La plataforma del Delta també rebutja la interconnexió de xarxes i acusa l'alcalde de Sant Jaume de «traïció» al territori

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), que es troba immersa de ple en la preparació de la manifestació del 18 de maig a Amposta, focalitzarà la seua lluita social i jurídica a evitar la construcció de la canonada que haurà de portar l'aigua de l'Ebre a l'àrea metropolitana de Barcelona. El portaveu Manolo Tomàs, que confia que les obres no arriben a enllestir-se, va explicar ahir que el col·lectiu ja ha començat a contactar amb els veïns i els grups ecologistes dels municipis afectats per les obres de la canonada, per intentar obstaculitzar el projecte. «Hem d'evitar la construcció d'aquesta canonada, perquè després voldran fer altres transvasaments a través dels regadius Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues, i potser reforçar la concessió del minitransvasament», va advertir.

Al mateix temps que continuen els preparatius de la manifestació d'Amposta, la PDE està enllestint la batalla jurídica per evitar l'aplicació del reial decret llei 3/2008, que autoritza la recuperació de la interconnexió de les xarxes del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL). En aquest sentit, el portaveu de la plataforma, Manolo Tomàs, va assenyalar ahir que no poden permetre la construcció de la nova canonada, ja que tot seguit l'Estat i la Generalitat també voldran aprofitar el canal Xerta-Sénia i el regadiu Segarra-Garrigues per transvasar l'aigua de la conca de l'Ebre al nord de Castelló i a l'àrea metropolitana de Barcelona. «A més, també podrien reforçar el minitransvasament a Tarragona, ja que potser amb la concessió actual del CAT no en tindran prou», va dir Tomàs.
En aquest sentit, el portaveu de la PDE va remarcar que ja han iniciat els contactes amb els grups ecologistes i els veïns dels municipis afectats pel traçat de la nova canonada. La infraestructura ha de tenir uns 60 quilòmetres i, en paral·lel a l'autopista AP-7, unirà els dipòsits del CAT a Tarragona amb les instal·lacions d'ATLL a Olèrdola, prop de Vilafranca del Penedès. Després de la constitució de la Taula de la Sequera, en què el científic Narcís Prat va demanar una moratòria d'un mes per a la construcció de la canonada, va afegir-hi Tomàs: «Ja sabem que la Generalitat no té cap intenció de retardar l'execució del projecte, encara que demà mateix comence a ploure i es recuperen els nivells dels embassaments». No obstant això, el portaveu de la PDE va valorar que no creu que l'obra s'acabe del tot: pels punts febles del mateix reial decret llei; per les característiques tècniques de la canonada, i també per les modificacions que els diferents socis del tripartit voldrien incloure al projecte. «Això ha començat com un passeig militar però serà un desastre», va pronosticar Tomàs, que va denunciar que les cúpules nacionals del PSC, ERC i ICV hagin cedit davant dels interessos econòmics de les empreses que voldrien executar les obres. «Aquí hi ha gent, com Aigües de Barcelona (Agbar) i ‘la Caixa', que juga amb diferents baralles de cartes en una mateixa partida, ja que també han retardat les obres de la dessalinitzadora del Prat de Llobregat», va recriminar Tomàs. El portaveu va concloure que l'altre debat que la PDE pretén encetar a Catalunya és el de la recuperació dels aqüífers de Barcelona.

>Compartiran protestes

La nova Plataforma en Defensa del Delta de l'Ebre (PDDE) també s'oposa frontalment a la interconnexió de xarxes. Per tant, rebutja «tot l'argumentari tècnic i polític per justificar la canonada i convertir-la en un mal menor», com va afirmar el portaveu Hernán Casanova, que va advertir que serà una infraestructura «permanent i estructural» pel cost del projecte, 180 milions d'euros. Casanova ja va anunciar que la PDDE assistiria a la manifestació convocada el 18 de maig per la PDE a Amposta, i ahir Manolo Tomàs també va deixar la porta oberta perquè la PDE participe a la cadena humana que la plataforma del Delta ha convocat per l'11 de maig a Sant Jaume d'Enveja i Deltebre. «En la lluita del territori ha de participar tothom, perquè si el 18 de maig hi ha una macromanifestació el moviment social haurà recuperat la iniciativa», va dir.

El Punt (30-Abril-2008)

Més informació a El Punt:
-El Congrés aprova el transvasament amb el sí d'ICV i l'abstenció de CiU i ERC
-«Hem patit restriccions i no ens ha passat res»
-
El Mossos investiguen des de final del 2007 si hi ha avionetes antipluja
-
Agbar inicia avui les proves a les noves instal·lacions per rebre aigua amb vaixell
-
A ERC no li agrada però ho veu un mal menor
-
CiU no s'hi pot oposar perquè ho va concebre
-
Unió de Joves reclama la dimissió de Montilla
-
Iglesias diu que no és un transvasament
-
CiU d'Amposta precisa el rebuig a la moció d'ERC
-
Agbar inicia avui les proves per rebre aigua amb vaixell al port de Barcelona
-
Tarragona, també a punt

El ple de Sant Jaume d'Enveja va rebutjar dilluns a la nit, amb els vots del PSC, ERC i CiU, la moció que havia presentat la PDDE. El seu portaveu, Hernán Casanova, va lamentar que només el regidor d'ICV, Ramón Navarro, votés a favor de la moció, que rebutjava la interconnexió de xarxes i els transvasaments, i que criticava amb duresa la gestió que la Generalitat ha fet de la sequera. De fet, el ple va aprovar una moció més suau consensuada pel PSC, ERC i CiU, que rebutjava la interconnexió però acceptava la mesura com a solució urgent. «Han volgut nedar i guardar la roba, quan el que calia era mullar-se, sense matisos», va recriminar Casanova, que va acusar l'alcalde de Sant Jaume, Joan Castor Gonell, i els regidors del PSC, ERC i CiU de practicar un «servilisme partidista». «La seua posició és ridícula i trista, ja que Gonell havia estat un activista important de la PDE local, però ara és un traïdor a la causa, que és la defensa del Delta», va lamentar.

El Punt (30-Abril-2008)

La federació de l'Ebre d'ERC va difondre ahir al vespre un comunicat per valorar positivament que els republicans no donessen suport al reial decret que autoritza el transvasament a Barcelona. Segons va dir el president regional, Gervasi Aspa, ara cal avançar en la proposta tècnica per connectar la nova canonada a la futura planta dessalinitzadora de Cunit. A més, Aspa va voler destacar la «cohesió» d'ERC a l'Ebre, i va remarcar: «La gent d'Esquerra de les Terres de l'Ebre estem on sempre hem estat». De fet, sobre la dimissió de l'alcalde d'Ulldecona, Josep-Lluís Millan, el president d'ERC a l'Ebre va dir que es tracta d'una «baixa puntual», ja que «la resta d'alcaldes, regidors i càrrecs orgànics del partit continuen treballant pel projecte nacional d'Esquerra» i per la defensa de l'Ebre, «sent lleials al territori i les seues institucions». Amb tot, Aspa va afegir-hi que la federació d'ERC respecta la decisió de Millan i li agraeix «la feina feta fins ara».
D'altra banda, el president d'ICV a les Terres de l'Ebre, Jaume Forcadell, va confirmar que assistirà a la manifestació del 18 de maig a Amposta, però que continua la feina per «intentar incidir» en la posició nacional d'ICV.

El Punt (30-Abril-2008)

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va presentar ahir el pla Seqtebre d'emergència en cas d'accident químic. El document, que ha estat redactat per professionals del mateix Ajuntament, inclou els protocols a seguir en una situació de sinistre a les plantes de Polialco (Ercros) i Celulosa de Levante (Celesa), les úniques empreses del municipi que són considerades de risc químic. Bel va precisar que l'Ajuntament ja tenia un pla d'emergències municipal, que actualment es troba en procés de revisió i del qual depenen diferents plans sectorials, encara per redactar. Amb tot, l'alcalde va concretar que no és el cas del pla Penta d'emergència nuclear o del pla Infocat, ni tampoc del pla Inuncat, que es realitzarà a partir de l'estudi d'inundabilitat que està redactant l'Agència Catalana de l'Aigua.
Per la seua banda, el Seqtebre preveu totes les actuacions i assigna les funcions que hauran de desenvolupar les persones que formen part dels equips d'emergències, des de l'alcalde fins als grups locals logístics i d'acollida, sanitari i d'ordre i d'avisos. El pla també inclou la informació detallada de les zones hipotètiques d'afectació en cas d'accident químic, que bàsicament són els nuclis de població de Campredó i Vinallop. A més, també analitza tots els productes químics de risc, així com la seua composició i els seus efectes en cas d'accident químic. Bel també va anunciar que durant el 2008 es farà un simulacre d'accident, al marge del que faran les empreses de manera interna.

El Punt (30-Abril-2008)

Més informació a El Punt:

-Emergències posa a prova avui mig centenar de sirenes d'alerta química

Foto: Ajuntament de Tortosa

El col·lectiu convoca una protesta per l'11 de maig i confia a poder refer la complicitat amb la PDE

La nova Plataforma en Defensa del Delta de l'Ebre (PDDE) va deixar clara ahir la seua oposició als transvasaments, i per tant també a la interconnexió de xarxes que la Generalitat i l'Estat han previst per resoldre la falta d'aigua a Barcelona. El col·lectiu, hereu de l'antiga comissió de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) que va propiciar la signatura del Compromís per l'Ebre, va declarar-se molt dolgut amb el govern català i va reclamar la dimissió de José Montilla, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura, per haver vulnerat l'acord. La PDDE ja ha convocat la primera mobilització i espera tenir el suport de tot el moviment social.

«La unitat del moviment social contra el transvasament de l'Ebre s'ha de manifestar als carrers.» Amb aquestes paraules, el portaveu de la PDDE, Hernán Casanova, va deixar entreveure un intent per refer la «complicitat» entre la nova plataforma i la PDE. De fet, va assenyalar que el treball i la mobilització de la plataforma del Delta és «compatible» amb la línia d'acció de la PDE, ja que ara comparteixen «la mateixa causa i els mateixos objectius». Així, Casanova va remarcar que assistiran a la manifestació que la PDE ha convocat pel 18 de maig a Amposta, ja que la «indignació» del moviment social per la recuperació de la interconnexió de xarxes «és la mateixa». En aquest sentit, a la plataforma del Delta també esperen que la PDE i el conjunt del territori se sumen a la seua primera protesta: una cadena humana que es farà l'11 de maig al cor del Delta, entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja.
La també portaveu de la PDDE, Blanca Rullo, va precisar que l'acte de l'11 de maig es farà amb el lema Un pont d'honestedat, i que la cadena humana que embolcallarà el riu farà servir el pas de barca de Sant Jaume i Deltebre. En la mateixa línia, la plataforma està preparant una altra acció de protesta amb tota la pagesia del Delta, les cambres arrosseres i els propietaris de maquinària agrícola, que encara té la data per definir però que podria provocar un veritable col·lapse circulatori a la plana deltaica. La mesura és radical però el malestar de la PDDE també és important. Així, Rullo va lamentar que els membres del tripartit hagen comès un «engany flagrant al territori», amb jocs de paraules per «amagar el transvasament» i amb l'incompliment del Compromís per l'Ebre, document promogut per alguns dels membres de la nova plataforma quan formaven part de la comissió de relacions institucionals de la PDE. «El govern català no ha fet els deures per resoldre la falta d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona, després de quatre anys, perquè potser ha perdut el temps parlant de qüestions com ara la reforma de l'Estatut», va valorar Rullo. La portaveu de la PDDE va denunciar que l'Ebre haurà de pagar, «un altre cop, les conseqüències de la mala gestió dels recursos hídrics», i per això va demanar la dimissió del conseller de Medi Ambient. Però a més, Rullo també va reclamar la dimissió de Montilla, Carod-Rovira i Saura, just els representants del PSC, ERC i ICV que van signar el Compromís per l'Ebre amb la PDE l'octubre del 2003. De fet, la plataforma del Delta té previst presentar diverses queixes, i fins i tot una demanada judicial, pel que considera «el trencament d'un contracte electoral».

>Decepció amb el tripartit i oposició a la interconnexió

Un dels portaveus de la PDDE, Hernán Casanova, va negar rotundament que siguin «afins al PSC», com se'ls ha recriminat en algun moment, entre d'altres coses per haver regalat el pin d'or de la PDE a José Montilla. «Som antitransvasistes, estem en contra de la interconnexió CAT-ATLL i també som transversals ideològicament», va assenyalar Casanova. «Afinitats amb el PSC, cap ni una», va insistir-hi abans de destacar que si els membres de la nova plataforma fossin «servils» amb els socialistes, ERC o ICV, no estarien demanant la dimissió dels líders del tripartit. De fet, la també portaveu Blanca Rullo va relatar que només Joan Saura va acceptar reunir-se amb la PDDE, però que paradoxalment estava molest perquè volien oposar-se al transvasament. També van ser «decebedores» les trobades amb Joan Sabaté (PSC), que va fer una defensa «aferrissada» de la interconnexió urgent, i amb Marta Cid, «sense ànims que ERC deixés un govern transvasista».

El Punt (29-Abril-2008)

Més informació a El Punt:
-CiU rebutja una moció d'ERC a Amposta de suport a la plataforma
-Abstenció republicana sobre la fórmula estatal per executar el transvasament
-ERC vota a Tarragona contra una moció de CiU a què havia donat suport al Consell del Tarragonès
-Contra la sequera a contrarellotge
-Volen que s'investiguin les avionetes antipluja
-
Problema de credibilitat
-
Caldrà una «conjunció astral» política per fer-lo
-
El govern d'Aragó només recorrerà contra el decret si acaba afectant l'Ebre

Millan afirma que justificar la interconnexió és una «traïció» a la gent de l'Ebre

L'alcalde d'Ulldecona, el republicà Lluís Millan, serà la primera baixa d'ERC pel suport del partit a la interconnexió de xarxes que portarà l'aigua de l'Ebre a Barcelona. Com ja havia anunciat dijous, Millan ha pres la decisió d'esgarrar el carnet després que ERC anunciés ahir que els seus diputats a Madrid s'abstindran en la votació sobre el reial decret llei de la sequera. L'alcalde oficialitzarà la seua decisió al ple de dilluns, però va dir que encara cal valorar si afectarà el pacte de govern d'Ulldecona.

«Em sembla inconcebible, penós i lamentable que ERC es plantege l'abstenció en la votació del decret llei al Congrés dels Diputats», va afirmar ahir l'alcalde d'Ulldecona, que deixarà Esquerra després de 21 anys com a militant. En aquest sentit, Lluís Millan va precisar que aquesta setmana reunirà la secció local d'ERC per comunicar-los la seua «decisió personal», ja que no intenta implicar l'altre regidor republicà, Josep Rodrigo. De fet, Millan va afegir-hi que encara no havia comunicat la seua baixa al president regional d'ERC, Gervasi Aspa, amb qui ahir sí que va parlar per tenir la seguretat que finalment Esquerra no s'oposarà avui al decret de la interconnexió.
Segons l'alcalde, al ple de dilluns portarà una moció del grup d'ERC contra els transvasaments, per fixar la posició de l'Ajuntament d'Ulldecona sobre la qüestió. Amb tot, Millan va aclarir que la seua renúncia a la militància d'ERC no hauria d'afectar el pacte de govern amb el PSC, tot i que els socialistes donen suport a la interconnexió de xarxes com a mesura d'emergència. «En tot cas, serà l'actual secció local d'ERC qui haurà de pronunciar-se», va afegir-hi Millan, que a l'octubre hauria de ser substituït a l'alcaldia per la diputada Núria Ventura. «Em pensava que al territori hi hauria més baixes als partits, si finalment s'aprovava el transvasament, però no voldria jutjar ningú ni ser cap exemple», va advertir l'alcalde d'Ulldecona. «Però en el meu cas, no estic enganxat a cap cadira, i per davant de tot hi ha la coherència personal i la meua dignitat», va dir. Segons Millan, el suport a la interconnexió és una «traïció a la gent de l'Ebre que durant anys ha lluitat contra els transvasaments».

>Salvadó no assistirà a la manifestació d'Amposta

El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Ridao, va anunciar ahir que dirigents d'Esquerra a les Terres de l'Ebre, així com «càrrecs orgànics i institucionals» dels republicans al territori participaran en la manifestació que la Plataforma en Defensa de l'Ebre ha convocat pel 18 de maig a Amposta. Amb tot, Ridao va confirmar que no hi haurà altres «dirigents nacionals del partit», però va afegir-hi que no desautoritzaran els càrrecs que hi vagin perquè ho faran per «coherència». En qualsevol cas, qui no hi serà és el delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, segons va confirmar el mateix Lluís Salvadó en declaracions a Ràdio Ebre. Salvadó havia amenaçat de dimitir si el govern tirava endavant el transvasament del Segre.

El Punt (29-Abril-2008)

Foto: Roser Royo (El Punt)

El grup Ecologistes en Acció consultarà a la Comissió Europea si l'Estat espanyol està incomplint la directiva marc de l'aigua amb la realització de la interconnexió de xarxes. Segons els ecologistes, el reial decret llei 3/2008 i la interconnexió de xarxes CAT-ATL que autoritza podrien incomplir la directiva marc de l'aigua en quatre dels seus objectius principals: la recuperació de costos, la gestió de la demanda, la participació ciutadana i el bon estat ecològic de les masses d'aigua. Així, Ecologistes en Acció adverteix que el finançament del transvasament de l'Ebre a través de la interconnexió és una «trampa econòmica» que incompleix el principi de recuperació de despeses, i que el caràcter permanent de l'obra vulnera el principi de la gestió de la demanda. A més, la figura del reial decret anul·la qualsevol tipus de procés participatiu, així com l'obligació de fer estudis d'impacte ambiental i períodes d'exposició pública. Finalment, Ecologistes en Acció considera que la impermeabilització de les sèquies i els canals de reg del Delta i el no-retorn al medi del «suposat excedent dels regants» no permetria la recàrrega dels aqüífers del Delta ni la millora de les llacunes.


Avui s'ha començat a fer públic el cartell de la Plataforma en Defensa de l'Ebre que anuncia la manifestació contra el transvasament a Barcelona, que es farà el proper 18 de maig a Amposta. Al marge de l'omnipresent nus antitransvasament, hi ha un parell d'elements del cartell que m'han cridat l'atenció. En primer lloc, que s'haja reaprofitat el lema Los transvasaments no són la solució, que aquí també vam recuperar per a la campanya Posa't lo pin, amb un banner que podeu penjar al vostre bloc o web si us voleu afegir a aquesta iniciativa. L'altra és que al cartell hagen requadrat la frase Si tu no véns, ells lo faran, que inevitablement recorda el Si tu no hi vas, ells tornen, amb què el PSC va basar una part de la seua última campanya electoral. En aquell moment, el PSC advertia que si els catalans no anàvem a votar, tornarien al govern gent com Rajoy, Acebes i Zaplana, que al dibuix del cartell socialista apareixen amb un posat amenaçador i prepotent. La PDE ha volgut fer un joc de paraules amb aquest eslogan i recordar que la mobilització social és clau per aturar qualsevol agressió al territori, ja que els partits polítics no sempre compleixen allò que prometen durant la campanya electoral.
D'altra banda, una de les últimes novetats en relació a la manifestació del 18 de maig a Amposta és que el delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, no té previst assistir-hi, ara per ara. Segons he escoltat aquest matí a la Cadena Ser, Salvadó no es manifestarà al costat de la PDE contra la interconnexió de xarxes, tot i que altres càrrecs i militants d'ERC al territori sí que ho faran. Això pot dir, sobretot, que Salvadó confia que el 18 de maig encara serà el delegat del Govern català a l'Ebre, perquè ni ell haurà dimitit ni el president José Montilla encara no l'haurà cessat. En aquest sentit, la resistència de Salvadó a deixar el càrrec, fins i tot després de les dures però sinceres declaracions de Montilla, està alimentant les crítiques de l'oposició, que hi veuen un excessiva voluntat d'Esquerra de conservar les cadires. El més curiós és que això ho diuen gent que pertany o simpatitza amb partits, com CiU, que també dóna suport a la interconnexió de xarxes, que proclama el fracàs de la nova cultura de l'aigua i que demana transvasaments com a solucions estructurals.

El consell nacional d'ERC que ahir va celebrar-se a Amposta va aprovar la resolució contra els transvasaments que havia presentat la federació de l'Ebre. Amb tot, el text és força contradictori, ja que encara que critica el reial decret llei 3/2008, que el govern de l'Estat va aprovar per autoritzar l'ampliació urgent del minitransvasament de Tarragona fins a Barcelona, finalment accepta l'obra i proposa integrar-la a la futura planta dessalinitzadora de Cunit. En la línia manifestada dijous a Tortosa pel president del Consorci d'Aigües de Tarragona, l'ecosocialista Daniel Pi, ERC s'apunta a la tesi que permet que tant els republicans com ICV acaben donant suport al transvasament de l'Ebre a Barcelona. Així, Esquerra va refermar el seu Compromís per l'Ebre, el document signat a l'octubre del 2003 amb el PSC, ICV i la Plataforma en Defensa de l'Ebre, però els consellers nacionals d'ERC consideren que "ja no es pot aturar" la construcció d'aquesta infraestructura "temporal i d'emergència" que va defensar Joan Puigcercós, tot i que adverteixen que és una mesura estructural per resoldre un problema puntual, i que podria ser inviable des del punt de vista tècnic i econòmic. No sé fins a quin punt aquesta resolució convenç els militants d'Esquerra a les Terres de l'Ebre, ni els càrrecs que han afirmat que deixarien el partit si ERC no rebutjava la interconnexió de xarxes. De fet, el que fa ERC és reconèixer que la interconnexió és tot un senyor transvasament a Barcelona. Per tant, el que caldria fer tot seguit és construir una altra canonada, un ramal d'uns 15 quilòmetres, per unir la planta de Cunit amb la interconnexió que ara portaria l'aigua a la capital, perquè la solidaritat puga ser bidireccional. La resolució va aprovar-se amb 95 vots a favor i només 2 vots en blanc. Enmig de tot això, Puigcercós va confirmar que els republicans de l'Ebre es manifestaran el 18 de maig a Amposta, i el líder de CiU, Artur Mas, que ahir visitava Batea, va acusar el tripartit d'enganyar la gent de les Terres de l'Ebre. Per la seua banda, l'exconseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, va manifestar la seua perplexitat per l'altra proposta d'ERC de transvasar aigua a Barcelona des del canal Segarra-Garrigues. De fet, va donar «la benvinguda a ERC al club dels transvasistes».

Foto: Web d'Esquerra

Més informació a El Punt:
-ERC creu que la bidireccionalitat de l'aigua comporta ampliar la conducció fins a Cunit>
-Un informe francès diu que Catalunya vol el Roine per covardia de no optar per Rialb
-El transvasament del Roine preveia portar 630 hm³ anuals i costava 2.530 milions
-Entre els rius grans i nuclearitzats
-Aigua al Llenguadoc-Rosselló
-Reduir en 10 m³/s el que es gasta al regadiu
-Mas diu a la Terra Alta que molta gent de les Terres de l'Ebre se sent «enganyada» pel govern
-Bellvei enllesteix les obres per portar l'aigua de l'Ebre al nucli
-ERC dóna el vistiplau a ampliar la conducció d'aigua de l'Ebre
-Castelló ha reduït el consum d'aigua més d'un 10% el primer trimestre

El suplement Domingo, que el diari El País inclou encartat a les seues pàgines centrals, ofereix avui un extens perfil de la nova ministra de Defensa. "Soy pacifista" és el titular de l'article sobre Carme Chacón, que té entre cella i cella que la societat puga entendre que l'Exèrcit espanyol és ara una força de pau. Si llegim tot el perfil, veurem coses com que Chacón és socialista (afirmen que fou qui va presentar Zapatero als socialistes catalans), catalanista (però se sent tan catalana com espanyola) i culé (des de la finestra del seu despatx es pot veure la façana enorme de l'estadi Santiago Bernabéu). Potser per això últim, la primera decisió de Chacón com a ministra, al marge del famós ¡Capitán, mande firmes! i el seu ¡Viva España! ¡Viva el Rey!, ha estat restringir l'accés des dels ordinadors de Defensa als webs de diaris esportius.
Afirma Chacón que és pacifista, i que això no vol dir que siga antimilitarista; per tant, no dubta a destacar la qualitat tècnica i humana de les tropes espanyoles. I com que el seu despatx de Madrid queda tan lluny de l'Ebre, en cap moment de l'article es parla de la polèmica per l'aigua, encara que hi ha ebrencs que fan broma dient que la Chacón traurà els tancs al carrer si ens neguem a portar l'aigua a Barcelona. Aquests dies que Chacón ha estat a les primeres pàgines de tots els diaris del món, amb la seua panxa fashion passant revista als soldats, el territori ha recuperat les frases i les imatges del seu míting de la passada campanya electoral a Tortosa. Chacón va dir que els socialistes eren l'única garantia per deixar el transvasament de l'Ebre "al calaix". El 26 de febrer, l'encara candidata per Barcelona va recordar que la derogació del transvasament va ser una de les primeres decisions del govern de Zapatero, i va reiterar que els socialistes apostaven per la reutilització i les dessalinitzadores. Però només dos mesos després, el nou govern de Zapatero i el govern català han acordat ressuscitar la interconnexió de xarxes, un dels projectes derogats del Plan Hidrológico Nacional (PHN). Per tant, si Chacón ha deixat de ser antitransvasista, només ens queda qüestionar que també siga pacifista, catalanista, culé i socialista. I ja posats a ser escèptics, fins i tot dubtem que sota la camisa no porte un coixí...

Les conseqüències de la fuita radioactiva a la central nuclear d'Ascó van fer-se públiques en plena crisi política i social per la gestió de la sequera a Catalunya, tot i que l'incident es va produir al novembre de l'any passat. Així, la notícia ha passat, potser inevitablement, a un segon pla informatiu, tot i que els fets ocorreguts al complex nuclear de la Ribera d'Ebre són més greus del que van dir-nos inicialment. A més, l'opacitat comunicativa del titular de la central, que va derivar en la destitució fulminant del seu director, justificava per si sola que els mitjans haguessin fet un seguiment més intensiu de l'episodi de contaminació radioactiva. El periodisme d'investigació, aquell que a cavall dels anys setanta i vuitanta van practicar veritables especialistes del tema nuclear com Joaquim Roglan i Josep Gonell, dóna ara molt poques alegries. El control de la informació sobre el que passa a les centrals nuclears és absolut, fins al punt que hi ha alcaldes de l'entorn d'Ascó que només n'han sabut els detalls a través de la premsa que els trucava perquè valoressen els comunicats del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). Uns comunicats que, sobretot al principi, només permetien llegir entre línies la gravetat de l'episodi.
Sort de la pressió que han fet els grups ecologistes, que han permès als ciutadans tenir una informació més contrastada. Ahir, els experts que defensen un futur sense nuclears van alertar que l'incident d'Ascó podria haver estat un avís d'un possible "macroaccident", i per tant consideren que tenen més raons per qüestionar que es continuï apostant per aquesta energia. Pel que sembla, no fan la mateixa interpretació els partidaris de l'energia nuclear, tot i que l'incident d'Ascó posarà una taca difícil de netejar en la seua companya política, econòmica i mediàtica per afavorir la construcció de noves centrals i per trobar un emplaçament per al cementiri dels residus radioactius de tot l'Estat. En aquest context, Enresa tira pel recte i proposa la construcció, a Ascó mateix, d'un cementiri individual, cosa que implicaria que les centrals nuclears d'Ascó I i II haurien d'allargar la seua vida útil. El govern de l'Estat té ara una patata calenta, ja que no ha solucionat el problema de la gestió dels residus radioactius i és incapaç de proposar un calendari de tancament de les centrals nuclears, que alguns encara veuen com una font segura, potent i barata per generar molta energia, factor important en períodes de desacceleració econòmica com l'actual. Mentrestant, Catalunya continua a la cua de la producció de les energies renovables (el 52% de l'electricitat consumida al país encara és d'origen nuclear), i el president José Montilla anuncia l'aprovació imminent del decret per regular la construcció de parcs eòlics i plantes fotovoltaiques. Un decret que porta mesos de retard, i que com les centrals nuclears tornarà a posar les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona en la cruïlla del debat sobre el model territorial i el model energètic.

Més informació:
-Els experts antinuclears consideren l'incident d'Ascó com un «avís» d'un possible «macroaccident»
-Els ecologistes s'oposen al magatzem
-Els municipis de l'àrea nuclear s'oposen frontalment al dipòsit de residus d'Ascó
-Contradiccions sobre el camió
-Ascó s'enfronta ara al fantasma dels residus
-El CAT diu que la fuita no ha contaminat el riu
-Ascó I: una trista realitat que ens fa pensar en la ficció
-El fiscal busca indicis de delicte a Ascó I
-Els alumnes de Torroella que van anar a Ascó també donen negatiu
-Un camió va transportar partícules radioactives d'Ascó fins a Reus
-Detecten radioactivitat vora l'Ebre i en un magatzem de ferralla de Reus
-La central nuclear d'Ascó demana disculpes als alcaldes de la zona
-Protecció Civil diu que no hi ha risc radiològic
-Busquen partícules radioactives a Ascó, Flix i Vinebre
-El director de la nuclear d'Ascó, destituït
-Els alcaldes volen que Endesa respongui per l'«engany» sobre la fuita d'Ascó I
-CCOO denuncia la precarietat laboral a Ascó
-Transparència informativa posada en dubte
-El CSN detecta més radiació de la que deia Ascó i l'acusa d'amagar informació

La Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre argumenta que el decret aprovat pel govern estatal és inconstitucional

La reunió que representants del govern de l'Estat i de la Generalitat van mantenir ahir al vespre a Saragossa, amb l'objectiu de negociar la compra dels drets d'aigua dels regants de la conca de l'Ebre, va acabar sense acord. El president de la Federació de Regants de la Conca de l'Ebre (Ferebro), César Trillo, va reiterar l'oposició de les comunitats a vendre part dels seus drets per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona a través d'una nova canonada. De fet, Trillo va anunciar que una assemblea dels regants haurà de ratificar al maig si mantenen aquesta posició, però es va comprometre a buscar «fórmules imaginatives per resoldre el problema puntual que té Barcelona». Així, la solució passaria per un major estalvi d'aigua a la conca, però sense comprometre cap comunitat.

«El que ha quedat molt clar és que no hi haurà venda de l'aigua, i que tenim un acord d'assemblea pel qual ens oposem a qualsevol detracció de l'Ebre en favor d'altres conques», va manifestar César Trillo a la sortida de la reunió. Amb tot, el president de Ferebro va precisar que «entenen» que Barcelona podria tenir un problema de falta d'aigua per beure, i que la voluntat dels regants de l'Ebre és «trobar una solució amb imaginació, entre tots els usuaris de la conca i sense trencar la unitat de gestió». En aquest sentit, Trillo va apuntar que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) seria l'òrgan encarregat de trobar una solució al problema «puntual» de Barcelona, sense que això afectés els drets adquirits de cap de les comunitats de la conca. Per tant, el president de Ferebro va concretar que la solució passaria perquè tota la conca estalviés aigua, amb l'objectiu que no hi haja un detriment del cabal de l'Ebre ni afectacions a la zona del Delta mentre duri el perllongament del minitransvasament de Tarragona fins a Barcelona. Trillo va afegir-hi que els regants de la conca de l'Ebre tornaran a parlar-ne en l'assemblea que faran durant les primeres setmanes de maig, però va avançar que demanarà a les comunitats que mantinguen la seua posició unitària contra la detracció de més aigua per a usos fora de la conca. De fet, l'última sessió ordinària va fer-se només fa deu dies, el 15 d'abril, i ja van ratificar la posició contrària a nous transvasaments.
La reunió d'ahir a Saragossa es va convocar després que la Generalitat decidís negociar amb regants de fora de Catalunya la compra dels drets d'aigua per abastir la interconnexió de xarxes, un cop frustrada la negociació amb els regants del Delta. De fet, el president de la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre, Lluís Pegueroles, va viatjar ahir a Saragossa amb la intenció d'enfortir el rebuig de la federació a la compravenda dels drets d'aigua. Així, fonts de l'entitat van explicar que Pegueroles tenia previst argumentar que el reial decret llei 3/2008, que va aprovar el govern estatal, podria ser inconstitucional. De fet, l'Ajuntament de Saragossa va aprovar ahir una moció de la Chunta Aragonesista, amb una esmena d'IU, que insta el govern d'Aragó a presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra aquest decret que autoritza el transvasament de l'Ebre a Barcelona.

El Punt (26-Abril-2008)

Foto: Agència EFE

Més informació a El Punt:
-«No volem ni una gota de l'Ebre»
-Sospites judicials
-Puigcercós va dir a Saura que els líders d'ERC no es manifestaran a Amposta
-ERC vol completar l'aportació de les dessaladores amb el Segarra-Garrigues
-Els crítics d'ERC i la Federació de l'Ebre volen que el consell nacional rebutge el transvasament
-Reclamen que ERC no doni suport al decret al Congrés
-CiU demana la compareixença de Carod, Pueyo i Salvadó
-Un 83% de 700 enquestats a Tarragona consideren que «no s'ha fet una bona gestió de la sequera»

La plaça dels Dolors de Tortosa, al costat de la seu de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, va ser ahir al vespre l'escenari d'un acte festiu i reivindicatiu que va organitzar el Casal Popular Panxampla. Amb el lema Cantem i ballem jotes en defensa del territori, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i altres col·lectius van compartir escenari amb grups de jota de les Terres de l'Ebre, amb formacions com ara Pepet i Marieta, Els Pàndols i Sofia Morales, de Terrer Roig, i Pere Gumbau, de Saragatona.

El Punt (26-Abril-2008)

L'alcalde de Saragossa, el socialista Juan Alberto Belloch, insisteix a desmarcar-se de la línia oficial del PSOE, i no té cap dubte que la canonada que portarà l'aigua de l'Ebre a Barcelona sí que és un transvasament. «Els juristes diran finalment allò que és, però en termes polítics és un transvasament i un transvasament necessari, imprescindible», va admetre Belloch. L'exministre també va afegir-hi que és un transvasament compatible amb l'estatut aragonès, ja que és una detracció «perfectament sostenible des del punt de vista mediambiental». Amb tot, Belloch va assenyalar que el transvasament a Barcelona no hauria d'enterbolir el debat de l'Exposició Internacional de Saragossa, dedicada a l'aigua, ja que es tracta d'una polèmica «regional».

El Punt (26-Abril-2008)

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), va anunciar ahir que l'Ajuntament estudia la viabilitat de recórrer a la via jurídica per anul·lar el reial decret llei 3/2008, que permet transvasar aigua de la conca de l'Ebre a l'àrea metropolitana de Barcelona. Bel va recordar que el ple de Tortosa ja va rebutjar la interconnexió de xarxes, però que tornarà a sotmetre a votació la posició del consistori, si finalment decideixen presentar un recurs. «A més, també ens haurem de pronunciar com a membres del Consorci d'Aigües de Tarragona», va afegir-hi. Bel va remarcar que Tortosa podria presentar un recurs contenciós administratiu per les característiques del decret, ja que el govern de l'Estat vol tramitar el projecte per la via d'urgència, sense exposició pública ni període d'al·legacions. A més, l'alcalde tortosí va alertar de la disposició addicional quarta, ja que «obre la porta» a decretar altres transvasaments d'urgència a altres àmbits territorials.

El Punt (26-Abril-2008)

El ple de l'Ajuntament d'Amposta debatrà dilluns una moció d'ERC en què el PSC podria quedar sol defensant la interconnexió de xarxes. Per la seua banda, el consistori de Roquetes també votarà dimarts una altra moció d'alcaldia contra el transvasament a Barcelona, que el govern municipal format per ERC, CiU, independents i grup mixt voldria consensuar amb el PSC, a l'oposició. L'alcalde de Roquetes, el republicà Francesc Gas, va explicar que la moció reclama una política hidrològica basada en la nova cultura de l'aigua; denuncia que la interconnexió és un transvasament a Barcelona, i qüestiona l'existència d'excedents hídrics als pous del Camp de Tarragona i al conjunt de la conca de l'Ebre. A més, la proposta també renova el suport de Roquetes a la Plataforma en Defensa de l'Ebre.

El Punt (26-Abril-2008)

La vicepresidenta primera del govern de l'Estat, Maria Teresa Fernández de la Vega, va negar ahir que hi haja «discrepàncies» amb la Generalitat per les obres de la interconnexió de xarxes. De la Vega va garantir que tenen «l'objectiu compartit» perquè els barcelonins tinguen aigua, i va afegir-hi que hi ha un acord per fer-ho «sense traure una gota més del riu Ebre». La ministra va explicar que els dos governs encara estan negociant el conveni per construir la canonada que portarà l'aigua de l'Ebre a l'àrea metropolitana de Barcelona. La previsió, al marge de quins siguen els regants que cedeixen l'aigua, és començar les obres en 15 dies, tot i que encara no s'ha decidit qui adjudicarà els treballs ni si la Generalitat haurà de fer les expropiacions.

El Punt (26-Abril-2008)

El president del CAT proposa un acord amb les Terres de l'Ebre perquè l'aigua dessalinitzada puga anar cap al sud i al nord

El president del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), Daniel Pi, va proposar ahir a Tortosa que la nova canonada per portar aigua a Barcelona puga també ser aprofitada per al projecte de la nova planta dessalinitzadora de Cunit. Pi va concretar que «el nou tub» podria garantir el subministrament d'aigua, tant cap al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre com cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, més enllà de la temporalitat que marca el reial decret. Per fer-ho possible, Pi va assenyalar que ja s'haurien fet les primeres gestions polítiques, però va remarcar que també caldria assolir un gran acord amb les Terres de l'Ebre, amb totes les garanties tècniques i jurídiques. Segons Pi, això evitaria que s'haguessin de construir dues canonades diferents per traslladar l'aigua.

Pi va comparèixer ahir a Tortosa per fer un balanç de la gestió del consorci del minitransvasament a Tarragona en els últims quatre anys, però va acabar parlant del projecte per portar aigua de l'Ebre a l'àrea metropolitana de Barcelona. De fet, el president del CAT va fer una proposta insòlita, que fins ara ningú havia posat damunt de la taula. Així, va suggerir que s'aprofite la nova canonada com una infraestructura més de la futura dessalinitzadora de Cunit. Pi va precisar que encara no ha vist el projecte de la interconnexió de xarxes, però va avançar que la nova canonada entre Tarragona i Olèrdola tindria capacitat tècnica per transportar els 20 hectòmetres cúbics anuals que podrien dessalinitzar-se a la planta de Cunit. «No tindria sentit construir aquesta canonada per a casos d'emergència i després fer-ne una altra per a la dessalinitzadora», va afirmar Pi, que va afegir-hi que ja s'han fet les primeres gestions per integrar un projecte amb l'altre. Pi també va recordar que el projecte de la dessalinitzadora de Cunit no pretén ser una interconnexió de xarxes encoberta, com va denunciar la Plataforma en Defensa de l'Ebre, encara que abastirà tant la xarxa del CAT com la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL). «Això es fa així per reduir la dependència de l'Ebre, però també per evitar que tot el cost de la dessalinitzadora recaigui sobre una xarxa modesta com la del CAT», va assenyalar Pi.
El president del CAT va remarcar que la seua proposta podria tenir una doble utilitat, ja que la planta dessalinitzadora reduirà la dependència que té el Camp de Tarragona respecte de l'aigua de l'Ebre, mentre que la nova canonada bidireccional permetria que també pogués enviar-se aigua des de Barcelona, en cas que s'arribés a produir algun tipus d'emergència. Pi va suggerir que es podrien establir tot tipus de garanties jurídiques per fer que l'aigua només viatgés cap al nord en casos d'extrema necessitat, en la línia del que estableix el decret llei aprovat pel govern de l'Estat; però que també es podrien prendre altres tipus de mesures. «Les garanties jurídiques també valen, però, si hem de quedar tots més tranquils, també es podria desmuntar un tram de canonada», va concloure Pi.
En la mateixa línia, Pi va matisar que la interconnexió urgent que han previst el govern de l'Estat i la Generalitat no implicarà fer obres que afectin directament el consorci. Amb tot, el president del CAT va afegir-hi que «si el projecte ho disposa» es podria utilitzar el nou dipòsit que el consorci ha construït a Tarragona, «perquè quedi ben clar quina és l'aigua que s'envia a Barcelona i no hi hagi cap dubte».

>L'esperança de Jaume Forcadell

El president d'ICV a les Terres de l'Ebre i regidor tortosí, Jaume Forcadell, va remarcar que encara no pot valorar la proposta que ahir va fer Daniel Pi, ja que confia que la interconnexió de xarxes no s'acabi fent. «Aquesta és una opció que parteix de l'execució de l'obra, però encara no han redactat el projecte i des d'ICV a l'Ebre esperem provocar una reflexió sobre la necessitat de fer la nova canonada», va dir. Forcadell va precisar que esperen que les obres no s'acaben fent, ja que «encara queda molt de partit per jugar» i confien que s'impose el sentit comú. El president d'ICV a l'Ebre, que ahir no va acompanyar Pi tot i que és membre del consell d'administració del CAT, va afegir-hi que fins a la setmana que ve no debatran el seu futur al partit.

El Punt (25-Abril-2008)

Més informació a El Punt:
-14 milions per al CAT
-Als arrossars falta aigua
-Beneficis per al medi ambient
-Els governs engeguen la negociació per comprar aigua a tota la conca de l'Ebre
-Altres transvasaments
-Les protestes de la PDE se centraran en cinc membres de l'executiu català
-«És un dia històric»
-Empresaris, col·legis professionals i ecologistes signaran un manifest contra el transvasament de l'Ebre

L'alcalde d'Ulldecona, Josep-Lluís Millan, va anunciar ahir que pensa abandonar ERC si el partit no rebutja oficialment el reial decret 3/2008 que permet allargar el minitransvasament de l'Ebre a Barcelona. Millan va remarcar que ERC hauria d'estar a l'altura i complir el Compromís per l'Ebre, el document que el PSC, ERC i ICV van signar a l'octubre del 2003 amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). El republicà va preguntar-se on queda la credibilitat dels polítics «si no compleixen allò que signen», i va assenyalar que recuperar el projecte de la interconnexió de xarxes és «una traïció a la gent de les Terres de l'Ebre». Segons Millan, la mesura acordada pel govern de l'Estat i la Generalitat és «inacceptable», i caldria que els càrrecs i militants de base que el PSC té a l'Ebre «no amaguin el cap sota l'ala» i facin costat als representants d'ERC i ICV. «Haurien de ser més valents i tenir opinió pròpia», va dir Millan.
De la mateixa manera, l'alcalde d'Ulldecona va confirmar que abandonarà ERC si els republicans ebrencs no poden convèncer «els companys de Barcelona» i Esquerra no rebutja al Congrés dels Diputats el decret de la interconnexió de xarxes. «No formaré part d'un partit transvasista, perquè la coherència i la credibilitat està per damunt de tot», va dir Millan, que va remarcar que si el transvasament a Barcelona tira endavant amb el suport d'ERC pensa llençar el carnet «al riu». L'alcalde d'Ulldecona, que va precisar que la seua posició sobre el tema no hauria d'afectar el pacte de govern municipal amb el PSC, va suggerir que ERC hauria de presentar una moció de censura al president José Montilla, per la polèmica per l'aigua però també per altres qüestions com el recurs de l'Estatut al Tribunal Constitucional. De fet, Millan es va mostrar molt dolgut per les paraules de Montilla, que dimecres va instar el delegat de la Generalitat a l'Ebre, el republicà Lluís Salvadó, a abandonar el càrrec si no està d'acord amb la interconnexió. Millan va remarcar que qui hauria de reflexionar sobre la seua continuïtat al càrrec és Montilla, per haver incomplert el Compromís per l'Ebre. En la mateixa línia, el president ebrenc d'ERC, Gervasi Aspa, va lamentar els «tics estalinistes» de Montilla, a qui va acusar de voler imposar al govern un «pensament únic més propi d'altres temps». Però la regional d'ERC, que ahir a la nit es reunia al Perelló per preparar una resolució contra la interconnexió que portarà al consell nacional que Esquerra farà demà dissabte a Amposta, va matisar que no compartia totes les paraules d'Aspa.

El Punt (25-Abril-2008)

Més informació a El Punt:
-El president d'ERC a les Terres de l'Ebre titlla Montilla d'«estalinista» i la direcció el desautoritza
-
ERC vol complementar amb el Segarra-Garrigues l'aportació de les dessalinitzadores

Foto: Ajuntament d'Ulldecona

El bon temps i l'escriptor Carlos Ruiz Zafón han estat els gran triomfadors de Sant Jordi. El bon temps, perquè no va ploure, i Ruiz Zafón, perquè el seu nou llibre va ser el més venut de la diada. No entraré a valorar que Ruiz Zafón siga l'autor més comprat per Sant Jordi, ja que durant l'última setmana he acabat adquirint La sombra del viento, La trilogía de la niebla i també El juego del ángel, però sí que voldria lamentar que es parle de bon temps si no plou, quan el país travessa la pitjor sequera de la història recent de Catalunya. O és que ahir ja no hi havia sequera, al marge de la sequera de gols del Camp Nou? Algú va arribar a resar a la Moreneta o al mateix Sant Jordi, perquè la pluja no aigualís el Dia del Llibre? Vivim en un país cínic i hipòcrita, que hauria plorat si la desitjada pluja, la que hauria d'incrementar la reserva dels embassaments, hagués caigut ahir durant la festassa de Sant Jordi. És la mateixa hipocresia del sector turístic del país, que d'una banda clama perquè els missatges alarmistes sobre la sequera podrien espantar els turistes aquest estiu, mentre per l'altra banda demana més aigua per poder fer més hotels, més piscines i més camps de golf. Però ara l'atenció i la tensió mediàtica de la capital, un cop aprovada la interconnexió de xarxes i garantida l'aigua, ja no és si plou o no plou, sinó saber quina empresa farà les obres. A veure quin Sant Jordi ens salva d'aquest drac.
Tot seguit, podeu veure un vídeo de la diada de Sant Jordi a Tortosa, ahir al vespre...


Si hi ha una zona del barri de Ferreries que necessita urgentment la instal·lació de contenidors soterrats, al meu entendre, és el carrer Pizarro, just al costat de l'IES de l'Ebre. A qualsevol hora del dia, qualsevol dia de la setmana, la vorera està plena de brossa i tot tipus de deixalles fora dels contenidors. No només capses de cartró o bosses d'escombraries, sinó també mobles vells, electrodomèstics espatllats i altres artefactes atrotinats que donen una imatge pèssima de la via pública. Evidentment, gran part de la culpa és dels veïns que tiren la brossa fora dels contenidors, o que no porten els mobles vells i els electrodomèstics a la deixalleria, però també cal advertir que només hi ha un contenidor de rebuig i un altre de fracció orgànica. Avui no he pogut evitar fer-vos aquesta fotografia, ja que m'ha cridat l'atenció la bossa d'escombraries que algú ha deixat penjada en un dels pilons que pretenen evitar que els vehicles pugen damunt de la vorera. No hauria estat més fàcil i ràpid obrir el contenidor i llençar la bossa? Qui pot tenir la poca feina i la poca vergonya de fer alguna cosa així? Cal dir que a la zona també s'han vist bosses d'escombraries dintre de les papereres, i també recordar que els pilons no eviten, en aquest cas, que els conductors incívics continuen estacionant damunt de la vorera. De fet, la vorera està molt malmesa a una banda i l'altra del carrer, i fa uns dies un vehicle de la neteja va haver de ser rescatat d'un petit esvoranc. A veure si l'Ajuntament de Tortosa es decideix a fer algun dia una reforma integral d'aquest carrer, un dels més degradats del barri tot i que es troba connectat a tres dels vials més renovats de Ferreries: l'avinguda Colom, el carrer Marquès de Comillas i la Rambla de Catalunya. Es podria aprofitar l'obra per soterrar-hi una illa de contenidors.

El Butlletí Oficial de l'Estat va publicar ahir el reial decret llei 3/2008 de 21 d'abril, que permet allargar el minitransvasament de l'Ebre fins a l'àrea metropolitana de Barcelona. La Plataforma en Defensa de l'Ebre i altres grups ecologistes com el Gepec ja van advertir ahir que la disposició addicional quarta del decret deixa la porta oberta a fer altres transvasaments d'emergència si es declara la situació d'extrema sequera en altres territoris de l'Estat. En aquest context, no és d'estranyar que la Generalitat Valenciana proposés ahir que el PSOE i el PP es marquen l'objectiu d'assolir un gran pacte d'Estat sobre l'aigua, dissenyat a llarg termini i amb "estudis rigorosos i previsions sòlides" sobre les necessitats hídriques de totes les conques. A més, el govern valencià ha exigit al govern de l'Estat més respecte i "el mateix tracte" que li ha donat a Catalunya. "Donem suport a la solució urgent que donaran al problema d'abastiment a Barcelona, però exigim un tractament igual. Si es donen aquestes condicions i és possible reprendre el rigor i abandonar els prejudicis i el sectarisme, podem arribar a acords molt beneficiosos per al futur de la Comunitat", va dir el conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, José Ramón García Antón. De fet, el conseller valencià va insistir en què obtenir "una part de l'aigua sobrant de l'Ebre" és una mesura "imprescindible" per "garantir la sostenibilitat del desenvolupament, el medi ambient, el manteniment de l'agricultura, el turisme i la seguretat dels abastiments urbans de la Comunitat Valenciana" i altres territoris que presenten dèficit hídric. El president del govern de l'Estat, José Luis Rodríguez Zapatero, ha obert la capsa del trons i per això es mereix una enganxina antitransvasament al front, com aquella que fa només dos mesos també va rebre el popular Mariano Rajoy. A més, el PSOE va rebutjar ahir una proposta del PP perquè Zapatero comparegués al Congrés dels Diputats per explicar el transvasament a Barcelona. El portaveu socialista, José Antonio Alonso, va justificar el rebuig perquè la petició del PP s'havia presentat "a última hora i de forma sorpresiva". Joan Ridao va utilitzar els mateixos arguments per justificar el vot negatiu d'ERC per evitar la compareixença de Zapatero al Congrés, i va afegir-hi que la política hidrològica es podrà debatre durant la convalidació parlamentària del reial decret llei.

La Festa del Renaixement de Tortosa, que enguany se celebrarà del 24 al 27 de juliol, ja té nova estructura organitzativa. L'alcalde Ferran Bel i el regidor de Festes, Jordi Folqué, van presentar ahir una nova estructura especialitzada i més externalitzada. Com ja vam avançar, el nou director de la Festa del Renaixement és l'actual president de la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa, Domingo Tomàs, una persona molt vinculada a la cultura popular i també a les diferents celebracions que s'organitzen a la ciutat. Però al marge de fer una aposta per la professionalització de la Festa del Renaixement, l'alcalde va voler fer una crida a la participació ciutadana i al creixement del nombre de voluntaris, ja que la festa s'ha de fer gran "amb la col·laboració de tots". Per la seau banda, Tomàs va dir que no té "por escènic" per afrontar l'organització dels espectacles de gran format de la Festa del Renaixement, i que apostaran per la qualitat dels actes i dels espectacles, per marcar la diferència amb les altres festes de recreació històrica que es fan al país. A més, va dir que impulsaran la creació d'una estructura organitzativa forta i estable, que permete involucrar la ciutat durant tot l'any en la preparació de la Festa del Renaixement. Finalment, Tomàs també va anunciar un dels canvis més importants en el programa, ja que la desfilada de la mostra d'armes, que en les últimes edicions es feia el dissabte a la nit, tornarà a celebrar-se el diumenge, perquè siga el gran acte de cloenda de la festa. L'objectiu d'aquesta mesura és que el públic puga gaudir el dissabte a la nit de l'animació, dels espectacles, de les tavernes i de la vida nocturna de la Festa del Renaixement. Però també evitarà les crítiques del sector de la restauració, que fa anys que lamentava que el trasllat de la desfilada al dissabte els perjudicava la previsió de negoci del mateix dissabte a la nit i del diumenge, ja que no quedava cap acte important que retingués els turistes a Tortosa durant l'últim dia de la Festa del Renaixement.

>Eleccions a la Colla Jove
Paral·lelament, el web de la Colla Jove de Dolçainers ha fet públic que, després d'una reunió interna mantinguda aquest dissabte, s'han convocat unes eleccions per elegir la nova composició de la junta directiva de l'entitat, fins ara presidida per Domingo Tomàs. Les eleccions se celebraran l'1 de maig, des de les deu del matí fins a dos quarts de deu de la nit, i podran votar tots aquells membres de la Colla Jove de Dolçainers que siguen majors d'edat. No obstant, amb l'objectiu de fer aquest procés més participatiu, els menors d'edat també podran votar en una urna especial. Els interessats a presentar una candidatura ho poden fer fins a les dotze de la nit del dia 30 d'abril. Segons fonts properes a l'entitat, un dels possibles candidats a presidir la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa seria l'actual vicepresident i portaveu, Ignasi Irazuzta.

Més informació:
-Les obres del nucli antic de Tortosa forçaran el trasllat a altres espais de part dels actes de la Festa del Renaixement
-Domingo Tomàs serà el nou director de la Festa del Renaixement de Tortosa
Foto: Ajuntament de Tortosa



Aquestes imatges s'han produït fa aproximadament una hora. Tal com s'havia anunciat, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) s'ha concentrat davant de l'hotel Corona de Tortosa, on el conseller Francesc Baltasar mantenia diferents reunions per explicar al territori el projecte del govern català i espanyol per fer arribar l'aigua de l'Ebre a l'àrea metropolitana de Barcelona. La PDE l'ha rebut amb crits de Lo riu és vida, no al transvasament! i també amb la proclama Baltasar, dimissió! A més, ha escampat sal a la porta de l'hotel dibuixant un nus antitransvasament, com a símbol del rebuig del moviment social al projecte per fer la interconnexió de xarxes CAT-ATLL. L'acte s'ha desenvolupat amb normalitat però envoltat d'una forta presència policial, tot i que la Generalitat ha evitat desplegar els Mossos d'Esquadra, que com Medi Ambient també depenen d'una conselleria governada per ICV, i ha optat per les forces antidisturbis del Cuerpo Nacional de Policía. A la concentració han participat alguns alcaldes d'ERC a la Ribera d'Ebre, com Antoni Borrell o Bernat Pellisa, i també l'exregidor d'ICV a Tortosa, Sisco Lahosa. Podeu veure més imatges de la Concentració Salina al meu àlbum de Flickr i al fotolog de La Marfanta, així com al nou bloc de la PDE.

Segur que algú de vosaltres ha rebut a casa el número de març de la revista Info Catalunya, la publicació que editen el Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General d'Atenció Ciutadana. El butlletí es distribueix gratuïtament a totes les llars, però crec que per garantir la correcta distribució cal subscriure-s'hi, cosa que explicaria que l'haja deixat de rebre. L'última setmana, com que he passat uns dies al Prat de Llobregat (sí, on s'ha de construir la famosa dessaladora), he pogut veure que el número de març d'Info Catalunya dedicava una doble pàgina a les mesures que està aplicant la Generalitat per garantir l'aigua davant la "sequera històrica" que pateix el país.
Tot i que vaig obrir la revista amb la mosca al nas, la meua sorpresa va ser comprovar que enlloc es parlava del transvasament del Segre, descartat oficialment pel govern català pels volts del 12 d'abril, sinó de fer una interconnexió de xarxes. He escanejat les pàgines de la publicació perquè ho comproveu vosaltres mateixos (podeu clicar damunt de la imatge per veure-la a pantalla completa). Hi ha una infografia en què es llegeixen les diferents mesures en marxa: dessalinització, descontaminació d'aigües subterrànies, millora de les xarxes per minimitzar pèrdues, interconnexió de les xarxes, reutilització d'aigües depurades, eficiència en l'ús de l'aigua i estalvi. En concret, al text especifica que s'esperen obtenir 35 hectòmetres cúbics "provinents de la interconnexió i l'eficiència de les xarxes", a disposar "a partir del segon semestre de l'any que ve". Vol dir això que la interconnexió es mantindrà també a partir del segon semestre del 2009, tot i que ens han dit i repetit que la canonada només s'utiltizarà fins a l'entrada en marxa de la dessaladora del Prat, cosa que hauria de passar al maig?
Però encara se'ns passen pel cap altres preguntes. Com és que una revista feta perquè puga sortir al març parla de la interconnexió de xarxes, però no de portar l'aigua dels pous de Tarragona en vaixell o del transvasament del Segre, que són les solucions extremes que es defensaven aleshores? Es considerava la captació des del Segre i l'ús de vaixells una interconnexió de les xarxes, o se'ns estava ocultant informació? Qui gasta per rentar-se les dents (2-12 litres) la mateixa aigua que per beure i cuinar (10 litres/dia)? L'únic que queda clar és que la previsió de la Generalitat és fer com a mínim una interconnexió de xarxes (veure mapa) a través de la planta dessalinitzadora Costa Sud, que s'ha de construir a Cunit, com ahir a la nit va confirmar el conseller Francesc Baltasar al programa La Nit al Dia. En efecte, al mapa podem veure que els 20 hectòmetres anuals de la dessaladora de Cunit podran anar tant cap al sud com cap al nord.

A la tercera va la vençuda. El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, té previst visitar aquesta tarda les Terres de l'Ebre, en una jornada maratoniana que el farà mantenir diferents reunions a l'hotel Corona de Tortosa. Com ja va sent habitual, l'agenda del conseller es va embolcallar ahir en un hermetisme absolut, que només va trencar-se per les queixes dels membres de la Comissió per a la Sosteniblitat de les Terres de l'Ebre (CSTE) que, una altra vegada, van ser convocats d'urgència, amb només 24 hores de marge per poder ajustar les seues agendes i confirmar l'assistència a la reunió. En concret, l'Agenda del Govern enviada ahir al vespre explica que el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, acompanyat pel director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Manuel Hernández, "mantindrà un seguit de reunions amb representants d’institucions i moviments socials de les Terres de l’Ebre per explicar-los el projecte d’aportació d’emergència d’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) al sistema Ter-Llobregat".
Per tant, la visita de Baltasar no tindrà res a veure amb aquesta imatge del 22 gener d'enguany, quan el Consell Executiu de la Generalitat va reunir-se al Palau Abària de Tortosa i el titular de Medi Ambient va passar completament desapercebut. En primer lloc, perquè hi haurà els membres de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) escampant-li una catifa de sal, però també perquè hi haurà més periodistes pendents del que Baltasar puga dir o puga fer. D'altra banda, també cal destacar que per fer la reunió de la CSTE s'ha triat un espai privat, l'hotel Corona de Tortosa, i no el lloc habitual de les trobades (la seu de Medi Ambient a Amposta), o la seu de la Delegació de la Generalitat, al Palau Abària de Tortosa. Només espero que ningú diga que és per motius de seguretat, ja que això voldria dir que el tripartit considera que els antitransvasament són potencialment periollosos... El que també no m'acaba de quadrar són els horaris, ja que la convocatòria als membres de la CSTE és a les quatre de la tarda, i la PDE ha fet la crida per fer la seua Concentració Salina a partir de les 17.30 hores. Per no parlar de l'atenció de Baltasar als mitjans de comunicació, que la Generalitat ha previst ni més ni menys que per a les 20.30 hores. Em sembla una falta de respecte (més) als professionals de la comunicació del territori, que ja estem prou calents amb la manera com s'està gestionat la informació sobre la gestió de la sequera. No vull pensar que s'ha retardat tant l'hora de l'atenció a la premsa perquè el conseller puga entrar en directe al Telenotícies Vespre...

La Junta de govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) de la demarcació de les Terres de l’Ebre, davant l’actuació de la Generalitat i altres institucions en relació amb la gestió de l’aigua, vol fer les següents consideracions:

-Denunciem l'opacitat informativa i el confusionisme del govern de Catalunya, i dels seus representants a les Terres de l'Ebre, en relació amb les mesures per portar aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona mitjançant vaixells, el transvasament del Segre, la interconnexió de xarxes CAT-ATLL..., així com els acords amb el govern de Madrid per l’aprovació del reial decret per adquirir drets de l’ús de l’aigua de l’Ebre. I recordem que el dret a la informació de tots els ciutadans, i per tant també dels de les Terres de l’Ebre, fa necessari que el nostre Govern atengui correctament i faciliti la feina als professionals de la comunicació de tots els mitjans i territoris, i no només als periodistes dels grans mitjans de comunicació ubicats a les capitals.
-Lamentem també la manca de transparència informativa de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre, i la Comunitat de Regants de l'Esquerra - Sindicat Agrícola de l'Ebre.
-Finalment, per tal de garantir la credibilitat del funcionament democràtic i del paper que correspon als mitjans de comunicació, reclamem una informació pública que expliqui amb rigor i claredat les accions que han portat a terme els membres del Govern de la Generalitat, i especialment dels Departaments directament responsables, pel compliment del seu compromís amb la nova cultura de l’aigua. D’aquesta manera, els ciutadans podrem avaluar si els polítics i els tècnics han fet la feina amb suficient eficàcia i eficiència, o si els problemes actuals són fruit de manca de treball i previsió.

Tortosa, Terres de l'Ebre, 16 d'abril de 2008

Un periodista italià, Raffaello Patuelli, va escriure la crònica de l'entrada dels feixistes a Roquetes, Jesús i Ferreries el 18 d'abril de 1938, fet que va dividir la ciutat durant 10 mesos

Raffaello Patuelli era l'enviat especial del periòdic Il Legionario, el diari que informava els voluntaris italians que combatien al costat de Franco. Des del març del 1938, la redacció d'aquest òrgan de propaganda feixista s'havia traslladat de Valladolid a l'antiga oficina d'El Noticiero de Saragossa. Patuelli, del qual es troben poques referències, té el dubtós mèrit d'haver escrit la crònica de l'arribada dels feixistes al marge dret de l'Ebre a Tortosa, el 18 d'abril de 1938, amb l'ocupació de Jesús, Roquetes, Ferreries i el sector de la Casota. Patuelli ja tenia una certa experiència en aquest camp, ja que també figura com el veritable autor del documental Liberazione di Bilbao, un curtmetratge de 17 minuts fins fa poc atribuït a Corrado d'Errico. De fet, les paraules de Patuelli sobre l'ocupació de Tortosa s'assemblen molt a la descripció del documental sobre la caiguda de Bilbao, amb els soldats feixistes que porten la civilització a una ciutat plena d'edificis en ruïna i grafits a les parets. A més, el documental va estrenar-se el 5 d'abril, uns dies abans que Il Legionario publiqués la seua crònica, amb el títol Entrada a Tortosa amb els carros de combat dels legionaris. I tot seguit, els subtítols A trenc d'alba del 19 d'abril sobre els ponts de la mateixa Tortosa i De l'altra riba llegeixen: «Viva il Duce».
La traducció que avui llegim és la que Vittorio Merello i el tortosí Ramon Miravall van publicar, fa quatre anys, a la revista gratuïta L'Estel. A la seua crònica, Patuelli explica que entra a Tortosa dins d'un carro de combat, a primera hora del matí del 19 d'abril, amb mig cos fora de la torreta del tanc. Recorda que el dia anterior, a les vuit del vespre, cinc carros de combat han sobrepassat Roquetes i han arribat a Tortosa. En realitat, el periodista parla de «la misma Tortosa», com diuen els espanyols», una expressió literal que demostra la importància estratègica que té la nova posició, però també el fet que el nom de Tortosa s'utilitzava per designar tota la regió de l'Ebre. Patuelli diu que els tancs havien passejat pels carrers, i que responien a qualsevol ràfega disparada des de la foscor. Tot seguit, els carros de combat dels italians arriben al pont de ferro dinamitat «una hora abans». Aquí el periodista peca de falta d'informació o d'excés de propaganda, ja que l'escriptor i regidor Joan Cid i Mulet va escriure que el pont de l'Estat va ser dinamitat al vespre del 16 d'abril, i no del 18 d'abril. Durant la nit, una explosió molt gran retronava per les muntanyes i els legionaris italians havien vist una claror que il·luminava tota la vall de l'Ebre, «com si Tortosa sencera hagués explotat». Es pregunten si els republicans han dinamitat un altre pont (també hi havia els ponts de la Cinta i del tren).
Ja al matí, el periodista explica que es troben els últims milicians perduts, que caminen sense rumb i amb els fusells a l'espatlla pels carrers de Roquetes i per la carretera de Tortosa. El barri de Ferreries és buit, abandonat i «quasi somrient sota el sol», mentre els tancs avancen i aixafen la ferralla escampada per l'ample del carrer. Els cables telefònics pengen per tot arreu i el soroll dels carros de combat italians interrompen, amb el seu fragor, el silenci dels carrers deserts. Patuelli diu que «els palaus tenen les portes i les finestres obertes», però no deixa clar si està parlant d'algun gran casalici del marge dret, com la casa del metge Llorca (que sí apareix en una de les fotografies), o dels palaus de l'altra banda del riu (es veu el palau del Bisbe) «amb les finestres negres així com ulls buidats». El cronista dibuixa «l'abandonament petrificat d'una ciutat moderna, destruïda, evacuada, que sembla descoberta molts segles després». Però més endavant parla d'uns «rojos» que, ajupits des de l'altra riba, disparen algunes ràfegues, ja que els republicans «esperen que l'Ebre els protegeixi». La veritat és que ho va fer, ja que la ciutat va resistir tota la Batalla de l'Ebre i va ser front de guerra durant 10 mesos més, fins que el 13 de gener els feixistes van ocupar Tortosa. Encara hi ha un barri que homenatja aquesta data, però del 18 d'abril pocs se'n recorden.

El Punt (18-Abril-2008)

Com que aquesta setmana ja he rebut la notificació electrònica que m'informa de la resolució de la incidència 761, sobre la reparació de la vorada en mal estat d'un parterre de l'avinguda Colom, aquesta nit he introduït una nova queixa al web de l'Ajuntament de Tortosa. Es tracta de la incidència 767, i és perquè ja ha fet dos mesos que l'accident d'un vehicle va trencar la barana de la rampa d'accés del pont de l'Estat. Al seu lloc només hi ha tres tanques grogues, que només puc imaginar que seran provisionals, temporals i reversibles, com la interconnexió de xarxes que ens estan cuintant la Generalitat i l'Estat. Al marge de la mala imatge que dóna aquesta reparació d'urgència, cal dir que el precinte que va posar la policia local s'enganxa als peus dels vianants, però que el més perillós són les potes de les tanques grogues, que en alguns casos queden a l'altura del sec de la cama de les persones. I la vorera no és que siga massa ampla, per evitar aquest perill si dues persones coincideixen a l'hora de passar. A més, l'Ajuntament hauria de reparar aquesta barana perquè també forma part del nostre patrimoni urbà, ja que que pertany al pont de l'Estat anterior a la Guerra Civil, com podreu observar si teniu a mà alguna fotografia antiga.

El moviment social prepara un calendari de manifestacions que donarà a conèixer en l'assemblea de dissabte a Tortosa

Al mateix temps que la Generalitat i el govern de l'Estat es reunien per acordar l'ampliació del minitransvasament fins a l'àrea metropolitana de Barcelona, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) feia una crida a la mobilització general del territori, però també de la resta de Catalunya. La primera acció serà l'assemblea general que la PDE farà aquest dissabte a Tortosa. El moviment social considera que la recuperació de la interconnexió de xarxes és un «acte de traïció total» del tripartit, i també desconfia que les obres siguen d'emergència i desmuntables quan passe l'alarma per la sequera. La PDE va remarcar que el transvasament del Segre va ser una «maniobra de distracció» per acabar agafant l'aigua de l'Ebre, i va instar els polítics del territori a ser «coherents».

La PDE va improvisar ahir una compareixença urgent a la plaça dels Dolors de Tortosa, just davant de la seu de la delegació de la Generalitat a les Terres de l'Ebre. El lloc no l'havien triat a l'atzar, ja que la compareixença pretenia ser un «toc d'atenció» al govern de la Generalitat, i en especial als seus representants al territori. «Som aquí perquè fins ara només la societat civil ha defensat el territori, i hi ha algunes institucions que haurien de dir alguna cosa», va remarcar el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs. En la mateixa línia, Tomàs va acusar el president José Montilla de voler acabar «el passeig militar» que prometia Miguel Arias Cañete, el ministre del govern del PP que volia imposar el transvasament de l'Ebre. El portaveu va insistir que la PDE no compta ara «ni amb suports polítics ni científics», ja que el PSC, ERC i ICV volen recuperar la interconnexió, un projecte que ja figurava al Plan Hidrológico Nacional (PHN) per portar l'aigua de l'Ebre a Barcelona. Per la seua banda, la plataforma també se sent abandonada per alguns dels científics que abans defensaven la nova cultura de l'aigua, però que ara són assessors del govern català o de l'executiu espanyol, i per tant avalen la interconnexió de xarxes com a mesura urgent. «Potser després de l'assemblea del 19 d'abril, els científics diuen una altra cosa», va advertir Tomàs, sense concretar si els científics es limitaran a canviar d'opinió o si la PDE optarà per canviar de científics.
El també portaveu Joan Antoni Panisello va acusar el PSC, ERC i ICV d'haver vulnerat el Compromís per l'Ebre, el document en què els membres del tripartit renuncia ven el 2003 a fer qualsevol transvasament. A més, va recordar que Montilla, Saura i Carod, signants del document, també es comprometien a no pactar un govern amb partits favorables al transvasament. «Reclamem responsabilitats polítiques, ja que hem estat víctimes d'un engany», va dir Panisello. «Això ha estat un acte de traïció total a la gent de les Terres de l'Ebre», va dir la portaveu Susanna Abella, que va advertir que el govern de l'Estat «no tindrà autoritat moral» per negar l'aigua de l'Ebre al País Valencià i Múrcia.

>Els polítics i els regants

La PDE va reclamar ahir «coherència» als polítics de l'Ebre que van oposar-se als transvasaments quan eren un projecte del PP i CiU. «Demanem que donin suport a la gent del territori, per damunt de banderes i carnets», va dir el portaveu Manolo Tomàs. Sense dir noms i sense entrar encara «en el joc polític dels detalls», Tomàs va instar-los a «pensar-se bé quin suport donen a aquest transvasament». De fet, a l'executiva del PSC d'ahir es va parlar d'aigua, i tant ICV com ERC tenien ahir i avui diferents reunions, a Barcelona i a l'Ebre, per avaluar com afronten la situació. Però la PDE també va llançar un missatge a les comunitats de regants del Delta, l'aigua de les quals serviria per abastir Barcelona en cas d'emergència. «Els encoratgem que es mantinguen ferms i no venguen l'aigua, perquè l'Ebre no té excedents», va concloure Tomàs.

El Punt (15-Abril-2008)

Més informació a El Punt:
-La canonada d'aigua de l'Ebre només s'usarà en emergències però per sempre
-El govern valencià anuncia manifestacions pel transvasament de l'Ebre si es confirma el de Barcelona
-
Situació crítica als pantans tot i la pluja
-
Mobilitzar-se per l'Ebre
-
València, al carrer
-
ERC l'avalarà si és temporal
-
Suport de Mas si s'admet el Roine
-
Ferran Bel: «Ens prenen per ximples»
-
L'ABG acusa el govern català de trencar el pacte de la nova cultura de l'aigua
-
La Cambra de Lleida, a favor de dur l'aigua de l'Ebre a Barcelona
-
Els productors d'arròs del Delta rebutgen la interconnexió de xarxes
-
S'incrementa el consum d'arròs i baixa la producció mundial
-
Milloraran l'entorn del riu Gaià i dels torrents de Vallmoll
-
L'IES Salvador Vilaseca de Reus dedica aquesta setmana a l'aigua
-
El Baix Camp s'oposa a l'enviament d'aigua dels pous si no fan més estudis
-
Reus i Alforja s'abstenen
-
El projecte de CiU i PP

El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, va afirmar que la possibilitat que el Parlament aprovi una proposició per fixar la temporalitat de la interconnexió de xarxes no els ofereix cap credibilitat. «També va aprovar un cabal ecològic per al tram final de l'Ebre, i no va servir de res perquè Saragossa no l'ha tingut en compte», va recordar. De fet, a la PDE hi ha la sospita que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) fa setmanes que no publica, per motius polítics, els registres de cabal a les estacions d'aforament d'Ascó i Tortosa. Segons fonts de la CHE, la no-publicació dels cabals al seu web respon a un problema tècnic que encara s'està resolent, ja que cal ajustar la taula de conversió dels paràmetres d'altura i de cabals. D'altra banda, ahir va entrar en funcionament el nou bloc de la PDE (http://www.ebre.net/), que substitueix l'antic web del moviment social. El bloc informarà d'una manera més àgil de les novetats i accions de la PDE.

El Punt (15-Abril-2008)

Unes 450 persones van participar, diumenge al vespre, a l'assemblea de la plataforma Salvem lo Canalet, en què el moviment veïnal va acordar la primera de les mobilitzacions per aturar el traçat de la variant de la C-12 (eix de l'Ebre) que la Generalitat ja ha posat a concurs públic. Un dels portaveus de Salvem lo Canalet, Antoni Melero, va explicar ahir que els veïns ja són conscients que la Generalitat no els escoltarà «si no surten al carrer», i que per això divendres hi haurà una marxa entre la plaça de la Pèrgola, a l'EMD de Jesús, i la plaça dels Mercats, al centre de Tortosa. «Nosaltres vam proposar fer la marxa diumenge al migdia, però els veïns van dir-nos que aconseguiríem un impacte més important si la fem divendres al vespre, en plena hora punta», va afegir-hi.
Per tant, l'acció de Salvem lo Canalet començarà divendres a la set del vespre, amb una concentració a la Pèrgola de Jesús. Després, iniciaran una marxa lenta que farà inevitable el tall temporal de l'eix de l'Ebre, un fet que la plataforma ja ha comunicat a la Subdelegació del Govern a Tarragona. Melero va explicar que hi haurà veïns de Roquetes, però també de la pedania tortosina de Vinallop, que també han decidit afegir-se a la manifestació, ja que han comprovat que el traçat de la variant també els afectarà negativament. Salvem lo Canalet espera tenir el suport de tots els partits de l'Ajuntament tortosí.

El Punt (15-Abril-2008)

L'Ebre tornarà a ser el gran sacrificat, en aquest cas per combatre la sequera de l'àrea metropolitana de Barcelona. Ja fa dies que alguns advertíem que el projecte de captació temporal i reversible del Segre semblava una cortina de fum perquè tothom acabés acceptant la interconnexió de xarxes, que faria que l'aigua de l'Ebre arribés a Barcelona a partir d'una ampliació del minitransvasament. Així, la premsa catalana i espanyola anuncien avui que la Generalitat i l'Estat han arribat finalment a un acord per resoldre la falta d'aigua que podria patir Barcelona en els propers mesos. A priori, sembla un acord a quatre bandes, ja que a més del PSC i el PSOE, també caldria incloure la predisposició dels dos partits de la dreta, CiU i PP. Per tant, se'ns presentarà com un acord de país, però també com un acord d'estat, ja que fa temps que el PP esperava que els socialistes es mullessen els peus a l'Ebre. Ahir, el conseller Francesc Baltasar continuava defensant un tranvasament des de la capçalera del Segre, però desafiava l'Estat a fer una interconnexió des de l'Ebre amb la rapidesa suficient per portar aigua a Barcelona abans de la tardor. Al mateix temps, el titular de Medi Ambient ha fet una reclamació objectivament indignant: que l'Estat retarde els treballs de descontaminació del pantà de Flix, que havien de començar ara al maig, per evitar que durant la neteja es puga produir una fuita tòxica que pose en risc l'operació per transvasar aigua de l'Ebre a Barcelona. Davant d'això, només es pot deduir que ICV preferia la captació del Segre, precisament, per evitar problemes amb la muntanya de fangs contaminats que hi ha al fons del pantà de Flix. De fet, tot apunta que podrien aprofitar els pous de Campredó, fets en el marc del projecte de descontaminació, per injectar més aigua al minitransvasament si s'extrema la sequera.
I tot això passa només dos dies després que ERC anunciés, a través del nou conseller de Governació, que la seua opció preferent és utilitzar vaixells, i fins i tot doblar-ne el número per aconseguir més aigua per a Barcelona. A primera vista, i a l'espera que el nou govern de Zapatero anuncie oficialment l'acord (segons alguns mitjans, podria fer-ho en el primer Consell de Ministres de la legislatura, el proper divendres), cal entendre que el PSOE, però també el PSC, han donat l'esquena a ERC i ICV, els seus socis de govern a Catalunya. Ja es va poder veure durant el debat d'investidura de Zapatero, que sembla decidit a assolir grans pactes amb CiU i amb el PP, amb l'objectiu de deixar Rajoy sense arguments d'oposició.
El nou transvasament de l'Ebre es faria a través d'una canonada paral·lela a l'autopista AP-7, d'uns 60 quilòmetres que abocaria l'aigua a Olèrdola, prop de Vilafranca, que ja pertany al sistema Ter-Llobregat. Les obres només durarien sis mesos, i per tant l'aigua arribaria a temps a Barcelona. La proposta s'aprovaria el proper divendres, a través d'un decret, al primer Consell de Ministres de la segona legislatura de Zapatero. De fet, per permetre l'operació cal derogar o modificar la llei del minitransvasament, que prohibeix que l'aigua de l'Ebre marxe fora de la província de Tarragona. Alguns mitjans publiquen que Barcelona rebria més de 3,1 hectòmetres cúbics mensuals, que es corresponen als excedents del minitransvasament (1,2 metres cúbics per segon) que l'Estat ja hauria negociat comprar als regants del Delta.

La notícia als mitjans:
-Barcelona se abastecerá del Ebro a partir de otoño (El País)
-La extensión del trasvase del Ebro a Barcelona costarà 150 millones (La Vanguardia)
-El Gobierno se estrenará autorizando un trasvase del Ebro para Barcelona (ABC)
-La Generalitat desestima el Segre al lligar l'aigua de l'Ebre per a Barcelona (El Periódico de Catalunya)
-La Generalitat i el govern espanyol ultimen un acord per portar aigua de l'Ebre (324)

Dilluns es crearà la Plataforma en Defensa del Segre, que s'aliarà amb la PDE

El front unitari contra els transvasaments ja és una realitat, després del compromís adquirit ahir a Lleida per una vintena de col·lectius ciutadans i grups ecologistes d'arreu de Catalunya. La principal conclusió de la cimera és que els contraris a qualsevol tipus de transvasament iniciaran una línia de treball comú, i que es mobilitzaran per frenar l'«onada transvasista» que prepara la Generalitat. De fet, dilluns naixerà la Plataforma en Defensa del Segre (PDS), vinculada a la plataforma de l'Ebre (PDE).

El portaveu de la Institució de Ponent per a la Conservació i l'Estudi de la Natura (Ipcena), Joan Vàzquez, va fer una valoració «molt positiva» de la cimera de Lleida, tot i que en el moment de tancar aquesta edició encara es debatia el manifest conjunt de les entitats participants. Vàzquez va afegir-hi que la reunió és l'embrió de la nova línia de treball que encetaran la vintena d'organitzacions socials que van arribar des de tots els punts del país. «L'oposició a qualsevol tipus de transvasament és pràcticament unànime, i estem decidits a mobilitzar-nos per frenar aquesta onada transvasista», va remarcar. Així, Vázquez va confirmar que la previsió és crear la nova PDS a l'assemblea informativa que Ipcena i l'Ajuntament de Bellver de Cerdanya han convocat per dilluns al vespre. Segons el portaveu, la plataforma del Segre s'estendrà després a les comarques del sud de Lleida, i estarà «en constant relació» amb la PDE. De fet, Vàzquez va anunciar que la PDS també assistirà a l'assemblea general que es farà a Tortosa, amb el lema Lo riu és vida, ‘no' als transvasaments.
L'assemblea de Tortosa serà el 19 d'abril, i serà clau per vertebrar la xarxa catalana contra els transvasaments, que ahir va començar a refer-se a Lleida. El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, va destacar la bona sintonia amb els grups del Segre i amb els col·lectius del Ter, però també va admetre que hi ha entitats de l'àrea metropolitana de Barcelona que tenen una «sensibilitat diferent» sobre el tema. «Hi ha una certa divisió perquè la pressió mediàtica sobre la sequera és molt forta, i hi ha alguns que temen una involució de la política hidràulica, encara que nosaltres pensem que ja s'està produint», va advertir Tomàs. Per això, el portaveu va assenyalar que la PDE només continuarà treballant «amb els equips que estiguin en contra dels transvasaments, fins i tot dels que se'ns presenten com a temporals o limitats». En aquest sentit, Tomàs va insistir que els col·lectius ciutadans i els grups ecologistes de Catalunya han de continuar fent pedagogia sobre la nova cultura de l'aigua i evitar les confrontacions entre els diferents territoris, però també presentar alternatives a la gestió de la sequera que està fent la Generalitat.

> L'alternativa a l'espoli fluvial

Frenar l'expansió urbanística i recuperar els aqüífers contaminats de l'àrea de Barcelona, així com crear bancs d'aigua, però amb els regants del Besòs i del Llobregat, són algunes de les alternatives que els participants a la cimera de Lleida debatien incloure al seu manifest. A més de la PDE, que ahir també tenia dues reunions més a Lleida, hi van participar grups com la Xarxa per una Nova Cultura de l'Aigua, Seo-Bird Life, ESF, Ecologistes en Acció, Gepec, la Plataforma del Ter i Ecologistes de Catalunya.

El Punt (12-Abril-2008)

Fotografia: ACN

Més informació a El Punt:
-Baltasar repta l'Estat a fer a l'Ebre una obra tan ràpida i reversible com la del Segre
-Saura alerta d'un estiu complicat també pels incendis forestals
-
L'ACA oficialitza el «no» a l'aigua del pou Boronat
-
Les pluges d'ahir només deixen 25 l/m² a la capçalera del Llobregat
-
Temps per descontaminar el pantà de Flix en la situació actual
-
Pressa com Zaragoza però sense ultimàtum
-
La Coordinadora d'Entitats del Camp abandona la plataforma en defensa de l'aigua
-
L'aigua del pou Boronat, «no, gràcies»
-
El Gepec hi veu interès

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ja està preparant la declaració de «pous de sequera» per al sistema de pous de Campredó, projectats per garantir el subministrament al Camp de Tarragona en cas d'emergència tòxica durant la neteja del pantà de Flix. Segons va avançar ahir el setmanari La Veu de l'Ebre, l'objectiu d'aquesta mesura excepcional seria connectar l'aqüífer a la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) o a una nova canonada, al marge del minitransvasament, per fer arribar l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Amb tot, la proposta no és nova, i ja fa temps que la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va denunciar que el projecte de descontaminació de Flix amagava una estratègia per reforçar el minitransvasament amb els pous de Campredó. A més, el secretari general d'Interior, Joan Boada, va garantir, durant una visita a Tortosa al setembre del 2007, que els pous funcionaran durant la descontaminació de Flix, però que després es tancaran. Amb tot, Boada va admetre que es podrien utilitzar en altres episodis de contaminació al riu o bé durant «períodes de sequera».

El Punt (12-Abril-2008)

El director dels serveis territorials de Medi Ambient i Habitatge a les Terres de l'Ebre, Víctor Gimeno, i el president del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), Daniel Pi, van difondre ahir un comunicat conjunt per donar la seua versió sobre la reunió que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va mantenir dimarts amb les dues comunitats de regants del Delta. Així, Gimeno i Pi precisen que la reunió es va celebrar a petició dels regants, per tenir més informació sobre el projecte per enviar aigua dels pous de Tarragona i Reus a l'àrea metropolitana de Barcelona. El document, difós l'endemà d'haver-se conegut el comunicat dels regants, també remarca que «en cap moment» l'ACA o les comunitats del Delta van proposar l'aprofitament dels excedents de les seues concessions. Per tant, conclouen que no es va parlar de la possibilitat d'interconnectar les xarxes del CAT i d'Aigües Ter-Llobregat, amb l'objectiu de fer arribar l'aigua de l'Ebre a l'àrea metropolitana de Barcelona.

El Punt (12-Abril-2008)

L'organització juvenil Maulets va emetre ahir un manifest d'oposició als transvasaments del Segre o de l'Ebre, a través de la interconnexió de xarxes i el canal Xerta-Sénia. A més, també rebutgen les propostes «surrealistes» de portar aigua amb vaixells o trens, així com la construcció de noves plantes dessalinitzadores. Així, exigeixen una moratòria en la concessió de nous regadius, fins que hi haja una planificació «lògica i no mercantilista» dels recursos hídrics. De fet, acusen la Generalitat de tractar l'aigua com una mercaderia.

El Punt (12-Abril-2008)

Una nova plataforma en defensa del Segre podria ser apadrinada a Tortosa durant l'assemblea general del 19 d'abril

Refer la xarxa ciutadana i de grups ecologistes que, durant la mobilització contra el Plan Hidrológico Nacional (PHN), va permetre organitzar manifestacions multitudinàries a Barcelona, Madrid o Brussel·les. Amb aquest objectiu, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) es reunirà avui a Lleida amb altres organitzacions com ara Ipcena, el GEPEC o Ecologistes en Acció, però també amb col·lectius ciutadans de les conques del Segre i del Ter. De fet, el projecte del transvasament del Segre a l'àrea metropolitana de Barcelona continua generant oposició cada dia. Per això el principal repte del moviment social i ecologista és posar al punt la maquinària diplomàtica i poder contrarestar la «pressió mediàtica sobre la sequera» i la «histèria hidràulica» de Barcelona.

Una delegació de la PDE, formada per cinc persones, té previst participar aquest vespre, a Lleida, en la cimera de grups ecologistes i moviments ciutadans d'arreu del país que hauria de servir per refer la xarxa catalana contra els transvasaments. La trobada és convocada per la Xarxa Nova Cultura de l'Aigua, la PDE, la Plataforma d'Oposició als Transvasaments (POT) de les comarques de Girona i Ipcena, el grup ecologista que va denunciar que Medi Ambient pretén captar l'aigua del transvasament del Segre en una zona protegida. De fet, la trobada es farà al local que Ipcena té a Lleida, tot i que inicialment la cimera estava prevista a Torredembarra. Però aquesta no és l'única reunió a la qual assistirà la PDE a la capital del Segrià, ja que els antitransvasament també tenen una cita amb el sindicat Unió de Pagesos (UP) i amb els signants del Manifest de Vallbona de les Monges, que volen incorporar el canal Segarra-Garrigues a la nova cultura de l'aigua i evitar que els seus cabals puguen ser utilitzats per a conreus intensius, la indústria o per solucionar la falta d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Ahir el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, ja va viatjar a Lleida per pronunciar una conferència sobre l'exemple de l'Ebre en l'oposició als transvasaments, organitzada per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a les comarques de Ponent. Tomàs va dir que la PDE pot sumar més esforços ciutadans i ecologistes per aturar la «segona onada transvasista» que la Generalitat està preparant mentre aprofita l'alarma per la sequera. «Estem refent les aliances socials i ecologistes que l'any 2000 ens van ajudar tant en la mobilització contra el PHN», va recordar Tomàs. De fet, el portaveu de la PDE va precisar que molts d'aquests contactes ja s'han fet a través d'internet i que ja han començat a coordinar-se en xarxa. «A la reunió es parlarà de com s'ha de vertebrar la nova plataforma en defensa del Segre, i també vindran alguns estudiants ebrencs que estan estudiant a la Universitat de Lleida i que tenen previst organitzar-se d'alguna manera», va dir Tomàs.

«HISTÈRIA HIDRÀULICA»

En aquest sentit, l'objectiu de la PDE és potenciar un eix Girona-Lleida-Terres de l'Ebre, que també hauria d'incloure, sempre que això siga possible, els col·lectius ciutadans i les organitzacions ecologistes del Camp de Tarragona i de la regió metropolitana de Barcelona. De fet, alguns d'aquests grups ja han confirmat la seua assistència a l'assemblea general que la PDE farà el 19 d'abril a Tortosa, en què podria apadrinar-se una nova plataforma en defensa del Segre. «Hem de contrarestar la pressió política i mediàtica que hi ha en favor dels transvasaments, que és cada vegada més forta i està generant una histèria hidràulica a les comarques de Barcelona», va valorar Tomàs. El portaveu va advertir que aquesta estratègia provoca enfrontaments entre territoris i també fa que augmente la desconfiança cap al govern català. «El tripartit ofereix una imatge lamentable i dóna la raó a CiU, reconeixent el seu fracàs en la gestió del territori», va concloure Tomàs.

El Punt (11-Abril-2008)

Foto: Manel Zaera a Flickr (manifestació anti-PHN a València)

Més informació a El Punt:
-El Comitè de les Regions de la UE aprova l'«informe Camps» a favor de transvasar rius
-Llena avisa ERC que el debat hídric es desborda
-La pluja al Pirineu retarda fins al maig l'emergència
-El govern farà potable aigua regenerada de la depuradora del Prat per al consum humà
-L'Ebre, descartat
-Aigua avui al Segre
-Montilla veu bona comunicació amb l'Estat
-Nadal: «Reso cada dia perquè no plogui»
-ERC denuncia que Moià ha omplert una piscina de 500.000 litres d'aigua
-Els ajuntaments metropolitans reclamen «mesures efectives» per assegurar l'abastament d'aigua
-CiU vol omplir piscines amb aigua de mar
-Sant Joan Despí suspèn el repartiment de flors
-Els pous que l'ACA fa a Salt subministraran el 95% de l'aigua que necessita Girona
-Manifestacions de pagesos dissabte a Tarragona i diumenge a Girona

Just dos dies després de la reunió que van mantenir amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) a Reus, les dues comunitats de regants del Delta van enviar ahir un comunicat conjunt. En el document, signat pels presidents, els regants del Delta afirmen que durant la reunió van rebre informació sobre la possible aportació d'aigües subterrànies de Tarragona i Reus per a Barcelona i el seu entorn mitjançant vaixells. També es va acordar que l'ACA informaria els regants «puntualment» sobre la situació de l'enviament d'aigua a Barcelona des del Camp de Tarragona. Finalment, es va tractar sobre la situació administrativa de les obres per modernitzar els regadius del Delta, així com de la finalització dels projectes pendents del pla d'obres del delta (PODE), vinculat a la cessió de cabals que els regants van acceptar fer als anys vuitanta i que permet fer el minitransvasament a Tarragona. En canvi, el comunicat dels regants no diu que durant la reunió es negociés la venda o la cessió dels possibles excedents del minitransvasament per solucionar la falta d'aigua a Barcelona. Però el document tampoc desmenteix obertament les diferents informacions que així ho assenyalaven. En aquest sentit, cal recordar que diferents fonts del govern, com ara el director territorial de Medi Ambient a l'Ebre, Víctor Gimeno, van manifestar dijous que el tema no es va arribar a posar damunt de la taula, tot i que el conseller Baltasar va confirmar que ja havien començat a negociar amb els regants.

El Punt (11-Abril-2008)

Foto: Comunitat de Regants de l'Esquerra-Sindicat Agrícola de l'Ebre

El secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, va suggerir ahir que el govern estatal no podrà negar-se al transvasament del Segre en una situació de sequera, i sobretot quan ja estiguin fetes les obres que permetin la transferència. En declaracions a Catalunya Ràdio, Zaragoza va mostrar-se convençut que el transvasament del Roine «no es farà mai» i va afegir que no tindria sentit perquè la construcció de dessalinitzadores són la solució «estructural» a la falta d'aigua. Amb tot, el dirigent socialista va afirmar que l'Estat tindrà l'obligació d'autoritzar la captació del Segre. «Madrid té competència sobre donar permís perquè passi l'aigua, no sobre fer l'obra», va sentenciar Zaragoza, que va preguntar-se «a veure quin govern diu que havent-hi aigua no es pot obrir l'aixeta perquè està prohibit». Unes declaracions que, en roda de premsa, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, no va voler valorar, ja que encara no les coneixia de primera mà.
En aquest context, la Federació d'Ecologistes de Catalunya va anunciar ahir que iniciarà accions legals contra el director de l'ACA, Manel Hernández, per haver encarregat les obres del transvasament del Segre sense haver-les fet públiques ni haver fet estudis d'impacte mediambiental. El portaveu d'Ipcena, Joan Vàzquez, va reiterar que aquest tipus d'actuacions representen un delicte de prevaricació i va insistir que «no es poden permetre». En aquest sentit, els ecologistes van denunciar que Medi Ambient hagi encarregat les obres per al 15 d'abril «sense autorització de Madrid ni informes d'impacte mediambiental». Segons Vàzquez, el missatge del govern sobre la sequera és «alarmista i exagerat». De fet, el secretari de la federació, Josep Muné, va demanar la dimissió de Baltasar per la seva «baixa capacitat tècnica» i per haver mentit sobre les obres del transvasament del Segre.

El Punt (11-Abril-2008)

Foto: PSC

La plataforma veïnal Salvem Lo Canalet ha convocat els veïns de la partida de Sant Bernabé i del poble de Jesús a l'assemblea informativa que es farà diumenge al Casal Jesusenc, a partir de les set del vespre. El col·lectiu no accepta cap de les tres alternatives de traçat de la variant de l'eix de l'Ebre (C-12) que ha proposat la Generalitat en l'estudi informatiu del projecte. De fet, ahir va confirmar que presentarà una sèrie d'al·legacions, una de tipus general i altres de particulars. L'objectiu de l'assemblea és informar els veïns de les diferents gestions i reunions que s'han fet durant les últimes setmanes, sobretot des que el 31 de març la Generalitat va publicar l'estudi informatiu de la variant desdoblada de la C-12 per l'oest de Tortosa i Roquetes. De fet, Salvem Lo Canalet ja ha demanat una entrevista amb el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, a través del delegat de la Generalitat a l'Ebre, Lluís Salvadó. La plataforma creu que les tres opcions del traçat estudiat per Carreteres afectarien negativament la zona de xalets del Canalet i de la partida de Sant Bernabé. Per això reclama un traçat més occidental, paral·lel al canal Xerta-Sénia, perquè l'afectació sobre finques i edificacions seria menor i perquè seria «una opció de futur», menys agressiva amb el territori. A més, la plataforma recorda que el pla d'ordenació urbana (POUM) de Tortosa també té una reserva de sòl a l'altura del Xerta-Sénia, a més de la reserva que la Generalitat va obligar a incloure per autoritzar el nou planejament urbanístic. Així, com que el govern no ha atès ni les propostes de l'Ajuntament tortosí ni les 1.547 signatures que van presentar els veïns, Salvem Lo Canalet presentarà un calendari de mobilitzacions que podria incloure la previsió de fer talls de trànsit al mateix eix de l'Ebre.

El Punt (11-Abril-2008)

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), va acusar ahir el PSC de mentir, quan dimecres va acusar el govern municipal d'haver abusat de fer noves contractacions per la via d'urgència, així com de practicar «depuracions polítiques» de treballadors no afins a CiU o ERC. Bel va acusar el portaveu del PSC i exalcalde, Joan Sabaté, de «cinisme polític», i va afirmar que la majoria de les 102 noves contractacions que s'han fet des del juny són renovacions. En declaracions a l'ACN, Bel va recordar que en la recta final del mandat de Sabaté «gairebé el 100%» dels contractes es feien per la via d'urgència i sense la intervenció del secretari. A més, l'alcalde va assenyalar que per primer cop s'estan creant borses de treball a l'Ajuntament tortosí. Bel també va recriminar a Sabaté haver controlat políticament el comitè de selecció de personal.

El Punt (11-Abril-2008)

Més informació:
-Sabaté acusa el govern de Bel de fer contractacions a dit i de practicar depuracions polítiques

La Generalitat també assegura que no va parlar amb els regants del Delta de la cessió de cabals per fer la interconnexió

El Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) desconeixia el projecte del govern de l'Estat per transvasar l'Ebre a Barcelona amb una canonada que es faria a la mitjana de l'autopista AP-7. Aquesta és l'alternativa que el govern estatal hauria proposat per fer arribar més aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona, un projecte que podria estar a punt en dos mesos i que transportaria els 40 hectòmetres cúbics del minitransvasament de l'Ebre que el CAT no subministra al Camp de Tarragona. Però fonts autoritzades van assegurar ahir que el projecte encara no havia arribat a la taula del CAT, i van qüestionar-ne la viabilitat tècnica i econòmica. A més, fonts del govern català van desmentir ahir que en la reunió de dimarts amb els regants del Delta es parlés de la interconnexió.

Els responsables del CAT es van assabentar ahir per la premsa del projecte del govern de l'Estat per portar l'aigua de l'Ebre a Barcelona. En aquest sentit, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) també ha assegurat que no té res a veure amb el projecte i ha manifestat alguns dubtes sobre la viabilitat tècnica i els terminis dels treballs. En qualsevol cas, el president de la Generalitat, José Montilla, va admetre ahir des del Marroc que entre les diferents alternatives que s'han estudiat figura el pas de canonades seguint el recorregut de l'AP-7, tal com hauria explicat al líder de CiU, Artur Mas, en la reunió de dilluns. Amb tot, Montilla va dir que les dificultats d'aquesta alternativa són trobar els materials necessaris, sobretot bombes d'impulsió i tubs, perquè la interconnexió entre Tarragona i Abrera estiga construïda i puga ser operativa a la tardor. Segons la Generalitat, l'àrea metropolitana de Barcelona només té garantit l'abastament d'aigua fins a l'octubre, amb les actuals reserves hídriques.
Els plans del govern de l'Estat per fer arribar l'aigua de l'Ebre a Barcelona es van donar a conèixer al mateix temps que la Generalitat desmentia que hagués començat a negociar amb les comunitats de regants del Delta la cessió de cabals per impulsar la interconnexió de xarxes. De fet, en aquest joc de confusió i hermetisme sobre els contactes amb les comunitats de regants, la sospita d'alguns càrrecs de la Generalitat era ahir que els propietaris de la concessió del minitransvasament a Tarragona «potser ja han negociat directament amb l'Estat». D'aquesta manera, s'explicaria que en la reunió de dimarts al vespre no s'hagués posat la interconnexió de xarxes al damunt de la taula, circumstància que va provocar «una gran sorpresa» en els representants del CAT, de l'ACA i de la conselleria de Medi Ambient.

>Continua l'hermetisme

De fet, ahir al migdia s'estava preparant un comunicat conjunt en què els implicats volien desmentir categòricament que haguessin començat a parlar de la interconnexió. En el moment de tancar aquesta edició, ni Medi Ambient, ni el CAT ni l'ACA havien enviat encara aquest comunicat consensuat. «Per increïble que pugui semblar, a la reunió ni es va arribar a parlar de la cessió de cabals, ja que els regants, que són els que havien demanat la reunió, amb l'ACA, no van treure el tema», van assegurar fonts autoritzades del govern. «Només vam parlar de les obres pendents al Delta, de la neteja del pantà de Flix i de l'extracció d'aigua dels pous de Tarragona, però ningú va voler parlar de la interconnexió de xarxes, ja que ara no entra en els plans de la Generalitat», van garantir les mateixes fonts. «Només ens va faltar parlar del temps», van afegir notablement contrariats. En declaracions a l'ACN, el director dels serveis territorials de Medi Ambient, Víctor Gimeno, també va confirmar aquesta versió.
D'altra banda, durant tot el dia d'ahir va continuar l'hermetisme que ha envoltat aquesta trobada entre els regants del Delta i l'ACA. El president de la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre, Lluís Pegueroles, també va evitar pronunciar-se, ahir a la tarda, sobre el contingut de la reunió que havien fet 24 hores abans. Pegueroles va remarcar que estaven consensuant un comunicat conjunt amb la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre, que a la nit encara no havien difós.

>Una canonada nova de 70 quilòmetres

El govern de l'Estat ja ha enllestit el disseny de la nova canonada que portaria l'aigua de l'Ebre a Barcelona a través de la mitjana de l'AP-7. Segons va publicar ahir el diari El País, aquesta és la solució «favorita» del govern estatal, ja que estaria a punt en dos mesos i podria portar els 40 hectòmetres cúbics anuals del minitransvasament que no es consumeixen a Tarragona. Aquesta canonada solucionaria els problemes que presenten les diferents interconnexions de xarxes estudiades pel govern català. Encara que seria un traçat més llarg, d'uns 70 quilòmetres, la nova canonada que l'Estat faria per l'AP-7 escurçaria el termini de les obres i evitaria els sempre complicats processos d'expropiació dels terrenys. Amb tot, el projecte sí que necessitaria el permís del Ministeri de Foment, del qual depèn la concessió de l'autopista de peatge.
La canonada aniria des de Tarragona fins a la planta potabilitzadora d'Abrera, que ja pertany al sistema Aigües Ter-Llobregat (ATLL). La conducció tindria 1 metre de diàmetre i seria d'un tipus d'acer que s'empalma molt fàcilment. Segons la mateixa informació, la canonada estaria sobredimensionada perquè en cas d'emergència, o si hi hagués una fuita, es pogués obrir i una persona pogués revisar-la des de dins. Però el problema més greu, que ahir també va assenyalar la Generalitat, és que a la mitjana de l'autopista ja fan obres per construir el tercer carril de l'AP-7, cosa que complicaria els treballs. A més, també van advertir de la falta de subministrament energètic per impulsar l'aigua, i del pes excessiu que la canonada provocaria als ponts de l'AP-7.

El Punt (10-Abril-2008)

Més informació a El Punt:
-L'ACA reconeix en un informe problemes d'escassetat en quatre aqüífers del Camp i de l'Ebre
-L'ACA presentarà avui al Morell el tercer informe d'inundabilitat sobre l'autovia de Montblanc
-Montilla veu l'aposta pel transvasament del Roine com «una broma de mal gust»
-La producció elèctrica cau un 63% als pantans
-El conseller Baltasar reclama a l'Estat una solució «a temps i reversible» per subministrar aigua a la tardor
-L'alcalde de la Riera diu que donar cabal al Gaià és «malgastar aigua
-L'Ajuntament de Barcelona vota alhora a favor i en contra del pla del Segre
-
La pluja comença a sumar litres al Pirineu occidental
-
Els arrossaires de Pals plantaran l'arròs en sec per no perdre les subvencions
-
Municipis gironins fan servir aigua potable per regar tot i que no ho poden fer
-
L'ACA també descarta l'aigua del pou Boronat tot i que una anàlisi la considera «apta per al consum»
-
El delegat de la Generalitat a Lleida medita plegar si s'agafa aigua del Segre

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, també va referir-se ahir al projecte del govern espanyol per construir una canonada nova a la mitjana de l'autopista AP-7. Però Baltasar, que va tornar a defensar la captació des del Segre, va preferir no valorar el nou projecte per fer arribar l'Ebre a Barcelona i va assegurar que es tracta d'una informació «periodística» que estudiarà quan li arribe per una via oficial. «La informació no va acompanyada de cap explicació del govern d'Espanya», va puntualitzar Baltasar. Però al mateix temps, el diputat del PSC, Jordi Terrades, que va intervenir en la comissió de Medi Ambient del Parlament, va garantir el suport dels socialistes a la negociació amb els titulars dels drets sobre l'aigua i el govern de l'Estat.
D'altra banda, Baltasar no visitarà avui les Terres de l'Ebre, sinó que tornarà a comparèixer a Barcelona en la seua tradicional roda de premsa sobre la sequera. En els últims dies, alguns alcaldes i fonts properes al govern havien manifestat que el conseller de Medi Ambient visitaria les Terres de l'Ebre, amb motiu d'una nova convocatòria de la Comissió per a la Sostenibilitat de l'Ebre Català (Cosec), que divendres de la setmana passada es va haver de suspendre per «motius d'agenda», una agenda del conseller que demà sí que té previst la seua presència en una jornada sobre la gestió de la sequera en l'àmbit local, que organitza la Federació de Municipis de Catalunya i l'ACA, a la sala de les Cotxeres del Palau Robert de Barcelona.

El Punt (10-Abril-2008)

La proposta del conseller Ausàs de doblar el nombre de vaixells que portarien l'aigua a Barcelona s'ajusta al que alguns dirigents regionals d'ERC van anunciar a la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) en la reunió que van fer dilluns al vespre a Amposta. Segons van explicar fonts de la PDE, els republicans són partidaris d'evitar els transvasaments i la interconnexió de xarxes, però sí que aposten obertament per enviar aigua en vaixells, encara que siga transportant cabals de l'Ebre, una opció que desperta molts de recels a la PDE. De fet, el portaveu Manolo Tomàs va alertar que la Generalitat mantindrà l'operació dels vaixells mentre intenta tirar endavant la captació del Segre. «Els vaixells ajuden a crear opinió favorable als transvasaments, i si es posen en marxa la nova cultura de l'aigua quedarà totalment arraconada», va advertir.

El Punt (10-Abril-2008)

Més informació a El Punt:
-Ausàs proposa que es dobli el nombre de vaixells que porten aigua a Barcelona
-Aigua amb tren

El portaveu del PSC a Tortosa, Joan Sabaté, va criticar ahir la política de contractació del govern de Ferran Bel, a qui va acusar d'haver fet una «depuració política» dels treballadors que no són afins a CiU o a ERC, i també d'abusar de la incorporació de personal per la via d'urgència. Sabaté va fer aquestes declaracions perquè el ple va aprovar dilluns la creació d'una plaça d'administrativa que farà tasques de suport a l'alcaldia i a la gerència, amb un complement específic al sou de 550,45 euros mensuals. «És un complement excessiu, ja que el normal és que estiga al voltant dels 200 euros», va dir. Sabaté va remarcar que des del juny han fet 102 contractacions noves, el 29,5% de les quals han estat fetes per la via d'urgència, «sense fer-ne publicitat ni garantir la lliure concurrència». A més, va afegir-hi que la majoria són places de «difícil justificació», i que la interventora municipal ja ha advertit que caldrà retocar el pressupost. Sabaté va afegir-hi que només el 40% dels contractes nous són renovacions, i va insistir que el govern no ha renovat alguns treballadors «perquè no es mereixen la confiança de CiU, com és el cas d'una periodista de Ràdio Tortosa». «Estem segurs que hi ha hagut una depuració política de treballadors municipals, i hem vist que només dos de la trentena de contractes fets per la via d'urgència eren per cobrir baixes», va concloure Sabaté.
D'altra banda, Sabaté va tornar a criticar els nous preus públics d'Expoebre, i va recordar que Bel reclamava que l'entrada a la fira fos gratuïta. A més, va advertir que el nou títol Mestre de Mestres, que l'Ajuntament va atorgar a títol pòstum al professor Josep Panisello, hauria d'haver-se aprovat en un ple i haver-se incorporat al reglament de reconeixements.

El Punt (10-Abril-2008)

Calculo que fa més de dues setmanes que hi ha una jardinera trencada a la cruïlla que formen l'avinguda Colom amb el carrer Castelló, al barri de Ferreries. Per això, aquest matí he introduït una queixa al servei de comunicació d'incidències de la via pública que hi ha al web de l'Ajuntament de Tortosa. Concretament, es tracta de la incidència número 761. La jardinera trencada presenta des de fa dies l'aspecte que podeu veure a la fotografia, i per tant no és una cosa que siga molt difícil de veure, fins i tot si els responsables municipals no van a peu, sinó en cotxe. De fet, és fàcil imaginar que, qui ha trencat la jardinera de ciment, ha estat algun dels molts conductors que estacionen incorrectament en aquest xamfrà, sobretot per traure diners del caixer automàtic. No sé què passaria si algú aprofités algun d'aquests blocs de ciment per trencar el vidre d'algun vehicle, o fins i tot l'aparador d'alguna botiga, o de l'entitat bancària... No es podria considerar l'Ajuntament com a responsable civil per tenir la jardinera en aquesta situació, com quan algú posa el peu dins d'algun forat i es trenca la cama? En qualsevol cas, és una llàstima aquesta falta de manteniment, i més quan l'Ajuntament va millorar i replantar fa uns mesos totes les jardineres de l'avinguda Colom...

La Generalitat proposa als regants del Delta que cedeixin una part de la concessió a l'àrea metropolitana de Barcelona

Amb un hermetisme absolut sobre els possibles acords, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va fer ahir la primera «reunió de treball» amb les dues comunitats de regants del Delta. Per primera vegada des de l'esclat de la polèmica per la gestió de la sequera, la Generalitat ha admès que estudia fins a quatre alternatives diferents per interconnectar les canonades del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb la xarxa d'Aigües Ter Llobregat (ATLL), un projecte que el tripartit va desestimar l'any 2004. Un canvi de criteri que el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, podria explicar demà a les Terres de l'Ebre, durant una visita encara per anunciar. Si els regants l'accepten, les interconnexions més possibles són les obres Cunit-Cubelles i el Vendrell-Olèrdola.

El govern ja ha admès obertament que estudia unes quantes alternatives per fer que el minitransvasament de l'Ebre, que ara arriba fins a Cunit, traspassi la frontera de la demarcació de Tarragona i serveixi per evitar les restriccions d'aigua que podria tenir l'àrea metropolitana de Barcelona. El document que el president de la Generalitat, José Montilla, va entregar a Artur Mas en la cimera de dilluns posa sobre la taula la recuperació de la interconnexió de xarxes, el projecte que el tripartit va heretar de CiU i que havia quedat al calaix de l'ACA durant els últims quatre anys. De fet, el 29 d'abril del 2004, l'anterior conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, va confirmar que la Generalitat havia comunicat al govern de l'Estat la renúncia a la interconnexió CAT-ATLL, que el PP i CiU havien inclòs en el Plan Hidrológico Nacional (PHN) per portar aigua de l'Ebre a Barcelona i pagar l'obra amb fons europeus. La renúncia del tripartit al projecte, però també al ramal del transvasament de l'Ebre a Barcelona i a la connexió local entre Cunit i Vilanova i la Geltrú, va costar mesos de negociacions del PSC, ERC i ICV amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), ja que tant els socialistes com Milà eren partidaris de fer la interconnexió i utilitzar-la només en casos d'emergència. Un argument que el PSC ha tornat a recuperar per defensar la possible construcció de la canonada, però que políticament seria molt difícil de vendre a l'Ebre.
Per preparar aquest escenari, l'ACA no va reunir-se a Barcelona amb les dues comunitats de regants del Delta, sinó a la central del CAT de Reus. Tot i que ningú va fer declaracions quan es va acabar la reunió, diverses fonts van assenyalar que l'ACA va proposar fer la interconnexió entre Cunit i Cubelles o bé entre el Vendrell i Olèrdola, prop de Vilafranca. Una opció que també van comunicar a la PDE durant la reunió que van fer amb el moviment social la setmana passada.

>Els cabals no consumits al Camp de Tarragona

El pla menys agressiu de la Generalitat, a l'hora de plantejar la interconnexió de xarxes, és aprofitar a l'àrea de Barcelona els «excedents» que el CAT no serveix al Camp de Tarragona, sobretot a l'hivern. Es tracta aproximadament d'1,2 metres cúbics per segon, dels 4 metres que té l'actual concessió del minitransvasament de l'Ebre. Segons la llei 18/1981, són uns cabals que els regants cedeixen al Camp de Tarragona i que es capten dels canals de regadiu a canvi d'un cànon anual per fer obres al Delta. Però la mateixa llei prohibeix que l'aigua puga sortir de la demarcació de Tarragona. De fet, els regants de l'Esquerra de l'Ebre ja van advertir que qualsevol intent d'enviar aigua a Barcelona, fins i tot l'anunciat transport d'aigua dels pous amb vaixells, seria un «frau de llei», ja que els aqüífers de Tarragona i Reus s'han regenerat gràcies al minitransvasament. Per la seua banda, el president dels regants de la Dreta, Manel Masià, va declinar ahir valorar la reunió, ja que avui les dues comunitats emetran un comunicat conjunt.

El Punt (9-Abril-2008)

Infografia: El Punt

Més informació a El Punt:
-Un diàmetre «sospitós» a Cubelles
-Zapatero fa l'ullet a CiU i estudiarà en el futur la viabilitat de transvasar el Roine
-La cimera no va anar bé
-Els regants de l'Urgell no tanquen la porta a l'aigua del Segre
-La Generalitat aprova les inversions per recuperar els pous de Reus i Tarragona
-Suport de CiU i PP a les demandes de la Coordinadora d'Entitats del Camp
-Unió de Pagesos engega la via de les mobilitzacions per l'aigua
-L'ACA descarta l'aigua del pou Boronat tot i que una anàlisi recent la considera «apta per al consum»
-Trenta-set milions per reutilitzar aigua depurada a la petroquímica
-Riudecanyes, contra la cessió d'aigua dels pous del Camp
-L'ACA, disposada a recuperar el cabal del Gaià

El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, va fer ahir una valoració molt positiva de la reunió de dilluns amb representants de la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre. Segons Tomàs, els regants de l'esquerra no tenen «cap intenció» d'afavorir la interconnexió de xarxes, ja que consideren que l'actual quota de solidaritat dels regants del Delta ja és suficient. Amb tot, la veritat és que hi ha un cert neguit per la possibilitat que l'Estat els puga obligar a cedir l'aigua a Barcelona per llei, a través d'una modificació urgent del marc legal. «Però el més important és que per primer cop els regants del Delta s'alineen al costat de la PDE», va dir Tomàs, tot i que va admetre que cal esperar la posició dels regants de la dreta, fins ara partidaris de cedir aigua a Barcelona. «No tenim clar que puguem obtenir més esforços polítics, però som optimistes i pensem que la PDE rebrà altres suports socials», va afegir-hi. El portaveu de la PDE va lamentar que l'Ajuntament de Tortosa no aprovés dilluns una moció unitària contra els transvasaments, cosa que «debilita» la imatge del consistori i dels tortosins com a «puntal en la defensa de l'Ebre». En canvi, Tomàs va celebrar la creació de la nova Plataforma del Delta de l'Ebre (PDDE): «És normal que també els afins al PSC estiguin decebuts i es vulguin mobilitzar.»

El Punt (9-Abril-2008)

Els nous preus públics de la fira multisectorial Expoebre, que Tortosa farà enguany de l'1 al 4 de maig, han enfrontat el govern municipal i el PSC. De fet, els socialistes van votar en contra de la mesura en el ple de dilluns al vespre, una decisió que va provocar els retrets del regidor de Promoció Econòmica i Fires, Ricard Forés, per la gestió que havia fet el govern anterior. Forés va explicar que un informe de la interventora recomanava substituir les taxes anteriors per uns preus públics que ajudessin a cobrir els costos d'organització d'Expoebre. El portaveu del PSC, Joan Sabaté, va valorar que la decisió és legítima, però va advertir que hi haurà increments importants, d'un 10% per a l'ús del pavelló de Remolins i de fins al 40% en el preu de les entrades per al públic. «Esperem que no siga dissuasiva», va dir Sabaté. Forés va replicar que també cal prendre «decisions impopulars», amb l'objectiu de redreçar els comptes del Patronat de Fires, ja que durant els últims anys del mandat de Sabaté es va duplicar el seu romanent negatiu. El regidor de Fires hi va afegir que enguany s'aprofitarà la plaça de davant del nou pavelló i que cada expositor tindrà dues places d'aparcament reservades.

El Punt (9-Abril-2008)

L'Ajuntament de Tortosa començarà, aquesta setmana, les obres de reforestació de l'entorn fluvial de l'illa d'Audí, al riu Ebre, a l'altura de Bítem. En concret, es farà una hidrosembra de llavors, s'instal·laran 232 metres de feixos de fibra de coco al llarg del talús per suportar la vegetació, i es plantaran i es taparan manualment 310 llavors d'espècies pròpies dels boscos de ribera i dels senillars. A més, l'Ajuntament instal·larà panells interpretatius al llarg de la ribera esquerra del riu, per informar dels valors naturals de l'espai, de la reserva de fauna salvatge i de la prohibició de fer-hi abocaments incontrolats d'escombraries. Els treballs començaran després que l'Agència Catalana de l'Aigua haja acabat les obres de consolidació dels vessants, incloses en un projecte redactat pel grup Natura Arjub del Riu. El regidor de Medi Ambient, Valentí Marín, i l'alcalde pedani de Bítem, Josep Cugat, van visitar la zona dels treballs, l'objectiu dels quals era frenar el deteriorament d'aquesta zona PEIN i reserva natural de fauna salvatge. «Hem vist que s'ha recuperat el braç esquerre del riu, que ara torna a estar actiu, cosa que afavorirà la protecció i el manteniment de l'illa d'Audí», va dir Marín.

El Punt (9-Abril-2008)

La setmana passada, un lector del bloc m'escrivia un correu electrònic amb una proposta força interessant. Em deia que, mentre passejava per diferents blocs ebrencs, molts dels quals recollien notícies sobre la nova onada transvasista que promou el segon tripartit, se li va ocórrer que es podra fer un logo semblant al que tenim per identificar els blocs de l'ebresfera. Aquest lector remarca que el paper dels blocs és força important a la xarxa, i que des dels blocs del territori també caldria mostrar un rebuig clar als transvasaments. Per això avui m'he posat mans a l'obra i he desempolsat el pin de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), per digitalitzar-lo i posar-lo al bloc, amb un lema ben clar: Els transvasaments no són la solució. Si voleu, podeu captar la imatge i posar el pin als vostres blocs per fer saber que a l'ebresfera també estem en contra dels transvasaments com a solució per resoldre els problemes derivats d'una mala gestió de la sequera. D'altra banda, recordeu que Manel Zaera també ha editat una cibertira antitransvasista, que podeu incrustar al codi del vostre bloc, perquè aparega a continuació de cadascuna de les entrades.

El ple evita reclamar la dimissió de Baltasar i només prospera la moció presentada per CiU

Amb un debat polític dens, que només va servir per deixar en evidència les enormes diferències de criteri dels diferents grups municipals, el ple de l'Ajuntament de Tortosa va rebutjar ahir a la nit el transvasament del Segre que projecta la conselleria de Medi Ambient. De fet, només la majoria de CiU va permetre que prosperés una moció que no va rebre el suport d'ERC, ja que el soci minoritari del govern de Ferran Bel n'havia presentat una altra de molt més dura que reclamava la dimissió del conseller Francesc Baltasar. En canvi, ICV sí que va donar suport a la moció dels republicans, tot i que va fer constar en acta que rebutjava aquest punt.

Alguns dels membres de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) que ahir van assistir al ple de Tortosa van sortir del saló de sessions amb la sensació que havien presenciat un joc de despropòsits. I no perquè l'Ajuntament rebutgés el transvasament del Segre gràcies als vots de CiU, sinó perquè els grups municipals van ser incapaços de consensuar una proposta unitària contra la mesura amb què Medi Ambient pretén afrontar la sequera a l'àrea metropolitana de Barcelona. De fet, el ple va començar amb dues mocions sobre la taula, presentades per CiU i ERC, socis al govern municipal; i amb una esmena a la totalitat presentada pel grup del PSC, que donava suport a la política hidrològica de la Generalitat.
«El riu Ebre té una situació crítica, i qualsevol detracció tindria conseqüències mediambientals greus», va dir el portaveu d'ERC, Ricard Forés, per justificar l'oposició tortosina al transvasament del Segre. A més, Forés va advertir dels desequilibris territorials que provoquen els transvasaments. D'altra banda, ERC va acceptar introduir alguna esmena dels altres grups en la moció, però finalment incloïa la petició de dimissió del conseller Baltasar, extrem que va provocar el desacord amb CiU, però també amb ICV. Amb tot, el regidor ecosocialista va acabar votant a favor de la moció d'ERC, encara que Forés no va acceptar que es votés punt per punt com demanava ICV, per evitar de demanar responsabilitats «immediates» a Baltasar. El PSC es va abstenir i Antonio Faura (PP) fins i tot va sortir de la sala perquè es negava a votar unes mocions que «no serviran de res» si hi ha el perill que 5 milions d'habitants quedin sense aigua per beure, ja que la Generalitat «prendrà les mesures que siguen necessàries». La portaveu de CiU, Meritxell Roigé, va destacar la paradoxa que tant ERC com ICV, junts al govern de la Generalitat, votaven a favor d'una moció que reclama la dimissió de Baltasar, mentre que «la responsabilitat de CiU», oposició del tripartit, permetia que Tortosa no reprovés la gestió del conseller de Medi Ambient. Per tant, la moció d'ERC no va poder prosperar. Però sí que ho va fer la proposta de CiU, sobretot perquè els grups del PSC i d'ERC van decidir abstenir-s'hi.

> Faura recorda Franco i Sabaté pensa en Stalin

Tot i que va preferir absentar-se de la sala a l'hora de votar les mocions, Antonio Faura (PP) no va renunciar a participar en el debat. En un moment de la seua intervenció, va recordar que la sequera avui no és tan greu gràcies als pantans construïts pel règim de Franco. No va ser l'única al·lusió als dictadors del segle XX, ja que Joan Sabaté (PSC) va dir que la Generalitat no pot fer com Stalin i portar la gent de Barcelona amb tren fins als llocs on hi ha l'aigua.

El Punt (8-Abril-2008)

Més informació a El Punt:
-Els alcaldes d'ERC a l'Ebre reclamen en un manifest la dimissió de Baltasar
-
El PSC de les Terres de l'Ebre aposta perquè s'aprofite l'aigua de les concessions existents
-
El govern aposta pel transvasament del Segre comprant l'aigua als regants de l'Urgell
-
Nou opcions i una de bona
-
Pluja, però poca
-
Aigua d'una mina oblidada
-
El PSOE obre la porta al Roine
-
Expedient a Sant Just per regar un jardí
-
L'Hospitalet remodelarà les zones verdes que no es puguin regar amb aigua freàtica
-
La sequera obliga Barcelona a reduir a un cop per setmana la neteja al centre
-
Un particular ofereix gratuïtament la quantitat d'aigua que Tarragona o Reus preveuen enviar a Barcelona
-
Les parròquies catalanes dediquen una pregària de la missa del diumenge a suplicar que plogui
-
El Gepec, contra la cessió dels pous de Reus

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) podria acceptar que l'Estat o la Generalitat compressen aigua als regants per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona, però sempre que fos l'aigua dels pagesos de la conca del Llobregat. Amb aquesta precisió a la mesura proposada per l'Estat, la PDE va reunir-se ahir al vespre amb la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre, abans de la trobada que avui les comunitats de regants del Delta tindran a Barcelona amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Els regants esperen que l'ACA els sondege sobre la possible venda de la part de la seua concessió del minitransvasament que ara no es consumix al Camp de Tarragona. Ahir, regants propers a la PDE van penjar pancartes contràries a l'operació, prop de la seu que la comunitat té a Deltebre.

El Punt (8-Abril-2008)

Una casa de pagès de Poblenou del Delta va ser l'escenari, divendres a la nit, del naixement de la nova Plataforma del Delta de l'Ebre (PDDE), un nou moviment social que rebutja els transvasaments, però al marge de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). De fet, la PDDE està formada per membres d'algunes de les plataformes locals que van desautoritzar el portaveu Manolo Tomàs, i que van desactivar-se un cop el govern del PSOE va derogar el transvasament de l'Ebre que projectava el PP. Amb tot, la PDDE es considera la dipositària del Compromís per l'Ebre, que el moviment social va signar amb el PSC, ERC i ICV a l'octubre del 2003, així com del treball que va dur a terme l'antiga comissió de relacions institucionals de la PDE. A més, la PDDE també es declara autònoma, i per tant només responsable de les posicions que puga manifestar pel seu compte. «Ens mostrem decididament en contra del transvasament del Segre o de qualsevol altre», afirma la PDDE en un comunicat en què titlla de «reprovable» la iniciativa del tripartit. El col·lectiu demana reunir-se oficialment amb «els màxims responsables» del govern català, així com una declaració conjunta del PSC, ERC i ICV contra el transvasament. De fet, la PDDE es reserva el dret de convocar mobilitzacions, segons quin siga el resultat dels contactes amb el govern.

El Punt (8-Abril-2008)

El casal popular Panxampla ha acusat l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, d'haver comès «una gran irresponsabilitat política» per haver manifestat que espera que la conselleria de Medi Ambient autoritze la construcció del camp de golf projectat al nucli de Vinallop. L'entitat va lamentar que Bel haja defensat el projecte de Tortosa Golf Resort en ple debat de com gestionar la sequera, amb alarmes d'«emergència nacional» i amb l'amenaça de nous transvasaments. Segons un comunicat, el casal popular Panxampla, que va presentar al·legacions al projecte, el camp de golf i la urbanització amb un miler de xalets de Vinallop, dóna «arguments i raó a les acusacions d'insolidaritat» de la gent de l'Ebre.

El Punt (8-Abril-2008)

El ple de l'Ajuntament de Tortosa va aprovar ahir la cessió inicial dels terrenys en què la Generalitat ha de construir la futura caserna regional dels Mossos d'Esquadra a les Terres de l'Ebre. La regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, va assenyalar que l'Ajuntament ha acordat avançar la cessió de la parcel·la afectada amb dos dels propietaris dels terrenys del pla parcial Temple Sud, que són un particular i la constructora Subirats Berenguer. De fet, s'ha optat per la cessió avançada per poder agilitzar les obres, ja que el pla parcial Temple Sud encara no està aprovat definitivament. A més, la intenció de l'Ajuntament és que la construcció de la caserna es puga fer al mateix temps que la urbanització del sector, on la promotora Subesa projecta edificar 668 nous habitatges. En concret, es tracta d'una superfície de 4.361 metres quadrats, que seran cedits de manera definitiva d'aquí a un mes, després de l'exposició pública de la cessió.
Segons Roigé, les obres es podrien traure a concurs d'aquí a un mes i mig, ja que l'Ajuntament és conscient que la Generalitat ja està enllestint la redacció del projecte. De fet, la regidora d'Urbanisme va calcular que les obres de la caserna regional dels Mossos d'Esquadra podrien començar abans de l'estiu.
En canvi, més complicat és que la nova caserna puga estar acabada al novembre, i és per això que l'Ajuntament i Interior encara han de concretar qui assumirà el cost i el manteniment dels barracons prefabricats que s'instal·laran, de manera provisional, per als 200 nous agents. D'altra banda, el ple també va aprovar una modificació puntual del pla d'urbanisme, perquè l'empresa Gaton faci 10 habitatges protegits a Vinallop, en lloc dels 3 previstos en una parcel·la de la zona de la Simpàtica.

El Punt (8-Abril-2008)

Just quan sembla que el transvasament del Segre perd força i els ulls de tothom comencen a fixar-se, ja sense embuts, sobre l'aigua dels regants o del minitransvasament a Tarragona, es dóna a conèixer la presència de partícules radioactives al recinte de la central d'Ascó I. En aquest context, fer diferents lectures de la teoria de la conspiració és força fàcil, i més tenint en compte que la fuita (a través del sistema de ventilació de la central) s'hauria produït durant una operació de recàrrega que va fer-se... al novembre. Són molts mesos entremig, perquè no s'hagen detectat fins ara les conseqüències d'aquest incident, que pel que diuen seria un dels més greus dels últims anys a les centrals nuclears d'Espanya.
Per això, no és d'estranyar que ahir tant Ecologistes en Acció i Greenpeace reclamessin al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i al govern de l'Estat i de Catalunya un enduriment al màxim de les sancions. Per la seua banda, el grup ecologista Gepec també reclama el cessament dels responsables del CSN. Segons Greenpeace, la fuita és 500.000 vegades superiors a la radiació reconeguda per la mateixa central. Una diferència abismal que, com a mínim, fa que plane l'ombra del dubte sobre la qualitat de l'aigua de l'Ebre, que serveix per refrigerar la central. A més, a pocs quilòmetres al nord, hi ha la muntanya de sediments contaminats de l'embassament de Flix, les obres de neteja del qual podrien començar al maig, amb una durada d'uns quatre anys. És aconsellable portar aigua de l'Ebre a Barcelona, amb una central d'Ascó que comença a tenir fuites radioactives i mentre duren els complicats i perillosos treballs de descontaminació del pantà de Flix? No és més fàcil per a la Generalitat proposar una drecera i agafar la mateixa aigua des del Segre?

Més informació:
-
La fuita d'Ascó I aixeca veus que reclamen multes més dures a les nuclears (El Punt)
- Ascó no detecta noves partícules radioactives i preveu acabar avui les feines de recerca (ACN)

Dos anys després, la sala d'actes del Palau Abària de Tortosa podria ser l'escenari de la segona dimissió del delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó. El 12 de maig del 2006, la causa de la renúncia de Salvadó i de la resta de directors territorials d'ERC va ser la polèmica per l'Estatut i el trencament del primer tripartit. Ara la causa seria que tirés endavant el transvasament del Segre com a solució per afrontar la falta d'aigua a l'àrea de Barcelona. De fet, Salvadó ja ha comunicat a Carod-Rovira que marxarà cap a casa. Els directors territorials d'ERC li donarien suport i també marxarien amb ell.
Salvadó va aconseguir un veritable cop d'efecte dijous al matí, quan la portada del diari El Punt anunciava que el delegat de la Generalitat dimitiria si l'executiu català impulsava la connexió temporal del Segre amb el riu Llobregat. El dia abans, el conseller Baltasar havia admès que havia amagat el transvasament del Segre per la proximitat de les eleccions, i havia anunciat que el govern també estudia transportar aigua amb tren. Fins aquell moment, Salvadó s'havia mostrat molt prudent a l'hora de parlar del Segre o de la possible recuperació de la interconnexió de xarxes, i la realitat és que la falta de comunicació entre Barcelona i Tortosa va provocar que el delegat a l'Ebre quedés en evidència el 18 de març. Així, mentre Salvadó assegurava al territori que la Generalitat no havia fet «ni cap encàrrec ni cap estudi» sobre possibles captacions de l'Ebre o del riu Segre, el conseller Joaquim Nadal admetia per primer cop que el govern català estudiava la viabilitat de fer una actuació en cas «d'extrema necessitat». Després, el conseller Baltasar ja va confirmar obertament el projecte, que Salvadó havia atribuït a «especulacions» dels grups de l'oposició. Això va fer que tant Salvadó com ERC comencessin a desconfiar de les veritables intencions de Medi Ambient. De fet, els republicans van reunir-se dijous sant, i després de Pasqua van emetre un comunicat en què criticaven obertament la gestió d'ICV al capdavant de la conselleria. «No han preparat el país per afrontar una situació absolutament previsible», sentenciava la nota emesa per la regional d'ERC.
Amb tot, ERC no és l'únic partit de l'Ebre que s'ha revoltat contra els plans de la Generalitat. ICV va refermar, també dimecres, la seua adhesió al Compromís per l'Ebre, el document que el PSC, ERC i ICV van signar l'any 2003 amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Així, els ecosocialistes van rebutjar el transvasament del Segre i la interconnexió de xarxes. Només el PSC ebrenc ha evitat qüestionar la política hidrològica del govern, i dilluns podria donar suport a una interconnexió d'emergència.

El Punt (6-Abril-2008)

Més informació a El Punt:
-Aigües tèrboles
-ERC crea una comissió per seguir la «crisi de l'aigua»
-Primers expedients sancionadors a Tiana
-Manifestació a Lleida
-L'Estat aposta pels «excedents» dels regants
-CiU demana quina és la posició de Montilla
-Abans de sis mesos
-D'esquena al sector agrari

Abans de les eleccions estatals, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va organitzar una concentració contra el projecte de regadiu del Xerta-Sénia, un canal que el moviment social creu que podria utilitzar-se per transvasar aigua al País Valencià. El debat estava en un moment mol diferent, ja que el col·lectiu no s'acabava de creure que CiU, després d'haver donat suport al pla hidrològic del PP, hagués renunciat a pactar amb qualsevol partit que volgués recuperar els transvasaments. La intenció de la PDE era no interferir en la campanya electoral, però el portaveu Manolo Tomàs ja va advertir que el col·lectiu no es casaria «ni amb cap partit ni amb cap govern». De fet, més que una boda va arribar un divorci, ja que durant la campanya electoral va esclatar una primera polèmica per la venda d'aigua dels pous de Tarragona i Reus a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Fins dues setmanes després, les denúncies de CiU no van posar al descobert els plans de la Generalitat per fer un transvasament des del Segre, l'afluent més important de l'Ebre català. La idea era tan radical que la PDE ni se la volia creure, però va advertir que una captació des del Segre vulneraria el Compromís per l'Ebre signat el 2003 amb el PSC, ERC i ICV. L'objectiu, segons Tomàs, era crear un estat d'opinió favorable al futur aprofitament del regadiu Segarra-Garrigues, amb 3 dels seus 20 metres cúbics per segon. «El transvasament del Segre no és un invent de Montilla, sinó la recuperació d'una antiga idea de Pujol», va afegir-hi. Però la reacció de la PDE es va precipitar quan el govern va reconèixer la intenció de tirar endavant el transvasament del Segre. Així, el 27 de març la PDE va trencar el seu idil·li amb el tripartit transvasista i va anunciar mobilitzacions, que es decidiran en l'assemblea del proper 19 d'abril. Només la revolta d'ERC i d'ICV de l'Ebre, en contra dels plans del govern, ha servit per assajar una reconciliació dels contraris al transvasament amb els seus antics aliats polítics.

El Punt (6-Abril-2008)

El col·lectiu no ha previst «rebre» el conseller Nadal, que demà visita Batea

La polèmica pels transvasaments tornarà a esquitxar dilluns la política municipal de Tortosa. Els dos grups del govern, CiU i ERC, han presentat diferents mocions sobre els diferents projectes per transvasar aigua de la conca de l'Ebre a l'àrea metropolitana de Barcelona. A més, la proposta dels republicans reclama la dimissió del conseller de Medi Ambient. En aquest context, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) té previst assistir al ple de dilluns, per seguir de prop el debat i també les votacions.

Un dels portaveus de la PDE, Joan Antoni Panisello, va confirmar ahir al vespre que un grup d'activistes assistiran dilluns al ple ordinari de l'Ajuntament de Tortosa. L'alcalde Ferran Bel sotmetrà a votació dues mocions diferents que han presentat els grups del govern municipal. En concret, la proposta d'ERC rebutja els projectes del Departament de Medi Ambient per enviar aigua de la conca de l'Ebre a l'àrea metropolitana de Barcelona, però també proposa una sèrie de mesures per aprofitar els recursos hídrics i modernitzar les xarxes urbanes d'aigua potable. A més, la moció dels republicans també reclama la dimissió del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. Per tant, la polèmica està servida com a mínim amb ICV, grup de l'oposició a l'Ajuntament però soci de govern a la Generalitat.

La situació no deixa de ser insòlita, ja que CiU també presentarà una moció sobre el transvasament a l'àrea metropolitana de Barcelona. De fet, encara no han passat set anys des que la PDE va omplir el saló de plens de l'ajuntament tortosí i va mostrar cartolines vermelles, ja que els vots de CiU i PP van evitar que el consistori donés suport econòmic i logístic al moviment social. «Volem anar al ple de Tortosa per veure què vota cada partit, ara que es parla del transvasament del Segre i de recuperar la interconnexió de xarxes, però amb alguns dels papers canviats», va dir Panisello. El PSC de l'Ebre donarà a conèixer, també el mateix dilluns, la seua posició sobre la gestió de la sequera.

>Reunió amb els regants

La PDE no ha decidit encara si demà anirà a rebre el conseller Joaquim Nadal, que té previst visitar Batea per inaugurar la Fira Do Terra Alta. Segons el portaveu Joan Antoni Panisello, la PDE volia dedicar el cap de setmana a repartir els nous cartells i penjar les noves pancartes, amb el lema El Segre és l'Ebre. A més, avui tornarà a instal·lar una taula informativa al mercat de Tortosa i han de preparar l'assemblea general del 19 d'abril. També les reunions que la PDE mantindrà dilluns amb ERC, a Amposta, i amb la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre, prèvia a la trobada dels regants amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

El Punt (5-Abril-2008)

Més informació a El Punt
-Reus triplicarà el volum d'extracció dels seus pous i mines durant el transvasament
-CiU demana el relleu de Baltasar
-Montilla pren les regnes de la crisi i pregunta a Zapatero quines opcions li ofereix
-Maspujols i el CAT
-L'Alt Camp potencia la jardineria de baix consum hídric
-Què es gasta al Camp?
-Moció contrària de CiU
-Tres de les set actuacions de l'ACA a Tarragona ja estan del tot enllestides
-L'empresari a qui van oferir fer l'obra del transvasament del Segre diu que no ho sabia i que no la farà
-Deltebre reprova unànimement Baltasar

-El govern ebrenc, «moderadament optimista» després de reunir-se amb Baltasar a Barcelona

ERC de les Terres de l'Ebre vol anar més enllà per deixar ben clar que té la convicció de respectar el Compromís per l'Ebre, el document que el PSC, ERC i ICV van signar amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) a l'octubre del 2003. Per dilluns al migdia, els alcaldes republicans del territori signaran un manifest contra els transvasaments i la interconnexió de xarxes, i per fer-ho han triat com a escenari el marge dret de l'Ebre a Tortosa. En concret, just sota el mural que la PDE va pintar al mur de Ferreries, amb el lema Lo riu és vida, no al transvasament. Entre els alcaldes signants del manifest hi haurà Gervasi Aspa (Deltebre), Francesc Gas (Roquetes), Dani Andreu (l'Aldea), Pere Muñoz (Flix), Alfons Montserrat (Alcanar), Joan Josep Duran (Móra d'Ebre) i Carme Pelejà (la Fatarella).

El Punt (5-Abril-2008)

-La Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre ha tancat el centenari amb unes jornades tècniques. Com a president del Sindicat Agrícola de l'Ebre, quin és el balanç?
-«Hi ha hagut un abans i un després de la celebració del centenari, que ens ha permès obrir la comunitat a la societat de les Terres de l'Ebre. A més, vam fer un esforç per rehabilitar el Palau Montagut, que estava molt deteriorat. Però sobretot ha estat un moment històric, perquè hem fet que la comunitat siga una entitat més transparent i democràtica, que ha coincidit amb la millora de la nostra situació financera. I tot això no hauria estat possible sense l'esforç de tots els regants».

-Millorar l'economia i reduir el dèficit ha estat clau per recuperar la pau social?
-«Aquestes coses sempre van lligades. Necessitàvem estabilitat econòmica per posar fi a la crispació i tirar endavant els diferents projectes. Per tant, hem fet noves obres de revestiments de canals, i ara encara farem més obres, en què invertirem 6 milions d'euros més. Això és important perquè ens permetrà evitar fuites i estalviar aigua.»

-A part d'això, quins seran els projectes més importants de la segona part del seu mandat?
-« Les obres d'automatització del reg, que permetran fer un repartiment més just i equitatiu de l'aigua. De fet, des de la central de Deltebre es podran controlar els diferents cabals, però també es podran donar instruccions des d'un telèfon mòbil. A més, ens fa molta il·lusió poder rehabilitar les antigues cases dels guardacanals i aprofitar-les per al turisme rural.»

-L'automatització del sistema permetrà actuar davant de qualsevol emergència durant els treballs de neteja del pantà de Flix...
-«Sí, hem hagut de fer un pla d'emergència. Sabem que la descontaminació es farà bé perquè es prendran totes les mesures necessàries, i no ens amoïna. Però hem d'estar preparats. Només prement un botó, l'aigua contaminada tornaria al riu i no entraria als arrossars.»


El Punt (5-Abril-2008)

L'arròs i la verdura del Delta tenen concentracions d'arsènic més elevades del normal, però no comporten un risc greu per a la salut

La contaminació del riu no representa, de moment, un risc greu per al consum humà d'aliments produïts a les Terres de l'Ebre o de la pesca que es fa al territori. Aquesta és la principal conclusió de la ponència que ahir van presentar a Tortosa el catedràtic de Toxicologia i director del laboratori de toxicologia i salut mediambiental de la URV, José Luis Domingo, i una investigadora del mateix laboratori, Núria Ferré. Els investigadors han estudiat durant mesos la presència de metalls pesants en aliments produïts al territori, amb l'objectiu de determinar l'impacte de la contaminació de l'Ebre per l'acumulació dels fangs tòxics al pantà de Flix. Els resultats de l'estudi són tranquil·litzadors, ja que els diferents nivells obtinguts no són nocius per als humans.

Domingo i Ferré van presentar el seu estudi sobre l'exposició a metalls pesants, organoclorats i elements radioactius, en les Jornades sobre Dret d'Aigües, Protecció i Conservació del Medi Ambient que la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre ha organitzat durant els últims dos dies a Tortosa. Segons van assenyalar, la presència d'elements potencialment nocius per al consum humà als productes de l'Ebre «són els mateixos» que els apareguts en altres aliments de Catalunya, així com en altres estudis internacionals. En aquest sentit, la principal conclusió del laboratori de la URV és que actualment «no hi ha un risc significatiu» si es consumeixen productes agrícoles del territori o de la pesca de la mar de l'Ebre «amb qualsevol freqüència».

«L'ideal seria que el mercuri no sortís en cap dels resultats, però som una societat industrialitzada», va valorar Domingo. El catedràtic de Toxicologia va afegir-hi que amb la descontaminació del pantà de Flix és evident que els índexs de metalls pesants es reduiran, però va revelar que l'administració encara no els ha encarregat cap estudi de seguiment de la qualitat dels productes alimentaris mentre durin els treballs per aïllar i retirar els sediments tòxics. «Com a ciutadà, em preocupa que durant l'extracció dels residus hi hagi alguna fuita i que els elements en suspensió a l'aigua puguin passar als aliments», va remarcar. «Els resultats del nostre estudi ja no servirien de res», va sentenciar Domingo.

Amb tot, el director del laboratori de toxicologia i salut mediambiental de la URV va reiterar que avui per avui només pot donar un missatge de «tranquil·litat». Domingo va precisar que van centrar una part de l'estudi en la presència del mercuri en els aliments, ja que el seu vessament continua estant autoritzat a la planta d'Ercros de Flix. De fet, Núria Ferré va detallar que per fer l'estudi han dividit la conca catalana de l'Ebre en dues zones, abans i després de l'embassament de Flix, on s'acumulen centenars de milers de sediments contaminats per l'activitat centenària d'Erkimia. Ferré va assenyalar que havien analitzat, durant totes les estacions de l'any, diferents fruites i verdures conreades als camps regats amb aigua de l'Ebre, així com peixos i mariscos de les peixateries de la costa de l'Ebre. «El mètode consistia a simular una digestió humana al laboratori, i presentar els resultats d'una forma entenedora», va dir Ferré.

>Un país d'arsènic

L'estudi fet pel laboratori de la URV assenyala que els musclos i les cloïsses del Delta que es van analitzar no presentaven concentracions importants de mercuri. Però sí altres espècies tant o més consumides com ara el llenguado, el lluç, la sèpia i les sardines, ja que els peixos s'alimenten d'altres espècies més petites i el mercuri és bioacumulable. En canvi, la investigadora Núria Ferré va explicar que és del tot normal trobar cadmi als mol·luscos, ja que els musclos són filtradors d'aigua. D'altra banda, sobre l'alta presència d'arsènic a l'arròs, Ferré va aclarir que Catalunya és un país amb uns nivells molt alts d'aquest element. Per tant, la planta d'arròs l'absorbeix per l'aigua del reg, però també directament de la terra. Amb tot, la investigadora va dir que els nivells no són perillosos per a la salut, i que l'arròs del Delta té altres elements beneficiosos (manganès); o que altres productes com les carxofes tenen níquel, un oligoelement molt necessari per a l'organisme.

>Ribepeix i Ribefood

Els investigadors van insistir que els nivells de metalls pesants obtinguts al laboratori són uns resultats molt semblants als detectats en productes d'altres zones de Catalunya i del món. De fet, van remarcar que el seu impacte en la població varia depenent de la dieta setmanal, però també de l'edat i del pes de cada persona. Per això, el laboratori de toxicologia i salut mediambiental de la URV ha posat en funcionament dos portals a internet, Ribepeix i Ribefood, que permeten que cadascú puga calcular els riscos i els beneficis de menjar peix, mariscos, fruites, verdures o qualsevol altre tipus de producte alimentari. Ferré va precisar que cal evitar concentracions altes d'arsènic en xiquets petits i en les persones majors de 65 anys. Amb tot, va deixar clar que els diferents elements analitzats feien baixar molt els possibles riscos cancerígens.

El Punt (5-Abril-2008)

En poc més d'un any, el Departament de Carreteres de la Generalitat ha hagut de reasfaltar les zones d'aparcament de l'avinguda Generalitat de Tortosa, entre el pont del ferrocarril i la plaça del Bimil·lenari. Les obres s'han fet aquesta mateixa setmana i sense repercussions greus en el trànsit, tot i que dimarts va ser necessari restringir l'aparcament al llarg de tota l'avinguda. L'Ajuntament va explicar que en les últimes obres, al novembre del 2006, es va aplicar un asfalt fonoabsorbent, ja que permet reduir de manera considerable el soroll del trànsit rodat. Amb tot, aquest és un tipus d'asfalt que s'ha malmès ràpidament als llocs en què els vehicles han de maniobrar per estacionar. La regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, va explicar que ara s'han rebaixat els dos trams d'aparcaments, a banda i banda de l'avinguda, i que s'ha aplicat una capa d'asfalt més resistent, ja que els veïns havien alertat que el ferm s'estava desfent. Roigé va destacar la bona sintonia amb el departament de Carreteres, i la rapidesa amb què s'ha pogut fer la reparació. De fet, ahir ja s'havia repintat la diferent senyalització horitzontal.

El Punt (5-Abril-2008)

El projecte del transvasament del Segre ha provocat una esquerda important en el partit que dirigeix la conselleria de Medi Ambient i Habitatge. Segons una enquesta que el diari El Punt publica avui, després d'haver parlat amb 48 càrrecs d'ICV-EUiA d'arreu del país, queda clar que els ecosocialistes de l'àrea metropolitana de Barcelona i del Camp de Tarragona tenen una visió del conflicte molt més propera a la del conseller Francesc Baltasar, mentre que els de la resta del país són força crítics amb el projecte, però sobretot amb la gestió que s'ha fet des de la Generalitat. En el meu cas, em va tocar enquestar els tortosins Jaume Forcadell, Jordi Jordan i David Jarque; la rapitenca Empar Pérez; el director dels serveis territorials de Medi Ambient, Víctor Gimeno, i dos regidors d'ICV a Tivissa, Fermí Pallisé i Alba Benedicto. En aquest sentit, potser la declaració més contundent és la de la portaveu d'ICV a Sant Carles de la Ràpita. Pérez va afirmar que la conselleria ha fet un exercici "nefast" de comunicació", i que cal exigir responsabilitats. "Aquest tema representa una taca que a ICV no teníem, que ens marcarà molt i que podran utilitzar els nostres adversaris polítics per qüestionar la feina que havíem fet per aplicar la nova cultura de l'aigua", va dir. De fet, Empar Pérez va dir que els fets eren "gravíssims", i que tant el conseller Baltasar com els seus assessors haurien de dimitir.
També eren força contundents les declaracions de Forcadell i Jordan. El portaveu d'ICV a Tortosa va remarcar que no pot acceptar els transvasaments pel seu compromís polític amb el territori, i que aquestes solucions són inassumibles "per molt conjunturals" que siguen. "Estàvem fent una política hidràulica per treure pit, però després de tot això no tenim credibilitat per explicar res", va afegir-hi Forcadell. Jordan també va dir que no poden donar suport al transvasament del Segre com a mesura excepcional, i que la falta de comunicació amb els territoris i amb els agents socioeconòmics afectats ha estat "un gran error". Més moderat va ser Jarque, coordinador territorial d'ICV a l'Ebre. Tot i que va sentenciar que no dóna suport al transvasament del Segre i que la gestió de la crisi "ha malmès molt" la credibilitat d'ICV, va preferir destacar el gir "espectacular" que ha imprimit ICV en la política hidrològica de la Generalitat.
Els dos regidors de Tivissa, Fermí Pallisé i Alba Benedicto, són els únics que van deixar la porta oberta a la captació d'aigua del Segre: "Sempre que sigui per una situació excepcional i si les altres mesures no arriben a temps", va dir Pallisé. "Si es fa, cal acompanyar el transvasament amb més campanyes de conscienciació i d'estalvi d'aigua", va precisar Benedicto. Amb tot, tots dos van lamentar que no hi hagi hagut més comunicació interna a ICV i amb els territoris afectats, però Pallisé va valorar que el tema potser s'ha enrarit més del compte perquè es tracta d'una situació molt complicada.
Finalment, Víctor Gimeno va recordar que el transvasament "no és una bona solució". El director de Medi Ambient a les Terres de l'Ebre va dir que encara no tenia "totes les dades" sobre el projecte, però que la captació del Segre té moltes "concomitàncies" amb un "transvasament tradicional", i que per tant provoca molts dubtes. Gimeno també va dir que el seu departament s'ha equivocat "molt" quant a la falta d'informació i debat previ. "No és una actuació merament administrativa, aquest tema necessitava un debat previ perquè l'aigua és un tema molt sensible", va concloure.

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, s'estalviarà la rebuda «respectuosa» que la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) li havia preparat per avui a Amposta. Segons va confirmar el portaveu, Manolo Tomàs, la PDE va acordar dijous a la nit preparar-li una catifa de sal, així com una rebuda amb una vintena de voluntaris que portarien cartells amb el lema Mai més un govern transvasista. Baltasar havia de visitar l'Ajuntament de Tortosa i també presidir la reunió de la comissió per a la sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, però ahir al migdia la Generalitat va comunicar que «problemes d'agenda» impedien que el titular de Medi Ambient fes la seua visita al territori. «El govern ha perdut l'oportunitat de veure quin és l'estat d'ànim de la PDE i el rebuig que provoca a l'Ebre el transvasament del Segre que proposa», va valorar Tomàs. El portaveu va afegir-hi que molts membres de la PDE van manifestar-li ahir la «covardia política» del conseller. «S'està jugant amb el nostre futur des de Barcelona, i la persona que ha provocat el problema no té prou valentia per vindre a explicar-nos quines són les seues intencions», va lamentar Tomàs. «Encara no ha parlat amb les Terres de l'Ebre, i no ens esperàvem que Baltasar suspengués la seua visita», va concloure.
En aquest sentit, El Punt va saber ahir que, a la mateixa hora en què avui estava prevista la seua visita a Amposta, Baltasar ha cridat a Barcelona els membres del consell de direcció de la Generalitat a les Terres de l'Ebre. Mentrestant, la PDE manté la convocatòria de l'assemblea general del 19 d'abril, i en pocs dies començarà a penjar els cartells i les noves pancartes que ha fet, amb el lema El Segre és l'Ebre.

El Punt (4-Abril-2008)

El president de la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre, Lluís Pegueroles, va negar ahir que l'entitat haja ofert la venda d'aigua de la seua concessió per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona. A més, Pegueroles va exigir «diàleg» a la Generalitat en la resolució de la crisi per la sequera, durant el seu discurs d'inauguració en les Jornades sobre Dret d'Aigües, Protecció i Conservació del Medi Ambient, que ahir van començar al parador de Tortosa. «No se'ns pot menystenir en la presa de decisions», va afegir abans de reclamar que la solidaritat dels regants ha de ser «bidireccional», ja que el Delta necessita aigua i «no en sobra ni una gota». Per tant, tot i que Pegueroles no va tancar la porta a establir un diàleg amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) sobre la recuperació del projecte per interconnectar el minitransvasament de Tarragona amb la xarxa Ter-Llobregat, la realitat és que els regants de l'Esquerra no acceptarien que s'incrementés la cessió actual, que és de 4 metres cúbics per segon.
Així, si el govern demostrés que la situació de sequera és molt greu i excepcional, els regants del Delta podrien donar suport a l'execució de les obres i permetre que Barcelona utilitzés la part de la concessió d'aigua que no s'està consumint al Camp de Tarragona. Però difícilment acceptarien vendre «més aigua» ni que s'intentés incrementar la seua concessió al minitransvasament, ara gestionat pel Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT). Les dues comunitats de regants del Delta tenen una reunió amb l'ACA la setmana que ve i els regants de l'Esquerra asseguren que no hi ha hagut cap altre contacte previ, ni per parlar de la interconnexió ni de la venda d'aigua.

El Punt (4-Abril-2008)

El delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó (ERC), ja té decidit que dimitirà del seu càrrec si el govern català tira endavant el transvasament del Segre. Així ho publica avui el diari El Punt, que va poder confirmar la notícia a través de fonts properes al delegat. Les mateixes fonts van assegurar que Salvadó va trucar ahir al matí al vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, i que va manifestar-li la seua posició. A més, al vespre tenia previst reunir-se amb una vintena de càrrecs i membres d'Esquerra de la seua confiança, amb l'objectiu de comunicar-los la seua decisió d'abandonar el Palau Abària. D'altra banda, ahir a la tarda va fer-se una reunió del consell de direcció del govern a les Terres de l'Ebre, amb un únic punt a l'ordre del dia: l'aigua i els possibles projectes de transvasament. Amb tot, no va transcendir el contingut de la reunió ni els diferents acords, tot i que és possible que Salvadó també comuniqués la seua decisió als directors dels serveis territorials.
Salvadó ha fet el que havia de fer, o com a mínim, el que s'esperava dels polítics del territori després de la lliçó històrica que va representar la mobilització de les Terres de l'Ebre contra el Plan Hidrológico Nacional (PHN). De moment, sembla que és l'únic que té clar que cal portar el Compromís per l'Ebre fins les últimes conseqüències, i que cal prioritzar la defensa dels interessos del territori per davant de les estratègies del govern o del propi partit. Salvadó està marcant el camí que haurien de seguir la resta de càrrecs electes del tripartit al territori, perquè això és precisament el que se'ls exigia als alcaldes i regidors de CiU i del PP, quan els seus partits volien tirar endavant el transvasament de l'Ebre.
No pot ser que socialistes, republicans i ecosocialistes diguen en privat una cosa, i després, públicament, defensin l'actuació de la Generalitat. No pot ser que truquin a la PDE per fer-la desistir de les seues mobilitzacions, o que diguen que el moviment social està creant i alimentant els enemics del territori a Barcelona, perquè no vol que s'hi envie l'aigua. Si el polítics volen defensar els interessos de l'Ebre i el govern no els escolta, no els diu res o els enganya, el millor que poden fer és mesurar fins on arriba la seua paciència, el seu sentit del ridícul i la seua dignitat. I després, amenaçar de dimitir en bloc si la Generalitat o el govern de l'Estat recuperen la política de transvasaments, abans considerats agressions al territori.

Més informació:
-Salvadó es planteja dimitir si el govern tira endavant el transvasament del Segre
-Les contradiccions de la sequera
-Salvadó assegura que el govern no preveu cap transvasament de l'Ebre ni del Segre

Les dues comunitats neguen estar dividides, tot i que només el president de la Comunitat de la Dreta aposta per la interconnexió

La interconnexió de xarxes, que permetria que l'aigua de l'Ebre arribés a Barcelona a través del perllongament del minitransvasament, ja és al damunt de la taula del debat sobre la sequera. Les dues comunitats de regants del Delta van emetre ahir un comunicat conjunt en què reclamen participar en qualsevol decisió sobre el transport de cabals a l'àrea metropolitana, tant per a la cessió d'aigua dels aqüífers de Tarragona com per a una hipotètica interconnexió. Els regants recorden que la sequera també pot tenir efectes al Delta i que tenen pendent una reunió amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per saber si han d'ampliar la seua «solidaritat» amb altres territoris. Amb tot, van advertir que no autoritzaran cap projecte fins que no coneguin l'abast de l'emergència.

«Atesa la gravetat de la situació, estem pendents d'una reunió amb l'ACA, en què cal esperar que s'estudiï amb profunditat la situació de sequera i les possibles solucions viables i satisfactòries per a totes les parts implicades», afirmen les dues comunicats de regants del Delta en el document conjunt difós ahir. «Les comunitats, que sempre han estat solidàries amb la cessió dels seus recursos a altres indrets del territori, no veuen cap raó per deixar de ser-ho, i menys en situació d'emergència», afirmen els regants, que amb la primera part de la frase recorden que l'actual minitransvasament de l'Ebre a Tarragona és en realitat una cessió de l'aigua dels canals del Delta. Amb tot, els regants van advertir que no donaran suport a cap projecte per cedir aigua a Barcelona «mentre no coneguin l'abast i la transcendència» de l'emergència per la sequera.
El comunicat dels regants, que no es reuniran amb l'ACA fins al 8 d'abril, arriba després que les comunitats de la dreta i de l'esquerra de l'Ebre hagin manifestat algun símptoma de divisió sobre la possible venda de l'aigua a Barcelona. Així, només el president de la Comunitat de l'Esquerra, Lluís Pegueroles, va advertir en les últimes setmanes que no acceptarien cap cessió i que allargar el minitransvasament a Barcelona seria un «frau de llei». Però el president de la Comunitat de la Dreta, Manel Masià, sí que s'ha mostrat partidari de recuperar el projecte de la interconnexió, que les dues comunitats van signar amb el govern de CiU just ahir va fer set anys, el 2 d'abril del 2001. De fet, la renúncia del tripartit a la interconnexió de xarxes va deixar els regants del Delta sense un cànon anual d'1,8 milions.

El cost, 170 milions

En tot cas, fonts properes al govern van recordar ahir que la interconnexió de xarxes del Consorci d'Aigües de Tarragona i d'Aigües Ter-Llobregat, que a la pràctica comporta la venda d'aigua dels regants de l'Ebre a Barcelona, és totalment «inviable» ara com ara. A més, negaven que s'estigués treballant en aquesta hipòtesi. De fet, segons les mateixes fonts, el projecte representaria «una inversió d'uns 170 milions d'euros i uns dos anys de treballs», per la qual cosa tampoc no solucionaria els problemes de sequera més immediats. La hipotètica interconnexió, a més, requeriria un canvi de la llei que regula el minitransvasament de l'Ebre, que prohibeix que l'aigua surti de la demarcació de Tarragona.

El Punt (3-Abril-2008)

La direcció d'ICV a les Terres de l'Ebre va refermar ahir el seu compromís amb el territori i amb la nova cultura de l'aigua, així com la seua adhesió al Compromís per l'Ebre, el document que el PSC, ERC i ICV van signar l'octubre del 2003 amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). En aquest sentit, Jaume Forcadell va remarcar que no donarà suport al transvasament temporal d'aigua del Segre que projecta el Departament de Medi Ambient. Segons va dir, la direcció nacional ja és coneixedora d'aquesta posició contrària, que la intercomarcal d'ICV de l'Ebre va prendre en una reunió dimarts a la nit. El president ebrenc d'ICV va recordar que les solucions estructurals que la conselleria de Medi Ambient planteja en l'horitzó del 2009, fonamentades en els preceptes de la nova cultura de l'aigua (estalvi, reutilització, eficiència i dessalinització), haurien de ser suficients per superar la situació crítica a l'àrea de Barcelona. A més, Forcadell hi va afegir que la consolidació d'aquest model de gestió hauria de permetre iniciar la reducció progressiva de la concessió de l'actual minitransvasament de l'Ebre a Tarragona. En aquest sentit, va lamentar la falta de transparència i de diàleg de Baltasar amb els territoris afectats, així com la falta d'acord amb els sectors socioeconòmics implicats. Així, Forcadell va admetre que els ha molestat que el conseller Francesc Baltasar no visités l'Ebre per explicar les decisions del govern.

Dimissió del conseller

Amb tot, Forcadell va advertir que no és l'hora de demanar responsabilitats, sinó de parlar de polítiques, ja que Baltasar «té al davant una feina molt important». «Hauria de posar tota la informació sobre la taula i arribar a acords més amplis per solucionar la situació de sequera», va dir Forcadell. De fet, l'única representant d'ICV a l'Ebre que ahir va reclamar la dimissió del titular de Medi Ambient va ser la portaveu ecosocialista a Sant Carles de la Ràpita, Empar Pérez. «La conselleria ha fet un exercici nefast de comunicació i cal demanar responsabilitats», va afirmar Pérez. La regidora rapitenca va valorar que la gestió de Baltasar per afrontar la sequera representa «una taca a l'expedient d'ICV», i que també haurien de cessar els assessors de Baltasar.D'altra banda, Forcadell va recordar que ICV està en contra de la interconnexió de xarxes, i que no poden acceptar aquesta i altres propostes de CiU per assolir un pacte nacional per l'aigua, com el possible transvasament des del Roine. Segons Forcadell, el fet d'haver renunciat a la interconnexió, que el tripartit va heretar de l'anterior govern de CiU, ja hauria de ser el millor aval sobre les intencions de Medi Ambient.

El Punt (3-Abril-2008)

En una reunió que va allargar-se unes tres hores, convocada per l'ACA a la planta potabilitzadora de l'Ampolla, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va reiterar ahir la seua oposició a qualsevol captació d'aigua des del Segre, però també a la possible interconnexió de xarxes. Els antritransvasament van rebutjar la possible venda d'aigua dels regants del Delta, tot i que l'ACA també els va explicar les altres mesures que està impulsant per resoldre la sequera. «S'està aprofitant la sequera per intentar construir obres estructurals i permanents, com la interconnexió de xarxes i altres transvasaments a l'àrea metropolitana de Barcelona», va valorar el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, en declaracions a l'emissora Rac1. «En canvi, tot i l'emergència nacional, la Generalitat no ha revisat la creació de nous regadius ni les noves urbanitzacions, i en pocs dies a Port Aventura inauguraran tres nous camps de golf», va remarcar. En el moment de tancar aquesta edició, la PDE tenia una altra reunió, interna, per decidir les futures accions.

El Punt (3-Abril-2008)

Els treballs han costat uns 235.000 euros i és un dels primers projectes finançats per la llei de barris

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va certificar ahir l'acabament de les obres de reurbanització del carrer Portal del Rastre, al nucli històric de la ciutat. De fet, l'Ajuntament ha destinat uns 235.200 euros al projecte, que forma part del pla integral del nucli antic (Pincat). A més, Bel va anunciar que el 20 d'abril adjudicaran altres obres que es pagaran amb els ajuts de la llei de barris, com ara la renovació dels carrers de la Rosa, Taules Velles i plaça de la Cinta. Tot seguit, el consistori també emprendrà altres obres incloses en el Pincat, com ara la millora dels carrers del Carme, Mercaders, Gil de Frederich, Censal Sacosta i plaça de l'Absis.

No és el primer carrer que s'urbanitza amb els diners de la llei de barris, ja que l'Ajuntament tortosí encara no ha enllestit la renovació del carrer Sant Domènec. Però el Portal del Rastre sí que és el primer carrer del qual s'han acabat les obres. La reurbanització del Portal del Rastre ha comportat la reforma integral del vial que comunica el carrer Providència amb els accessos a Sant Josep de la Muntanya, al castell de la Suda i al barri de Remolins, però també amb l'hospital Verge de la Cinta i amb el sector de la Simpàtica. El carrer Portal del Rastre tenia un ferm en males condicions i un enllumenat públic deficient, tot i que és una de les cruïlles més importants i transitades del nucli històric. Així, els treballs han consistit en la urbanització i pavimentació, la construcció de voreres amples i la instal·lació d'un nou enllumenat públic. A més, s'ha renovat tota la xarxa d'electricitat i el sanejament, i s'han tornat a canalitzar els diferents serveis, amb un nou sistema de recollida de les aigües pluvials de la zona de Sant Josep de la Muntanya.
Bel va destacar la celeritat amb què s'han fet les obres al carrer Portal del Rastre i va recordar que es tracta de la primera obra gestionada per Gumtsa, l'empresa urbanística municipal. L'alcalde va precisar que els treballs es van començar al novembre, amb un període d'execució de tres mesos. Segons Bel, les setmanes de retard que s'han acumulat són assumibles, ja que s'han fet alguns canvis en el projecte. Amb tot, Bel va remarcar que volen tancar «sense desviacions» el pressupost de l'obra, que es va adjudicar a la constructora Lubasa per 235.200 euros. «No totes les obres podran tancar-se sense sobrecostos, però com a mínim no seran desviacions de més del 70%», va garantir. Bel va afegir que l'obra s'ha completat amb la construcció d'un pas elevat davant del CEIP La Mercè, que va ser una petició dels veïns al regidor de barri.

> Passeig de Ronda i Avançades

L'alcalde va afegir que l'obra del carrer Portal del Romeu, a més de millorar l'accés al parador de turisme del castell de la Suda, també ha permès recuperar un sector important de la muralla. De fet, s'ha renovat la il·luminació d'un dels trams més visitables de la muralla, que tindrà un enllumenat especial a les nits. Bel va precisar que només ha calgut fer alguns retocs en el projecte, a instàncies de la comissió territorial de Patrimoni, ja que s'han suprimit uns arbres que impedien la visió completa de la muralla. L'alcalde va dir que la millora del Portal del Rastre és una actuació que quedarà lligada amb la continuació del passeig de Ronda, un cop feta la reforma integral del barri del Castell. A més, Bel va destacar que la millora dels accessos ha de servir, també, per aprofitar la recuperació de les Avançades de Sant Joan.

El Punt (3-Abril-2008)

L'exposició 15 Anys de Catalunya Informació no es podrà veure a les Terres de l'Ebre. La mostra itinerant ha recorregut el país i ha estat a Barcelona, Girona, Lleida i Vielha, però la seua última etapa serà a Reus. El motiu principal d'aquesta retallada de l'itinerari, segons els organitzadors, ha estat estrictament de caràcter econòmic, ja que el cost de producció de la producció ha estat molt alt, i algunes administracions han aportat menys diners dels que s'havien compromès inicialment. L'exposició fa un repàs des dels orígens de l'emissora (quan tenia uns 12.000 oients) fins a l'actualitat (ara en té més de 100.000). Així, els 15 anys de Catalunya Informació comença amb les fotografies de les primeres emissions de Catalunya Informació i amb la imatge de Martí Farrero, la primera veu que es va poder sentir a l'emissora. Després, continua amb les fases que ha anat incorporant la ràdio, i també amb el pes que ha anat guanyant la informació de serveis, els informatius especialitzats i d'anàlisi en profunditat o la importància de les notícies de proximitat. Una proximitat que els organitzadors de l'exposició també havien previst, però que la falta de suport econòmic ha estroncat.

ERC proposarà que Tortosa demane la dimissió del titular de Medi Ambient, i la plataforma també defenestra Llena

Una catifa de sal espera el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, que divendres té previst visitar Amposta. La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) encara ha de decidir quin tipus de rebuda li prepara, però ahir va declarar-se «en enfrontament» amb el govern català per les diferents mesures amb què el tripartit preveu afrontar la sequera. De fet, la PDE ja ha convocat una assemblea general per al 19 d'abril a Tortosa, amb l'objectiu de reactivar la societat del territori davant les noves amenaces de transvasaments. Per començar, ahir ja van dir que els consellers de Medi Ambient i d'Agricultura haurien de dimitir per «incompetents». En la mateixa línia, ERC de Tortosa es planteja proposar que l'Ajuntament reclame també la dimissió de Baltasar.

El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, va acusar ahir la Generalitat d'haver actuat amb «secretisme» i «falta de transparència» a l'hora de preparar el transvasament del Segre i la interconnexió de xarxes. De fet, Tomàs va lamentar que l'oposició del PSC, ERC i ICV als transvasaments, repetida durant l'última campanya electoral, fos «una gran mentida política», i va remarcar que haurien de dimitir per haver estat «incapaços» de gestionar una situació de sequera que en realitat era «molt previsible». Segons va precisar, si s'ha produït una situació d'emergència per una sequera previsible, els consellers de Medi Ambient i d'Agricultura haurien de dimitir per haver comès una «negligència» i per «incompetents».
En concret, la PDE demana també la defenestració de Joaquim Llena perquè el titular d'Agricultura ha continuat impulsant els nous regadius tot i aquesta situació d'«emergència nacional» per la sequera. En aquest sentit, la PDE també acusa el govern català de voler tirar endavant unes obres que la gent de les Terres de l'Ebre han aconseguit evitar durant els últims 30 anys, sense tenir en compte que ha provocat un triple enfrontament territorial. «Segons diu el tripartit, aquí som només 150.000 persones contra cinc milions d'habitants a Barcelona, però també han provocat altres conflictes amb el govern de l'Aragó i amb el govern estatal», va dir Tomàs.
La PDE desconfia de la provisionalitat i del caràcter reversible del transvasament del Segre, però també alerta que el projecte podria ser una cortina de fum per posar damunt de la taula la necessitat d'impulsar la interconnexió de xarxes. «Si no canvia l'actitud del govern de l'Estat, el transvasament del Segre està força complicat, i la interconnexió podria ser l'alternativa més factible», va valorar el portaveu Joan Antoni Panisello. De fet, va ser Panisello qui va anunciar la convocatòria d'una assemblea general per al 19 d'abril, així com la rebuda al conseller de Medi Ambient. Baltasar té previst visitar Amposta aquest divendres, per presidir la comissió per a la sostenibilitat de les Terres de l'Ebre.

El Punt (2-Abril-2008)

També podeu veure el vídeo d'aquesta notícia al canal de Teveon a You Tube

Més informació a El Punt:
-
ERC de l'Ebre critica el conseller Baltasar per «ocultació» d'informació
-
Duran assegura que les obres per portar l'aigua del Roine tindrien un «cost zero»
-
Continua el transvàs d'aigua de Sau a Susqueda
-
Més obres a la canonada de Badalona
-
Els enginyers aposten per la captació d'aigua de l'Ebre abans que la del Segre
-
«Implantarem les mesures que calguin»















Els pantans de Riba-roja i Flix van començar dilluns un desembassament no previst, que ahir va fer que l'Ebre assolís a Tortosa un cabal superior als 512 metres cúbics per segon. Un cabal cinc vegades superior als 101,6 metres cúbics que el riu portava dilluns, i que va fer que ahir el govern desaconsellés la navegació. La PDE creu que la mesura respon a les necessitats de les hidroelèctriques, però que també servirà a la Generalitat per simular que l'Ebre té una aigua que Barcelona podria rebre.

El Punt (2-Abril-2008)

La plataforma veïnal Salvem lo Canalet decidirà en una assemblea extraordinària, que podria fer-se el proper 13 d'abril, quines mobilitzacions convocarà contra el traçat de la variant de l'eix de l'Ebre que la Generalitat ha tret a informació pública, ja que travessa la zona de xalets. Un dels portaveus del col·lectiu, Antoni Melero, va explicar que ahir van anar a l'Ajuntament tortosí per veure els plànols que ha facilitat el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i que la plataforma està «molt decebuda» pel fet que no han tingut en compte ni les peticions dels veïns del Canalet ni l'opinió de l'Ajuntament. «Han presentat tres alternatives perquè estan obligats per llei, però tots els traçats afecten el Canalet i una de les opcions fins i tot és la que va desestimar-se fa uns anys perquè passava massa prop de l'Observatori de l'Ebre», va denunciar Melero. El portaveu de Salvem lo Canalet va assenyalar que ja s'han posat en contacte amb un gabinet jurídic per redactar les al·legacions, però també amb l'alcalde de Tortosa i amb el president de l'EMD de Jesús, per saber si podran tindre el seu suport. «La Generalitat havia promès diàleg, però se'ns han rigut a la cara», va lamentar Melero.

El Punt (2-Abril-2008)

La polèmica per la gestió de la sequera ha posat el tripartit en un carreró sense sortida. De negar que l'aparició d'unes estaques misterioses fossen els treballs preliminars per preparar un transvasament del Segre, la Generalitat ha passat a defensar la captació d'aigua com la mesura (temporal i d'emergència) que ha d'evitar que l'àrea metropolitana de Barcelona haja de patir restriccions. Fins i tot, desafiant el govern de l'Estat i posant en dubte la lleialtat de l'execuctiu de Zapatero. El PSC ha de triar entre semblar massa sucursalista i admetre que és un apèndix del PSOE, o bé desautoritzar ICV, que és el seu soci més feble al govern de la Generalitat. Iniciativa s'ha encaparrat en fer el transvasament a Barcelona a qualsevol preu i Baltasar està fent el paper de policia dolent, potser animat per Montilla. En aquest sentit, m'ha semblat fins i tot de mal gust, que Baltasar digués ahir que tornarà a sol·licitar l'aigua del Segre quan estiga constituït el nou govern espanyol, ja que l'actual ho és només en funcions. El socialista Miquel Iceta també no va estar gens afortunat, advertint que el govern d'Espanya té l'obligació de garantir el "dret universal" a tenir aigua per beure. En una clara al·lusió al president de l'Aragó, Iceta també va dir que no seria correcte celebrar l'Expo de Saragossa, dedicada a l'aigua, deixant cinc milions de persones sense aigua per beure.
I és que, mentre a ERC semblen desorientats i més preocupats per resoldre les seues batalles internes, socialistes i ecosocialistes saben que no poden deixar que cinc milions de votants tinguen restriccions d'aigua a casa, i menys després dels últims resultats electorals. Pel PSC, perquè ha demostrat que conserva tota la seua força a l'àrea metropolitana de Barcelona, tot i el caos de Rodalies, les obres de l'AVE i els talls de llum de l'estiu. Per ICV, perquè els seus resultats al Cinturó Roig li han permès mantenir el seu diputat a Madrid, el mateix número de diputats que ha aconseguit Izquierda Unida a la resta d'Espanya.
En algun moment s'ha dit i s'ha publicat que la negativa estatal al transvasament del Segre ha estat interpretada per ICV com un altre intent de Zapatero per desestabilitzar el govern de Catalunya, per provocar un trencament del tripartit i propiciar la sociovergència. Em sembla que entendre-ho així és una bestiesa. El PSOE, igual que el PSC, ERC i ICV, va fer bandera de la seua oposició al transvasament de l'Ebre, fins al punt que la derogació va ser la segona mesura de govern que va prendre Zapatero, després de fer tornar les tropes espanyoles d'Irak. Dir que ara permet un transvasament a Barcelona seria com anunciar que torna a enviar els soldats a la guerra, ja que li caurien tot tipus de crítiques, a part de donar la raó al PP en el seu model de gestió de l'aigua a Espanya. I el PSOE no necessita donar ales al PP en els primers mesos de la nova legislatura. Potser algú s'ha estranyat que els mitjans de comunicació afins al PP estiguen fent el joc al tripartit en l'alerta de l'emergència nacional per la sequera? En realitat, volen que s'autoritze un transvasament a Barcelona, perquè saben que els següents legitimats per poder reclamar l'aigua de l'Ebre seran el País Valencià i Múrcia, governades pel PP.

Més informació a El Punt:
-El transvasament de Baltasar fa aigües
-Més temps amb fuites
-Aigua per al Ter
-Narbona reitera a Baltasar l'oposició del govern espanyol a transvasar aigua del Segre
-La Diputació de Lleida, en contra
-El PSC insta el govern espanyol a donar altres alternatives al transvasament
-45 milions, 45 hm³
-Huguet adverteix el sector turístic
-Rebaixar la captació des del Ter
-Reglament vigent i primera sanció
-Amposta rebutja la captació del Segre
-Ballesteros defuig qualsevol debat sobre l'aigua en el ple de Tarragona

La Generalitat treu a informació pública el traçat de la variant de l'eix de l'Ebre

L'Ajuntament de Tortosa presentarà al·legacions al traçat de la variant desdoblada de l'eix de l'Ebre (C-12), ja que l'opció prioritària de la Generalitat no satisfà les demandes del consistori i travessa la zona de xalets del Canalet. Després de mesos d'espera i de negociacions amb l'Ajuntament i els veïns afectats, el govern català va publicar ahir l'anunci de l'estudi informatiu i de l'estudi d'impacte ambiental de la variant, que tindrà 12 quilòmetres i costarà uns 72 milions d'euros.

La regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, va confirmar ahir que l'Ajuntament presentarà al·legacions a l'estudi informatiu i a l'estudi d'impacte ambiental de la variant de la C-12 per l'oest de Tortosa i Roquetes. Roigé va lamentar que la Generalitat haja optat pel traçat que trinxarà la zona del Canalet, i que haja ignorat les protestes veïnals i també les demandes de l'Ajuntament. Segons un comunicat difós ahir pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, el traçat considerat com a «més òptim» desenvolupa la variant a través de la reserva de sòl prevista al pla territorial de les Terres de l'Ebre i al nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM) de Tortosa. Una reserva de terrenys que l'Ajuntament va haver d'introduir al document perquè la Generalitat aprovés el POUM, tot i que també va mantenir una reserva de sòl més occidental, en paral·lel al traçat del canal Xerta-Càlig.
Roigé va assenyalar que l'Ajuntament va rebre la documentació ahir al matí, coincidint amb la publicació dels diferents estudis al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La regidora va destacar que el projecte de traçat no atén cap de les demandes que ara havia fet l'Ajuntament tortosí. «Sabíem que la publicació del traçat era imminent, però no ens esperàvem que Política Territorial actués d'aquesta manera», va dir la regidora.

>Una autovia amb quatre carrils

A més del traçat prioritari, l'estudi informatiu també preveu dues opcions més, tot i que cap es correspon amb les que havia suggerit l'Ajuntament. Així ho va explicar ahir la regidora Meritxell Roigé, que va detallar que Política Territorial els ha sorprès amb un tercer traçat que desplaça lleument l'entrada des de Roquetes, però sense evitar la zona del Canalet. L'actuació s'inicia a l'actual eix de l'Ebre a prop del nucli de Vinallop, i desdobla la carretera durant tres quilòmetres.
Després, la via desdoblada se separa de l'actual C-12 i comença la variant, que discorre cap al nord-oest, travessant la carretera del Mas de Barberans, fins a la cruïlla amb la carretera dels Reguers. Després, la variant gira a l'est fins a enllaçar un altre cop amb l'eix de l'Ebre, a l'inici del terme d'Aldover. La variant tindrà dos carrils per sentit separats per una mitjana, i la Generalitat preveu la connexió amb les altres vies amb rotondes i passos amb diferents nivells, a més de la construcció de dos túnels artificials (a Roquetes i Jesús), camins de servei i un viaducte al barranc de la Servera.

El Punt (1-Abril-2008)
Infografia: El Punt

L'Ajuntament de Tortosa va informar ahir que ja ha aprovat l'atorgament de la llicència d'obres a l'empresa Establiments Viena SA, que ja podrà adequar l'interior de l'edifici de l'antic mercat del Peix per poder instal·lar-hi un dels seus restaurants. En aquest sentit, el consistori ha concedit el permís un cop rebut el vistiplau de la comissió territorial de Patrimoni. Per tant, ara l'empresa ja podrà començar les obres, amb l'objectiu que el Viena puga obrir abans de l'estiu.
El projecte per instal·lar un local de la cadena d'entrepans, que crearà uns 40 llocs de treball, s'ha retardat uns mesos, ja que Patrimoni havia fixat algunes recomanacions als promotors, perquè no s'alterés «l'esperit racionalista» del mercat del Peix, obra de l'arquitecte Agustí Barlett. Els entrebancs, que els últims dies han fet circular tot tipus de rumors a la ciutat, han estat per les diferències de criteri en la decoració i la distribució interior del restaurant, i també per la instal·lació de l'aire condicionat i de les plaques solars, però també per la sortida de fums de la cuina. Viena va confirmar el juny de l'any passat la seua intenció d'obrir un local al mercat del Peix. La seua carta inclou més de 50 varietats d'entrepans freds i calents, amanides, a més d'una croissanteria i cafeteria.

El Punt (1-Abril-2008)

FÒRUM DINÀMIC