Enquesta sobre els primers 100 dies de Bel a Tortosa

Durant les properes dues setmanes, els lectors de La Marfanta esteu convidats a participar en una enquesta amb què posarem nota als primers 100 dies de Ferran Bel al govern de Tortosa. El sondeig d'opinió vol servir de termòmetre per saber quina és la percepció que pot tenir la gent dels primers mesos de Bel a l'alcaldia, però també de l'acció de la resta de regidors de CiU i d'ERC al govern. L'enquesta va iniciar-se ahir i aquesta tarda ja havien votat més de 100 persones, guanyant per majoria simple els que posarien un excel·lent (35%) o un notable (20%) al govern municipal de CiU i ERC. En canvi, només 30 lectors suspenien l'acció de govern de Bel, amb percentatges diferenciats pels que li posen un insuficient (15%) i els que el deixarien amb un molt deficient (11%). A més, un 9% dels que han contestat l'enquesta només li donarien un bé, mentre que el 7% restant li posaria un aprovat pelat. Com us deia, durant 15 dies podreu contestar l'enquesta, així com justificar el vostre vot afegint els vostres comentaris en aquesta entrada, si ho considereu necessari...

Els cartells nupcials i l'ordenança de civisme de Tortosa

Ja fa dies que parlem de la nova ordenança de civisme de Tortosa, però els farols, senyals de trànsit, semàfors i parets de la ciutat continuen plenes, sembla que cada vegada més, d'aquests cartells nupcials, que ens anuncien que tal o qual parella han decidit casar-se. Així, segons la nova normativa, enganxar aquest tipus de cartells podria representar una sanció econòmica que oscil·la entre els 120 euros, en els casos més lleus, passant pels 1.500 euros si es el cartell es penja en un senyal de trànsit, i arribant als 3.000 euros si s'afecta un monument o la façana d'un edifici protegit. De fet, arribarà un moment en què el cartell dels nuvis, amb la fotografia i la típica frase "Es busquen", semblarà realment un d'aquells cartells de l'Oest americà, amb el Wanted, dead or alive. De fet, algú haurà de pagar la multa, si la policia no agafa in fraganti els que pengen els cartells... En el cas del cartell que il·lustra aquesta entrada, la recompensa són "dos titos", si trobeu als de la foto. Què opineu del tema? Ha d'aplicar el nou govern de Tortosa l'ordenança de civisme que va deixar aprovada l'executiu de Joan Sabaté, també amb els vots de CiU? Tant CiU i ERC consideren que caldria refer el text, però la Federació d'Associacions de Veïns ja els ha reclamat l'aplicació immediata de l'ordenança.

L'efemèride: un terratrèmol a Tortosa, la victòria al Gurugú, les proves d'embaràs amb gripaus i Gil de Frederich

Com que els propers dies no podré escriure al bloc, aquí us deixo unes quantes efemèrides tortosines perquè també estigueu informats de les notícies de la nostra història...

El 27 de setembre de 1944 s'estrenava al cinema Femina de Tortosa la pel·lícula Tú y yo, dirigida per un dels mestres de la comèdia romàntica en l'època classica de Hollywood, Leo McCarey. Amb tot, no es tracta de la versió protagonitzada per Cary Grant i Deborah Kerr l'any 1957, sinó de la versió original que el mateix McCarey va fer l'any 1939, amb Charles Boyer i Irenne Dunne com a parella protagonista. Com podeu veure, Tú y yo va tardar cinc anys en arribar a la Tortosa de la postguerra. D'altra banda, Tú y yo va inspirar l'escena de Tom Hanks i Meg Ryan al terrat de l'Empire State, a la pel·lícula Algo para recordar.
També el 27 de setembre, però del 1950, es fan a Tortosa les primeres proves d'embaràs segons el mètode de Galli-Mainini, és a dir, amb granotes mascles. La dada és totalment fiable, ja que l'autor del llibre Rapsòdia en gris, que recull l'efemèride, és Francisco J. Renau, metge analista de professió. L'argentí Carlos Galli Mainini havia desenvolupat la prova amb gripaus cap a l'any 1947, ja que fins aquell moment les proves d'embaràs es feien injectant l'orina a les granotes femelles.
Finalment, Renau també recull que la nit del 28 de setembre del 1953, a les 22.45 hores, va registrar-se un terràtremol a Tortosa. El cronista també explica com van viure la sacsada: "A casa tots vam notar com se bellugava la làmpada del sostre i el florero de damunt del bufet i com los vidres de les finestres vibraven d'allò més. Van ser moments de desconcert, encara que van durar pocs segons. A l'endemà, pel carrer, no es parlava d'altra cosa que del terremoto."
D'altra banda, els dies 28, 29 i 30 de setembre de 1906 es fan diferents actes solemnes a la Seu de Tortosa, per celebrar la beatificació de Francesc Gil de Frederich. A part dels actes religiosos a la catedral, durant els tres dies també va haver-hi dianes, repartiment d'abonaments als pobres i un castell de focs artificials a la vora del riu Ebre, la nit del dia 30.
També el dia 30 de setembre, però de l'any 1909, Tortosa va tornar a fer festa. En aquest cas, no va ser per la beatificació de cap sant local, sinó per la victòria de les tropes espanyoles al mont Gurugú. El dia anterior, els soldats havien pres el Gurugú, una muntanya propera a la ciutat colonial de Melilla, als rebels rifenys d'Abd el-Krim. Per celebrar-ho els tortosins van posar guarniments als balcons i també fanalets. La festa s'explica perquè al juliol les tropes espanyoles havien patit una dolorosa derrota al barranc del Llop de Melilla, on van morir la majoria de soldats que havien sortit des del port de Barcelona uns dies abans. De fet, la derrota a Melilla és el que va provocar la revolta popular a la capital i la posterior repressió, durant la tristament recordada Setmana Tràgica.
Al mes de setembre de 1875, sense que Vergés Paulí puga precisar la data exacta, se suïcida a la presó de Tortosa, penjant-se, un pagès que havia ferit un altre pagès a la partida de Vinallop. El cronista tampoc detalla la data precisa de la lleva de mossos de 18 anys que va fer-se a finals de setembre a Tortosa. Durant els mesos anteriors, la ciutat havia estat rondada per partides de carlins (comandada per un dels Pollastres de Bítem). La guerra s'havia acabat als pobles del Maestrat al juliol, però encara continuava activa en altres zones de Catalunya, a Navarra i al País Basc.

Vídeo de la conferència de Saül Gordillo a Tortosa

Amb uns dies de retard, aquí us deixo el vídeo amb un fragment de la presentació del llibre Nació.cat a Tortosa, que el periodista i blocaire Saül Gordillo va fer dissabte passat a la biblioteca Marcel·lí Domingo. Era una de les coses que volia deixar enllestides abans de marxar uns dies de viatge, però m'ha calgut resoldre algunes dificultats tècniques, com una incompatibilitat del Windows Vista amb la versió que tenia del Nero. Un cop resoltes, us he muntat aquest vídeo amb l'inici de la conferència. Podeu llegir les impressions que va emportar-se Saül Gordillo de la seua visita a Tortosa clicant aquí mateix. En els propers dies intentaré penjar més vídeos amb fragments de la conferència en el canal de La Marfanta a You Tube...


D'altra banda, clicant aquí podreu llegir el recull que ha preparat la Carme Pla, amb les diferents referències que els blocaires ebrencs hem fet aquests dies de la visita de Saül Gordillo al nostre territori. De fet, voldria agrair a la Carme la seua gentilesa per haver-me cedit també la fotografia que il·lustra aquesta entrada.

El PSC de Tortosa fa la segona roda de premsa de la setmana per parlar dels sous

He reeditat aquesta entrada perquè, com que em trobo de vacances, no sé si la roda de premsa d'aquest matí ha comptat amb la participació de Joan Sabaté, que segons apuntava un lector avui es trobava al Senat. La roda de premsa no era a l'Ajuntament sinó a la seu del PSC, amb l'objectiu de contestar l'informe presentat per CiU dimarts, sobre els càrrecs de confiança i les dedicacions exclusives a l'Ajuntament. La polèmica dels sous és un tema que pica als polítics i que indigna els ciutadans, i crec que CiU va equivocar-se obrint aquest meló. Fins ara, els socialistes no havien tocat el tema dels sous en públic, en part perquè l'arrodoniment a l'alça de les retribucions afecta a tots els regidors de l'Ajuntament, tant als del govern com als de l'oposició. De fet, fins i tot havien evitat atacar frontalment la creació de la plaça de gerent, i les crítiques dels socialistes van focalitzar-se en la dedicació parcial de Ferran Bel i en la nova indemnització de 400 euros mensuals que cobraran els regidors de barri només per assistir a les reunions de coordinació. Ara el PSC sap que aquesta polèmica preocupa CiU, i intentarà remoure el punxó dintre de la ferida. Ahir, a Tortosa molta gent parlava un altre cop dels sous de l'Ajuntament, i la tertúlia de Ràdio Ebre va centrar-se exclusivament en aquesta polèmica. Crec que a qui menys li interessa parlar dels sous és a CiU, perquè ara són al govern.

Per saber més:
-CiU de Tortosa contraataca i reobre la polèmica dels sous
-Tortosa ha arrodonat a l'alça les retribucions econòmiques als regidors
-La nova junta dels regidors de barri enfronta el govern de Tortosa i el PSC

Tortosa rehabilitarà cinc pavellons més de l'antic escorxador

Una bona notícia. La junta de govern local de Tortosa ha fet aquesta setmana l'aprovació inicial del projecte de restauració de cinc pavellons més de l'antic escorxador, i ha tret a concurs les obres amb un pressupost superior als 1,1 milions d'euros. Amb la rehabilitació d'aquests dos pavellons i les dues sales ja restaurades (la sala d'exposicions Antoni Garcia i el local de la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa), l'Ajuntament ja haurà recuperat un 60% de les instal·lacions de l'antic Matadero, on s'ha d'instal·lar el futur Centre Cultural l'Escorxador. La previsió és que les obres comencin a primers del 2008, i que els treballs permetin destinar una sala a exposicions de gran format; una altra per al fons patrimonial de la ciutat, i un altra per a les noves oficines de l'Imact, que d'aquesta manera marxaran del teatre auditori Felip Pedrell. El projecte, que compta amb una subvenció de la Generalitat de 373.384 euros, es complementarà amb la urbanització dels vials interiors del recinte, que recentment també va sortir a concurs públic. D'altra banda, l'Ajuntament ha recordat que aquest dissabte, 29 de setembre, la sala Antoni Garcia serà l'escenari de la inauguració de l'exposició Fronteres i Cruïlles: Patrimoni i Contemporaneïtat, la primera que ha produït l'àrea de Cultura. Es tracta d’una exposició sobre vuit peces del fons patrimonial de Tortosa, reinterpretades per quatre artistes del territori, i que pretèn ser un avanç del futur Centre Cultural Escorxador.

Foto: Ajuntament de Tortosa

Convocat el concurs fotogràfic 'Lo riu és vida'

L'empresa tortosina Mayor, dedicada a la venda i subministrament de materials per a la construcció, ha decidit continuar la tradició dels últims cinc anys, i ha convocat un concurs de fotografia per triar la imatge antitransvasament del calendari per a l'any 2008. Segons un correu electrònic difòs per la Plataforma en Defensa de l'Ebre, el lema del concurs de fotografia serà Lo riu és vida, i la intenció de l'empresa és fer 2.000 exemplars del calendari amb el nom de l'autor, els quals es repartiran arreu del es Terres de l'Ebre. A més, l'autor de la fotografia escollida tindrà un premi de 500 euros. Al concurs poden presentar-se fotografies actuals en format din-A4, o bé fotografies antigues, amb el nom i un número de telèfon per poder contactar amb el participant. Les obres poden fer-se arribar a les oficines de Mayor, al quilòmetre 2 de l'autovia de Tortosa-l'Aldea, o bé a l'apartat de correus 279 de Tortosa. El termini per presentar-se al concurs de fotografia Lo riu és vida s'acaba el 31 d'octubre, i el veredicte del jurat es farà públic el 6 de novembre següent.

I Patrimoni què diu d'això?

Tortosa continua els actes de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, i ahir va presentar els nous passos de vianants i la nova senyalització que s'han fet a l'entorn dels insituts d'ensenyament secundari, així com al carrer Bisbe Aznar (per cert, a la cantonada de Viladrich també es poden veure unes tanques grogues apilades...) De fet, la millora de la senyalització a la cruïlla entre el carrer Bisbe Aznar i la plaça Pont de Pedra era una de les reclamacions de l'associació de veïns Centre-Nucli Històric. A més, el carrer és un dels accessos principals per arribar al Conservatori, a la biblioteca Marcel·lí Domingo i a l'Escola Oficial d'Idiomes, pel carrer del Vall o pel carrer de la Rosa. Segons l'Ajuntament, al carrer Bisbe Aznar s'han millorat cinc passos de vianants i s'ha instal·lat un pas elevat per a vianants, que obliga a reduir la velocitat dels vehicles. Ja és trist que s'hagi arribat a aquest extrem, per culpa de la mala educació dels conductors. Però el que jo em pregunto és si Patrimoni de la Generalitat no hauria de dir alguna cosa sobre la instal·lació d'aquest pas de vianants elevat. El carrer Bisbe Aznar és un dels pocs del nucli històric que conserva el paviment de llambordes, i ja hem hagut de veure com han desaparegut les llambordes de carrers molt propers, sense que ningú intervingués. No s'entèn que Patrimoni posi tantes condicions per a la rehabilitació i l'aprofitament d'edificis privats (casa Grego) o públics (antic mercat del peix), i després la instal·lació d'un modern pas de vianants de goma, al mig de la via pública, passi tant desapercebuda...

Per saber més:
-Patrimoni posa condicionants al Viena a l'antic mercat del peix

Les tanques grogues també envaeixen el parc municipal

La invasió subtil de les tanques grogues no només ha afectat el barri de Ferreries, sinó que també s'ha propagat pel parc municipal de Tortosa. Així es pot veure en aquestes altres dues fotografies d'ahir pel matí. D'una banda, hi ha la mítica font de darrera del parc infantil (quin tortosí no ha begut l'aigua d'aquesta font?) tota envoltada de tanques. De l'altra, el graciós pont de fusta, amb una de les baranes desballestades i dues tanques de plàstic impedient la seua utilització. Per cert, sabeu quant van estar les tanques grogues al pont de l'Estat, després del dia dels focs artificials de les festes de la Cinta? Quasi una setmana... Fins al punt que un dia vaig veure que algú havia tornat a posar la tanca i que una dona baixava a la carretera del pont per poder passar. Em va indignar que ningú es molestés en posar-la al lloc, i que preferissin baixar a la carretera per no haver de fer un simple moviment amb els braços. La gent som així de dropa, vaig pensar, i vaig tornar a posar la tanca contra la barana del pont. De fet, el que va estranyar-me és ningú acabés tirant la tanca al riu, com ha passat altres vegades... I amb això no vull donar idees.
Tornant al parc. Ahir també vaig sentir una barreja de ganes de riure i d'indignació quan una parella de motxileros que pujava amb mi les escales, entrant al parc, comentaven la brutície que s'hi acumulava. "Veo que en Tortosa no se barre", va dir l'home a la dona, per fer-li veure el munt de fulles seques que hi havia caigudes al passeig central. Amb això no vull criticar l'empresa de neteja i els serveis de manteniment, ja que després vaig veure que estaven netejant i retirant restes vegetals a la zona del Llac Vell. Però sí reclamar un veritable pla de xoc per al parc municipal, un dels espais de la ciutat que necessita alguna cosa més que una rentada de cara.

Estancats a Ferreries

Aquesta fotografia és d'avui al matí, i mostra la situació existent des de fa un munt de dies en una de les voreres de la Rambla de Catalunya, al barri de Ferreries. Pel que sembla, és com si l'Ajuntament de Tortosa tingués la intenció de reparar els nombrosos bonys i clots d'aquest tram de vorera, però la gran superfície delimitada per tanques fa pensar que s'hagi de posar a treballar una màquina tuneladora... Per sort, han deixat un estret passadís perquè els vianants puguin passar d'un lloc a l'altre, però el que no entenc és per què les tanques també ocupen un parell de places d'aparcament. La cosa m'ha fet gràcia, perquè he recordat que CiU, quan estava a l'oposició, va dedicar un dels seus butlletins a criticar la febre de tanques grogues que hi havia a Tortosa durant l'anterior govern de Joan Sabaté. De fet, a la portada d'aquell butlletí es veia una fotografia de la rotonda provisional de la Simpàtica, feta amb tanques, i un gran titular que deia "Estancats", que volia ser un joc de paraules per la situació de paràlisi que segons CiU patia el municipi. Ara sembla que a Ferreries també ens trobem es-tancats i amb els veïns una mica neguitosos, a l'espera que comencin les obres promeses pel nou govern tortosí.

L'efemèride del dia: vetllada ciclista al velòdrom

El 26 de setembre de 1943 va fer-se una important vetllada ciclista al velòdrom de Tortosa. Ens ho recorda Francisco J. Renau al seu fabulós llibre Rapsòdia en gris, que aquests dies m'estic rellegint amb delit, aprofitant que em trobo de vacances. Renau recorda que era l'època de l'atontament col·lectiu a base de pa i circ, i que les nits al velòdrom de Tortosa eren un dels entreniments més populars en aquells primers anys del franquisme. El dia de la inauguració (2 de maig) havia guanyat la cursa la parella Sancho-Plans, i el mateix Plans va ser qui va guanyar el Campeonato Nacional de Velocidad d'aquell 26 de setembre. Com es pot veure en aquesta fotografia, el velòdrom s'havia construït en una zona envoltada d'horts (el camp de futbol de l'estadi municipal s'havia inaugurat el 15 d'agost de 1942, tot i que l'estrena oficial va ser per les festes de la Cinta, amb un partit que el Tortosa va perdre per 1-3 contra una selecció del FC Barcelona). D'altra banda, veureu que encara no hi havia els arbres monumentals de l'estadi, i que el carrer Alcanyís encara estava per urbanitzar... De fet, el 1943 tot just s'acabaven les primeres Cases Barates al barri de Ferreries.
D'altra banda, també el 26 de setembre però del 1949 van començar unes pluges torrencials que a Tortosa van durar fins l'endemà, i que van provocar la sortida dels barrancs del Rastre, de Caputxins i de la Llet, cosa molt habiutal al llarg de la història de la ciutat.
Finalment, el 26 de setembre de l'any passat perdia la vida el jove tortosí Carlos Llaó Angelats en un tràgic accident al metro de Barcelona. El noi, de només 22 anys, era molt conegut a Tortosa per la seua vinculació a diferents entitats esportives i també al Casal Popular Panxampla.

La Setmana de la Mobilitat Sostenible i l'Ebreokasió

En els últims anys, Tortosa tenia la mala sort que la Setmana de la Mobilitat Sostenible coincidia amb la celebració de la fira del vehicle d'ocasió. Personalment, se'm feia molt estrany que l'Ajuntament m'estigués parlant de les bondats d'anar a peu, de compartir vehicle, de l'impuls al transport públic o del Dia Sense Cotxes, mentre el passeig central del parc era ple de cotxes, encara que estiguessin aturats. Dels carrils bici o d'aquell experiment amb tanques grogues que va fer-se a l'avinguda de la Generalitat, millor no parlar-ne... L'any passat, com a mínim, l'Autoparc ja va celebrar-se just una setmana després de la Setmana de la Mobilitat Sostenible, per separar una mica les coses. Tot i així, l'Ajuntament continua llançant-nos missatges contradictoris. Ho dic perquè avui ens podem trobar dos tipus de notícies: les que ens expliquen la difusió de la campanya informativa perquè els estudiants aprofitin els descomptes al transport públic, i les que ens diuen que el nou Ebreokasió incrementa un 65% el número d'expositors, amb més de 200 vehicles al nou pavelló firal de Remolins. A més, enguany també hi haurà motocicletes i ofertes del sector nàutic, i també activitats complementàries com competicions de karts i slot, ja que l'Ajuntament vol atraure el públic adult però també els més menuts. Per això, al marge del canvi d'emplaçament i de nom, amb aquesta curiosa K que fa que l'Ebreokasió tingui un "OK" al mig de la paraula, a mi em continua turmentant el mateix dubte: Si després de la Setmana de la Mobilitat Sostenible algú vol comprar-se una bicicleta, a quina fira pot anar?

Foto: Ajuntament de Tortosa

CiU de Tortosa contraataca i reobre la polèmica dels sous

El primer enfrontament de la represa del curs polític entre el govern de Tortosa (CiU i ERC) i el PSC s'ha acabat en empat. Si dilluns Joan Sabaté denunciava "l'autoritarisme" del govern de Ferran Bel i les seues "rebaixes programàtiques" en els primers 100 dies del mandat, ahir el grup municipal de CiU canviava de tema assegurant que amb el nou govern Tortosa estalviarà més. Per demostrar-ho, Enric Simó (UDC) i Josep Anguera (CDC) van presentar un estudi comparatiu sobre les retribucions econòmiques que percebien els regidors i els càrrecs de confiança del govern de Sabaté i el que ara cobren els membres de l'executiu de Bel. Segons l'estudi, l'Ajuntament s'estalviarà uns 123.000 euros per la supressió de cinc càrrecs de confiança i d'una dedicació exclusiva. L'informe també diu que la contractació del nou gerent, que cobra 70.014 euros anuals, no representa ni la meitat de la despesa dels càrrecs de confiança que tenia Sabaté. A més, van dir que si Bel (que cobra 63.750 euros anuals amb una dedicació del 75%) vulgués viure de la política, hauria acceptat la presidència de la Diputació de Tarragona, càrrec que no és incompatible amb la condició d'alcalde (aquesta és la primera vegada que CiU confirma oficialment que Bel va renunciar a presidir la Diputació, un tema del que l'alcalde mai ha volgut parlar). En aquesta línia, van afegir-hi que Sabaté mai ha dit el que cobra com a senador, un sou que podria superar els 90.000 euros.

Per saber més:
-CiU diu que l'Ajuntament tortosí estalviarà 123.000 euros en dedicacions i càrrecs de confiança (El Punt)
-Sabaté critica "l'autoritarisme" i les "rebaixes" del govern de Bel
-100 dies de govern, 100 dies d'oposició
-Tortosa ha arrodonit a l'alça les retribucions econòmiques dels regidors
-Els socialistes critiquen la dedicació parcial de Bel
-Bel contracta un gerent per modernitzar l'Ajuntament tortosí i coordinar els tècnics
-Surt a compte ser regidor?
-El sou de Rajoy i el sou de Lahosa

L'efemèride del dia: s'adjudiquen les obres del mercat de Tortosa

El 25 de setembre de 1884 es fa la subhasta de les obres del mercat públic de Tortosa, adjudicant-se els treballs a la societat de crèdit Banco de Tortosa. Segons explica Vergés Paulí, no va ser fins a l'octubre de dos anys més tard que va desaparèixer l'antic passeig de la Rivera, amb l'inici de les obres del mercat. L'estructura metàl·lica que suporta la coberta va ser dissenyada per Joan Torras i Guardiola, conegut com “L'Eiffel català”. L'edifici té una única nau amb un gran espai diàfan a l'interior. Tradicionalment, s'ha atribuït l'autoria d'aquest projecte a Joan Abril i Guanyabens, tot i que se n'encarregà com a arquitecte municipal només durant una de les fases d'execució. Les obres van acabar-se l'any 1887, i el mercat públic va ser inaugurat l'1 de setembre, per les festes de la Cinta.
D'altra banda, el 25 de setembre del 1941 s'estrenava la pel·lícula Vive como quieras, dirigida tres anys abans per Frank Capra, al cinema Coliseum de la plaça Alfons XII.

L'alcaldessa de Tivenys entra al comitè executiu de la Federació de Municipis

L'alcaldessa de Tivenys, Maria Beltran, ha estat escollida membre del comitè executiu de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), en el transcurs de l’assamblea general que va tenir lloc divendres passat a Sabadell. Segons fonts del PSC, properament es designaran les diferents àrees que correspondran a cadascun dels membres del comitè executiu. Beltran serà la única representant ebrenca en el màxim òrgan polític de la FMC. Per altra banda, els alcaldes de Sant Carles de la Ràpita, Miquel Alonso i de Godall, Francesc Miró, també van ser escollits en la mateixa assamblea membres del consell nacional d’aquest ens municipalista.

Foto: PSC Terres de l'Ebre

Sabaté critica "l'autoritarisme" i les "rebaixes" del govern de Bel

Joan Sabaté va criticar ahir "l'autoritarisme" i les "rebaixes programàtiques" del nou govern de Tortosa. L'exalcalde i portaveu del grup del PSC va demanar quines mesures s'han fet del pla de xoc que Ferran Bel (CiU) havia promès durant la campanya electoral i durant la signatura del pacte de govern amb ERC, i que havia de fer 10 actuacions en cada barri durant els primers 100 dies de govern. Sabaté, que va voler comparèixer davant la premsa per fer balanç dels primers 100 dies del govern de Bel, també va acusar l'alcalde d'actuar de forma autoritària en qüestions com la representativitat a la mancomunitat de Tortosa i Roquetes. El portaveu socialista va acusar CiU i ERC de no haver explicat en 100 dies quin és el seu model de ciutat, així com de desacreditar l'acció del govern anterior mentre s'han limitat a continuar o acabar projectes que ja estaven encetats. A més, Sabaté va lamentar que Bel haja decidit eliminar el festival de teatre Entrecultures, una mostra que l'anterior govern tortosí ja havia fet bianual. Finalment, el portaveu socialista va destacar el caràcter subsidiari d'ERC al govern, i va insistir en què Bel i la regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, acaparen tot el protagonisme. Per avui al matí hi ha prevista una roda de premsa del grup municipal de CiU, pensada per contestar Sabaté.


Per saber més:
-100 dies de govern, 100 dies d'oposició (La Marfanta)
-El PSC diu que el govern tortosí encara no té un model de ciutat i critica l'«autoritarisme» de Bel (El Punt)

També pots llegir aquest article al bloc col·laboratiu Política Ebrenca.

Amposta prepara el seu centenari com a ciutat

L'Ajuntament d'Amposta ha constituït una comissió que s'encarregarà d'establir els objectius i també d'organitzar els actes per commemorar el centenari de l'atorgament del títol de ciutat, gràcies al decret del 19 de maig del 1908 signat pel rei Alfons XIII. En aquella època, Amposta tenia l'alcalde Palau, durant el mandat del qual es van fer importants obres de millora urbanística, com la construcció de les Escoles Nacionals, de les Cases Barates, dels jardins municipals i del mur de contenció del riu. Amb tot, la més important va ser la construcció del pont penjant sobre l'Ebre, infraestructura que l'Estat va atorgar el mateix any que el títol de ciutat. Tot i així, la primera pedra va col·locar-se el 1915, i el pont penjant no va ser inaugurat fins el 1921.
L'alcalde Manel Ferré va detallar ahir que la comissió representa el teixit associatiu de l'Amposta moderna, amb representants de l'àrea de Cultura i d'entitats com la biblioteca comarcal Sebastià Juan Arbó, l'Institut d'Estudis Comarcals del Montsià, el Museu del Montsià o les dues societats musicals de la ciutat, La Lira Ampostina i la Unió Filharmònica. Un dels actes més destacats del centenari serà la inauguració de la remodelació del pont penjant i l'obertura de les noves sales d'exposició del Museu del Montsià. A més, Amposta també prepara una recreació històrica al voltant d'un mercat d'artesans i comerciants de principis del segle XX.

Per saber més:
-Amposta crea una comissió executiva per organitzar el centenari de la concessió del títol de ciutat (El Punt)

Foto: Amposta.info

Novetats a la blocosfera ebrenca: Joves d'Esquerra Verda i Saragatona

Avui m'han informat de dues noves incorporacions a l'ebresfera: el bloc de Joves d'Esquerra Verda a les Terres de l'Ebre i el bloc del grup de dansa i música tradicional Saragatona. Així, gràcies al primer dels blocs sabem que en la darrera comissió política territorial de Joves d'Esquerra Verda (JEV) van nomenar Cinta Moreso, del Baix Ebre, i Letícia Tíscar, del Montsià, conselleres nacionals de JEV en representació de les Terres de l'Ebre. També es van nomenar el tortosí Jordi Jordan com a coordinador de JEV a les Terres de l'Ebre, i l'Alba Benedicto, la jove regidora de Tivissa, com a presidenta del consell territorial de JEV.
D'altra banda, al bloc de Saragatona ens assabentem d'una novetat interessant. El proper 19 d'octubre s'emetrà pel canal 33 un documental sobre aquesta formació que tant està fent per la recuperació i revaloració del nostre folklore, dintre del programa Taller.doc. De fet, el programa tractarà la feina de recuperació de les jotes i les danses típiques que fa Saragatona, des de la recollida d'informació fins a la realització de la coreografia, l'adaptació musical i el vestuari per als diferents espectacles. El documental es complementa amb entrevistes i els testimonis dels membres de Saragatona, i de com han anat adequant el seu local d'asasig a l'Aldea.

La Plana Ràdio dedica un secció als blocaires ebrencs

La ràdio municipal de Santa Bàrbara, La Plana Ràdio, ha iniciat avui al matí una secció dedicada als blocs de les Terres de l'Ebre. Per obrir la secció, l'emissora planera ha començat parlant del nou bloc que ha posat en funcionament a internet, i en què bàsicament podeu llegir les notícies que també podeu escoltar a través del 100.6 de l'FM. Demà al matí, el director de La Plana Ràdio, Josep Roig, ha dit d'entrevistar-me perquè li expliqui una mica de què va això de La Marfanta. També m'ha demanat que el posi en contacte amb altres blocaires ebrencs, ja que la idea és parlar cada dia d'un bloc diferent del nostre territori. Per tant, si sou blocaires de l'Ebre i en els propers dies rebeu un e-mail o una trucada telefònica de La Plana Ràdio, que no us agafi desprevinguts...
Per cert, una cosa semblant està fent Emigdi Subirats amb la seua nova secció Blocaddicte, per la qual ja ha rebut nombroses felicitacions. Per no ser menys, també voldria felicitar l'Emigdi per aquesta bona iniciativa...

L'efemèride del dia: el bombardeig de Ferreries i l'enderroc de les muralles

El 24 de setembre de 1874, castigat novament el territori pel conflicte dinàstic del segle XIX, una partida de soldats carlins va disparar contra la guàrdia del portal del cap de pont, que guardava l'accés al pont de barques des de Ferreries. Això va provocar que el governador de la ciutat, a les nou de la nit, ordenés disparar les bateries d'artilleria des del castell de la Suda. Segons explica Vergés Paulí al segon volum d'Espurnes de la llar, van arribar a tirar-se 54 canonades contra els ravals, les actuals Ferreries (ravals de la Creu i de Sant Vicent) i Jesús. Uns bombardejos que van repetir-se el 6 d'octubre, i que al raval de Jesús van acabar amb la vida d'un jove que es deia Blanch, a més de ferir-ne a cinc més.
El mateix dia 24 de setembre, però del 1882, queda enderrocada la casella que va construir-se durant l'última carlinada al paiol de la Rivera per al servei de la milícia nacional, i que en aquell moment era utilitzada pel cos de carabiners. En aquell mes de setembre del 1882, Tortosa estava molt atrafegada amb la demolició de les muralles (autoritzada pel ministeri de la Guerra per fer passar el túnel del canal de l'Esquera de l'Ebre). Així, es desfà l'últim portal del Rastre i també comença l'enderroc del baluard de Sant Pere, on es troben algunes bales de pedra que són regalades al Museu de Tarragona (recordeu les bales de pedra que van aparèixer fa uns mesos en un solar en obres de Ferreries? Algú va pensar en guardar-les? Al segle XXI no, però al segle XIX, sí... ) L'Ajuntament també va acordar l'enderrocament del revellí del pont de barques i l'obertura d'un carrer de 20 metres d'amplada a Ferreries. Als voltants del revellí es formava una escena molt tortosina, ja que allà hi paraven les tartanes que feien viatges a Jesús o Roquetes, sentint-se la contínua cridadissa de "A Jesús!" o "Qui ve a Roquetes?"
També el 24 de setembre, però de l'any 1950, s'estrena al cinema Fèmina de Tortosa la pel·lícula musical Las zapatillas rojas, que arriba a la nostra ciutat amb dos anys de retard, ja que la mítica cinta de Michael Powell i Emeric Pressburger va ser realitzada l'any 1948. Podeu veure el tràiler oficial de la pel·lícula clicant aquí mateix.

100 dies de govern, 100 dies d'oposició

Aquesta setmana, com que no hi ha ple a l'Ajuntament de Tortosa, el grup municipal del PSC ha convocat per avui al matí una roda de premsa per valorar els primers 100 dies del govern de Ferran Bel (CiU) i Ricard Forés (ERC). Personalment, crec que encara és massa d'hora per fer un balanç del nou govern municipal, però també cal dir que Joan Sabaté té dret a comparèixer per intentar esgarrapar un altre titular als diaris. En el mandat anterior, Bel va basar bona part de la seua estratègia en desgastar el govern de Sabaté a partir de rodes de premsa, i sembla que el PSC vol reciclar i reaprofitar la mateixa tàctica. De fet, la realitat és que el PSC no ha deixat a CiU la treva dels primers 100 dies, i que Bel no ha pogut assaborir la victòria i començar a governar amb tranquil·litat durant els primers mesos a l'Ajuntament. Així, en algun moment l'alcalde ha hagut de sortir a l'atac i fins i tot ha semblat que continuava a l'oposició, però també cal dir que l'acció del PSC ha sigut en alguns moments molt pobra i poc elaborada, amb alguna bona intervenció mediàtica per part de Sabaté i una decebedora participació de la resta de regidors socialistes, sobretot als plens.
En aquest sentit, no deixa de sorprendre que CiU ja haja convocat per demà una altra roda de premsa, en principi per contestar el que puga dir avui Sabaté. En la represa del curs polític després de les festes de la Cinta, molts tenim la sensació que Sabaté està marcant indubtablement l'agenda política de Tortosa, primer amb la seua proposta sobre el projecte Castor i el polígon Catalunya Sud, i ara amb aquest balanç sobre els primers 100 dies del govern. De fet, abans de parlar ja ha provocat un gest neguitós de CiU... Ara CiU i ERC aniran a contrapèl, i els serà molt difícil invertir aquesta tendència... Per començar, no s'entèn que demà comparegui el grup municipal de CiU en solitari, i que no ho faci el govern en bloc. Farà també ERC una roda de premsa per contestar Sabaté? Voldran, d'aquesta manera, sortir dues vegades als mitjans de comunicació, amb els mateixos arguments? Què passarà si ara ICV i el PP volen fer més rodes de premsa? CiU hauria de deixar de pensar i actuar com a grup municipal, que és el que feia quan estava a l'oposició, i prendre la iniciativa amb accions i propostes de govern.

També pots llegir aquest article al bloc col·laboratiu Política Ebrenca.

Amposta rebutja avui el projecte Castor i la plataforma demana reunir-se amb l'empresa

El ple de l'Ajuntament d'Amposta té previst rebutjar avui el projecte del dipòsit submarí de gas i de la planta terrestre que l'empresa Escal UGS voldria construir entre Vinaròs i Alcanar. L'aprovació d'aquesta moció per part de l'Ajuntament ampostí arriba just només una setmana després que el consistori de Tortosa també aprovés una resolució en el mateix sentit. De fet, ha fet falta que CiU governi als dos ajuntaments, però que estigui a l'oposició tant a la Generalitat com al govern de l'Estat, perquè la federació s'oposi (a les dues ciutats) a un projecte que representa una amenaça greu per al territori. Amb això no vull denunciar l'oportunisme polític de CiU, sinó destacar l'important que hauria sigut per a les Terres de l'Ebre comptar amb el suport de l'Ajuntament d'Amposta i del govern de Joan Maria Roig en la mobilització contra el transvasament del Plan Hidrológico Nacional (PHN).
D'altra banda, la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, que ahir va organitzar una marxa lenta de 500 vehicles entre Alcanar i els terrenys en què volen construir la planta regasificadora, ha manifestat la seua voluntat de reunir-se amb l'empresa. Ja em perdonareu, però a mi el que m'estranya és que Escal UGS no haja demanat reunir-se ja amb la plataforma... No sé a què esperen, si la planta ha de ser bona per a tots, i no serà dolenta per a ningú (aquest argument, no us sona d'alguna cosa?) De fet, aquesta setmana hi ha prevista una reunió amb l'Ajuntament d'Alcanar, i crec que avui també hi ha una trobada amb Vinaròs i Ulldecona, per fer-los la proposta de situar la planta més a l'interior.
Tot seguit podeu veure un minut de vídeo de la marxa lenta d'ahir, que hem trobat avui al canal de Vinaròs News a You Tube...



Per saber més:
-Caravana de 500 vehicles en contra del projecte Castor (El Punt)

També pots llegir aquest article al bloc col·laboratiu Política Ebrenca.

L'efemèride del cap de setmana: de morts, de vius i de futbolistes

El dia 23 de setembre de 1821 va morir el bisbe Ros de Medrano, "màrtir de la caritat", que va rebre sepulcre al presbiteri de la capella de la Cinta, a la catedral de Tortosa. El 22 de setembre de 1856 va nàixer l'escultor Tomàs Cardona, del qual no he pogut trobar cap informació, però que devia ser important si surt a les cròniques. El 23 de setembre de 1874, immers el territori en un nova carlinada, arriba a Tortosa una columna militar en busca dels quintos que s'havien d'incorporar a files, mentre els voluntaris o cipayos se'n van a Amposta per reforçar la guarnició d'aquella ciutat. El mateix dia, però del 1894, entra a la seu de Tortosa el nou bisbe, Pere Rocamora i Garcia, just l'endemà que es col·loqui una làpida al sepulcre del bisbe Aznar. Rocamora va ser proposat per a bisbe pel rei Alfons XII, havent ocupat abans el càrrec de canonge penitencier d'Orihuela. També el 23 de setembre, però del 1895, moria Joan Balagué Balada, que segons ens explica Vergés Paulí al segon volum d'Espurnes de la llar, era el degà del Col·legi d'Advocats. El mateix dia del mateix any encara va haver un mort més, ja que un llamp va caure a la casa de la beneficiència, matant a un "bordet" i ferint-ne a cinc més. Finalment, el 23 de setembre de 1954 s'estrena al cinema Coliseum de la plaça Alfons XII la pel·lícula Once pares de botas, segons ens recorda Francisco J. Renau al llibre Rapsòdia en gris. Once pares de botas va ser dirigida per Francisco Rovira Veleta i va tenir la participació d'alguns dels futbolistes més importants de l'època, com Alfredo di Stefano, Gustau Biosca, Puchades, Miguel Muñoz, Venancio, Antoni Ramallets o Zarra.

Saül Gordillo presenta 'Nació.cat' a Tortosa

El col·lectiu Blocaires Ebrencs i el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya hem organitzat per demà, 22 de setembre, la presentació a Tortosa del llibre Nació.cat, a càrrec del seu autor, el periodista i blocaire Saül Gordillo. La presentació del llibre, que anirà a càrrec de Daniel Gil i d'un servidor, serà a la sala polivalent de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, a partir de les dotze del migdia. L'autor de Nació.cat és director de l'Agència Catalana de Notícies des del 26 de març d'enguany, i també un dels periodistes que va impulsar el portal de blocs polítics en català Poliblocs, poc abans de les eleccions municipals. El seu llibre Nació.cat, editat per Òmnium Cultural i l'Editorial Mina, és un relat periodístic sobre l'obtenció del domini.cat per a la llengua i la cultura catalana a Internet. Autor del Bloc sense fulls, que manté des del de juliol de 2004, Gordillo és un dels blocaires més llegits i influents de la catosfera.

Tortosa restringirà el trànsit a la zona de vianants de Sant Blai a partir del 6 d'octubre

El govern de Tortosa ha decidit transformar el carrer Sant Blai en una veritable zona de vianants, amb la instal·lació de nous pilons retràctils i l'establiment d'un horari de càrrega i descàrrega per als comerços. La mesura, que serà la conseqüència més important de les activitats de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura que comença dilluns, serà efectiva a partir del 6 d'octubre. A més, les restriccions en el trànsit aniran acompanyades d'altres actuacions complementàries, ja que també s'habilitarà una zona de càrrega i descàrrega al carrer Cervantes, mentre que els veïns del carrer Sant Blai i de la zona baixa del barri de Santa Clara podran accedir als seus aparcaments i habitatges pel carrer Na Perona. El carrer Sant Blai va convertir-se en una zona de vianants amb prioritat invertida fa cinc anys. La mesura va ser anunciada ahir pel regidor de Mobilitat, Valentí Marín, i pel regidor de Seguretat, Jordi Folqué, que van detallar que s'instal·laran pilons retràctils a l'entrada de la plaça Agustí Querol, així com als extrems de la zona de vianants, al carrer Montcada i al carrer Cervantes. A més, l'Ajuntament també instal·larà pilons al carrer de la Sang, que també s'està utilitzant incorrectament com a zona de pas o de parada. El regidor va afegir-hi que l'horari per fer càrrega i descàrrega als comerços serà des de les sis fins a les deu del matí, i que el policia de barri de la zona del centre serà el que també haurà de controlar el pas de motocicletes per la zona de vianants. El govern tortosí, que ja ha explicat la mesura als comerciants del carrer Sant Blai, considera que les restriccions beneficiaran el comerç. «La gent podrà passejar còmodament i anar de botigues, sense haver de pensar a deixar passar els cotxes», va dir Marín.

El Punt (21-Setembre-2007)

La Plataforma en Defensa de l'Ebre es reuneix amb Ernest Benach

Una delegació de vuit membres de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va reunir-se ahir al matí a Barcelona amb el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, va explicar que amb aquesta visita comença la nova etapa de treball institucional del moviment social, amb l'objectiu que el Parlament aprovi per unanimitat una resolució per reclamar a l'Estat espanyol l'establiment d'un cabal mediambiental per al tram català de l'Ebre. «Tenim la sospita que ni l'Estat ni la confederació hidrogràfica volen tenir en compte la proposta de règim hídric que vam consensuar al consell per a la sostenibilitat de les Terres de l'Ebre», va advertir Tomàs. La petició a Benach estava avalada per més de 6.500 signatures, que la PDE encara continuarà recollint durant una setmana més, abans d'entregar-les. Benach es va comprometre a fer d'intermediari entre la PDE i els diferents grups parlamentaris.

El Punt (21-Setembre-2007)

Foto: Parlament de Catalunya

La policia deté el presumpte piròman de cotxes de Roquetes i Jesús

Agents del Cuerpo Nacional de Policía, en col·laboració amb la Policia Local de Tortosa, van detenir ahir un veí d'Aldover, acusat d'haver calat foc a un cotxe al carrer del Carme de l'EMD de Jesús. Els fets que se li imputen van tenir lloc la mitjanit del passat dimecres, 19 de setembre, quan el detingut hauria provocat el foc que va cremar parcialment un turisme Citroën Xsara Picasso, que estava estacionat al carrer. Segons l'Ajuntament tortosí, fonts policials van informar que la forma d’actuar del detingut és la mateixa que s’ha emprat en els últims incendis de cotxes a Roquetes. Per aquest motiu, les mateixes fonts no descarten que l’autor pugui ser el mateix, tot i que la investigació continua oberta. En el cas de Roquetes, havien cremat un total de vuit cotxes en només tres setmanes de diferència, un total de deu vehicles des que va començar l'any. L'últim incident va tenir lloc diumenge, 16 de setembre, a la matinada, quan van cremar quatre cotxes. Els actes vandàlics van tenir lloc al nucli antic de Roquetes, concretament als carrers de Santa Anna, Consolació i del Canal. L'any passat també s'havien produït uns fets semblants, ja que durant el 2006 van arribar a cremar onze vehicles, entre motocicletes i turismes.

L'efemèride: l'institut torna al carrer Montcada i el primer enterrament civil

Al setembre de 1956, l'institut d'ensenyament secundari de Tortosa tornava al carrer Montcada. S'havia instal·lat a l'edifici de l'antic Seminari Conciliar des dels seus orígens, l'any 1844, tot i que durant els primers anys el seu funcionament havia estat molt intermitent, per diferents problemes econòmics, d'orientació religiosa i d'alumnat. A més, després de la revolució del setembre de 1868, l'institut s'havia passat una bona temporada als Reials Col·legis. Havia tornat definitivament al carrer Montcada l'any 1928, després del Reial Decret que autoritzava la creació de l'institut, essent alcalde Joaquín Bau. Però l'any 1938, durant la Guerra Civil espanyola, les bombes de l'aviació franquista van deixar molt malmès l'edifici, que no va començar a restaurar-se definitivament fins el curs 1953-1954. Durant tota aquesta època, els alumnes havien estat traslladats a l'antic hospital de la Santa Creu, que després havia estat casa consistorial i actualment és l'edifici dels jutjats (a l'antic hospital va morir, però al setembre del 1862, un francés anònim que no s'havia volgut confessar abans d'expirar, i que va ser enterrat a la part del darrera del cementiri de Sant Llàtzer; Vergés Paulí considera que va ser el primer enterrament civil a Tortosa).
Les obres de restauració al carrer Montcada van acabar el 1956, i el director de l'institut, Mariano Hernández, va proposar que el centre portés el nom de Joaquín Bau, que en aquell moment era el president del Consell d'Estat franquista i va presidir la inauguració. Deu anys després va començar la construcció d'una secció delegada de l'institut a Ferreries (a la imatge), on s'hi va traslladar només l'alumnat masculí, ja que les noies no van marxar del carrer Montcada fins el curs 1970-1971. L'any 1983, el claustre va proposar el canvi de nom pel de Joan Baptista Manyà, exprofessor del centre i eminent teòleg i catalanista, però l'associació de pares i l'Ajuntament de Tortosa, governat per l'alcalde Vicent Beguer, van frenar la iniciativa.

Tortosa desplegarà els primers policies de barri a partir de l'1 d'octubre

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va presentar ahir el pla per implantar la nova policia de barri, que començarà a funcionar a partir de l'1 d'octubre. En total, seran 21 agents i dos caporals que faran tasques de seguretat preventiva, control d'establiments, avís dels desperfectes a la via pública o gestió de problemes de convivència, així com atenció al trànsit o treball amb les escoles. Bel va remarcar que la creació de la policia de barri és un dels compromisos del govern municipal, que permetrà una major presència dels agents al carrer i també una gestió més propera als ciutadans. En la primera fase del pla, presentat ahir per l'alcalde i el cap de la Policia Local de Tortosa, es desplegaran vuit policies, però la plantilla haurà d'incrementar-se al llarg del mandat, amb una vintena de nous agents i una despesa d'uns 600.000 euros. L'agent destinat al Rastre es farà càrrec també de Santa Clara. El cap de la policia local, Jesús Fernández, va explicar que la mateixa situació es repetirà amb les dues unitats en què s'ha dividit la zona del centre. El barri de Ferreries de Tortosa, que també ha estat dividit en dues zones, serà l'únic lloc en què la policia de barri s'aplicarà amb dos agents des del primer dia. Finalment, també s'avançarà el desplegament a Jesús Nord, al sector Remolins Nord i als nuclis de Bítem, els Reguers, Vinallop i Campredó, que compartiran un únic agent. A la caserna de la Policia Local de Tortosa també hi haurà un agent, dedicat a l'atenció al públic i a tramitar les citacions judicials.

El Punt (20-Setembre-2007)

Malestar a ICV per les intervencions de l'alcalde de Tortosa al ple de dilluns

El portaveu d'ICV, Jaume Forcadell, va voler aclarir ahir els seus presumptes interessos urbanístics, després de les insinuacions de l'alcalde de Tortosa al ple de dilluns. Forcadell va precisar que l'únic interès que té són les hipoteques de dos habitatges al raval de la Llet i a Aldover. «La tensió en les paraules de l'alcalde i aquestes acusacions estan fora de lloc», va dir Forcadell abans de lamentar que Ferran Bel li negués el dret de rèplica. «Només espero que es retracti públicament, ja que les seues acusacions no tenen cap tipus de sentit», va afegir-hi. Bel va insinuar els interessos urbanístics de Forcadell després que el portaveu d'ICV suggerís el seu conflicte d'interessos amb l'aprovació d'una moció de rebuig al dipòsit submarí de gas i la planta que projecten a Vinaròs. Així, Forcadell va insistir ahir que Bel, a més de gerent de l'agrupació d'armadors tonyinaires, també és vocal de Feope, la patronal pesquera líder a l'Estat. A més, va dir que Bel no deia la veritat quan va justificar la no-incorporació de les branques juvenils dels partits polítics a la guia Associa't Jove. Segons ICV, al catàleg del web apareixien totes les associacions, i no només Joves amb Iniciativa, com va explicar Bel.

El Punt (20-Setembre-2007)

Tortosa i Roquetes inicien els tràmits per millorar la carretera de Jesús

L'assemblea de la mancomunitat de Tortosa i Roquetes va aprovar ahir al vespre l'inici de l'expedient de contractació de les obres per reurbanitzar la carretera de Jesús, que costarà 1,2 milions d'euros. L'alcalde tortosí i president de la mancomunitat, Ferran Bel, va recordar que les obres haurien d'adjudicar-se abans de final d'any, ja que es podrien perdre les dues subvencions atorgades pel Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC), amb un total de 843.000 euros. Bel va precisar que el problema es troba en el retard de l'expropiació dels terrenys afectats per l'eixamplament del vial. De fet, el portaveu d'ICV, Jaume Forcadell, va preguntar-li si en les tres últimes setmanes els ajuntaments han progressat en les negociacions amb la desena de propietaris afectats. El president de la mancomunitat va detallar que encara no hi ha cap acta d'expropiació signada, però que les parts han avançat força en els acords i en els criteris de l'expropiació. Segons Bel, no hauria d'haver-hi cap problema i els acords amb els propietaris es podrien signar aquesta setmana. «El problema no es troba en la valoració dels terrenys afectats, sinó en la reposició de les tanques existents», va dir.

El Punt (20-Setembre-2007)

L'efemèride del dia: una oració tortosina pel final del còlera

L'any 1885, Tortosa i les poblacions de la rodalia van ser molt castigades pel còlera. És per això que el 20 de setembre d'aquell any, a la catedral tortosina va cantar-se un Te-Deum perquè ja havia passat la terrible epidèmia. Dos dies després, però a l'ermita de Mig Camí, també va celebrar-se una missa cantada, en acció de gràcies pel mateix motiu. Ho explica Ramón Vergés Paulí al segon volum d'Espurnes de la llar. En un espai de 66 anys, el còlera morbo va colpejar sis vegades la població de Tortosa, la primera vegada el 1834 i la darrera el 1890, com ens recorda l'historiador Roc Salvadó en el seu article al llibre del Centenari del Centre del Comerç.
L'epidèmia del 1885 va declarar-se al juliol, i les autoritats van prendre grans precaucions. A les nits es feien fogueres als carrers, en què la gent cremava sofre per desinfectar. Els punts més castigat per l'epidèmia eren la raval de Cristo i Roquetes, i la majoria dels seus habitants fugien a Tortosa buscant refugi. L'alcalde tortosí era José González, germà de Teodor González, que va impedir l'entrada dels roquetencs per evitar la propagació de l'epidèmia. Això va provocar un greu conflicte al revellí del pont de barques, ja que una multitud de veïns de Roquetes, ajudats per la Guàrdia Civil, va intentar entrar a Tortosa, i Teodor González va haver d'impedir-ho comandant la guàrdia municipal.
La majoria de les víctimes del còlera era la gent pobra, mal alimentada, que menjaven qualsevol cosa, "fins i tot la fruita verosa i corcada que es dóna als tocinos". Per evitar-ho, el bisbe Aznar va inciar una suscripció i va recollir gairebé 40.000 rals. Durant 47 dies, els més de 500 pobres de Tortosa van rebre un pa i un plat de sopa de fideus, pataca i carn de moltó, en una sèrie de repartiments de rantxo que van fer-se als Josepets.

«L'Edèn» i «El Retablo de Valle Inclán», plats forts de la programació de tardor a Tortosa

Caballol anuncia la recuperació del cineclub i el possible retorn de la filmoteca

El regidor de Cultura, Joan Caballol, va presentar ahir la programació del teatre auditori Felip Pedrell de Tortosa fins a final d'any. Les propostes més destacades són l'obra L'Edèn, una peça de l'irlandès Eugene O'Brien, i El Retablo de Valle Inclán, a càrrec de la companyia El Repartidor. A més, Caballol va anunciar l'aposta municipal per reforçar l'oferta cinèfila, amb una programació estable de cineclub a partir del gener i el possible retorn de la Filmoteca de la Generalitat a Tortosa.

Caballol va admetre que la programació estable de la temporada tardor-hivern ha estat dissenyada «amb una certa austeritat» a causa de tenir un pressupost molt ajustat, però va destacar la gran qualitat d'algunes propostes. Així, el regidor de Cultura va recomanar l'obra L'Edèn, interpretada per Teresa Sánchez i Jordi Figueras, que Jordi Vilà ha dirigit a partir d'un text de l'irlandès Eugene O'Brien. L'Edèn, que es podrà veure a Tortosa el 5 d'octubre, tracta de la història d'una parella amb problemes de comunicació, i que troben un refugi en l'alcohol. Des que va estrenar-se fa cinc temporades, l'obra ha tingut èxit, premis i ressò a Irlanda, als Estats Units i al Regne Unit, amb cinc reposicions a Londres.
L'altra obra destacada per Caballol va ser El Retablo de Valle Inclán, que la companyia El Repartidor portarà a l'auditori tortosí el 9 de novembre. La nova versió del retaule esperpèntic de Valle Inclán és una realització de Pepa Calvo, coneguda en els cercles teatrals per haver revisitat altres textos clàssics castellans, com ara La Celestina, o d'autors com Lope, Calderón, Zorrilla i Lorca. De fet, el regidor de Cultura va assenyalar que convidaran els instituts de Tortosa a assistir a la representació, ja que El Retablo de Valle Inclán podria ser un bon complement al fet que els alumnes puguin aprendre a les aules. De la resta de la programació estable, Caballol també va remarcar l'espectacle de dansa Brins, de la companyia Nats Nus, que es podrà veure dintre del cicle Diumenges en família l'11 de novembre. Altres propostes per al públic infantil són Mil colors hi pots posar (28 d'octubre) i l'obra El llibre imaginari (16 de desembre).

> Cinefòrums i cicles

Durant el mes d'octubre, Tortosa continuarà projectant pel·lícules a la sala petita de l'auditori, dintre del cicle Cinemact. Però després, farà una aturada tècnica i la programació cinèfila no tornarà fins al gener, ja que l'àrea de Cultura està preparant un projecte per potenciar l'oferta cinematogràfica a la ciutat. El regidor Joan Caballol va explicar que a finals d'any es faran algunes millores tècniques a la sala petita de l'auditori, i que també adquiriran una màquina de videoprojecció d'alta definició. Segons Caballol, l'objectiu és poder programar-hi un mínim de dues o tres pel·lícules per setmana, organitzant també cinefòrums i cicles temàtics o de cinema clàssic. El regidor va dir que intentaran recuperar la Filmoteca de la Generalitat, i que també podria haver-hi sessions de cinema infantil.

El Punt (19-Setembre-2007)

El festival Entrecultures entra en via morta

El regidor de Cultura, Joan Caballol, va anunciar que el 2008 tampoc hi haurà edició de l'Entrecultures, un festival de teatre que l'anterior govern ja va decidir convertir en bianual. «El format de l'Entrecultures serà difícilment reproduïble, perquè tot i que la idea tenia bones intencions i va fer-se un bon treball, el teatre ha de tenir públic», va sentenciar. Caballol va afegir-hi que un ajuntament com Tortosa ha de fer un esforç extraordinari per organitzar esdeveniments com l'Entrecultures, i que no n'ha tret el rendiment necessari. «Fer venir la gent i fer el ridícul perquè la ciutat no està preparada no val la pena; abans Tortosa ha de millorar la ciutat», va afegir-hi. De fet, va utilitzar una metàfora mèdica per diagnosticar l'estat de l'Entrecultures. «Quan un festival passa a ser bianual és més a prop del cementiri que de salvar-se, i podríem dir que l'Entrecultures ha de passar una temporada a la unitat de cures intensives», va dir.
En canvi, Caballol va confirmar l'interès del govern municipal per «reflotar» el Festival de Música Felip Pedrell, que a l'octubre arribarà a la seua vint-i-setena edició. Caballol va lamentar que Tortosa haja deixat el festival «en calçotets» des del punt de vista del pressupost, fins al punt que van deixar de demanar-se subvencions específiques per organitzar un dels festivals musicals més antics de Catalunya. A més, Caballol va anunciar una aposta decidida per la cultura popular i tradicional, inclosos els gegants i el bestiari tortosí. «Hem de donar suport a la nostra cultura sense complexos, perquè ningú de fora vindrà a fer-ho per nosaltres», va dir. Caballol va avançar la propera inauguració de l'exposició Patrimoni i contemporaneïtat, que a partir del 29 de setembre permetrà veure peces del fons de l'antic Museu de Tortosa, al costat d'obres de quatre artistes locals.

El Punt (19-Setembre-2007)

Clos torna a defensar el dipòsit de gas però oblida el Catalunya Sud

El ministre d'Indústria, Joan Clos, va defensar ahir a Barcelona la necessitat de construir el dipòsit submarí de gas que l'empresa Escal UGS ha projectat davant de la costa d'Alcanar. Clos va recordar la falta de mines adaptables per a l'emmagatzematge de gas natural en terra ferma, i va assenyalar que els dipòsits permeten «garantir el subministrament» si es produeix algun conflicte internacional que posi entrebancs al transport del gas. A més, Clos va afegir-hi que Indústria està estudiant l'emplaçament de la planta a Vinaròs, a pocs quilòmetres del nucli urbà d'Alcanar. Amb tot, no va parlar directament de la possibilitat de traslladar la regasificadora al polígon Catalunya Sud, com va suggerir-li l'exalcalde i senador tortosí, Joan Sabaté, la setmana passada. Una proposta que el secretariat permanent de la comissió executiva de la Federació del PSC de l'Ebre sí que va avalar en una reunió celebrada dilluns al matí. Amb aquest gest, la federació del PSC va mostrar el seu suport «unànime» a la proposta de Sabaté, ja que planteja «una possible solució al problema d'Alcanar» sense renunciar a la industrialització de l'Ebre.

El Punt (19-Setembre-2007)

Gasats a Tortosa (la crònica del ple)

Tant de parlar del projecte que preveu instal·lar un dipòsit submarí i una planta de tractament de gas entre Vinaròs i Alcanar, els regidors de l'Ajuntament de Tortosa van reprendre dilluns el curs polític una mica desorientats, com si algú els hagués gasat per endormiscar-los. Com gairebé sempre, el més despert va ser Antonio Faura (PP), que va acusar el govern municipal d'anar més enllà del suport institucional al poble d'Alcanar i de voler evitar que la planta s'instal·li al territori. Faura, que va insistir en el fet que el sector energètic és «estratègic» per a l'Estat, va recordar que altres països d'Europa tenen dipòsits de gas, fins i tot al subsòl de les grans ciutats. La portaveu de CiU, Meritxell Roigé, va voler posar-li la cara roja recordant que el PP ha votat en contra del projecte en altres llocs, i que fins i tot el dirigent Alberto Fernández Díaz va assistir a la manifestació d'Alcanar. Però Faura va respondre que el PP no està en contra del dipòsit submarí, sinó de la instal·lació de la planta al litoral, on evidentment és més atractiu posar-hi urbanitzacions que aquest tipus d'indústries.
També va cometre una relliscada Jaume Forcadell (ICV), que va posar damunt de la taula els interessos professionals de l'alcalde. Així, Forcadell va suggerir una possible incompatibilitat de Ferran Bel (CiU) a l'hora de votar la moció, ja que el dipòsit submarí podria vulnerar els seus interessos, com a representant de la patronal de tonyinaires. En aquest punt, Bel va fer veure a Forcadell que la pesca de la tonyina no es fa a 20 quilòmetres de la costa, que és on es construirà el dipòsit. A més, Bel va afegir-hi que es tractava d'una moció política, sense més implicacions. Però com que el portaveu d'ICV encara insistia, l'alcalde va insinuar algun tipus d'interès urbanístic de Forcadell. Amb tot, això només va ser el principi de l'enfrontament, ja que en l'apartat de precs i preguntes Forcadell va denunciar la no-actualització del web de Joventut, que contrastava amb la desaparició de l'antic càrrec de confiança d'ICV, Jordi Jordà, en una de les fotografies. A més, Forcadell va lamentar que a la nova guia Associa't Jove no apareguin les entitats polítiques juvenils. Bel li va contestar que van decidir no incloure les associacions polítiques perquè només Joves amb Iniciativa apareixia a la guia que ICV va deixar a punt d'enviar a la impremta. Inútilment, Forcadell feia onejar una instància del 3 de juliol, que demanava que els tinguessin en compte.
Per la seua banda, Joan Sabaté (PSC) va lamentar que el ple aprovés dilluns una moció «extemporània», quan el debat s'ha centrat en la seua proposta per traslladar la planta de gas al polígon Catalunya Sud. En condicions normals, un govern no gasat li hauria pogut contestar que si volia que al ple es tractés a fons de la seua proposta el PSC hauria pogut presentar una moció per forçar-ho. De fet, els socialistes sí que van presentar altres mocions fora de termini, que finalment no van entrar a l'ordre del dia.

El Punt (19-Setembre-2007)

L'efemèride del dia: la república federal al Rastre

La plaça del Rastre va ser l'escenari d'un gran míting republicà el 19 de setembre de 1869. Les cròniques expliquen que van sentir-se discursos del general Pierrad, Sorní, d'Ocón i de l'alcalde de Tortosa, Manel Bes. Durant l'acte va proclamar-se el Pacte Federal de Tortosa, signat al maig del mateix any després d'una reunió de les forces republicano-federals de Catalalunya, València, l'Aragó i les Illes Balears. La signatura del Pacte de Tortosa va ser la primera expressió pràctica del federalisme pactista. Només uns dies després, el 22 de setembre, el governador militar, obeint instruccions superiors, va empresonar el general Pierrad al castell de la Suda, i el poble tortosí va estar a punt d'amotinar-se. L'endemà, el governador militar va donar compte a Madrid de l'actitud dels republicans tortosins, els milicians van ser desarmats i van dissoldre l'Ajuntament. Ja a l'octubre, l'exalcalde Bes va sublevar una partida de federals per la rodalia de Tortosa. Però el moviment no té prou força, una situació que obliga Bes a fugir a França.

Tortosa rebutja el dipòsit i la planta de gas, amb l'abstenció del PSC i el PP

L'alcalde desqualifica la proposta de Sabaté de traslladar el projecte Castor al polígon Catalunya Sud

El ple de l'Ajuntament de Tortosa va aprovar ahir una moció contrària al dipòsit submarí i la planta de gas que projecten construir entre Vinaròs i Alcanar. Amb tot, la votació es va fer envoltada per la polèmica entre l'alcalde, Ferran Bel (CiU), i l'exalcalde Joan Sabaté (PSC), que ja al matí havien intercanviat acusacions i retrets en diferents rodes de premsa. De fet, el PSC es va abstenir perquè la moció no tenia en compte l'oferta de Sabaté de traslladar la planta de gas al polígon Catalunya Sud. El PP també es va abstenir perquè, tot i que s'oposa a la construcció de la planta al litoral, el dipòsit de gas és «estratègic» per a l'Estat.

Els socialistes van justificar la seua abstenció al ple afirmant que la moció de CiU i ERC era «extemporània», ja que no tenia en compte que el debat ha canviat per l'oferta de Sabaté de traslladar la planta de gas al polígon industrial Catalunya Sud. «Mai han tingut clar quan s'ha de dir que no i quan cal dir que sí», va ironitzar Sabaté pel suport de CiU al transvasament de l'Ebre. Segons Sabaté, la moció contra el projecte Castor «no té cap sentit», tot i que va manifestar «tot el suport» del PSC al poble d'Alcanar. «Si les Terres de l'Ebre renunciem a aquesta inversió estratègica, tindrem la planta a dos quilòmetres d'Ulldecona, però se'n beneficiarà Vinaròs», va advertir el portaveu del PSC.
Amb tot, Ferran Bel va afirmar que Tortosa no perdrà cap oportunitat rebutjant la instal·lació de la planta de gas, i va acusar l'exalcalde d'haver fet una proposta «de cara a la galeria». Així, Bel hi va afegir que Tortosa «només ha perdut els vuit anys que Sabaté va estar a l'alcaldia», i va acusar el senador socialista de no haver fet prou gestions per portar empreses «amb cara i ulls» a la ciutat. L'alcalde va lamentar que Sabaté haja iniciat un debat «estèril» amb una proposta «estranya», que fins i tot ja ha estat descartada per la Generalitat i per l'empresa, Escal UGS. «L'empresa fa anys que recorre el litoral buscant emplaçaments per a la planta, i Sabaté no va fer cap gestió perquè la planta de gas es quedés al territori», va dir Bel. El portaveu d'ICV, Jaume Forcadell, va ser l'únic regidor de l'oposició que va donar suport a la moció. De fet, va aconseguir que l'Ajuntament també comuniqués l'acord del ple a la Generalitat Valenciana.

El Punt (18-Setembre-2007)