Marc Vidal i Jordi Abad, convidats de luxe a l'EBREBLOC 2008

Tot a punt per a la celebració de la segona edició de la trobada de Blocaires Ebrencs

L'associació de Blocaires Ebrencs ja ho té tot a punt per a la celebració de la segona edició de l'EBREBLOC, que es farà divendres i dissabte a Tortosa i Roquetes. Les jornades començaran l'1 de febrer a la biblioteca Marcel.lí Domingo de Tortosa, a partir de les sis de la tarda, amb un acte inaugural en què està prevista l'assistència del secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, Jordi Bosch. Al mateix temps, la presidenta de Blocaires Ebrencs, Carme Pla, aprofitarà per donar a conèixer la nova entitat, que naix amb l'objectiu de promoure l'ús del format bloc i d'altres eines de la internet social al conjunt de les Terres de l'Ebre.

Després dels parlaments inaugurals, hi haurà l'acte central de la primera jornada de l'EBREBLOC: una taula rodona dedicada als blocs en l'àmbit de l'educació, moderada per Marià Cano i amb la participació de Jordi Perales, Artur Tallada, Dora Cervelló i Àngel Ismael. La segona jornada de l'EBREBLOC es farà el 2 de febrer a la biblioteca municipal de Roquetes. Blocaires Ebrencs té la satisfacció de poder comptar amb la participació del blocaire Marc Vidal, un dels més seguits i influents de Catalunya i també fora del país. Marc Vidal ha estat el coordinador de les jornades sobre la Catosfera que durant l'últim cap de setmana s'han celebrat a Granollers, amb una important presència de blocaires de l'Ebre. Ara Marc Vidal ens torn la visita i serà a l'EBREBLOC per fer una radiografia de la blocosfera catalana, just després que Daniel Gil faci un altre repàs a l'estat de l'ebresfera, que ja té més de 270 blocs. Marc Vidal és diplomat en Ciències de la Publicitat per la Università degli Studi di Milano Bicocca; i Llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses per la Universitat Internacional de Catalunya. Actualment, és director corporatiu d'un grup inversor, membre independent en dos consells d'administració i consultor d'operacions en diverses societats cotitzades. En l'àmbit dels blocs, des de fa més de 3 anys és l'editor d'un dels blocs més prestigiosos de la catosfera, www.marcvidal.cat. També és un dels impulsors de Poliblocs.cat i membre del grup de debat blocosfèric Las Ideas.
L'altre convidat estel·lar de l'EBREBLOC 2008 és Jordi Abad, que serà l'encarregat de conduir un taller sobre creació de podcast. Jordi Abad és tècnic Java a Emagister (Grupo Intercom), i la seua experiència professional abasta diferents càrrecs dintre de l'àmbit de les noves tecnologies i d'internet, al servei d'entitats i empreses com el Laboratori de Càlcul de la FIB, Whads Accent, Cometa Technologies o Emagister. És autor d'un bloc personal actiu des de l'agost del 2005, www.unblogmas.com, així com d'un podcast d'entrevistes a blocaires, podcasters i videobloggers, www.unpodcastmas.com.
D'altra banda, l'EBREBLOC 2008 es completarà amb una taula rodona sobre els polítics i la seua relació amb la blocosfera. La tertúlia estarà moderada per la periodista Sílvia Tejedor, que parlarà amb els polítics blocaires Joan Sabaté (PSC), Francesc Sancho (CiU), Jaume Forcadell (ICV) i Pere Muñoz (ERC). En acabar, els participants a l'EBREBLOC celebrarem un dinar de germanor al restaurant Amaré de Roquetes, pel qual cal fer una inscripció prèvia a través del correu electrònic blocairesdelebre@gmail.com. El preu del menú és de 15 euros més IVA. Després de la sobretaula, farem un tradicional Beers&Blocs, una trobada per acabar de conèixer-nos i compartir experiències, en un lloc encara per concretar. Teniu més informació al nou portal de Blocaires Ebrencs, www.ebresfera.cat, així com al Twitter de l'EBREBLOC 2008, www.twitter.com/EbreBloc2008

ICV diu que el nou pla d'actuació municipal és incoherent i acusa el govern de Tortosa de repetir obres

Forcadell reclama un concurs públic per nomenar el nou gerent d'Esports

El portaveu del grup d'ICV, Jaume Forcadell, ja és el primer membre de l'oposició que ha valorat oficialment el nou pla d'actuació municipal (PAM) del govern de Tortosa. Forcadell va afirmar ahir que el PAM és una llista «incoherent i imprecisa», i va acusar CiU i ERC d'incloure compromisos massa genèrics i de repetir algunes obres. En canvi, ICV ha detectat «renúncies programàtiques» com el carril bici fins a Vinallop, la compra dels Josepets o el pressupost participatiu promès per CiU.

Forcadell va aprofitar la compareixença d'ahir per criticar la contractació del nou gerent d'Esports com a càrrec de confiança del govern. Segons va dir, el Patronat d'Esports només s'ha reunit dues vegades: per aprovar un pressupost que no havien presentat, i per «beneir un nom», quan el que calia fer era «decidir si era necessària la seua contractació i obrir un procés de selecció públic i transparent» «No qüestionarem el seu perfil professional, però el gerent d'Esports és un càrrec de confiança», va dir Forcadell, que va insistir que no és un càrrec tècnic sinó polític.
Sobre el PAM, Forcadell va lamentar que no deixi clar quin és l'objectiu de cada àrea, i que confongui les atribucions dels departaments. De fet, va qüestionar que el carril bici fins als instituts siga un actuació d'Ensenyament, o que la dinamització comercial de Ferreries s'inclogués a Mobilitat. A més, Forcadell va advertir que hi ha una trentena d'actuacions repetides o «incomprensibles», ja que són massa genèriques o estan poc detallades. Segons el govern, el PAM té unes 400 actuacions, però ICV ha detectat repeticions com l'adquisició de la casa natal de Felip Pedrell, que apareix a Urbanisme i a Cultura; la rehabilitació de l'edifici Montcada 27 i els nous estudis de Ràdio Tortosa; o l'expropiació de les cases de davant de la catedral i l'obertura de la catedral al riu. A més, Forcadell va ironitzar sobre actuacions massa detallades, com l'encàrrec del projecte i l'execució de les obres de la plaça Mestre Monclús o la millora del carrer Llarg de Sant Vicent, mentre que n'hi ha d'altres poc especificats, com la promoció i construcció d'habitatges. A més, una de les «renúncies programàtiques» detectades per ICV és la falta d'una política «decidida» per la rehabilitació de pisos al nucli antic, així com la previsió de nous aparcaments subterranis. Forcadell va valorar que és «poc sòlid» que hi hagi un PAM públic i un altre pla ocult, amb què el govern està treballant per mantenir la discreció d'algunes negociacions. Amb tot, va recordar que Bel va «esbombar» que hi havia converses per comprar l'antic col·legi Sant Josep, una actuació que no apareix al PAM, mentre que sí s'han inclòs altres adquisicions com el fortí de Tenasses.

El Punt (31-Gener-2008)

Tortosa torna a millorar el pàrquing del passeig de les Bicicletes però descarta una solució més duradora

El regidor de Serveis de l'Ajuntament tortosí, Joan Sanahuja, va descartar que es puga fer una actuació més duradora per millorar la zona d'aparcaments del passeig de les Bicicletes. Per segona vegada en els últims cinc mesos, l'Ajuntament va condicionar ahir el pàrquing, que tornava a tenir molts forats per la instal·lació de les atraccions de les festes de la Cinta, així com per les últimes pluges. Sanahuja va recordar que, en realitat, el pàrquing forma part del parc municipal Teodor González, i que l'àrea de Serveis prefereix «no hipotecar» aquesta zona verda amb una actuació més duradora, com el condicionament del pàrquing del passeig de les Bicicletes amb una capa de quitrà. «Si mantenim el paviment de terra, la seua durabilitat depèn molt de la climatologia; però podem destinar el mateix pressupost fent dues millores a l'any i sense haver de tirar quitrà en aquesta part del parc municipal», va explicar. A més, va advertir que el quitrà perjudicaria el subsòl per les filtracions. «És un criteri objectiu i ens podem equivocar o no, però també ho fem amb una certa visió de futur», va afegir-hi. Sanahuja va recordar que l'equip de govern té previst construir un gran aparcament a la zona centre, i que aleshores es podrà recuperar la zona de pàrquing per a altres usos, més propis d'un parc.

El Punt (31-Gener-2008)

Tortosa demana una escola taller per traslladar Acció Social a l'antiga comissaria

El ple de l'Ajuntament de Tortosa va aprovar ahir per unanimitat la sol·licitud d'una nova escola taller al Servei d'Ocupació de Catalunya, que dur a terme la convocatòria del nou programa d'escoles tallers per al període 2008-2009. En el cas de Tortosa, es tracta d'un projecte per formar un total de 48 joves d'entre 16 i 23 anys en les especialitats de construcció, fusteria, electricitat, paleta, pintura i informadors turístics. El seu objectiu és reformar l'edifici de l'antiga comissaria del Cuerpo Nacional de Policía, per traslladar-hi totes les dependències de la regidoria d'Acció Social i millorar la promoció de les avançades de Sant Joan com a punt d'atracció turística. El projecte, si finalment és aprovat per la Generalitat, tindria dos anys de durada, des de l'1 de juny d'enguany fins al 31 de maig del 2010, i també comportaria la contractació del personal docent, amb sis professors, un mestre, un administratiu, un diplomat de suport a mitja jornada i un director. El projecte té un pressupost d'1,2 milions d'euros, i l'Ajuntament sol·licita al Departament de Treball el finançament de totes les despeses excepte el lloguer del taller i els materials d'obra, que anirien a càrrec del consistori.

El Punt (31-Gener-2008)

>Podeu escoltar les declaracions de la regidora d'Acció Social, Anna Algueró, clicant aquí mateix.

Els empresaris de Tarragona volen més nuclears?

Avui he llegit que la Cambra de Comerç de Tarragona va aprofitar la visita d'ahir del ministre d'Indústria, Joan Clos, per reclamar una política energètica "més activa i valenta" en matèria nuclear. El president de la Cambra, Joan Abelló, va recordar la preocupació dels empresaris per l'excessiva dependència energètica de l'exterior, que ara és del 80%, i va demanar a Clos un impuls al desenvolupament de l'energia nuclear. Per sort, el ministre d'Indústria va tindre prou cintura per contestar els empresaris, ja que va tranquil·litzar-los sobre l'abastament energètic i va posar en dubte que tenint més nuclears es millorés en competitivitat. Sembla que els empresaris de Tarragona volen més centrals nuclears, però dubto que s'atreveixin a dir en quin lloc les posarien. Això sí, puc imaginar que no voldran nuclears més amunt de Vandellòs, o entre el coll de la Teixeta i Reus. Si es fessin més centrals, tindríem tots els números perquè els empresaris del Camp ens les vulguessin colar a les Terres de l'Ebre. De fet, sospito que voldrien aprofitar les mateixes instal·lacions de Vandellòs i Ascó, per allargar la vida de les centrals o bé construir-ne de noves, al mateix lloc. Vandellòs III i Ascó III, ja m'enteneu... Just ara que al territori hi ha un important moviment per evitar la instal·lació del cementiri nuclear, els empresaris de Tarragona prefereixen encetar un altre debat.

Per saber més:

-La Cambra de Tarragona demana a Clos una política «més activa i valenta» en l'energia nuclear (El Punt)

Foto: El Mundo (EFE)

Tortosa contracta un gerent per reforçar l'àrea d'Esports i planificar les noves instal·lacions

Bel diu que enguany començaran la piscina i les obres del complex ciclista de Vinallop

L'alcalde de Tortosa va presentar ahir el nou gerent d'Esports, Xavier Nadal, que s'encarregarà de dirigir el servei d'Esports de l'Ajuntament, així com la nova entitat pública empresarial que servirà per gestionar els diferents equipaments i les noves instal·lacions. En aquest sentit, Ferran Bel va confirmar que enguany començaran les obres de la nova piscina, del nou camp de gespa de l'estadi i del centre de tecnificació ciclista de Vinallop. A més, va refermar el compromís de cobrir l'actual velòdrom.

Ferran Bel va dir que el nou gerent d'Esports també s'encarregarà de la nova entitat pública empresarial, una societat mercantil que hauria d'estar constituïda durant el primer trimestre. De fet, Xavier Nadal va explicar que ja han començat a reorganitzar l'actual patronat municipal d'Esports, amb l'objectiu d'organitzar noves activitats que motivin els ciutadans a utilitzar les actuals instal·lacions. «Estem en un període de transició fins que estiga constituïda l'empresa», va dir Nadal. El gerent d'Esports va afegir-hi que «l'esforç principal» de l'empresa serà impulsar la construcció de les noves instal·lacions, així com fer un programa d'activitats i usos dels nous equipaments.
Tant l'alcalde com el nou gerent d'Esports van coincidir a dir que la nova piscina coberta i el centre de tecnificació ciclista de Vinallop són «prioritaris». Bel va deixar clar que per fer el nou palau d'aigües s'afectarà les dues piscines actuals, però que la nova piscina de 50 metres només aprofitarà una part del forat de l'actual piscina descoberta. L'alcalde també va anunciar que no es conservarà el trampolí, i que mentre es facin les obres de la nova piscina de 50 metres no s'interromprà el servei de la piscina coberta actual. Segons Bel, la futura entitat pública empresarial d'Esports farà l'encàrrec de la nova zona d'aigües, per donar «més agilitat» al projecte.
D'altra banda, Bel va confirmar que el govern tortosí ha encarregat la redacció d'un mapa d'instal·lacions esportives municipals (MIEM), ja que l'anterior equip de govern no havia fet res respecte d'això. «El MIEM vam encarregar-lo a l'agost, de manera urgent, per no perdre una subvenció de la Generalitat», va revelar. Bel va advertir que és un document complex i que no serà fàcil tirar-lo endavant, tot i que va remarcar que el MIEM implica una sèrie de compromisos polítics que el govern de Tortosa vol assumir. Segons l'alcalde, d'entrada sembla força clar que el MIEM prioritzarà les noves piscines i la pista d'atletisme, que s'ha de construir en uns terrenys de Jesús. Però el principal dubte és si el MIEM apostarà per renovar l'actual pavelló poliesportiu de Ferreries, o per donar-lo de baixa i fer-ne un de nou.

El Punt (30-Gener-2008)

Foto: Ajuntament de Tortosa

Rates i signatures a la piscina municipal de Tortosa

Un grup d'usuaris de la piscina municipal de Tortosa està fent una recollida de signatures per reclamar millores immediates a les instal·lacions, després que la setmana passada aparegués una rata de grans dimensions a la piscina coberta. A més, una portaveu dels usuaris també va denunciar que últimament l'aigua de la piscina està molt bruta, i que fins i tot hi ha pèls que podrien ser dels animals. El regidor d'Esports, Pere Panisello, va confirmar els fets i va anunciar que ja han encarregat a una empresa que faci la desratització. Segons Panisello, l'aparició de la rata és una conseqüència de les últimes pluges, ja que el desguàs de la piscina està molt a prop de la claveguera. «Sabem que tenim aquest problema i l'estem intentant resoldre, però ara no podem fer-hi obres perquè la piscina s'ha de fer tota nova», va remarcar l'alcalde, Ferran Bel. A més, Panisello va detallar que divendres van tenir una reunió del Patronat d'Esports en què també es va tractar del tema, i va recordar que fa un parell d'anys també van haver-hi queixes per la presència d'una altra rata. El regidor va dir que la piscina arrossegava un problema crònic de falta de manteniment, i que durant l'estiu s'han fet algunes millores a la piscina coberta, com la substitució de totes les rajoles i altres reformes a la zona de vestuaris. «Però hi ha altres obres que no hem fet perquè a la piscina li queda un any i mig de vida», va anunciar Panisello.

El Punt (30-Gener-2008)

L'absència d'arquitectes a Patrimoni retarda obres al nucli antic de Tortosa

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va confirmar ahir que els problemes que està travessant la comissió de Patrimoni de la Generalitat a les Terres de l'Ebre estan afectant negativament l'aprovació i l'inici d'algunes obres programades al nucli històric. «Les obres del pla integral del nucli antic (Pincat) han d'estar autoritzades per Patrimoni, però tot i la bona predisposició del director dels serveis territorials de Cultura, del conseller Tresserras i del director general de Patrimoni, no hem pogut resoldre el problema», va explicar Bel. L'alcalde va preferir no entrar en detalls sobre les causes dels retards, i només va concretar que els problemes de la comissió de Patrimoni han afectat les obres del carrer Mercaders, del Carme i Gil de Frederich, que havien de començar durant el 2007. «Per part de l'Ajuntament també hem tingut problemes, ja que sempre es presenten projectes que després cal renegociar», va aclarir l'alcalde tortosí.
Per la seua banda, Xavier Vega va explicar que només s'ha deixat de fer la reunió de la comissió de Patrimoni del gener. El director dels serveis territorials de Cultura va concretar que el problema és la falta d'arquitectes, ja que a la baixa per malaltia d'un dels arquitectes s'ha afegit al desembre la renúncia de l'altre, que ha marxat a treballar a l'empresa privada. «Ara estem fent el procés de selecció i al febrer ja podrem tornar a reunir la comissió», va dir Vega.

El Punt (30-Gener-2008)

Tortosa i els pobles del municipi es preparen pel Carnaval

Tot i que Tortosa no celebrarà oficialment el carnaval fins a la setmana que ve, amb la tradicional rua organitzada per l'Associació de Veïns de Ferreries-Sant Vicent, aquest cap de setmana ja hi haurà diferents actes de carnestoltes. En primer lloc, als pobles de Jesús, els Reguers i Campredó, que enguany recupera una festa molt arrelada durant la postguerra. Però la principal novetat és l'organització del carnaval infantil al nucli antic, que forma part del projecte itinerant de la interculturalitat. Així, des del 22 de gener passat s'estan fent tallers de disfresses a la biblioteca Marcel·lí Domingo, que després els xiquets podran utilitzar a la desfilada. La festa començarà divendres a la tarda a la plaça dels Dolors i hi haurà jocs, activitats i xocolata per a tothom.

El Punt (30-Gener-2008)

Els gegants de Tortosa han tornat a l'Ajuntament

Gairebé un any després, els gegants de Tortosa han tornat a l'edifici de l'Ajuntament. Ahir em vaig portar una alegria quan els vaig veure novament al vestíbul de la planta baixa, a banda i banda de l'escala. Els gegants i altres elements del bestiari tradicional tortosí van haver d'abandonar el seu lloc preferent al pati central de l'Ajuntament per les obres de la planta baixa. De totes maneres, espero que el renovat vestíbul de l'Ajuntament no siga la casa definitiva de Rufó i Rubí i dels altres gegants. Com s'ha fet recentment amb el tresor de la catedral, Tortosa hauria de tenir una exposició permanent del seu bestiari popular i tradicional, i podria d'aprofitar la rehabilitació de més pavellons de l'antic escorxador per fer un centre d'interpretació amb els gegants, la cucafera, l'àliga, el bou, els cavallets, la cort de nans... Fins ara, només els gegants tenien un lloc digne al pati central de l'edifici consistorial, mentre que uns personatges tan emblemàtics com les cucaferes es guardaven desmuntades en un magatzem de la brigada municipal.

Necessitem l’habilitació de l’estació de Campredó (carta dels lectors)

Ens hem de felicitar tots plegats del fet que a Campredó ens trobem en un excel·lent moment quant a dinamisme associatiu, que queda ben palpable amb el gran nombre d'activitats interessants que s’estan organitzant, atès que associacions locals de signe divers es mostren força actives. Tenim al davant molts reptes que no ens podem permetre deixar perdre. Una de les grans dificultats que estem patint des de fa molts d’anys és la manca de locals que ens permetin treballar amb dignitat i millorar consegüentment la nostra capacitat organitzativa. El problema s’ha anat agreujant en els darrers temps conforme el teixit associatiu ha anat eixamplant-se de manera prou significativa.
Des d'ERC vàrem realitzar un intens treball des de 1999 a 2002 quan ens encarregàrem de tirar endavant la política cultural local (el temps en què nosaltres tinguérem responsabilitats al poble no coincideix totalment amb l’entrada al govern de Tortosa del partit, per qüestions locals). A partir de l’existència d’una plataforma cultural com era l’Associació Soldevila (de caire independentista i culturalista a la vegada), vàrem impulsar la creació de diverses noves seccions l'any 2001, que han hagut de treballar des de llavors sota condicions molt precàries. Vàrem fundar la Colla Jove de Grallers, que va haver de desaparèixer especialment pel fet de no tenir un local on assajar, ja que havíem de tocar a l'aire lliure, o en ple hivern usar les aules escolars al costat del material dels alumnes. També tiràrem endavant la formació de l’associació “Amics de Francesc Llop” amb la intenció d’anar adquirint quadres de l’il·lustre pintor impressionista campredonenc per dotar Campredó d’un Fons d'art del seu fill més internacional. Ja disposem d’una bona quantitat de quadres, però no tenim cap lloc públic on guardar-los. Els tenim en cases particulars i, fins i tot, n’hem hagut de deixar-ne un en una entitat bancària. A això se li diu treballar baix condicions precàries!
Al nostre terme es troben els dos únics edificis templers del municipi, la Torre de Font de Quinto i la Casa del Prat. Hi ha la possibilitat de poder acollir al poble un Centre d'interpretació templera, al qual se li ha de trobar la ubicació adequada, que actualment no veiem enlloc. També ens urgeix trobar una ubicació per a l’esmentat Fons Francesc Llop i per a d’altres col·leccions històriques que disposem.
Hi ha moltes associacions que necessiten urgentment de local per reunir-se i treballar amb dignitat. Les associacions campredonenques són petites, amb escassos socis, i cap d’elles es pot permetre pagar cap lloguer. La solució podria arribar amb la restauració dels locals de l'estació de ferrocarril (casella i estació), que conformen un conjunt arquitectònic de primer orde, un cop estiguin totalment traspassades al consistori tortosí. Actualment es troba en un penós estat de degradació, que va empitjorant dia a dia i que dóna una imatge pèssima: tot envoltat de runes i de brutícia. Aquesta obra forma part del PAM recentment presentat per l’equip de govern i està datada per a l’any 2010, data que nosaltres considerem un xic llunyana, ja que no podem continuar tant temps amb la precarietat actual.
Voldríem aclarir, però, que la nostra visió de la situació actual i la nostra queixa que hem volgut fer pública amb claredat prové exclusivament dels membres del Grup de suport a ERC a Campredó, i no incloem la visió que puguin tenir al respecte l’executiva de la secció local de Tortosa o el grup municipal, tot i que habitualment ens donen suport en les nostres reivindicacions. Som ben conscients igualment que no som nosaltres qui ha de triar quina finalitat se li ha de donar a aquests edificis. No ho pretenem, sinó que esperem que el govern municipal faci una aposta decidida i ferma per aquests edificis, i òbviament una proposta d’ús que tingui un ampli consens ciutadà. Demanaríem a l’esmentat govern municipal que mirés de solucionar aquest problema amb més prestesa.

Grup de suport a ERC de Campredó


Si voleu participar en aquesta nova secció, els lectors de La Marfanta teniu la paraula. Podeu fer-nos arribar les vostres cartes, signades amb nom i cognom, població, DNI i número telefònic de contacte, al correu electrònic gustaumoreno@gmail.com. No es publicaran cartes signades amb pseudònims ni amb inicials. Tindran prioritat els escrits que no excedeixin de 20 ratlles i les cartes que siguin d'actualitat. Aquest bloc es reserva el dret de seleccionar-les, corregir-les i resumir-les quan siga necessari.

Tortosa evita els col·lapses en l'inici de les obres de l'avinguda Felip Pedrell

L'Ajuntament demana comprensió als veïns i recomana utilitzar el pàrquing del pavelló de Remolins

Les obres de millora de l'avinguda Felip Pedrell, al barri tortosí de Remolins, van començar ahir sense provocar alteracions greus en el trànsit. El pla especial desplegat per l'Ajuntament, que va convertir l'avinguda de Remolins en una via de doble sentit, va evitar el col·lapse circulatori en l'única entrada a Tortosa des de Bítem i Tivenys. Un cop acabades les obres, que tenen un termini d'execució de cinc mesos, la Generalitat ha previst cedir a l'Ajuntament la titularitat de l'avinguda Felip Pedrell. La millora integral de la travessera de la carretera T-301 també inclou la construcció d'una rotonda i té un pressupost d'1,1 milions.

El regidor de Trànsit, Jordi Folqué, va voler comprovar sobre el terreny si el pla especial dissenyat per la policia local havia funcionat correctament, en el primer dia de les obres de l'avinguda Felip Pedrell. Així, ahir al matí Folqué va visitar el barri de Remolins acompanyat pel cap de la policia local, Jesús Fernández. «El trànsit ha tingut molta fluïdesa en tot moment i només s'ha produït un incident, quan la grua ha hagut de retirar un vehicle que s'havia aturat i després no s'engegava», va valorar Folqué. El regidor també va explicar que l'Ajuntament ha intentat «sensibilitzar» la població que el 2008 serà un any difícil, sobretot quan comencin a fer-se les obres de millora al nucli antic. «També demanem comprensió als veïns, ja que mentre durin les obres el millor seria que agafessin el cotxe només quan siga imprescindible», va remarcar. En aquest sentit, Folqué va detallar que ahir el pla va funcionar correctament. De fet, el tall de l'avinguda Felip Pedrell gairebé no va afectar el trànsit interior per Remolins, ja que a partir del carrer Benifallet l'avinguda tornava a ser transitable.

> Retocs als aparcaments en bateria

«Fins i tot semblava que hi havia menys cotxes al carrer, potser perquè la gent és conscient que havien de començar les obres i han preferit deixar-los a casa», va descriure ahir el regidor tortosí de Trànsit. Jordi Folqué va explicar que, en els propers dies, tant l'Ajuntament com la policia local continuaran recomanant els desplaçaments a peu i l'ús dels aparcaments de Les Carpes del Riu i del nou pavelló de Remolins. De fet, les obres han representat l'eliminació temporal d'unes 200 places d'aparcament a l'avinguda Felip Pedrell i a l'avinguda de Remolins. Folqué va confirmar que, un cop acabades les obres, l'avinguda Felip Pedrell canviarà els actuals aparcaments en bateria per una zona de pàrquing en línia, però que l'Ajuntament encara no ha decidit què passarà amb els aparcaments de l'avinguda de Remolins. «Ara estan massa verticals, i potser retoquem una mica la inclinació, per eixamplar el carril», va dir. En aquesta avinguda, ahir la policia informava als conductors que el carrer havia passat a ser una via de doble sentit.

El Punt (29-Gener-2008)

Un estudi avaluarà l'ús de l'aigua als edificis públics del Baix Ebre

El Consell Comarcal del Baix Ebre, Ecologistes en Acció de Catalunya i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) van presentar ahir una campanya contra el canvi climàtic, la sequera i per l'estalvi i l'ús eficient de l'aigua a la comarca del Baix Ebre. Segons va explicar el president del Consell Comarcal, Andreu Martí, les administracions «també han de donar exemple» als ciutadans per establir els mecanismes i sistemes d'estalvi d'aigua. En aquest sentit, la campanya es posarà en marxa durant el segon trimestre, i es basarà en diferents experiències realitzades per Ecologistes en Acció en el marc del projecte Catalunya estalvia aigua. Així, una de les actuacions proposades per la campanya, que té un pressupost inicial de 25.000 euros, és la realització d'una ecoauditoria a l'edifici del Consell Comarcal i en alguns dels edificis municipals de les poblacions del Baix Ebre, amb un estudi de tots els punts hídrics per comprovar-ne el funcionament i calcular l'aigua que gasten per minut. La campanya també preveu el muntatge d'una exposició i fer enquestes als visitants sobre l'ús eficient de l'aigua.

El Punt (29-Gener-2008)

Foto: Consell Comarcal del Baix Ebre

Tortosa ja ha recollit gairebé 1.000 litres d'oli usat al punt verd del mercat

La regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament tortosí ja ha recollit un total de 925 litres d'oli reciclat en gairebé un any de funcionament del punt verd que hi ha instal·lat a la casella 29 del mercat municipal. El punt verd complirà el seu primer any de funcionament al febrer, i està dedicat a l'emmagatzematge i recollida de residus, especialment d'olis fregits domèstics. Aquestes restes es destinen després a la producció de biodièsel, que s'utilitza com a combustible ecològic. El regidor de Medi Ambient, Valentí Marin, va destacar ahir la bona resposta dels ciutadans, que ja no han de desplaçar-se a la deixalleria. Segons l'Ajuntament, un litre d'oli pot arribar a contaminar fins a 100.000 litres d'aigua. Tot i això, el dipòsit del punt verd té una capacitat de 200 litres, i és per això que l'Ajuntament recomana que els grans productors d'oli usat, com ara els restaurants, evitin fer-ne ús i vagin directament a la deixalleria municipal.

El Punt (29-Gener-2008)

Raül Escosa, premi Micro Obert 2007 en la festa anual dels periodistes de l'Ebre

Els periodistes i comunicadors de les Terres de l'Ebre vam celebrar divendres a Tortosa la nostra festa anual, en el marc d'un sopar en què també va fer-se un reconeixement a la trajectòria professional d'alguns companys. La demarcació de l'Ebre del Col·legi de Periodistes de Catalunya va lliurar una placa als periodistes Josep Gonell i Josep Bayerri, així com als familiars de Marco Antonio Soria, que va ser homenatjat a títol pòstum. A més, la junta actual també va fer un reconeixement a totes aquelles persones que van fer possible la creació de la demarcació ebrenca del Col·legi, ara fa cinc anys. Van recollir la placa Joaquim Rambla, primer president de la demarcació de l'Ebre del Col·legi de Periodistes, i Josep Maria Arias, qui era el president de la demarcació de Tarragona en aquella època. D'altra banda, el director del Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i del Montsià (Code), Raül Escosa, va ser guardonat divendres amb el premi Micro Obert 2007, que atorguen conjuntament el Col·legi de Periodistes de les Terres de l'Ebre i l'Associació de Comunicadors de la Regió de l'Ebre (ACRE). El Micro Tancat 2007 ha recaigut en la Subdelegació del Govern de l'Estat a Tarragona. Teniu més informació al bloc Ebreperiodistes, i podeu veure més fotografies de l'acte al meu compte de Flickr. També he fet un petit vídeo que he penjat a You Tube, amb els moments més interessants de la festa.

La gasolinera de Quatre Camins fa història en un llibre

Era l'any 1941 i una motocicleta es trobava repostant a l'estació de servei de Quatre Camins. La fotografia de la benzinera tortosina, que ahir podíem veure a les pàgines de color salmó del diari La Vanguardia, forma part del llibre Història de les estacions de servei de Catalunya (Clipmèdia Edicions), que han tirat endavant l'editor Ramon Balasch i l'empresari del sector Àngel Gustà. Segons m'ha explicat avui el gerent de les estacions de servei del Grup Hife, Jordi Chavarria, la gasolinera de Quatre Camins apareix al llibre perquè enguany farà 80 anys de la seua creació, l'any 1928, i per tant és una de les primeres que van instal·lar-se a Catalunya. A més, és l’única benzinera que continua sent gestionada per la quarta generació dels seus fundadors. De fet, la gasolinera de Quatre Camins forma part de la desena d'estacions de servei de Catalunya que van fundar-se el primer terç del segle XX i que encara continuen funcionant.

Tortosa necessita 1.000 places de pàrquing subterrani a la zona centre

L'Ajuntament vincula el projecte del nou aparcament a la possible ampliació de la zona de vianants

El comerç tortosí necessita la construcció d'un miler de places de pàrquing subterrani a la zona centre, segons els càlculs que han fet les associacions de comerciants i l'Ajuntament. Actualment, Tortosa només té el centenar de places subterrànies del pàrquing de la plaça Alfons XII, que durant els últims dos anys ja ha assolit el 100% d'ocupació durant més de dues hores al dia. El govern municipal considera que és prioritari la construcció d'un pàrquing al centre, al subsòl dels actuals terrenys de Renfe i de l'avinguda Felip Pedrell, fins arribar a la nova plaça dels Mercats. De fet, vincula el projecte a l'ampliació de l'actual zona de vianants.

El nou pla d'actuació municipal (PAM), que el govern de Tortosa va donar a conèixer la setmana passada, anuncia l'ampliació de la zona de vianants del nucli antic i del centre comercial per a la recta final del mandat, els anys 2010 i 2011. De fet, el regidor de Comerç, Joan Caballol, va confirmar que l'ampliació de la zona de vianants no serà possible fins que Tortosa hagi construït un pàrquing subterrani al centre de la ciutat. El pla d'orientació dels equipaments comercials (POEC), que ha estat inclòs en el pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), preveu una primera fase d'ampliació de la zona de vianants. En primer lloc, el carrer Manel Vilà, entre l'avinguda de la Generalitat i el carrer Pescadors, però també la travessera del carrer Santa Teresa, el carrer Lluís Millet, el carrer Enrique Bayerri, el carrer Naprona, el carrer Banys i també la plaça dels Banys. Tot i així, el més ambiciós és la conversió de la plaça Espanya en zona de vianants, tot i que Caballol no va descartar que es faci el mateix a les places de Ramon Cabrera i d'Emili Sanz, situades darrere de l'edifici de l'ajuntament.
Segons Caballol, abans caldria tenir a punt el pàrquing subterrani del centre, ja que ampliar la zona de vianants suposa eliminar moltes places d'aparcament de zona blava. El regidor de Comerç va explicar que la zona centre necessitaria un miler de places de pàrquing, i que la majoria haurien de ser «de rotació real». «Ara només tenim la zona blava i el pàrquing de la plaça Alfons XII, però caldria evitar que la gent marxi avorrida de voltar amb el cotxe pel centre de Tortosa, sense poder aparcar», va concloure Caballol.

> Esforç per «reconquerir» la ciutat

«Costa més planificar quan no tens la pressió, però a Tortosa hem de posar fil a l'agulla perquè ara ja és molt urgent construir un aparcament subterrani al centre», va advertir el regidor de Comerç, Joan Caballol. Segons va dir, és «prioritari» tirar endavant un pàrquing a la zona del mercat, per evitar haver-lo de tancar «en els propers deu anys». «Val la pena fer un esforç extraordinari, ja que els venedors del mercat també l'han fet per poder oferir uns productes frescos de primera qualitat», va remarcar. Caballol va insistir que el pàrquing al centre és necessari per poder «reconquerir» la ciutat, i que el govern tortosí farà tot el possible per tirar-lo endavant. «Encara que siga molt car, hem de mossegar el projecte pel coll i fer-ho», va sentenciar. Per la seua banda, l'alcalde Ferran Bel va confirmar que l'Ajuntament treballa per fer un gran pàrquing en forma de ela, al subsòl dels terrenys de Renfe i de l'avinguda Felip Pedrell, i així fer que l'operació siga econòmicament viable.

El Punt (28-Gener-2008)

L'Ebremuixing i els correbous a les Terres de l'Ebre

Aquest cap de setmana he rebut aquesta fotografia espectacular, que mostra el tortosí Kiko Vallespí capitanejant l'equip Ebremuixing, amb què està participant a la cursa Pirena 2008. El seu equip compta amb 14 gossos, i afrontarà dues setmanes de competició, recorrent uns 400 quilòmetres. No m'agraden els animals domèstics i em confesso un absolut ignorant en esports de muntanya, i per tant potser vaig completament errat. Però el primer pensament que he tingut quan he vist la foto, feta per Bilbao Press, és si els gossos han demanat córrer per la muntanya, amb fred i neu, cobrint una distància semblant a la d'anar a Barcelona i tornar, només perquè un humà vol fer esport. Almenys a la fotografia, la cara dels gossos no és de manifestar alegria, precisament. No sé quina diferència hi ha entre fer patir un gos d'aquestes maneres i marejar un bou a les places de les festes majors de les Terres de l'Ebre. Tampoc dic que hagin de prohibir les curses com Pirena, però no entenc els escarafalls que fan alguns quan es parla d'una tradició, com els correbous, que també posa en contacte les persones amb les bèsties, i els bèsties amb els animals. Ja sé que alguns diran que la diferència és que als gossos no els posen boles de foc al cap (de fet, a mi tampoc m'agraden ni el bou capllaçat ni el bou embolat). Però aquests gossos també estan lligats, no? Potser caldrà substituir els bous per gossos, i fer corregossos. O potser caldria canviar els gossos per bous, i arrossegar els trineus amb les vaquetes del Xarnego. El problema dels correbous és que no són un esport per a pijos.

El pas de l'Ebresfera per les jornades sobre la Catosfera

Una delegació de Blocaires Ebrencs, amb Carme Pla, Daniel Gil, Jaume Llambrich i Jesús M. Tibau, va participar ahir en les primeres jornades sobre la Catosfera, que se celebraven a Granollers. Al bloc de Tibau, Tens un racó dalt del món, podreu veure una fotografia en què els quatre membres de l'Ebresfera posen, amb altres blocaires, al costat d'un cartell de l'EBREBLOC, la trobada de Blocaires Ebrencs que farem els propers 1 i 2 de febrer a Tortosa i Roquetes. Pel que he pogut comprovar, els nostres representants a la Catosfera han pogut fer una mica de promoció de l'EBREBLOC, cosa que els voldria agrair personalment. Fins i tot Carles Guadian, el moderador de la taula rodona sobre associacions i xarxes territorials, s'ha quedat sorprès en comprovar que havíem anat a les jornades de la Catosfera amb el merchandasing de la nostra Ebresfera. Segons el vídeo que he vist aquest matí, crec que Daniel Gil ho va fer molt bé, i que també va ser molt interessant la contribució de Jaume Llambrich, per resondre els dubtes d'un blocaire que està impulsant una xarxa de blocs a la zona del Penedès. Podeu baixar-vos el vídeo clicant aquí, però per veure'l necessitareu tenir instal·lat el Real Player. També hi ha disponible el vídeo de la taula rodona sobre blocs i literatura, on va intervenir Jesús M. Tibau.

Reedito. Carme Pla ha penjat un fragment del vídeo, amb la intervenció de Daniel Gil.

Click To Play

La Cambra de Comerç de Tortosa convida el Rei a vindre

No hi ha cap alcalde de Tortosa que, durant l'actual etapa democràtica, no hagi convidat un membre de la Família Reial a visitar la ciutat. Durant l'època de Vicent Beguer (CiU) va vindre el príncep Felip, com ens recorda el bust que podreu trobar als Jardíns del Príncep. Després, Marià Curto (CiU) va convidar els reis Joan Carles i Sofia, i fins i tot Joan Sabaté (PSC) va portar els Ducs de Palma, la infanta Cristina i el seu marit Iñaki Urdangarin, a inaugurar l'última Expoebre que va fer-se al parc municipal. En principi, el convergent Ferran Bel (l'únic alcalde tortosí que ha fet onejar la Senyera en solitari al balcó de l'Ajuntament, durant l'última Diada), no tenia previst convidar cap representant de la Casa del Rei. Però el mandat de Bel ha coincidit amb la commemoració del centenari de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa, que dimecres va estar al Palau de la Zarzuela per convidar el monarca a visitar la ciutat per presidir la Travessia del Centenari. És a dir, la 21a Travessia Nàutica i Turística per l'Ebre a Tortosa. Al marge dels dubtes que tinc sobre la necessitat que el Rei, que ja presideix el Comitè d'Honor del Centenari, hagi de venir també a presidir la travessia, el que més m'intriga és si voldrà fer la travessia amb algun dels seus vaixells. Segons el programa, la travessia està prevista per als dies 4, 5 i 6 de juliol.

Foto: Cambra de Comerç de Tortosa

Les promeses ferroviàries en temps d'eleccions

El periodista Josep Bayerri publica avui un demoledor article d'opinió a la contraportada del diari El Punt, en què desmunta la proposta de pla ferroviari per a les Terres de l'Ebre amb què ICV concorrerà a les properes eleccions estatals. L'article es titula Projectes ferroviaris a l'Ebre, i el podreu llegir clicant aquí mateix. Bayerri recorda el projecte "inviable" de construir un eix ferroviari que unís Tortosa, Flix i Lleida reseguint el traçat de la C-12, i posa al mateix sac el TramEbre promès per ICV. Segons l'articulista, el pla territorial de les Terres de l'Ebre ja incloïa fa deu anys un tramvia entre Roquetes, Tortosa, l'Aldea, Amposta i Sant Carles de la Ràpita, "que no fou més que un rampell de l'aleshores director d'Urbanisme, tal com ha demostrat la realitat". Segons Bayerri, el projecte no és rendible des d'un punt de vista econòmic, social i polític. L'autor també diu que fer volar coloms no és bo, i que les Terres de l'Ebre són el que són. En lloc de proposar projectes enlluernadors a la "fireta" de les eleccions, Bayerri recomana aconseguir coses més elementals, com la millora dels trens regionals i la construcció d'una estació a Tortosa, així com l'aturada de tots els trens de llarg recorregut a l'estació de l'Aldea i la construcció del ramal en forma d'Y per evitar que els trens que arriben de València hagin de passar dues vegades per l'Aldea. Un projecte que el ministre Álvarez Cascos va deixar en marxa abans de les últimes eleccions, i que, com diu Bayerri, ara el PP podria tornar a prometre.

ICV prepara al·legacions contra l'ordenança de locutoris de Tortosa

El portaveu d'ICV a Tortosa, Jaume Forcadell, va confirmar ahir que el seu grup municipal presentarà al·legacions a la nova ordenança de locutoris, aprovada pel govern de Ferran Bel (CiU i ERC) i el PP. Forcadell va precisar que ICV està esperant la publicació de la normativa als diaris oficials per presentar les seues al·legacions, que es basaran en la necessitat d'aprovar abans una ordenança d'usos i activitats per al conjunt del municipi. «Abans de tirar endavant una ordenança de locutoris, hauríem de tenir una ordenança que regulés totes les activitats econòmiques», va remarcar Forcadell. El portaveu d'ICV va recordar que així ho estableix el pla d'ordenació urbana municipal (POUM) i el pla d'orientació dels equipaments comercials (POEC). Segons Forcadell, les seues al·legacions seran més tècniques i jurídiques que les que ICV va presentar per forçar la retirada de l'ordenança de civisme. «Però tampoc perdrem de vista el contingut polític», va advertir. Forcadell va afegir-hi que el nucli antic necessita actuacions positives, i establir «incentius» perquè també s'instal·lin activitats que no siguin d'immigrants. «Si només limitem els locutoris no aconseguirem res, ja que el que cal és diversificar una zona que s'està especialitzant», va dir. Forcadell va lamentar que el govern no faci «pedagogia de la interculturalitat», sinó que «està donant la raó» als que tenen por de la diferència.

El Punt (26-Gener-2008)

Tortosa es prepara per al trasbals viari de les obres de l'avinguda Felip Pedrell

L'Ajuntament anuncia restriccions en el trànsit i la pèrdua d'unes 200 places d'aparcament a Remolins

L'Ajuntament de Tortosa va començar ahir una campanya informativa per anunciar els canvis en el trànsit que es produiran a partir de dilluns, amb motiu de les obres d'urbanització de l'avinguda Felip Pedrell, una de les principals artèries viàries de la ciutat. Així, d'acord amb les necessitats de les obres, l'accés i la circulació per l'avinguda Felip Pedrell estaran limitats, i s'habilitarà l'avinguda de Remolins per poder circular-hi en doble sentit. La mesura provocarà que se suprimeixin els estacionaments en bateria de l'avinguda de Remolins, per la necessitat de recuperar l'ús del carril que l'Ajuntament va suprimir fa només un any.

L'inici de les obres de reurbanització de l'avinguda Felip Pedrell ha obligat l'Ajuntament a adoptar una sèrie de mesures per organitzar la circulació viària i l'aparcament, amb l'objectiu de reduir les molèsties als veïns, als conductors i als usuaris. De fet, mentre durin les obres, la policia local recomana que tant els veïns com els visitants del barri de Remolins aprofitin les dues zones de pàrquing de Les Carpes del Riu i del nou pavelló firal, ja que se suprimiran unes 200 places d'aparcament a l'avinguda Felip Pedrell i a l'avinguda de Remolins. Segons la campanya informativa que ahir va posar en marxa l'Ajuntament, les obres han de començar el 28 de gener, que és la data anunciada pels serveis territorials de Carreteres. Un cop acabades les obres, que tenen un termini d'execució de cinc mesos, la Generalitat ha previst cedir a l'Ajuntament de Tortosa la titularitat de l'avinguda Felip Pedrell, que en realitat és una travessera de la carretera T-301.
En concret, les obres representaran la millora total d'un tram d'un quilòmetre de la T-301 a l'altura del nucli urbà de Tortosa, des de la plaça del Paiolet, al costat del pont de l'Estat, fins al final de Remolins. Segons el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, els treballs representen la renovació del ferm de l'avinguda Felip Pedrell i la construcció d'una rotonda, amb l'objectiu de millorar la fluïdesa i la seguretat en el trànsit. La nova rotonda, amb un diàmetre exterior de 55 metres, permetrà millorar l'ordenació del trànsit a la zona del carrer Descàrrega i el Portal de Remolins, al final de la zona urbana de Tortosa. A més, el projecte també inclourà la millora dels elements de drenatge i la renovació de la senyalització vertical i horitzontal de la via, així com la instal·lació d'un nou enllumenat públic. En aquesta línia, les obres van adjudicar-se amb un pressupost d'1,1 milions d'euros, i la previsió era que les obres comencessin durant el primer trimestre del 2008.
De fet, les obres havien de començar abans de final d'any, però Carreteres va acceptar una proposta de l'Ajuntament, que va demanar a la Generalitat que l'obra es retardés uns mesos. L'objectiu era deixar passar la campanya de recollida dels cítrics, per no afectar el trànsit dels camions i tractors de les empreses agrícoles de Bítem i Tivenys. A més, el consistori i Carreteres també van acordar que, després de les obres, l'avinguda Felip Pedrell tornarà a tenir els aparcaments en línia. Per tant, s'anul·laran els polèmics aparcaments en bateria que s'havien habilitat provisionalment a l'abril, poc abans del trasllat de la fira Expoebre al nou recinte.

El Punt (25-Gener-2008)

La reordenació de Ferreries Nord permet guanyar 100 aparcaments

No tot són males notícies, per al trànsit de vehicles a la ciutat de Tortosa. Tot i que les obres de l'avinguda Felip Pedrell obligaran l'Ajuntament a prescindir temporalment d'unes 200 places d'aparcament a Remolins, una reordenació del trànsit permetrà guanyar un centenar de noves places. El problema és que la nova zona d'aparcaments estarà situada just a l'altra banda del riu, al sector de Ferreries Nord. L'Ajuntament fa uns dies que va iniciar una reordenació del trànsit a Ferreries Nord, amb l'objectiu d'habilitar més aparcaments i millorar el flux circulatori en direcció al poble de Jesús. Així, els canvis afecten els carrers Pompeu Fabra i Migdia, que passen a ser de sentit únic en dos trams. La mesura dóna una sortida alternativa als vehicles que van en direcció a Jesús, per evitar els col·lapses de la rambla de Catalunya. La reordenació del trànsit ha estat consensuada amb l'associació de veïns de Ferreries-Sant Vicent, i ha permès guanyar més de 100 places d'aparcament lliure als dos carrers.

El Punt (25-Gener-2008)

Avui també en parla el bloc de Manel Zaera.

UP s'oposa a portar l'aigua dels pous tarragonins a Barcelona i el Parlament rebutja una moció de CiU sobre la interconnnexió de xarxes

El sindicat Unió de Pagesos (UP) va manifestar ahir la seua preocupació per les últimes declaracions del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, segons les quals pretén proveir l'àrea metropolitana de Barcelona amb l'aigua dels pous de Tarragona. UP va advertir que el Camp de Tarragona és una zona «molt fràgil» des del punt de vista hidrològic, i que una mesura com aquesta podria «comprometre» la sostenibilitat de l'aqüífer del Baix Francolí i del Bloc Gaià. Segons el sindicat, diferents poblacions del Camp de Tarragona ja tenen un problema endèmic de proveïment, i no només per la falta d'aigua, sinó per la salinització d'algunes zones de captació. «Aquesta situació es pateix des de fa mesos per la greu sequera», hi afegeix UP a través d'un comunicat. A més, el sindicat anuncia que ha previst posar-se en contacte amb ajuntaments i entitats socials, per avaluar els riscos d'una mesura com l'enviament d'aigua dels pous tarragonins a Barcelona, tant per a la població com per a l'agricultura.
D'altra banda, els grups parlamentaris que donen suport al govern de la Generalitat van rebutjar parcialment, abans-d'ahir, una moció presentada pel grup de CiU, en què es demanava la interconnexió de xarxes i el transvasament del Roine. La interconnexió no es considera viable perquè connectaria dos sistemes que són deficitaris, la xarxa del minitransvasament a Tarragona i el sistema Ter-Llobregat. Al mateix temps, el transvasament del Roine seria inviable pel seu cost econòmic i pel seu termini d'execució, d'un mínim de set anys. Segons un comunicat difós per ICV, el tripartit prefereix potenciar actuacions de generació efectiva de nous recursos, a partir de la dessalinització, la reutilització i la recuperació dels aqüífers.

El Punt (25-Gener-2008)

Autoritzen l'últim tram de la línia dels parcs eòlics de la Terra Alta

El Departament d'Economia i Finances de la Generalitat ha aprovat l'autorització administrativa i la declaració d'utilitat pública de la línia elèctrica que ha de permetre l'evacuació de l'electricitat generada als parcs eòlics de la Terra Alta, en concret fins a la subestació de Maials. La sol·licitud va ser tramitada per la societat Aprofitament d'Energies Renovables Terra Alta (Aerta), que agrupa els diferents promotors eòlics. L'autorització afecta una línia elèctrica de 132 kV, que unirà la subestació elèctrica d'Almatret i la subestació de Maials, al Segrià. El tram, de 13 quilòmetres, té un pressupost d'1,7 milions d'euros, i està previst que evacuï una part de l'energia dels parcs eòlics que Aerta projecta a la Terra Alta. A més, la Generalitat també ha aprovat la declaració de la utilitat pública de la línia, cosa que permet l'expropiació forçosa dels terrenys afectats. La línia és una ramificació de la línia principals de 39 quilòmetres que travessarà la Terra Alta, i que també evacuarà l'electricitat fins a la central hidroelèctrica de Riba-roja.

El Punt (25-Gener-2008)

Una delegació de Blocaires Ebrencs participa a les jornades sobre la Catosfera

La Fundació puntCAT col·laborarà amb l'EBREBLOC 2008

Una representació de l'associació de Blocaires Ebrencs viatjarà aquest cap de setmana a Granollers, amb l'objectiu de participar activament en les jornades sobre la Catosfera que se celebraran els dies 25, 26 i 27 de gener al Centre Tecnològic i Universitari de Granollers (CTUG). S'espera l'assistència de 250 persones i es tracta de la primera trobada de blocaires, experts i emprenedors de la nova xarxa 2.0 de Catalunya, que ha estat organitzada per l'Ajuntament de Granollers i promoguda per Doble Utopia SL, a través de la seua filial Poliblocs i amb el suport de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona, així com de més de trenta empreses i entitats. El coordinador de les jornades és Marc Vidal, que el 2 de febrer també participarà al nostre EBREBLOC, per fer un balanç de les jornades i fer-nos una radiografia de l'estat de la Catosfera. Alguns dels objectius de les jornades sobre la Catosfera són donar a conèixer el fenomen bloc a Catalunya i fomentar el seu ús a les empreses, a les institucions i entre els ciutadans; conèixer els editors dels blocs més destacats del país, aprendre a fer videoblocs i podcasts; establir un codi ètic que comporti un nivell d'excel·lència i marca a la Catosfera, i intercanviar i aprendre de les experiències d'altres blocaires, entre d'altres. Podeu veure el programa de les jornades de la Catosfera clicant aquí.
En concret, els membres de l'Ebresfera que viatjaran a Granollers són la presidenta de Blocaires Ebrencs, Carme Pla i dos membres més de l'entitat, Jaume Llambrich i Daniel Gil, així com l'escriptor i blocaire Jesús M. Tibau. En aquest sentit, especialment destacada serà la participació de Daniel Gil, que dissabte a la tarda representarà els blocs ebrencs a la taula rodona sobre Associacions i xarxes de blocs, al costat de Joan Ramon Bernabé (Vallesfea), Núria Masdeu (Blocs Terrassencs), Ismael Miñano (Xarxabloc) i Josep Maria Comas (Xarxa Santboiana). El moderador de la taula serà Carles Guadian ( Las Ideas Catalunya). Per la seua banda, Jesús M. Tibau ha estat un dels impulsors de la taula rodona Blocs i literatura, que també tindrà lloc dissabte, així com del recull de textos blocaires que l'editorial Cossetània publicarà en breu.

Suport de la Fundació puntCAT a l'EBREBLOC 2008

D'altra banda, la Fundació puntCAT ha manifestat la seua voluntat de col·laborar directament amb l'EBREBLOC 2008, sumant-se a les institucions, administracions i empreses que també han donat suport a la segona trobada de Blocaires Ebrencs, que farem a Tortosa i Roquetes els dies 1 i 2 de febrer. L'objectiu és facilitar i promoure l'ús del .cat entre els blocaires de les Terres de l'Ebre, a partir d'uns codis de descompte per registrar dominis .cat, que l'organització de l'EBREBLOC repartirem entre els assistents. Així, junt amb el material de les jornades, els assistents a l'EBREBLOC rebran unes targetes en què apareix un codi que permet efectuar el registre d'un .cat per un any, amb un descompte del 50%.
Teniu més informació sobre l'EBREBLOC 2008 a la pàgina oficial de Blocaires Ebrencs, www.ebresfera.cat .

La PDE desconfia de la dessaladora de Cunit i reclama un altre emplaçament

El col·lectiu acusa la Generalitat d'incoherència i de provocar una alarma excessiva per la sequera

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va advertir ahir que continua desconfiant del projecte de la planta dessaladora que el govern català té previst construir a Cunit. Segons el moviment social, el projecte servirà per interconnectar les xarxes del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL), i per fer arribar l'aigua de l'Ebre a Barcelona. La PDE, que va reclamar un altre emplaçament per acostar la dessaladora a Tarragona i així evitar la interconnexió, també va acusar la Generalitat de provocar una alarma excessiva per la sequera, així com de fer polítiques contradictòries en la gestió de l'aigua.

Un dels portaveus de la PDE, Joan Antoni Panisello, va remarcar que el projecte de la dessaladora de Cunit «amaga alguna cosa», ja que acostarà encara més les xarxes del CAT i d'ATLL, que és just allò que pretenia l'antiga interconnexió de xarxes. «No ens creiem que vulguin fer una xarxa bidireccional i reversible, per enviar aigua cap a Tarragona a l'estiu i cap a Barcelona a l'hivern», va dir. Panisello va afegir-hi que ara el govern ha canviat el projecte, i que planteja que la dessaladora pugui tenir dues preses d'aigua independents. «Des del CAT ens diuen que la dessaladora podria ser l'inici del tancament de l'aixeta del minitransvasament a Tarragona, però no ens ho acabem de creure», va insistir. «Només volen la dessaladora per poder satisfer tota la demanda que tenen i que ara no podrien cobrir amb la concessió del CAT», va dir. Segons el portaveu, la PDE preferiria un canvi d'emplaçament i que la dessaladora es construís més a prop de Tarragona, per substituir el minitransvasament sense que fos un perill de fer arribar l'aigua de l'Ebre a Barcelona.
«Som conscients que no voldran un canvi d'emplaçament», va dir el també portaveu Manolo Tomàs. «Però tampoc ens convenç l'argument que mentre mani l'actual govern no s'utilitzarà la dessaladora per interconnectar les xarxes i portar l'aigua a Barcelona», va afegir-hi. A més, Tomàs va recordar que Catalunya és un país mediterrani on hi ha sequera cada deu o quinze anys, i que «mai s'ha fet una gestió correcta de la sequera, sinó de l'oferta d'aigua». El portaveu va remarcar que la nova cultura de l'aigua, defensada per la PDE i la comunitat científica, dóna els instruments correctes, però que la Generalitat ha preferit afrontar la sequera amb missatges i polítiques contradictòries. De fet, Tomàs va acusar el govern català de provocar una «alarma excessiva» i d'«angoixar» els ciutadans. «Hi ha una gran contradicció entre allò que diu Medi Ambient i allò que està fent Agricultura», va lamentar.

El Punt (24-Gener-2008)

El guió dels nous transvasaments

El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, va acusar ahir el govern català de cedir davant de les empreses que gestionen l'aigua a la regió metropolitana de Barcelona, «que són les que volien fer els transvasaments quan governava CiU». Segons Tomàs, s'està seguint el mateix guió que va propiciar l'aprovació del minitransvasament a Tarragona. «Primer creen un problema i provoquen angoixa entre la població i, després, fan que hi hagi una demanda social i una crida a la solidaritat del territori, per aprovar un transvasament», va relatar. De fet, Tomàs va advertir del risc d'enfrontament polític i també de confrontació territorial, ara que tant CiU com el PP tornen a ressuscitar debats com ara la interconnexió de xarxes o la portada d'aigua del Roine. Tomàs també va desautoritzar la portada d'aigua a Barcelona amb l'ús de vaixells.

El Punt (24-Gener-2008)

Accions contra el regadiu del Xerta-Sénia

La PDE va denunciar la «descoordinació» dels diferents departaments de la Generalitat. Manolo Tomàs va dir que Agricultura ha decidit «no tocar» el sector porcí, que «continuarà contaminant els aqüífers de la Catalunya central amb els purins». A més, el portaveu va lamentar que es facin canals i s'impulsin regadius com ara el Segarra-Garrigues o el Xerta-Sénia, que «s'acabaran utilitzant per fer transvasaments». «Agricultura està gastant diners públics per gastar més aigua, i per tant agreuja la sequera», va afirmar la també portaveu Susanna Abella, que va anunciar mobilitzacions contra el Xerta-Sénia. A més, Tomàs va lamentar que Política Territorial no posi aturador a les diferents urbanitzacions que s'impulsen arreu del país, i que Medi Ambient no penalitzi els ajuntaments que perden un 40% de l'aigua de les xarxes urbanes. Per la seua banda, el portaveu Joan Antoni Panisello va fer una crida als membres del govern tripartit perquè respectin també ara el Compromís per l'Ebre, l'acord que van signar a la tardor del 2003 contra qualsevol tipus de transvasament.

El Punt (24-Gener-2008)

L'Ajuntament de Tortosa millora l'enllumenat de l'avinguda Generalitat

L'Ajuntament tortosí va iniciar ahir els treballs de substitució dels llums dels fanals de l'avinguda Generalitat, entre el pont de l'Estat i el pont del ferrocarril. La renovació de l'enllumenat té l'objectiu de millorar la il·luminació de la principal artèria viària de la ciutat, a més d'aconseguir un estalvi energètic addicional. Segons l'Ajuntament, els llums nous permetran una reducció de 150 watts per hora i per fanal. El regidor de Serveis, Joan Sanahuja, va dir que els treballs de renovació dels llums duraran aproximadament una setmana i que es faran durant els matins i a la tarda al tram comprès entre el pont del ferrocarril i la plaça de la Pau. En canvi, entre la plaça de la Pau i el pont de l'Estat es farà en horari nocturn, per reduir encara més l'afectació sobre el trànsit. Sanahuja també va dir que properament també se substituiran alguns fanals de l'avinguda Generalitat que presenten deficiències per oxidació.

El Punt (24-Gener-2008)

Una caravana de cotxes oficials que emetia CO2?

Encara estic recuperant-me del xoc que m'ha provocat aquest matí veure el seguiment que ha fet un dels diaris de referència del nostre país, La Vanguardia, de la reunió d'ahir del consell executiu de la Generalitat a Tortosa. És una contracrònica que apareix a la pàgina 14 de la secció de Política, amb el titular Una caravana que derrochaba CO2 i una fotografia que mostra els cotxes oficials estacionats a la plaça del Rastre. Segons l'article, la distància entre Barcelona i Tortosa no va ser obstacle perquè els integrants del consell executiu realitzessin un desplaçament que va exigir el corresponent consum de combustible d'alt octanatge, habitual en aquesta classe de vehicles. Segons el cronista, el simbolisme d'aquesta reunió fora del Palau de la Generalitat va quedar diluït per una mobilització que contradiu les invocacions al respecte mediambiental i a l'estalvi energètic. L'article sembla un atac directe a les noves normes de circulació per circular a les entrades i sortides de Barcelona, en què no es pot circular a més de 80 quilòmetres per hora, per reduir els accidents i limitar l'emissió de CO2. El cronista potser es pensa que les Terres de l'Ebre no tenim dret a ser la seu d'una reunió del govern català després de 500 anys, i que tot s'ha de fer a Barcelona.

Arriba a Tortosa el candidat Duran, nou ministre d'Economia o de Foment?

El candidat de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ja ha arribat a Tortosa, on avui té previst presentar el comitè electoral i els candidats de les Terres de l'Ebre al nou local d'Unió Democràtica, que s'ha traslladat al carrer Cervantes. A la plaça de l'Ajuntament l'han rebut l'alcalde de Prat de Comte, Joan Josep Malràs, i el president d'UDC a Tortosa, Enric Simó, i just després també ha arribat el regidor de Cultura tortosí, Joan Caballol. Amb ells, Duran ha entrat al consistori per saludar l'alcalde, Ferran Bel, amb qui havia de parlar d'alguns projectes del govern de l'Estat que interessen Tortosa. Ahir, Duran va ser notícia perquè va proposar copiar el xec nadó de Finlàndia, per universalitzar les prestacions per fills a càrrec de la Seguretat Social en 1.000 euros anuals per fill de 0 a 3 anys i 600 euros anuals dels 3 als 18 anys. De fet, un dels objectius de CiU, si és decisiva després del 9 de març, és conduir la política econòmica de l'Estat. Duran, nou ministre d'Economia? Segons l'alcalde, seria preferible que Duran es demanés ser ministre de Foment...

La reunió de la Generalitat a Tortosa, en imatges a Flickr

Com que una cosa així no es veu tots els dies, ahir vaig agafar la meua modesta càmera i vaig retratar algun dels moments posteriors a la reunió del consell executiu de la Generalitat a Tortosa. La capital de les Terres de l'Ebre va ser també la capital política de Catalunya durant unes cinc hores, i per la renovada plaça dels Dolors van desfilar tots els consellers i conselleres del govern de Montilla, moltes vegades acompanyats pel directors territorials dels seus respectius depertamens. Com us deia, vaig fer algunes fotografies i les he penjat al meu compte de Flickr, per compartir-les amb tots vosaltres. A les imatges no podreu veure Montilla, però sí Carod-Rovira, Tresserras, Puigcercós, Huguet, Llena, Baltasar o Castells, així com el fort desplegament policial i de periodistes, amb els seus vehicles especials i les unitats mòbils, que ahir van conquerir el cor del nucli antic. També la sala de premsa habilitada a l'interior de la biblioteca Marcel·lí Domingo, o també tres membres de la plataforma de la Terra Alta, que van intentar entrevistar-se infructuosament amb el vicepresident.

Més informació:
-El govern aprova la inversió de 6 milions a la Terra Alta en la primera reunió a l'Ebre (El Punt)
-Tortosa, capital de la política catalana durant cinc hores (El Punt)

També us recomano el vídeo que ha fet Teveon, i que també podeu veure a You Tube

Saltor deixa la política i Borràs serà el nou portaveu de CiU a Móra d'Ebre

Manel Saltor va fer públic ahir, a través d'una carta oberta a la pàgina web del grup municipal de CiU de Móra d'Ebre, la seua intenció de deixar la política «totalment». Abans, Saltor havia comunicat la decisió als militants de CiU, durant una assemblea local que va celebrar-se dilluns a la nit. Saltor, cap de cirurgia i ortopèdia de l'hospital de Móra d'Ebre, va explicar que ha acceptat liderar un projecte humanitari a Angola, per formar especialistes en traumatologia i ortopèdia al país africà. En la carta, assegura que ha estat una decisió «molt difícil», en què també han intervingut «motius molt diversos». De fet, Saltor fa un balanç positiu de l'última campanya electoral i dels resultats de les eleccions municipals del 27 de maig, en què CiU va tornar a ser la força més votada a Móra d'Ebre. Amb tot, Saltor lamenta la negativa del PSC de negociar un govern, i també les dificultats per assolir un acord amb ERC, tant a l'Ajuntament com al consell comarcal. Segons l'Agència Catalana de Notícies, el nou portaveu serà Jordi Borràs, i Sixte Melchor serà nomenat regidor en substitució de Saltor, que renunciarà durant el ple del 29 de gener.

El Punt (23-Gener-2008)

La CHE utilitzarà sonars per combatre la plaga del musclo zebrat a l'Ebre

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) va informar ahir que ha adjudicat la realització d'un estudi pioner per investigar l'aplicació de les noves tecnologies en l'estudi de la plaga del musclo zebrat (Dreissena polymorpha). En aquest sentit, l'empresa Ecohydros desenvoluparà l'assistència tècnica per avaluar la utilització d'ones acústiques, a través de sonars, per fer un seguiment de les poblacions de musclo zebrat al riu, amb un pressupost de més de 106.200 euros. La prova d'aquests sistemes es realitzarà a l'embassament de Mequinensa, i permetrà conèixer si és aplicable en altres pantans de la conca de l'Ebre, on ja s'han utilitzat altres mètodes tradicionals d'estudi, com els mostrejos de larves. De fet, el setembre del 2004 fins i tot es van fer proves de neteja manual de l'embarcador de Faió, a l'embassament de Riba-roja d'Ebre, amb una vintena de soldats i bussos de l'exèrcit espanyol. Els bussos van utilitzar espàtules i un aspirador, així com càmeres subaquàtiques i un circuit tancat de televisió, ja que la falta de visibilitat és la principal dificultat que representaria netejar manualment el fons del pantà de Riba-roja, un dels espais fluvials més afectats per aquesta espècie invasora, detectada el 2001.
En aquesta línia, la CHE considera que, abans d'optar per qualsevol mesura per combatre la plaga, cal conèixer al màxim la distribució de les poblacions de musclo zebrat i el seu desenvolupament. A més, els sondejos han de determinar el grau d'invasió al pantà de Mequinensa, les característiques i la localització de les colònies de musclo zebrat, i la tipologia dels fons i la composició de la fauna piscícola.

>Estudi dels peixos
De fet, les tècniques que s'aplicaran en aquest estudi, pioneres a l'Estat espanyol, també s'utilitzaran per estudiar les poblacions de peixos i aprofundir en el coneixement de la fauna de la conca de l'Ebre. En aquest sentit, la CHE també ha adjudicat un projecte per instal·lar noves escales de peixos en preses i assuts. L'empresa Tecnologia del Medi Ambient SA farà l'estudi de la fauna de la conca per analitzar el funcionament de les escales de peixos, al qual es destinaran 97.824 euros. A partir de les conclusions de l'informe, la CHE presentarà una proposta per incorporar noves escales a les preses i assuts, ja que aquestes instal·lacions faciliten el pas dels peixos als trams en què les obres hidràuliques han provocat la discontinuïtat del curs fluvial. Segons la CHE, l'objectiu és complir un dels preceptes de la directiva marc de l'aigua.

El Punt (23-Gener-2008)

El parc de bombers de Tortosa, nova seu regional d'emergències

El conseller d'Interior, Joan Saura, va assenyalar ahir que les obres de reforma i ampliació del parc de bombers de Tortosa podrien estar enllestides abans de l'estiu, amb l'objectiu d'instal·lar-hi les dependències de la seu de la regió d'emergències de les Terres de l'Ebre. Saura, que va visitar les instal·lacions del parc de bombers tortosí, va explicar que el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació va procedir ahir a l'obertura de pliques del concurs públic per adjudicar les obres, que tenen un pressupost d'uns 2,4 milions d'euros. El conseller va insistir que l'actual parc de bombers ha quedat petit, i va contextualitzar el projecte d'ampliació dintre de les inversions efectuades per la Generalitat per modernitzar el material dels bombers. De fet, Saura va precisar que en el disseny de les noves instal·lacions també hi han participat els mateixos bombers, en la línia de garantir unes condicions de treball «més dignes». Segons el conseller, la previsió és que les obres puguin començar abans de la primavera, als terrenys del mateix solar de l'avinguda de Jesús en què el parc es troba actualment. Ara el parc de bombers té un edifici principal amb la cotxera i les dependències, i un edifici annex amb les calderes. El projecte preveu la construcció d'un nou edifici en paral·lel, per habilitar una aula de formació, la sala d'estar, la cuina i el rebost. A la primera planta se situaran les oficines de la seu regional d'emergències.

El Punt (23-Gener-2008)

Noves casernes dels Mossos a Gandesa, Falset, Montblanc i Valls

La Generalitat ha acceptat els terrenys

El consell executiu va acceptar ahir la cessió dels terrenys en què es construiran quatre comissaries dels Mossos d'Esquadra al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. En concret, el govern impulsa la construcció de les noves casernes de Falset, Gandesa, Montblanc i Valls, amb l'objectiu de completar el desplegament del cos.

El govern va acceptar ahir la cessió gratuïta dels terrenys en què es construiran les quatre noves comissaries comarcals dels Mossos d'Esquadra al Priorat, la Terra Alta, la Conca de Barberà i Valls. L'objectiu de la Generalitat és anar completant el desplegament dels Mossos a la demarcació, ara que falten deu mesos perquè finalitzi el procés. En concret, les noves casernes es construiran a Falset, Gandesa, Montblanc i Valls, amb l'objectiu de completar l'arribada dels Mossos d'Esquadra a tot el territori català, que finalitzarà l'1 de novembre.
Amb la construcció de les comissaries, el govern garanteix el desplegament a les nou comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre, en què els Mossos d'Esquadra assumiran les competències de seguretat ciutadana, ordre públic i policia judicial a partir del dia de Tots Sants. Fa dos mesos, la Generalitat ja va autoritzar l'empresa pública Gisa i ICF Equipaments SAU perquè contractessin les obres i els projectes de les comissaries.
D'altra banda, el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, va aprofitar ahir la seua estada a Tortosa per visitar també la caserna dels Mossos. L'Ajuntament encara no pot cedir els terrenys per construir la nova comissaria regional, i els Mossos es podrien instal·lar de manera provisional a les antigues instal·lacions de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).

El Punt (23-Gener-2008)

Foto: Alessandro Coiro Mas a Flickr

Montilla es compromet a implicar l'Estat en la inversió de més de 200 milions a l'Ebre

El president de la Generalitat, José Montilla, es va comprometre ahir a implicar el govern de l'Estat per accelerar l'execució d'alguns «projectes endarrerits», que representaran una inversió de més de 200 milions d'euros a les Terres de l'Ebre. En la mateixa línia, el vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira també va parlar d'impulsar projectes «històrics» com el pont entre Deltebre i Sant Jaume o l'anella viària del Delta. Segons Montilla, el govern estatal hauria de transferir més recursos a partir del desenvolupament del nou Estatut, que també serviran per retallar els terminis d'execució d'alguns projectes. Amb aquests càlculs, Montilla va respondre a la demanda de més inversions en infraestructures que li havien fet els alcaldes del Montsià, durant un dinar de treball a Amposta. Montilla també va visitar ahir la Cambra Arrossera i va assistir a la subhasta del peix a la llotja de Sant Carles de la Ràpita.

El Punt (23-Gener-2008)

Impuls a les obres de la carretera d'Ulldecona a Tortosa

La celebració del consell executiu de la Generalitat a Tortosa va coincidir ahir amb la publicació de l'anunci de licitació de les obres que representaran la millora de la carretera T-331, entre Ulldecona i Tortosa, amb un pressupost de 24 milions d'euros. Les obres afectaran més de 21 quilòmetres i consistiran en l'eixamplament de la carretera, l'eliminació dels revolts i la construcció d'una variant a Santa Bàrbara, uns treballs que permetran millorar la fluïdesa i la seguretat del trànsit. La previsió del Departament de Política Territorial i Obres Públiques és adjudicar les obres la primavera que ve, amb l'objectiu que puguin començar durant l'estiu, amb un termini d'execució de 20 mesos. El tram que es millorarà s'inicia a la rotonda final de la variant d'Ulldecona i finalitza a la C-12 (eix de l'Ebre) a Vinallop, al terme municipal de Tortosa. La carretera passarà a tenir nou metres d'amplada, amb dos carrils de 3,5 metres i dos vorals d'un metre d'amplada. També es construirà un pas inferior per a vianants a les Ventalles (Ulldecona), una variant de tres quilòmetres a Santa Bàrbara, i un viaducte de 96 metres per travessar el barranc del Roer, prop de Vinallop.

El Punt (23-Gener-2008)