El PSC i ICV veuen desproporcionada la reacció dels regants per la venda d'aigua

Sabaté i Forcadell assenyalen que les comunitats del Delta haurien preferit cedir a Barcelona les seues concessions

El possible enviament d'aigua dels pous de Tarragona, en vaixell, per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona en cas de necessitat extrema, continua aixecant polseguera. Ahir, el president del PSC a les Terres de l'Ebre, Joan Sabaté, i el president d'ICV al territori, Jaume Forcadell, van lamentar la reacció de les comunitats de regants del Delta, que dimecres van anunciar que estudien emprendre mesures legals per evitar la venda d'aigua a Barcelona. Sabaté, que va aprofitar per carregar contra CiU, va afirmar que les comunitats de regants mai han estat contràries al transvasament, i que potser voldrien vendre les seues concessions. Forcadell també va recordar que els regants han passat per moments difícils després que la Generalitat renunciés a la interconnexió de xarxes.

«El que van dir els regants del Delta és absolutament vergonyós i lamentable», va valorar ahir el president del PSC a l'Ebre, Joan Sabaté, que va recordar que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) només està prenent les mesures per si hi ha una emergència greu a Barcelona. «És millor això que fer la interconnexió de xarxes, una obra que sí que comprometria d'una manera permanent uns cabals de l'Ebre, per al creixement d'un altre territori», va advertir. Sabaté va recordar que els socialistes sempre han defensat la possibilitat de «treure l'aigua d'on sigui, en casos d'emergència i sempre que sigui per beure». En aquest sentit, l'exalcalde de Tortosa va sentenciar que l'oposició dels regants del Delta a la mesura de l'ACA és «inadmissible», ja que les dues comunitats «sempre han mercadejat amb l'aigua». «Ara s'hi oposen perquè, en realitat, els regants haurien volgut vendre l'aigua», va lamentar Sabaté, que va dir que les comunitats del Delta «mai han estat antitransvasament».
Sabaté també va criticar la posició de l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU). «Quan la gent del territori ens manifestàvem contra el transvasament, CiU donava suport al pla hidrològic del PP, i no vaig coincidir amb Bel en cap manifestació», va ironitzar Sabaté. En la mateixa línia, el president d'ICV a l'Ebre, Jaume Forcadell, va remarcar que no acceptaran que CiU qüestioni la trajectòria dels ecosocialistes en favor de la nova cultura de l'aigua, i va reptar Bel a fer un cara a cara sobre el tema. «Ara que Bel vol parlar d'aigua, el reptem a confrontar els arguments sense demagògia i amb les dades a la mà», va dir Forcadell, que també és membre del consell d'administració del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT). Sobre la reacció dels regants del Delta, Forcadell va admetre que és «una contradicció» traure l'aigua dels pous de Tarragona, quan bona part del Camp s'alimenta de l'aigua de l'Ebre. Però va afegir-hi que, en una situació d'alerta com l'actual, «el preu de l'aigua i qui s'emporta els beneficis és el menys important». Segons Forcadell, els regants potser haurien volgut vendre l'aigua dels seus canals.

>La interconnexió i CiU

«Els regants del Delta han passat per moments molt durs per la renúncia del govern català a la interconnexió de xarxes, ja que hi havia uns convenis signats i nous ingressos per als regants, derivats de l'enviament d'aigua a Barcelona», va recordar Jaume Forcadell. El president ebrenc d'ICV va precisar que un «eventual» enviament d'aigua des de Tarragona o des d'Almeria pot semblar «irracional, fora de context». Però va recordar que Catalunya està en plena transició cap a un model basat en la nova cultura de l'aigua i en l'eficiència, l'estalvi, la reutilització i la dessalinització. «Allò que seria insostenible seria apostar per la interconnexió, com preveu el programa electoral de CiU», va denunciar.

El Punt (29-Febrer-2008)

Més informació:
-L'Agenda 21 diu que l'aigua a Tarragona és limitada i alerta que té contaminants
-Integrat al pla de govern
-«Hem estat transparents»
-«De Cunit a Cubelles ja s'està passant aigua»
-Aprofitaran l'aigua de Badalona

El tema a la blocosfera ebrenca
-La campanya electoral i l'etern debat de l'aigua (Joan Sabaté)
-L'aigua de Tarragona (Manel Zaera)
-Tarragona guanya diners amb l'aigua de l'Ebre (Emili Nieto)
-Tarragona vendrà aigua a Barcelona (La Via Augusta)
-Quanta aigua es perd per la xarxa? (Felip Monclús)

Neteja integral de l'entorn de l'estació de Campredó

La companyia estatal Adif ha realitzat, a petició de l'Ajuntament de Tortosa, una actuació de millora de l'entorn de l'estació de tren de Campredó. La neteja forma part dels acords que l'Ajuntament ha establert amb Adif, previs a la cessió definitiva de l'estació i de la casella, i en el marc del conveni per alliberar i urbanitzar els terrenys que Renfe té al centre de Tortosa. L'alcalde pedani de Campredó, Joan Sanahuja, va manifestar la seua satisfacció per l'actuació d'Adif, ja que l'exterior de l'estació era una zona «degradada», que es trobava en un estat «deplorable». Segons Sanahuja, la neteja de l'entorn era completament necessària per millorar la imatge del poble. A més, va recordar que l'estació es rehabilitarà per a l'ús de Campredó.

El Punt (29-Febrer-2008)
Foto: Ajutnament de Tortosa

Els regants del Delta s'oposen a la venda de l'aigua de Tarragona a Barcelona

Les comunitats podrien emprendre accions legals o reclamar una reducció de la concessió del minitransvasament

Els regants del canal de l'esquerra de l'Ebre ni vendran més aigua ni acceptaran que el Camp de Tarragona cedeixi cabals a l'àrea metropolitana de Barcelona. A més, el president de la Comunitat de Regants-Sindicat Agrícola de l'Ebre, Lluís Pegueroles, va anunciar ahir que les dues comunitats de regants del Delta han demanat assessorament legal per estudiar quina mesura poden emprendre, en vista de la decisió de l'Ajuntament de Tarragona de cedir aigua de pous propis a l'àrea metropolitana de Barcelona, si la situació de sequera ho requereix. Pegueroles va advertir que els regants estan disposats a arribar «fins al final», ja que no acceptaran cap tipus d'interconnexió sota l'excusa que s'han regenerat els aqüífers de Tarragona gràcies al minitransvasament de l'Ebre.

Ematsa, l'empresa municipal de Tarragona que està participada per Aigües de Barcelona (Agbar), ingressarà un euro per cada mil litres d'aigua dels seus pous que transvasi a l'àrea metropolitana per via marítima. La mesura, impulsada per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i avalada dilluns pel govern de Tarragona (PSC i ERC), va enterbolir ahir la compareixença que tenien prevista el president de la Comunitat de Regants de l'Esquera de l'Ebre, Lluís Pegueroles, i el president del Sindicat Agrícola de l'Ebre, José Pedro Castells. «Acabem de parlar amb el president de la Comunitat de la Dreta i és un tema que abordarem conjuntament», va anunciar Pegueroles. «No admetrem cap interconnexió, ni amb canonades, ni en vaixell ni en helicòpter, aprofitant que els aqüífers de Tarragona s'han recuperat gràcies a les aportacions del minitransvasament», va remarcar. A més, el dirigent dels regants va afegir que acceptar la mesura que ja ha autoritzat l'Ajuntament de Tarragona seria un «greuge gravíssim» per a les Terres de l'Ebre i que els regants del Delta estan disposats a arribar «fins on faci falta».
En la mateixa línia, Pegueroles va assenyalar que els regants esperen una reacció semblant per part dels ajuntaments del territori, tenint en compte que la venda de l'aigua a Barcelona va aprovar-se al ple de Tarragona. «Encara no sabem què farem, però sí que tenim molt clar quina serà la nostra posició programàtica», va concloure Pegueroles, sense concretar si els regants reclamaran una revisió de la concessió actual. Les dues comunitats de regants del Delta tenen representació al Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), un ens amb personalitat jurídica pròpia en què també participen la Generalitat, una setantena d'ajuntaments i una trentena d'indústries de la demarcació. La concessió actual, derivada de la Llei 18/1981, és de 4 metres cúbics per segon, que els regants cedeixen a canvi d'un cànon per fer obres hidràuliques.

> «No hi ha aigua per a tothom»

Lluís Pegueroles va remarcar que la cessió d'aigua de Tarragona per a l'àrea metropolitana de Barcelona seria una agressió per als interessos dels regants del Delta. A més, tot i el dèficit històric que arrossega la Comunitat de l'Esquerra, el president va descartar la venda de més cabals a altres zones, a banda dels 4 metres cúbics per segon d'aigua dels canals que ja rep el Camp de Tarragona. De fet, Pegueroles va afirmar que entenia la preocupació dels regants del canal de l'Urgell, que han proposat la cessió de cabals a Barcelona a canvi de cobrar un cànon que els ajudi a millorar el manteniment de la infraestructura. Però va advertir que mentre l'Ebre no siga un riu «absolutament regulat» no es poden plantejar altres usos. «Els regants de l'Ebre no podem vendre més aigua perquè no n'hi ha per a tothom», va reiterar. A més, va recordar que els canals del Delta reben la «porqueria» de tota la conca i que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ja té previst instal·lar reixes i filtres per evitar la formació dels taps d'algues i brossa dins dels canals.

El Punt (28-Febrer-2008)

Més informació:
-Tarragona estudiarà si redueix el cabal que rep de l'Ebre en el futur
-Reconnexió a la xarxa
-El Gepec sosté que s'incompleix la llei
-L'Estat aprova l'abastament del Penedès amb aigua del sistema Ter-Llobregat
-Reus estudia els seus pous
-Reus unifica els laboratoris d'anàlisi de les aigües depurades i de les potables
-La canonada que porta l'aigua del Ter a Barcelona té almenys dotze fuites
-Tractorada de protesta dels regants del Ter, aquest cap de setmana

El tema a la blocosfera ebrenca
-L'aigua de Tarragona (Manel Zaera)
-Tarragona guanya diners amb l'aigua de l'Ebre (Emili Nieto)
-Tarragona vendrà aigua a Barcelona (La Via Augusta)
-Quanta aigua es perd per la xarxa? (Felip Monclús)

Tortosa prepara una declaració institucional contra la venda d'aigua de Tarragona

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), va anunciar ahir que l'Ajuntament reaccionarà contra la decisió d'aprofitar els pous de Tarragona per fer arribar aigua en vaixell a Barcelona, i que pensa sotmetre el tema a votació en un dels plens vinents. «La mesura és una absoluta fal·làcia i un insult a la intel·ligència dels ebrencs», va dir Bel, que va condemnar el «triple discurs» del PSC i ICV. «Fan un negoci rodó, ja que compren barata l'aigua del minitransvasament de l'Ebre i després vendran la seua a Barcelona, on l'aigua és més cara», va denunciar. «Ja pot venir Chacón o fins i tot Narbona per dir que no es farà cap transvasament, quan la realitat és que volen portar l'aigua en vaixell», va recriminar Bel. L'alcalde d'Amposta, Manel Ferré (CiU), tampoc no ho troba «lògic ni acceptable», i va lamentar que no s'hagi consultat abans els municipis de les Terres de l'Ebre, i sobretot els que formen part del CAT. «Gràcies al minitransvasament, Tarragona ha pogut regenerar els seus aqüífers, i ara volen vendre l'aigua a Barcelona», va recordar. A més, Ferré va dir que estudiaran la situació amb més calma per decidir si l'Ajuntament ampostí també ha de fer alguna declaració institucional. D'altra banda, l'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Josep Duran (ERC), també va dir que preferia no precipitar-se. Amb tot, va advertir que falta informació als ajuntaments de l'Ebre i més diàleg. «Per combatre la sequera caldria establir un protocol d'actuació i buscar una solució entre tots, per evitar que ningú prengui cap decisió pel seu compte», va dir. També va demanar més consens l'alcalde independent de Gandesa, Miquel Aubà, que va reclamar la creació d'una taula interterritorial sobre la sequera. Aubà va recordar que abans d'enviar aigua a Barcelona caldria resoldre el dèficit hídric del territori, com ara els problemes que tenen Gandesa, Bot, Corbera i Prat de Comte per garantir el consum humà.

El Punt (28-Febrer-2008)

Tomàs (PDE) reitera que cal revisar la funció del Consorci d'Aigües de Tarragona

El portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Manolo Tomàs, va assenyalar ahir que l'ACA, el CAT i l'Ajuntament de Tarragona protagonitzen «un espectacle lamentable». «Per una banda, ens diuen que el minitransvasament és necessari perquè la població té un problema d'abastament, però per l'altra decideixen mercadejar amb l'aigua dels pous», va dir. Tomàs va afegir: «Com a mínim, ara reconeixen que, gràcies a l'Ebre, els aqüífers de Tarragona ja s'han recuperat. Segons el portaveu, ara caldria començar a parlar de retornar la concessió i de revisar la funció del CAT», com fa temps que reclama el moviment social. Tomàs va explicar que la PDE tractaria la situació a la reunió de treball prevista per ahir a la nit i no va descartar algun tipus d'acció per part dels antitransvasament. De fet, Tomàs va celebrar la reacció de les comunitats de regants, i també va reclamar una resposta social i institucional del territori. El portaveu va tornar a denunciar que s'està creant «una psicosi d'escassetat» per justificar els transvasaments, i va recordar que Aigües de Barcelona té una participació a Ematsa, i que està pressionant la Generalitat perquè faci la interconnexió. «En plena crisi per falta de pluges, el govern català potencia els regadius i deixa la gestió de la sequera a les mans de les empreses que volen fer interconnexions i transvasaments en vaixell, en lloc de prioritzar la reparació de la fuita de la canonada de Badalona, que cada dia perd uns 432.000 litres», va concloure Tomàs.

El Punt (28-Febrer-2008)

Tortosa busca una solució urgent per neutralitzar la claveguera de Ferreries

L'Ajuntament insta l'ACA a localitzar els habitatges desconnectats de la xarxa de la depuradora

El govern de Tortosa s'ha posat mans a l'obra per neutralitzar les molèsties que provoca un sobreeixidor de la xarxa d'aigües residuals del barri de Ferreries. El clavegueram d'alguna illa d'habitatges embruta l'Ebre perquè no està connectat correctament a la xarxa de la depuradora. A més, l'escàs cabal del riu fa que la claveguera aboqui directament sobre la platja fluvial, una situació que s'ha agreujat en les últimes setmanes. L'Ajuntament estudia allargar la canonada fins al riu, com a mesura d'emergència, però ja ha instat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) perquè localitzi l'origen del problema i trobi una solució definitiva.

Durant segles, l'Ebre ha estat la gran claveguera de Tortosa, però ara la llei estableix que totes les aigües residuals s'han de tractar a la depuradora. Per això, les regidories de Medi Ambient i d'Urbanisme, així com el regidor de barri de Ferreries i l'Empresa Municipal de Serveis Públics (EMSP), fa mesos que treballen per resoldre els problemes de males olors, però sobretot de contaminació del riu, que fa anys que provoca el vessament incontrolat d'aigües residuals a la platja fluvial de Ferreries. El regidor de barri, Emili Lehmann, va precisar ahir que l'ACA ha reconegut que hi ha una sèrie de fuites perquè un grup d'habitatges no està connectat correctament a la xarxa de depuració de les aigües residuals. «Sabem que són residus domèstics, però encara no sabem quina és la font concreta del vessament», va lamentar Lehmann, que va afegir-hi que han instat l'ACA perquè localitzi el focus del problema.
Segons el regidor, es podrien utilitzar alguns tipus de colorants per detectar quina és la claveguera que no està ben connectada, ja que en cas contrari caldria començar a aixecar els carrers de Ferreries. «Alguns veïns ens han dit que la fuita es produeix en un edifici de la rambla de Catalunya proper al riu, però abans de fer res ens hem d'assegurar», va dir Lehmann. En aquest sentit, va avançar que una solució d'emergència podria ser allargar la canonada de desguàs fins al riu, per fer que les aigües no vessin damunt de la platja, sinó a l'aigua. «Com a mínim, això evitaria l'acumulació de les aigües residuals, ja que ara la canonada és massa curta perquè la platja fluvial s'ha anat fent més gran», va assenyalar.

>Detectar els vessaments nocius

Els veïns de Ferreries-Sant Vicent fa mesos que es queixen per la mala olor que provoca la claveguera, que no està ben connectada a la xarxa de la depuradora. Fa uns dies, el neguit veïnal va anar augmentant, ja que les aigües abocades tenien un color gens agradable. «Més que una claveguera que aboca directament al riu és un problema de mala connexió, ja que és molt possible que els veïns d'aquestes cases no siguin conscients que els seus habitatges estan provocant aquesta contaminació», va remarcar el regidor de barri de Ferreries, Emili Lehmann.
Just aquesta setmana, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha anunciat que intensificarà els controls dels vessaments en tota la conca. La CHE destinarà 284.000 euros per ampliar el control amb més de 500 inspeccions anuals, per detectar la possible existència d'abocaments no autoritzats, sobretot els de tipus industrial.

>L'ordenança municipal de medi ambient, a punt el 2009

L'equip de govern de Tortosa s'ha marcat l'objectiu d'aprovar una ordenança municipal de medi ambient el 2009. Segons va explicar el regidor de Medi Ambient, Valentí Marín, a l'Agència Catalana de Notícies, la nova ordenança busca regular qüestions com la tinença d'animals, la contaminació lluminosa o l'emissió de sorolls. De fet, l'Ajuntament té des de fa pocs dies un mapa acústic per poder aplicar la llei de protecció contra la contaminació acústica. En aquest sentit, l'antiga ordenança de sorolls no s'ajustava a la llei, que preveu sancions d'entre 900 i 300.000 euros, depenent de la gravetat de la infracció. A més, els nous mapes divideixen el terme municipal en tres zones. En color roig estan les vies principals, com l'avinguda de la Generalitat, la zona del centre o alguns carrers de Ferreries, en què permeten els sorolls més elevats (70 decibels de dia i 60 decibels a la nit).

El Punt (27-Febrer-2008)

Chacón remarca a Tortosa que els socialistes són l'única garantia per deixar el transvasament «al calaix»

Vallès diu que el PSC pot tornar a l'Ebre «amb els deures fets i el cap ben alt»

La candidata del PSC per Barcelona, Carme Chacón, va remarcar ahir a Tortosa que una victòria dels socialistes, el 9 de març, és l'única garantia per «enterrar» el transvasament de l'Ebre i deixar-lo «al calaix». Chacón va recordar que la derogació del transvasament va ser una de les primeres decisions del govern de Zapatero, i va reiterar que els socialistes aposten per la reutilització i les dessalinitzadores. A més, també va recordar el suport de CiU al transvasament projectat pel govern del PP.

El PSC de les Terres de l'Ebre va escollir ahir el pavelló firal de Tortosa per celebrar el míting central de la campanya al territori. De fet, l'exalcalde i senador tortosí, Joan Sabaté, va fer de mestre de cerimònies en un acte que va aplegar mig miler de persones, en una de les obres més representatives dels seus vuit anys d'alcaldia. En aquest sentit, Sabaté va remarcar que «Zapatero i Rajoy no són el mateix», i va fer una crida al vot útil de les esquerres «per evitar que a Espanya passi el mateix que a Tortosa». «Tot i els errors que vam poder cometre, la dreta tortosina sí que va concentrar el seu vot, mentre que molta gent progressista va preferir quedar-se a casa», va exemplificar Sabaté.
També va fer una crida a la mobilització Lluïsa Lizárraga, primera candidata ebrenca al Congrés dels Diputats. Lizárraga, que va ser una de les tres ponents de la llei amb què es va modificar el pla hidrològic anterior, va confessar que fins i tot havia resat per aconseguir que es derogués el transvasament. «Vam complir la nostra paraula i, sobretot, vam convèncer els diputats socialistes d'altres comunitats; però ara veiem que el transvasament torna a sortir, com un fantasma en una pel·lícula de temor», va lamentar la candidata ampostina. «Quatre anys després, podem tornar a l'Ebre amb els deures fets i el cap ben alt», va remarcar el candidat del PSC per a Tarragona, Francesc Vallès, que també va recordar que la derogació del transvasament va ser la primera decisió de Zapatero, després de retirar les tropes espanyoles de l'Iraq.
Finalment, Chacón també va renovar el compromís dels socialistes contra el transvasament. A més, va advertir que CiU potser vol ser més decisiva a Madrid per tornar a votar el transvasament amb el PP.

El Punt (27-Febrer-2008)

L'Ajuntament de Tortosa rehabilitarà l'antiga església de Sant Antoni per al futur museu de la Setmana Santa

L'acord de cessió amb el Bisbat es podria confirmar en els pròxims dies

L'Ajuntament de Tortosa i el Bisbat han tancat un principi d'acord per rehabilitar l'antiga església de Sant Antoni, al carrer Montcada, i instal·lar-hi el museu dels passos de Setmana Santa. El pressupost d'enguany preveu una partida de 550.000 euros, i el govern municipal ja va anunciar que no tiraria endavant el casal de les cultures inclòs en el pla integral del nucli antic (Pincat). L'objectiu és incloure el futur museu en una ruta turística amb la catedral i el conjunt renaixentista dels Reials Col·legis.

Si no hi ha cap imprevist que faci trencar les negociacions entre l'Ajuntament i el Bisbat, l'exposició permanent dels misteris de la Setmana Santa tortosina s'instal·larà a l'antiga església de Sant Antoni. El govern municipal ja ha compromès una partida de 550.000 euros per rehabilitar el temple, pràcticament en runa, i la comissió territorial de Patrimoni també hauria acceptat traslladar la porta al fons del nou espai, solució que permetria l'entrada i sortida dels passos sense haver de desmuntar-los.
Fins ara, les deu confraries conserven els seus onze misteris en un magatzem de l'avinguda Felip Pedrell, al barri de Remolins. El local és llogat per l'Ajuntament tortosí, i això obliga l'Agrupació de Confraries a compartir l'espai amb les carrosses de les festes de la Cinta o de carnaval. A més, el magatzem no reuneix les millors condicions per a la bona conservació de les obres d'art, i les confraries havien manifestat reiteradament la necessitat de trobar un emplaçament millor que permetés impulsar el museu. L'anterior govern local s'havia compromès a habilitar un dels pavellons del centre cultural L'Escorxador, però després va fer marxa enrere; llavors, les confraries van forçar un acord amb el Bisbat, que va dir que cediria l'antiga església de Sant Antoni a canvi que l'Ajuntament assumís les obres. Però l'acord va perillar el 2005, quan un sector del govern tortosí va apostar per instal·lar-hi un casal multicultural amb els ajuts de la llei de barris, sense disposar del consentiment del Bisbat. De fet, a l'agrupació estaven molestos amb l'Ajuntament però no gaire amoïnats, ja que sabien que el Bisbat només cediria l'antiga església de Sant Antoni per fer el museu dels passos de Setmana Santa. Ahir, el president de l'entitat, Josep Borrell, es va limitar a dir que esperen tenir el museu molt aviat. A més, va anunciar que enguany tornaran a fer unes jornades de portes obertes, durant les quals es podran visitar els passos, mentre els confrares els preparen per a les processons. Les jornades de portes obertes es van començar a organitzar fa dos anys, i han servit per demostrar la viabilitat del futur museu dels passos de Setmana Santa.

El Punt (26-Febrer-2008)

Tortosa ja té a punt les processons

El president de l'Agrupació de Confraries de Setmana Santa de Tortosa, Josep Borrell, va remarcar que enguany les diferents celebracions seran especialment emotives per les confraries, ja que podran estrenar la bandera que representa tots els membres de l'entitat. Amb tot, va anunciar que enguany els encarregats de portar la bandera seran els membres de l'Agrupació de Confraries de Setmana Santa de Tarragona. De la mateixa manera, Borrell va confirmar que l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, serà el pregoner de la Setmana Santa, com cada vegada que hi ha un canvi d'alcalde a la ciutat.
Borrell també va assenyalar que enguany esperen que hi hagi una de les processons de Diumenge de Rams més multitudinàries, ja que s'han fet nous hàbits i la tradició no para de créixer. De fet, la processó de Rams és la més tradicional i la més popular de les processons de la Setmana Santa tortosina, amb la particularitat que unes 2.000 vestes surten en processó, però amb tots els passos. «Anem sumant més gent i la processó de la Passió continua creixent, per religiositat, però també per tradició familiar», va dir el president. L'Agrupació de Confraries també espera una alta participació en la tamborada que es farà la nit del 19 de març, des de la plaça de la Immaculada fins a la plaça dels Dolors, al nucli antic. Les altres cites imprescindibles seran la processó del Silenci, el 20 de març a mitjanit, amb l'acte «més penitencial» del programa de Setmana Santa, i la processó del Sant Enterrament, el 21 de març, que Tortosa vol convertir en un atractiu turístic. De fet, des de fa uns anys és organitzada per l'agrupació, que també treu tots els passos.

El Punt (26-Febrer-2008)

El Festival de Música Sacra guanya nous escenaris a les esglésies dels convents

El regidor de Cultura de Tortosa, Joan Caballol, i el director dels serveis territorials de Cultura, Xavier Vega, van presentar ahir el programa del IV Festival Internacional de Música Sacra, que organitzen l'Agrupació de Confraries de Setmana Santa i Joventuts Musicals de Tortosa. La principal novetat del festival, que es farà del 13 al 19 de març, és la incorporació de nous escenaris, com ara l'Espai Sant Domènec, les esglésies dels convents i la parròquia del Roser, a Ferreries. Caballol va destacar que enguany el festival tindrà una programació d'un nivell «molt elevat» i que, per primer cop, rebrà el suport econòmic de l'Ajuntament. De fet, el regidor va anunciar que el consistori signarà un conveni per donar suport econòmic i logístic al festival, ja que actualment el Departament de Cultura finança un 50% del pressupost, que enguany superarà els 82.000 euros. Així, la sostenibilitat econòmica del festival és un dels factors que més preocupa l'Agrupació de Confraries, ja que alguns membres han hagut de subscriure crèdits personals per poder eixugar una part del dèficit de l'última edició. «Intentarem que no torni a passar, ja que això ens obligaria a plantejar-nos la continuïtat del festival», va dir el president de l'entitat, Josep Borrell.
Per la seua banda, la representant de Joventuts Musicals de Tortosa, Mar Lombarte, va recomanar el concert que el 13 març oferirà a la catedral la coral infantil Les Petits Chanteurs de Saint-Marc, més coneguda per la seua participació en la pel·lícula Los chicos del coro. A més, altres concerts destacats seran Les set últimes paraules de Crist a la Creu (17 de març) i l'actuació de la Filharmònica de Cambra Ceske Budejovice, amb el seu cor de cambra (19 de març).

El Punt (26-Febrer-2008)

La Passió d'Ulldecona manté els paquets turístics i incorpora música en directe

L'Ajuntament d'Ulldecona i els organitzadors de les representacions de la Passió confien a consolidar la capacitat de convocatòria registrada en la temporada del 2007, en què 3.000 persones van presenciar l'obra, amb un salt d'un 40% més respecte de l'anterior. Per aconseguir-ho, el Patronat de la Passió i el consistori tornaran a posar a la venda uns paquets turístics al preu de 28 euros, que ofereixen les entrades per a les representacions, visites guiades per conèixer el patrimoni cultural i històric d'Ulldecona, i un dinar en un dels quatre restaurants col·laboradors amb la iniciativa.
A la Passió d'Ulldecona hi participen uns 200 actors i tècnics aficionats, i la principal novetat d'enguany serà la incorporació de la música en directe. Les representacions en català, segons l'obra de Jaume Vidal i Alcover, es faran els dies 9, 16 i 30 de març i el 6 d'abril. Les funcions de l'obra en castellà, segons el llibret de Josep Maria Junyent Quintana, es faran els dies 13, 20 i 27 d'abril i l'1 de maig, a partir de les quatre de la tarda i a un preu de 15 euros.

El Punt (26-Febrer-2008)

Tortosa comença la millora del carrer Hereus d'en Gasol al poble de Bítem

L'Ajuntament de Tortosa ha començat les obres del carrer Hereus d'en Gasol, al poble de Bítem. Aquesta era una reivindicació històrica dels veïns de Bítem, ja que és el carrer més llarg del poble. A més, dóna accés a molts dels serveis, com ara la zona esportiva, el col·legi, l'oficina municipal i el consultori mèdic, com va recordar l'alcalde pedani, Josep Cugat. L'obra té un pressupost de 280.000 euros i podria estar finalitzada d'aquí a un mes i mig. L'Ajuntament també preveu millorar els carrers Doctor Fleming i la travessera Jacint Verdaguer, dins d'aquest mandat.

El Punt (26-Febrer-2008)

La Festa del Decreixement [cartes dels lectors]

Per evitar malentesos començarem dient que aquest escrit, amb el Renaixement, no té més a veure que el contrast en comparar dos moments històrics oposats. L'època del florescent renàixer d'una societat que es rememora a Tortosa i l'època de dubtós èxit actual, caracteritzat per la crisi energètica i la ficticitat financera, línia de flotació del sistema econòmic globalitzat, i que alterarà, o potser ja ho fa, el més quotidià de les nostres vides.
Queda saber fins a quin punt, perquè hi ha més factors. Dient que al creixement econòmic se li acaben les piles, que s'està consumint a si mateix, no profetitzem cap desastre, sinó fem un reconeixement a un fet inevitable i esperable i sobre el qual potser ja estem travessant. Res per preocupar-se. Primer, perquè ja tenim una vida prou difícil; segon, perquè una alteració no significa un desastre. Potser demà estarem millor!
Un tercer factor molt influent: l'humà, o sigui, nosaltres. I respecte a aquest volia comentar el que si que és un fet que no costarà tant de demostrar. No voldríem referir-mos a la TV per demostrar-ho, encara que alguna vegada deuen fer alguna cosa interessant, però així causarà més sensació que si us explico que hi ha col·lectius de persones que ja s'estan adaptant a una nova vida. Ja surt a TV3, la nostra, en un programa de prestigi com el 30 minuts, mostrant grups funcionant segons una filosofia de viure, simplificada, decreixent, en països diversos, en països “rics”, allà on la gent fins ara podia (o pot) gastar tant com vol.
El reciclatge, agafar transport públic o la bici enlloc del cotxe o caminar són accions ben valorades, i necessàries, que s'adapten als nous temps i que anem aplicant individualment. Però són pràctiques de més abast les que s'apliquen en col·lectiu, a pobles, a xarxes de pobles... Això farem a Tortosa per la Festa del Decreixement, prevenir-nos per un futur millor, proposar alternatives locals als problemes comuns de la humanitat. Hem de ser realistes, demanar lo increïble i posar-nos mans a la faena i alhora, units a tot catalunya per un fil en bicicleta, avançar-nos al futur o esperar-lo amb els deures fets.
Us convidem a tots i totes, els dies 26 i 27 de febrer als actes de celebració de l'arribada a Tortosa d'un grup d'estes persones que parlàvem, que venen a enraonar en natros, una etapa més d'un moviment que s'escampa arreu. Sumes?

Josep Navarro Badoch (Camarles), en nom de la Comissió temporal pel decreixement a Tortosa

Si voleu participar en aquesta nova secció, els lectors de La Marfanta teniu la paraula. Podeu fer-nos arribar les vostres cartes, signades amb nom i cognom, població, DNI i número telefònic de contacte, al correu electrònic marfanta@marfanta.com. No es publicaran cartes signades amb pseudònims ni amb inicials. Tindran prioritat els escrits que no excedeixin de 20 ratlles i les cartes que siguin d'actualitat. Aquest bloc es reserva el dret de seleccionar-les, corregir-les i resumir-les quan siga necessari.

Vídeo de la Fira de l'Oli de Jesús

He fet el següent vídeo amb algunes imatges de la XIII Fira de l'Oli de les Terres de l'Ebre i de la II Fira Literària Joan Cid i Mulet. Llàstima que el temps no acompanyés gaire, i que la pluja obligués a modificar alguns dels actes de la fira de Jesús. La música del vídeo pertany al grup de blues Dr. Ricefield, i més concretament a la cançó Xiqueta ja voràs, del seu disc senzill Arrossos i verges.

Les novetats copen la II Fira Literària Joan Cid i Mulet

Ahir vaig estar una bona estona a la II Fira Literària Joan Cid i Mulet, que enguany va quedar instal·lada alpati del nou edifici de la Immaculada. Les principals novetats literàries van copar la fira, però sobretot els llibres El vertigen del trapezista, de Jesús M. Tibau; la Guia de les Terres de l'Ebre, de Vicent Pellicer; Cor de llop, de Francesca Aliern, i Faules mamíferes, de Josep Igual. De fet, vaig tenir l'oportunitat de parlar amb calma amb Pellicer, amb Tibau i amb la Paquita, però també amb aquest incansable activista cultural que és l'Octavio de la lliberaria Serret de Vall-de-roures, a qui encara no coneixia personalment. La fira literària de Jesús és un bon invent, i per tant cal felicitar la regidora de Cultura, Dolors Queralt, i també el nostre amic Emigdi Subirats, sens dubte dos dels motors d'aquesta cita. Però si se'm permet una crítica constructiva, trobo que encara podria millorar molt més. Vaig trobar a faltar una millor senyalització i que l'espai de la Fira Literària quedés clarament diferenciat de la Fira de l'Oli (l'any passat sí que s'aconseguia, ja que les parades de llibres estaven a la plaça de la Verdura). No dic que torni a la plaça de la Verdura, però potser sí que caldria fer un esforç i delimitar la fira de llibres d'alguna manera, amb un gran cartell que anuncie que s'està entrant en un àmbit d'exposició diferent. També estaria bé organitzar activitats de forma permanent, com conta-contes, presentacions de llibres, lectures de poemes o petits concerts, amb l'objectiu d'atraure els visitants de totes les edats. Finalment, vaig trobar a faltar més llibreries de Tortosa, que potser haurien de prendre l'exemple de l'Octavio Serret.

La candidatura de CiU per Tarragona sopa a la Fira de l'Oli

Els membres de la candidatura de CiU per Tarragona, tant al Congrés dels Diputats com al Senat, van aprofitar ahir la XIII Fira de l'Oli de les Terres de l'Ebre per fer una intensa jornada de campanya. A les faroles de l'avinguda Molins d'en Comte només es veien banderoles de CiU, i fins i tot hi havia alguna pancarta addicional, com es pot veure en aquesta imatge de la zona de la parada de l'autobús. Però a més a més, els membres de la candidatura també es van deixar veure per la fira de Jesús. Tot i que alguna dona el va confondre amb el periodista Josep Cuní, el candidat de CiU per Tarragona, Jordi Jané, encapçalava el seguici, en què també hi anaven Imma Juan, Josep Maldonado i Salvador Pallarès, així com l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i el president de la federació de CiU a l'Ebre, Xavier Pallarès. Després de voltar per la fira i visitar el nou edifici de la Immaculada, on s'ha instal·lat l'EMD de Jesús, els membres de la candidatura van fer un petit sopar de campanya al bar del casal Sant Francesc. Tenien una taula reservada i la gent que seguia per la televisió el partit Barça-Llevant no van poder evitar treure la mirada de la pantalla gegant, per observar amb deteniment la seua entrada a la sala. Jané, que es devia pensar que era en algun poble del Camp de Tarragona, li va preguntar a un home gran si sabia què havia fet el Nàstic... L'home li va respondre que ell, de futbol, poca cosa, potser per quedar bé. Sens dubte, Maldonado semblava el més interessat pel partit del Barça, mentre que Imma Juan va preguntar-me què havia fet el Madrid, ja que va veure que escoltàvem la ràdio. "Juga després", li vaig fer. "Encabat?", va tornar a preguntar la de Deltebre. Just abans de l'únic gol del Llevant vaig haver de marxar del casal, i per tant no us puc explicar la reacció de Bel.

La carretera de Tortosa a Roquetes tindrà quatre carrils i un carril bici

La mancomunitat adjudica les obres de la carretera de Jesús, que també es convertirà en un passeig

En pocs mesos, Tortosa i Roquetes poden haver millorat dos dels seus vials de connexió més importants. El ple de la mancomunitat de municipis va adjudicar ahir les obres de la carretera entre Roquetes i Jesús, amb un pressupost d'un milió d'euros i un termini d'execució de quatre mesos i mig. Els alcaldes, Ferran Bel i Francesc Gas, van destacar que fa deu anys que les dues ciutats esperen l'obra, i que finalment han pogut desbloquejar les expropiacions. A més, Gas va anunciar que una altra obra molt esperada, el projecte de la carretera entre Tortosa i Roquetes, és imminent i preveu la construcció de quatre carrils i un carril bici.

Francesc Gas va remarcar que la reforma de la carretera entre Tortosa i Roquetes és una obra «molt important», ja que millorarà la comunicació de la gent de les dues poblacions, tant a peu com amb qualsevol tipus de vehicle. «Un cop redactat el projecte, hem vist que serà una carretera amb doble carril de circulació, cosa molt important perquè servirà per descongestionar el trànsit que moltes vegades s'acumula en arribar a la plaça Corona d'Aragó», va anunciar. «A més, també serà un passeig, ja que el projecte preveu voreres a banda i banda, així com un carril bici per poder fer els desplaçaments en bicicleta amb més comoditat i més seguretat», va dir.
A l'octubre passat, la Diputació va reparar provisionalment el ferm, ja que era una de les vies més malmeses i transitades de Tortosa (3.799 vehicles per dia). Però la millora era de caràcter puntual i només va servir per renovar el ferm i evitar els bassals d'aigua que s'acumulaven quan plovia. Segons Gas, la previsió és que la Diputació puga executar l'obra definitiva durant el 2008, «un any molt important per a la millora de les comunicacions en el triangle entre Tortosa, Jesús i Roquetes». Per la seua banda, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va destacar que la millora de la carretera T-341 és una obra «molt esperada», sobretot pels veïns del barri de Ferreries i per la gent de Roquetes. «Esperem que es converteixi en un veritable passeig, amb voreres als dos extrems, il·luminació i un nou arbrat», va remarcar l'alcalde tortosí. A més, Bel va confirmar que el projecte ja ha estat redactat i que sortirà a concurs públic «d'aquí a poques setmanes». Segons la memòria de les obres, el projecte representa una millora del ferm i de tots els serveis, des de la plaça Corona d'Aragó fins al límit de Roquetes, amb un pressupost d'1,5 milions d'euros. La carretera tindrà dues calçades amb dos sentits de 3 metres d'amplada, separades per una mitjana d'un metre, i acabarà amb una rotonda de 40 metres de diàmetre i dos carrils de 4,45 metres.

> Becsa farà el vial de Jesús a Roquetes

El ple de la mancomunitat de Tortosa i Roquetes va aprovar ahir al matí l'adjudicació de les obres del nou passeig entre Roquetes i Jesús a l'empresa Becsa, amb un pressupost d'1.025.000 euros. Segons l'alcalde tortosí, Ferran Bel, és «una obra esperada des de fa molts anys» pels veïns de Roquetes i de l'EMD de Jesús. «Hem solucionat les expropiacions de les finques adjacents afectades, una qüestió que s'havia encallat», va dir Bel, que va calcular que les obres podran estar acabades abans de finals de l'estiu. Tant Bel com l'alcalde de Roquetes van remarcar que «més que una carretera, ara serà un passeig, un nexe d'unió entre les dues poblacions». Un total de set empreses s'havien presentat al concurs per optar al projecte, que també inclou l'enllumenat públic, la construcció de voreres i mobiliari urbà.

El Punt (23-Febrer-2008)

Més informació:
-Memòria i annexos
-Plànols
-Plec de condicions
-Expropiacions

La plataforma Salvem lo Canalet dóna suport al traçat proposat per l'Ajuntament

La plataforma Salvem lo Canalet va difondre ahir un comunicat per donar suport a l'Ajuntament de Tortosa en la seua negociació amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques pel traçat de la variant de l'eix de l'Ebre (C-12). De fet, el col·lectiu s'ha ampliat recentment amb un nou grup de veïns afectats pel traçat alternatiu proposat per la Generalitat, i demanen als representants de Política Territorial que acceptin negociar les propostes del consistori tortosí. Segons el comunicat, rebutgen el primer i el segon traçat, ja que tots dos són «negatius» per a la popular zona de xalets de Tortosa. «Cap dels dos suposa una solució», remarca el moviment veïnal. La valoració de la plataforma arriba dies després de la reunió entre l'alcalde, Ferran Bel, i responsables de Política Territorial en què l'Ajuntament va rebutjar el segon traçat proposat pel govern català. L'Ajuntament tortosí demana un traçat que eviti la zona urbana del Canalet, però més recte i que acabi a l'altura d'Aldover.

El Punt (23-Febrer-2008)

Més informació:
-Tortosa rebutja la proposta alternativa de la variant del Canalet, però manté oberta la negociació amb Carreteres

Maldonado i Pallarès asseguren que CiU no durà aigua de l'Ebre a Barcelona

Els candidats tarragoní i ebrenc per CiU al Senat, Josep Maldonado i Salvador Pallarès, van assegurar ahir que la federació no està a favor de la interconnexió de xarxes ni, per tant, de fer arribar l'aigua de l'Ebre a l'àrea metropolitana de Barcelona. Maldonado i Pallarès van fer aquestes declaracions pocs dies després que el Parlament rebutgés una iniciativa de CiU en què es reclamava el transvasament del Roine i la interconnexió de xarxes, però els dos candidats van voler ser molt clars. «Si algú planteja, de qualsevol partit o del nostre, que donarem suport a qualsevol tipus de transvasament, s'equivoca», va remarcar Pallarès, tot i que Maldonado sí que va precisar que CiU aposta per portar l'aigua del Roine a Catalunya. «L'opció del Roine permetria que alguna zona que ara s'abasteix amb el minitransvasament deixés de dependre de l'aigua de l'Ebre, que ja ha demostrat prou la seua generositat», va remarcar Maldonado.
Per la seua banda, Pallarès va explicar que CiU vol ser una força decisiva a Madrid per aconseguir, entre altres coses, que el traçat de l'autovia d'Aragó (A-68) arribi al litoral per les Terres de l'Ebre i fins al port dels Alfacs, «i no pel nord de Castelló fins a Vinaròs, com ha promès el socialista Jordi Sevilla». A més, l'exalcalde del Perelló es va comprometre a lluitar per aconseguir que l'Estat reconegui la vegueria de les Terres de l'Ebre, amb l'objectiu que el territori tinga una circumscripció electoral pròpia. «Ens hem de deixar de lamentacions i aconseguir-ho, ja que sense més pes polític no tindrem reequilibri territorial i infraestructures», va dir.

El Punt (23-Febrer-2008)

Gandesa farà un alberg juvenil que també permetrà allotjar temporers

L'Ajuntament de Gandesa projecta la construcció d'un alberg de 48 places a la zona d'equipaments municipals del polígon industrial que permetrà acollir temporers del camp i treballadors en origen, però que també podrà funcionar com a casa de colònies o per allotjar excursionistes. El projecte, que té un pressupost de més de 355.000 euros, preveu la construcció d'un edifici de dues plantes, amb diferents nivells d'accés i amb dotze mòduls independents, cadascun dels quals donarà cabuda a quatre persones.
La planta superior de l'edifici, accessible des d'un dels carrers, acollirà els dotze mòduls habitables, que tindran una habitació, bany, menjador i cuina. D'altra banda, l'alberg també disposarà de serveis comuns, com ara una sala de reunions, i un espai propi per al conserge que gestionarà l'alberg. A més, també està previst que a la planta inferior hi hagi espais de magatzem, als quals s'accedirà mitjançant una rampa.
«Pot donar serveis a moltes coses», va afirmar l'alcalde de Gandesa, Miquel Aubà, en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies. «Pot funcionar com un alberg de temporers, però també com a casa de colònies», va afegir. Segons Aubà, també hi ha indústries de la comarca que fan contractació en origen. Però l'alcalde va destacar que l'alberg també podria combinar les activitats de lleure amb la temporada de la verema. De fet, Aubà va remarcar que el projecte ha estat reconegut perquè compleix uns estàndards de qualitat per damunt de la mitjana.
Amb tot, el futur alberg encara depèn de l'atorgament d'una subvenció. L'Ajuntament preveu assumir la meitat del pressupost amb recursos propis, però també espera rebre una subvenció de la secretaria d'Immigració. Atesa la necessitat de tenir un 50% de l'obra certificada abans del 30 d'abril, el govern de Gandesa estudia la possibilitat de començar a executar l'obra amb un ajut aconseguit el 2007. Aubà va concloure que esperen començar les obres l'any 2008.

El Punt (23-Febrer-2008)

La Setmana Santa tortosina escalfa motors

Una xerrada sobre els armats de Torredembarra va obrir ahir al vespre els actes previs de la Setmana Santa de Tortosa. La conferència de les versions, que fa uns anys que organitza l'Agrupació de Confraries de Setmana Santa, té l'objectiu que altres ciutats expliquin com viuen la celebració religiosa. Per avui també hi ha una altra conferència, a càrrec de mossèn Josep Lluís Arín, vicari general de la diòcesi. L'acte començarà a partir de les vuit del vespre al saló del Tinellet del Palau del Bisbe.

El Punt (23-Febrer-2008)

El carril inhàbil del costat del mercat de Tortosa

Aquest matí, com gairebé cada divendres, l'avinguda de la Generalitat era un caos de trànsit. Poc abans de les deu del matí, tot el carril de la dreta de l'avinguda en direcció cap al barri del Temple estava ocupat per cotxes estacionats incorrectament, així com per vehicles de càrrega i descàrrega. Alguns tenien els intermitents posats però d'altres no. L'autobús de la línia L-3, que uneix Remolins amb el centre, ha hagut d'incorporar-se a l'avinguda de la Generalitat, des de la plaça de la Pau, directament al carril de l'esquerra per poder girar, ja que hi havia un petit camió d'una empresa de congelats fent marxa enrera (com podeu veure a la imatge). Després, l'autobús ha hagut d'avançar tota l'estona pel carril de l'esquerra fins a la parada del mercat del Peix, ja que el de la dreta estava tot ocupat per vehicles mal estacionats. La zona de descàrrega de la porta del mercat de la plaça de la Pau tampoc era cap meravella, ja que fins i tot hi havia vehicles en doble filera. Més endavant, a la cruïlla de l'avinguda de la Generalitat amb el carrer Argentina, l'autobús que baixa de l'hospital ha hagut de fer a la parada damunt del pas de vianants, ja que el seu espai estava ocupat per un camió d'una empresa de missatgeria. La falta de places de pàrquing al centre no és cap excusa per justificar aquest tipus de comportaments, i penso que algú hauria de donar instruccions a la policia local perquè facin el possible (posar multes també) per evitar aquestes situacions que afecten tan negativament la mobilitat.

ERC de l'Ebre i la seua campanya viral

Aquesta mitjanit ha començat oficialment la campanya electoral per als comicis estatals del 9 de març. Ja vam comentar l'altre dia el cartell del PSC i el lema amb què es presenta la candidata socialista per Barcelona, Carme Chacón. Però avui us voldria comentar el cas del lema triat per ERC de l'Ebre, amb l'objectiu d'aconseguir l'elecció del flixenc Pere Muñoz com a senador. Segons els republicans, Muñoz ha de ser la veu de l'Ebre a Madrid. A primera vista, ens pot semblar un eslògan tan bo o tan dolent com qualsevol altre, però des del punt de vista del màrqueting viral és un lema brillant. No sé si està buscat o no, però l'eslògan Pere Muñoz, la veu de l'Ebre a Madrid aprofitarà el fet que La Veu de l'Ebre és un setmanari de referència en el conjunt de les Terres de l'Ebre. Una capçalera molt coneguda. Per tant, cada vegada que algú vegi el periòdic en les properes setmanes, potser se'n recordarà que Muñoz és el candidat al Senat per ERC. Indirectament, també és una bona promoció per al mitjà de comunicació, ja que els cartells i els tríptics amb el lema de l'alcalde de Flix es penjarà pels pobles del territori, i potser arribarà a moltes bústies.
Reedito:
Una prova que la campanya té efectes virals la teniu aquí, ja que Jordi Gonzalez ha escrit al seu bloc un titular en què escriu amb majúscula la Veu de l'Ebre a Madrid, com si fos el nom del setmanari.

L'Ajuntament de Tortosa decideix mantenir intermitents els semàfors de l'Eixample

Els veïns del Centre-Nucli Històric també volen l'obertura del carrer Sant Blai a les nits

L'Ajuntament tortosí ha decidit mantenir de color taronja i amb intermitències els semàfors dels carrers de l'Eixample, tal com ha fet durant els últims mesos. La mesura, que s'havia provat a petició dels veïns del Centre-Nucli Històric i dels comerciants, ha servit per constatar que hi ha menys embussos, especialment a les hores d'entrada i sortida a les escoles.

La regidora de barri de la zona centre, Matilde Villarroya, va explicar que la prova dels últims mesos ha estat molt positiva, ja que la nova regulació semafòrica ha millorat el trànsit. Amb tot, Villarroya va demanar als ciutadans que respectin la nova prioritat de pas, ja que, tot i que els semàfors es mantindran amb els llums intermitents i de color taronja, cal respectar els senyals verticals de parada i de cedir el pas. Durant els últims mesos els semàfors dels carrers Cervantes, Despuig i Ramon Berenguer IV han funcionat d'aquesta manera per comprovar si es produïen menys embussos en els moments de més trànsit, com ara les hores d'entrada i sortida a les escoles. Segons l'Ajuntament, la prova va fer-se a petició de l'Agrupació Centre Comercial Tortosa, del col·legi Sagrada Família i de l'associació de veïns Centre-Nucli Històric.
Amb tot, la presidenta veïnal, Caritat Garcia-Celma, va matisar que la mesura no s'havia sol·licitat en cap reunió oficial, tot i que alguns veïns sí que ho han demanat a títol individual. Garcia-Celma va recordar que l'entitat sí que ha demanat a l'Ajuntament un altre tipus de regulació semafòrica a la cruïlla de l'avinguda Felip Pedrell amb el carrer Pintor Gimeno, així com l'eliminació dels pilons a la zona de vianants del carrer Sant Blai. «Com a mínim, haurien d'abaixar els pilons fora de l'horari comercial i sobretot a les nits, per incrementar la sensació de seguretat i per facilitar l'accés als veïns i als vehicles d'emergència», va dir la presidenta.

El Punt (22-Febrer-2008)

La federació estatal de guardes de camp condemna l'ús de verí al vedat de caça de Tortosa

El president de la federació estatal de guardes de camp (Fedguar), Josep Maria Olivella, ha condemnat enèrgicament l'ús de verí al vedat de la Societat de Caçadors de Tortosa. Olivella va lamentar que s'hi hagin vist implicats el president de l'entitat i sobretot el guarda de camp, que encara no era membre de Fedguar, ja que l'entitat va constituir-se el 6 de desembre passat a Montblanc. «Ens veiem obligats a dir que aquest tipus de comportaments no són generalitzats, ja que hi ha molts guardes de camp que s'han jugat la vida, i que fins i tot l'han perdut, protegint la natura i les espècies cinegètiques», va dir Olivella. Amb tot, el president de Fedguar va recordar que la llei «és molt clara», i que és un delicte utilitzar verí per combatre els depredadors i garantir els repoblaments. Segons Olivella, la nova federació de guardes de camp perseguirà aquest tipus de pràctiques. Amb tot, va advertir que l'administració és ara massa restrictiva a l'hora de concedir els permisos i que aquesta podria ser una de les causes que els caçadors hagin recuperat els verins en alguns vedats.

El Punt (22-Febrer-2008)

Més informació:

-La Societat de Caçadors de Tortosa s'exposa al tancament del seu vedat

L'edifici de les delegacions depèn d'un estudi històric sobre les cases del carrer Montcada

Els arqueòlegs de la URV ja estudien si hi ha elements arquitectònics d'interès

L'Ajuntament de Tortosa ja ha cedit a la Generalitat el solar del carrer Montcada en què s'ha de construir el nou edifici de les delegacions, que acumula un any de retard per les dificultats en les expropiacions de les cases del número 22. Amb tot, abans d'enderrocar l'edifici, cal completar un estudi històric i arquitectònic que ja han començat a fer un grup d'arqueòlegs de la URV. De fet, l'informe haurà de detallar si la casa té algun element arquitectònic que caldria conservar.

La previsió de la Generalitat era enderrocar l'edifici del carrer Montcada a la primavera del 2007, amb l'objectiu de fer les excavacions arqueològiques a l'estiu i poder començar les obres entre l'octubre i el novembre. Ara, al retard d'un any, provocat per les dificultats que ha tingut l'Ajuntament de Tortosa per expropiar la finca, cal afegir-hi la necessitat de fer un estudi històric i arquitectònic de l'edifici del número 22. Un equip d'arqueòlegs de la URV fa dues setmanes que du a terme els primers treballs per determinar la presència de possibles elements arquitectònics d'interès, com ara arcades o parets nobles. En aquest sentit, els arqueòlegs ja han començat a repicar els paraments de l'immoble amb l'objectiu de trobar algun vestigi interessant sota les últimes parets construïdes.
Els sondejos arqueològics no s'han fet abans perquè fins ara la Generalitat no havia pogut accedir a l'edifici, segons van explicar fonts del Departament de Cultura. El permís es va tramitar al gener, i fa només dues setmanes que van començar a treballar en un tipus d'estudi històric i arquitectònic que cada vegada és més habitual a l'hora d'intervenir en la reforma o enderrocament d'edificis situats en nuclis antics. Així, quan els arqueòlegs hagin recollit tota la informació, redactaran un informe que s'incorporarà al projecte tècnic d'enderrocament, que serà sotmès al dictamen de la comissió territorial de Patrimoni. De fet, el projecte per demolir l'edifici del número 22 del carrer Montcada ja va passar, fa un any, per la comissió de Patrimoni, que va exigir l'elaboració d'aquest estudi històric i arquitectònic de l'immoble. Si es compleixen totes les condicions, l'estudi s'incorporarà al projecte d'enderrocament, es demolirà l'edifici i es farà l'excavació arqueològica del solar, com ja es va fer als terrenys de l'antic institut del carrer Montcada.

> 20 milions d'euros per omplir uns 5.000 metres quadrats

La delegació del govern a les Terres de l'Ebre voldria que el nou edifici de les delegacions del carrer Montcada puga estar operatiu en poc més de dos anys, al març del 2010. La nova seu dels serveis territorials de la Generalitat costarà uns 20 milions d'euros i ocuparà una superfície de 5.000 metres. L'estudi arquitectònic que es fa de l'immoble dirà ara si hi ha algun element que s'ha de conservar o que cal integrar al nou edifici, com ja va fer Patrimoni amb la portalada de l'antic institut. La construcció de l'edifici de les delegacions també està vinculada a la construcció d'un aparcament subterrani que tindrà 7.500 metres quadrats, distribuïts en tres plantes.

El Punt (22-Febrer-2008)

Estranys salts temporals al pont de Tortosa

Primer em pensava que el rellotge del campanar del Roser estava posat a hora amb els Estats Units, per algun motiu estrany, com si ja ens haguessin invadit els americans. Però després vaig veure que els salts temporals no tenien cap sentit, i que en realitat el rellotge anava molt boig. És molt inquietant passar aquests dies pel pont de l'Estat, i veure que els xiquets entren o surten del col·legi a hores impossibles. Quan travesses el pont a peu, però també en cotxe, és inevitable aixecar la vista un moment per mirar l'hora, ja que el rellotge del campanar del Roser és un veritable referent per saber quina hora és i poder calcular a quina hora arribaràs al lloc a on vas. Quan el rellotge del Roser no va bé, et quedes molt descol·locat, perquè penses que tens temps de sobra, o que ja fas tard, i fins que no demanes l'hora o et mires el teu rellotge (com a mínim un parell de vegades) no estàs segur de viure en la fracció temporal correcta. Pot semblar una ximpleria, però molta gent de Tortosa ja m'entendrà...

El fotolog Estimo Tortosa dinamitza el debat entre els fotologgers tortosins

Fa dies que tinc pendent de parlar-vos d'una iniciativa molt interessant, que fa poc temps que ha arribat a la internet de les Terres de l'Ebre. Es tracta del fotolog Estimo Tortosa, que l'altre dia em va recomanar un company de La Veu de l'Ebre. L'objectiu d'Estimo Tortosa és realitzar una "crítica constructiva" de la ciutat, a partir d'una sèrie de fotografies que l'autor (o autora) penja al fotolog, i que li serveixen per proposar una sèrie de temes de debat. De fet, una de les característiques que diferencia els fotologs (o hauríem de dir fotoloc, en català?) en relació als àlbums de fotos, és que només pots penjar gratuïtament una única imatge al dia, però sobretot que tant l'autor com els seus lectors poden deixar-hi els seus comentaris. Hi ha dos tipus de fotologs, els que utilitzen els fotògrafs professionals (on parlen de les seues càmeres i de les dades tècniques per prendre les imatges) i els que són utlitzats per crear xarxes socials a internet. Per tant, aquí ens trobaríem davant d'aquesta segona opció, que per mi és la més interessant. En el cas del fotolog Estimo Tortosa, en què cada dia comenten l'actualitat de la ciutat desenes de persones, cal destacar que a primera vista els usuaris semblen molt joves, ja que cal estar registrat al sevei Fotolog per poder participar, i això permet visitar també els fotologs de la resta de fotoblocaires tortosins. Penso que els fotologs són una eina molt interessant, i que en el cas d'Estimo Tortosa permet que els més joves puguin donar la seua opinió per millorar la ciutat, el que demostra que els joves també participen quan se'ls dóna l'oportunitat de fer-ho, a partir dels mitjans que ells més utilitzen. No he pogut evitar obrir-me un compte de Fotolog per a La Marfanta. Per cert, els fotoblocaires del territori també es poden considerar blocaires ebrencs?
Si cliqueu aquí mateix, podeu veure tots els fotologgers de Tortosa.

L'Ebre torna a la campanya

El programa del PP recupera els transvasaments i CiU reclama el Roine per pactar a Madrid

L'Ebre ha tornat a empantanar el debat polític en la recta final de la precampanya, just després d'uns dies de calma relativa. El PP va acordar, després d'un enfrontament intern entre els populars del País Valencià i els d'Aragó, que no inclouria el transvasament al programa electoral. Però uns dies després, va transcendir que el manual dels candidats sí que aconsellava que es parlés dels transvasaments. Potser per això, el candidat Mariano Rajoy va aprofitar dues entrevistes, al diari Levante i a l'emissora Punto Radio, per anunciar que quan sigui president del govern estatal recuperarà la política de transvasaments. Segons Rajoy, el govern de Zapatero ha aconseguit el «difícil repte» de no solucionar el dèficit hídric en cap lloc de l'Estat. Si arriba a la Moncloa, primer Rajoy farà totes les obres del Pacte de l'Aigua de l'Aragó. Després, afirma que enviarà l'aigua que sobri «a la resta d'Espanya», però no parla en cap moment de garantir un cabal mínim al tram català de l'Ebre, o de fer les obres de protecció del Delta.
Unes declaracions que el portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Manolo Tomàs, va interpretar com una estratègia per satisfer «les necessitats polítiques» del PP a l'Aragó. «Però Rajoy no deixa clar si els catalans de les Terres de l'Ebre també som d'Espanya, i per tant potser ens convindria ser aragonesos, ja que abans de fer un transvasament també hauria resolt totes les nostres necessitats», ironitza Tomàs.

AMAGAT AL PROGRAMA
El compromís del candidat del PP s'ajusta al que finalment diu el programa electoral, ja disponible al web del partit. El document inclou «els transvasaments» a la pàgina 208, dintre de l'epígraf 1.173. Segons diuen, el PP rebutja les posicions «dogmàtiques» sobre l'aigua, i a més de la reutilització, la modernització dels regadius o la dessalinització, també preveu la cessió de drets entre usuaris i els transvasaments. El programa, titulat Les idees clares, amb Rajoy és possible, supedita els transvasaments a la realització de les obres a l'Aragó, però no hi ha ni una sola referència a les obres promeses al Delta per l'anterior govern del PP. Mentrestant, les Corts Valencianes van aprovar ahir, amb els vots del PP, una sèrie de reclamacions al govern de l'Estat, com un transvasament de 450 hectòmetres cúbics anuals d'aigua de l'Ebre.
La recuperació dels projectes de transvasament al programa del PP ha arribat just l'endemà que la premsa aragonesa difongués un document intern de la Comissió Europea, redactat per la direcció general de Medi Ambient. En aquest informe sobre la sequera i el canvi climàtic, que han rebut el Parlament europeu i el Consell d'Europa, es qüestionen obertament els transvasaments, ja que són «insostenibles» i «font habitual de conflictes entre territoris». Per tant, desaconsella que els estats de la Unió Europea plantegin transvasaments a l'hora de combatre la sequera, proposa mesures alternatives, i recorda que continua desaprofitant-se el 20% de l'aigua disponible.
Però la campanya és la campanya, i CiU ja va advertir dimarts que el transvasament del Roine serà una de les set condicions «irrenunciables» perquè la federació doni suport a un futur govern de l'Estat.

>La pressió sobre el Ter

El ple de la Diputació de Girona va aprovar dimarts una moció de CiU, consensuada per tots els grups, en què reclama a Generalitat dotze mesures per pal·liar els efectes de la sequera a la conca del Ter i restituir-ne el cabal ecològic. CiU, a l'oposició, creu que cal posar fi al transvasament d'aigua a Barcelona, i coincideix amb el PSC i ERC que el Ter es troba en unes condicions extremadament precàries. El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, va tornar a advertir ahir que s'està organitzant un fort corrent d'opinió a les comarques de Girona, per minvar la pressió sobre el Ter i «repartir la solidaritat» amb Barcelona. «Volen que sis dels nou metres cúbics per segon que arriben del Ter ara vinguin del Segre i de l'Ebre, quan en realitat seria la mateixa aigua», va insistir. Tomàs va assenyalar que en el fons volen accelerar la interconnexió de totes xarxes, però no tenen en compte que poden provocar un greu conflicte entre territoris, dins de Catalunya. A més, va anunciar que els tres metres cúbics del Segre es transvasarien utilitzant el Segarra-Garrigues, mentre que la resta sortirien del minitransvasament a Tarragona i del canal l'Aldea-Camarles.

>Enginyers i empresaris

La Cambra de Comerç de Barcelona i el Col·legi d'Enginyers Industrials han pujat al carro de les diferents institucions que han reclamat l'arribada de l'aigua de l'Ebre, i també del riu Roine, a l'àrea metropolitana de Barcelona. A més, els empresaris de Barcelona també proposen a la Generalitat transvasaments des del Garona i des del Segre, ara que els regants del canal d'Urgell han manifestat que estan oberts a una possible venda de cabals de la seua concessió. Segons el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, les peticions dels empresaris i dels enginyers no han de sorprendre ningú, ja que són els principals interessats a gestionar els rebuts de l'aigua i promoure grans obres hidràuliques. «Estan fent un treball molt important com a grups de pressió, i aprofiten la sequera actual per accelerar la interconnexió de les xarxes catalanes», va dir. Tomàs va insistir que la interconnexió ja està en marxa, però que el projecte «corre més o menys» per motius polítics. El portaveu de la PDE va lamentar que davant de la sequera no s'estigui qüestionant el model de creixement urbanístic, els projectes de nous regadius i l'estat actual de les xarxes a les ciutats.

El Punt (21-Febrer-2008)

Més informació:
-Descarrega't aquí el programa electoral del PP

Col·lapse a Tortosa per l'avaria d'un autocar

L'avinguda Felip Pedrell de Tortosa, en obres al seu tram de Remolins, va registrar ahir al migdia un important col·lapse de trànsit provocat per l'avaria d'un autocar turístic. La grua municipal va haver de retirar l'autobús, mentre un grup de turistes, de gent gran, es quedava a terra. Les retencions van afectar tota l'avinguda Felip Pedrell i alguns dels carrers adjacents durant uns deu minuts.




El Punt (21-Febrer-2008)

La Catalunya optimista i Tortosa Somriu

Pels carrers de Tortosa ja es comencen a veure els primers cartells electorals, tot i que oficialment la campanya no comença fins demà a la mitjanit. De fet, el PSC ja ha anunciat que enganxarà el seu primer cartell davant del restaurant del Parc, amb la candidata Lluïsa Lizárraga acompanyada d'altres militants i simpatitzants de la federació de l'Ebre, i que després marxarà a Amposta, per enganxar el cartell davant de l'estadi municipal. Amb tot, des d'ahir al matí ja es veuen pels carrers del centre de Tortosa els primers cartells amb la cara de la candidata del PSC per Barcelona, Carme Chacón, i el seu lema La Catalunya optimista. En primer lloc, podríem valorar si és molt o poc ètic que tots els partits hagin adoptat el costum de penjar cartells abans de l'inici oficial de la campanya, encara que no sigui demanant explícitament el vot. Són cartells ambigus, amb missatges genèrics, que molt sovint queden penjats al llarg de la campanya (i també moltes setmanes després de les eleccions). Però el que més em fa pensar és en aquest mania que tenen els publicistes polítics, copiada de l'estratègia de les marques comercials, de no vendre propostes concretes sinó sensacions i estats d'ànim. El lema La Catalunya optimista, personalment, em diu ben poca cosa i en realitat em fa ser pessimista, ja que pot provocar un efecte contrari del que busca. És la contraposició del català emprenyat, i de vegades aquest tipus de jocs lingüístics fan que la gent no canviï d'humor, sinó que s'emprenyi més, com feia l'España va bien que va popularitzar Aznar. A Tortosa va passar una cosa semblant amb la campanya Tortosa somriu, que va fer que molta gent contestés: Tortosa somriu, però per no plorar. No pots vendre optimisme i benestar quan hi ha un cert malestar social, ja que els ciutadans acostumen a reaccionar com ho faríem qualsevol, quan detectem que ens volen aixecar la camisa. Com diria una professora meua, un anunci et pot vendre el millor iogurt del món, però després cal que el iogurt sigui molt bo. El millor, i potser el més honest, seria dir: potser ens hem equivocat, però aquí teniu les solucions.

Els blocs ebrencs protagonitzen una trobada amb els estudiants de periodisme de la UAB

El saló de sessions de l'Ajuntament de Tortosa va ser ahir al vespre l'escenari d'una xerrada amb una cinquantena d'estudiants de Periodisme de la Univestitat Autònoma de Barcelona (UAB), alumnes d'una assignatura en què els porten a fer una ruta per conèixer els mitjans de comunicació de Catalunya. Eren a Tortosa des de la nit anterior, però no va ser fins ahir a la tarda que van visitar la redacció de La Veu de l'Ebre. Després, els estudiants de periodisme van anar cap al consistori, on els va rebre l'alcalde Ferran Bel, que els va explicar els projectes de Ràdio Tortosa, del portal SOC Tortosa, el nou butlletí electrònic, la renovació del web municipal i el funcionament del gabinet de comunicació de l'Ajuntament, així com la participació al futur canal públic de TDT a l'Ebre, pel qual ja s'ha creat un consorci d'ajuntaments. La UAB també va convidar Blocaires Ebrencs a fer una petita conferència, per parlar sobre la xarxa de blocs de les Terres de l'Ebre, del naixement de l'entitat i de com es poden aprofitar els blocs i les eines de la web 2.0 en l'exercici del periodisme. Així, la presidenta de l'associació, Carme Pla, va seure a la taula amb Anna Ferràs, de Ràdio Gandesa, i amb mi mateix, que els vaig explicar el cas de La Marfanta.
En el meu cas, vaig explicar-los que la formació d'una blocosfera pròpia, l'Ebresfera, està influint en la formació d'una nova opinió pública, que és més diversa, activa i plural que abans del sorgiment del fenomen bloc. També els vaig parlar d'alguns precedents de l'Ebresfera, com la llista de correu d'Amposta o la llista d'Ebrencs, creada arran de la polèmica del transvasament de l'Ebre. En aquest punt, era inevitable parlar de Manel Zaera, el pioner de la blocosfera ebrenca. La seua primera experiència blocaire va ser un conglomerat de blocs que composaven el web dinàmic d'Ebrencs. Això demostra que hi ha blocs ebrencs com a mínim des del 2001, en plena efervescència social pel pla hidrològic. La dinàmica generada per l'esclat de la blocosfera, aquí a l'Ebre però sobretot a la resta del món (això d'aquí no és res, fora del territori el moviment blocaire sí que és important...) ha servit per demostrar que la gent està interessada en la política, però també que tenia una necessitat molt important de rebre una informació més propera i humana, però també més informació local. Per primera vegada des del naixement d'internet, amb els blocs d'arreu del món la gent utilitza la xarxa per informar-se i parlar de política, per saber què passa a les eleccions dels Estats Units però també què passa al costat de casa. La gent que té blocs i els seus lectors, a través dels comentaris, participen més activament com a ciutadans, i han trencat el monopoli dels mitjans tradicionals. Els blocs també poden ser un nou mitjà de proximitat, molt més ràpid, directe i interactiu que els mitjans tradicionals. De la mateixa manera, el nombre de fonts d'informació es multipliquen, ja que els lectors veuen el periodista com un agent social més, proper i preocupat pels seus interessos.
Podem entrar en el debat i qüestionar que els blocaires estiguin fent periodisme. Els blocs només són una eina de comunicació, i com ha escrit aquest matí Manel Zaera, la comunicació no és patrimoni dels periodistes, sinó de les persones. Evidentment, no fan periodisme els blocaires que no pretenen fer-ho, però sí els blocaires que són periodistes i els que no ho són, però que gestionen la informació i utilitzen les fonts de la mateixa manera que ho faria un periodista que hagi passat per la facultat. Això passa també amb els periodistes que, sense tenir formació universitària, treballen als mitjans de comunicació clàssics i fan la seua feina amb qualitat i molt dignament, tot i que és un repte de tots plegats anar reduint l'anomenat intrussisme professional.
La desconfiança que alguns directors de mitjans de comunicació tenen cap a la blocosfera no s'entèn, si no és perquè la premsa escrita es troba en un procés molt greu de pèrdua de lectors. En els propers anys, els diaris que no s'hagin adaptat correctament als nous hàbits de lectura per internet ho tindran molt difícil per sobreviure. Cada vegada són més els diaris que, a les seues edicions digitals, fomenten el seguiment del que es diu a internet i també la gestió de blocs propis, per part dels seus periodistes. A l'Estat espanyol va coincidir amb la reapertura de l'edició digital d'El País, que encara ha fet una última revisió del seu web, per afegir-hi blocs, vídeos i l'anomenat periodisme ciutadà. Ara ja no es concep un gran diari que no hagi inclòs vídeos, canals RSS o enllaços a blocs, als seus portals d'internet. Altres diaris com El Mundo o Público també són molt conscients que no poden donar l'esquena a la gran onada blocaire, però tampoc a les noves eines de la internet social. Just abans-d'ahir, vaig veure que dos periodistes del diari ADN havien obert un compte a Twitter, i que fan un seguiment constant de l'actualitat al voltant de les eleccions generals. Per tant, del bloc ja hem passat al microbloc. De fet, ja fa uns mesos que a l'Ebresfera també hem començat a utilitzar serveis com Facebook o Twitter. Jo mateix, a La Marfanta, utilitzo Twitter per donar titulars breus instantanis.
En aquest punt, els estudiants em van preguntar si sempre és viable econòmicament, ja que els mitjans més petits no sempre es poden permetre fer el salt a internet. Des de la taula els vam posar l'exemple de Teveon, la televisió comarcal que s'acaba de posar en marxa al nostre territori, i que només emet vídeos sota demanda per internet. Els estudiants es van mostrar molt interessats per aquest projecte, i algú va preguntar com es finançava. Els vam explicar que la base és la publicitat, i que Teveon ha sabut aprofitar els anunciants de la revista Un Cop d'Ull i fer-los entrar al món d'internet amb naturalitat. Per falta de temps no vaig comentar-los un altre exemple que tenia pensat: la consolidació de l'anomenat periodisme non-profit als Estats Units. The Voice of San Diego és un dels molts exemples de periodisme no lucratiu que ha sorgit últimament als Estats Units. El diari on-line és un exemple important de periodisme ciutadà, que es nodreix periodísticament de col·laboradors externs (la majoria molt joves) i econòmicament de donacions privades particulars, destacant les fundacions. Teniu més informació clicant aquí mateix.
L'altra opció, davant de la consolidació de la web 2.0 i el sorgiment del periodisme 3.0, és mirar cap a una altra banda i continuar fent el periodisme de la mateixa manera que fa 20 anys, o encara pitjor. Encara avui hi ha webs de diaris que no s'acutalitzen fins l'endemà, quan ja està al carrer una nova edició en paper. Penso que no té sentit fer un diari i encara menys un setmanari o una revista mensual, quan la informació es renova no cada dia, sinó cada hora i, algunes vegades, cada minut. La solució és fer una informació d'anàlisi, d'investigació i en profunditat als mitjans escrits, i aprofitar totes les eines d'internet per oferir als lectors l'actualitat d'una forma més dinàmica. D'altra banda, també vaig dir als estudiants que l'edat dels professionals no és cap excusa, ja que un dels periodistes més veterans de l'Estat, Enrique Meneses, té un dels blocs més interessants amb què m'he trobat.
En el nostre cas, evidentment, cal diferenciar entre els blocs que són periodístics i els que no ho són, ja que els blocs no són més que una nova eina de comunicació. Qui vulgui veure tots els blocs com una nova forma de periodisme s'equivoca, però també els que diuen que els blocs periodístics no són seriosos. Un estudi de fa un parell d'anys afirmava que els europeus donen un 24% de credibilitat als blocs, una xifra que s'apropa al 30% de credibilitat de la premsa escrita, que tradicionalment és el mitjà considerat com a més seriós i creïble. Suposo que en dos anys les dades hauran canviat, i que els blocs hauran guanyat en pes social i credibilitat. Penso que els blocs són més creïbles que altres mitjans de comunicació, com la televisió (17%), perquè el lector intueix que a l'altra banda del bloc hi ha algú com ell, un ciutadà que vol fer un ús profitós d'internet, que té un compromís cívic i una sèrie de coneixements sobre la realitat que desitja compartir.

Per més informació, us recomano el comentari que han fet la Carme Pla i Daniel Gil
-Els models de mitjans
-Xerrada Blogs i periodisme