat que Ercros costegi una part del cost de la neteja del pantà, l'alt càrrec del Ministeri de Medi Ambient va avançar que «sembla que hi haurà una sentència judicial, que establira quina és la part que correspon abonar a l'empresa», una decisió que l'Estat respectarà.
El Punt (21-Febrer-2007)
Per saber més:
-Ercros només haurà de pagar pels vessaments tòxics realitzats al riu Ebre entre els anys 1988 i 1993 (El Punt)
-Els residus del pantà de Flix i els possibles efectes sobre la salut
-Dates eliminació contaminació de l'embassament de Flix (Bloc de Pere Muñoz)
Satisfacció a Flix, preocupació a la Ribera
>Aigua amb camions cisterna
Per la seua banda, l'alcalde de Móra la Nova, Joan Manel Sabanza, va insistir a remarcar la preocupació d'alguns municipis de la Ribera d'Ebre, que també havien demanat que Medi Ambient construís uns pous per garantir el subministrament d'aigua en cas de risc químic durant la descontaminació. De fet, el projecte de neteja preveu la construcció d'un sistema de pous a Campredó, per garantir el subministrament d'aigua als municipis connectats a la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT). «Però prescindeixen olímpicament de la gent que estem més a prop del pantà, i només ens parlen de la possibilitat de portar-nos aigua amb camions cisterna», va lamentar Sabanza. L'alcalde moranovenc, que també va advertir de la utilització permanent dels pous de Campredó per part del minitransvasament, va confirmar que també farà un seguiment de la gestió de l'abocador del Racó de la Pubilla.
El Punt (21-Febrer-2007)Una «bomba de rellotgeria» amb més de 300.000 tones de residus
La societat estatal Acuamed va aprofitar la reunió d'ahir a Flix per presentar els resultats de la prova pilot que va fer-se fa uns mesos, i que demostra que la neteja del pantà és «totalment viable». L'aprovació definitiva del projecte per extreure i tractar els residus de l'embassament, que ahir va acordar la comissió de seguiment, arriba més de dos anys després que un informe científic revelés per primer cop que al pantà de Flix s'hi acumulaven més de 300.000 tones de sediments tòxics i radioactius.
La prova pilot va permetre avaluar les tècniques per al sanejament dels materials contaminats que s'acumulen a la presa de Flix, a través de diferents processos tèrmics i químics. Segons el Ministeri de Medi Ambient, totes les dades obtingudes van ser satisfactòries, i es va comprovar l'efectivitat dels processos i dels filtres utilitzats per inertitzar els residus. Segons els científics, a l'embassament hi ha més de 300.000 tones de sediments contaminats per l'activitat centenària de la planta d'Erkimia (avui Ercros), però sobretot per l'abocament dels residus de la producció del fosfat bicàlcic entre 1973 i 1988.
Una «bomba de rellotgeria» que molts flixencs ja intuïen, però que la resta de catalans van descobrir una nit de setembre del 2004, quan TV3 va revelar un informe del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que per primer cop posava noms i cognoms als residus. Metalls pesants, mercuri, compostos organoclorats i altres elements tòxics i radioactius que han contaminat els sediments fluvials retinguts a la presa. Els elements radioactius, que són els que van generar una alarma social i mediàtica més important, van començar a produir-se a partir del 1973, l'any en què el polígon electroquímic va inaugurar la planta de fosfat bicàlcic. Ercros va abocar els residus de la fosforita, una roca amb radioactivitat natural, directament a l'Ebre fins que el 1988 va obrir l'abocador del Racó de la Pubilla, si bé els fangs no van depurar-se fins l'any 1996.
>Flix aprova el pressupost del centre tecnològic
L'Ajuntament de Flix, que recentment ha aprovat el pressupost municipal per al 2007, ha previst una partida de 962.000 euros per acabar el viver d'empreses que s'està construint al polígon industrial de la Devesa. L'objectiu de l'Ajuntament és instal·lar-hi un laboratori especialitzat en l'anàlisi de residus i de les aigües, i que l'equipament estiga gestionat per un equip de tècnics del Centre Tecnològic de Manresa. De fet, el Centre Tecnològic Mediambiental s'instal·larà en un edifici annex de 350 metres quadrats, i podrà entrar en funcionament gràcies a un ajut de 300.000 euros que el Ministeri d'Indústria va atorgar a l'Ajuntament de Flix. En aquesta línia, l'alcalde flixenc, Pere Muñoz, va detallar que les obres del viver d'empreses podrien enllestir-se a finals del mes d'abril. El nou laboratori, que entrarà en funcionament a la tardor, permetrà analitzar els fangs tòxics que s'extrauran del fons del pantà, però també donarà servei a les empreses del polígon químic de Flix.
El Punt (21-Febrer-2007)
Foto: Jordi Vidal (Planeta Viu, de la col·lecció Biosfera de l'Enciclopèdia Catalana)
Atractiu turístic
El Punt (21-Febrer-2007)
La regidora de Joventut vol el nou pavelló de Tortosa per resoldre el dèficit de sales de concerts
Així, la regidora va confirmar que li agradaria que l'entrega dels premis i el concert de l'Ebremusik, prevista pel 9 de juny, es puga fer al nou pavelló de Tortosa. Amb tot, Muñoz va precisar que primer caldrà comprovar quines són les condicions acústiques del nou equipament, amb l'objectiu de garantir també el dret que tenen els veïns a descansar. D'altra banda, Muñoz va explicar que l'Ajuntament ja ha començat a distribuir el disc recopilatori amb els grups participants en la cinquena edició de l'Ebremusik, que va guanyar el grup reusenc La Perra Gorda.
>Cursos de formació
A més, Muñoz també va presentar una nova edició dels cursos de formació alternativa del 2007, que es duran a terme a Tortosa a partir del 17 de març i fins al 22 de novembre. Les principals novetats són una conferència sobre les propietats de les flors de Bach i una introducció a les plantes medicinals, així com els cursos sobre musicoteràpia, constel·lacions familiars i grafologia. També hi haurà un taller literari, un curset de cuina per a joves, un curs per educar els joves en la diversitat sexual i un taller per aprendre les nocions per enregistrar una maqueta musical.
20 de febrer del 2007
Tres mesos per comprar pintura groga
Campanya d'anònims contra Pronovias de Tortosa
Tortosa decideix fer una pista d'atletisme d'entrenament i un camp de gespa artificial a l'estadi
L'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va presentar ahir la primera fase de la reforma integral de les instal·lacions esportives de l'estadi municipal, les obres de la qual podrien començar en les properes setmanes. Sabaté, que va comparèixer acompanyat pels presidents del Club d'Atletisme Terres de l'Ebre i del Club Deportiu Tortosa, va confirmar que el seu govern ha decidit construir una pista d'entrenament i el segon camp de gespa artificial a l'espai que ara ocupa el camp de terra de l'estadi municipal.
Joan Sabaté va remarcar que la primera fase de la reforma de les instal·lacions esportives de l'estadi municipal està «consensuada amb les entitats afectades», i va garantir que l'Ajuntament té previst que la seua realització siga «immediata». De fet, Sabaté va matisar que la construcció del camp de gespa artificial serà a càrrec del Club Deportiu Tortosa, tot i que l'Ajuntament també participarà en el finançament de l'operació, a partir de les subvencions que concedirà a l'entitat futbolística durant els propers 10 anys. El projecte, que té el suport de la Federació Catalana de Futbol, té un pressupost de 350.000 euros i es completarà amb la construcció d'una pista d'atletisme de 265 metres, segons l'acord a què també van arribar l'Ajuntament i el Club d'Atletisme Terres de l'Ebre. De fet, Sabaté va comparèixer acompanyat per Vicent Lluesma i Xavier Guarner, presidents dels dos clubs que s'han implicat en la primera fase de la rehabilitació de les instal·lacions esportives. Finalment, Sabaté va garantir que l'Ajuntament també té previst tirar endavant la construcció de la pista d'atletisme de 400 metres, als terrenys que s'han requalificat a Jesús.
El Punt (20-Febrer-2007)
El velòdrom serà tema electoral
El Punt (20-Febrer-2007)
Bel (CiU) assegura que si governa Tortosa serà un «alcalde de proximitat»
El Punt (20-Febrer-2007)
Tivissa preveu millorar l'oferta turística amb un camp de golf, un nou càmping i la quarta casa rural
L'Ajuntament de Tivissa té al damunt de la taula diferents projectes per fer un camp de golf amb 570 habitatges associats, el segon càmping del municipi i la quarta casa de pagès. El projecte del camp de golf, que seria el primer de la Ribera d'Ebre, culmina un procés de quatre anys de gestions municipals. D'altra banda, una promotora holandesa vol fer un càmping de 4,6 hectàrees al nucli de la Serra d'Almos, mentre que un empresari local té previst obrir una casa rural a la partida de la Riola.
L'alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, va explicar ahir que una promotora holandesa ha sol·licitat a l'Ajuntament la construcció d'un càmping al costat de la carretera que uneix els nuclis de la Serra d'Almos i Darmós, amb una superfície total de 4,6 hectàrees. Amb tot, el pla parcial preveu una primera actuació d'1,9 hectàrees, amb la construcció de 18 parcel·les de 45 metres quadrats, una àrea de bungalous, una bugaderia, lavabos, la recepció del càmping, una piscina de 60 metres i una àrea d'aparcaments de 570 metres quadrats. Segons Jardí, el càmping és un dels projectes que l'Ajuntament té al damunt de la taula per millorar l'oferta turística de Tivissa, que actualment ja té un càmping alberg municipal i tres cases de pagès. De fet, de manera paral·lela al pla parcial del càmping de la Serra d'Almos, Tivissa també està tramitant la sol·licitud d'un promotor local que vol obrir la quarta casa rural del municipi a la partida de la Riola. Així, Jardí va detallar que es tracta de la rehabilitació d'un mas, en què es construiran sis habitacions, un menjador i la resta de serveis. «Apostem pel turisme, però sobretot volem diversificar l'economia local, i és per això que al mateix temps també estem molt il·lusionats amb el polígon industrial del Molló», va afirmar l'alcalde. D'altra banda, Jardí va remarcar que l'Ajuntament confia que la comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre donarà llum verd al projecte de la constructora Farré Consulting, que preveu construir a Tivissa un camp de golf amb 18 forats, 570 habitatges i un complex hoteler.
> El projecte estel·lar al pla d'urbanisme
El projecte de la promotora Farré Consulting és la gran aposta del nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM) de Tivissa, que segons va avançar el Diari de Tarragona ha començat a tramitar-se al febrer. L'alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, va remarcar ahir que el projecte va nàixer fa quatre anys, quan l'equip de govern va decidir rellançar l'atractiu turístic del municipi amb nous productes i una bona oferta de segones residències.
Després de sondejar diferents empreses, el consistori va arribar a un acord amb la promotora, que farà un camp de golf, 570 habitatges i un complex hoteler a tocar del nucli urbà, i transformarà unes 200 hectàrees. Jardí va garantir que el projecte serà «absolutament respectuós» amb el medi ambient.
El Punt (20-Febrer-2007)
Foto: www.elpunt.com