31 de gener del 2011

Un tortosí proclamarà la República Catalana


L'actor tortosí Pere Ponce interpreta el president Lluís Companys en el fals documental '14 d'abril. Macià contra companys', una producció de Minoria Absoluta que Manuel Huerga està dirigint per a Televisió de Catalunya. Ahir es va filmar l'escena de la proclamació de la República de Catalunya al balcó de la plaça de Sant Jaume, com podem llegir en la crònica d'El Punt i de l'Avui. “En nom del poble que ens ha donat la victòria, proclamo la república! Eh, la república, i us prometo que la defensarem amb la vida”, va arengar l'actor tortosí, caracteritzat com Companys. Amb guió de Toni Soler, també vinculat amb Tortosa, el fals documental recupera la relació entre els dos expresidents de la Generalitat d'ERC durant els tres dies que va durar la república catalana (del 14 al 17 d'abril del 1931). A la pel·lícula, Francesc Macià està interpretat per Fermí Reixach, que precisament havia interpretat Companys a la pel·lícula 'Azaña'. També hi participen Eduard Fernández (Francesc Cambó), Julio Manrique (Josep Maria Planes), Joel Joan (Joan Casanellas) i Joan Massotkleiner (Joan Casanovas).

Foto: Marta Pérez a El Punt

La 'lleona' de la Sénia, en el nou llibre de Joaquim Carbó


Era qüestió de temps que l'episodi de la 'lleona' de la Sénia arribés a la ficció. En una entrevista publicada dissabte pel diari Ara, l'escriptor Joaquim Carbó ha anunciat que en el seu nou llibre, titulat 'La crisi o un dia a la vida de Felip Marlot', s'ha inspirat en els fets de l'octubre del 2009 a la Sénia. "Mentre l'escrivia va passar aquell incident de la lleona. En Marlot la troba, però no és cap lleona, sinó un gos: els pagesos s'han inventat que era una lleona perquè els pixapins no anessin a caçar-hi bolets", comenta Carbó. El detectiu Felip Marlot és un dels personatges més coneguts de Carbó, que és un dels escriptors més reputats de novel·la negra al nostre país, i també un dels més prolífics. Aquets dies, la setena edició de la BCNegra dedica una exposició a Carbó i al seu personatge més famós.

Com recordareu, a la Sénia, durant cinc dies de la tardor del 2009, un animal ensalvatgit va portar de corcoll aquest poble del Montsià i un important dispositiu format per policia local, agents rurals, Guàrdia Civil i Mossos d'Esquadra. Finalment no havia estat un gran felí, com havien alertat alguns veïns de la zona, sinó un gos ensalvatgit de grans dimensions, possiblement un gran danès o un animal d'una raça semblant. El gos va ser abatut a trets el 8 d'octubre, després que els agents rurals intentessin atrapar-lo amb unes gàbies especials, sense èxit.



Imatge i vídeo: ACN

Al polígon industrial la Ravaleta s'hi podrà anar a jugar a pàdel


L'Ajuntament de Roquetes intercanvia dues finques d'equipaments per una zona verda, amb l'objectiu de construir-hi les noves instal·lacions esportives · Ja hi ha una empresa interessada ·

El polígon industrial la Ravaleta podria tenir aviat una zona esportiva, on es construirien quatre pistes de pàdel i un parell de pistes de tennis. Així ho ha anunciat l'alcalde de Roquetes, Francesc Gas (ERC), després de la modificació urbanística que ha començat el consistori. En concret, l'Ajuntament vol agrupar dues parcel·les per a equipaments públics en un subsector del polígon la Ravaleta, a tocar del terme municipal de Tortosa. Les dues finques d'equipaments són massa petites perquè van quedar separades per la construcció d'un vial, i ara l'Ajuntament pretén convertir-les en una zona verda. A canvi, i també en el mateix polígon la Ravaleta, el consistori voldria requalificar una altra zona verda com a terreny per a equipaments, però sense alterar les superfícies totals, cosa que facilitaria la construcció de les noves instal·lacions esportives.

El ple de Roquetes ja ha aprovat inicialment la modificació del seu pla general d'urbanisme. Gas va explicar que han fet les consultes pertinents a la comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre (CUTE), i que a priori no hi hauria d'haver problemes per tirar endavant l'operació. En realitat, feia temps que l'Ajuntament havia previst un aprofitament major d'aquests terrenys, que són al costat de la carretera del Raval de Cristo, just darrera de la gasolinera del Montepio de Conductors i d'un restaurant. Així, anteriorment ja van tenir una oferta d'una empresa privada per fer-hi un gimnàs, el qual no va prosperar. Però ara són uns altres inversors els que s'han interessat en els terrenys per construir-hi les pistes de pàdel i de tennis. “Evidentment, una vegada feta la requalificació redactarem un reglament i un plec de condicions, i traurem els terrenys a concurs públic, perquè hi puga concórrer tothom”, va aclarir Gas. Un dels aspectes que s'inclourien en el plec de condicions és que l'empresa que acabi fent les pistes de pàdel hauria d'assumir el manteniment de la zona verda.

Publicat a El Punt

Les pistes de tennis i pàdel de Roquetes, competència directa per a Tortosa

Recreació virtual del futur complex de piscines de Tortosa. Imatge: Ajuntament de Tortosa ·
Si finalment s'acaben construint les pistes de pàdel i tennis del polígon industrial la Ravaleta, un dels punts forts que tindran les noves instal·lacions esportives de Roquetes serà la seua bona accessibilitat i la disponibilitat d'aparcaments. El polígon es troba a tocar de l'eix de l'Ebre (C-12), i els terrenys, a pocs metres de la rotonda on hi ha l'accés a la cooperativa Soldebre. De fet, les pistes de tennis i pàdel de Roquetes quedaran a poc més d'un quilòmetre de l'estadi municipal de Tortosa, on l'Ajuntament també ha previst fer-hi dues pistes de pàdel aprofitant les obres de les noves piscines. Però qui tindrà més competència directa serà el Club de Tennis de Tortosa, situat a la part alta de la ciutat i, per tant, amb més problemes d'accessibilitat. Precisament, la nova junta de l'entitat acaba de congelar el conveni que fa un any va signar amb l'Ajuntament per construir una escola municipal de tennis amb tres pistes en uns terrenys del parc Nivera. El club tortosí ha preferit ampliar les seues instal·lacions, i construir-hi dues pistes de tennis i tres de pàdel.

Publicat a El Punt

Una dona de Tortosa reclama a l'exmarit més de 40.000 euros

El jutjat de Vilanova no atén les seues demandes d'investigació patrimonial. [Foto: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ]·
Una veïna de Tortosa ha recorregut als tribunals per reclamar a l'exmarit més de 40.000 euros en concepte de pensions impagades als fills menors d'edat. La dona es declara en una situació límit, ja que es troba a l'atur i només cobra l'ajuda familiar. A més, ha rebut un avís de desnonament del pis. La dona es va separar l'any 2000 i l'any següent ja va presentar una primera demanda, ja que l'exparella es negava a pagar-li la pensió, de 580 euros. Amb tot, el màxim que va aconseguir va ser que la justícia embargués 150 euros de la nòmina de l'exmarit. Ara, després d'haver contractat els serveis del gabinet tortosí Fornós Advocats, la dona ha pogut esbrinar que l'exmarit treballa per a un ajuntament, i han reclamat al jutjat de Vilanova i la Geltrú una investigació patrimonial. El jutjat, però, encara no ha tramitat la petició.

Publicat a El Punt

El trist origen del museu de Tortosa

La història de l'antic Arqueològic de la Ilercavònia està plena de penúries, tot i tenir pares i padrins com el pare Fita, Joan Abril, Teodor González, Marcel·lí Domingo i Enric Bayerri ·

Ara que Tortosa ja té el projecte museològic i museogràfic del futur museu de la ciutat, convé recordar les penúries dels seus orígens. Sobretot, tenint en compte que durant tot el 2011 es buscaran 800.000 euros per habilitar el nou equipament, a l'Antic Escorxador. Una quinzena d'anys després del tancament de l'antic museu –instal·lat junt amb l'arxiu municipal a l'actual Espai Sant Domènec–, Tortosa recuperarà un instrument bàsic per a qualsevol ciutat de més 2.000 anys que vulga posar en valor el seu patrimoni arqueològic i el seu llegat històric. Una determinació que ja es va prendre fa més d'un segle, quan l'1 de novembre del 1910 s'inaugurava la seu del Museu Arqueològic de la Ilercavònia.

Els primers intents de fer un museu a Tortosa, però, van ser al desembre del 1867, quan l'erudit jesuïta Fidel Fita –descobridor dels Col·loquis de Cristòfol Despuig– va sol·licitar a l'Ajuntament la creació d'un museu arqueològic local, per “evitar la desaparició d'antiguitats dignes de conservació”. Però l'any següent el projecte va quedar aturat, ja que Fita va haver de marxar a l'exili. Així, segons l'historiador Enric Bayerri –director del museu a partir de l'1 de novembre de 1921–, els veritables impulsors del Museu Arqueològic van ser l'alcalde Teodor González i l'arquitecte Joan Abril i Guanyabens. Un embrió d'aquell primer museu ja havia obert les portes, l'1 de setembre del 1900, als baixos de les antigues escoles de La Mercè, i no va ser fins deu anys més tard que es va traslladar a l'antiga església de Sant Domènec. El trasllat va ser necessari per problemes d'espai; segons Bayerri, molts tortosins es disputaven l'honor de fer donatius per als fons del nou museu.

L'antiga església havia estat desamortitzada i pertanyia al Ram de la Guerra, però González va aconseguir-ne la cessió a precari. Les obres es van fer els mesos de la primavera del 1910, i la inauguració de les noves dependències del museu es feia el dia de Tots Sants del mateix any. Poc després, el 30 de maig del 1911, hi arribaria el que potser seria el seu element més valuós: l'anomenat Armari de Pergamins, construït el 1574, i que fins aleshores es conservava a l'antic ajuntament.

Amb l'arribada de la Segona República, i amb el tortosí Marcel·lí Domingo com a ministre d'Instrucció Pública, el Museu de Tortosa va estar a punt de dependre de l'Estat, per estalviar-ne costos. Finalment, l'alcalde republicà Joan Benet Piñana va retirar Bayerri del càrrec de director, fins que l'Ajuntament va aprovar, el 22 de gener del 1932, el reglament del Patronat del Museu-Arxiu, que es gestionaria a través d'un organisme autònom. El formaven noms tan destacats com ara Francesc Mestre i Noè, Ramón Vergés Paulí i Manuel Beguer, a més de representants de la premsa local, de l'institut de batxillerat, de l'arxiu de la catedral i del col·legi d'advocats. Havia de tenir un director i un conserge, a sou del consistori, i dos escrivents meritoris, pagats pel patronat. Bayerri va recuperar el càrrec, però en realitat només va ser el començament d'un període de penúries econòmiques, enfrontaments polítics i altres vicissituds, que van culminar amb una altra destitució del director, al febrer del 1936. La Guerra Civil ho va complicar tot encara més, i una part important del fons es va dispersar, tot i que la posterior tasca de Bayerri va ser vital per a la recuperació de molts materials i del mateix museu. Només desitgem que el nou Museu de Tortosa tinga millor sort que l'anterior.

Publicat a El Punt

Foto: Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre

30 de gener del 2011

Les obres de les noves piscines de Tortosa començaran al març


El ple de l'Ajuntament de Tortosa va aprovar aquest divendres, amb els vots del govern municipal (CiU i ERC), l'últim tràmit per adjudicar les obres de les noves piscines, un edifici administratiu i el pàrquing de la plaça de Joaquim Bau, la qual serà reurbanitzada i integrada en l'estadi municipal. La tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Meritxell Roigé, va detallar que el pas següent serà signar el contracte amb la constructora Quatuor, formada per un grup de cinc empreses catalanes. Després, abans de començar les obres, només caldrà redactar l'estudi de seguretat i salut del projecte, un pas que es completaria en un mes i mig. “No vull donar una data exacta perquè primer cal parlar amb l'empresa i fixar tota la planificació”, va dir. Tant ICV com el PSC es van abstenir en l'adjudicació definitiva. En primer lloc, pel cost del projecte –49 milions d'euros en 25 anys, segons l'oposició–, però també perquè la requalificació dels terrenys de l'estadi s'està fent després d'haver adjudicat les obres. En canvi, el ple va aprovar per unanimitat les al·legacions a la nova normativa de construccions agràries a l'Ebre.

+Àudios
-Meritxell Roigé explica l'adjudicació definitiva de les piscines i les al·legacions a la normativa de construccions agràries
-La regidora d'Urbanisme detalla quins són els tràmits abans de començar les obres de les piscines de Tortosa
-Joan Sabaté comenta l'abstenció del PSC en l'adjudicació definitiva de les obres de les noves piscines de Tortosa
-Jaume Forcadell explica per què ICV s'absté en l'aprovació definitiva de l'adjudicació de les obres de les noves piscines de Tortosa

Publicata a El Punt

28 de gener del 2011

Puig havia predit que Campos no faria cap llista independent a Móra d'Ebre

L'actual conseller d'Interior i exsecretari general adjunt de Convergència, Felip Puig, ja va pronosticar a l'abril del 2010 que Santiago Campos no presentaria una llista independent a Móra d'Ebre. Va ser durant una visita de precampanya a la Ribera d'Ebre, quan es va reunir amb els militants per traslladar el compromís que la direcció nacional de CDC ajudaria al màxim Joan Piñol a recuperar l'alcaldia de la capital riberenca. En aquell moment, Piñol s'albirava com a cap de llista de CiU a Móra d'Ebre, però ara haurà d'enfrontar-se a Campos en unes primàries. De fet, Puig es va mostrar convençut que l'exalcalde de Móra d'Ebre no presentaria cap llista independent. “Tots ens podem equivocar, se li ha obert un expedient però confio en la seva bonia per reconduir la situació", va concloure Puig. El que potser Puig no podia endevinar és que, finalment, Campos optaria per obrir un procés intern per tornar a ser el candidat de CiU a Móra d'Ebre.

Foto: CiU

Campos vol tornar a ser el candidat de CiU i força primàries a Móra d'Ebre

Tot i que a l'octubre del 2009 va anunciar la seua intenció de tornar a optar a l'alcaldia de Móra d'Ebre liderant un projecte al marge de CiU, l'exalcalde Santiago Campos ha acabat decidint que vol ser el candidat de la federació, vuit anys després de perdre l'Ajuntament a causa del pacte PSC-ERC. CiU ja tenia decidit que el cap de llista havia de ser Joan Piñol, l'actual portaveu municipal, però la sorprenent maniobra de Campos forçarà la federació a celebrar unes primàries, si finalment hi ha dues candidatures. Militant de Convergència des del 1977 -el seu carnet és un dels pocs signats per Jordi Pujol- Campos va ser alcalde de Móra d'Ebre entre els anys 1987 i 2003. Així, quan ara fa més d'un any va fer moviments per crear una candidatura independent,«catalanista i amb gent d'esquerres, de centre i de dreta», «que no es vengui a cap força exterior», i que posés fi al govern del PSC i ERC, l'exalcalde morenc va negar que la seua nova aventura política fos en realitat una "marca blanca" de la CiU. De fet, Convergència va arribar a obrir-li un expedient d'expulsió, i semblava que el final dels 32 anys de militància de Campos havia arribat. Ara ha admès, però, que si volia crear una altre partit era precisament per ajudar CiU, i no per anar-hi en contra.

En aquest sentit, l'expulsió de Campos no només no s'ha produït, sinó que ara l'exalcalde podria esdevenir novament el candidat de CiU, una formació que a Móra d'Ebre ha travessat alguns mesos convulsos. L´últim conflicte intern més sonat va ser la dimissió del cap local de CDC i amic personal de Campos, Josep Jornet, per discrepàncies de criteri amb Piñol i amb el també regidor Jordi Borràs. D'altra banda, una de les aparicions públiques més destacades de Campos va ser el passat 12 de gener, amb motiu de la presa de possessió del nou delegat del govern a l'Ebre, Xavier Pallarès, qui també és el president de CiU a les Terres de l'Ebre. Campos era a l'acte al costat de l'alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, actualment un dels homes forts de CiU a la comarca. D'alguna manera, aquest fet ja feia pensar que Campos tenia intenció de tornar a la primera línia política de CiU a la Ribera d'Ebre.

+El tema al diari El Punt:
-L'exalcalde Campos pretén tornar a la primera línia com a alcaldable de CiU a Móra

Foto: Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

[Tribuna] 'El futur i la força de la il·lusió', article de Ricard Lleixà


Amb la sala d’actes del nostre local al nucli antic de Tortosa plena de gom a gom, els militants de l’agrupació local del PSC a Tortosa vam elegir dimarts Joan Sabaté candidat a l’alcaldia de Tortosa per a les eleccions del proper 22 de maig, per una amplíssima majoria.

Era aquesta una ocasió molt especial, ja que per primera vegada havíem d’elegir candidats a presidir les tres EMD de la nostra ciutat: Jesús, Campredó i Bitem. De la mateixa manera que el nostre candidat a l’alcaldia, Joan Sabaté, també Toni Sabaté, Manel Àlvarez i Teresa Castellà, van rebre el suport dels companys i companyes. També el nostre projecte pensa amb els Reguers i Vinallop, que com sabeu tenen designació directa.

El repte que tenim al davant és molt important. Tenim la possibilitat que Tortosa torni a tenir un govern de progrés, un govern que pensi amb tots i totes i, sobretot, en les persones, i això ens omple d’il·lusió i fa que les nostres ganes de treballar per Tortosa siguin moltes. Sí, sentim passió per Tortosa. Perquè sabem de les seves potencialitats que avui la dreta intenta tenir adormides per intentar mantenir el control social, com han fet històricament.

Sabem de les dificultats que tots estem vivim i per aquest motiu l’eix de la nostra campanya serà la recuperació i l’impuls de l’economia per crear ocupació. Un increment de l’atur a la nostra ciutat d'un 260% en els darrers 3 anys, amb un govern amb Bel al capdavant que no ha fet res per solucionar aquesta problemàtica. Per això, el nostre compromís és incentivar l’economia al nostre municipi. Volem un govern de progrés que ha de permetre acabar amb l’immobilisme al que la dreta ha tornat a portar Tortosa. Nosaltres no som aquells que donem copets a l’esquena, nosaltres estem al costat de les dones i els homes, per una Tortosa de tots i de totes.

Som la capital de les Terres de l’Ebre i, per aquest motiu, hem de ser el motor que ha d’estirar amb força i il·lusió el nostre territori cap al futur. Tenim un projecte clar, fort i sòlid, per a Tortosa i per als seus pobles Jesús, Campredó, Bitem, Els Reguers i Vinallop, per tornar el progrés a casa nostra. Volem que la gent hi participi i per això el nostre candidat, Joan Sabaté, posa a disposició de tothom el seu correu electrònic joansabate2011@socialistes.cat.

Amb la il·lusió, el treball i la passió necessària, perquè estimem la nostra ciutat i sabem de la capacitat de Joan Sabaté com a alcalde, hem posat el primer gra de sorra. Ara necessitem el vostre suport.

Ricard Lleixà Vero
és secretari d'Acció Electoral del PSC de Tortosa

Tortosa ja ha executat el 71% del Pincat


L'Ajuntament està realitzant o bé té en tràmits obres amb un pressupost de 5,2 milions, com ara la reurbanització dels carrers del Vall i Replà · Llum verd a la reforma de la plaça de Sant Joan ·

L'Ajuntament de Tortosa afronta la recta final del pla integral del nucli antic (Pincat), ja que durant tot el 2011 haurien d'acabar les obres pendents. La meitat dels 18,9 milions del Pincat s'han finançat a través de la llei de barris de la Generalitat, i fa dos anys el consistori va haver de demanar una pròrroga, la qual s'esgotarà el 31 de desembre. Fins ara, amb l'impuls dels últims dos anys, l'Ajuntament ha acabat actuacions per un valor de 13,4 milions –un 71% del pressupost–, quan fa només onze mesos el percentatge d'exe-cució només havia arribat al 46% del Pincat, amb un import de 8,7 milions. A més, segons l'alcalde, Ferran Bel, ara hi ha obres en execució o en tràmit per 5,2 milions, fet que suposa un 27,5% del total. Per tant, per als últims mesos d'enguany només quedaran pendents d'executar uns 211.000 euros, que sobretot es destinaran a l'enllumenat públic del barri de Santa Clara.

A grans trets, aquest va ser el balanç que l'Ajuntament i la Generalitat van fer ahir, amb motiu d'una altra comissió de seguiment del Pincat. El nou delegat de la Generalitat, Xavier Pallarès, es va estrenar a la comissió del Pincat presidint la sessió al costat de l'alcalde. Així, Pallarès va constatar amb satisfacció la feina que s'ha fet al nucli antic de Tortosa durant els últims anys. Entre les obres actualment en marxa hi ha la reforma dels carrers Canvis i del Vall, la reurbanització del barri del Castell, la reforma de l'antiga església de Sant Antoni, la construcció del nou casal de Santa Clara i la plaça de Sant Tomàs, al mateix barri. A banda, en pocs dies haurien de començar les obres de reforma del Centre Obert Sant Francesc i dels carrers Sant Francesc, Replà, Garrofer i Progrés, a més de la plaça de Sant Joan, que l'Ajuntament ha previst ampliar i convertir en una zona exclusiva per als vianants. En aquest sentit, Bel va detallar que Patrimoni els ha autoritzat a enderrocar una casa, i que la nova plaça de Sant Joan incorporarà una graderia –com la plaça de l'Absis–, que permetrà organitzar-hi concerts i altres esdeveniments a l'aire lliure.

Publicat a El Punt

L'enderroc de les cases de la catedral de Tortosa, en el pròxim mandat


I després del Pincat, què farà l'Ajuntament per recuperar el nucli antic? L'alcalde, Ferran Bel, va recordar que ara ja s'estan fent actuacions complementàries, com ara la reurbanització de l'eixample del Rastre o les obres del carrer Doctor Ferran –a càrrec del govern de l'Estat–, i que la Generalitat finançarà amb 713.000 els programes socials d'enguany de Treball als Barris. A més, les obres pendents dels carrers Montcada i de la Mercè, a més de les places de Montserrat i dels Estudis, es podran emprendre amb els 4,5 milions que, com a màxim, Tortosa rebria gràcies a un subprograma de continuïtat de la llei de barris. Bel també va dir que no descarten concórrer a més convocatòries dels ajuts del govern català, però amb matisos: “Vista l'experiència, serà més fàcil de gestionar les obres presentant dos projectes de nou milions, que no un altre de 18,9 milions”, va dir. Segons Bel, en les pròximes edicions del Pincat es podrien abordar obres com l'enderroc de les cases de davant de la catedral –per construir una plaça–, i la reconstrucció del barri de Sant Jaume.

Publicat a El Punt

Antoni Espanya i Rafael Vidal, guanyadors dels premis Micro 2010


El director dels serveis territorials d'Agricultura en funcions, Antoni Espanya, ha estat reconegut pels periodistes ebrencs amb el premi Micro Obert del 2010. El també portaveu del PSC a Amposta ha obtingut un total de 35 punts, molt per davant del segon classificat, que ha estat el lletrat Pau Simarro, advocat dels familiars dels bombers morts a Horta de Sant Joan, qui ha obtingut 18 punts. En tercera posició ha quedat el secretari general del sindicat CCOO a les Terres de l'Ebre, Josep Casadó, amb 16 punts. I en quart lloc, amb 13 punts, el portaveu d'ICV a l'Ajuntament de Tortosa, Jaume Forcadell.

El termini per fer les votacions es va exhaurir el passat dia 24, festivitat del patró dels periodistes, Sant Francesc de Sales. En el mateix procés també s'ha elegit l'alcalde d'Ascó, el convergent Rafael Vidal, com a Micro Tancat 2010. Vidal va rebre 29 punts, quatre més que el segon classificat en la categoria de Micro Tancat, l'expresident de la Generalitat, José Montilla (PSC). En tercer lloc, amb 16 punts, ha quedat la directora de l'Idece, la també socialista Genoveva Margalef. Finalment, en quarta posició hi ha el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, amb 13 punts. L’acte d’entrega dels guardons corresponents es realitzarà a principis del proper mes d’abril. En el mateix acte, com ja ve sent habitual, tindrà lloc un reconeixement de la trajectòria professional d’alguns periodistes veterans, així com una conferència a càrrec d'un professional de la comunicació.
Micro Obert
Antoni Espanya: 35 punts
Pau Simarro: 18 punts
Josep Casadó: 16 punts
Jaume Forcadell: 13 punts
Sergi Saladié (CANC): 7 punts
Sílvia Folqué: 6 punts
Pere Ferré: 6 punts
Casal Panxampla: 5 punts
Miquel Aubà: 4 punts
Manel Ferré: 3 punts
Àngel Ferràs: 2 punts

Micro tancat
Rafael Vidal: 29 punts
José Montilla: 25 punts
Genoveva Margalef: 16 punts
Departament de Medi Ambient: 13 punts
Premsa dels Mossos d'Esquadra: 10 punts
Lluís Salvadó: 7 punts
Ministeri de Foment: 6 punts
Premsa de l'AMAC: 4 punts
Partit Popular de Tortosa: 2 punts
Josep Rovira: 1 punt
Meritxell Roigé: 1 punt

Fotos: La Via Augusta i Directe.cat

27 de gener del 2011

Antoni Espanya (PSC): "Carrefour serà un cop molt fort per al comerç d'Amposta"

El portaveu del PSC a Amposta i candidat socialista a l'alcaldia de la ciutat, Antoni Espanya, ha advertit que la implantació del Carrefour a la capital del Montsià, tal i com l'ha realitzat el govern municipal de CiU, pot tenir conseqüències nefastes per al comerç local. Espanya ha fet aquestes declaracions fa uns dies, en el programa "L'Entrevista" de Canal 21. "A ningú se li escapa que [l'obertura de Carrefour] serà un cop molt fort per a molts comerços, i malauradament suposo que a molts els tocarà plegar", ha dit el candidat del PSC. Espanya ha lamentat la "falta de sensibilitat" de l'equip de govern amb el comerç ampostí: "No se'ls ha demanat l'opinió, i hi ha hagut una sèrie de despropòsits i uns favoritismes que també hem denunciat; tot plegat fa que sigue un episodi desafortunat pel que fa a les formes", ha conclòs.

El govern manté el nou hospital de Tortosa a l'agenda, però sense data


Pallarès i Sancho suavitzen el seu discurs per enterrar la polèmica, i diuen que treballaran amb l'Ajuntament per aconseguir el finançament · L'alcalde assumeix la dificultat d'arribar al 2015 ·

El nou govern es va comprometre ahir a treballar al costat de l'Ajuntament de Tortosa per “donar continuïtat” al projecte del nou hospital de les Terres de l'Ebre, el centre que ha de substituir l'actual Verge de la Cinta. El delegat de la Generalitat a l'Ebre, Xavier Pallarès, que durant les setmanes anteriors havia qüestionat la feina del govern anterior, va aclarir que “tothom veu necessari” el nou hospital. De fet, va recordar que CiU es va comprometre, en el seu últim programa electoral, a tirar endavant “aquesta infraestructura tan important per al territori”.

Pallarès va afegir-hi que la crisi econòmica no hauria de ser “l'excusa” que impedís la construcció del nou hospital, valorat en 133,4 milions d'euros. A més, va assenyalar que el Consorci d'Inversions Públiques (CIP), format pels ajuntaments de Tortosa, Amposta i Reus, serà “l'eina bàsica” per aconseguir el finançament necessari.

En aquest sentit, la intervenció de l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), ha estat decisiva per reconduir la polèmica política al voltant d'una sèrie de declaracions de Pallarès i del secretari d'Estratègia i Coordinació del Departament de Salut, Francesc Sancho. Un conflicte que la setmana passada va culminar amb la dimissió del director territorial de Salut en funcions, Ismael Roldan, ja que la conselleria es va negar a rectificar Sancho i Pallarès, els quals van qualificar el projecte del nou hospital de “fum” i d'“engany” en diverses entrevistes. “Cal rigor en les decisions”, va matisar ahir Sancho. “Hi haurà continuïtat i respecte amb la feina que s'ha fet, però no podem aixecar falses expectatives, i és per això que no podem donar dates ni calendaris, sense tenir garanties”, va dir amb referència al 2015, l'última data que havia donat l'exconsellera Marina Geli com a horitzó per a la posada en funcionament del centre.

Per la seua banda, Bel –que va demanar comparèixer amb Sancho i Pallarès– va reiterar que ara el pas més important és validar amb Salut, però també amb Economia i Coneixement, el sistema pel qual es finançarà l'obra. Bel va recordar que fa més de dos anys que van constituir el CIP i que s'hi podrien acabar sumant altres ajuntaments. “Treballarem plegats per validar el sistema i finançar el projecte a través d'un dret de superfície, per buscar els diners, però ara com ara no ens podem comprometre a posar una data tan propera com el 2015”, va advertir l'alcalde. Així, Bel va remarcar que ara la redacció del projecte –amb un cost d'uns dotze milions i un termini de quinze mesos– podria anar a càrrec de la mateixa constructora que farà les obres, com s'havia previst inicialment per poder estalviar costos i accelerar els terminis. Paral·lelament, Bel va anunciar que reclamarà les inversions que mentrestant calgui fer a l'hospital actual.


Publicat a El Punt

Gómez pren possessió amb l'objectiu de 'recuperar la il·lusió del personal sanitari'

La polèmica pel nou hospital de Tortosa va eclipsar la presa de possessió d'Albert Gómez com a nou director dels serveis territorials de Salut a l'Ebre. Gómez, que finalment mantindrà la doble condició de gerent de la regió sanitària de les Terres de l'Ebre, va dir que un dels seus principals objectius serà “recuperar la il·lusió” del personal sanitari. // En concret, Gómez va argumentar que hi ha una certa sensació de desànim després de les retallades salarials dels últims mesos, i que la seua intenció és que el personal de les Terres de l'Ebre puguen participar activament en la gestió del sistema sanitari del territori. Segons va dir, "estem parlant de gent amb molta preparació i qualificació, i per tant molt capacitat per aportar idees".

Publicat a El Punt

El PSC torna a confiar en Sabaté per recuperar l'alcaldia de Tortosa


Ofereix “treball” i renovació de la llista i de les idees per “engrescar la majoria progressista” · L'exalcalde flixenc Antoni Sabaté, candidat a l'EMD de Jesús ·

El PSC ha tornat a confiar en Joan Sabaté per intentar recuperar l'alcaldia de Tortosa, arrabassada fa quatre anys per Ferran Bel (CiU) després de dos mandats amb governs de majoria socialista. De fet, tot i que Sabaté té ara 53 anys, serà la cinquena vegada que aspira a l'alcaldia. La candidatura de Sabaté va ser revalidada durant una assemblea de l'agrupació local del PSC que va fer-se dimarts a la nit i en què també es van decidir els candidats a presidir les entitats municipals descentralitzades (EMD) de Jesús, Campredó i Bítem, que seran Antoni Sabaté –exalcalde de Flix–, Manuel Álvarez i Teresa Castellà. L'exalcalde es va comprometre a fer una renovació important “tant de la llista com de les idees”, amb l'objectiu final de “mobilitzar i engrescar la majoria progressista que hi ha al municipi”.

Ahir al matí, en una compareixença conjunta amb els tres candidats a les EMD, Sabaté va prometre “il·lusió, treball i passió” per Tortosa, tot posant l'accent en les polítiques de promoció econòmica i en l'atenció a les persones. El candidat del PSC va recórrer a una dada per demostrar que sortir de la crisi ha de ser la prioritat en el proper mandat: fa quatre anys, a Tortosa hi havia 1.071 persones sense feina, mentre que ara hi ha 2.751 veïns desocupats. “Estem parlant d'un increment del 257%”, va advertir. Així, Sabaté no va arribar a culpar Bel de la crisi ni de la pèrdua de llocs de treball, però va criticar que el govern municipal ha estat “incapaç” de trobar solucions i d'impulsar polítiques per incentivar l'economia del municipi.

Sabaté també va assenyalar que ara el PSC obrirà un procés per redactar el programa en què el partit s'obrirà a les aportacions dels ciutadans; prepararan la campanya de comunicació –amb una forta presència a les xarxes socials d'internet–, i confeccionaran la candidatura. Així, l'alcaldable del PSC va dir que, per bastir la llista, buscarà “gent amb conviccions progressistes profundes”, persones preparades i amb experiència, i que tinguen una certa trajectòria en política i en les entitats.

Publicat a El Punt

Polèmica entre CiU i el PSC pel retard de les noves EMD de Campredó i Bítem

Ferran Bel serà proclamat candidat de CiU a la reelecció el 4 de febrer, però ahir ja va buscar el primer cos a cos preelectoral amb Joan Sabaté. Durant una presentació a Campredó, l'alcalde va acusar el PSC d'estar dilatant el procés per constituir les noves entitats municipals descentralitzades (EMD) de Bítem i Campredó per evitar que siguen presidides per Josep Cugat i Joan Sanahuja abans de les eleccions. Segons Bel, el PSC no havia designat encara els seus representants polítics, tot i que Governació li ha fet tres requeriments. Però la polèmica va ser ràpidament desactivada pel PSC. Sabaté va dir que feia dies que havien proposat els seus representants i que ara el retard és atribuïble a Governació. A banda, Pere Panisello (CiU) es tornarà a presentar a l'EMD de Jesús.

Publicat a El Punt

Foto: Ajuntament de Tortosa

La torre de Campredó ja té una zona d'esbarjo per als veïns del poble

L'Ajuntament de Tortosa ha acabat les obres d'adequació i la neteja de l'entorn ·

L'Ajuntament de Tortosa ja ha finalitzat la neteja i adequació del voltant de la torre de Campredó, un dels espais més representatius del poble i també punt de trobada dels veïns amb motiu de moltes celebracions al llarg de l'any. L'obra ha tingut un cost de 84.883 euros i ha estat executada per l'empresa Urbaser, a càrrec de fons procedents del govern de l'Estat. Així, s'han fet moviments de terres per fer accessibles els itineraris a peu, i també s'han rehabilitat marges i valones de pedra seca, i s'han conservat i ampliat les zones de vegetació autòctona. L'alcalde tortosí, Ferran Bel, i l'alcalde pedani de Campredó, Joan Sanahuja, van presentar ahir les obres i van confirmar que se sortejaran un centenar d'espais perquè les famílies del poble puguen fer-hi els seus berenadors.

Publicat a El Punt

Foto: Ajuntament de Tortosa

26 de gener del 2011

Així serà el futur Museu de Tortosa


L'Ajuntament de Tortosa ha presentat aquest dimarts el projecte museològic i museogràfic del futur Museu de Tortosa. Redactat per l'empresa STOA, el projecte ha de servir per equipar el pavelló 12, el més gran de l'antic Escorxador, que serà l'espai que acollirà la sala d'exposicions permanent del nou equipament cultural. L'objectiu amb què ara treballa el govern de CiU i ERC és aconseguir el finançament necessari, uns 800.000 euros (ja hi ha una partida de 200.000 euros en el pressupost general de l'Estat, fruit d'una esmena de Convergència), per habilitar l'exposició permanent, adequar les instal·lacions, i obtenir el reconeixement com a museu per part de la Generalitat. Segons l'alcalde, Ferran Bel, aquesta tasca es durà a terme durant tot aquest any 2011, amb l'objectiu que l'any vinent el Museu de Tortosa siga ja plenament operatiu. En aquest mandat, l'Ajuntament ha invertit uns 2,5 milions d'euros en l'adequació dels espais interiors, així com en la instal·lació de tots els serveis.

El Museu de Tortosa estarà format per la sala d'exposicions permanent, a la qual s'accedirà per una recepció-botiga situada al costat. Aquesta sala ocuparà una superfície d'uns 600 metres quadrats, distribuïda en dos nivells. Organitzats al voltant d'uns grans cubs, hi haurà set àmbits en què s'explicarà la història de Tortosa i el seu territori d'influència. La denominació dels àmbits és la següent: Els orígens, sobre el territori de Tortosa a la Prehistòria; Ilercavònia, la primera identitat; Dertosa, el pas de l'Ebre; Turtuxa, la ciutat del nord; Al centre de la Corona d'Aragó; A la perifèria del Regne d'Espanya, i Una nova identitat, sobre l'etapa més actual i les perspectives de futur. Les instal·lacions de l'equipament incorporen també les oficines de l'IMACT, que en les properes setmanes s'hi traslladaran des de les actuals dependència a l'auditori Felip Pedrell. El Museu de Tortosa es completarà amb la sala de reserva, que inclou un fons patrimonial amb més de 5.000 registres; la sala d'exposicions Antoni Garcia, i una Aula Didàctica. Podeu veure el dossier de premsa del Projecte del Museu de Tortosa clicant aquí.

Imatge: Ajuntament de Tortosa

Josep Pitarch relleva Miquel Alonso com a cap de llista del PSC a la Ràpita


L'actual regidor rapitenc de Serveis, Espais Públics i Fires, Josep Pitarch, serà el nou candidat del PSC a l'alcaldia de Sant Carles de la Ràpita, després de rebre el suport unànime de l'assemblea local. Pitarch subsituirà Miquel Alonso, l'actual alcalde rapitenc, que ha assenyalat que el relleu respon al compromís que s'havia marcat d'estar només dos mandats al capdavant del muncipi. De fet, Alonso ha afirmat que tanca vuit anys d'alcaldia havent millorat la qualitat de vida al municipi i amb la satisfacció d'haver complert amb la pràctica totalitat del programa electoral. “Avui la Ràpita és un municipi molt millor”, ha assenyalat. Per la seua banda, Pitarch ha agraït el suport de la militància i, sobretot, d'Alonso. Així, el nou candidat socialista ha anunciat que continuarà amb el projecte impulsat per l'actual alcalde, i que mantindrà l'aposta per l'equip que ha fet possible el seu desenvolupament. Pitarch és llicenciat en Història Medieval per la URV, ha cursat els cursos del doctorat per la mateixa universitat, i és l'autor de diversos llibres i publicacions sobre el territori, però també ha treballat en l'àmbit dels mitjans de comunicació i dels gabinets de premsa.

Foto: PSC de l'Ebre

[Tribuna] "Del TC a la independència, passant per l'Ebre", de Jordi Sebastià

En un editorial publicat ahir a la web del Centre d'Estudis Jordi Pujol, el qui va ser Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya durant 23 anys afirmava que "Catalunya només té dues opcions: O rendir-se o optar per la independència". I que "Mentre esperem el dia d'un hipotètic referèndum oficial i vinculant els catalans un objectiu clar sí que el tenim: reforçar-nos internament."'

A la resta de Catalunya s'hauria de comprovar si s'estan reforçant internament però a les Terres de l'Ebre, sobretot els darrers tres anys del seu mandat vam estar molt reforçats internament, sobretot contra la seva persona.

M'agradaria molt recordar-li al Senyor Jordi Pujol que durant els tres darrers anys del seu mandat no hi havia cap poble de les nostres comarques a on no fos rebut amb una catifa de sal i una forta esbroncada gràcies a la seva col·laboració amb el PP donant-li suport al transvasament de l'Ebre.

I com va dir fa uns anys fent el Pregó de Festes Majors a l'EMD de Jesús, a molta vergonya per a molta gent, "almenys ara que ja no mano, ni estic al poder no em demaneu res, no us podré ajudar". Tampoc serveixen de res les seves declaracions a una web: Demani als militants del seu partit que votin independència o mantingui's en un discret segon terme cobrant la seva pensió. Ja va tenir 23 anys per governar.

Jordi Sebastià Ferrer
és un veí de l'EMD de Jesús

El PSC i ICV critiquen la poca transparència en la puja de sous a l'Ajuntament de Tortosa


Afirmen que el govern de Ferran Bel ha ocultat a l'oposició la proposta feta a la junta de personal i al comitè ·

El “secretisme” amb què el govern de Ferran Bel està negociant la relació valorada de llocs de treball de l'Ajuntament va provocar ahir la queixa del PSC i ICV, a l'oposició. Tant Joan Sabaté com Jaume Forcadell van lamentar haver conegut el tema a partir del que El Punt va avançar diumenge; una informació que dilluns va originar un comunicat signat per l'Ajuntament, la junta de personal i el comitè d'empresa. Segons Sabaté i Forcadell, els grups del PSC i ICV desconeixien encara la proposta de reajustaments salarials que el govern de CiU i ERC ha fet als funcionaris i al personal contractat. “Ferran Bel està negociant en nom de tot l'Ajuntament; per això, els exigirem una explicació en la propera reunió de la comissió informativa de règim interior”, va afirmar Sabaté.

Per la seua banda, Forcadell també va criticar “la falta de transparència” del govern tortosí, i va censurar la “incapacitat de l'alcalde per al diàleg”. “Si és veritat que s'ha fet una proposta ferma als treballadors, el més normal seria que s'hagués analitzat i consensuat amb l'oposició, en una comissió de règim interior o en una junta de portaveus”, va afegir. “Quan la relació valorada arribe al ple, els grups de l'oposició ens trobarem en una situació clara d'indefensió”, va dir Forcadell.

Sabaté va denunciar el clima de neguit al consistori a causa de la nova reordenació salarial i laboral, i va posar el grup del PSC a disposició dels treballadors. “Volem fer-nos ressò de les seues demandes, per millorar el funcionament intern de l'Ajuntament i per garantir els seus drets laborals”, va dir. Segons Sabaté, “Bel intenta guanyar vots amb algunes concessions a determinats treballadors”. A banda, Sabaté i Forcadell van coincidir en què cal contenir la despesa i alhora revisar a l'alça els sous d'alguns llocs ara infravalorats. Però van advertir que amb això no hauria de créixer la distància entre els que ja cobren més i els que cobren menys.

Greuge comparatiu
“Abans de valorar els increments salarials hauríem de conèixer millor la proposta que s'ha fet al comitè d'empresa i a la junta de personal”, va advertir Forcadell. “Però pensem que no és un camí encertat provocar aquest greuge comparatiu entre el personal, ja que les xifres que s'han conegut ara poden enterbolir l'ambient de treball a l'Ajuntament”, va dir. El portaveu d'ICV també va recordar que, cada vegada que el ple aprovava un complement salarial per a algun funcionari, el seu grup s'abstenia i reclamava la necessitat de tenir una relació valorada de llocs de treball. “Portem tot el mandant reclamant això, i per tant ens costa d'entendre que se'ns haja ocultat que s'estava negociant una proposta”, va concloure: “Una vegada més, coneixem les actuacions de l'equip de govern a través de la premsa, com quan van presentar les obres del centre cívic de Ferreries o la rehabilitació de l'antic escorxador”.

Càrrecs de confiança i empreses municipals
D'altra banda, Sabaté va denunciar l'increment de sou que el govern de CiU i ERC hauria previst per als seus càrrecs de confiança. “Per començar, caldria posar al catàleg el sou del propi alcalde, ja que està cobrant prop de 61.000 euros anuals”, va dir. El portaveu del PSC també va afirmar que el salari del gerent està “sobredimensionat”, i que si finalment no apareix en la relació valorada de llocs de treball és “perquè aquest sou els desquadrava la classificació”. En aquest sentit, Sabaté va dir que l'alcalde hauria d'explicar per què hi ha determinats llocs de treball que no apareixen en la relació valorada. “En les empreses municipals hi ha gent contractada a dit, sense borsa de treball ni procés de selecció, i aquest llocs són els que són més difícils de fiscalitzar pels grups de l'oposició”, va assenyalar.

Publicat a El Punt


Foto: Arxiu marfanta.com

Roquetes presenta al·legacions a les normes de construccions agràries a l'Ebre


El ple de l'Ajuntament de Roquetes va aprovar ahir al vespre, per unanimitat, les al·legacions a les noves normes de planejament urbanístic de les construccions agràries a les Terres de l'Ebre, una ordenació impulsada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques. L'alcalde roquetenc, Francesc Gas (ERC), va dir que estan d'acord amb la filosofia, però que rebutgen qüestions com la superfície mínima de les finques per construir, ja que al municipi i a la resta del territori les finques són “relativament petites”. El consistori tampoc no està d'acord amb la superfície de les cases de muntanya, les quals “haurien d'adaptar-se a les noves eines que té la gent per als conreus”, així com poder tenir un petit lavabo i un pedrís per “preparar el dinar del dia”. Gas va concloure que el pla d'urbanisme de Roquetes, aprovat el 2003, ja fixava uns paràmetres per a les cases de garriga, i que aquesta nova normativa podria provocar l'abandonament de conreus.

Publicat a El Punt

Foto: Google Maps

Joan Sabaté: “El PAM és paper mullat”


El portaveu del PSC, Joan Sabaté, va fer ahir una primera valoració del balanç que el govern municipal ha fet de l'estat d'execució del pla d'acció municipal (PAM). Segons CiU i ERC, abans del final del mandat s'hauran executat un 78% de les actuacions previstes. Però Sabaté va dir que el PAM és “paper mullat”, i “el certificat que demostra el gran desconeixement de Ferran Bel sobre la realitat de Tortosa”. Sabaté va recordar “l'elevat grau d'incompliments de les principals propostes, com ara les llars d'infants, el centre de dia, la residència per a gent gran i els aparcaments”. “Presumir d'un nivell elevat de realització és una pura operació de màrqueting”, va lamentar el portaveu socialista.

Àudio:
-Joan Sabaté (PSC) afirma que el PAM de Tortosa és "paper mullat"

Publicat a El Punt

25 de gener del 2011

Aspa: 'CiU mantindrà les Terres de l'Ebre sotmeses per molts anys a Tarragona'

El president d'ERC a les Terres de l'Ebre, Gervasi Aspa, ha afirmat avui que la negativa de CiU a desenvolupar la llei de vegueries durant aquesta legislatura "mantindrà les Terres de l'Ebre per molts anys sotmeses a Tarragona". Les declaracions d'Aspa arriben després de les paraules de la vicepresidenta i consellera de Governació, Joana Ortega, que aquest cap de setmana va confirmar que el govern d'Artur Mas aparcarà les vegueries aquesta legislatura a causa de la crisi econòmica. "Lamentem constatar que el temps ens ha donat la raó i CiU ara, com durant el mandat de Jordi Pujol, no té cap intenció de reconèixer les Terres de l’Ebre", ha dit Aspa. "Per tant, CiU continuarà limitant el nostre futur deixant-nos sotmesos a la Diputació de Tarragona”, ha afegit. Segons Aspa, si no es crea la vegueria les Terres de l'Ebre perdran una oportunitat de fer un gran pas cap al reconeixement polític i econòmic. "Si CiU no negocia aquesta legislatura amb el govern de l’Estat la superació dels obstacles jurídics, de la vegueria ja ens en podem oblidar, i més si a Madrid el PP arriba al govern”, ha advertit. Finalment, Aspa ha lamentat: “De moment, hem vist que amb la vegueria i el nou hospital regional de l’Ebre, el canvi anunciat per CiU significa retornar al passat de la submissió i l’oblit de les Terres de l’Ebre”. Davant d'això, el president de la federació ebrenca d'Esquerra ha anunciat que demanaran al Parlament que la consellera explique “els motius reals” d’aquestes decisions.

El gerent i el cap de la policia local no entraran en l'increment de sous


L'equip de govern pacta d'urgència un comunicat amb la junta de personal i el comitè d'empresa · També afirmen que no hi haurà cap retallada de salaris ·

L'equip de govern de CiU i ERC a l'Ajuntament de Tortosa va emetre ahir un comunicat, signat també per la junta de personal i pel comitè d'empresa, en què es nega categòricament que la negociació per aprovar una relació valorada de llocs de treball del consistori estiga bloquejada. El comunicat era una resposta a la informació que aquest diari va publicar diumenge, a partir d'un document provisional que, com ja vam dir, incloïa una proposta de reajustament salarial feta pel govern tortosí als funcionaris i al personal contractat de l'Ajuntament. Segons fonts municipals, el comunicat conjunt es va forjar a partir d'una sèrie de reunions convocades d'urgència pel mateix alcalde –l'última de les quals, ahir al matí–, i va haver de ser signat per una vintena de persones. La nota diu que la informació publicada és “errònia” i “esbiaixada”, i que fa una interpretació “manipuladora”de les dades. Però la realitat és que, divendres, l'equip de govern de Tortosa va declinar explicar la seua versió a aquest mitjà. En concret, El Punt havia tingut accés a una còpia del document Relació Valorada de Llocs de Treball, redactat pel govern tortosí.

“Ni el cap de la policia local ni el gerent de l'Ajuntament formen part de la relació valorada de llocs de treball, i per tant el seu salari no s'incrementarà en cap cas”, assenyala el mateix comunicat. Va ser l'única declaració oficial que el govern de Ferran Bel va fer ahir sobre el tema. Però durant la presentació del balanç del pla d'acció municipal (PAM), Bel va voler fer un “agraïment”a la feina del personal de l'Ajuntament i als treballadors de les societats i els organismes municipals. De fet, la relació valorada dels llocs de treball de l'Ajuntament és també un compromís inclòs en el PAM. Bel també va dir que reformar l'estructura i el funcionament del consistori “no és un procés fàcil”.

Pujada a 172 treballadors: 323.647 euros

L'esborrany de la relació valorada de llocs de treball de l'Ajuntament indica que caldria congelar el sou a 37 persones (17% del personal), ja que hi hauria un desajust de més de 99.254 euros respecte al sou que haurien de cobrar. Per compensar això, planteja congelacions durant un, dos i tres anys. A banda, hi hauria 172 persones (83%) que haurien de cobrar més, el que suposaria un increment total de 323.647 euros.

Publicat a El Punt

CiU i ERC calculen que tindran un 78% del PAM executat abans de les municipals


Ferran Bel, que el 4 de febrer serà proclamat per CiU de Tortosa com a candidat a la reelecció, va afirmar ahir que podrà tancar el seu primer mandat a l'alcaldia havent executat el 78% del pla d'acció municipal (PAM) pactat el gener del 2008 amb ERC. De fet, Bel va comparèixer amb els portaveus de CiU i d'ERC, Meritxell Roigé i Ricard Forés, per assenyalar que el PAM ha estat “un document molt útil”, i que ha servit per donar “cohesió” i “estabilitat” a l'equip de govern. De fet, si no hi ha cap daltabaix en els pròxims mesos, aquest serà el primer govern municipal de Tortosa (des de la recuperació de la democràcia) que acaba el mandat sense cap canvi.

Per la seua banda, Roigé va afirmar que ja han executat 342 actuacions previstes –d'un total de 447–, tot i que hi ha algunes obres que encara no s'han inaugurat o no han entrat en funcionament, com ara el centre cívic de Ferreries. Amb tot, durant el mandat s'han incorporat 45 actuacions que no figuraven en el PAM original, com ara el nou pavelló poliesportiu del Temple, o les obres de l'eixample del Rastre, del carrer Doctor Ferran, del carrer Sant Pere i de la plaça de Cabrera. D'altra banda, hi ha un 8% d'actuacions retardades, que s'han executant i que acabaran al llarg d'enguany, com ara la reforma de la plaça de Sant Joan. Finalment, hi ha un 14% d'obres retardades o descartades, com ara la reforma del carrer Montcada i les escales mecàniques d'accés a l'hospital.

Publicat a El Punt

Un centenar d'objectes recuperats i onze detinguts per furts en camps, masos i xalets

Els Mossos d'Esquadra han detingut durant l'última setmana un total d'onze persones al Baix Ebre, en diverses operacions contra els robatoris als camps, en masos i en urbanitzacions. Segons va explicar l'inspector Vicenç Lleonart, en les properes hores es podrien detenir tres persones més, a partir d'unes operacions que han permès la recuperació d'un centenar d'objectes robats. Sobretot, es tracta de material de maquinària agrícola com ara motoserres, tallagespes, bombes d'aigua o una llança vibradora per escarrar olives; però també s'han recuperat un nombre important de telèfons mòbils i d'aparells electrònics, com ara càmeres digitals, reproductors de DVD i descodificadors de TDT i de televisió via satèl·lit. L'última de les detencions va tenir lloc ahir al matí al Perelló, gràcies a una trucada al 112 d'un veí que va alertar que cinc individus estaven forçant diverses cases de camp. Però dissabte també es va detenir una altra persona a l'Horta del Pimpí de Tortosa, després d'una altra trucada que alertava d'un vehicle sospitós. Els altres detinguts van ser la setmana passada a l'Ampolla i a Deltebre.

Publicat a El Punt

24 de gener del 2011

Herrera (ICV) acusa CiU de posar 'excuses' per no fer les vegueries


El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha afirmat aquest diumenge a Lleida que les vegueries “no tenen per què representar més diners, és simplement fer les coses de forma diferent”, i ha acusat la vicepresidenta del govern de CiU, Joana Ortega, de posar l’austeritat com a “excusa” per no fer la nova divisió territorial de Catalunya. Segons Herrera, l'anunci d'Ortega sobre el no desenvolupament de la llei de vegueries és una “mala notícia” . “El govern d’Artur Mas està fent de l’austeritat l’excusa per no fer res”, ha dit el secretari general d'ICV. En la mateixa línia, el líder ecosocialista ha subratllat que les vegueries podrien ser “una oportunitat per estalviar diners, per apropar l’administració als ciutadans” i ha recordat a Ortega que el govern de CiU “sí que té diners per suprimir l’impost de succession per a persones que hereten dos, tres o quatre milions d’euros ”.

Ridao (ERC) sosté que CiU rebutja les vegueries per no enfrontar-se amb Madrid


El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha acusat aquest diumenge el govern de CiU de "no voler enfrontar-se amb Madrid" i de voler tornar a "l'oasi de les aigües estancades" de l'època de Jordi Pujol, quan ha decidit aparcar les vegueries aquesta legislatura per la crisi econòmica, o quan anuncia una reforma de la Llei de consultes perquè no siga necessària l'autorització prèvia de l'Estat. Així, Ridao ha contestat les declaracions de la vicepresidenta Joan Ortega, qui ha anunciat que les vegueries no són una prioritat del govern actual. El republicà ha qualificat les declaracions de la consellera de Governació "d’excusa de mal pagador", ja que "no és veritat" que la creació d'aquest nou nivell d'administració supose més costos, sinó que "va just en la línia de simplificar els nivells d’administració a Catalunya". Segons Ridao, el govern d'Artur Mas és un govern que "no vol soroll, sinó anar fent i tal dia farà un any". El dirigent d'Esquerra ha afegit que la Generalitat actual és "un govern que fuig de les dificultats i no vol enfrontar-se amb Madrid".

Per la seua banda, el portaveu nacional d’Esquerra, Ignasi Llorente, també ha demanat a la consellera de Governació que expliqui els motius reals pels que no desplegarà la llei de vegueries. Segons ha dit, "un govern té dret a impulsar o aturar les lleis que vulgui, però ho ha de fer explicant els motius reals". Llorente ha negat que la llei incrementi els nivells administratius, ja que la vegueria seria una administració que substitueix les diputacions i allibera d’algunes tasques els Consells Comarcals. Segons el portaveu nacional d'Esquerra, per dividir Catalunya en vegueries no es necessita l’autorització de l’Estat, tot i que cal fer canvis legislatius per crear les vegueries que no coincideixen amb els actuals límits provincials. Finalment, ha recordat al càlcul que va presentar Jordi Ausàs quan era conseller de Governació, que mostrava que el sistema veguerial representava una dràstica reducció de càrrecs polítics, sobretot a nivell comarcal, a tot el país.


Foto: ERC

Joana Ortega ajorna la vegueria fins al 2015


La vicepresidenta del govern i consellera de Governació, Joana Ortega, ha confirmat aquest cap de setmana en una entrevista a TV3 que la Generalitat aparcarà les vegueries aquesta legislatura per la crisi econòmica, tal com va avançar el diari El Punt el passat 8 de gener. Ortega, que és la responsable de l'ordenació territorial, va afirmar que descarten crear nous nivells d'administració en un moment de crisi, ja que això suposaria més despeses. Segons Ortega, l'únic que es podria fer ara és el canvi de nom de les quatre diputacions a vegueries, i la divisió de províncies depèn del govern de l'Estat. Cal recordar que CiU va votar en contra de la llei de vegueries que el tripartit va aprovar a finals de la legislatura passada. Ortega també va afegir-hi que els ajuntaments s'hauran d'estrènyer el cinturó, ja que el món local haurà de passar amb menys recursos. D'altra banda, en una entrevista publicada a La Vanguardia, Ortega afirma el següent: "Desplegar la ley de veguerías no está en la agenda del Govern. No tendría sentido aumentar los niveles de administración en lugar de reducirlos. Mientras no se puedan eliminar las diputaciones, y eso pasa por una ley estatal, no se podrá desarrollar. Y pedirle al Gobierno que reforme los límites de las provincias no es una prioridad. Lo primero, la crisis."

Imatge: TV3

La grua municipal de Tortosa s'endú més de cinc cotxes al dia


El nou del padró de guals hauria fet créixer les queixes dels propietaris dels aparcaments · La policia aixeca cada dia dues actes per casos d'incivisme ·

La grua municipal va retirar durant el 2010 un total de 1.943 vehicles dels carrers de Tortosa, 434 més que durant l'any anterior. “No són ni molts ni pocs”, ha advertit l'inspector en cap de la policia local, Jesús Fernández. Són una part dels infractors que hi ha a Tortosa, ja que la grua “només actua en els casos més greus”. La xifra correspon a una mitjana de 5,3 vehicles al dia, però l'Ajuntament no vincula l'increment, del 28,3%, a una major pressió de la policia local. De fet, tant Fernández com l'alcalde, Ferran Bel, han negat que hi haja més afany recaptatori del consistori. “La grua no és en cap cas una font d'ingressos municipals; de fet, hi ha serveis que no s'acaben de cobrar mai”, ha matisat Bel. Segons Fernández, Tortosa té una activitat de la grua “normal” per a una ciutat de 35.000 habitants, capital del territori i centre neuràlgic de serveis. “Apel·lem al civisme dels ciutadans per evitar aquests casos”, ha dit.

Però la xifra del 2010 és encara més sorprenent si es té en compte que la grua municipal havia actuat menys el 2009 (1.509 cotxes) que durant els tres anys anteriors, amb 1.736 vehicles el 2008; 1.700 durant el 2007, i 1.356 el 2006. Paral·lelament, ha disminuït en una vintena el nombre de vehicles desballestats (175), un cop abandonats a la via pública. “Ara la gent abandona menys els vehicles a causa de la crisi, ja que se n'intenta allargar més la vida útil”, ha dit Fernández. Segons Bel, una de les causes que podria explicar l'augment d'activitat de la grua és el fet que l'Ajuntament ha revisat el padró de guals, amb l'objectiu de regularitzar els aparcaments privats del municipi. “Hem regularitzat molts guals i ara, si la gent es troba un cotxe a la sortida del garatge, sí que truca la policia local perquè per això ja paguen el gual”, ha valorat Bel.

L'alcalde i l'inspector en cap han presentat aquesta setmana la memòria de la policia local de Tortosa durant el 2010. Una altra xifra destacable són les 780 actes que la policia ha aixecat per actes incívics, el primer any complet de vigència de l'ordenança. La majoria de les actuacions són per sorolls (148) i per consum i tinença d'estupefaents (107). Però també destaquen els expedients per enganxada de cartells o pintades (87), el llançament de residus (59), l'ús impropi o el trencament de mobiliari urbà (58), el consum de begudes alcohòliques provocant molèsties (58) i l'ocupació de la via (55).

Publicat a El Punt

23 de gener del 2011

Alerta a l'Ajuntament de Tortosa per la possible puja de sou dels que ja cobren més


La negociació del govern de Bel amb la junta de personal i el comitè d'empresa està bloquejada · El gerent cobraria gairebé com l'alcalde ·

El govern municipal de Tortosa fa mesos que negocia amb la junta de personal i amb el comitè d'empresa de l'Ajuntament l'esperada relació valorada dels llocs de treball. Bàsicament, es tracta de fer un nou organigrama del personal, reassignar algunes tasques i funcions, i reajustar els salaris dels 300 treballadors municipals a la seua categoria professional i a les tasques que realitzen. Però la negociació està bloquejada, les eleccions municipals són a quatre passes i el temps s'esgota. A més, els representants dels funcionaris i del personal contractat estan en alerta, ja que el govern de CiU i ERC els ha fet una primera proposta. Són una sèrie de documents no definitius –i als quals ha tingut accés El Punt– de què es desprèn que es podrien apujar més els sous dels que ja cobren més. Un cas concret és el del gerent de l'Ajuntament, que té un salari actual de 52.415 euros, i hauria de passar a cobrar 61.500 euros. És a dir, gairebé tants com els 63.000 euros que cobra l'alcalde. També cobrarien aquest mateix sou el director de l'àrea d'Atenció a les Persones, càrrec que es correspondria amb el de l'inspector en cap de la policia local, i el director de l'àrea de Serveis Interns.

En els documents es parla de reassignar les tasques i funcions –hi ha serveis en què la plantilla està sobredimensionada–, i és per això que s'han identificat, definit i valorat els diversos llocs de treball, amb una proposta de les retribucions que cada funcionari o empleat contractat hauria de rebre. Així, un dels elements que ha alertat els representats dels treballadors és el decalatge tan important de punts entre les categories professionals més altes –director de l'àrea de Gestió, caps de departament, o cap de secció– i les més baixes, com ara els auxiliars, els assistents, els operaris d'ofici i peons, i els netejadors. De fet, això comportaria la congelació o la retallada de salaris en algunes de les categories menys remunerades. Així, hi ha previstes rebaixes entre 3.300 i 12.800 euros per a alguns auxiliars administratius; de més de 2.000 euros per a algun auxiliar de biblioteca, per a l'inspector d'obres o per a l'inspector de rendes; de 7.000 euros per a algun cap de la unitat de serveis, i de gairebé 5.700 euros per a algun responsable de l'IMACT. En l'altre costat de la balança hi hauria pujades de més d'11.000 euros per al cap de la unitat d'atenció ciutadana, o de més de 10.000 euros per al cap de la unitat de gestió d'ingressos i per al cap de la unitat de governació.

D'entrada, segons va explicar Ferran Bel l'any passat, es va pactar que ningú passaria a cobrar menys del que hauria de cobrar, i que els que haurien de cobrar més ho farien de manera gradual, durant un termini de cinc anys. Paral·lelament, els que reben un sou més alt del que els correspondria passarien a tenir el salari congelat durant uns anys, com a fórmula compensatòria. Siga quin siga el resultat final, la mesura suposarà un increment de la massa salarial, i això és encara més difícil de quadrar en època de crisi. A banda, la negociació ha coincidit amb l'aplicació d'unes mesures d'austeritat amb què es pretenia estalviar mig milió d'euros retallant el salari i les retribucions a polítics i treballadors.

Silenci al govern de Ferran Bel

L'equip de govern de Tortosa ha declinat fer qualsevol tipus de declaració sobre la negociació oberta per aprovar la relació valorada dels llocs de treball de l'Ajuntament. El tema és complex, i Ferran Bel no vol un conflicte intern, just en la recta final del mandat. De fet, la reorganització del personal era un dels reptes del seu govern, i és per això que la regidora d'Hisenda i Personal, Matilde Villarroya, i el gerent de l'Ajuntament, Cèsar Saura, han tingut l'encàrrec de l'alcalde i l'assessorament de la Diputació de Tarragona. Per la seua banda, els grups de l'oposició encara no coneixien la proposta salarial i de reorganització interna que s'ha fet als treballadors.

Fitxes de valoració

D'altra banda, en els documents que l'equip de govern ha lliurat a la junta de personal i al comitè d'empresa, cada lloc de treball té una fitxa amb el nom del titular, el lloc de què depèn, els altres llocs que en depenen, les seues responsabilitats, les activitats que realitza, i l'experiència i la formació requerides. Tot això s'ha fet a partir d'una metodologia força complexa, en què els treballadors han obtingut més o menys punts d'acord amb factors com ara les seues responsabilitats, habilitats, competències i condicions. Però en la negociació, una de les coses que han trobat a faltar els sindicats és que no se'ls han lliurat aquestes fitxes, per poder valorar si s'han fet correctament. També els ha molestat que la documentació no detalli quina part dels nous salaris proposats es correspon al complement de destí i al complement específic, dos conceptes que tenen molta importància en el sou i en les condicions laborals dels treballadors públics. Finalment, els representants dels treballadors reclamen que no s'elimini el complement salarial per productivitat, tal com se'ls ha insinuat en algun moment de la negociació. Des de l'òptica de l'equip de govern, l'aprovació de la relació valorada dels llocs de treball de l'Ajuntament és cabdal per poder iniciar la revisió del conveni col·lectiu, i per poder prendre decisions objectives en matèria de recursos humans. En el diagnòstic elaborat per l'equip de govern també s'ha detectat, en aquest sentit, una falta de coordinació entre departaments, greuges comparatius per desajustaments salarials, l'absència d'una avaluació del rendiment, i la falta d'un organigrama de funcions i responsabilitats.

Publicat a El Punt

21 de gener del 2011

Ferran Bel, bomber del nou govern?

[Opinió] · Encara és massa aviat per dir si l'alcalde de Tortosa, el convergent Ferran Bel, actuarà com a delegat de la Generalitat a l'ombra, movent els fils darrere o per damunt de Xavier Pallarès. Bel és l'home fort de Convergència al territori i tant l'alcalde com Meritxell Roigé tenen una forta ascendència sobre Pallarès. Però no cal oblidar que el delegat és també el president de CiU a les Terres de l'Ebre, i que això li dóna uns certs galons. De moment, més que delegat a l'ombra, Bel ha hagut de fer de bomber d'un incendi provocat per les declaracions sobre el nou hospital fetes per Francesc Sancho i Xavier Pallarès: abans ebrediputats a l'oposició però ara membres del govern dels millors d'Artur Mas. L'alcalde no podia fer altra cosa que demanar tranquil·litat, prudència i consens. És en aquest context que fins a cert punt s'entén que aquest dijous, després de la presa de possessió del nou director territorial d'Educació, Bel vulgués evitar que Pallarès tornés a parlar amb la premsa. Els periodistes volíem una reacció del delegat després de la dimissió d'Ismael Roldan i de la moció presentada pel PSC; però l'alcalde va impedir que Pallarès parlés quan ja estava a punt de fer-nos les declaracions. Unes declaracions en què el delegat havia de suavitzar el seu discurs sobre l'hospital, ara "una infraestructura necessària i vital", segons havia dit al migdia en el Telenotícies Comarques de TV3. Però Bel va dir que no hi hauria més declaracions del tema fins dilluns de la setmana que ve, amb motiu del nomenament del nou director de Salut, Albert Gómez. Com és natural, aquesta maniobra de Bel va molestar alguns periodistes, que van queixar-se pel greuge comparatiu d'alguns mitjans respecte de Televisió de Catalunya, que sí que havia aconseguit aquestes declaracions de Pallarès.



D'altra banda, en l'actuació de Ferran Bel en tot aquest afer, només hem trobat a faltar més capacitat d'autocrítica cap als dos companys de partit, alhora que una defensa més decidida del projecte de l'hospital. En qualsevol cas, l'Ajuntament tortosí havia col·laborat amb l'exconsellera de Salut venent el "fum", l'"engany" i el "dibuix" del nou centre. A més, el mateix programa electoral amb què CiU va concórrer a les eleccions del passat 28 de novembre comprometia la "implantació del nou hospital Verge de la Cinta de Tortosa". En aquest sentit, Sancho i Pallarès van ser dos dels quatre diputats que CiU va aconseguir a l'Ebre, al costat de les tortosines Meritxell Roigé i Mila Fernández, utilitzant també l'hospital en el seu programa electoral.

Tres exdelegats d'Educació a la primera fila del nomenament d'Antoni Martí

El nomenament i la presa de possessió d'Antoni Martí com a nou director dels serveis territorials d'Ensenyament, aquest dijous a la tarda, va servir també per presentar-lo en societat a la comunitat educativa, tot i que és una persona coneguda per la seua trajectòria com a inspector. L'acte va ser multitudinari i va tenir lloc a la sala polivalent dels serveis territorials d'Ensenyament, al carrer Providència de Tortosa. A la primera fila de cadires hi havia un lloc reservat per als que havien precedit Martí en el càrrec, els exdelegats i exdirectors Francesc Ferré (CiU), Xavier Vega (ERC), Marian Rojas i la seua adjunta, Rosa Vandellòs (PSC). Només hi faltava la també socialista Pepín Beltran, qui va ser directora d'Educació a l'Ebre des de juny del 2006 fins al setembre de 2007.

El PSC presentarà mocions als ajuntaments de l'Ebre per reclamar l'hospital


La proposta d'acord es debatrà primer a Tortosa i els socialistes es declaren oberts al consens · Pallarès diu ara que el nou centre és “necessari i vital” ·

El portaveu del PSC de Tortosa, Joan Sabaté, va presentar ahir al matí una moció al registre general de l'Ajuntament, amb l'objectiu de reclamar al govern català la construcció del nou hospital de les Terres de l'Ebre. La moció del PSC té l'origen en la polèmica pel fre del nou govern al projecte, que l'exconsellera Marina Geli havia compromès per al 2015. A més, se suma a la moció que l'ecosocialista Jaume Forcadell ja havia anunciat dimecres a la tarda, perquè siga debatuda en el ple ordinari del 7 de febrer. Per això Sabaté no va descartar que es puga tancar un acord amb ICV, i també amb altres grups municipals, a fi d'aconseguir un pronunciament unànime del consistori. Segons Sabaté, el PSC ha redactat la moció amb “la voluntat d'aconseguir el màxim consens possible”, i sense desautoritzar les declaracions del delegat a l'Ebre, Xavier Pallarès, i del secretari d'Estratègia i Coordinació de Salut, Francesc Sancho, que van qualificar d'“engany” i de “fum” el projecte del nou hospital.

De fet, el també president del PSC a les Terres de l'Ebre va assenyalar que presentaran la mateixa moció als ajuntaments del territori en què els socialistes tenen alcaldes i regidors. “El nou hospital s'ha de fer sense més excuses, és una inversió estratègica per al territori”, va afegir-hi el primer secretari del PSC, Antoni Sabaté. En la mateixa línia, Sabaté va lamentar les declaracions de Pallarès i Sancho. Així, va dir que és inacceptable que es digui que s'ha enganyat el territori “en un tema tan sensible com la salut pública”. A banda, els dos dirigents dels socialistes a l'Ebre van solidaritzar-se amb el dimissionari Ismael Roldan, que ja va comparèixer com a exdirector dels serveis territorials de Salut.

Joan Sabaté va repassar algunes declaracions antigues en què Sancho, Pallarès i també l'actual alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ja havien qüestionat el nou hospital. Més concretament, l'exalcalde es va referir a unes declaracions de Pallarès i Sancho fetes l'agost del 2006, uns dies després que l'exconsellera Geli anunciés el trasllat de l'hospital Verge de la Cinta al pla parcial de la Farinera. Sancho va qualificar de “gran mentida” l'anunci de Geli, i va dir que CiU faria una proposta “realista i consensuada amb el territori”. Segons el portaveu del PSC, la posició dels dirigents de CiU al territori està d'acord amb el que ja va anunciar el mateix Artur Mas abans de les eleccions, tot qüestionant la necessitat de construir nous hospitals. “El model de CiU és sensiblement diferent del del govern anterior; construiran menys hospitals públics i apostaran pel sector privat de la salut”, va pronosticar Sabaté, que va fer notar que el nou conseller, Boi Ruiz, prové del sector privat. “Ruiz ja ha anunciat que prioritzaran l'ampliació dels serveis concentrats a Barcelona en detriment de l'atenció als territoris. Ara, que s'havia fet un esforç amb vista a les Terres de l'Ebre, ens tocarà tornar a anar a buscar serveis a Barcelona”, va lamentar.



A la tarda, el delegat de la Generalitat –seguint instruccions de l'alcalde tortosí, Ferran Bel– va declinar parlar amb la premsa, tot i que al matí havia fet declaracions. A TV3, Pallarès va suavitzar el discurs de dies anteriors i va remarcar que el nou govern “entén” que l'hospital “és una infraestructura necessària i vital”. “Continuarem treballant; agraïm sincerament la feina que s'ha fet i esperem fer-la millor”, va afirmar.

Publicat a El Punt

Disqus for Marfanta