30 de juny del 2007

L'agressió a cinc vianants a Tortosa, els mitjans de comunicació i els racistes

Demà farà una setmana que un veí del barri de Remolins, amb les facultats mentals presumptament pertorbades, hauria agredit amb un ganivet de cuina cinc vianants pels carrers del centre de Tortosa. Els fets, que són realment espectaculars i podrien haver acabat en una veritable tragèdia, han estat tractats de forma sensacionalista i clarament xenòfoba per alguns mitjans de comunicació. Avui al You Tube he trobat aquest vídeo de la notícia que va fer Antena 3, que ha estat penjat per un usuari amb un bloc de caràcter racista i d'extrema dreta, Invasores. Crec que el tractament que va fer-se d'aquesta notícia és tendenciós i irresponsable, cosa que queda demostrada amb el seu aprofitament per fer propaganda barroera contra la immigració.

CiU i el PSC de l'Ebre s'apunten a frenar l'ofensiva valenciana pel transvasament

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), va lamentar ahir les declaracions del president valencià i del líder del PSPV en què reclamaven l'aigua de l'Ebre. De fet, va dir que el transvasament és una amenaça que reapareix «cíclicament», al marge del partit que governa a l'Estat espanyol. «La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) té raó quan diu que ens hem de mantenir alerta per l'amenaça de nous transvasaments», va afegir-hi Bel, que va assenyalar que l'Ajuntament podria reiterar el seu compromís si és necessari. En la mateixa línia, el diputat Francesc Sancho va anunciar que CiU podria donar suport a la iniciativa de la PDE perquè el Parlament català reclami un cabal mínim per a l'Ebre. Per la seua banda, el consell de la federació del PSC a les Terres de l'Ebre va refermar ahir la seua posició contrària als transvasaments. Però el més destacat de la resolució és el «desacord» amb la proposta del socialista valencià Joan Ignasi Pla de fer una transferència de menors dimensions, «contrària a la política del PSOE en l'àmbit federal». Finalment, els socialistes també donen «ple suport» a les conclusions de la comissió per a la sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, que feia una proposta de cabal mediambiental que hauria de ser incorporada al nou pla integral del Delta i al pla hidrològic de la conca de l'Ebre que s'està començant a redactar.

El Punt (30-Juny-2007)

29 de juny del 2007

Sabaté encara és "alcalde" i Bel tampoc ha actualitzat el perfil del bloc

L'entrada anterior feia referència a un article de l'exalcalde de Tortosa al seu bloc, que reinicia l'activitat després de més d'un mes de silenci. Joan Sabaté ens explica com serà l'oposició del PSC tortosí, però al marge d'això ha servit perquè un lector molt observador ens haja fet veure que Sabaté encara hi figura com a alcalde de la ciutat. El curiós del cas és que l'actual alcalde, Ferran Bel, tampoc ha actualitzat el perfil del seu bloc, en què encara hi apareix com a "economista, professor universitari, assessor d'empreses, regidor de Tortosa i president del Consell Comarcal del Baix Ebre", però no com a alcalde de Tortosa. A més, cal dir que l'última entrada al bloc de Bel és del passat 30 de març, quan la candidatura de CiU va fer pública la seua fotografia de campanya a la vora de l'Ebre. Crec que tant Sabaté com Bel haurien de vigilar més aquests detalls, que potser alguns pensaran que són insignificants. Però els blocs personals són la carta de presentació dels nostres polítics a internet, la nostra manera de saber què pensen i poder contactar amb ells... Per tant, si l'han de tenir amb aquesta evident falta de manteniment, crec que el millor seria que ho deixessin córrer. I ja el tornaran a obrir d'aquí a quatre anys, quan tornin a haver-hi eleccions municipals.

Sabaté compara Bel amb Rajoy

"Farem una oposició constructiva, sense estridències, lluny de la crispació a la que ens té acostumada la dreta a Tortosa amb Ferran Bel i la dreta a Espanya, a través de Mariano Rajoy", afirma avui al seu bloc l'exalcalde i portaveu del PSC tortosí, Joan Sabaté, que feia més d'un mes que no hi escrivia. En la mateixa línia, Sabaté afirma que els socialistes seran "constructius" i "elegants", però també "exigents", ja que van deixar "molts projectes en marxa" durant els dos mandats al govern municipal, "i ara cal vigilar de prop el seu compliment". Per tant, sembla clar que Sabaté no té cap intenció d'hissar la bandera blanca, sinó més aviat de provocar el xoc de trens. Finalment, Sabaté posa a disposició de tots els ciutadans el seu bloc, així com la seua adreça de correu electrònica com a senador, joan.sabate@senado.es. L'exalcalde afegeix que el despatx del grup del PSC serà a la segona planta de l'Ajuntament, "per qualsevol consulta o suggeriment" que la gent els vulga trametre, i que el seu telèfon serà el 977585827.

ERC anima els socialistes a «aclarir» la seua posició sobre el transvasament

Demanaran una reunió del govern per parlar de l'Ebre

Les declaracions del president Francesc Camps (PP) i del líder dels socialistes valencians, Joan Ignasi Pla, en favor del transvasament han fet reaccionar els alcaldes d'ERC de les Terres de l'Ebre. Així, ahir van reclamar als socialistes que aclareixin la seua posició sobre el projecte, i van advertir que per a ERC no hi haurà cap transvasament «acceptable».


L'alcalde de Deltebre i president d'ERC a les Terres de l'Ebre, Gervasi Aspa, va llegir ahir un comunicat en què els alcaldes d'Esquerra volien deixar clar que «cap transvasament de l'Ebre és acceptable a l'Europa del segle XXI». Amb aquestes paraules, els republicans volien replicar l'oferiment del socialista valencià Joan Ignasi Pla, que durant el ple d'investidura de Francesc Camps va oferir al govern valencià «un espai de diàleg» per tenir l'aigua de l'Ebre com un recurs més de planificació hidrològica. «Al 2008 hi haurà eleccions a l'Estat, i el transvasament es tornarà a posar damunt de la taula per part del PP i el PSPV, que ens deixa en una situació d'indefensió per la seua incoherència», va lamentar Aspa. «Rebutgem la proposta de fer un transvasament raonable i acceptable, suggerida per Pla, perquè respon a idees ja superades i oposades a la nova cultura de l'aigua», va dir l'alcalde de Deltebre. «ERC seguirà sent la garantia per evitar qualsevol transvasament, i liderarem la defensa de l'Ebre més que mai, a través de les institucions en què tenim representació», va afegir-hi. Així, Aspa va advertir que ERC no donarà suport a cap candidat a la presidència espanyola que vulga tirar endavant el transvasament, i va avançar que demanaran una reunió del govern català per animar el PSC perquè puga aclarir la seua posició sobre les demandes dels socialistes valencians.

> Ombres del Xerta-Sénia

«Si el canal de regadiu Xerta-Sénia ha de ser la porta d'un futur transvasament de l'Ebre, encara que només siga fins a Sagunt, ens oposarem al projecte», va assegurar Gervasi Aspa. Per la seua banda, l'alcalde de Roquetes, Francesc Gas, va afirmar que continuen tenint «molts dubtes» sobre el projecte, i que caldria aclarir d'una vegada quin serà el preu final de l'aigua per als regants del Baix Ebre i el Montsià; què passarà amb els pous actuals de la zona de regadiu, i si hi haurà garanties per regar en els períodes de més necessitat. De fet, també van reclamar un cabal mediambiental per a l'Ebre.

El Punt (29-Juny-2007)

Projecten tres molins al costat del parc del Coll de l'Alba de Tortosa

L'empresa Inca, Ingeniería y Arquitectura SL, ha sol·licitat a l'Ajuntament de Tortosa la instal·lació d'una central eòlica al camí de Favaret, just al costat del parc que Ecovent va promoure al coll de l'Alba. Segons la petició, el projecte constarà de tres aerogeneradors de 60 metres d'altura i 1.300 quilowatts de potència unitària. Els molins, que serien de les mateixes característiques que els que va instal·lar Ecovent, també requeriran la construcció d'una estació transformadora en una caseta existent, per adequar la potència a mitjana tensió i connectar-la a la xarxa de distribució. De fet, segons van precisar fonts municipals a l'Agència Catalana de Notícies, la nova central funcionaria com una ampliació del parc eòlic d'Ecovent, ja que compartiran la mateixa línia d'evacuació de l'electricitat, situada a menys de 100 metres del nou parc. A més, la instal·lació i manteniment dels nous molins obligarà a allargar en 1.020 metres el camí d'accés. D'altra banda, tot i que l'edicte municipal té la data del 15 de desembre, no va ser publicat al Butlletí Oficial de la Província (BOP) fins al passat 26 de juny.

El Punt (29-Juny-2007)

28 de juny del 2007

La paràlisi urbanística pel retard del nou pla preocupa el govern de Tortosa

Les altres prioritats de Bel són les instal·lacions esportives, el pla de xoc i el Pincat

«Si tenim una mica de sort, el nou pla d'ordenació urbana (POUM) de Tortosa podrà ser efectiu a l'agost», va afirmar la nova regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé. De fet, el nou equip de govern s'ha fixat com a prioritària la publicació del text refós del POUM, i durant les properes setmanes l'alcalde Ferran Bel intensificarà els contactes amb la Generalitat perquè s'accelerin els tràmits. Roigé va confirmar una certa «paràlisi» en determinats sectors de la ciutat, així com una allau de peticions de particulars i promotors, que volen desenvolupar els plans parcials. «S'ha generat la falsa expectativa que el POUM ja era efectiu», va dir.

L'Ajuntament tortosí va aprovar la verificació del text refós del nou POUM a finals de març, poc abans de la campanya electoral. La previsió del govern de Joan Sabaté era que el nou planejament entrés en vigor a principi de maig, i això va generar una gran expectativa entre particulars i promotors. Però la realitat és que encara falta molta documentació tècnica per poder tramitar el text refós, i que l'Ajuntament ara no pot donar cap llicència més, «ni amb el pla nou, ni segons el pla del 1986». Així ho va explicar la nova regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, que va confirmar que la intenció del nou equip de govern és accelerar els tràmits amb la Generalitat, perquè el POUM siga publicat als diaris oficials i puga entrar en vigor durant l'agost. «Ja m'he reunit amb l'arquitecte municipal i he pogut constatar que encara tenim molts de temes pendents, i que encara no es pot tramitar res», va lamentar. Roigé, que va remarcar que també caldrà desencallar alguns projectes de la societat de gestió urbanística (Gutsam) i del pla integral del nucli antic (Pincat), va afegir-hi que durant l'última setmana molta gent ha volgut concertar entrevistes amb Urbanisme. «Alguns es pensaven que ja podien demanar llicències d'obres, i altres volien saber en quina situació es troba el POUM», va dir Roigé. D'altra banda, el nou consistori també haurà de tancar definitivament la cessió dels terrenys del parc de la Fira en què s'ha de construir el futur campus de la URV i la redacció del pla d'emergències, per aixecar la suspensió sobre els quatre plans parcials que van quedar en suspens perquè estaven en zona inundable.

El Punt (28-Juny-2007)

L'alcalde parla de «canvis importants al Pincat»

Ferran Bel és partidari d'aplicar «canvis importants» al pla integral del nucli antic de Tortosa (Pincat), amb què l'anterior govern municipal va aconseguir una subvenció de 9,4 milions d'euros de la Generalitat. Segons va dir l'alcalde en una entrevista a Ràdio Tortosa, al Pincat hi ha algunes obres que no són prioritàries per al nou govern, i en canvi no es van incloure altres obres que sí que serien necessàries. A més, Bel també va lamentar que obres que al Pincat tenien un pressupost de 300.000 euros hagin acabat costant-ne més de 900.000. «En qualsevol cas, primer volem parlar amb la conselleria de Política Territorial, així com sotmetre el Pincat a un procés de participació ciutadana real, que abans no va existir», va advertir Bel. L'alcalde va concloure que consultaran les associacions de veïns dels barris afectats pel Pincat, per saber quines actuacions cal prioritzar.

El Punt (28-Juny-2007)

Bel insisteix a cobrir el velòdrom

Fa poc més d'un any, Ferran Bel va proposar una inversió d'uns 350.000 euros per cobrir el velòdrom, facilitar la recuperació de l'activitat ciclista, tenir dues pistes poliesportives cobertes, i guanyar un gran espai per fer-hi grans celebracions. Bel, contrari a l'enderrocament del velòdrom proposat per l'anterior govern, insisteix que una de les seues prioritats serà la cobertura de la pista ciclista, al marge de la construcció del complex de Vinallop. En declaracions a Ràdio Ebre, Bel va detallar divendres que l'estructura no descansarà sobre el velòdrom, i que la nova pista coberta donarà servei als clubs que hagin de deixar les pistes del nou pavelló de Remolins, quan s'hi estiga celebrant alguna fira. La construcció de les noves piscines, el nou camp de gespa artificial i la pista d'atletisme seran les altres prioritats de la societat mercantil que gestionarà tot l'àmbit esportiu municipal a partir del setembre.

El Punt (28-Juny-2008)

Tortosa repara la incidència 591

Abans d'ahir us comentava que havia introduït una queixa al lloc d'incidències de la via pública del web de l'Ajuntament de Tortosa. La meua aportació era la incidència número 591, segons el correu electrònic que el web municipal va enviar-me automàticament, i feia referència a la inactivitat de les faroles d'una part del pont de l'Estat, d'un tram de l'avinguda Colom i del carrer Alfara de Carles, just darrera de l'ambulatori. Ahir ja van trucar-me de l'Ajuntament per dir-me que el problema estava en vies de solució, i aquest matí a les nou ja he rebut un altre correu electrònic amb el següent text:

En relació a les incidències d'enllumenat públic a diversos carrers que va comunicar l'informem que, en data 27/06/2007, la de l'Av Cristòfol Colom ha estat reparada i funciona, en data 27 i 28/06/2007, la del C. d'Alfara ha estat reparada i funciona, finalment, al pont de l'Estat hi ha una avaria general sobre la qual es va està treballant ahir, 27/06/2007, i ja va funcionar excepte dos punts de llum, hi ha la previsió que avui, 28/06/2007, estigui reparada totalment.

Li agraïm la seva col.laboració.

Gràcies.

Pos de res, gràcies a vatros...

27 de juny del 2007

Bel contracta un gerent per modernitzar l'Ajuntament tortosí i coordinar el govern i els tècnics

Cèsar Saura quedarà per damunt de tots els caps de serveis i alts funcionaris

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va presentar ahir el nou gerent de l'Ajuntament, Cèsar Saura, que prendrà possessió del seu càrrec durant la primera quinzena de juliol. Saura, un tortosí de 36 anys i un llarg currículum per avalar la seua contractació, haurà de «modernitzar l'Ajuntament i incorporar mecanismes de gestió que ja funcionen en altres administracions i en l'empresa privada». Bel va remarcar que el gerent serà «el nexe d'unió» entre els responsables polítics i els tècnics.

Ferran Bel va assenyalar que la figura del nou gerent es crearà perquè l'administració municipal siga una eina «més àgil, més eficaç i més eficient», i també per complir el compromís de fer un Ajuntament més proper al ciutadà. Segons va detallar, el gerent haurà de respondre davant Bel i el conjunt de l'equip de govern, però també servirà d'enllaç entre els responsables polítics i el personal tècnic. «Els tècnics rebran les instruccions polítiques dels regidors, però el desenvolupament de les diferents mesures tindrà la supervisió tècnica del gerent», va afegir-hi. Bel va explicar que tots els caps de servei, els caps d'àrea i el secretari, el tresorer i l'interventor, també dependran del gerent, que «marcarà les prioritats tècniques». Segons Bel, mentre que l'encarregat de coordinar els regidors serà l'alcalde, el responsable de coordinar els tècnics serà el gerent, que tindrà un equip de suport per «agilitar» les qüestions més urgents. Bel va garantir que el gerent no tindrà «res a veure» amb els càrrecs de confiança dels anteriors governs.

> «La meua funció és fer que les coses passin»

L'alcalde va assegurar que Cèsar Saura tindrà «un sou que no es mereix», ja que pel currículum hauria de cobrar molt més del que podrà pagar-li l'Ajuntament. Saura, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials, amb màsters i postgraus en diferents universitats catalanes i nord-americanes, també ha ocupat càrrecs directius en diverses multinacionals del sector de gran consum. El nou gerent va preferir no avançar les línies de la seua actuació abans d'assumir el càrrec, però va dir que la seua funció serà treballar perquè les coses es facin «i portar a terme el programa del govern».

El Punt (27-Juny-2007)

El govern aprova un pla contra la mosca negra a l'Ebre, el Segrià i el Gironès

El govern de la Generalitat va aprovar ahir el pla d'actuació contra la mosca negra, amb l'objectiu d'implantar mesures efectives per combatre la plaga, així com per prevenir i minimitzar els seus efectes sobre la població. El pla d'actuació, aprovat a proposta dels consellers d'Agricultura, Medi Ambient, Salut i Política Territorial, s'aplicarà a les Terres de l'Ebre, al Segrià i al tram urbà del riu Ter a l'altura del Gironès, zones amb un elevat nombre de persones afectades des del 1993, però especialment l'any passat. El pla pretén lluitar directament contra les larves de l'insecte amb productes biològics, i també amb mesures per evitar la proliferació d'algues, que són l'hàbitat de les larves. A més, es posarà més èmfasi a informar la població, per prevenir i minimitzar els atacs dels insectes. El pla tindrà un finançament de 450.000 euros, a càrrec del pressupost pel 2007 dels diferents departaments implicats. Enguany ja s'han dut a terme dos tractaments amb el producte biològic BTI, d'acord amb el seguiment dels nivells de larves de mosca negra en les plantes aquàtiques del tram català de l'Ebre, que està fent el Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i Montsià (Code).

El Punt (27-Juny-2007)

El pagès de l'Ampolla enfrontat al CAT no accepta haver de costejar el trasplantament dels arbres

El pagès de l'Ampolla que s'ha enfrontat al Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) perquè no garanteix la conservació de les oliveres i els garrofers d'una finca que li han expropiat, Joan Blanch, ha escrit una carta oberta en què diu que no pot assumir els costos del trasplantament. En un primer moment, una empresa de jardineria havia de fer-se càrrec de la massa forestal, però el propietari també va rebutjar la mesura. Blanch considera que si la construcció d'un nou dipòsit és d'interès públic, la conservació dels arbres també.

El Punt (27-Juny-2007)

La coordinadora contra el cementiri nuclear convoca una assemblea a Móra

La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya ha convocat per dissabte que ve una assemblea general de l'entitat a Móra d'Ebre, que tindrà lloc al local de La Democràcia a partir de dos quarts de deu de la nit. L'objectiu de l'assemblea serà donar informació sobre la situació actual, així com fer balanç de les actuacions que la coordinadora ha portat a terme durant els últims mesos. La coordinadora, que ha intentat vertebrar el rebuig social i polític a la construcció a Catalunya del futur cementiri dels residus radioactius d'alta intensitat de totes les centrals nuclears de l'Estat espanyol, ha aconseguit el suport de 40 entitats, set consells comarcals, 47 ajuntaments i 8 dels 16 ajuntaments que formen part de l'associació de municipis nuclears de les zones d'Ascó i Vandellòs, que representen el 62% de la població del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Segons la coordinadora, «el territori ja ha quedat prou clarament definit en contra de la instal·lació del magatzem de residus nuclears», tot i que adverteix que l'Agrupació de Municipis en Àrees al Voltant de Centrals Nuclears (Amac) ha afirmat que la zona d'Ascó no s'hi ha oposat tant com Vandellòs.

El Punt (27-Juny-2007)

Alerta per l'autorització als pescadors d'arrossegament

L'organització ecologista L'Escurçó va advertir ahir que la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació han autoritzat la pesca d'arrossegament a 12 metres de profunditat, davant del parc natural del delta de l'Ebre. En concret, l'ordre ministerial sobre la pesca d'arrossegament a Catalunya i part de Balears fa referència a l'espai «entre el paral·lel del cap de Tortosa i el paral·lel d'Almenara», on es podrà pescar tot l'any amb la tècnica de l'arrossegament, fora de les tres milles nàutiques de distància de la costa, independentment de la fondària. Segons L'Escurçó, la nova autorització aboleix l'anterior, que posava un límit estacional que oscil·lava entre 35 i 25 metres de fondària, i «destruirà» els fons marins més propers a la costa. Els ecologistes han alertat que els principals perjudicats seran les espècies del parc natural del Delta, sobretot les aus marines i les limícoles. Així, a la zona hi podran pescar els arrossegadors del cargol, que segons L'Escurçó utilitzen un estri de pesca «molt destructor», equipat amb 12 cadenes col·locades en paral·lel, i que destrossen el fons marí amb efectes nocius per a la sostenibilitat de la pesca.

El Punt (27-Juny-2007)

26 de juny del 2007

El nou complex Aqua Roquetes ja inunda les bústies de Tortosa

Avui quan he arribat a casa, a l'hora de dinar, m'he trobat a la bústia una fulla publicitària del nou complex Aqua Roquetes, que està a punt d'obrir les portes al passeig Manel Cid. Us estic parlant, com ja haureu endevinat, de les noves piscines de Roquetes. La propaganda diu que a partir del 25 de juny està oberta l'oficina d'informació a la pròpia instal·lació, i que a l'Aqua Roquetes hi ha "l'espai més innovador perquè puguis gaudir del plaer de cuidar-te en unes instal·lacions d'última tecnologia. Piscines, zones de relax i d'aigües amb sauna, bany de vapor i spa perquè et relaxis mentre et carregues de vitalitat". A més, el díptic anuncia aeròbic, step, aiguagim i sala de fitness amb l'assessorament personalitzat de professionals. També organitzen cursets de natació per a "nadons, petits, infantils i adults". Hi ha una promoció vàlida fins al 3 d'agost, amb inscripció gratuïta i una motxilla exclusiva de regal. Tot plegat m'ha fet molta gràcia, just avui que he publicat a El Punt un reportatge de balanç sobre els primers cinc anys de la mancomunitat Tortosa-Roquetes. Així, recordo que Roquetes ha construït en solitari la seua piscina coberta, mentre que Tortosa ha estat incapaç de fer el mateix, per problemes polítics. Miquel Castelló i Joan Sabaté comenten que en algun moment van plantejar fer un gran complex de piscines a través de la mancomunitat, però que al final van descartar-ho. En canvi, el nou alcalde de Roquetes, Francesc Gas, insistia que la nova piscina ha estat una enganyifa, ja que no podrà ser homologada pe fer competicions... Com sempre, hi ha opinions per a tots els gustos...

Foto: Ajuntament de Roquetes

Incidència 591: les faroles del pont de Tortosa no funcionen des de fa un mes

Aquest matí he tornat a introduir (després d'un temps de no utilitzar aquest servei) una queixa al lloc d'incidències de la via pública del web de l'Ajuntament de Tortosa. La meua contribució és la incidència número 591, segons el correu electrònic que el web municipal m'ha enviat automàticament, i fa referència a una situació que em té indignat des de fa més d'un mes. Les faroles de la part esquerra del pont de l'Estat (entrant a Ferreries) no funcionen, com a mínim, des del cap de setmana de les eleccions municipals (demà farà un mes del 27 de maig). Recordo que ho vaig veure la nit de les eleccions, quan tornava cap a casa després de plegar de la feina, i ahir a la nit vaig comprovar que encara continuen igual. Tampoc no funcionen les faroles de la part dreta de l'avinguda Colom, entre el pont de l'Estat i el CAP Baix Ebre (sort de la llum de l'aparador de la botiga d'Alado i del caixer automàtic de Caixa de Tarragona). El carrer Alfara de Carles, just darrera de l'ambulatori, també està mig a les fosques des de fa un parell de dies.

Terres de l'Ebre, de segona divisió

El descens del Nàstic a la Segona Divisió A també ha provocat que el logo de la marca turística Terres de l'Ebre deixi de difondre's en un aparador mediàtic tan important com és la Primera Divisió de futbol espanyol, l'anomenada Lliga de les Estrelles. Fruit de la vinculació amb el patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, el logo de Terres de l'Ebre també sortia al plafó de la sala de premsa del camp del Nàstic, i podíem veure representada la nostra marca turística cada vegada que les càmeres recollien les declaracions d'un entrenador o d'un jugador. L'últim cop que vaig veure la marca va ser, precisament, el dia en què el Barça va guanyar a Tarragona per 1-5, però no va servir de res perquè el Madrid va fer la feina i va guanyar el Mallorca. En aquell moment, a part de la tristesa de veure Rijkaard amb la seua cara de circumstàncies, vaig pensar que les Terres de l'Ebre deixaríem de promocionar-nos a través de la primera lliga de futbol del món. Com a mínim, ara la difusió serà a la mida de la Segona Divisió, tot i que de vegades penso que som un un territori de categoria amateur...

Tortosa es fixa el repte de compartir més serveis i equipaments amb Roquetes

Bel vol rellançar la mancomunitat, mentre que Gas també aposta per revisar el model actual per fer-la més efectiva

Ferran Bel (CiU) i Francesc Gas (ERC) no només han passat de l'oposició a presidir els governs municipals de Tortosa i Roquetes, sinó que ara també compartiran la mancomunitat amb què els dos ajuntaments gestionen projectes comuns. Tortosa i Roquetes formen una conurbació amb una població que s'apropa als 50.000 habitants, i tant els nous alcaldes com els principals portaveus de l'oposició, Joan Sabaté i Miquel Castelló (PSC), coincideixen que la mancomunitat podria ser un instrument molt més ambiciós. Tot i això, el futur de la mancomunitat ha estat un dels grans oblidats de la passada campanya electoral, encara que Tortosa i Roquetes tenen algunes necessitats que podrien abordar conjuntament, com la millora del transport públic o els nous equipaments.

El nou alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va afirmar que la mancomunitat amb Roquetes hauria de ser una «eina útil», i va afegir-hi que preveu establir noves converses amb la població veïna, amb l'objectiu de desenvolupar la gestió conjunta de serveis com el transport públic o alguna infraestructura. «Fins ara, he vist més bona voluntat de Roquetes que de Tortosa», va admetre Bel, que va aclarir que el nou model de funcionament de la mancomunitat hauria de definir-se segons les necessitats dels dos ajuntaments. Així, l'alcalde de Tortosa va assenyalar la possible millora d'alguns camins rurals que també serveixen per delimitar els dos termes municipals, però també d'algunes carreteres que podrien donar servei als dos municipis, com el vial que ressegueix el traçat de l'antic canal Xerta-Càlig.

Per la seua banda, el nou alcalde de Roquetes, Francesc Gas, va assenyalar que caldria revisar el model actual, perquè fins ara la mancomunitat Tortosa-Roquetes està actuant d'una manera «massa protocol·lària», i caldria que fos un instrument «més efectiu». Segons Gas, actualment es fan massa «reunions i representacions», però la mancomunitat no és una eina pràctica. Amb tot, l'alcalde de Roquetes va advertir que caldrà filar molt prim a l'hora de gestionar conjuntament alguns serveis, i que els futurs equipaments compartits haurien de fer-se «dimensionats a les necessitats» de les dues poblacions. «No pot ser que un equipament nou, com el futur centre d'assistència primària (CAP) de Roquetes, quedi menut de seguida si també ha de donar servei a una part de la població de Tortosa», va exemplificar Gas. En aquesta línia, l'alcalde roquetenc va matisar que no es tracta de «no voler compartir amb Tortosa», sinó de gestionar els serveis i les inversions «perquè es puguin cobrir de manera àmplia totes les necessitats». Gas també va asseverar que la mancomunitat hauria d'evitar la burocràcia i casos semblants als de la reforma de la carretera entre Tortosa i Roquetes, en què la capital del Baix Ebre no ha fet els deures i el seu tram de carretera continua sense condicionar. «El que ha passat amb aquesta carretera és una vergonya històrica; sort que vam tenir la prudència de dividir el projecte», va dir el nou alcalde roquetenc. Segons Gas, la situació actual està perjudicant sobretot la gent de Roquetes, per la «inoperància» de l'Ajuntament tortosí en alguns temes.

> Instal·lacions esportives

Ferran Bel va recordar que Tortosa ha planificat una pista d'atletisme a la nova zona esportiva de l'EMD de Jesús, i va suggerir una possible gestió a través de la mancomunitat. De fet, Roquetes ha construït en solitari la seua piscina coberta, mentre que Tortosa ha estat incapaç de fer el mateix, per problemes polítics. «En algun moment vam pensar a fer unes instal·lacions esportives comunes, però la cosa no va acabar de concretar-se», va explicar Joan Sabaté. «Hauríem pogut aprofundir més i fer un gran complex de piscines climatitzades», va afegir-hi l'exregidor d'Urbanisme de Roquetes Miquel Castelló. «Penso que ara Tortosa s'equivocaria, si fes les noves piscines al marge dret, perquè molta gent de Ferreries i Quatre Camins podria venir a Roquetes», va dir. Però el nou alcalde, Francesc Gas, no ho veu tan clar: «La nova piscina no estarà homologada, i els xiquets de Roquetes hauran d'anar a la de Tortosa per fer competicions».

> Més transport públic

L'exregidor d'Urbanisme Miquel Castelló és el que sembla tenir-ho més clar, a l'hora d'apostar per una xarxa de transport públic gestionada a través de la mancomunitat que donés servei a tots els barris i pedanies de Tortosa i de Roquetes. «Amb una població que s'acosta als 50.000 habitants, segur que rebríem més ajuts i subvencions per poder fer noves línies», va dir coincidint amb l'exalcalde tortosí Joan Sabaté. «Podríem fer arribar els autobusos al Raval de Crist, a la Raval Nova i a la zona on hi ha les noves piscines i la biblioteca», va afegir-hi. De fet, Castelló va remarcar que tenir un bon transport públic, que connecti els barris de les dues poblacions, seria la millor manera de compartir els usos dels diferents equipaments. El nou alcalde de Tortosa, Ferran Bel, també va parlar de «reforçar» el transport públic en col·laboració amb Roquetes, per ampliar el servei al nord de l'EMD de Jesús, als Reguers, al nord de Roquetes i a la urbanització Els Pilans, «on hi ha un desenvolupament important».

El Punt (26-Juny-2007)

Una taula per resoldre conflictes urbanístics greus

El conflicte urbanístic que més ha posat en evidència la necessitat d'aprofundir més en l'aprofitament de la mancomunitat Tortosa-Roquetes ha estat la proposta de traçat del desdoblament de l'eix de l'Ebre (C-12) que està estudiant la Direcció General de Carreteres. El nou traçat, que pretén desplaçar l'eix de l'Ebre a l'oest de la conurbació que formen Roquetes, el nucli de Tortosa i l'EMD de Jesús, travessa la zona de xalets del Canalet. Així, mentre l'Ajuntament tortosí ha acceptat les queixes dels veïns i s'ha compromès a negociar amb Carreteres un traçat alternatiu, Roquetes va recordar que el seu Ajuntament ja va haver d'acceptar el traçat aprovat al pla territorial de les Terres de l'Ebre. «Nosaltres ja vam dir que no era bo que la nova variant trinxés tant el territori, i que seria millor que s'allunyés dels nuclis urbans, però vam tenir poc èxit i quan vam aprovar el nostre pla d'ordenació urbana municipal (POUM) vam haver d'acceptar el traçat de Carreteres», va recordar l'exregidor d'Urbanisme de Roquetes Miquel Castelló. «Al final no ens va quedar altre remei que acceptar el criteri de la Generalitat i d'alguns enginyers molt reputats, però a Tortosa el debat va arribar més tard i les coses podrien canviar de manera radical», va lamentar Castelló, que no voldria que Roquetes hagués d'ajustar un altre cop el seu POUM als nous criteris.

«Qualsevol proposta de modificació del traçat que decideixi Carreteres hem de fer-la d'acord amb Roquetes, potser en el marc de la mancomunitat», va suggerir l'exalcalde de Tortosa Joan Sabaté fa uns mesos. Però la realitat és que la mancomunitat no ha servit per resoldre els possibles conflictes que s'han produït entre les dues poblacions veïnes per motius urbanístics. Un altre exemple es va poder veure quan Tortosa va aprovar el pla parcial de la Farinera, amb 836 habitatges a tocar del terme de Roquetes. L'Ajuntament veí no havia estat informat del projecte, tot i que apostava per crear una gran franja d'equipaments a la frontera dels dos municipis, per evitar ser engolits per l'expansió urbana de Tortosa. Finalment, al sector de la Farinera també s'ha de construir el nou hospital de Tortosa, un projecte que ha estat molt benvingut a Roquetes, per la proximitat i també perquè suavitza la conurbació.


El Punt (26-Juny-2007)

Una eina poc aprofitada

La mancomunitat Tortosa-Roquetes compleix els primers cinc anys amb un balanç irregular

La mancomunitat Tortosa-Roquetes acaba de complir cinc anys, ja que va constituir-se formalment el 5 d'abril del 2002, amb el roquetenc Mariano Gil com a primer president. En un primer moment, l'assemblea general estava formada per 14 membres, set de cada ajuntament, i els seus principals objectius eren gestionar els serveis municipals comuns del nou polígon industrial del Pla de l'Estació, i altres serveis que poguessin afectar les dues ciutats. La mancomunitat també havia de contribuir al desenvolupament «industrial, turístic, agrari i social del territori», però poca cosa s'ha fet en aquesta línia. Tampoc s'ha fet gaire per impulsar iniciatives que incideixin en el desenvolupament integral de les Terres de l'Ebre. Tot i així, l'exalcalde de Tortosa Joan Sabaté considera que la mancomunitat ha fet un paper important durant l'últim mandat. «Com que és un instrument, s'activa i se li encarreguen els projectes quan ho necessitem, tot i que també és cert que podria fer més actuacions», assenyala Sabaté. «Però hem solucionat aspectes molt importants, sobretot en l'àmbit del port, amb el compromís amb el Departament de Medi Ambient per millorar la carretera d'accés a Caro, i amb la redacció del pla especial de la zona urbana del Port, a través de la mancomunitat i en col·laboració amb Alfara de Carles», concreta l'exalcalde. Segons Sabaté, la mancomunitat no funciona com una administració autònoma, però el seu caràcter instrumental podria servir per gestionar serveis i també per construir equipaments comuns. «De fet, la realitat social de les dues poblacions ja funciona com una conurbació, perquè Tortosa té els cinemes a Roquetes, i Roquetes té els hotels a Tortosa», hi afegeix. En canvi, el nou alcalde, Ferran Bel, fa un balanç «una mica trist» de la feina feta per la mancomunitat. «Hem fet un gran esforç econòmic per condicionar la carretera de Caro, però Medi Ambient encara no ha començat les obres», recorda Bel. «El millor de la mancomunitat ha estat la seua creació, perquè el seu funcionament ha estat pèssim», lamenta. En el seu naixement, CiU va criticar la mancomunitat per la falta de representació de l'EMD de Jesús en els òrgans de govern. Al Consell Comarcal del Baix Ebre, CiU també va advertir que «posava en perill» les competències del mateix ens comarcal. En aquell moment, el vicepresident del Consell Comarcal i regidor d'Urbanisme de Roquetes, Miquel Castelló, ja va assenyalar que a més dels serveis del polígon del Pla de l'Estació la mancomunitat també podia gestionar serveis i equipaments comuns. «No té sentit duplicar equipaments, i també podríem coordinar les àrees de Governació i l'actuació de les policies locals», suggereix el portaveu del PSC a Roquetes.

> La carretera de Roquetes a Jesús

«Durant l'últim mandat hem començat a omplir la botella», valora l'exregidor d'Urbanisme de Roquetes Miquel Castelló. Un dels èxits, segons Castelló i el tortosí Joan Sabaté, ha estat l'impuls al projecte de millora de la carretera d'accés a Caro, que finalment executarà Medi Ambient. «Potser l'ideal seria que aquesta via tingués tractament de carretera, i que passés a ser competència de la Diputació», proposa Castelló per valorar el retard dels treballs. Una altra obra que acumula un retard d'un parell d'anys, en aquest cas per les dificultats en les expropiacions, és la millora integral de la carretera de Roquetes a Jesús. «Els tràmits han estat molt lents, però les obres podran començar de manera immediata», afirma l'alcalde de Roquetes, Francesc Gas.



El Punt (26-Juny-2007)

Una carretera que empitjora quan se surt de Roquetes

La Generalitat de Catalunya va executar fa més d'un any les obres de la carretera T-341 en el tram del carrer Major de Roquetes, però l'Ajuntament de Tortosa continua sense haver expropiat els terrenys que havia de cedir al govern. Mentrestant, la carretera ja ha estat transferida a la Diputació, que finalment serà l'òrgan que s'encarregarà de les obres. «Per aquesta situació no podem culpar ni la mancomunitat ni l'Ajuntament de Roquetes, perquè tot és culpa de la incompetència absoluta de Tortosa», va precisar el nou alcalde, Ferran Bel. El projecte de millora de la T-341 en el tram tortosí es remunta al primer semestre del 2002, a petició dels veïns del barri de Ferreries. L'any següent, l'últim govern de CiU a la Generalitat va fer un projecte que no va satisfer els ajuntaments perquè no incloïa la construcció de les voreres, i va ser aquí quan van intentar fer una mica de força a través de la mancomunitat, però sense èxit. Després del canvi de govern, Tortosa i Roquetes van acordar amb la Generalitat la revisió del projecte, que només va poder millorar el tram roquetenc de la T-341. «No és un fracàs de la mancomunitat, perquè vam fer per separat les gestions per millorar la carretera, que és d'una altra administració, i Tortosa no va fer els deures», va lamentar l'exregidor d'Urbanisme de Roquetes, Miquel Castelló. Les obres del carrer Major de Roquetes van acabar-se el 2006, amb una inversió que va superar els 960.000 euros. Mentrestant, a Tortosa tot han estat problemes, sobretot perquè l'Ajuntament no va completar les expropiacions dels terrenys necessaris per alinear les voreres.

El Punt (26-Juny-2007)

La CHE inicia el segon mostreig de larves de musclo zebrat en 48 punts de la conca de l'Ebre

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) va informar ahir que ja ha començat la segona campanya del programa per comprovar l'extensió de la plaga de larves del musclo zebrat. En total, la CHE ha previst realitzar dues anàlisis en els 57 embassaments navegables de tota la conca, amb mostrejos durant el mes de juny i setembre. D'altra banda, es realitzaran mostrejos cada quinze dies en 48 punts de l'Ebre i els seus afluents. Les primeres proves van iniciar-se la setmana passada als embassaments, i s'allargaran durant el mes de juny al llarg de la conca, amb un nou control al setembre. Però a partir d'ahir també van començar els mostrejos als rius, que es repetiran cada dues setmanes en els 48 punts establerts com a referència.

Aquest programa de detecció precoç de l'estat larvari va desenvolupar-se per primera vegada entre novembre i desembre del 2006, un període de baixa reproducció del musclo zebrat. De fet, va ser durant aquests mostrejos que la CHE va detectar per primer cop la presència de larves de musclo zebrat aigües amunt dels embassaments de Mequinensa, Riba-roja d'Ebre i Flix, pantans en què l'existència de la plaga ja era coneguda des del 2001. En relació amb la primera campanya, la CHE ha decidit incrementar els punts de control als rius, una mesura que permetrà concretar el mapa de l'afecció real del musclo zebrat. L'ampliació del programa de control, a què la CHE ha destinat un pressupost de 179.175 euros, coincideix amb l'entrada en vigor de les noves normes de navegació fluvial a la conca de l'Ebre, ja que aquesta és l'única competència que l'organisme té per controlar les espècies invasores.


El Punt (26-Juny-2007)

Bel comença la tanda de contactes per redactar el pla de xoc de Tortosa

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, té previst reunir-se aquesta setmana amb les diferents associacions de veïns, per començar «una dinàmica de treball» prèvia a la redacció del pla de xoc de la via pública. Segons Bel, el futur pla de xoc estarà «molt vinculat» a les demandes de les entitats, amb 10 actuacions per cada barri, que haurien de posar-se en marxa durant els primers 100 dies del mandat. Bel va dir que recorrerà els barris per posar-se «a la seua disposició», acompanyat per la regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, i pel segon tinent d'alcalde i regidor de Turisme, Promoció Econòmica i Universitats, Ricard Forés.

El Punt (26-Juny-2007)

25 de juny del 2007

Ja ens podem preparar...

"Continuaré reclamant a Espanya i a Europa l'aigua que necessita aquesta terra", ha afirmat avui sobre el transvasament de l'Ebre el president de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, durant el ple d'investidura. És molt simptomàtic que Camps haja parlat de la necessitat de fer transvasaments durant l'acte en què s'ha convertit en president del País Valencià per segon mandat consecutiu, i amb una majoria absoluta aplastant. Així, el missatge ocult en el discurs de Camps és que la gran majoria dels ciutadans del País Valencià volen l'aigua de l'Ebre (inclòs el PSPV, principal partit de l'oposició), i que necessita dir-ho per motius electorals, en clau Espanya. Si no fos així, Camps no hauria parlat de l'Ebre, perquè políticament no ho necessitava. Fins i tot abans del seu discurs, ja se sabia que Camps acabaria parlant del transvasament al costat d'altres reivindicacions del seu executiu, com que el tren d'alta velocitat unisca Tarragona amb les tres capitals valencianes, o que hi haja un increment dels efectius policials al País Valencià. Unes reivindicacions que Camps vol oferir a Mariano Rajoy perquè puga aconseguir els millors resultats possibles a les eleccions generals. Ja ens podem anar preparant, perquè la pressió que el govern de València i el PP faran, amb l'aigua de l'Ebre, sobre el PSOE i el govern de l'Estat serà brutal...

23 de juny del 2007

Ferreries reclama un pla especial a la Casota, un casal al mercat i més aparcaments

Gamundi és «optimista» pel canvi de govern a Tortosa

L'associació de veïns del barri Ferreries-Sant Vicent, que avui arriba al punt àlgid de la seua festa major, té molt clares les demandes que vol fer al nou govern de Tortosa. L'entitat espera que l'equip de govern de Ferran Bel executi abans de tres anys la reforma del sector de la Casota, resolgui la falta d'aparcament i recuperi l'antic mercat del barri com a casal cívic.

El president de l'associació de veïns de Ferreries-Sant Vicent, Manolo Gamundi, va confirmar ahir que l'entitat encara està pendent de saber qui serà el regidor del barri designat pel nou alcalde. Segons Ferran Bel, el nomenament dels nous regidors de barri dependrà de la mida dels barris, i també del volum de feina de les àrees que assumeixin cadascun dels responsables. «Bel ens va trucar per preguntar-nos si teníem alguna preferència, però nosaltres li vam contestar que només volem una persona amb sensibilitat cap al barri i que tinga moltes ganes de treballar», va explicar Gamundi. En aquesta línia, el president veïnal va remarcar que les prioritats del nou govern municipal en relació amb Ferreries-Sant Vicent s'han d'encaminar a solucionar les demandes plantejades per l'última assemblea general de l'entitat. «Volem un pla d'actuació especial per al carrer Llarg de Sant Vicent i per al sector de la Casota, la recuperació del mercadillo com a casal cívic, i una solució definitiva al problema de la falta d'aparcament», va dir Gamundi. A més, hi va afegir que Tortosa ha de desbloquejar la reforma de la carretera de Roquetes, així com la millora de diferents carrers i places del barri.

De fet, Gamundi va afirmar que la junta de l'entitat és «optimista» respecte del canvi de govern. «Hem tingut contactes informals i sabem que són molt conscients dels problemes que tenim a Ferreries, i de la deixadesa que ha patit el barri en els últims deu anys, en què l'Ajuntament no hi ha invertit ni un euro», va dir. Gamundi va recordar que una de les sorpreses de les últimes eleccions ha estat la derrota del PSC a Ferreries, pel «desencís» que hi havia al barri amb l'anterior govern. «Però hem estat molt prudents, sobretot durant la campanya electoral, perquè l'entitat és apolítica», va remarcar. Gamundi va assegurar que no descarten «sortir al carrer» si la situació no millora després d'un temps «prudencial».

> Les festes tornen al passeig de l'Ebre

«El passeig de l'Ebre és la unió del barri de Ferreries i del barri de Sant Vicent, i és per això que ens fa molta il·lusió que les festes tornin al seu espai tradicional, a la vora del riu», va afirmar Manolo Gamundi. El president va destacar que la gent del barri té «moltes ganes de gresca», i que la junta de l'entitat ha quedat desbordada en l'organització d'una de les novetats d'enguany, el sopar de bou estofat d'ahir a la nit, però sobretot per la reserva de taules per a la revetlla de Sant Joan d'avui. «Estic molt orgullós del treball de la junta i de l'equip de col·laboradors, i molt agraït per l'ajut de la brigada municipal i de la policia local», va dir Gamundi.

El Punt (23-Juny-2007)

Solé continuarà presidint la Ribera gràcies al pacte amb ERC

El socialista Josep Solé Arnal continuarà sent el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, després que el PSC i ERC hagin decidit repetir el pacte de progrés. Solé Arnal serà el president els pròxims dos anys, i després serà substituït per l'alcalde de Flix, Pere Muñoz (ERC). El nou pacte de govern, que torna a deixar CiU a l'oposició, és força semblant a l'acord signat el 2003 pels socialistes i els republicans. Amb tot, en aquell moment Muñoz va ser el primer president del Consell, i després va ser rellevat per Solé Arnal. Al marge dels vuit consellers de CiU també hi haurà a l'oposició un conseller de la FIC, tot i que el nou govern comarcal no descarta incorporar-lo.

El Punt (23-Juny-2007)

Andreu confia a Bertomeu l'àrea d'Urbanisme i Serveis de l'Aldea

L'alcalde de l'Aldea, el republicà Dani Andreu, ja ha fet públic el cartipàs del nou govern municipal. Així, les regidories d'Urbanisme, Serveis i Governació seran per a David Bertomeu, i les de Promoció i Empresa, Esports, Hisenda i Medi Ambient seran ocupades pel mateix alcalde. Bertomeu també serà el regidor de Comerç. La nova regidora Yolanda Meca s'encarregarà de l'àrea d'Acció Social i Sanitat. Els altres regidors del govern seran Simón Falcó (Cultura i Participació i Festes), Míriam Ferrando (Turisme i Joventut), Ada Bedós (Educació) i Manolo Masdeu (Pagesia).


El Punt (23-Juny-2007)

22 de juny del 2007

Novetats d'aquesta setmana a la blocosfera ebrenca, que s'acosta als 200 blocs

En els últims dies m'han arribat fins a cinc avisos de nous blocs, que fan una mica més gran l'ebresfera. En primer lloc, cal destacar la posada en marxa del bloc de la nova biblioteca de Roquetes, i de la qual la seua directora, Begonya Ferré, ens va dir que pretén ser "una eina més de comunicació, promoció i difusió del servei". Tot seguit, tenim dos blocs nous situats en l'òrbita de CiU, La Granera, que és el bloc personal de Cinto, un dels participants habituals en la secció de comentaris de La Marfanta, i el nou bloc de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya a Tortosa, del qual ens informa Laia Romeu, la presidenta local de les JNC. Finalment, també cal ressenyar la posada a la xarxa d'un bloc dedicat a comentar l'actualitat del Club Deportiu Tortosa, a càrrec de Marc Pelejà, i el bloc personal de l'ampostí Rafel Serret, un creador d'opinió molt habitual en les seccions de cartes al director de la premsa escrita del nostre territori. A tots i totes, benvinguts a la blocosfera ebrenca.
ACTUALITZACIÓ
En les últimes hores ens informen del naixement d'altres blocs ebrencs. En primer lloc, Lo Barber, un bloc de Manel Sanahuja en què hi trobareu diferents notícies sobre Campredó i també sobre el món de la caça. També tenim un altra novetat, el bloc Esquerra Independentista de l'Ebre, d'autor desconegut, però en què podreu llegir diferents articles de caràcter sobiranista. Des de Flix, ens arriben dos blocs d'algú que signa com Mani, Trencant el silenci, sobre entrevistes i articles "que no són notícia", i Manicomi. També se'ns informa del naixement d'un bloc literari d'Autors Ebrencs, a càrrec d'Octavi Serret. D'altra banda, també tenim el bloc Reflexions, que el tortosí Lluís Joan va fundar fa gairebé un any, però que no hem conegut fins ara. Tampoc us havíem parlat encara del bloc del pallasso Eusebi Morcillo, Muniatto Xou, que també s'ha incorporat recentment a l'ebresfera. Des de Deltebre ens comuniquen la posada en funcionament del bloc de l'alcalde, Gervasi Aspa, i d'una nova incursió blocaire de l'amic Roquet Raco, El dimoni angelical, en què cada dia es compromet a comentar una cançó o videoclip. Ara sí que podem dir que l'ebresfera supera els 200 blocs!
NOVA ACTUALITZACIÓ
Ja sabia jo que em deixava alguna cosa. El tortosí d'adopció José Luis Garcés, gerent de la botiga Tot Món (que acaba de millorar el servei de venda on-line)
també fa un bloc d'àmbit estatal sobre el comerç just, en què ens exposa les seues problemàtiques i encerts. És el bloc Comercio Justo, que ha aconseguit posicionar-se en els primers llocs del web Canal Solidario. Perdona, company, però el teu missatge se m'havia traspaperat...

Sabaté adverteix de la possible «politització» d'Esports i de la «marxa enrere» de Drets Socials

L'exalcalde de Tortosa alerta de la separació de Comerç i Promoció Econòmica

L'exalcalde de Tortosa Joan Sabaté (PSC) va fer ahir una primera valoració del nou cartipàs municipal, que Ferran Bel (CiU) va presentar dimecres. Sabaté va manifestar que estaran atents a les diferents comissions informatives i al reagrupament final de les àrees, però va advertir de la possible «politització» de la regidoria d'Esports amb Pere Panisello, i també d'una «marxa enrere» a Benestar Social. «Sembla que el canvi de nom ens portarà una altra vegada a l'època de la caritat», va dir Sabaté.

Sabaté va manifestar que el cartipàs municipal respon al projecte de govern del nou alcalde de Tortosa, i que respecta la nova delegació de competències. Amb tot, el portaveu del PSC va advertir del canvi de nom en l'àrea de Drets Socials, que ara tornarà a ser Benestar Social. «Amb la nova regidora sembla que tornem al passat, quan a Tortosa havíem instaurat la idea dels drets per a tothom», va dir. Sabaté també va alertar de la possible «politització» de l'àrea d'Esports per la «trajectòria clientelar» del regidor Pere Panisello. Finalment, l'exalcalde va dubtar del pes polític que puga tenir Promoció Econòmica sense Comerç, i també va criticar que Trànsit quedi al marge de Mobilitat. Una mesura que també va ser comentada per Jaume Forcadell (ICV), que va remarcar que tant Promoció Econòmica com Mobilitat són dues àrees d'ERC. A més, Forcadell va manifestar el seu desconcert per les absències d'una àrea específica de Participació Ciutadana i d'una altra d'Habitatge. Antonio Faura (PP) va declinar fer valoracions sobre el cartipàs, ja que l'alcalde encara no ha informat formalment els grups de l'oposició.

Reaccions

JOAN SABATÉ

PORTAVEU DEL PSC
«Em preocupa aquest canvi de nom de Drets Socials, perquè potser estem fent marxa enrere i tornant a l'època de la caritat i l'atenció als més desvalguts»

JAUME FORCADELL
PORTAVEU D'ICV
«Una de les sorpreses ha estat veure que Trànsit queda fora de Mobilitat, i Comerç, fora de Promoció Econòmica, que són àrees d'ERC»

ANTONIO FAURA
PORTAVEU DEL PP
«L'alcalde encara no m'ha comunicat el cartipàs. M'agrada fer les coses amb rigor, i abans he de comprovar que allò que he sabut per la premsa és veritat»

El Punt (22-Juny-2007)

Principi d'acord entre el PSC i ERC per repetir el govern a la Ribera d'Ebre

El president d'ERC a la Ribera d'Ebre, Bernat Pellissa, va confirmar ahir l'assoliment d'un principi d'acord amb el PSC per repetir el govern de progrés al Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. Segons Pellissa, les negociacions estaven «força avançades» i ahir a la tarda hi havia una altra reunió, cosa que feia suposar que l'acord definitiu es podria fer públic avui mateix. El dirigent republicà va afegir-hi que l'assemblea comarcal d'Esquerra també havia de ratificar l'acord, si bé va precisar que ha estat la militància la que finalment ha fet decantar la balança a favor del PSC. Pellissa va valorar que CiU ha fet un pas endavant, ja que fa quatre anys ni tan sols van arribar a parlar de formar govern, però va remarcar que els militants d'ERC a la Ribera d'Ebre han volgut donar continuïtat al govern de progrés, «sense que això vulga dir que hem d'aïllar CiU». L'acord definitiu només depenia de la concreció del programa de govern en polítiques mediambientals i de caràcter social.


El Punt (22-Juny-2007)

Pascual tanca la planta embotelladora d'aigua de l'antic balneari de Cardó

L'Ajuntament de Rasquera també desconfia de la inversió turística de luxe projectada a la zona

El Grup Pascual ha decidit tancar en un termini de tres setmanes la seua planta embotelladora de l'antic balneari de Cardó, després de 16 anys d'explotació, per un problema de «falta de viabilitat econòmica». Quatre directius de l'empresa van reunir-se dimarts amb l'alcalde de Rasquera, Bernat Pellissa, abans de comunicar la decisió als treballadors de la planta, que el Grup Pascual intentarà acomiadar de comú acord o bé recol·locar en altres plantes de fora de Catalunya. L'anunci del tancament de la planta ha estat rebut amb resignació a Rasquera, que veu amb desconfiança la inversió turística que Pascual havia projectat a Cardó.

L'alcalde de Rasquera, Bernat Pellissa, va reunir-se dimarts amb quatre directius d'Aguas Minerales Pascual SL, en una trobada prèvia a la que després van tenir amb els treballadors de la planta de Cardó. «Ens van anunciar que tancarien la planta embotelladora en un termini de tres setmanes, i que ho comunicarien als treballadors abans de proposar-los els acomiadaments o la recol·locació en altres plantes del grup», va explicar Pellissa. Aguas Minerales Pascual té altres centres a Segòvia, Lleó i Osca. «Ens sap molt de greu perquè hi havia gent que feia més de 30 anys que hi treballava, però la notícia no ha estat gens sobtada», va admetre l'alcalde. Pellissa va detallar que onze dels divuit treballadors actuals de la planta de Cardó són veïns de Rasquera. L'alcalde va afegir-hi que a l'Ajuntament desconfien del compromís de l'empresa de no desmuntar la planta, tot i que els directius van assegurar que no tenien previst desmantellar les instal·lacions, almenys a curt termini.

La planta embotelladora de l'antic balneari de Cardó va ser adquirida pel Grup Pascual l'any 1991. La planta ocupa una superfície de dues hectàrees i està formada per tres grans naus. La primera és una antiga planta de captació d'aigua, avui abandonada. La segona nau es correspon amb la zona de l'explotació actual, en què fins ara es desenvolupava el procés de captació, la depuració i l'embotellament de l'aigua, amb la marca Aigua de Cardó, que sobretot es distribuïa a Catalunya i a la zona costanera del País Valencià. La tercera nau servia de magatzem, a més de per a garatge de vehicles. Actualment, la planta de Cardó podia posar al mercat entre 350.000 i 400.000 litres cada dia (segons xifres facilitades pel Grup Pascual l'any 2003), tot i que l'explotació havia decaigut en un 70% en poc més de cinc anys. Així, dels 57 milions de litres anuals facturats l'any 2000, la planta de Cardó va baixar als 17 milions de litres anuals de l'any passat. Tot i així, el Departament de Medi Ambient i Habitatge va autoritzar fa només dos anys l'ampliació de la captació i de l'embotellament d'aigua mineral a Cardó amb un projecte que incloïa una planta de fabricació d'envasos de plàstic. Però el projecte més ambiciós del Grup Pascual a Cardó és la construcció d'un hotel de luxe de cinc estrelles, 150 habitacions i una nova zona de balneari, amb 30 suites termals. Una inversió que superaria els 15 milions d'euros, però que a Rasquera també veuen amb desconfiança. «Primer tenien un acord amb el Grup Peralada per gestionar el complex, però ara ens han dit que continuen buscant un altre soci perquè no tenen ningú», va assenyalar Pellissa.

El Punt (22-Juny-2007)

Foto: El Punt

21 de juny del 2007

Bel nomena Meritxell Roigé nova regidora d'Urbanisme de Tortosa

L'alcalde situa altres dones, Algueró i Villarroya, en la primera línia del govern

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va presentar ahir el repartiment del nou cartipàs municipal, en què destaca el nomenament de Meritxell Roigé com a nova regidora d'Urbanisme; de Matilde Villarroya com a regidora d'Hisenda i Personal, i d'Anna Algueró com a primera tinent d'alcalde i responsable de Benestar Social. D'altra banda, Bel ha agrupat totes les festes en una sola àrea que gestionarà Jordi Folqué, i ha creat la nova àrea de Noves Tecnologies, que ocuparà el regidor Emili Lehmann.

Meritxell Roigé serà l'encarregada de gestionar el desplegament del nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM) de Tortosa, després que l'alcalde confirmés ahir el seu nomenament al capdavant de l'àrea d'Urbanisme. A més, Ferran Bel també ha situat altres dones a la primera línia del govern municipal, amb Anna Algueró com a primera tinent d'alcalde i regidora de Benestar Social, que inclourà Immigració; i amb Matilde Villarroya, setena tinent d'alcalde, com a nova regidora d'Hisenda, que tornarà a agrupar-se a l'àrea de Personal. La resta de la junta de govern local seran Ricard Forés, segon tinent d'alcalde i regidor de Promoció Econòmica, Turisme, Fires i Universitats; Pere Panisello, tercer tinent d'alcalde i regidor d'Esports; Joan Caballol, quart tinent d'alcalde i regidor de Comerç i Cultura, i Jordi Folqué, sisè tinent d'alcalde i regidor de Festes i de Seguretat, que s'independitza de l'àrea de Governació. La regidora Rosa Cid, que s'ocuparà d'Ensenyament, també serà la responsable de Governació i del Servei d'Atenció al Ciutadà.

Bel va confirmar la desaparició de l'antiga àrea de Presidència, i va afegir-hi que la Festa del Renaixement passarà a dependre de la nova àrea de Festes. D'altra banda, va assenyalar que Cultura mantindrà l'Institut Municipal d'Activitats Culturals i Turístiques (IMACT), però sense Turisme, que dependrà de Ricard Forés com a regidor de Promoció Econòmica, i també sense Joventut, que ocuparà Emili Lehmann. De fet, Lehmann també serà el regidor d'Agermanaments i de la nova regidoria específica de Noves Tecnologies i Societat de la Informació. Finalment, Bel va anunciar que el nou govern tindrà dues dedicacions exclusives, que segons algunes fonts podrien ser Roigé i Forés, i mitja dedicació per a l'alcalde. Bel encara té pendent el nomenament dels nous regidors de barri, i la presentació del futur gerent de l'Ajuntament.


El Punt (21-Juny-2007)

Foto: Ajuntament de Tortosa

Panisello torna a presidir la junta veïnal de l'EMD de Jesús

El nou alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va assistir dilluns al vespre a la constitució de la nova junta veïnal de l'EMD de Jesús, formada per set membres de CiU i dos del PSC. Així, el convergent Pere Panisello tornarà a ocupar la presidència de la junta veïnal, amb l'objectiu de resoldre «dos grans temes que han quedat pendents», el pla d'ordenació urbana municipal (POUM) i la revisió del conveni amb l'Ajuntament. Finalment, Panisello també va reclamar el compliment de l'Estatut perquè es garanteixi la descentralització municipal, així com la dotació dels recursos suficients a les EMD.

El Punt (21-Juny-2007)

Foto: EMD de Jesús

20 de juny del 2007

Tortosa és torera?

Aquests dies Tortosa està empaperada amb aquests cartells de les corrides de toros que es fan a Vinaròs, amb motiu de les festes de Sant Joan i Sant Pere. L'enganxada d'aquests cartells coincideix amb la polèmica social i mediàtica pel retorn del matador José Tomás a la plaça de bous de Barcelona, i també amb alguna oferta que ha rebut l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, de recuperar els correbous per a les festes de la Cinta. I jo em pregunto fins a quin punt Tortosa és o no una ciutat torera, si tenim en compte que hi ha molta gent que se'n va a Vinaròs a veure les corrides, i que encara se celebren festes tradicionals a l'EMD de Jesús i a les pedanies de Campredó i dels Reguers. Què passaria si a la Cinta féssim bous? A poblacions molt properes, com Amposta, Deltebre, l'Aldea o Camarles, les festes amb bous tenen molt d'èxit. Com reaccionaria la gent d'aquí? Tortosa va recuperar fa uns anys la festa del Cosso-Iris emmirallant-se en Roquetes: què podria passar si recuperem els bous per a unes festes de la Cinta que fa anys que estem repensant?
Tot això m'ha fet pensar en una crònica que vaig escriure fa dos o tres anys, sobre la tradició taurina de Tortosa. Només els bombardejos de la Guerra Civil van aconseguir tancar la plaça de bous que hi havia a Remolins, al sector en què avui hi ha l'església de la Immaculada. Va ser construïda l'any 1848, tot i que va ser reformada i ampliada 33 anys més tard. La plaça de bous de Tortosa, que va assolir un aforament de 4.000 espectadors, va esdevenir l'espai social més important de la ciutat, i es va convertir en l'escenari ideal per a certàmens musicals, números de circ, representacions teatrals i mítings polítics, sobretot durant la Segona República. En l'aspecte estrictament taurí, la plaça tortosina va veure desfilar alguns dels millors toreros de l'època, com Frascuelo (1842-1867), el gran rival de Lagartijo; Rafael El Gallo (1882-1960), el torero gitano; Domingo Dominguín (1895-1958), o El Papa Negro (1884-1964), fundador de la nissaga dels Bienvenida. El deliri dels tortosins per la tauromàquia era tan important que la ciutat va donar alguns noms de toreros: Hornerito, Esquinita, Balita, José Canico i Remolinerito, que no cal preguntar de quin barri devia ser... La deprimida Tortosa de la postguerra va optar per no reconstruir la plaça de bous, però la gent encara dóna el seu nom a un edifici que hi ha a l'altra banda de la ciutat, al barri del Temple, per una plaça mòbil que s'hi construïa de vegades en aquell mateix solar.

Surt a compte ser regidor?

En els últims dies, els lectors del bloc heu entrat diferents comentaris, fent les vostres valoracions sobre els sous dels regidors i la política de contractació del personal de confiança dels diferents alcaldes. Crec que la majoria de la gent tenim la impressió que els regidors cobren massa per la feina que fan, però la realitat és que la majoria dels nostres representants a l'Ajuntament diuen en privat que no els compensa pel munt d'hores que han de dedicar a la gestió de la cosa pública. Per tant, el que he fet és descongelar unes dades que van facilitar-me fa uns mesos. Durant tot l'exercici del 2006, a l'Ajuntament s'hi van celebrar 12 plens ordinaris i 15 sessions extraordinàries. Els regidors de l'anterior mandat (tant els del govern com els de l'oposició) van cobrar 461,16 euros per cada assistència al ple. Però no podien cobrar per tots els plens (només faltaria), sinó un límit d'una sessió per mes. Per tant, al llarg de l'any només podien cobrar per haver assistit a 12 plens. Un altre límit és que només podien cobrar tres plens per trimestre. Aquesta regulació els permetia quadrar els números, en el cas que no haguessin pogut assistir a alguna sessió. Això fa un màxim total de 5.533,92 euros a l'any, només per assistència als plens.
D'altra banda, els regidors també cobraven un suplement de 395,25 euros per participar a les comissions de govern, però només podien cobrar un total de dues juntes de govern local al mes. Això fa un màxim de 790,5 euros al mes per assistir a les comissions de govern, que al cap de l'any són 9.486 euros per aquest mateix concepte.
En tercer lloc, els regidors també cobraven 197,64 euros per assistir a cada comissió informativa, però només se'ls pagava per un màxim de dues comissions informatives al mes (395,28 euros). Al cap de l'any, els regidors cobraven un màxim de 4.743,36 euros per assistir a les comissions informatives.
L'últim concepte pel qual cobraven els nostres representants municipals, al marge del sou ordinari, és per assistir a les juntes de portaveus. Per cada reunió (només podien cobrar una al mes), un portaveu de grup municipal cobrava 230,58 euros. Al cap de l'any, 2.766,96 euros per assistir a les juntes de portaveus.
El total màxim, si no m'he errat al comptar, són 22.530,24 euros anuals per assistir a plens, comissions de govern, comissions informatives i juntes de portaveus. No vull caure en la demagògia i dir que els nostres regidors cobren massa, sinó fomentar el debat i traure a la llum unes dades que són públiques. Tots els ciutadans haurien de saber-les, i ser conscients que poden implicar-se en política municipal, ja que el nostre sistema democràtic els permet ser regidors sense haver de patir per la feina. En cas contrari, només la gent amb més recursos podria dedicar-se a la política. Això sí, els nostres regidors també han d'entendre que les crítiques que puguin rebre per la seua gestió, abans o a partir d'ara, també van incorporades a la nòmina que ingressen cada mes.

Per saber més:
-El sou de Rajoy i el sou de Lahosa

El PP obre un expedient a la regidora de Roquetes, tot i haver-se donat de baixa

Gas culpa el PSC de la situació i diu que ara Bosch no rebrà pressions per haver pactat amb ERC

El president del PP de Catalunya, Josep Piqué, va donar instruccions ahir perquè el partit obri un expedient a la regidora que s'havia presentat com a cap de llista a Roquetes, Pepita Bosch. El motiu és haver tancat un acord de govern que cedeix l'alcaldia a ERC, en detriment de la llista més votada, el PSC. Amb tot, la realitat és que Bosch s'hauria donat de baixa del PP divendres al matí, poc abans de signar el pacte que va permetre que el republicà Francesc Gas fos investit alcalde. Gas va recordar ahir que Bosch ja s'havia donat de baixa del PP, i va celebrar que el seu govern rebrà menys pressions amb una regidora independent.

El nou alcalde de Roquetes, Francesc Gas, va remarcar ahir que desconeixia les condicions que han portat el PP a tolerar el pacte amb ERC a la Galera, lloc on els dos partits es repartiran l'alcaldia. «Potser s'han limitat a fer balanç del mandat anterior, i han vist que no passa res per pactar amb ERC», va valorar. En la mateixa línia, Gas va lamentar les pressions al més alt nivell que el PSC hauria exercit a la cúpula del PP català, per evitar el pacte de Roquetes. «Volien obligar el PP de Roquetes a rectificar una decisió que ja havia pres, i això ens va forçar a reiniciar les negociacions per al pacte», va lamentar. L'alcalde roquetenc també va ironitzar sobre l'expedient obert pel PP, i va recordar que la regidora Pepita Bosch ja s'havia dona de baixa divendres al matí. Des del punt de vista personal, Gas va afirmar que serà igual governar amb una regidora del PP que amb una regidora no adscrita, «perquè la bona relació personal va més enllà de les sigles dels partits». Amb tot, Gas va admetre que el nou escenari els evitarà altres «discrepàncies i problemes» que haurien pogut tenir en el futur.

> ERC té 37 alcaldies

Francesc Gas va acompanyar ahir el president de la federació d'ERC a l'Ebre i alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa, en la compareixença per valorar la política de pactes dels republicans. Aspa va recordar que ERC s'havia marcat l'objectiu d'aconseguir deu alcaldies a les Terres de l'Ebre i que, després de segellar els diferents acords de govern, ha començat el mandat amb catorze alcaldes, i governant una població de més de 53.000 persones. A més, Aspa va dir que al final del mandat hi haurà disset municipis que tindran alcaldes d'Esquerra. «Podem estar satisfets pels resultats obtinguts, ja que hem estat capaços d'entendre'ns amb totes les forces polítiques a les diferents poblacions», va valorar Aspa. D'altra banda, en el conjunt de la demarcació de Tarragona, ERC va recordar ahir que té un total de 37 alcaldies, que governaran sobre el 60,6% de la població del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. De fet, ERC té catorze alcaldies més que en el mandat anterior, un 60,8% més.

El Punt (20-Juny-2007)

Disqus for Marfanta