Manolo Tomàs intervé aquesta nit al programa 'Àgora'

Aquesta fotografia d'un sòl esquerdat per la falta d'aigua no és d'una horta murciana, sinó la imatge que ha triat Televisió de Catalunya per anunciar al seu web el programa Àgora d'aquesta nit. La sequera ofega Catalunya, ens diu amb un àgil joc de paraules, per exposar el problema que té el país per la falta de pluges i de reserves hídriques. Finalment, ha quedat confirmat que el debat moderat pel peridista Xavi Coral comptarà amb la participació del Portaveu en Defensa de l'Ebre (PDE). Manolo Tomàs compartirà taula amb l'enginyer industrial Josep Alabern; Gabriel Borràs, de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA); el biòleg Ramon Folch i el portaveu de les comunitats de regants del Ter, Narcís Illa.
El programa començarà a les 22.05 hores pel canal 33, però es repetirà més tard, en diferit, a partir de les 01.55 hores de la matinada. A més, divendres també es reemetrà pel canal internacional TVCi, a partir de les 22.00 hores en la franja europea. En aquest sentit, el fet que Manolo Tomàs hage d'anar a parlar a una televisió d'abast nacional sempre és símtoma que hi ha alguna cosa que no va bé. La PDE s'ha passat els últims quatre anys avisant que les amenaces de transvasaments continuaven activades, i que tot i els canvis de govern a la Generalitat i a l'Estat hi havia una sèrie de projectes que calia vigilar de prop. No recordo que cap programa de la televisió pública catalana el fes anar cap a Barcelona, tot i que la sequera no és de fa quatre dies. La diferència és que ara els embassaments del sistema Ter-Llobregat estan al 20% de la seua capacitat, i que ens diuen que perilla l'abastament a l'àrea metropolitana de Barcelona. Ara cal justificar el transvasament d'aigua del Segre al riu Llobregat, i mentre el debat polític ja ha esclatat definitivament, TV3 situa la PDE en un debat essencialment de caràcter tècnic i científic.
Penso que això és bo per a la PDE i per a les Terres de l'Ebre, sobretot ara que encara ningú té clar amb quins suports polítics pot comptar el moviment social, en cas de convocar mobilitzacions. Però també em fa la impressió que el tripartit està infravalorant la capacitat que pot tenir la plataforma per reactivar la mobilització social. CiU també va menystenir la força de la PDE i va començar a perdre la Generalitat per l'Ebre. No sé què pot passar si divendres ve el conseller de Medi Ambient i la plataforma rep Baltasar amb la primera catifa de sal...

El govern de l'Estat desautoritza el transvasament del Segre a Barcelona

La Generalitat Valenciana aprofita l'última riuada de l'Ebre per tornar a reclamar els «excedents que llança al mar»

El govern de l'Estat va tancar ahir l'aixeta del Segre i de l'Ebre per a l'àrea metropolitana de Barcelona. La vicepresidenta del govern en funcions, Maria Teresa Fernández de la Vega, va refermar que plantejar un transvasament seria «insostenible des del punt de vista econòmic, social i mediambiental», i va deixar clar que «l'Ebre és Segre». La ministra feia les declaracions poc després que el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, digués que Catalunya es troba en una situació d'«emergència nacional» per la sequera, i de reiterar que el projecte del govern català no és un transvasament, sinó una «captació d'aigua puntual i extraordinària». Però la Generalitat Valenciana va aprofitar aquest context per tornar a reclamar l'arribada dels «excedents» de l'Ebre.

Segons De la Vega, el govern de l'Estat no ha variat la seua posició respecte als transvasaments, tot i que no s'hi oposa amb caràcter general. L'executiu és partidari de fer una política «diversificada» de l'aigua, que implica la potenciació de les plantes dessalinitzadores, l'ús de les aigües subterrànies, la millora i modernització dels regadius, i l'ús dels drets dels regants per garantir aigua per a l'abastiment humà. Però el compromís del govern estatal de no tocar l'Ebre no ha canviat, segons la ministra, que va remarcar que «l'Ebre és Segre». A més, la vicepresidenta va advertir que la política hidrològica a Catalunya serà la mateixa que a la resta de l'Estat, basada en «els instruments que ja s'estan utilitzant». De fet, De la Vega va fer aquestes declaracions a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, que ahir sí que va autoritzar una inversió de 12 milions d'euros a la dessalinitzadora de Carboneras, la planta d'Almeria des d'on es podria transportar aigua a Barcelona. Poques hores abans, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va aprofitar una visita a Tarragona i Reus per remarcar que el projecte de la Generalitat per injectar aigua del Segre al riu Llobregat no és un transvasament, sinó una captació puntual i temporal. Aquest és el discurs amb què el govern ha intentat fer pedagogia durant l'última setmana de la bondat dels seus plans, tot i que ha topat amb la incomprensió de bona part de la societat civil de les Terres de l'Ebre i de les comarques de Lleida. Fins i tot el president de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, Joan Martí i Castell, va dir ahir que no hi ha una altra paraula més que transvasament per definir la captació que el govern vol fer al Segre.
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ja prepara un calendari de mobilitzacions, que donarà a conèixer dimarts, i ha acusat el tripartit de fer tot el contrari d'allò que deia quan el PSC, ERC i ICV estaven a l'oposició. D'altra banda, la Federació de Regants de la Conca de l'Ebre va consensuar un document en què també s'oposa a qualsevol extracció de la conca. De fet, rebutja expressament la possible captació des del Segre. A més, alerta que els efectes de la sequera es podrien notar especialment al Delta, ja que la collita d'arròs perilla si no es pot garantir el cabal ecològic. En la mateixa línia, el govern de CiU a l'Ajuntament d'Amposta sotmetrà dilluns a votació una moció per reclamar més transparència en la gestió dels recursos hídrics, i per rebutjar la venda d'aigua de Tarragona i el possible transvasament del Segre.

El Punt (29-Març-2008)
Foto: Heraldo de Aragón (EFE)

Més informació a El Punt:
-L'informe xifra el cost en 45 milions, el doble de l'anunciat per Baltasar
-Una entitat ecologista portarà el govern a la fiscalia de Medi Ambient
-El conseller Llena diu que encara li «costa de creure's» el transvasament
-Baltasar proposa una cimera Mas-Montilla i el president li ordena que es reuneixi amb CiU
-ICV farà «pedagogia»
-La refineria no donarà aigua; les químiques, sí
-El govern transvasarà en tres mesos l'equivalent a l'aigua del pantà de Riudecanyes de Tarragona a Barcelona
-L'ACA expedienta l'empresa Milbona per haver venut de manera il·legal aigua per regar o per omplir piscines
-Un pou per ajudar el cabal del Ter
-Perill de salinitzar l'aigua a Castelló
-Consulta informal als ciutadans del Camp
-Ambigüitat a l'Alt Camp i espera a la Diputació

Rambla: «Montilla demana l'aigua que sobra»

El vicepresident primer i portaveu del govern valencià, Vicente Rambla, va assegurar ahir que, amb només tres dies del cabal que ara baixa per l'Ebre, es podria fer el transvasament que «demanen» el País Valencià, Múrcia i Almeria. Rambla va valorar així la proposta del govern català de transferir aigua del Segre al Llobregat. Segons Rambla, el president José Montilla no pot fer la mateixa política que el PSOE sobre els transvasaments, ja que «els seus ciutadans no ho entendrien». El portaveu de la Generalitat Valenciana va recordar que Montilla ha adoptat, una setmana després de les eleccions estatals, el mateix plantejament que «sempre» ha defensat el PP: «Demanar l'aigua que sobra, que no s'utilitza i se'n va al mar». En aquest sentit, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre va anunciar una nova avinguda a l'eix central del riu durant el cap de setmana, tot i que encara falta molt per millorar la situació de sequera a la conca.

El Punt (29-Març-2008)

Foto: El País

La Plataforma en Defensa de l'Ebre rebutja cap negociació

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ja té decidit no seure a negociar amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) els diferents projectes que la Generalitat té previstos per garantir l'abastiment a l'àrea metropolitana de Barcelona. El portaveu del moviment social, Manolo Tomàs, va assenyalar que no tindria «cap sentit» acceptar una negociació amb el govern, ara que l'executiu català ja ha decidit, «sense tenir en compte l'opinió de la gent de l'Ebre», fer un transvasament del Segre i altres mesures, com ara aprofitar l'aigua dels pous de Tarragona i Reus, o bé estudiar la interconnexió de xarxes. «Nosaltres no hem volgut contactar amb el govern i pensem que no hem de fer-ho», va dir Tomàs, que va advertir que la posició de la PDE sobre els transvasaments «no canviarà». En aquest sentit, la primera acció serà avui dissabte al mercat de Tortosa, ja que la PDE tornarà a instal·lar-hi una taula per informar els ciutadans sobre les intencions de la Generalitat.
D'altra banda, els postulats de la PDE van rebre ahir el suport de l'associació Els Verds Esquerra Ecologista, que també va afirmar que cal «aturar la segona onada transvasista». De la mateixa manera, la Federació d'Ecologistes de Catalunya també va emetre un comunicat en què rebutja «frontalment» els transvasaments previstos.

El Punt (29-Març-2008)

La plataforma declara el govern català «transvasista» i ja prepara mobilitzacions

El divorci entre el col·lectiu i el tripartit és total, tot i que la Generalitat diu que respectarà el Compromís per l'Ebre

L'idil·li entre el govern català i la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) s'ha trencat definitivament. Les diferents mesures previstes per la Generalitat per garantir l'abastament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona, que inclouen un transvasament del Segre, han fet que el moviment social difongués ahir un comunicat per declarar «transvasista» el tripartit. La PDE alerta que la captació de cabals des del Segre perjudicarà la qualitat de l'aigua i el tram final de l'Ebre, inclòs el Delta. En aquest context, el delegat de la Generalitat, Lluís Salvadó, va refermar ahir que el govern respectarà el Compromís per l'Ebre signat amb la PDE, però el portaveu Manolo Tomàs va lamentar l'actitud dels seus antics aliats i va confirmar que ja estan preparant mobilitzacions.

«Han plantejat un transvasament del Segre com si ja tinguessin el projecte i el pressupost», va denunciar ahir Manolo Tomàs, que va afegir-hi que la PDE se sent «enganyada» pel tripartit. «Fa temps que treballen en aquesta mesura, però durant l'última campanya electoral venien per les Terres de l'Ebre afirmant que els transvasaments ja estaven enterrats», va remarcar. El portaveu de la PDE va assenyalar que la decisió de transferir aigua des del Segre és responsabilitat de les tres forces polítiques que formen el govern català, i que el moviment social està «molt dolgut» amb el PSC, ERC i ICV, ja que «han volgut fer veure que agafen l'aigua d'un altre riu, sense tenir en compte l'impacte que la mesura tindrà al tram final de l'Ebre». A més, Tomàs va recordar que també hi ha el projecte per transportar en vaixell l'aigua dels pous de Tarragona, regenerats gràcies al minitransvasament de l'Ebre, així com la possible interconnexió de xarxes entre Cunit i Cubelles. «Han interpretat incorrectament el resultat de les últimes eleccions, i es pensen que ara ja estan legitimats per recuperar tots aquests projectes», va recriminar.
El divorci entre la PDE i el govern és més que evident pel fet que els representants territorials de la Generalitat no s'han posat en contacte amb el moviment social, tot i que alguns polítics del tripartit a l'Ebre sí que han parlat amb la plataforma. «Ens hem posat en marxa, perquè sabem que estem igual de sols que fa set anys, i per això diem a la gent de l'Ebre que és l'hora d'aturar la segona onada transvasista», va dir Tomàs. El portaveu va afegir-hi que la PDE està refent la seua xarxa d'aliances a Catalunya, i que la setmana que ve anunciaran el nou calendari de mobilitzacions.

El Punt (28-Març-2008)
Foto: Manel Zaera a Flickr

Més informació a El Punt:
-UP plantarà cara
-Venda il·legal d'aigua per omplir piscines
-Consells per estalviar
-El Priorat demana aturar el transvasament del Siurana «si el Camp és autosuficient»
-Reus aprovarà en el ple la cessió d'aigua
-Ens volen tornar a enganyar

Oriol Pujol ofereix el suport de CiU a canvi del Roine

El portaveu de CiU al Parlament, Oriol Pujol, va aprofitar ahir la seua visita a Tortosa per carregar amb duresa contra la política hidrològica del tripartit. Pujol va recriminar la «falta de transparència, la nocturnitat i la covardia» amb què la Generalitat pretén impulsar el transvasament del Segre i la interconnexió de xarxes, però va oferir el suport de CiU per trobar solucions a llarg termini. «CiU està disposada a parlar d'aigua, però sense dogmatismes i en seu parlamentària», va dir Pujol, que va defensar una interconnexió de xarxes permanent, tot i que el projecte també hauria d'anar vinculat al transvasament del Roine. El convergent va preguntar a la gent de l'Ebre si «contra CiU i el govern de Pujol es protestava millor», però no va aclarir si la coalició donarà suport a les mobilitzacions que ara puga convocar la PDE. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va precisar que ho valoraran quan les convoquen, i que no hi hagut contactes amb la PDE.

El Punt (28-Març-2008)

Saragossa rep la punta de l'última riuada

La punta de la riuada a l'eix central de l'Ebre, fruit de les pluges a la capçalera de la conca, havia d'arribar aquesta matinada a Saragossa, amb un cabal de més de 1.300 metres cúbics per segon. Segons va precisar la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), es tracta d'una avinguda ordinària, lluny dels 2.300 metres cúbics per segon de fa un any. De fet, l'efecte de la riuada al tram final de l'Ebre encara és difícil de calcular, ja que l'embassament de Mequinensa estava ahir al 50,12% de la seua capacitat, i la CHE calculava que el cabal a Tortosa no superarà els 109 metres cúbics per segon abans de diumenge. Això vol dir que Mequinensa podrà absorbir la riuada, ja que el pantà de Riba-roja d'Ebre sí que està gairebé ple, amb més del 96%, per poder garantir la producció hidroelèctrica. La PDE sospita que ara es tornarà a utilitzar la riuada, en plena sequera, per intentar justificar que l'Ebre té excedents.

El Punt (28-Març-2008)

Foto: Heraldo de Aragón

Sabaté recrimina al Baix Ebre el mal funcionament de la recollida selectiva

El portaveu del PSC, Joan Sabaté, ha aprofitat que l'Ajuntament de Tortosa ha aprovat la modificació dels estatuts del consorci per a la gestió dels residus del Baix Ebre (Rebé), dimecres a la nit, per denunciar el mal funcionament de la recollida selectiva. Sabaté va recordar que, durant l'etapa en què era alcalde de Tortosa, va comunicar al Consell Comarcal del Baix Ebre la seua disconformitat amb el servei que oferia l'ens, que aleshores presidia l'actual alcalde, Ferran Bel (CiU). «Des de l'Ajuntament vam fer un esforç molt important per millorar la neteja urbana i la recollida dels residus sòlids urbans, mentre el consell comarcal no feia res per evitar que els contenidors de la recollida selectiva sempre estiguessen a vessar i envoltats de residus sense recollir», va lamentar. Sabaté va remarcar que les queixes de l'Ajuntament tortosí no van servir de res i que la situació encara es produïx, cosa que perjudica la imatge de la ciutat. «Ara l'única solució que ens proposa el govern de CiU és la contractació d'un càrrec de confiança, un gerent per al Rebé al marge del gerent que ja té el consell comarcal», va recriminar. Sabaté va insistir que la recollida selectiva encara «no es fa bé» i que la contractació d'una única persona no resoldrà el problema. Sabaté també va lamentar que el govern aprovés la ratificació de la modificació dels estatuts «a corre-cuita i eludint el debat polític».

El Punt (28-Març-2008)

Més informació:
-La ineficàcia en la recollida selectiva i els càrrecs de confiança (El Blog de Joan Sabaté)

Tortosa limita l'obertura de locutoris per evitar-ne la concentració

Només ICV rebutja la nova ordenança

El ple de l'Ajuntament de Tortosa va aprovar ahir la nova ordenança per regular l'obertura de nous locutoris al municipi. L'ordenança va tirar endavant amb els vots del govern de CiU i ERC, l'abstenció del PSC i el PP, i el vot en contra d'ICV, que va tornar a criticar la intencionalitat política i els fonaments jurídics del document.

L'aprovació definitiva de la nova ordenança de locutoris també comporta la desestimació de les al·legacions que havia presentat el grup d'ICV, després que el secretari municipal emetés un informe desfavorable. Així, els serveis jurídics del consistori interpreten que l'Estatut de Catalunya sí que confereix als ajuntaments competències per regular el sector i que el consistori també és competent per introduir limitacions horàries i establir un règim de sancions. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va tornar a defensar la necessitat d'aprovar l'ordenança i va criticar el PSC i ICV per haver governat la ciutat durant vuit anys i «no haver fet res per evitar la situació actual».
En aquest sentit, l'ordenança pretén ordenar i regular la implantació de locutoris a Tortosa, després que el govern actual haja detectat una concentració «important» d'aquest tipus de serveis als mateixos barris, i fins i tot en un mateix carrer o edifici. De fet, la regidora de Governació, Rosa Cid, va recordar que Tortosa ja té 30 locutoris i que ara els nous negocis hauran de respectar una distància mínima de 200 metres. A més, el nou reglament fixa superfícies mínimes per als locutoris, les cabines, la sala d'espera i els lavabos, així com un horari d'obertura (de les vuit del matí a les dotze de la nit). D'altra banda, també pretén evitar l'atorgament de llicències de negocis en què els locutoris comparteixen el mateix espai amb perruqueries, carnisseries i supermercats. De fet, Bel va dir que l'ordenança va més enllà d'evitar la concentració de locutoris, ja que aquest no era l'únic motiu per tirar endavant l'ordenança.

>Alguns dubtes jurídics

El portaveu d'ICV, Jaume Forcadell, va reiterar que la nova ordenança de locutoris és «discriminatòria» i «massa estricta», i va recordar que Tortosa hauria d'haver aprovat abans una ordenança d'usos i activitats econòmiques, que ja tenen altres ajuntaments que han aprovat reglaments tan concrets. Forcadell també va criticar que el govern haja volgut catalogar els locutoris com a prestació de serveis privats al públic, i no com una activitat comercial més, quan la desestimació de les al·legacions presentades per ICV esmenta la llei d'horaris comercials. «L'ordenança no s'ha fet bé i queden moltes ombres», va dir Forcadell. Per la seua banda, Antonio Faura (PP) també va posar en dubte els fonaments jurídics de l'ordenança, però va afegir que s'abstenia perquè políticament estava d'acord amb la seua validesa. Va ser diferent l'argumentació de l'abstenció del PSC. El regidor socialista Eduard Ena va recriminar a l'equip de govern la pressa i la falta de consens per tirar endavant l'ordenança, i va posar en dubte que el govern de Bel puga aplicar-la.

El Punt (27-Març-2008)

Més informació:
-Notícies anteriors sobre l'ordenança de locutoris de Tortosa

El cinema torna a Tortosa amb una programació estable a l'Auditori

L'Ajuntament projectarà pel·lícules d'autor, clàssics i títols en versió original

Més de vuit anys després del tancament del cinema Montepío, l'última sala comercial de Tortosa, el setè art tornarà a la ciutat amb una programació estable que combinarà pel·lícules d'autor, clàssics i títols en versió original. El regidor de Cultura, Joan Caballol, va presentar ahir el nou espai de cinema de l'Auditori Felip Pedrell, amb un mínim de dues pel·lícules i tres projeccions cada setmana. El film alemany La vida dels altres, en versió original subtitulada al català, obrirà la programació el 2 d'abril.

El nou espai de cinema de l'Auditori de Tortosa naix amb la voluntat de millorar el Cinemact, l'antiga programació periòdica de cinema que es va deixar de fer al novembre. «Un dels dèficits culturals de la ciutat i del territori és el cinema de qualitat i d'autor, i per això ara iniciem una aposta possibilista i arriscada», va remarcar el regidor Ricard Forés, que ahir va acompanyar el regidor de Cultura durant la presentació de la nova programació. Joan Caballol va reconèixer la contribució de Forés en el projecte i també amb els primers contactes. De fet, va destacar que l'Ajuntament ha fet tots els tràmits perquè la sala petita de l'Auditori siga una sala de projecció controlada per la Generalitat. A més, fa pocs dies el ple de l'Ajuntament va aprovar els preus públics del nou espai de cinema, que seran de 3 euros entre setmana i de 4 euros els caps de setmana.
El regidor de Cultura va explicar que han invertit més de 6.000 euros en la millora dels equipaments tècnics de la sala, amb l'adquisició d'un canó de projecció digital d'alta definició. «La inversió que s'ha fet quedarà a l'Auditori i posarem l'equipament a disposició de les entitats i dels centres educatius que vulguin fer projeccions», va dir Caballol, que va afegir que una de les primeres col·laboracions podria ser amb el Col·legi de Periodistes. Segons Caballol, amb el nou espai de cinema calculen fer unes 140 projeccions anuals, que podrien arribar a les 160 si també es fan cicles de cinema infantil.

>«Blade runner» en pantalla gran

La pel·lícula alemanya La vida dels altres, en versió original subtitulada al català, obrirà dimecres a la nit la programació del nou espai de cinema de l'Auditori de Tortosa. El dissabte 5 d'abril es projectarà la producció francesa La vida en rosa (Edith Piaf), també en català, que es repetirà l'endemà, diumenge, a les set del vespre. El dimecres següent, 9 d'abril, dins del cicle Sessió Delicatessen, arribarà una nova oportunitat per gaudir en pantalla gegant del muntatge final de Blade runner, el clàssic de la ciència-ficció dirigit per Ridley Scott, que es projectarà en versió original amb subtítols en castellà. Les altres pel·lícules que es veuran a l'abril seran Odette: una comèdia sobre la felicitat (12 i 13 d'abril), La soledad (16 d'abril), Un funeral de mort (19 i 20 d'abril) i l'adaptació de la novel·la A sang freda, de Truman Capote, que va dirigir Richard Brooks. Així, In cold blood es projectarà en versió original subtitulada al castellà el 23 d'abril. Després arribarà La carta esférica (26 i 27 d'abril) i Conversaciones con mi jardinero (30 d'abril).

El Punt (27-Març-2008)

Les confraries de Tortosa fan pinya per la polèmica amb la Colla Jove a la processó del Silenci

L'Agrupació de Confraries de la Setmana Santa de Tortosa, que va reunir-se dimarts a la nit per fer balanç dels diferents actes programats, va emetre ahir un comunicat per valorar la polèmica amb la Colla Jove de Dolçainers durant la processó del Silenci. La junta directiva de les confraries va deixar clar que la Colla Jove de Dolçainers no forma part de l'agrupació, sinó que col·labora amb la confraria dels Natzarens de la Passió com a grup de tambors. El document també recorda que la processó del Silenci, recuperada el 1996, només preveu la participació de tambors, i per tant no es fa responsable de la intenció de la Colla Jove de fer sortir les seues dolçaines a la processó del dijous sant. Amb tot, la Colla Jove va decidir no participar a la processó del Silenci, i l'endemà també va declinar desfilar a la processó del Sant Enterrament. A més, va enviar un comunicat en què reclamava la dimissió del president de l'agrupació de confraries, Josep Borrell. Per això, la junta directiva de l'agrupació va manifestar ahir el suport a la gestió feta fins ara per Borrell a la presidència de l'entitat.

El Punt (27-Març-2008)

L'Ebre no sap vendre la sequera

Els últims esdeveniments sobre la gestió de la sequera només ens constaten que a l'Ebre no hem sabut vendre la nostra situació, i que estem perdent la batalla de l'opinió pública. El conseller Baltasar ha confirmat que la Generalitat impulsarà un transvasament del Segre a Barcelona, i cada vegada sembla més a prop la possible recuperació de la interconnexió de xarxes. Només la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i els regants de l'Esquerra han protestat amb més o menys contundència en les últimes hores, mentre els partits polítics fan tot tipus d'equilibris semàntics per no destapar les vergonyes de les seues contradiccions. El PSC sempre ha defensat les interconnexions en casos d'emergència, CiU no rebutja el projecte i a més demana l'aigua del Roine (de moment el PP continua apostant per l'Ebre però encara no parla del riu francès), mentre ICV fa el que pot i ens vol vendre que desmuntarà la infraestructura del Segre -que costarà uns 20 milions d'euros- quan entri en funcionament la nova dessaladora del Llobregat, a la primavera del 2009. Per la seua banda, ERC de l'Ebre va enviar ahir un comunicat per afirmar que no acceptarà més detraccions, però el delegat de la Generalitat a l'Ebre, el republicà Lluís Salvadó, ha quedat en una situació complicada, després que el Govern l'hagi desautoritzat rotundament, just una setmana després d'assegurar que no s'estudiava cap transvasament de l'Ebre ni del Segre.
Mentrestant, el tram final de l'Ebre continua en via morta, sense que ningú defensi el règim hídric aprovat per la comissió per a la sostenibilitat de les Terres de l'Ebre. La PDE ja va reclamar que es declari l'Ebre com a riu en sequera permanent, i la realitat és que els últims dies s'han complit poques vegades els 100 metres cúbics per segon que marca el pla de conca com a cabal mínim. L'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece) va estar a punt de tancar la via navegable per falta d'aigua i per l'excés d'algues, però va preferir començar la campanya de navegació per Setmana Santa, quan potser el més intel·ligent hauria estat prohibir el trànsit per l'Ebre. Quin impacte hauria tingut aquesta mesura en una opinió pública catalana que està obsessionada per la sequera? Com a mínim, s'hauria aconseguit un gran ressò mediàtic, que els gestors ebrencs no han sabut aprofitar per guanyar una petita batalla. De fet, diumenge la via navegable va tancar-se, però només pel fort vent. L'Idece potser hauria fet un favor al territori, si hagués suspès la navegabilitat per la sequera. La sensació és que no sabem aprofitar la sequera per evitar un transvasament, mentre els altres aprofiten la situació d'emergència per endur-se l'aigua d'amagat. De fet, el mateix dia que s'anuncia el transvasament temporal del Segre, el govern aprova un nou impuls per al regadiu de la Terra Alta, com si aquí ens sobrés l'aigua. La falta de pluges també ens afecta, i la prova és que els regants del Delta tindran problemes per fer la collita de l'arròs d'enguany, si la situació no millora.

Un doble de Bobby Robson a Tortosa?

Si heu llegit l'entrada anterior, potser haureu vist que l'home que apareix a la fotografia al costat de Lluís Pegueroles té una semblança més que evident amb l'exentrenador del Barça, sir Bobby Robson. He fet el següent vídeo perquè no vaig poder resistir-me a enregistrar unes imatges. A més, resulta que aquest expert internacional en matèria d'aigües, que ha treballat tant a Escòcia com a Sudàfrica, portava una corbata amb els colors blaugrana. Semblava que anés amb l'uniforme del Futbol Club Barcelona! D'altra banda, cal assenyalar que, com Robson, aquest professor també necessitava una traducció simultània perquè els periodistes el puguéssim entendre. Que el traductor d'ahir també s'assemblés a Mourinho hagués estat demanar massa!

Els regants adverteixen que transvasar aigua fora de Tarragona és un frau de llei

El Sindicat Agrícola de l'Ebre organitza unes jornades sobre dret d'aigües, protecció i conservació del medi ambient

El president de la Comunitat de Regants de l'Esquerra-Sindicat Agrícola de l'Ebre, Lluís Pegueroles, va deixar clar ahir que els regants del Delta utilitzaran «totes les armes lícites i legals» per evitar que l'aigua de l'Ebre surti de la demarcació de Tarragona. Pegueroles advertia així que els regants, que cedeixen una part de l'aigua de la seua concessió per al minitransvasament al Camp de Tarragona, no acceptaran el projecte de la interconnexió de xarxes que proposarà l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), amb l'objectiu de garantir l'abastiment a l'àrea de Barcelona. De fet, va aprofitar la presentació d'unes jornades sobre dret d'aigües i medi ambient per alertar que qualsevol transvasament a Barcelona seria un «frau de llei» si no hi ha abans un canvi en el marc legal.

El parador de turisme de Tortosa serà l'escenari de les jornades Dret d'aigües, protecció i conservació del medi ambient a les Terres de l'Ebre, que la comunitat de l'Esquerra-Sindicat Agrícola ha organitzat pel 3 i 4 d'abril, dins dels actes del centenari de l'entitat. Durant la presentació de les jornades, el professor de dret civil de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Sergio Nasarre, va destacar que aquest és el primer cop que s'organitzen unes jornades d'aquesta «magnitud» a l'Ebre, per analitzar qüestions com la participació pública en el procés de redacció dels plans hidrològics o la responsabilitat mediambiental. De fet, va ser durant la presentació que Nasarre també va advertir que qualsevol transvasament a Barcelona, des de l'Ebre o des del Segre, només serà legal quan estiga posat a una llei. El professor de dret civil de la URV va precisar que no coneix tots els detalls de la llei 18/81 que estableix el minitransvasament a Tarragona, però va assenyalar que «donar-li la volta» per aconseguir una finalitat que no estava prevista inicialment seria un frau de llei. Segons l'expert, si la llei va fer-se per evitar que l'aigua arribés a Barcelona, enviar l'aigua dels pous dels aqüífers regenerats de Tarragona també podria ser un frau de llei.
El mateix va dir el president de la comunitat de regants Sindicat Agrícola de l'Ebre. «Si la llei 18/81 prohibeix la sortida d'aigua del minitransvasament fora de Tarragona, qualsevol maniobra seria un frau de llei», va remarcar Lluís Pegueroles, que va afegir-hi que els regants del Delta estan preocupats per la possible recuperació del projecte de la interconnexió de xarxes per part de l'ACA. «Utilitzarem totes les armes lícites i legals per defensar els interessos de les comunitats de regants i del territori», va anunciar. El president de la comunitat de regants va preferir no valorar la gestió que el govern de la Generalitat està fent de la sequera, però va lamentar la «manipulació semàntica» i la «demagògia» amb què s'està abordant el problema. «Ningú diu si l'aigua serà per als barcelonins o per a les indústries, i ningú explica que l'aigua de l'agricultura és per fer productes que es consumiran a les grans ciutats», va afegir-hi. «Aquí també patim la sequera, i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre ens ha dit per primer cop que si no plou tindrem problemes amb les collites al Delta», va dir Pegueroles.

El Punt (26-Març-2008)

Més informació a El Punt:
-Baltasar confirma que el transvasament puntual del Segre es farà a la tardor si no plou
-Reus organitza un taller per aprendre a estalviar
-Sabaté carrega contra la plataforma perquè «alerta sense cap base»
-Brussel·les investigarà el projecte de ciutat d'oci als Monegros

ERC de l'Ebre rebutja noves extraccions d'aigua i critica CiU i ICV

La permanent d'ERC a les Terres de l'Ebre es va reunir d'urgència dijous passat, per valorar la situació generada al voltant de la sequera a partir de les declaracions, «sovint contradictòries» de diferents membres del govern català. El president de la federació ebrenca d'ERC, Gervasi Aspa, va lamentar la falta d'informació sobre el tema. «És necessari que es concreti la situació ràpidament i que es generi el debat territorial i institucional necessari al voltant de les diferents alternatives», va afirmar Aspa a través d'un comunicat, que també va demanar un debat seriós que no estiga basat en les especulacions. Segons ERC de l'Ebre, no es poden permetre més detraccions del riu, ja que ni tan sols s'està complint el cabal mínim vigent. Aspa va responsabilitzar els anteriors governs de CiU, però també va criticar la gestió d'ICV. «No han preparat el país per afrontar una situació absolutament previsible», va sentenciar.

El Punt (26-Març-2008)

El delta de l'Ebre i el canvi climàtic

El delta de l’Ebre és un dels territoris més vulnerables de Catalunya en l’escenari per l’escalfament global. Per això, fa uns mesos, la Generalitat va encarregar un estudi per analitzar tots els efectes del canvi climàtic sobre el Delta. Si no es fa res, serà una de les zones del litoral català que podrien desaparèixer sota les aigües, aproximadament a partir del 2045. De fet, es calcula que el nivell del Mediterrani podria pujar mig metre abans del 2050. Només que pugés un metre, els efectes serien catastròfics a tota la plana deltaica, i el mar arribaria més amunt d’Amposta. A més, la major evaporació de l’aigua agreujaria el problema de la salinitat. No estem parlant de ciència-ficció. Per tant, no s’entén que alguns continuïn plantejant transvasaments de l’Ebre, encara que siga a través del Segre, que és el seu principal afluent al tram final.

Presència (23-Març-2008)

Segon comunicat de la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa sobre la processó del Silenci

Després del comunicat emès en data 21 de març on denunciavem públicament la polèmica generada per les maneres i moment en que s’ens va comunicar la negativa a participar en la processó del silenci de dijous sant en les dolçaines de la nostra banda, volem fer rectificacions a l’esmentat comunicat ateses les disculpes rebudes fins al moment.
Entenem i donem per bones les disculpes presentades pel Sr. Josep Baubí responsable de premsa de l’Agrupació de Confraries de la setmana Santa de Tortosa, a modo de comentari en el conegut blog de notícies de la Marfanta. Tal vegada volem expressar-li el nostre recolzament i respecte en l’argumentari general exposat, detallant la concepció per part de la seva confraria impulsora de l’esmentada recuperació d’aquesta processó.
Després de retirar mitjantzant aquest comunicat la declaració del Sr. Josep Baubí com a persona non grata per la nostra entitat, li demanem disculpes i l’emplacem a continuar treballant per aconseguir la processó desitjada.
Tal vegada amb els arguments de l’esmentada processó del Sr. Baubí, no entenem perquè s’ens convoca a participar-hi donat que per més sorts que siguin els tambors, 80 tambors fan molt soroll, quedi clar també que ja vam advertir de la composició de la nostra banda, i fins cinc minuts abans de la processó ningú va fer cap comentari al respecte.
Sense mès aprofitem aquest comunicat per donar el tema per tancat atés que per la nostra part no tornarem a ser el problema de cap altra processó.

En representació de l’entitat:
Ignasi Irazusta Cardús
Vicepresident- portaveu, de la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa

Un internauta del Perú extorsionava dues xiquetes de Tortosa amb fotos sexuals

Les dues germanes de 12 i 16 anys que un home peruà va extorsionar a través d'internet, exigint que li enviessin imatges de contingut sexual, són dues xiquetes de Tortosa. Ricardo Javier Mendoza Navarro (a la fotografia, en una imatge del diari Correo de Perú i en un altra del rotatiu andí La República, durant l'operació policial) va ser detingut dimecres passat per agents de la Divisió d'Investigació Criminal de la policia peruana, després que el grup de cibercrim de la secció d'investigacions tecnològiques de la Policía Nacional de Barcelona l'identifiqués com el presumpte pedòfil que hauria extorsionat, com a mínim, les dues veïnes de Tortosa i els seus pares. De fet, els pares haurien arribat a pagar uns 4.700 euros abans de decidir-se a denunciar els fets. A més, les dues menors de Tortosa no serien les úniques xiquetes catalanes a qui l'internauta peruà hauria extorsionat, ja que com a mínim hi ha una altra menor a Catalunya (amiga de la germana petita) i podria haver-hi altres xiquetes a Itàlia i Suïssa.
Segons han publicat avui diferents mitjans de comunicació, l'home (d'entre 29 i 32 anys) utilitzava el correu tu-xiko-lindo@hotmail.com, amb el qual es va infiltrar en la llista de contactes de la germana gran. En primer lloc, va advertir a la xiqueta que havia aconseguit la contrasenya del seu correu, i que utilitzaria tota la informació que havia reunit per perjudicar-la, si no es despullava davant de la webcam. Les exigències van fer-se cada vegada més estrictes, i el control del pedòfil sobre la menor es va allargar durant més d'un any i mig. Durant aquest temps, el delinqüent, usant un altre àlies, també va contactar amb la germana petita, de 12 anys, a la qual va amenaçar de destruir tota la informació del seu disc dur si no accedia a les seues peticions, de manera que va aconseguir que ella i una altra amiga també es despullessin. Durant mesos va coaccionar les xiquetes, fins que la germana petita va revelar la situació als seus pares, que van contactar amb el pedòfil i fins tot van accedir a enviar-li diners per evitar la difusió de les imatges, ja que l'home detingut va arribar a reenviar fotografies d'una de les seues filles a la seua llista decontactes, per pressionar la família. Va ser llavors quan els pares van contactar amb l'empresa d'investigació digital Incide, que els va convéncer perquè anessin a la policia. Un jutge de Tortosa ha dirigit la investigació, i després d'unes complexes indagacions, la policia espanyola va comunicar als seus companys del Perú, a través de la Interpol, la identitat i el domicili del pedòfil, que finalment va ser detingut.

Més informació:
-Cae pedófilo buscado por la policía de España (El Correo de Perú)
-Pedófilo peruano extorsionaba a adolescentes españolas (La República)
-Extorsionaba a menores extranjeras (Peru.com)
-Un internauta extorsionava pares amb fotos de les seves filles nues (El Periódico de Catalunya)
-Detenen un peruà que amenaçava per internet dues nenes de Tarragona perquè li enviessin fotos sexuals (El Punt)

Tortosa vol aixecar la suspensió dels quatre plans parcials abans del 2009

L'ACA ja ha començat la redacció de l'estudi d'emergències per corregir els riscos d'inundabilitat

L'Ajuntament de Tortosa espera que la Generalitat aixequi abans de final d'any la suspensió que pesa sobre quatre del plans parcials inclosos al pla d'ordenació urbana municipal (POUM). Segons va explicar l'alcalde, Ferran Bel, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ja ha començat a redactar l'estudi d'emergències per avaluar els riscos d'inundabilitat, i la previsió és que pugui estar acabat abans del previst, molt possiblement a l'estiu. Fins ara, el consistori no pot desenvolupar els plans parcials de l'Horta de Sant vicent, del Parc Nou, del Pimpí i de l'Horta del Temple, on es preveuen 4.400 pisos i diferents equipaments públics i privats.

Bel va destacar que el director de l'ACA, Manel Hernández, estiga tutelant «personalment» la redacció de l'estudi d'emergències, en el qual ja ha començat a treballar una enginyeria. «Això ens fa sentir raonablement optimistes sobre els terminis», va admetre l'alcalde de Tortosa, que va afegir-hi que durant el 2008 es podria aixecar la suspensió sobre els quatre plans parcials. «Ara estem desenvolupament els plans del Temple Sud, del Camí de Roquetes i de la Farinera, però el desbloqueig dels plans parcials de les quatre hortes ens donaria moltes possibilitats», va dir Bel.
En concret, els quatre plans suspesos del POUM són el pla parcial de l'Horta de Sant Vicent, el pla parcial del Parc Nou (entre Ferreries i Jesús), el pla parcial del Pimpí (al nord de Remolins) i el pla parcial de l'Horta del Temple. L'Ajuntament calcula que la suspensió afecta la construcció d'uns 4.400 pisos dels 12.500 nous habitatges que preveu el POUM. També condiciona la construcció, a l'horta de Sant Vicent, del centre lúdic i comercial de Ferreries, així com del port fluvial, la marina seca i la nova seu del Club de Rem. L'operació depèn de la cessió de terrenys per a equipaments per a l'Ajuntament, que no pot fer-se efectiva fins que el pla parcial de l'horta de Sant Vicent siga efectiu. Fa gairebé un any, el ple de l'Ajuntament va aprovar per unanimitat una moció d'alcaldia, en què el consistori reclamava una modificació dels criteris d'inundabilitat inclosos a la llei d'Urbanisme. De fet, la llei prohibeix expressament la construcció en zones inundables, però no regula com avaluar les riuades en un període de retorn de 500 anys, i no té en compte l'actual règim hidrogràfic de l'Ebre. Aquesta situació provoca que Tortosa i la resta de poblacions riberenques de l'Ebre siguin objecte de l'aplicació de la normativa amb un nivell molt estricte d'exigència, sense tenir en compte que els pantans del tram final del riu permeten prevenir i regular les avingudes.

>El campus no és zona inundable

Fa pocs dies, la Universitat Rovira i Virgili (URV) va sol·licitar a l'Ajuntament de Tortosa la llicència ambiental i la llicència d'obres per poder construir el futur campus de les Terres de l'Ebre al parc de Remolins. La regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, va explicar que l'Ajuntament està realitzant tots els tràmits per accelerar la cessió dels terrenys i per facilitar la construcció del campus. El sector en què s'ha de construir el futur campus de la URV no és zona inundable, tot i la proximitat del riu i també dels terrenys del pla parcial del Pimpí. «La Generalitat entén que forma part d'un sòl urbà consolidat», va precisar Roigé, que va recordar que també no està considerat inundable el sector de Vora Parc, tot i que a pocs metres hi ha el pla parcial de l'Horta del Temple, que sí ho és. A més, l'última modificació del POUM al parc de Remolins, per fer el campus, ja ha estat acceptada per la Generalitat.

El Punt (25-Març-2008)

Inversió hotelera al nucli antic de Tortosa

La inversió privada, i en concret la creació de noves places hoteleres, és una de les estratègies que Tortosa necessita reforçar per rehabilitar la seua ciutat històrica. Evidentment, penso que és incongruent intentar atraure turistes si abans no s'ha resolt la degradació urbanística i patrimonial, però allargar el debat en excés ens faria caure en una discussió absurda de què va ser primer, l'ou o la gallina... Dijous, el setmanari La Veu de l'Ebre publicava que la fundació privada Grego i Mayor, constituïda al setembre passat, va adquirir al desembre la casa de Pilar Fontanet, més coneguda a Tortosa com l'antiga Casa Grego. Ja fa un parell d'anys que diferents projectes de rehabilitació s'han fixat en l'edifici modernista que els anys 1908-1909 va substituir la casa del Marquès de Tamarit. El més recent, abans d'aquesta inversió hotelera, era un projecte de reforma per fer-hi habitatges al seu interior. Però també recordo algun altre projecte per instal·lar-hi la seu d'un important col·legi professional, que finalment van dir-me que s'havia descartat per la impossibilitat de fer-hi un bon aparcament al subsòl. El que està clar és que era una llàstima que un edifici tan singular, en una de les zones més interessants del nucli antic (just a la plaça de la Cinta, amb façana al portal de l'Olivera i al portal del Romeu), s'estigués degradant sense que ningú hi posés remei.
Per tant, fer-hi un petit hotel em sembla una bona idea, també, perquè és un dels equipaments que necessita el nucli antic de Tortosa. L'únic problema que podem intuir és, com apuntàvem abans, la falta d'espai per fer-hi un aparcament, però penso que això no hauria d'amoinar els inversors, ja que les ciutats històriques d'Europa estan plenes de petits hotels amb encant, situats en zones de vianants, en què ni tan sols es pot accedir amb vehicle. El client prefereix substituir aquest tipus de comoditats pel fet d'estar a la mateixa plaça de la Catedral o de l'Ajuntament, o a pocs minuts a peu dels edificis i monuments més importants. Ara només falta que la comissió de Patrimoni faci bé la seua feina, però que no obstaculitzi més del compte la realització del projecte. La Casa Grego, dissenyada per Pau Monguió i Segura, està catalogada com a bé cultural d'interès local, i té protegides la façana i les escales. El catàleg del nou POUM proposa la rehabilitació de la façana, i permet qualsevol ús de l'edifici, sempre que siga compatible amb la seua conservació.

Tortosa exposa a «Peces de col·lecció» el millor art de les últimes avantguardes

La sala Antoni Garcia de l'antic escorxador mostra 38 obres originals d'autors com Picasso, Miró, Tharrats o Tàpies

Tortosa va inaugurar dijous al vespre l'exposició Peces de col·lecció, que es podrà veure fins al proper 11 de maig a la sala Antoni Garcia de l'antic escorxador. La mostra recull 38 obres originals dels principals artistes de les avantguardes dels segles XX i XXI, que han estat cedides per algunes de les millors galeries d'art de Catalunya. Així, a Peces de col·lecció es poden veure pintures, dibuixos, escultures i collages d'autors tan importants com Picasso, Miró, Juli González, Tharrats, Tàpies, Ràfols Casamada, Clavé, Cuixart, Guinovart, Barnils, De Felipe, Gaset, Pujana-Arrieta o Espinach. Després de passar per Tortosa, l'exposició marxarà a Sant Boi de Llobregat, però serà substituïda per una altra mostra amb 160 gravats originals de Francisco de Goya.

Peces de col·lecció és una exposició itinerant, produïda pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, a través del programa de circuits i difusió cultural de la direcció general de Cooperació Cultural. En concret, la mostra és un projecte expositiu del Gremi de Galeries d'Art de Catalunya, que ha fet una selecció de 38 obres d'artistes capdavanters de les avantguardes dels segles XX i XXI, com Tàpies, Ràfols Casamada, Guinovart, Picasso o Miró, en diferents disciplines artístiques com la pintura, l'escultura, el dibuix, l'obra gràfica, el collage o la fotografia. La mostra ja ha passat per Ripollet i el Prat de Llobregat, i després d'instal·lar-se a Tortosa també ha de visitar Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Corbera de Llobregat. Tot seguit, la següent mostra que es veurà a la ciutat de l'Ebre serà una exposició amb 160 gravats originals de Goya.
Però a Tortosa, Peces de col·lecció es podrà visitar fins a l'11 de maig, de dimarts a divendres des de les sis de la tarda fins a les vuit del vespre; i els dissabtes, també des de les dotze del matí fins a les dues del migdia. En canvi, els diumenges i els dies festius, l'exposició romandrà oberta només des de les dotze del matí fins a les dues del migdia. A més a més, l'Ajuntament tortosí ha previst la realització de visites guiades a l'exposició, que es faran cada dissabte, a partir de les dotze del migdia, i que seran gratuïtes. Durant la presentació de Peces de col·lecció, el regidor de Cultura, Joan Caballol, va remarcar que hi participen un total de dinou galeries d'art de Catalunya, que han cedit les seues peces. «La comparació que podem fer és que si els millors sommeliers triessin el vi sempre tindríem els millors vins assegurats», va dir Caballol, que va destacar que Peces de col·lecció ha estat una oportunitat única per fer portar les 38 peces a Tortosa. Sens dubte, un dels plats forts de l'exposició és el gravat Las bañistas sorprendidas, de Pablo Picasso, al costat d'un altre gravat de Miró, titulat Porter d'eau IV, cedits tots dos per la galeria Dolors Junyent de Barcelona.
El Punt (22-Març-2008)

Devoció pel Crist de la Puríssima

La processó del Silenci és la més penitencial de la Setmana Santa tortosina, amb la participació de totes les confraries però amb un únic pas

Hi ha qui diu que a Tortosa hi ha tanta devoció pel Sant Crist de la Puríssima com per la Mare de Déu de la Cinta. No es tracta de fomentar cap competició, sinó un intent per explicar, amb poques paraules, la importància de la imatge més valuosa que guarda el convent de la Puríssima, al carrer Montcada. De fet, la imatge del Sant Crist de la Puríssima s'ha quedat a Tortosa i l'església continua oberta, encara que el convent ha quedat buit pel trasllat de les últimes monges a Saragossa. «Dimarts vam parlar per telèfon amb les monges i ens van dir que volen que la processó ens surti bé, després que l'any passat vam haver de suspendre el Silenci per la pluja», explica Rosa Garcia, que és vocal de la Confraria del Sant Crist de la Puríssima.
A la processó del Silenci surt una rèplica de la imatge original, una de les poques que va salvar-se dels incendis de la Guerra Civil. La còpia va ser feta pels germans Aixendri a la dècada del 1950, quan va deixar de desfilar la imatge original, que és una talla en fusta del segle XVII, obra d'Innocenci de Palerm que el bisbe Veschi va fer portar-se des de Nàpols. La imatge no havia sortit a la processó del diumenge de Rams fins després de la Guerra Civil, però després va substituir-se per la rèplica. D'altra banda, tot i que la processó del Silenci es va recuperar el 1996, el seu antecedent històric és la processó dels Disciplinants, que estava organitzada per la Confraria de la Puríssima Sang, com a mínim des de mitjan segle XVI. Més tard, el 1806, la processó de dijous sant va deixar de fer-se perquè la confraria dels Dolors va convèncer la resta de congregacions i els gremis, que van decidir potenciar la processó del diumenge de Rams, la qual encara és la més popular i tradicional de la Setmana Santa tortosina. Però l'actual processó del Silenci també ha canviat al llarg dels últims dotze anys, ja que abans del 2004 també sortien els passos de l'Oració de l'Hort, de la Mare de Déu de les Angoixes i del Nostre Pare Jesús de la Passió. Ara només surt la Creu dels Improperis i el Sant Crist de la Puríssima, portat a les espatlles per un grup dels seus confrares, que van fent torns al llarg d'un recorregut que no surt del nucli antic. És la processó més austera i penitencial de la Setmana Santa tortosina, sense cap representació política ni eclesiàstica.
Però el que més impressiona és que totes les vestes van amb la cara tapada; que els representants de totes les confraries formen un seguici amb torxes, i que dues bandes de tambors obren i tanquen la desfilada. De fet, cada any es fan unes rotacions per portar el Sant Crist de la Puríssima a les espatlles, però també per formar el seguici de torxes i per tocar els tambors, que són els únics que tenen permís per trencar el silenci. Enguany, els encarregats de marcar el pas de la processó del Silenci eren els tambors de la Germandat de Natzarens de la Passió i els del Crist de la Puríssima, que l'any passat no van tocar per la pluja.
El Punt (22-Març-2008)

Una il·lusió i un privilegi

Benjamín Canalda és un agent comercial, de 55 anys i confrare del Sant Crist de la Puríssima, que des de fa uns anys participa en la processó del Silenci. «Per nosaltres portar el Sant Crist és un honor, una il·lusió i un privilegi, ja que no tots els passos de Tortosa es poden portar a les espatlles», explica. «Només esperem que el temps ens acompanyi i no plogui fins després de la processó, ja que l'any passat vam tenir una decepció molt gran», recorda Canalda. Amb tot, la devoció tortosina no pretén agreujar la sequera, ja que sempre s'ha invocat el Sant Crist per demanar pluges. «La devoció és un sentiment molt particular, que ha perdurat fins al punt que encara hi ha dones del barri que el visiten dues vegades, quan van i tornen de fer la compra», comenta.

El Punt (22-Març-2008)

Silenci sense pluja

El principal neguit dels participants en la processó del Silenci de Tortosa, dijous a la mitjanit, era que la pluja els obligués a suspendre la desfilada, com l'any passat. En canvi, el cel estava ras i el vent va ser l'únic element meteorològic que va destorbar una mica la celebració de la processó més austera i penitencial de la Setmana Santa tortosina. Centenars de vestes, amb la Creu dels Improperis i la imatge del Sant Crist de la Puríssima, van recórrer amb un silenci solemne els carrers del nucli històric. La polèmica de la nit va produir-se quan els membres de la Colla Jove de Dolçainers, que col·laboren amb la Germandat dels Natzarens de la Passió, van decidir no acompanyar el seguici perquè no podien tocar la dolçaina durant la processó del Silenci.

El Punt (22-Març-2008)

Comunicat de la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa sobre la processó del Silenci

La banda de Dolçaines i Tambors de la confraria Natzarens de la Passió, formada per la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa, fruit de la col·laboració desinteressada d’aquesta en la Setmana Santa Tortosina, ens veiem en la necessitat d’emetre aquest comunicat per tal de deixar clar el nostre posicionament respecte la polèmica generada en abandonar l’inici de la processó del Silenci per motius aliens a la nostra voluntat.
Lamentem els fets i malentesos que han propiciat la nostra marxa de la Processó del Silenci de Tortosa, atès que 5 minuts abans del inici de la mateixa el president de l’Agrupació de Confraries el Sr. Josep Borrell ens comunica que no podem sortir amb les dolçaines de la nostra banda a la processó.
Donada la composició de la nostra banda amb 35 dolçaines, i 45 tambors, no entenem com es pot arribar a l’extrem temerari d’anunciar aquestes decisions un cop tota la gent està preparada per sortir; segurament en un comunicat així en la suficient antelació hagués evitat l’espectacle donat pels retrets i desconsideracions de torn el Sr. Josep Baubí, responsable de premsa de l’agrupació, al qual aprofitem per declarar persona non grata per la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa.
La provocació a la bronca i la falta de consideració d’algun que altre confrare ha estat corresposta en un abandonament de la processó en discreció i silenci per respecte als creients i públic en general per part de tota la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa, entitat que representa la Banda dels Natzarens de la Passió.
Per aquests motius exposats de manera resumida, anunciem que la Banda de Dolçaines i Tambors de la confraria Natzarens de la Passió no participarà a la processó del St. Enterrament d’avui divendres.
Esperem una resposta per part de l’agrupació de confraries i un disculpa pública de les parts implicades per garantir per anys propers la participació d’aquesta banda nombrosa i emblemática en les activitats de la setmana santa tortosina, a la vegada que demanem la dimissió del president de l’agrupació de confraries el Sr. Josep Borrell, condició sine qua non per tornar ha escoltar Silenci Blanc, Natzarents de la Passió o la Saeta entre altres.
Amb aquest comunicat també volem agrair les mostres de suport rebudes per persones d’altres confraries i públic i fidels en general.

Ignasi Irazusta Cardús (vicepresident portaveu de la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa)

Les contradiccions de la sequera

La Generalitat admet sense embuts que estudia un transvasament del Segre a Barcelona, tot i que s'estima més parlar de «captacions puntuals»

Les últimes notícies sobre les mesures previstes a Catalunya per combatre la sequera han provocat un degoteig constant de declaracions, i potser una via d'aigua al vaixell de govern. Gairebé al mateix temps que el delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, assegurava que no han previst cap actuació ni han encarregat cap estudi que comporti un transvasament del Segre o de l'Ebre, el conseller Joaquim Nadal semblava que digués tot el contrari. El titular de Política Territorial i Obres Públiques va afirmar que no hi haurà transvasaments, però «amb la mateixa rotunditat» sí que va admetre que hi podria haver captacions del Segre en cas d'extrema necessitat.

El conseller d'Agricultura, Joaquim Llena, que fa uns dies negava aquesta possibilitat, també va justificar ahir el possible transvasament d'aigua del Segre al riu Llobregat com a mesura temporal i d'emergència. En declaracions a l'emissora COM Ràdio, Llena va dir que la prioritat és que hi hagi aigua «per a tothom», tot i que l'aigua ha estat l'origen de conflictes territorials perquè és un tema que «sempre aixeca passions». Una de les primeres reaccions va ser la de l'organització Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), que va anunciar que presentarà una queixa davant del Síndic de Greuges pel que considera una falta de transparència del govern català. A més, la JARC ha instat els productors afectats per la captació d'aigua del Segre a presentar una denúncia conjunta per l'actuació del govern, a qui acusa de canviar d'opinió d'un dia per l'altre. En la mateixa línia, Unió de Pagesos (UP) ha dit que un transvasament del Segre a la conca del Llobregat seria «inacceptable», i lamenta que la Generalitat no hagi tingut en compte l'opinió dels actors socials i econòmics del territori, en un moment en què els pagesos i ramaders ja pateixen les conseqüències de la sequera, ja que la falta d'aigua també ha encarit els preus del farratge.

>Diferències al tripartit

Tot i que les obres per enviar en vaixell l'aigua dels pous de Tarragona estan força avançades, l'altra possibilitat que cada dia va agafant més força és el transvasament del Segre a Barcelona. El secretari general del Departament d'Interior, Joan Boada (ICV), va avalar ahir la captació d'aigua del Segre, però va precisar que això seria «només en cas d'emergència» i que la mesura seria «reversible». En declaracions a RAC 1, Boada va assegurar que el govern no farà un transvasament permanent des del Segre. En canvi, la nova portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, va assegurar a COM Ràdio que «captar puntualment aigua del Segre per satisfer una situació de sequera» és una mesura que no agradaria als republicans. A més, el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, i el delegat de la Generalitat a Lleida, Miquel Pueyo, tots dos d'ERC, van dir que abans d'enviar aigua del Segre a Barcelona cal garantir que hi ha prou recursos hídrics per a les comarques de Lleida i certificar que es tracta d'una situació d'extrema necessitat.

El Punt (20-Març-2008)

La Generalitat adjudica amb un retard de quatre anys la clausura de l'antic abocador de Tivissa

L'antic abocador controlat de la Ribera d'Ebre, instal·lat a la partida tivissana dels Magrells, havia tancat portes l'agost del 2004, i per tant les obres de clausura acumulaven un retard de gairebé quatre anys. De fet, la clausura de l'abocador de l'Aldea va fer-se el 2007, dos anys després del seu tancament. Ahir, el Diari Oficial de la Generalitat va publicar l'anunci pel qual l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha adjudicat la redacció del projecte constructiu i la realització de les obres a l'empresa FCC, amb un pressupost d'uns 598.000 euros. L'alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, va valorar molt positivament l'adjudicació del projecte. Tot i el retard, Jardí va preferir manifestar la comprensió de l'Ajuntament tivissà. «Totes les administracions som més lentes del que voldríem», va dir Jardí, que també va detallar que dimarts va constituir-se la comissió de seguiment de les obres de clausura de l'abocador. La comissió està formada per l'ARC, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, l'Ajuntament de Tivissa i el Consorci per a la Gestió de Residus de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat, tot i que també podrien afegir-s'hi més organismes, públics o privats.
Jardí va assenyalar que l'empresa FCC tindrà un mes per redactar el projecte i un termini d'onze setmanes per realitzar els treballs, que consistiran en el recobriment dels residus amb capes aïllants i amb una capa de terra vegetal, que facilitarà la reforestació dels terrenys. L'alcalde va afegir-hi que durant aquests quatre anys no ha entrat més brossa, però que ha calgut fer alguns treballs de manteniment. L'Ajuntament encara ha de decidir l'ús dels terrenys de l'antic abocador, però Jardí va avançar que podria fer-s'hi algun tipus d'instal·lació relacionada amb el medi ambient.

El Punt (20-Març-2008)

Tortosa emprèn una millora d'urgència al camí del barranc de la Llet

L'Ajuntament de Tortosa va anunciar ahir que ha aprovat l'adjudicació de l'obra de reposició i condicionament del camí del barranc de la Llet a l'empresa Pasfalt SL, amb un pressupost de poc més de 32.500 euros. El camí, situat al barri de Sant Llàtzer, té una longitud de 2,3 quilòmetres, dels quals n'hi ha un tram de 1.500 metres que necessita una intervenció urgent, atès el mal estat del ferm. L'Ajuntament ha qualificat aquesta actuació d'urgent per raons d'interès públic, ja que actualment el ferm representa un perill greu per al trànsit de vehicles i persones. Concretament, s'actuarà sobre una superfície de 9.200 metres quadrats, en què es farà una primera intervenció per aplanar la capa de rodament. Tot seguit, es farà una doble actuació de restitució del ferm amb doble tractament superficial, de manera que el camí puga quedar condicionat per a un correcte ús. L'obra té una subvenció del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat.

El Punt (20-Març-2008)

Santa Bàrbara millora les instal·lacions de les piscines

L'Ajuntament de Santa Bàrbara ha decidit fer algunes millores en les instal·lacions de les piscines municipals, tenint en compte l'aturada del servei per la temporada d'hivern. A més de repintar els vestidors, una de les accions fetes a petició dels usuaris ha estat la millora de les zones d'ombra, un dels sectors del recinte que primer s'ocupen, i en què ara s'han plantat vuit arbres més. A més, també s'han instal·lat uns desguassos a la zona de les dutxes de la platja artificial, per evitar que l'aigua faci cap a la gespa i provoqui l'enfangament de la zona i males olors.

El Punt (20-Març-2008)

Salvadó assegura que el govern no preveu cap transvasament de l'Ebre ni del Segre

El delegat de la Generalitat lamenta les «especulacions» però el conseller Nadal deixa la porta oberta a mesures puntuals

El delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, va trencar ahir el silenci del govern al territori, i va assegurar que l'executiu català no té previst fer «cap actuació» que comporti un transvasament a l'àrea metropolitana de Barcelona. Segons Salvadó, la Generalitat no ha fet «ni cap encàrrec ni cap estudi» sobre possibles captacions de l'Ebre o del riu Segre. En aquest sentit, va atribuir les últimes notícies sobre la preparació de la interconnexió de xarxes a les «especulacions» dels grups de l'oposició, tot i que va admetre que la Generalitat ha d'estudiar «totes les alternatives» per afrontar la sequera. De fet, el conseller Joaquim Nadal no va descartar ahir l'opció de captar aigua del Segre com a «mesura d'emergència» si s'agreuja la situació actual.

Salvadó va intentar ahir donar un missatge de tranquil·litat a les Terres de l'Ebre, després de les últimes notícies sobre diferents mesures, encara en fase d'estudi, per fer arribar l'aigua a Barcelona. El delegat de la Generalitat va garantir que des del govern català no s'ha fet «cap actuació» que puga comportar nous transvasaments de l'Ebre, i que l'executiu tampoc ha fet «ni cap estudi ni cap encàrrec» sobre una possible captació d'aigua des del Segre, el seu principal afluent. «Només són especulacions que fan els grups de l'oposició, i que no es corresponen amb la realitat», va assenyalar Salvadó, que va admetre que la Generalitat es troba davant d'una situació «complicada».
Per tant, el delegat a les Terres de l'Ebre va reconèixer que el govern català està estudiant les «diferents alternatives» perquè «les àrees necessitades» del país puguin abastir-se d'aigua en cas d'emergència. Segons Salvadó, l'objectiu a mitjà termini és que, un cop superada la situació de sequera actual, Catalunya tinga les noves plantes dessalinitzadores en funcionament, per evitar que un nou cicle de falta de pluges puga provocar els mateixos problemes. «Però enguany s'han de buscar les solucions provisionals a la situació d'emergència», va dir. A més, el delegat va remarcar que la Generalitat «en cap cas» ha manifestat que portar l'aigua des de França, a través d'un transvasament del Roine, puga ser una de les alternatives, com ha tornat a reclamar CiU insistentment en les últimes hores.

MÉS SOLIDARITAT
També va descartar el transvasament del Roine, ahir, el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Manel Hernàndez va dir ahir a Girona que el govern català haurà de mantenir-se «ferm» fins que millori la situació de sequera extrema. Segons Hernández, cal millorar l'eficiència de les xarxes hidràuliques per estalviar aigua, però també va indicar que cal apostar per la dessalinització d'aigua marina i per compartir l'aigua de les conques internes i de l'Ebre. «Som un sol país i hem de poder parlar d'aigua sense por, sense activar la confrontació», va dir Hernàndez, després de reclamar «solidaritat» als regants de l'Ebre amb els cinc milions d'habitants de l'àrea de Barcelona. De la mateixa manera, el director de l'ACA va llançar un missatge semblant als regants de la zona del riu Ter.

El Punt (19-Març-2008)

Nadal no descarta una captació d'emergència des del Segre

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, no va descartar ahir l'opció de captar aigua del Segre, davant de «l'extrema sequera» que viu Catalunya, amb l'objectiu de garantir aigua per beure a tot el territori. Amb tot, Nadal va voler deixar clar que la Generalitat no es planteja cap transvasament, encara que va deixar la porta oberta a qualsevol «mesura puntual i d'emergència». A més, el conseller va advertir que l'opció del Segre només està «en estudi» com a possibilitat en cas de necessitar «una mesura temporal» urgent. En la compareixença posterior a la reunió del govern català, Nadal va afegir-hi que el pla d'estalvi d'aigua està donant fruits, ja que l'àrea de Barcelona ha augmentat entre el 5 i el 7%. Amb tot, aquesta setmana la reserva de les conques internes és del 20,3%, amb quatre hectòmetres cúbics menys, mentre que la conca de l'Ebre ha guanyat 60 hectòmetres i se situa al 47,8% de la seua capacitat.

El Punt (19-Març-2008)

El PP proposa l'Ebre i CiU busca la definició de «transvasar» al diccionari

El diputat del PP per Lleida, al Congrés, Josep Ignasi Llorens, va proposar ahir un transvasament de l'Ebre per solucionar els problemes de l'àrea metropolitana de Barcelona. Llorens va assegurar que només caldria perllongar la canonada del minitransvasament a Tarragona, per aprofitar els «excedents» del riu. Aquesta és l'alternativa que el diputat del PP va presentar a la possible captació d'aigua des del Segre. A més, Llorens va advertir que els pagesos de les comarques de Lleida tenen problemes d'abastament d'aigua, i que no disposen d'excedents per fer un transvasament a Barcelona. Mentrestant, segons els càlculs del diputat, l'Ebre aboca al mar uns 5.200 hectòmetres anuals després de cobrir les necessitats de la conca i el cabal ecològic necessari per conservar el Delta.
D'altra banda, el diputat de CiU al Parlament, Ramon Espadaler, va tornar a demanar «transparència» al tripartit, i va exigir al conseller Nadal que no digui més «mentides» i que no faci «jocs de paraules». En declaracions a l'ACN, Espadaler va recordar que, segons el diccionari, «un transvasament és fer passar aigua d'un riu a un altre».

El Punt (19-Març-2008)

La Generalitat adverteix que el sondeig sobre el parc eòlic d'Horta «no és legal ni il·legal»

La polèmica per la consulta popular sobre el parc eòlic de la serra dels Pesells, que els veïns d'Horta de Sant Joan van rebutjar diumenge amb el 77,6% dels vots, va arribar ahir al consell de direcció de la Generalitat a les Terres de l'Ebre. De fet, el delegat del govern, Lluís Salvadó, va advertir que el referèndum organitzat per l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan no s'ajusta al marc legal que estableixen dos decrets, un del 1996 i un altre del 2003, en què es planteja el procediment que han de seguir les administracions locals per poder convocar consultes ciutadanes. «El que ha fet l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan és un simple sondeig d'opinió, però això també entra dins de les seues competències», va afegir-hi. Salvadó va precisar que el sondeig sobre el parc eòlic dels Pesells «no és legal ni il·legal», i que per tant la Generalitat no valora el procediment ni el resultat de la consulta.
A més a més, Salvadó va dir que no li consta que l'Ajuntament hagi demanat assessorament a la Generalitat per saber com hauria d'afrontar el procés. De fet, va recordar que l'empresa Orta Eòlica SL té les autoritzacions dels departaments de Medi Ambient i d'Economia i Finances, i que ara serà l'Ajuntament qui decidirà si renegocia el conveni signat amb la promotora. A més, va dir que no descarten un efecte dominó, amb més consultes populars a la Terra Alta. El govern català, un cop vistos els informes favorables, va autoritzar el parc dels Pesells amb 17 molins i 49,6 MW de potència, perquè el considera «necessari» per aprofitar el potencial eòlic de la zona i cobrir les necessitats de producció amb energies renovables.

> Zona eòlica prioritària?

El delegat de la Generalitat a l'Ebre, Lluís Salvadó, va defensar ahir la necessitat de tirar endavant el nou decret per regular la instal·lació de parcs eòlics i plantes solars fotovoltaiques a Catalunya. Segons Salvadó, el nou decret és un document «necessari», que serà molt útil a les comissions territorials d'Urbanisme, sobretot a l'hora de valorar l'allau de projectes de plantes solars que s'estan presentant. «És un decret que encara tenim damunt la taula i sobre el qual estem acabant el procés de reflexió», va afegir-hi. Però Salvadó no va concretar quina és la posició de la delegació de l'Ebre sobre la possible creació al territori d'una zona de desenvolupament prioritari (ZDP), que el govern català ha previst adjudicar per concurs públic per instal·lar els parcs eòlics seguint criteris energètics, ambientals, urbanístics i paisatgístics. Segons Salvadó, és un tema que s'està debatent, tot i que l'esborrany del decret ja recull que les ZDP han de tenir recurs eòlic suficient i un punt d'evacuació de l'electricitat produïda, condicions que sí que complirà la Terra Alta. D'altra banda, el consell de direcció de la Generalitat va ratificar ahir el projecte d'enderroc de les cases del carrer Montcada de Tortosa afectades per la construcció del nou edifici de les delegacions.

El Punt (19-Març-2008)

Alerta a la PDE pels indicis que podria haver-hi transvasaments d'emergència

Sancho (CiU) adverteix que el tripartit és «un llop amb pell de corder» i l'acusa d'enfrontar territoris
A la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) s'han encès totes les alarmes. El moviment social té cada cop més clar que la intenció del govern català és tirar endavant una interconnexió de xarxes, amb l'objectiu de fer arribar l'aigua de l'Ebre a l'àrea metropolitana de Barcelona. Segons el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, el tripartit ha vulnerat el seu compromís amb les Terres de l'Ebre, ja que està dient «de totes les maneres possibles» que portarà aigua des del Segre o fent la interconnexió de xarxes. En la mateixa línia, CiU va tornar ahir a reclamar més transparència en la gestió de la sequera, i va insistir a demanar un transvasament del Roine.

La PDE no tenia previst tornar a reunir-se fins després de les vacances de Setmana Santa. Amb tot, aquests dies el moviment social ha hagut de tornar a la feina, després de les últimes notícies sobre la preparació d'un transvasament urgent des del Segre, així com per la possible interconnexió entre la xarxa del minitransvasament de l'Ebre, que acaba a Cunit, i la xarxa d'Aigües Ter-Llobregat (ATL), que ara s'acaba a Vilanova i la Geltrú. «El govern català està actuant amb massa prepotència, amb falta de respecte i amb deslleialtat cap a les Terres de l'Ebre», va lamentar ahir Manolo Tomàs. El portaveu de la PDE va recordar que ja els van posar en alerta les últimes declaracions de l'exalcalde de Tarragona, que va assegurar que la interconnexió entre Cunit i Vilanova ja estava en funcionament. «Nosaltres també teníem rumors que ens indicaven que aquesta canonada ja estava en marxa, però vam decidir esperar-nos una setmana per no interferir en les eleccions», va dir.
Segons Tomàs, a la PDE estan convençuts que la intenció del govern català és tirar endavant el projecte de la interconnexió de xarxes, que va quedar expressament exclòs del Compromís per l'Ebre, el document que el PSC, ERC i ICV van signar amb el moviment social l'octubre del 2003. «Estan dient de totes les maneres possibles que volen portar l'aigua a Barcelona, i volen aprofitar la situació de sequera per plasmar-ho amb actuacions concretes», va denunciar. Així, Tomàs va reclamar més transparència al govern català, i va anunciar que en la pròxima reunió de la PDE decidiran si cal reactivar les mobilitzacions. De la mateixa manera, el col·lectiu també dirà si donarà suport a les reivindicacions de la nova plataforma L'Aigua No ens la Prendran, que dissabte es presentava a Tarragona, contra la cessió a Barcelona de l'aigua dels aqüífers. «Sembla que el tripartit no vol solucionar el problema de la sequera, sinó aprofitar la situació per fer una sèrie d'obres polèmiques», va advertir Tomàs. El portaveu de la PDE va insistir que la Generalitat evita parlar del transvasament de l'Ebre, però que pretén agafar aigua del Segre i aprofitar les concessions actuals de l'Ebre, per així fer arribar l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona.
D'altra banda, el diputat de CiU al Parlament, Francesc Sancho, també va acusar el tripartit de tirar endavant «transvasaments més o menys encoberts». Segons Sancho, les notícies sobre el Segre i l'ampliació del minitransvasament «no són rumors», ja que els membres del govern «han admès en privat» que volen enviar l'aigua de l'Ebre a Barcelona.

> CiU demana el control del Parlament i una aposta clara pel riu Roine

Els diputats ebrencs de CiU al Parlament, Xavier Pallarès i Francesc Sancho, van acusar ahir el govern català de fer una política «contradictòria» i «erràtica» per resoldre la sequera, així com d'impulsar «d'amagat» diferents transvasaments. «No podem acceptar que ens vulguin separar el Segre de la conca de l'Ebre, ja que és la mateixa aigua», va advertir Sancho, que va afegir-hi que CiU ha presentat una moció i una interpel·lació al Parlament per reclamar una gestió de l'aigua més transparent i amb control parlamentari. Segons Sancho, la gent de l'Ebre va denunciar «el llop» quan el PP i CiU volien fer el transvasament, però ara el tripartit és «un llop amb pell de corder» que també vol emportar-se l'aigua. Els diputats de CiU van tornar a reclamar el transvasament del Roine, si les polítiques hidrològiques basades en la nova cultura de l'aigua no acaben de funcionar. «Però que no facin transvasaments encoberts», va dir.

>La interconnexió d'Hereu

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu (PSC), va defensar diumenge una interconnexió de xarxes o un transvasament que «pugui anar en un sentit o en un altre», ja que l'aigua que ara falta a la capital catalana podria necessitar-la després un altre territori. Així, Hereu va donar suport a l'arribada d'aigua de l'Ebre i dels pous de Tarragona, i va ignorar les queixes de les plataformes pel possible transvasament a Barcelona. De fet, Hereu va afirmar que mai ha cregut en els enfrontaments territorials i que prefereix quedar-se amb els pronunciaments dels «òrgans democràtics» partidaris de la interconnexió.
Però els diputats de CiU, Francesc Sancho i Xavier Pallarès, van acusar el tripartit de voler «enfrontar els territoris» per generar un estat d'opinió favorable als transvasaments. També de generar desorientació i frustració a les Terres de l'Ebre, mentre provoquen el problema de l'aigua a Barcelona, amb majoria d'ajuntaments governats pel PSC i ICV. «Si no hi ha aigua per garantir el cabal mediambiental a l'Ebre, no pot haver-hi excedents per cedir-los», va recordar Sancho.

>L'estat de l'Ebre, en temps real

El president de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, José Luis Alonso, va presentar ahir el nou portal d'informació electrònica, que obre la gestió de l'ens als ciutadans. El nou sistema d'informació territorial de l'Ebre, (SIT Ebro) ja es pot consultar a internet (http://www.chebro.es/), amb tot tipus de dades i cartografies per conèixer quin és l'estat del riu en temps real.

El Punt (18-Març-2008)