30 de juny del 2007
L'agressió a cinc vianants a Tortosa, els mitjans de comunicació i els racistes
CiU i el PSC de l'Ebre s'apunten a frenar l'ofensiva valenciana pel transvasament
El Punt (30-Juny-2007)
29 de juny del 2007
Sabaté encara és "alcalde" i Bel tampoc ha actualitzat el perfil del bloc
Sabaté compara Bel amb Rajoy
ERC anima els socialistes a «aclarir» la seua posició sobre el transvasament
Les declaracions del president Francesc Camps (PP) i del líder dels socialistes valencians, Joan Ignasi Pla, en favor del transvasament han fet reaccionar els alcaldes d'ERC de les Terres de l'Ebre. Així, ahir van reclamar als socialistes que aclareixin la seua posició sobre el projecte, i van advertir que per a ERC no hi haurà cap transvasament «acceptable».
L'alcalde de Deltebre i president d'ERC a les Terres de l'Ebre, Gervasi Aspa, va llegir ahir un comunicat en què els alcaldes d'Esquerra volien deixar clar que «cap transvasament de l'Ebre és acceptable a l'Europa del segle XXI». Amb aquestes paraules, els republicans volien replicar l'oferiment del socialista valencià Joan Ignasi Pla, que durant el ple d'investidura de Francesc Camps va oferir al govern valencià «un espai de diàleg» per tenir l'aigua de l'Ebre com un recurs més de planificació hidrològica. «Al 2008 hi haurà eleccions a l'Estat, i el transvasament es tornarà a posar damunt de la taula per part del PP i el PSPV, que ens deixa en una situació d'indefensió per la seua incoherència», va lamentar Aspa. «Rebutgem la proposta de fer un transvasament raonable i acceptable, suggerida per Pla, perquè respon a idees ja superades i oposades a la nova cultura de l'aigua», va dir l'alcalde de Deltebre. «ERC seguirà sent la garantia per evitar qualsevol transvasament, i liderarem la defensa de l'Ebre més que mai, a través de les institucions en què tenim representació», va afegir-hi. Així, Aspa va advertir que ERC no donarà suport a cap candidat a la presidència espanyola que vulga tirar endavant el transvasament, i va avançar que demanaran una reunió del govern català per animar el PSC perquè puga aclarir la seua posició sobre les demandes dels socialistes valencians.
> Ombres del Xerta-Sénia
«Si el canal de regadiu Xerta-Sénia ha de ser la porta d'un futur transvasament de l'Ebre, encara que només siga fins a Sagunt, ens oposarem al projecte», va assegurar Gervasi Aspa. Per la seua banda, l'alcalde de Roquetes, Francesc Gas, va afirmar que continuen tenint «molts dubtes» sobre el projecte, i que caldria aclarir d'una vegada quin serà el preu final de l'aigua per als regants del Baix Ebre i el Montsià; què passarà amb els pous actuals de la zona de regadiu, i si hi haurà garanties per regar en els períodes de més necessitat. De fet, també van reclamar un cabal mediambiental per a l'Ebre.
El Punt (29-Juny-2007)
Projecten tres molins al costat del parc del Coll de l'Alba de Tortosa
El Punt (29-Juny-2007)
28 de juny del 2007
La paràlisi urbanística pel retard del nou pla preocupa el govern de Tortosa
«Si tenim una mica de sort, el nou pla d'ordenació urbana (POUM) de Tortosa podrà ser efectiu a l'agost», va afirmar la nova regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé. De fet, el nou equip de govern s'ha fixat com a prioritària la publicació del text refós del POUM, i durant les properes setmanes l'alcalde Ferran Bel intensificarà els contactes amb la Generalitat perquè s'accelerin els tràmits. Roigé va confirmar una certa «paràlisi» en determinats sectors de la ciutat, així com una allau de peticions de particulars i promotors, que volen desenvolupar els plans parcials. «S'ha generat la falsa expectativa que el POUM ja era efectiu», va dir.
L'Ajuntament tortosí va aprovar la verificació del text refós del nou POUM a finals de març, poc abans de la campanya electoral. La previsió del govern de Joan Sabaté era que el nou planejament entrés en vigor a principi de maig, i això va generar una gran expectativa entre particulars i promotors. Però la realitat és que encara falta molta documentació tècnica per poder tramitar el text refós, i que l'Ajuntament ara no pot donar cap llicència més, «ni amb el pla nou, ni segons el pla del 1986». Així ho va explicar la nova regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, que va confirmar que la intenció del nou equip de govern és accelerar els tràmits amb la Generalitat, perquè el POUM siga publicat als diaris oficials i puga entrar en vigor durant l'agost. «Ja m'he reunit amb l'arquitecte municipal i he pogut constatar que encara tenim molts de temes pendents, i que encara no es pot tramitar res», va lamentar. Roigé, que va remarcar que també caldrà desencallar alguns projectes de la societat de gestió urbanística (Gutsam) i del pla integral del nucli antic (Pincat), va afegir-hi que durant l'última setmana molta gent ha volgut concertar entrevistes amb Urbanisme. «Alguns es pensaven que ja podien demanar llicències d'obres, i altres volien saber en quina situació es troba el POUM», va dir Roigé. D'altra banda, el nou consistori també haurà de tancar definitivament la cessió dels terrenys del parc de la Fira en què s'ha de construir el futur campus de la URV i la redacció del pla d'emergències, per aixecar la suspensió sobre els quatre plans parcials que van quedar en suspens perquè estaven en zona inundable.
El Punt (28-Juny-2007)
L'alcalde parla de «canvis importants al Pincat»
El Punt (28-Juny-2007)
Bel insisteix a cobrir el velòdrom
El Punt (28-Juny-2008)
Tortosa repara la incidència 591
En relació a les incidències d'enllumenat públic a diversos carrers que va comunicar l'informem que, en data 27/06/2007, la de l'Av Cristòfol Colom ha estat reparada i funciona, en data 27 i 28/06/2007, la del C. d'Alfara ha estat reparada i funciona, finalment, al pont de l'Estat hi ha una avaria general sobre la qual es va està treballant ahir, 27/06/2007, i ja va funcionar excepte dos punts de llum, hi ha la previsió que avui, 28/06/2007, estigui reparada totalment.
Li agraïm la seva col.laboració.
Gràcies.
Pos de res, gràcies a vatros...
27 de juny del 2007
Bel contracta un gerent per modernitzar l'Ajuntament tortosí i coordinar el govern i els tècnics
L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va presentar ahir el nou gerent de l'Ajuntament, Cèsar Saura, que prendrà possessió del seu càrrec durant la primera quinzena de juliol. Saura, un tortosí de 36 anys i un llarg currículum per avalar la seua contractació, haurà de «modernitzar l'Ajuntament i incorporar mecanismes de gestió que ja funcionen en altres administracions i en l'empresa privada». Bel va remarcar que el gerent serà «el nexe d'unió» entre els responsables polítics i els tècnics.
Ferran Bel va assenyalar que la figura del nou gerent es crearà perquè l'administració municipal siga una eina «més àgil, més eficaç i més eficient», i també per complir el compromís de fer un Ajuntament més proper al ciutadà. Segons va detallar, el gerent haurà de respondre davant Bel i el conjunt de l'equip de govern, però també servirà d'enllaç entre els responsables polítics i el personal tècnic. «Els tècnics rebran les instruccions polítiques dels regidors, però el desenvolupament de les diferents mesures tindrà la supervisió tècnica del gerent», va afegir-hi. Bel va explicar que tots els caps de servei, els caps d'àrea i el secretari, el tresorer i l'interventor, també dependran del gerent, que «marcarà les prioritats tècniques». Segons Bel, mentre que l'encarregat de coordinar els regidors serà l'alcalde, el responsable de coordinar els tècnics serà el gerent, que tindrà un equip de suport per «agilitar» les qüestions més urgents. Bel va garantir que el gerent no tindrà «res a veure» amb els càrrecs de confiança dels anteriors governs.
> «La meua funció és fer que les coses passin»
L'alcalde va assegurar que Cèsar Saura tindrà «un sou que no es mereix», ja que pel currículum hauria de cobrar molt més del que podrà pagar-li l'Ajuntament. Saura, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials, amb màsters i postgraus en diferents universitats catalanes i nord-americanes, també ha ocupat càrrecs directius en diverses multinacionals del sector de gran consum. El nou gerent va preferir no avançar les línies de la seua actuació abans d'assumir el càrrec, però va dir que la seua funció serà treballar perquè les coses es facin «i portar a terme el programa del govern».
El Punt (27-Juny-2007)
El govern aprova un pla contra la mosca negra a l'Ebre, el Segrià i el Gironès
El Punt (27-Juny-2007)
El pagès de l'Ampolla enfrontat al CAT no accepta haver de costejar el trasplantament dels arbres
El Punt (27-Juny-2007)
La coordinadora contra el cementiri nuclear convoca una assemblea a Móra
El Punt (27-Juny-2007)
Alerta per l'autorització als pescadors d'arrossegament
El Punt (27-Juny-2007)
26 de juny del 2007
El nou complex Aqua Roquetes ja inunda les bústies de Tortosa
Foto: Ajuntament de Roquetes
Incidència 591: les faroles del pont de Tortosa no funcionen des de fa un mes
Terres de l'Ebre, de segona divisió
Tortosa es fixa el repte de compartir més serveis i equipaments amb Roquetes
Ferran Bel (CiU) i Francesc Gas (ERC) no només han passat de l'oposició a presidir els governs municipals de Tortosa i Roquetes, sinó que ara també compartiran la mancomunitat amb què els dos ajuntaments gestionen projectes comuns. Tortosa i Roquetes formen una conurbació amb una població que s'apropa als 50.000 habitants, i tant els nous alcaldes com els principals portaveus de l'oposició, Joan Sabaté i Miquel Castelló (PSC), coincideixen que la mancomunitat podria ser un instrument molt més ambiciós. Tot i això, el futur de la mancomunitat ha estat un dels grans oblidats de la passada campanya electoral, encara que Tortosa i Roquetes tenen algunes necessitats que podrien abordar conjuntament, com la millora del transport públic o els nous equipaments.
El nou alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va afirmar que la mancomunitat amb Roquetes hauria de ser una «eina útil», i va afegir-hi que preveu establir noves converses amb la població veïna, amb l'objectiu de desenvolupar la gestió conjunta de serveis com el transport públic o alguna infraestructura. «Fins ara, he vist més bona voluntat de Roquetes que de Tortosa», va admetre Bel, que va aclarir que el nou model de funcionament de la mancomunitat hauria de definir-se segons les necessitats dels dos ajuntaments. Així, l'alcalde de Tortosa va assenyalar la possible millora d'alguns camins rurals que també serveixen per delimitar els dos termes municipals, però també d'algunes carreteres que podrien donar servei als dos municipis, com el vial que ressegueix el traçat de l'antic canal Xerta-Càlig.
Per la seua banda, el nou alcalde de Roquetes, Francesc Gas, va assenyalar que caldria revisar el model actual, perquè fins ara la mancomunitat Tortosa-Roquetes està actuant d'una manera «massa protocol·lària», i caldria que fos un instrument «més efectiu». Segons Gas, actualment es fan massa «reunions i representacions», però la mancomunitat no és una eina pràctica. Amb tot, l'alcalde de Roquetes va advertir que caldrà filar molt prim a l'hora de gestionar conjuntament alguns serveis, i que els futurs equipaments compartits haurien de fer-se «dimensionats a les necessitats» de les dues poblacions. «No pot ser que un equipament nou, com el futur centre d'assistència primària (CAP) de Roquetes, quedi menut de seguida si també ha de donar servei a una part de la població de Tortosa», va exemplificar Gas. En aquesta línia, l'alcalde roquetenc va matisar que no es tracta de «no voler compartir amb Tortosa», sinó de gestionar els serveis i les inversions «perquè es puguin cobrir de manera àmplia totes les necessitats». Gas també va asseverar que la mancomunitat hauria d'evitar la burocràcia i casos semblants als de la reforma de la carretera entre Tortosa i Roquetes, en què la capital del Baix Ebre no ha fet els deures i el seu tram de carretera continua sense condicionar. «El que ha passat amb aquesta carretera és una vergonya històrica; sort que vam tenir la prudència de dividir el projecte», va dir el nou alcalde roquetenc. Segons Gas, la situació actual està perjudicant sobretot la gent de Roquetes, per la «inoperància» de l'Ajuntament tortosí en alguns temes.
> Instal·lacions esportivesFerran Bel va recordar que Tortosa ha planificat una pista d'atletisme a la nova zona esportiva de l'EMD de Jesús, i va suggerir una possible gestió a través de la mancomunitat. De fet, Roquetes ha construït en solitari la seua piscina coberta, mentre que Tortosa ha estat incapaç de fer el mateix, per problemes polítics. «En algun moment vam pensar a fer unes instal·lacions esportives comunes, però la cosa no va acabar de concretar-se», va explicar Joan Sabaté. «Hauríem pogut aprofundir més i fer un gran complex de piscines climatitzades», va afegir-hi l'exregidor d'Urbanisme de Roquetes Miquel Castelló. «Penso que ara Tortosa s'equivocaria, si fes les noves piscines al marge dret, perquè molta gent de Ferreries i Quatre Camins podria venir a Roquetes», va dir. Però el nou alcalde, Francesc Gas, no ho veu tan clar: «La nova piscina no estarà homologada, i els xiquets de Roquetes hauran d'anar a la de Tortosa per fer competicions».
> Més transport públic
L'exregidor d'Urbanisme Miquel Castelló és el que sembla tenir-ho més clar, a l'hora d'apostar per una xarxa de transport públic gestionada a través de la mancomunitat que donés servei a tots els barris i pedanies de Tortosa i de Roquetes. «Amb una població que s'acosta als 50.000 habitants, segur que rebríem més ajuts i subvencions per poder fer noves línies», va dir coincidint amb l'exalcalde tortosí Joan Sabaté. «Podríem fer arribar els autobusos al Raval de Crist, a la Raval Nova i a la zona on hi ha les noves piscines i la biblioteca», va afegir-hi. De fet, Castelló va remarcar que tenir un bon transport públic, que connecti els barris de les dues poblacions, seria la millor manera de compartir els usos dels diferents equipaments. El nou alcalde de Tortosa, Ferran Bel, també va parlar de «reforçar» el transport públic en col·laboració amb Roquetes, per ampliar el servei al nord de l'EMD de Jesús, als Reguers, al nord de Roquetes i a la urbanització Els Pilans, «on hi ha un desenvolupament important».
El Punt (26-Juny-2007)
Una taula per resoldre conflictes urbanístics greus
«Qualsevol proposta de modificació del traçat que decideixi Carreteres hem de fer-la d'acord amb Roquetes, potser en el marc de la mancomunitat», va suggerir l'exalcalde de Tortosa Joan Sabaté fa uns mesos. Però la realitat és que la mancomunitat no ha servit per resoldre els possibles conflictes que s'han produït entre les dues poblacions veïnes per motius urbanístics. Un altre exemple es va poder veure quan Tortosa va aprovar el pla parcial de la Farinera, amb 836 habitatges a tocar del terme de Roquetes. L'Ajuntament veí no havia estat informat del projecte, tot i que apostava per crear una gran franja d'equipaments a la frontera dels dos municipis, per evitar ser engolits per l'expansió urbana de Tortosa. Finalment, al sector de la Farinera també s'ha de construir el nou hospital de Tortosa, un projecte que ha estat molt benvingut a Roquetes, per la proximitat i també perquè suavitza la conurbació.
El Punt (26-Juny-2007)
Una eina poc aprofitada
La mancomunitat Tortosa-Roquetes acaba de complir cinc anys, ja que va constituir-se formalment el 5 d'abril del 2002, amb el roquetenc Mariano Gil com a primer president. En un primer moment, l'assemblea general estava formada per 14 membres, set de cada ajuntament, i els seus principals objectius eren gestionar els serveis municipals comuns del nou polígon industrial del Pla de l'Estació, i altres serveis que poguessin afectar les dues ciutats. La mancomunitat també havia de contribuir al desenvolupament «industrial, turístic, agrari i social del territori», però poca cosa s'ha fet en aquesta línia. Tampoc s'ha fet gaire per impulsar iniciatives que incideixin en el desenvolupament integral de les Terres de l'Ebre. Tot i així, l'exalcalde de Tortosa Joan Sabaté considera que la mancomunitat ha fet un paper important durant l'últim mandat. «Com que és un instrument, s'activa i se li encarreguen els projectes quan ho necessitem, tot i que també és cert que podria fer més actuacions», assenyala Sabaté. «Però hem solucionat aspectes molt importants, sobretot en l'àmbit del port, amb el compromís amb el Departament de Medi Ambient per millorar la carretera d'accés a Caro, i amb la redacció del pla especial de la zona urbana del Port, a través de la mancomunitat i en col·laboració amb Alfara de Carles», concreta l'exalcalde. Segons Sabaté, la mancomunitat no funciona com una administració autònoma, però el seu caràcter instrumental podria servir per gestionar serveis i també per construir equipaments comuns. «De fet, la realitat social de les dues poblacions ja funciona com una conurbació, perquè Tortosa té els cinemes a Roquetes, i Roquetes té els hotels a Tortosa», hi afegeix. En canvi, el nou alcalde, Ferran Bel, fa un balanç «una mica trist» de la feina feta per la mancomunitat. «Hem fet un gran esforç econòmic per condicionar la carretera de Caro, però Medi Ambient encara no ha començat les obres», recorda Bel. «El millor de la mancomunitat ha estat la seua creació, perquè el seu funcionament ha estat pèssim», lamenta. En el seu naixement, CiU va criticar la mancomunitat per la falta de representació de l'EMD de Jesús en els òrgans de govern. Al Consell Comarcal del Baix Ebre, CiU també va advertir que «posava en perill» les competències del mateix ens comarcal. En aquell moment, el vicepresident del Consell Comarcal i regidor d'Urbanisme de Roquetes, Miquel Castelló, ja va assenyalar que a més dels serveis del polígon del Pla de l'Estació la mancomunitat també podia gestionar serveis i equipaments comuns. «No té sentit duplicar equipaments, i també podríem coordinar les àrees de Governació i l'actuació de les policies locals», suggereix el portaveu del PSC a Roquetes.
> La carretera de Roquetes a Jesús
«Durant l'últim mandat hem començat a omplir la botella», valora l'exregidor d'Urbanisme de Roquetes Miquel Castelló. Un dels èxits, segons Castelló i el tortosí Joan Sabaté, ha estat l'impuls al projecte de millora de la carretera d'accés a Caro, que finalment executarà Medi Ambient. «Potser l'ideal seria que aquesta via tingués tractament de carretera, i que passés a ser competència de la Diputació», proposa Castelló per valorar el retard dels treballs. Una altra obra que acumula un retard d'un parell d'anys, en aquest cas per les dificultats en les expropiacions, és la millora integral de la carretera de Roquetes a Jesús. «Els tràmits han estat molt lents, però les obres podran començar de manera immediata», afirma l'alcalde de Roquetes, Francesc Gas.
El Punt (26-Juny-2007)
Una carretera que empitjora quan se surt de Roquetes
El Punt (26-Juny-2007)
La CHE inicia el segon mostreig de larves de musclo zebrat en 48 punts de la conca de l'Ebre
Aquest programa de detecció precoç de l'estat larvari va desenvolupar-se per primera vegada entre novembre i desembre del 2006, un període de baixa reproducció del musclo zebrat. De fet, va ser durant aquests mostrejos que la CHE va detectar per primer cop la presència de larves de musclo zebrat aigües amunt dels embassaments de Mequinensa, Riba-roja d'Ebre i Flix, pantans en què l'existència de la plaga ja era coneguda des del 2001. En relació amb la primera campanya, la CHE ha decidit incrementar els punts de control als rius, una mesura que permetrà concretar el mapa de l'afecció real del musclo zebrat. L'ampliació del programa de control, a què la CHE ha destinat un pressupost de 179.175 euros, coincideix amb l'entrada en vigor de les noves normes de navegació fluvial a la conca de l'Ebre, ja que aquesta és l'única competència que l'organisme té per controlar les espècies invasores.
El Punt (26-Juny-2007)
Bel comença la tanda de contactes per redactar el pla de xoc de Tortosa
El Punt (26-Juny-2007)
25 de juny del 2007
Ja ens podem preparar...
23 de juny del 2007
Ferreries reclama un pla especial a la Casota, un casal al mercat i més aparcaments
L'associació de veïns del barri Ferreries-Sant Vicent, que avui arriba al punt àlgid de la seua festa major, té molt clares les demandes que vol fer al nou govern de Tortosa. L'entitat espera que l'equip de govern de Ferran Bel executi abans de tres anys la reforma del sector de la Casota, resolgui la falta d'aparcament i recuperi l'antic mercat del barri com a casal cívic.
El president de l'associació de veïns de Ferreries-Sant Vicent, Manolo Gamundi, va confirmar ahir que l'entitat encara està pendent de saber qui serà el regidor del barri designat pel nou alcalde. Segons Ferran Bel, el nomenament dels nous regidors de barri dependrà de la mida dels barris, i també del volum de feina de les àrees que assumeixin cadascun dels responsables. «Bel ens va trucar per preguntar-nos si teníem alguna preferència, però nosaltres li vam contestar que només volem una persona amb sensibilitat cap al barri i que tinga moltes ganes de treballar», va explicar Gamundi. En aquesta línia, el president veïnal va remarcar que les prioritats del nou govern municipal en relació amb Ferreries-Sant Vicent s'han d'encaminar a solucionar les demandes plantejades per l'última assemblea general de l'entitat. «Volem un pla d'actuació especial per al carrer Llarg de Sant Vicent i per al sector de la Casota, la recuperació del mercadillo com a casal cívic, i una solució definitiva al problema de la falta d'aparcament», va dir Gamundi. A més, hi va afegir que Tortosa ha de desbloquejar la reforma de la carretera de Roquetes, així com la millora de diferents carrers i places del barri.
De fet, Gamundi va afirmar que la junta de l'entitat és «optimista» respecte del canvi de govern. «Hem tingut contactes informals i sabem que són molt conscients dels problemes que tenim a Ferreries, i de la deixadesa que ha patit el barri en els últims deu anys, en què l'Ajuntament no hi ha invertit ni un euro», va dir. Gamundi va recordar que una de les sorpreses de les últimes eleccions ha estat la derrota del PSC a Ferreries, pel «desencís» que hi havia al barri amb l'anterior govern. «Però hem estat molt prudents, sobretot durant la campanya electoral, perquè l'entitat és apolítica», va remarcar. Gamundi va assegurar que no descarten «sortir al carrer» si la situació no millora després d'un temps «prudencial».
> Les festes tornen al passeig de l'Ebre«El passeig de l'Ebre és la unió del barri de Ferreries i del barri de Sant Vicent, i és per això que ens fa molta il·lusió que les festes tornin al seu espai tradicional, a la vora del riu», va afirmar Manolo Gamundi. El president va destacar que la gent del barri té «moltes ganes de gresca», i que la junta de l'entitat ha quedat desbordada en l'organització d'una de les novetats d'enguany, el sopar de bou estofat d'ahir a la nit, però sobretot per la reserva de taules per a la revetlla de Sant Joan d'avui. «Estic molt orgullós del treball de la junta i de l'equip de col·laboradors, i molt agraït per l'ajut de la brigada municipal i de la policia local», va dir Gamundi.
El Punt (23-Juny-2007)
Solé continuarà presidint la Ribera gràcies al pacte amb ERC
El Punt (23-Juny-2007)
Andreu confia a Bertomeu l'àrea d'Urbanisme i Serveis de l'Aldea
El Punt (23-Juny-2007)
22 de juny del 2007
Novetats d'aquesta setmana a la blocosfera ebrenca, que s'acosta als 200 blocs
ACTUALITZACIÓ
En les últimes hores ens informen del naixement d'altres blocs ebrencs. En primer lloc, Lo Barber, un bloc de Manel Sanahuja en què hi trobareu diferents notícies sobre Campredó i també sobre el món de la caça. També tenim un altra novetat, el bloc Esquerra Independentista de l'Ebre, d'autor desconegut, però en què podreu llegir diferents articles de caràcter sobiranista. Des de Flix, ens arriben dos blocs d'algú que signa com Mani, Trencant el silenci, sobre entrevistes i articles "que no són notícia", i Manicomi. També se'ns informa del naixement d'un bloc literari d'Autors Ebrencs, a càrrec d'Octavi Serret. D'altra banda, també tenim el bloc Reflexions, que el tortosí Lluís Joan va fundar fa gairebé un any, però que no hem conegut fins ara. Tampoc us havíem parlat encara del bloc del pallasso Eusebi Morcillo, Muniatto Xou, que també s'ha incorporat recentment a l'ebresfera. Des de Deltebre ens comuniquen la posada en funcionament del bloc de l'alcalde, Gervasi Aspa, i d'una nova incursió blocaire de l'amic Roquet Raco, El dimoni angelical, en què cada dia es compromet a comentar una cançó o videoclip. Ara sí que podem dir que l'ebresfera supera els 200 blocs!
NOVA ACTUALITZACIÓ
Ja sabia jo que em deixava alguna cosa. El tortosí d'adopció José Luis Garcés, gerent de la botiga Tot Món (que acaba de millorar el servei de venda on-line) també fa un bloc d'àmbit estatal sobre el comerç just, en què ens exposa les seues problemàtiques i encerts. És el bloc Comercio Justo, que ha aconseguit posicionar-se en els primers llocs del web Canal Solidario. Perdona, company, però el teu missatge se m'havia traspaperat...
Sabaté adverteix de la possible «politització» d'Esports i de la «marxa enrere» de Drets Socials
L'exalcalde de Tortosa Joan Sabaté (PSC) va fer ahir una primera valoració del nou cartipàs municipal, que Ferran Bel (CiU) va presentar dimecres. Sabaté va manifestar que estaran atents a les diferents comissions informatives i al reagrupament final de les àrees, però va advertir de la possible «politització» de la regidoria d'Esports amb Pere Panisello, i també d'una «marxa enrere» a Benestar Social. «Sembla que el canvi de nom ens portarà una altra vegada a l'època de la caritat», va dir Sabaté.
Sabaté va manifestar que el cartipàs municipal respon al projecte de govern del nou alcalde de Tortosa, i que respecta la nova delegació de competències. Amb tot, el portaveu del PSC va advertir del canvi de nom en l'àrea de Drets Socials, que ara tornarà a ser Benestar Social. «Amb la nova regidora sembla que tornem al passat, quan a Tortosa havíem instaurat la idea dels drets per a tothom», va dir. Sabaté també va alertar de la possible «politització» de l'àrea d'Esports per la «trajectòria clientelar» del regidor Pere Panisello. Finalment, l'exalcalde va dubtar del pes polític que puga tenir Promoció Econòmica sense Comerç, i també va criticar que Trànsit quedi al marge de Mobilitat. Una mesura que també va ser comentada per Jaume Forcadell (ICV), que va remarcar que tant Promoció Econòmica com Mobilitat són dues àrees d'ERC. A més, Forcadell va manifestar el seu desconcert per les absències d'una àrea específica de Participació Ciutadana i d'una altra d'Habitatge. Antonio Faura (PP) va declinar fer valoracions sobre el cartipàs, ja que l'alcalde encara no ha informat formalment els grups de l'oposició.
Reaccions
JOAN SABATÉ
PORTAVEU DEL PSC
«Em preocupa aquest canvi de nom de Drets Socials, perquè potser estem fent marxa enrere i tornant a l'època de la caritat i l'atenció als més desvalguts»
JAUME FORCADELL
PORTAVEU D'ICV
«Una de les sorpreses ha estat veure que Trànsit queda fora de Mobilitat, i Comerç, fora de Promoció Econòmica, que són àrees d'ERC»
ANTONIO FAURA
PORTAVEU DEL PP
«L'alcalde encara no m'ha comunicat el cartipàs. M'agrada fer les coses amb rigor, i abans he de comprovar que allò que he sabut per la premsa és veritat»
El Punt (22-Juny-2007)
Principi d'acord entre el PSC i ERC per repetir el govern a la Ribera d'Ebre
El Punt (22-Juny-2007)
Pascual tanca la planta embotelladora d'aigua de l'antic balneari de Cardó
El Grup Pascual ha decidit tancar en un termini de tres setmanes la seua planta embotelladora de l'antic balneari de Cardó, després de 16 anys d'explotació, per un problema de «falta de viabilitat econòmica». Quatre directius de l'empresa van reunir-se dimarts amb l'alcalde de Rasquera, Bernat Pellissa, abans de comunicar la decisió als treballadors de la planta, que el Grup Pascual intentarà acomiadar de comú acord o bé recol·locar en altres plantes de fora de Catalunya. L'anunci del tancament de la planta ha estat rebut amb resignació a Rasquera, que veu amb desconfiança la inversió turística que Pascual havia projectat a Cardó.
L'alcalde de Rasquera, Bernat Pellissa, va reunir-se dimarts amb quatre directius d'Aguas Minerales Pascual SL, en una trobada prèvia a la que després van tenir amb els treballadors de la planta de Cardó. «Ens van anunciar que tancarien la planta embotelladora en un termini de tres setmanes, i que ho comunicarien als treballadors abans de proposar-los els acomiadaments o la recol·locació en altres plantes del grup», va explicar Pellissa. Aguas Minerales Pascual té altres centres a Segòvia, Lleó i Osca. «Ens sap molt de greu perquè hi havia gent que feia més de 30 anys que hi treballava, però la notícia no ha estat gens sobtada», va admetre l'alcalde. Pellissa va detallar que onze dels divuit treballadors actuals de la planta de Cardó són veïns de Rasquera. L'alcalde va afegir-hi que a l'Ajuntament desconfien del compromís de l'empresa de no desmuntar la planta, tot i que els directius van assegurar que no tenien previst desmantellar les instal·lacions, almenys a curt termini.
La planta embotelladora de l'antic balneari de Cardó va ser adquirida pel Grup Pascual l'any 1991. La planta ocupa una superfície de dues hectàrees i està formada per tres grans naus. La primera és una antiga planta de captació d'aigua, avui abandonada. La segona nau es correspon amb la zona de l'explotació actual, en què fins ara es desenvolupava el procés de captació, la depuració i l'embotellament de l'aigua, amb la marca Aigua de Cardó, que sobretot es distribuïa a Catalunya i a la zona costanera del País Valencià. La tercera nau servia de magatzem, a més de per a garatge de vehicles. Actualment, la planta de Cardó podia posar al mercat entre 350.000 i 400.000 litres cada dia (segons xifres facilitades pel Grup Pascual l'any 2003), tot i que l'explotació havia decaigut en un 70% en poc més de cinc anys. Així, dels 57 milions de litres anuals facturats l'any 2000, la planta de Cardó va baixar als 17 milions de litres anuals de l'any passat. Tot i així, el Departament de Medi Ambient i Habitatge va autoritzar fa només dos anys l'ampliació de la captació i de l'embotellament d'aigua mineral a Cardó amb un projecte que incloïa una planta de fabricació d'envasos de plàstic. Però el projecte més ambiciós del Grup Pascual a Cardó és la construcció d'un hotel de luxe de cinc estrelles, 150 habitacions i una nova zona de balneari, amb 30 suites termals. Una inversió que superaria els 15 milions d'euros, però que a Rasquera també veuen amb desconfiança. «Primer tenien un acord amb el Grup Peralada per gestionar el complex, però ara ens han dit que continuen buscant un altre soci perquè no tenen ningú», va assenyalar Pellissa.
El Punt (22-Juny-2007)Foto: El Punt
21 de juny del 2007
Bel nomena Meritxell Roigé nova regidora d'Urbanisme de Tortosa
L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va presentar ahir el repartiment del nou cartipàs municipal, en què destaca el nomenament de Meritxell Roigé com a nova regidora d'Urbanisme; de Matilde Villarroya com a regidora d'Hisenda i Personal, i d'Anna Algueró com a primera tinent d'alcalde i responsable de Benestar Social. D'altra banda, Bel ha agrupat totes les festes en una sola àrea que gestionarà Jordi Folqué, i ha creat la nova àrea de Noves Tecnologies, que ocuparà el regidor Emili Lehmann.
Meritxell Roigé serà l'encarregada de gestionar el desplegament del nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM) de Tortosa, després que l'alcalde confirmés ahir el seu nomenament al capdavant de l'àrea d'Urbanisme. A més, Ferran Bel també ha situat altres dones a la primera línia del govern municipal, amb Anna Algueró com a primera tinent d'alcalde i regidora de Benestar Social, que inclourà Immigració; i amb Matilde Villarroya, setena tinent d'alcalde, com a nova regidora d'Hisenda, que tornarà a agrupar-se a l'àrea de Personal. La resta de la junta de govern local seran Ricard Forés, segon tinent d'alcalde i regidor de Promoció Econòmica, Turisme, Fires i Universitats; Pere Panisello, tercer tinent d'alcalde i regidor d'Esports; Joan Caballol, quart tinent d'alcalde i regidor de Comerç i Cultura, i Jordi Folqué, sisè tinent d'alcalde i regidor de Festes i de Seguretat, que s'independitza de l'àrea de Governació. La regidora Rosa Cid, que s'ocuparà d'Ensenyament, també serà la responsable de Governació i del Servei d'Atenció al Ciutadà.
Bel va confirmar la desaparició de l'antiga àrea de Presidència, i va afegir-hi que la Festa del Renaixement passarà a dependre de la nova àrea de Festes. D'altra banda, va assenyalar que Cultura mantindrà l'Institut Municipal d'Activitats Culturals i Turístiques (IMACT), però sense Turisme, que dependrà de Ricard Forés com a regidor de Promoció Econòmica, i també sense Joventut, que ocuparà Emili Lehmann. De fet, Lehmann també serà el regidor d'Agermanaments i de la nova regidoria específica de Noves Tecnologies i Societat de la Informació. Finalment, Bel va anunciar que el nou govern tindrà dues dedicacions exclusives, que segons algunes fonts podrien ser Roigé i Forés, i mitja dedicació per a l'alcalde. Bel encara té pendent el nomenament dels nous regidors de barri, i la presentació del futur gerent de l'Ajuntament.
El Punt (21-Juny-2007)
Foto: Ajuntament de Tortosa
Panisello torna a presidir la junta veïnal de l'EMD de Jesús
El Punt (21-Juny-2007)
Foto: EMD de Jesús
20 de juny del 2007
Tortosa és torera?
Tot això m'ha fet pensar en una crònica que vaig escriure fa dos o tres anys, sobre la tradició taurina de Tortosa. Només els bombardejos de la Guerra Civil van aconseguir tancar la plaça de bous que hi havia a Remolins, al sector en què avui hi ha l'església de la Immaculada. Va ser construïda l'any 1848, tot i que va ser reformada i ampliada 33 anys més tard. La plaça de bous de Tortosa, que va assolir un aforament de 4.000 espectadors, va esdevenir l'espai social més important de la ciutat, i es va convertir en l'escenari ideal per a certàmens musicals, números de circ, representacions teatrals i mítings polítics, sobretot durant la Segona República. En l'aspecte estrictament taurí, la plaça tortosina va veure desfilar alguns dels millors toreros de l'època, com Frascuelo (1842-1867), el gran rival de Lagartijo; Rafael El Gallo (1882-1960), el torero gitano; Domingo Dominguín (1895-1958), o El Papa Negro (1884-1964), fundador de la nissaga dels Bienvenida. El deliri dels tortosins per la tauromàquia era tan important que la ciutat va donar alguns noms de toreros: Hornerito, Esquinita, Balita, José Canico i Remolinerito, que no cal preguntar de quin barri devia ser... La deprimida Tortosa de la postguerra va optar per no reconstruir la plaça de bous, però la gent encara dóna el seu nom a un edifici que hi ha a l'altra banda de la ciutat, al barri del Temple, per una plaça mòbil que s'hi construïa de vegades en aquell mateix solar.
Surt a compte ser regidor?
D'altra banda, els regidors també cobraven un suplement de 395,25 euros per participar a les comissions de govern, però només podien cobrar un total de dues juntes de govern local al mes. Això fa un màxim de 790,5 euros al mes per assistir a les comissions de govern, que al cap de l'any són 9.486 euros per aquest mateix concepte.
En tercer lloc, els regidors també cobraven 197,64 euros per assistir a cada comissió informativa, però només se'ls pagava per un màxim de dues comissions informatives al mes (395,28 euros). Al cap de l'any, els regidors cobraven un màxim de 4.743,36 euros per assistir a les comissions informatives.
L'últim concepte pel qual cobraven els nostres representants municipals, al marge del sou ordinari, és per assistir a les juntes de portaveus. Per cada reunió (només podien cobrar una al mes), un portaveu de grup municipal cobrava 230,58 euros. Al cap de l'any, 2.766,96 euros per assistir a les juntes de portaveus.
El total màxim, si no m'he errat al comptar, són 22.530,24 euros anuals per assistir a plens, comissions de govern, comissions informatives i juntes de portaveus. No vull caure en la demagògia i dir que els nostres regidors cobren massa, sinó fomentar el debat i traure a la llum unes dades que són públiques. Tots els ciutadans haurien de saber-les, i ser conscients que poden implicar-se en política municipal, ja que el nostre sistema democràtic els permet ser regidors sense haver de patir per la feina. En cas contrari, només la gent amb més recursos podria dedicar-se a la política. Això sí, els nostres regidors també han d'entendre que les crítiques que puguin rebre per la seua gestió, abans o a partir d'ara, també van incorporades a la nòmina que ingressen cada mes.
Per saber més:
-El sou de Rajoy i el sou de Lahosa
El PP obre un expedient a la regidora de Roquetes, tot i haver-se donat de baixa
El president del PP de Catalunya, Josep Piqué, va donar instruccions ahir perquè el partit obri un expedient a la regidora que s'havia presentat com a cap de llista a Roquetes, Pepita Bosch. El motiu és haver tancat un acord de govern que cedeix l'alcaldia a ERC, en detriment de la llista més votada, el PSC. Amb tot, la realitat és que Bosch s'hauria donat de baixa del PP divendres al matí, poc abans de signar el pacte que va permetre que el republicà Francesc Gas fos investit alcalde. Gas va recordar ahir que Bosch ja s'havia donat de baixa del PP, i va celebrar que el seu govern rebrà menys pressions amb una regidora independent.
El nou alcalde de Roquetes, Francesc Gas, va remarcar ahir que desconeixia les condicions que han portat el PP a tolerar el pacte amb ERC a la Galera, lloc on els dos partits es repartiran l'alcaldia. «Potser s'han limitat a fer balanç del mandat anterior, i han vist que no passa res per pactar amb ERC», va valorar. En la mateixa línia, Gas va lamentar les pressions al més alt nivell que el PSC hauria exercit a la cúpula del PP català, per evitar el pacte de Roquetes. «Volien obligar el PP de Roquetes a rectificar una decisió que ja havia pres, i això ens va forçar a reiniciar les negociacions per al pacte», va lamentar. L'alcalde roquetenc també va ironitzar sobre l'expedient obert pel PP, i va recordar que la regidora Pepita Bosch ja s'havia dona de baixa divendres al matí. Des del punt de vista personal, Gas va afirmar que serà igual governar amb una regidora del PP que amb una regidora no adscrita, «perquè la bona relació personal va més enllà de les sigles dels partits». Amb tot, Gas va admetre que el nou escenari els evitarà altres «discrepàncies i problemes» que haurien pogut tenir en el futur.
> ERC té 37 alcaldies
Francesc Gas va acompanyar ahir el president de la federació d'ERC a l'Ebre i alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa, en la compareixença per valorar la política de pactes dels republicans. Aspa va recordar que ERC s'havia marcat l'objectiu d'aconseguir deu alcaldies a les Terres de l'Ebre i que, després de segellar els diferents acords de govern, ha començat el mandat amb catorze alcaldes, i governant una població de més de 53.000 persones. A més, Aspa va dir que al final del mandat hi haurà disset municipis que tindran alcaldes d'Esquerra. «Podem estar satisfets pels resultats obtinguts, ja que hem estat capaços d'entendre'ns amb totes les forces polítiques a les diferents poblacions», va valorar Aspa. D'altra banda, en el conjunt de la demarcació de Tarragona, ERC va recordar ahir que té un total de 37 alcaldies, que governaran sobre el 60,6% de la població del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. De fet, ERC té catorze alcaldies més que en el mandat anterior, un 60,8% més.
El Punt (20-Juny-2007)