31 de gener del 2013

Esquerra alerta que el nord de la Ribera d'Ebre i de la Terra Alta estan amenaçats pel 'fracking'

TERRES DE L'EBRE.- La federació d'ERC instarà tots els ajuntaments i consells comarcals del territori a declarar les Terres de l’Ebre zona lliure de 'fracking'. Així ho ha anunciat aquest dijous, després d'alertar que hi ha almenys set pobles de la Terra Alta i de la Ribera d'Ebre que estan amenaçats per la sol·licitud d'un permís de prospecció amb el sistema de fracturació hidràulica, que permet extraure el gas contingut a l'interior de les roques. En aquest sentit, el portaveu del grup comarcal d’ERC de la Ribera d’Ebre, el flixenc Francesc Barbero, ha explicat que el nord de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta està afectat pel permís de prospecció d’hidrocarburs que ha demanat l’empresa Frontera Energy Corporation, en una zona de 103.608 hectàrees a cavall entre Catalunya i Aragó, i que arriba fins al nord de Lleida. Els pobles de les Terres de l’Ebre que es troben dins d’aquesta àrea d'afectació són, segons ERC, els municipis de Riba-roja d’Ebre, Flix, Ascó, Vinebre, la Fatarella, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca.

Per la seua banda, l'alcalde de Roqeutes i secretari de Política Territorial i Medi Ambient de la federació d'ERC, Francesc Gas, ha advertit que les Terres de l’Ebre no estan exemptes d’explotació mitjançant aquesta tècnica, el fracking, que tanta polèmica ha generat arreu del país, i que ha posat en alerta les plataformes en defensa del territori. Segons Gas, "davant els riscos i les incògnites ambientals que presenta aquesta tecnologia", queda constatat que l'actual marc legal europeu és "insuficient i excessivament permissiu" amb aquesta pràctica. El dirigent republicà ha assenyalat també que el permís de prospecció a Catalunya és competència de la Generalitat, excepte en els casos en què l'àrea sol·licitada afecta més d'una comunitat autònoma, com és el cas del projecte que ens afecta les Terres de l'Ebre. En aquest cas, la sol·licitud s’ha de presentar al govern de l'Estat. Així, Gas ha reconegut que, "malgrat que els ajuntaments i els consells comarcals no tenen cap competència en la qüestió de l'atorgament de permisos, posteriorment sí que han d'estar informats de les actuacions que s'hagin de dur al seu terme, tot i que no les poden aturar".

"Una vegada més, es vol explotar els recursos naturals de les Terres de l’Ebre quan som els que més aportem a l’explotació energètica", ha dit Gas. "És per això que ERC no tan sol diem no a aquesta nova explotació energètica al subsòl, sinó que reivindiquem que a les Terres de l’Ebre ens deixin tranquils quant a explotacions energètiques i, en canvi, ens tinguin més en compte amb aportacions de recursos per tenir unes bones infraestructures viàries i ferroviàries per al nostre desenvolupament", ha remarcat el dirigent republicà.

Per la seua banda, Barbero ha recordat que aquesta petició de permís data del 22 de febrer de 2011. Per tant, ha denunciat  "total opacitat de les administracions que, fins ara, no han informat les corporacions locals ni la ciutadania afectada". Els motius d’ERC per presentar la moció, segons Barbero, són "demanar que hi hagi un marc legal clar i segur a l’hora de presentar aquest tipus d’expedients, i per altra banda posar en dubte aquesta tecnologia". Una tecnologia que, per al també regidor de Promoció Econòmica i Protecció Civil de Flix, "és poc fiable, potencialment perillosa i es desconeixen completament els efectes que pot tenir sobre el medi i la salut de les persones, incideix a explotar fins que s’exhaureixin els recursos fòssils i pot posar en joc l’economia productiva de les zones afectades, la producció agroalimentària, el seu potencial turístic i la qualitat de vida de les persones".

Barbero ha volgut destacar, a més, que "aplicar un model extractiu com aquest, que no assegura la no contaminació dels aqüífers en una conca com la de l’Ebre, és una temeritat". És per això, també, que ERC demanarà tant a la Generalitat de Catalunya com a la resta d’organismes que puguen intervenir en aquestes tramitacions, que no autoritzin, en cap cas, que la tècnica d’explotació d’hidrocarburs utilitzada siga la fracturació hidràulica.

Imatge ERC

Bel exigirà a la ministra de Foment millores 'a curt termini' en els trens de l'Ebre

TORTOSA (Baix Ebre).- L'alcalde de Tortosa i senador de CiU per Tarragona, Ferran Bel, exigirà dimarts a la ministra de Foment, Ana Pastor, que el govern de l'Estat done resposta "a curt termini" a les "greus deficiències ferroviàries de les Terres de l'Ebre". Bel formularà una pregunta durant la sessió de control al ple de la cambra alta espanyola. La pregunta exposa textualment: "Quines son les previsions del Govern, a curt termini, per donar resposta a les greus deficiències existents a les comunicacions per ferrocarril que afecten a les comarques de les Terres de l’Ebre?"


D'altra banda, Bel -qui és portaveu de CiU a la Comissió d’Hisenda del Senat- demanarà al ministre del ram, Cristóbal Montoro, que amplie i flexibilitze el dèficit de les autonomies per equilibrar els seus esforços destinats a la consolidació fiscal. Tal i com ha assenyalat Bel, es tracta de “no ofegar-les més”. En aquest sentit, Bel ha indicat que “no sembla lògic que les comunitats hagen de reduir el seu dèficit a la meitat el 2013, mentre que l’Estat ha incrementat el dèficit pressupostat pel 2013 en un 14%, en relació a l’aprovat el 2012". Així, el senador ebrenc ha subratllat que farà arribar a Montoro "una reclamació perquè segueixi l’exemple del Partit Popular Europeu (PPE) que va donar suport a un informe, aprovat aquest mateix mes, del Parlament Europeu amb els vots també dels socialistes, liberals i verds amb recomanacions sobre la flexibilització del dèficit de les comunitats autònomes".

Imatge CiU

Els veïns del Centre-Nucli Històric reclamen l'acabament del pàrquing del carrer Montcada




TORTOSA (Baix Ebre).- L’Associació de Veïns del Centre-Nucli Històric de Tortosa ha reclamat aquest dijous l’acabament de les obres del pàrquing soterrat del carrer Montcada, així com l’adequació del solar en què haurà de construir-se el futur edifici dels serveis territorials de la Generalitat a les Terres de l’Ebre. El president de l’entitat, Josep Baubí, ha recordat que l’últim compromís de l’alcalde de Tortosa i del delegat del govern, l’estiu passat, era que l’aparcament soterrat del carrer Montcada estaria en funcionament abans de les festes de Sant Blai, que són el proper 3 de febrer. Baubí ha explicat que les obres poden anar amb retard, però que els veïns reclamen que s’acaben tal i com estava previst en el projecte, ja que hi havia prou pressupost per a fer-ho. En la mateixa línia, el president veïnal ha assenyalat que el projecte de l’edifici de les delegacions és emblemàtic per a la recuperació del nucli antic, i que el pàrquing donarà molt de servei al comerç i als serveis de la zona centre i del nucli històric.

Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Baubí ha afirmat que confien en què el pàrquing del carrer Montcada estarà completament enllestit i en funcionament abans de l’estiu. Sobretot, ara que ha quedat clar que l’altre aparcament de la plaça Mossèn Sol, al barri del Rastre, és de moment inviable. D’altra banda, el president de l’Associació de Veïns del Centre-Nucli Històric ha afirmat que la possible instal·lació d’alguna botiga important a l’antiga casa Grego, a la plaça de la Cinta, és l’altre revulsiu que ajudaria a estendre “la taca d’oli” de la recuperació del nucli antic.

Al marge d’això, tant Baubí com la secretària de la junta de l’entitat, Mercè Lleixà, s’han referit també a alguns dels problemes quotidians del nucli antic de Tortosa. Per exemple, la necessitat de fomentar la rehabilitació dels habitatges, l’acabament de les obres pendents de la llei de Barris, i el manteniment de les actuacions del pla integral del nucli antic de Tortosa (Pincat). En la mateixa línia, han reclamat la continuïtat del dispositiu de seguretat ciutadana que Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Tortosa van implementar durant alguns mesos del 2012. A més, el president veïnal ha denunciat que hi ha prostitutes que ofereixen els seus serveis a possibles clients al mig de la via pública, i ha demanat la retirada dels bancs de la plaça de l’Àngel.

Finalment, els representants dels veïns del Centre-Nucli Històric han tornat a reclamar a l’Ajuntament que busque una solució per al trasllat de la mesquita de la plaça Montserrat a un altre local més gran i que reunisca totes les condicions. A banda d’això, Baubí ha anunciat que la Federació d’Associacions de Veïns de Tortosa s’adherirà a les accions que es puguen convocar al territori per reclamar la millora dels serveis ferroviaris i del transport públic.

La família Canalda, del carrer de la Rosa, rebrà el premi Sant Blai 2013

TORTOSA (Baix Ebre).- L’Associació de Veïns del Centre-Nucli Històric de Tortosa celebra durant aquest cap de setmana la festa de Sant Blai, amb una sèrie d’actes religiosos, socials i culturals que tenen l’objectiu de dinamitzar la vida quotidiana del barri. Així, el diumenge, 3 de febrer, a més de la tradicional missa de Sant Blai, es farà una llançada de coets i el repartiment de les coquetes beneïdes, a més d’activitats per als més menuts. Però en realitat els actes comencen aquest divendres amb una cercavila de la xaranga Fem Música per la zona de vianants del carrer Sant Blai.

Els actes del dissabte, 2 de febrer, començaran a les 18.30 amb la cercavila de la Colla Jove de Dolçainers i amb l’actuació de la Tuna de Tortosa, també per la zona de vianants. A les set del vespre tindrà lloc la tradicional missa de la Candelera a l’església de Sant Blai, també amb el típic menjablanc. I a les nou de la nit, però a la Cripta de la Reparació, a més d’un concert del cantautor Javier Sánchez, es farà el lliurament del premi Sant Blai 2013. Aquest és un guardó que l’Associació de Veïns va instaurar l’any passat per fer un reconèixer públic a les persones o institucions que treballen cada dia per millorar el Centre-Nucli Històric. El president de l’entitat, Josep Baubí, ha explicat que enguany el premi Sant Blai serà per a la família Canalda, que durant més de cinc generacions ha viscut al carrer de la Rosa.

Primer dia d'inspeccions a la nova estació de la ITV del polígon d'Amposta

AMPOSTA (Montsià).- La nova estació autotizada per fer les Inspeccions Tècniques de Vehicles (ITV) del polígon de l'Oriola d'Amposta ha fet aquest dimecres les seues primeres inspeccions. En el marc de l'anomenat cas de les ITV, el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya va suspendre de manera cautelar -el 16 de maig de 2011- l'obertura de l'estació d'Amposta i dues més, a Sant Celoni i les Borges Blanques. Totes tres pertanyen al grup empresarial Atisae. Per tant, són tres estacions per passar les ITV que encara no havien entrat en funcionament i que corresponen a la meitat de les noves adjudicacions en règim d’autorització contingentada que el tripartit va convocar el maig del 2010, i que va adjudicar a l’octubre del mateix anys.

Segons explica Nació Digital aquest dijous, la part administrativa del cas de les ITV, que en el vessant penal investiga una presumpta trama de corrupció per anul·lar els concursos d’adjudicació convocats pel tripartit el 2010 i arranjar-ne de nous a empresaris afins a CiU, s’ha mogut en els últims dies: el Departament d’Empresa i Ocupació, que dirigeix Felip Puig, ha notificat el permís de reobertura de les tres estacions d’inspecció tècnica que pertanyen a Atisae. Així, l’estació de Sant Celoni va engegar l’activitat el passat dijous i les instal·lacions que l’empresa té a la carretera de Gualba ja despatxa i accepta clients sense cita prèvia. A les Borges el primer dia va ser dilluns, i a Amposta, aquest dimecres.  L’altra meitat, adjudicades al grup Itvelesa i ubicades al Pont de Suert, Bellveí del Penedès i Sant Fruitós de Bages, no es va veure afectada i van poder obrir el juny de 2012.

Imatge David Subirats, a Twitter

Busquen un jove de 21 anys que va saltar des del pont del tren de Tortosa



  TORTOSA (Baix Ebre).- Crida desesperada d’una família d’origen equatorià i resident a Amposta, arran de la desaparició al riu Ebre del seu fill de només 21 anys, dissabte passat a Tortosa. El jove es diu Jefferson José Cango Córdova i dissabte va saltar al riu des de l’antic pont del ferrocarril de Tortosa, encara en obres per fer passar la via verda del Baix Ebre. Els Mossos d’Esquadra, els Bombers de la Generalitat i altres serveis d’emergències van intentar localitzar-lo durant tot el dissabte, sense èxit. De fet, el cabal que porta l’Ebre en les darreres setmanes, amb registres de més de 1.000 metres cúbics per segon, fa que els seus familiars tinguen ja poques esperances de trobar el cos amb vida. Jefferson José havia nascut l’any 1991 i actualment era estudiant de mecànica a l’institut de l’Ebre de Tortosa.

Segons han explicat els seus familiars, el jove tenia problemes sentimentals amb la seua parella, i des de fa algun temps patia una forta depressió. A més, durant la nit del divendres i la matinada del dissabte havia consumit begudes alcohòliques. Víctima de la desesperació, Jefferson José va saltar al riu i l’amic que l’acompanya, un jove d’origen colombià, no va ser a temps d’evitar-ho. La mare del jove, Hermelinda Córdova, ha fet una crida pública per localitzar el jove, tot i que la família és conscient que, quatre dies després, és gairebé impossible que puga ser encara amb vida.

Jefferson José Cango Córdova anava vestit amb uns pantalons texans amples i sabates blanques, però quan es va llançar al riu Ebre no portava ni camisa ni jaqueta. La seua mare ha fet una descripció més acurada, ja que el jove tenia un tatuatge al braç dret en què es podia llegir ‘Alma’, el nom de la seua parella sentimental. Hermelinda Córdova afirma que encara no s’expliquen per quin motiu va arribar a saltar des de l’antic pont del tren de Tortosa, i que se senten impotents. Per tot plegat, la mare del jove desaparegut ha fet una crida especial als pescadors, perquè si troben qualsevol indici del seu fill es posen en contacte amb els Mossos d’Esquadra o bé amb la família, al telèfon 633 360 249.

Móra d'Ebre avala la declaració de sobirania amb el 'sí' del PSC i l'abstenció del PP

MÓRA D'EBRE (Ribera d'Ebre).- El ple de l'Ajuntament de Móra d'Ebre ha aprovat aquest dimecres al vespre una moció presentada pel grup de CiU, al govern municipal, a favor de la declaració de sobirania aprovada dimecres passat al Parlament. La moció ha estat aprovada amb els set vots a favor del grup de CiU i pel regidor d'ERC, però també dels quatre regidors del PSC. Però al marge del vot favorable dels regidors socialistes, l'altra sorpresa ha estat l'abstenció del regidor del PP, Francesc Launes, qui és el regidor d'Agricultura, Transports i Fira del Caçador en el govern del convergent Joan Piñol.


D'altra banda, durant el ple, s’ha donat compte de l’informe de morositat del tercer trimestre de l’any 2012. A més, s’ha aprovat una altra moció presentada pel grup de CiU, en relació a la centrifugació del deute de l’Estat sobre Catalunya, amb el mateix resultat en les votacions.

30 de gener del 2013

El Perelló aprova per unanimitat una moció a favor de la declaració de sobirania




EL PERELLÓ (Baix Ebre).- Els dos regidors del PSC i membres de l'equip de govern a l'Ajuntament del Perelló van promoure i van votar favorablement, aquest dimarts, una moció de suport a la declaració de sobirania aprovada pel Parlament, al costat dels seus socis d'ERC i també del grup de CiU, a l'oposició,. El vot dels regidors socialistes, que en anteriors ocasions s'havien desmarcat de mocions de contingut similar, va possibilitar la unanimitat al ple d'aquest dimarts al vespre. En aquest sentit, cal tenir en compte que el Perelló és un dels municipis del Baix Ebre adherits a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). De fet, el Perelló per la Independència va organitzar fa un mes una penjada d'estelades a l'entrada del poble, tot coincidint amb el dia de la Constitució Espanyola. A més, és una de les poques poblacions de les Terres de l'Ebre en què es va organitzar una consulta popular per la independència, el mes d'abril del 2011.

Paral·lelament, la corporació va aprovar, amb l'abstenció de CiU, un pressupost per al 2013 de prop de 2,3 milions d'euros -un 20% menys que els anteriors-. D'aquesta xifra, 400.000 euros es destinaran a inversions, principalment canalitzacions pluvials i d'aigua potable.

Tortosa redueix en un 36% les multes de trànsit, però les de zona blava pugen un 40%

TORTOSA (Baix Ebre).- La Policia Local de Tortosa ha posat un 36% menys de denúncies per infraccions de trànsit durant l'any 2012. Així, s'ha passat de les 9.544 sancions del 2011, a les 6.186 del darrer any. L'inspector en cap de la Policia Local, Jesús Fernàndez, atribueix aquesta davallada a l'actual context de crisi econòmica, que fa que la gent agafi menys el cotxe. "Hem detectat menys mobilitat de vehicles i menys activitat de cotxes pels carrers", ha assegurat. Una altra de les dades que corrobora la disminució en l'ús del cotxe és la reducció dels expedients de retirada de grua i dels vehicles desballestats. Per contra, el que sí que s'ha incrementat substancialment han estat les denúncies de zona blava, un 40% més.


L'increment de les denúncies en zona blava, que han passat de 9.176 a 12.906 en el darrer any i equiparant-se a les xifres del 2009, s'atribueix a la "rigorositat" en el control de la regulació d'aquests estacionaments que aplica la nova empresa concessionària, a petició de l'Ajuntament. A més, també cal tenir en compte que durant el 2012 també es van ampliar les places de zona blava a Tortosa. Segons ha explicat l'alcalde, Ferran Bel, "hem acabat amb algunes pràctiques que abans es permetien, com era la de posar dos tiquets junts a primera hora per tenir el cotxe tot el matí, o algunes picaresques".

Sobre les retirades de grua, s'ha passat de 1.825 a 1.520, seguint en la davallada que ja es va notar l'any anterior; i pel que fa als vehicles desballestats que la gent deixava al carrer s'han reduït un 50%, passant de 210 a 104, en el darrer any.

En matèria de trànsit, l'inspector en cap de la Policia Local també ha destacat que s'han fet més controls a vehicles, 362, un 29% més que l'any 2011, però s'ha estat més selectiu i s'han inspeccionat menys vehicles, 8.867. Així, enguany, s'han primat més els controls en zones on barris on potser no hi ha tant trànsit però sí alguns problemes. Això ha fet que s'hagin reduït en un 44% les denúncies efectuades en aquests controls, 621, però s'han incrementat la immobilització de vehicles, 184.

Pel que fa als accidents, aquests també s'han reduït en un 8,4% respecte l'any anterior. Dels 501 comptabilitzats, 487 han estat sense ferits o amb ferits lleus, 13 amb ferits greus, i un mortal. En concret, va ser per un atropellament al tram urbà de l'eix de l'Ebre, a la C-12, al barri de Ferreries.

Aquestes i altres xifres s'han donat a conèixer aquest dimecres en la presentació de la memòria anual de la Policia Local de Tortosa, en un any, el 2012, "d'estabilitat", amb un lleuger decrement del 4% d'actuacions. En total s'han fet 18.507 intervencions, la majoria de les quals, un 39%, de policia administrativa (7.423); un 30% en matèria de seguretat (5.459); un 26% en trànsit (4.726); i un 5% de policia assistencial (899).

Pel que fa a les actuacions administratives, destaca l'aixecament de 1.479 actes, 674 de les quals per incompliment de l'ordenança del civisme. Una xifra que representa una davallada del 25% respecte l'any anterior, i que la Policia considera que serà la mitjana habitual un cop ja s'ha consolidat la vigència de l'ordenança, creada el 2010. Sobre aquesta ordenança, destaquen les sancions per consum i tinença de drogues -154-; l'enganxada de cartells en llocs no permesos -70-; els sorolls -99-; o el consum d'alcohol al carrer provocant molèsties -95.

En matèria de seguretat, competència compartida amb el cos dels Mossos d'Esquadra, la Policia Local ha fet 5.459 actuacions, amb 814 atestats i 148 detencions. En aquest sentit, Fernàndez ha recordat que, com ja es va dir en la darrera junta local de seguretat, malgrat la crisi econòmica, a la ciutat no s'han incrementat ni els delictes ni les faltes.

En el balanç del 2012, l'alcalde, Ferran Bel, ha destacat també el dispositiu de vigilància especial que, durant uns mesos de l'any passat, es va dur a terme al nucli antic amb els Mossos d'Esquadra; així com l'esforç en l'aproximació de la Policia Local a les noves tecnologies i les xarxes socials, amb un canal de Twitter, i amb la renovació propera de la pàgina web del cos. Actualment, la Policia Local de Tortosa està integrada per 59 agents, una plantilla que, segons el mateix inspector es manté "estable", malgrat que en els dos darrers anys hi ha hagut dos jubilacions.
 
Via ACN
Imatge Ajuntament de Tortosa

Tres menors imputats per pintades a l'antic pont del tren de Tortosa

TORTOSA (Baix Ebre).- La transformació de l'antic pont del tren de Tortosa en via verda ja ha patit els primers actes incívics, fins i tot abans d'acabar-se l'obra. Segons ha explicat aquest dimecres l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, almenys en dues ocasions tant a l'estructura del pont com a la nova passarel·la de fusta que s'ha col·locat al terra han aparegut pintades que han malmès part de la pintura i del laminat. La Policia Local va obrir una investigació per localitzar els autors de la bretolada i, segons ha informat Bel, ja s'han identificat i imputat a tres menors. Els tres joves han passat a disposició de la Fiscalia de Menors de Tarragona. A més, la investigació continua oberta per detenir els responsables de les primeres pintades.

Bel ha qualificat els fets de "salvatjada", i ha agraït a la Policia Local la celeritat i el treball fet per esclarir els responsables dels fets. "Hem de ser implacables amb aquests tipus de comportaments incívics. Qui la fa, la paga", ha deixat clar l'alcalde.

Tot i la seua condició de menors, Bel ha assegurat que no tindrà cap tipus de "compassió", i ha manifestat que "si un és capaç de fer una bretolada, haurà de ser capaç de fer front al seu cost i a tenir antecedents penals al seu expedient". En aquest sentit, els danys ocasionats per les pintades estan quantificats, aproximadament, en uns 4.000 euros.

La transformació de l'antic pont del tren en via verda i pas de vianants encara ja la recta final, i podria estar acabat a finals del mes de març. Segons ha explicat l'alcalde, aviat s'obrirà ja el nou passeig de l'avinguda Lleida fins al Club de Rem, i a partir del 15 de febrer s'iniciarà l'anivellament de la calçada de l'avinguda Lleida, que comportarà talls puntuals de trànsit durant aproximadament un mes.

Via ACN

L’alcalde d’Amposta nega cap tracte de favor a l’arquitecte municipal



AMPOSTA (Montsià).- L’alcalde d’Amposta, el convergent Manel Ferre, ha afirmat en declaracions a Canal 21 Ebre que la denúncia contra l’Ajuntament per un presumpte tracte de favor cap a l’arquitecte municipal no hauria de resoldre’s per la via judicial, sinó per la via administrativa. Durant una entrevista concedida a l’informatiu matinal Primera Columna, Ferré ha lamentat que Plataforma per Catalunya (PxC) haja volgut judicialitzar la vida política d’Amposta, ja que la seua denúncia és, en realitat, en contra del consistori de la capital del Montsià del qual ell també en forma part. En aquest sentit, Ferré ha explicat que va acudir a declarar amb total tranquil·litat i amb el convenciment que l’Ajuntament ampostí ha actuat correctament.

Ferré va haver d’anar a declarar dimarts als jutjats d’Amposta, arran d’una denúncia presentada pel regidor de Plataforma per Catalunya. En concret, Germà Ciscar l’acusa d’un suposat tracte de favor cap a l’arquitecte municipal. Per tant, també el regidor de PxC va haver d’anar a declarar en qualitat de testimoni, davant de la jutgessa que esta instruint diligencies prèvies. Segons Ciscar, el funcionari esta cobrant més salari del que li pertoca arran de l’aprovació, par part del ple, del canvi d’horari i compatibilitat de la seua tasca a l’Ajuntament amb una activitat privada. En canvi, Ferré reitera la voluntat de resoldre el cas per la via administrativa, i d’acord amb un informe jurídic que el consistori ha sol·licitat ja a la Direcció General de la Funció Publica. L’alcalde ha negat cap tracte de favor cap a l’arquitecte municipal, i ha afirmat que tots els tràmits administracions s’han fet amb la màxima transparència i amb l’acord polític dels grups municipals. Per exemple, amb l’aprovació de cada pressupost de l’Ajuntament d’Amposta.

En qualsevol cas, Ferré ha explicat que han fet una consulta als serveis jurídics, i que hi ha discrepàncies sobre el sistema a aplicar, ja que hi ha diverses normatives estatals i autonòmiques sobre el règim d’incompatibilitats. Per tot plegat, l’alcalde ha afirmat que el conflicte obert per PxC està provocant una certa inseguretat en altres treballadors de l’Ajuntament d’Amposta que tenen concedida o sol·licitada una segona activitat professional.

Per tot plegat, Ferré confia en què la jutgessa acabe arxivant el cas, i ha lamentat els mètodes de fer política de PxC, a la qual ha acusat de voler esquitxar la política municipal d’Amposta amb la sospita que es cometen irregularitats. En la mateixa línia, l’alcalde ha qüestionat que els grups d’Esquera i del PSC donen cobertura política a PxC, quan a l’Ajuntament de Tortosa hi ha un pacte entre el govern i els altres grups de l’oposició per aïllar qualsevol iniciativa d’aquesta formació política. Segons Ferré, en la política “no tot s’hi val”.

Gervasi Aspa: ‘Seria molt correcte tallar les vies del tren per protestar’



DELTEBRE (Baix Ebre).- L’alcalde de Deltebre i president de la federació d’Esquerra a les Terres de l’Ebre, Gervasi Aspa, ha fet aquest dimecres unes declaracions molt contundents, sobre la necessitat de plantejar una mobilització social al territori per aconseguir les millores en les comunicacions i en les infraestructures. Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, el dirigent republicà ha afirmat que la seua experiència política l’ha servit per arribar a la conclusió que les reivindicacions de millores en el servei ferroviari, la integració tarifària, o les inversions en carreteres, només s’aconseguiran el dia que la gent del territori opte per “tallar les vies del tren” com a mesura de protesta. Aspa ha matisat que no fa una crida a cap “acte de barbàrie”, sinó a organitzar una plataforma ciutadana per mobilitzar-se i acabar amb aquest greuge històric en les infraestructures i en el transport públic per tren i carretera.

En la mateixa línia, Aspa ha valorat que les negociacions que han obert la Cambra de Comerç de Tortosa i els agents socials i econòmics amb la Generalitat, amb Adif i Renfe, no serviran de gaire. Segons l’alcalde de Deltebre, ja fa massa temps que es reclamen aquestes millores, tant al govern de l’Estat com a la Generalitat. De fet, Aspa ha recordat que el 2008 ja es va aprovar que, com a mínim, un tren Euromed s’aturés a l’estació de l’Aldea, i que això no es va complir. I el mateix va passar amb la integració tarifària, una mesura que s’ha implantat en tots els territoris del país, excepte a les Terres de l’Ebre.

D’altra banda, encara parlant de la possible convocatòria de mobilitzacions, amb accions tan contundents com la interrupció del trànsit ferroviari, Aspa ha fet una crida a la gent del territori per constituir una plataforma ciutadana. Segons l’alcalde de Deltebre, la mobilització social és la millor manera de preocupar els que prenen les decisions, ja que “amb bones paraules no anem enlloc, perquè els que manen no fan cas”.

Finalment, Aspa també s’ha mostrat crític amb l’estratègia de la Cambra de Comerç de Tortosa en la seua reivindicació per a la millora de les comunicacions i les infraestructures a les Terres de l’Ebre. Segons el dirigent republicà, la Cambra de Tortosa hauria de ser més constant a l’hora de manifestar les seues reivindicacions, al marge del color polític dels governs, i tot vetllant per l’interès econòmic i social del territori.

El PSC de Tortosa exigeix per a l'Ebre la integració tarifària que el tripartit havia previst per al 2012



TORTOSA (Baix Ebre).- El grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Tortosa ha anunciat la presentacio d'una mocio per debatre en el ple ordinari del proper dilluns, 4 de febrer, per reclamar al govern de la Generalitat la integració tarifària del transport públic, abaratir el bitllet, i millorar el servei. Els socialistes també reclamen que s’impulse l’Autoritat Territorial de Mobilitat de les Terres de l’Ebre. Un compromís fixat per l'anterior govern tripartit per al 2012. En aquest punt, el portaveu del PSC, Antoni Sabaté -excoordinador de Política Territorial a les Terres de l'Ebre-, ha explicat quins beneficis comportaria la integració tarifària per les Terres de l'Ebre.

Sabaté ha detallar que, a les Terres de l'Ebre, el 93,3% dels desplaçaments són entre localitats interiors del territori. La distància mitjana que es recorre és de menys de 25 km, i hi ha un 6,7% de desplaçaments fora del territori. Una altra dada a tenir en compte, segons el PSC de Tortosa, és que el transport públic, tant ferroviari com viari, és d'un 2,5%. Per tant, un dels percentatges més baixos de Catalunya. Segons el portaveu del grup, Antoni Sabaté, aquest fet es deu a una oferta "insuficient i poc atractiva".

Amb la integració tarifària, cal destacar també, el cost del trajecte Tortosa-Jesús-Roquetes, que avui és d'1,40 euros, s'abaratiria fins als 60 cèntims. Els socialistes també proposen instar al govern de Catalunya a permetre l'expedició de bitllets d'anada i tornada dels trens regionals a quinze dies, tot recordant que el servei de Rodalies és competència de la Generalitat de Catalunya.

El nou president de PIMEC a les Terres de l'Ebre se suma a la reivindicació per les infraestructures

AMPOSTA (Montsià).- L'organització PIMEC Terres de l'Ebre ha designat l'ampostí Santiago Roselló president de la patronal de la petita i mitjana empresa al territori, en substitució de Josep Cervera, que es jubila i es retira de l'activitat institucional. Segons que han informat a través d'un comunicat, la patronal ha elegit Roselló pel seu caràcter emprenedor i experiència en l'estructura i les necessitats de les pimes. En aquest sentit, el nou president s'ha compromès a apropar la delegació als empresaris; canalitzar les peticions de les companyies, i reivindicar una solució a una falta d'infraestructures a les Terres de l'Ebre, que ha titllat d'"endèmica", tot mantenint "una posició ferma davant els incompliments".

Roselló és membre del plenari de la Cambra de Comerç de Tortosa des de l'any 2009, i ha creat empreses en l'àmbit de la informàtica. De fet, és llicenciat en aquest àmbit. A més, també ha creat empreses relacionades amb la prestació de serveis de formació, i ha assenyalat que pròximament es farà un acte de reconeixement al seu antecessor en el càrrec per la seua tasca en el món empresarial.


29 de gener del 2013

Adéu a les instal·lacions de Piensos Dertosa, a l'antiga carretera de València

TORTOSA (Baix Ebre).- Els treballs de demolició i desmantellament de l'antiga planta de Piensos Dertosa, a la cruïlla de l'antiga carrertera de València amb el carrer Amposta, han culminat aquest dimarts amb l'inici del desmuntatge de les característiques sitges, una de les imatges d'aquesta entrada de Tortosa durant les darreres dècades. La fàbrica portava tancada des de fa anys, i tant l'edifici d'oficines com el solar -a tocar del nou tram de la via verda del Baix Ebre- es trobaven molt deteriorats. A banda, en els darrers anys, els veïns de la zona s'havien queixat reiteradament per la presència d'alguns sense sostre, a més del perill que representava que grups de joves entressen sovint a les antigues instal·lacions, per passar-hi l'estona o per trencar coses. Però, a més a més, el solar forma part d'un pla de millora urbanística aprovat per l'Ajuntament de Tortosa al juliol del 2010.

En concret, es tracta del pla de millora del carrer Amposta, al barri de Ferreries. El pla té una superfície de 4.825 metres quadrats, el 35% de la qual és per a ús privat, i la resta, per a vials i zones verdes. La promotora Consultoría de Edificaciones Urbanas SL preveia construir-hi 58 habitatges, 37 dels quals en règim lliure, 15 de protecció oficial en règim general, i 6 de protecció oficial en règim concertat. El cost de les obres havia de ser d'uns 552.127 euros. L'àmbit d'actuació del pla està situat entre el carrer Amposta, la carretera València i l'antiga via del ferrocarril, ara convertida en la prolongació de la via verda del Baix Ebre. En aqeust sentit, la promotora també havia d'assumir el desmuntatge de l'antiga planta de Piensos Dertosa.

Imatge Brian Cutts

Un veí de la Sénia simula un robatori a casa seua i a la del veí per cobrar l'assegurança

LA SÉNIA (Montsià).- Els Mossos d'Esquadra han resolt, dos mesos després, dos robatoris similars en trasters de la Sénia denunciats al mateix temps. Les investigacions han permès descobrir que el propietari d'un dels trasters hauria entrat a robar al del veí i simulat un furt a la seua propietat, amb la finalitat de cobrar l'assegurança. El passat mes de novembre, va denunciar haver estat víctima d'un robatori amb força en el seu traster, d'on després de forçar la porta s'haurien emportat diverses peces i complements de bicicletes valorades en 8.000 euros. Al mateix temps, un altre veí del mateix edifici va denunciar un robatori similar al seu traster d'una bicicleta i diverses peces d'una altra, valorades en 1.900 euros.

El detingut, un home de 39 anys, nacionalitat espanyola i veí de la Sénia, va arribar a cobrar l'assegurança per la simulació del robatori. Totes les peces i complements de bicicletes que va sostreure les va portar a una botiga de Vinaròs, on ara la Policia les ha localitzat. L'home, detingut el passat 22 de gener, va passar a disposició judicial del Jutjat d'instrucció de guàrdia d'Amposta, que va decretar la seua llibertat amb càrrecs pels delictes de robatori amb força, estafa, i simulació de delicte.

L'exgerent de la cooperativa de l'Aldea reclama 134.000 euros per 'acomiadament improcedent'


L'ALDEA (Baix Ebre).- L'exgerent de la cooperativa de l'Aldea, Daniel Ferré, reclama a l'entitat 134.000 euros en concepte d'indemnització pel seu acomiadament suposadament 'improcedent'. Així ho ha fet palès aquest dimarts al matí en un dels dos judicis per les demandes laborals presentades contra la societat, que el va fer fora en considerar-lo responsable de la fallida de la secció de crèdit i del concurs de creditors de la cooperativa. Ferré, sobre el qual pesa un embarg a petició de l'administració concursal i fa front a una querella criminal, ha recordat que la junta rectora va signar l'any 1996 un contracte que estipulava aquesta indemnització. D'altra banda, l'entitat ha acceptat pagar-li 17.000 euros per les pagues i vacances pendents.

La junta rectora de la cooperativa ha sortit satisfeta del Jutjat Social de Tortosa, en considerar que la posició defensada per Ferré no té "consistència". Així ho ha valorat la presidenta de la societat, Montserrat Llosa, que s'ha mostrat perplexa davant les reclamacions monetàries de Ferré, a qui la majoria social dels impositors i socis assenyala com a principal responsable d'un forat de més de 7 milions d'euros i el bloqueig de 4,5 milions en estalvis.

L'exgerent, però, es referia a un contracte firmat per la junta rectora de l'any 1996 -no s'ha aportat cap còpia, però constava en les actes-, pel qual s'estipulava que, en cas de ser rellevat com a gerent, havia de tornar a ocupar el lloc de comptable o ser indemnitzat amb 12.000 euros i 30 dies per any treballat des del moment que es va incorporar a l'entitat, l'any 1981. En total, 134.000 euros. "Com pot ser que havent efectuat aquest daltabaix a l'empresa ara l'haguem d'indemnitzar?", s'ha preguntat Llosa.

Malgrat tot, sigui quina sigui la sentència judicial, Ferré difícilment podrà disposar, a la pràctica, de qualsevol indemnització. El mateix administrador concursal, present al judici, ja ha acreditat documentalment davant el jutjat del Social que sobre ell pesa una ordre d'embargament de béns per valor d'1,6 milions d'euros per la seua presumpta responsabilitat en el forat generat a la cooperativa.

En l'àmbit penal, l'exgerent, a més, ha de fer front contra ell una querella criminal presentada per l'actual junta rectora per presumptes administració deslleial, apropiació indeguda així com falsedat en balanços, comptes i informes.

Malgrat tot, l'altre judici que s'ha celebrat aquest dimarts al matí ha acabat amb acord entre les dos parts. Així, la cooperativa ha acceptat pagar a Ferré 17.000 dels 24.000 euros que reclamava en concepte de pagues extraordinàries i vacances, entre d'altres, després que es fes efectiu el seu acomiadament el 25 de gener del passat 2012.

Via ACN

Franquet reclama la mobilització de polítics i usuaris per millorar els trens a les Terres de l'Ebre



TORTOSA (Baix Ebre).- El president del Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre, Josep Maria Franquet, s’ha mostrat aquest dimarts escèptic sobre els resultats que puga aconseguir la comissió de seguiment que ha impulsat la Cambra de Comerç de Tortosa per negociar amb la Generalitat, amb Renfe i amb Adif la millora dels serveis ferroviaris i del transport públic al territori. De fet, ha fet una crida a la classe política però també als usuaris del trens, perquè exigeixin i reclamin millores amb més contundència. Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21, Franquet ha fet una aposta pel diàleg amb les administracions superiors, i especialment amb el govern de l’Estat, per a la millora de les infraestructures de les Terres de l’Ebre. Però Franquet ha volgut advertir que el territori ja acumula dècades de promeses incomplertes i d’un cert cansament. Per tant, caldria tenir clares quines obres i quins serveis necessiten les Terres de l’Ebre, i “exigir amb fermesa que les facen d’una vegada”. En aquest sentit, el president del Consell Econòmic i Social ha volgut deixar clar que l’actual crisi econòmica ja no pot servir d’excusa per mantenir la falta d’inversions a les Terres de l’Ebre.

D’altra banda, Franquet s’ha mostrat crític amb la decisió de la UGT, CCOO i USOC de no assistir a la reunió convocada dilluns al vespre per la Cambra de Comerç de Tortosa, ja que els sindicats també formen part del Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre. Amb tot, Franquet ha valorat que els dos mesos de marge que ara s’ha donat la Cambra de Comerç seran “insuficients”. Segons ha remarcat, aquests converses amb la Generalitat, Adif i Renfe necessitaran més de dos mesos, però després caldrà prendre mesures més contundents. A més, Franquet ha recordat que tots els partits polítics han promès en campanya l’aturada dels trens Euromed a l’estació de l’Aldea, inclòs el Partit Popular que ara governa a l’Estat espanyol.

El president del Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre ha afirmat que els polítics del territori són els primers que haurien d’exigir amb més fermesa la millora de les comunicacions i les infraestructures, com passa en altres llocs del país. De fet, ha assenyalat que també la gent de l’Ebre ha de mobilitzar-se i exigir millores en el servei. Si cal, presentant queixes a les estacions, cada vegada que pugen i baixen d’un tren.

Franquet ha assenyalat que les Terres de l’Ebre tenen dret a reclamar, a causa de la poca inversió històrica al territori; per la solidaritat amb temes com el minitransvasament de l’Ebre al Camp de Tarragona, i també per una qüestió de reequilibri territorial. A banda, també ha aprofitat per reivindicar millores per a la línia de trens Reus-Móra la Nova, molt sovint oblidada en les reclamacions d’alguns sectors polítics, socials i econòmics de les Terres de l’Ebre.

Sant Carles de la Ràpita promociona el turisme nàutic a la principal fira d'Alemanya

SANT CARLES DE LA RÀPITA (Montsià).- Sant Carles de la Ràpita s’ha promocionat amb una presència destacada en el principal Saló Nàutic d’Europa, el Saló Boot de Düsseldorf, a Alemanya. L’Oficina de Turisme ha disposat d’un mostrador dintre l’estand de l’Associació Catalana de Ports Esportius, del qual en forma part Marina Sant Carles. També hi ha estat present a través de l’Associació Catalana d’Estacions Nàutiques que, amb un mostrador en l’estand de 41 metres quadrats de l’Associació Espanyola d’Estacions Nàutiques, ha realitzat presentacions de l’oferta a operadors turístics, periodistes i públic interessat en conèixer Catalunya.

El Saló Nàutic de Düsseldorf és una de les principals cites de la la indústria internacional d'esports aquàtics. Amb 250.000 visitants de més de 60 països, el Saló és tot un referent. Les dades expliquen aquest fet: 1.656 expositors de 62 països amb 17 pavellons de diferents sectors de la indústria nàutica. Iots, esports aquàtics, equips i accessoris. Durant la fira, s’han pogut atendre les peticions del públic alemany, que giren al voltant de vacances actives al Mediterrani. Un dels punts forts és poder gaudir d’espais no massificats i amb caràcter natural, per la qual cosa l’oferta d’amarratges de la Ràpita i l’entorn del delta de l’Ebre són una immillorable opció. D’aquesta manera, la Ràpita pretén obrir mercat a Alemanya, i difondre els seus productes –comercialitzats a través de l’Estació Nàutica de la Ràpita- al mercat alemany. La internacionalització és un dels principals objectius de la destinació, com una estratègia per diversificar els visitants, i alhora promoure la desestacionalització a través de l’oferta turística que ofereix la Badia dels Alfacs.

Imatge Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita

ERC denuncia que Tortosa està massa fosca i reclama un pla d'il·luminació de la ciutat



TORTOSA (Baix Ebre).- El grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Tortosa ha denunciat que els carrers i les places de la ciutat estan a les fosques. Els republicans asseguren que la generalització de la foscor en els carrers està tenint una implicació directa en el teixit comercial i el turisme, en la sensació de seguretat de la ciutadania, i també en la seguretat en el trànsit, ja que hi ha molts passos de vianants a les fosques. En aquest sentit, ERC ha reclamat al govern de Ferran Bel (CiU) la reobertura dels punts de llum apagats per estalviar en la factura de la llum, així com la confeccio immediata d'un pla d'il·luminacio de la ciutat.

Via Canal 21 Ebre

28 de gener del 2013

[Tribuna] 'Caritat i/o justícia?', article de Jordi Jordan


La crisi econòmica que vivim a Europa està  posant damunt de la taula una realitat evident: les classes mitjanes i populars s’empobreixen mentre que una minoria, arreu, s’està enriquint com mai. Això succeeix arran d’una globalització econòmica on els productes poden anar de punta a punta del món, però on no es globalitzen els drets socials i laborals aconseguits al vell continent en el transcurs del segle XX.  L’especulació, a banda, acampa pel planeta com el més lògic i normal del món.

A més a més, l’Estat espanyol aporta la seua particular crisi, les conseqüències de la bombolla immobiliària, quan l’economia es va basar en excés en la construcció, simplement per especular. Ai d’aquells qui ho denunciàvem! Anàvem en contra del progrés! I ara el “progrés” se n’ha nat en orris...

Davant d’esta situació i la desesperació de tanta gent és normal que sorgeixen iniciatives solidàries per intentar posar remei a les necessitats del dia a dia. La cadena humana de Tortosa, les maratons i tantes altres activitats en són exemples, a les quals cal felicitar perquè mostren la part més humana de la nostra societat. Tanmateix, cal anar més enllà de la caritat, hem d’exigir justícia. No pot ser que molts dels qui participen d’esta caritat després siguin enormement injustos en defensar solucions que van en la direcció contrària a aconseguir una societat amb igualtat d’oportunitats.

La justícia comença per eliminar els paradisos fiscals escampats arreu on s’amaguen milions sense pagar impostos; en lluitar de veritat contra el frau fiscal multimilionari de les grans empreses (que dobla la mitjana europea), les quals deixen gairebé sense possibilitats de competir a les mitjanes i petites, estes sí controlades amb lupa; la justícia està en aturar la corrupció política amb mesures concretes com la resta de països i en no fer veure que aquí no passa res; en no indultar banquers i polítics corruptes; en prioritzar l’educació i la sanitat públiques; en retallar en l’exèrcit i altres inversions faraòniques com l’AVE; o en promoure la fi de les SICAV, la fi dels desnonaments o en recuperar l’impost de patrimoni, que pagaven els més rics, entre moltes i moltes iniciatives que dia a dia són rebutjades pel PP, PSOE o CiU amb majories parlamentàries.

Sí, és cert que amb estes mesures igualment estaríem en crisi; però no seria ni tant forta ni tant injusta com la d’ara; i sobretot, el que succeiria , seria que la política recuperaria una credibilitat que avui per avui ha perdut, gràcies als de sempre.

Jordi Jordan Farnós
és portaveu Iniciativa-Entesa per Tortosa a l’Ajuntament de Tortosa

La Cambra de Comerç de Tortosa es dóna dos mesos per negociar la millora dels trens a l'Ebre

TORTOSA (Baix Ebre).- Una seixantena de persones, a títol particular i en representació d'una vintena d'entitats, han assistit aquest dilluns a la convocatòria de la Cambra de Comerç de Tortosa per debatre sobre la situació del transport públic a les Terres de l'Ebre. Tot i que alguns dels presents han plantejat la necessitat de convocar mobilitzacions de forma immediata, finalment aquestes s'han posposat a l'espera de saber com prosperen les negociacions que s'iniciaran amb la Generalitat, Adif i Renfe per aconseguir la millora, sobretot, dels serveis ferroviaris. En qualsevol cas, la Cambra de Comerç liderarà la creació d'una comissió de seguiment que coordinarà aquestes reunions i que s'ha donat dos mesos de marge per aconseguir algun fruït.

A més de la Cambra de Comerç de Tortosa -que ha fet públic a l'assemblea el manifest aprovat en el darrer consell executiu de l'ens, el 14 de gener, sobre els greuges del transport públic a les Terres de l'Ebre-, a la taula presidencial de l'acte han donat suport a la reivindicació el degà del Col·legi d'Advocats de Tortosa, Josep Canicio; el director del Campus de la URV a les Terres de l'Ebre, Azael Fabregat; i el president del Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre, Josep Maria Franquet. A més, entre els assistents, també hi eren representants de prop d'una vintena d'entitats, col·legis professionals, o associacions de comerciants i empresaris del territori.

Finalment, després d'hora i mitja de debat, la Cambra ha emplaçat els assistents a la constitució d'una comissió de seguiment que prepare un seguit de reunions amb els organismes responsables del transport ferroviari i viari. "Ja tenim alguns contactes fets i ens donem de marge entre un mes i mig i dos mesos per aconseguir alguna resposta positiva; sinó, haurem de prendre mesures de força", ha assegurat el president de l'ens cameral, José Luis Mora.

De fet, tot i que alguns dels presents, com el president del Consell Econòmic i Social, Josep Maria Franquet, ha deixat clar que calia "sortir al carrer" per dir "prou" -arrencant aplaudiments del públic- finalment sembla que les mobilitzacions es posposaran. De fet, la Cambra de Comerç ha deixat clar que no és a ell a qui li pertoca convocar protestes, sinó que ha de ser la societat civil qui les impulse.

Naix la plataforma Trens Dignes

En aquest sentit, a través de les xarxes socials, ja s'està impulsant una plataforma que sota el nom de 'Trens Dignes' està començant a sumar adeptes per reivindicar millores en el servei ferroviari. Un dels seus portaveus, Joan Panisello, ha reclamat que la gent s'impliqui en la reivindicació. "Agraeixo a la Cambra aquesta convocatòria, però a la pròxima hem de ser més, perquè aquí falta gent, i és igual qui ha de convocar", ha afegit.

En la trobada, alguns dels presents, com el representant de l'Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre (AECE), Daniel Cortijo, també ha fet palesa que les reivindicacions, com és l'aturada dels trens Euromed a l'estació de l'Aldea, ve de lluny i que ells tenen una petició feta i subscrita per empresaris, universitats i ajuntaments que data del 2002. "Dóna la sensació que els polítics se'n riuen d'aquestes terres", ha etzibat Cortijo.

Davant un auditori amb molt pocs dirigents polítics -hi havia l'alcalde de l'Aldea i dirigent d'ERC, Dani Andreu; la regidora d'ICV a l'Ajuntament de Tortosa, Cinta Galiana; i el regidor del PP a l'Ajuntament de Tortosa, Xavier Dalmau- també s'ha demanat la implicació de la classe política en aquesta reivindicació.

Des de l'àmbit universitari, també s'ha destacat la importància que es millorin les connexions ferroviàries tant pels alumnes com pels professors; i el degà del Col·legi d'Advocats de Tortosa, Josep Canicio, ha demanat que la primera demanda que s'exigeixi sigui l'aturada de l'Euromed a l'estació de l'Aldea, ja que no té cap cost econòmic. "Amb l'excusa de la crisi ens diran que no tenen diners per fer res, per tant, demanem primer allò que no té cap cost", ha manifestat.

Tal com van anunciar, a l'assemblea, no hi ha assistit cap representant dels sindicats d'UGT, CCOO i USOC.

Entre les millores que s'han exposat hi ha l'aturada de l'Euromed a l'Aldea, la millora de combois, horaris i preus entre Tortosa i Barcelona, la integració tarifària a les Terres de l'Ebre, i la gratuïtat de l'AP-7 entre l'Ametlla de Mar i Alcanar fins que no es faci l'autovia A-7.


Via ACN (Anna Mayor)


El regidor de PxC i l'alcalde d'Amposta, citats aquest dimarts al jutjat

AMPOSTA (Montsià).- L'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, ha acusat aquest dilluns el regidor de PxC a la capital del Montsià, Germà Ciscar, de voler "judicialitzar" la vida política municipal. De fet, durant el ple ordinari d'aquest dilluns la tensió entre Ferré i el regidor de l'oposició s'ha elevat arran de les referències a la declaració de l'alcalde com a imputat, prevista aquest dimarts al matí als jutjats d'Amposta, per les diligències prèvies del cas sobre un presumpte tracte de favor l'arquitecte municipal. Un cas denunciat, precisament, pel regidor de PxC, que també ha de comparèixer davant de la jutgessa. Durant el ple, Ciscar li ha requerit a Ferré si renunciaria al càrrrec, i com es recuperarien els diners en el cas que el jutjat demostre que el funcionari està cobrant més salari del que li pertoca arran de l'aprovació, per part del ple, del canvi d'horari i compatibilitat de la seua tasca a l'Ajuntament amb una activitat privada.

En aquest sentit, l'alcalde ha lamentat que el regidor de PxC haja volgut "judicialitzar" un cas pel qual l'Ajuntament ja va demanar el passat octubre un informe a la Direcció General de la Funció Pública sobre el procediment a seguir en un cas que ha qualificat de "tràmit administratiu". "Cal saber què dictaminarà el jutge. Si hi ha responsabilitat, l'assumiré", ha respost Ferré força molest.

Via ACN

Els tres regidors del PSC d'Amposta voten diferent una moció de suport a la declaració de sobirania

AMPOSTA (Montsià).- Els tres regidors del grup municipal del PSC a l'Ajuntament d'Amposta han emès un vot diferenciat a l'hora de pronunciar-se, en el ple ordinari d'aquest dilluns, sobre una moció de suport a la declaració de sobirania del Parlament que havien presentat CiU i ERC, i que ha estat aprovada. El portaveu socialista, Antoni Espanya -que s'ha abstingut-, ha anunciat que cada regidor votaria lliurement i, així, mentre Joan Castellanos ho feia a favor, l'exdiputada al Congrés dels Diputats, Lluïsa Lizárraga, ho ha fet en contra.

"És un tema de sentiments i cadascú ha votat en consciència", ha argumentat Espanya, que per aquesta asseveració ha rebut la felicitació dels regidors d'ERC. Finalment, i reproduint el que ja ha succeït en plens d'altres organismes, cadascun dels regidors socialistes ha votat en un sentit diferent. La moció ha tirat endavant amb els vots favorables dels seus impulsors, CiU a l'equip de govern i ERC a l'oposició, a més del vot del regidor socialista Joan Catellanos.

D'altra banda, el ple ha aprovat també l'ordenança sobre regulació del consum indegut de begudes alcohòliques a la via pública, amb l'única abstenció del regidor de PxC i la intenció manifesta de PSC i ERC de presentar al·legacions per millorar la normativa. També s'han aprovat mocions de suport al programa Prepara per ajudar les persones en situació d'atur, i una altra contra la transferència del dèficit a les autonomies. L'equip de govern de CiU, amb l'argument que preveu ubicar-hi alguns serveis municipals, també ha rebutjat una proposta d'ERC d'instal·lar la policia local d'Amposta a l'antic escorxador per estalviar així despeses de lloguers.

En l'apartat de preguntes, l'alcalde també ha hagut de donar explicacions sobre el possible tancament del Centre d'Arts Visuals de la ciutat, com ha acabat succeint amb l'Arxiu Històric Comarcal del Montsià per la manca de recursos del Departament de Cultura per pagar el salari del seu director. Ferré ha explicat que el centre es troba en aquests moments pràcticament aturat per la baixa mèdica del seu responsable, però ha reiterat la seua voluntat d'impulsar l'activitat perquè pugui formar part de la xarxa catalana de centres buscant recursos alternatius als de la Generalitat, siguin del propi consistori o d'organismes com la Diputació de Tarragona.

Via ACN
Imatge PSC Terres de l'Ebre

Jardí alerta les Terres de l'Ebre que s’està deixant morir la línia de Móra la Nova

 

MÓRA LA NOVA (Ribera d'Ebre).- El president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, el convergent Jordi Jardí, ha aprofitat aquest dilluns el seu pas per l’informatiu matinal de Canal 21 per reclamar que la reivindicació de les millores en el servei ferroviari, en el transport públic i en les infraestructures de les Terres de l’Ebre, també incloguen la realitat de la línia Reus-Móra la Nova-Saragossa i la situació de les estacions de la seua comarca. En aquest sentit, Jardí ha recordat que, en el cas de la Ribera d’Ebre, hi ha poblacions i polígons industrials que han nascut o han crescut al voltant de la línia del ferrocarril. Per tant, adverteix que totes aquestes reivindicacions haurien de fer-se amb una visió més territorial, si es vol afavorir la cohesió del projecte de Terres de l’Ebre. De fet, Jardí ha alertat el conjunt del territori que, si no es milloren la línia de ferrocarril i les estacions de Móra la Nova, Ascó, Flix i Riba-roja d’Ebre, aquesta important infraestructura acabarà desapareixent.

En aquest sentit, el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ha recordat que durant els darrers anys s’han tancat estacions i no s’ha invertit gens en aquesta línia ferroviària del nord del territori. Segons Jardí, l’estratègia del govern de l’Estat és deixar-la morir, cosa que també suposarà la mort de l’economia de diverses poblacions de la Ribera d’Ebre.

La Ribera d’Ebre ajustarà el pressupost comarcal per la retallada del 50% de l’aportació de la indústria nuclear




MÓRA D'EBRE (Ribera d'Ebre).- El president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Jordi Jardí, ha explicat aquest dilluns que el pressupost de l’ens per al 2013 s’aprovarà en el proper ple de l’organisme, i no en la sessió convocada per aquest dilluns al vespre. El motiu de l’ajornament ha estat la decisió de l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV) de reduir significament l’aportació de 375.000 euros que feia anualment per finançar les polítiques socials del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. Segons Jardí, l’ajustament de la subvenció de l’ANAV els ha provocat un daltabaix important a l’hora de quadrar els comptes, ja que en un primer moment els havien comunicat que l’aportació quedava anul·lada del tot. Però després d’una negociació, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ha arrencat un primer compromís de mantenir almenys el 50% de l’aportació de la indústria nuclear a les polítiques socials de la comarca. Unes actuacions de caràcter social que el consell de la Ribera d’Ebre vol seguir fent, reajustant el pressupost i prescindint d’altres despeses menys necessàries.

Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Jardí també s’ha referit al desenvolupament del polígon industrial del Molló, amb projectes “engrescadors” que serviran per generar ocupació a la Ribera d’Ebre. El president comarcal ha recordat que ja han enllestit les obres de la nau principal de la futura planta de triatge de residus, i que ara només cal garantir l’arribada de brossa perquè puga cristal·litzar una inversió privada de quatre milions d’euros. Sense donar més detalls per evitar polèmiques, Jardí ha explicat que ha hagut de recórrer a la Generalitat per garantir que tots els ajuntaments ebrencs que estan obligats per la llei de Residus a abocar la seua brossa al dipòsit de Tivissa, continuen fent-ho així, en lloc de recórrer a altres abocadors. Segons Jardí, la Ribera d’Ebre “només demana la brossa” del territori per fer una activitat industrial ben feta que, a més, resol els problemes de la gestió de residus sòlids urbans.

D’altra banda, Jardí també ha explicat les principals actuacions del projecte Ribera d’Ebre Viva, inclòs en el programa Treball a les Set Comarques amb gairebé 400.000 euros per al 2013. Un pressupost que es destinarà a fomentar la reinserció laboral de personatges sense feina i la promoció dels productes agroalimentaris de la comarca. Sobretot, la fruita dolça i l’oli, per obrir nous mercats de Rússia i als països de l’Orient Mitjà. També hi haurà recursos per a la promoció turística, venent els atractius de la navegació fluvial de la Ribera d’Ebre a l’àrea metropolitana de Barcelona. En la mateixa línia, també es vol potenciar la ruta natural del GR-99, en la línia del que ha fet la comarca veïna de la Terra Alta amb la seua via verda. Jardí ha explicat que estan rebent l’assessorament de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, i que també treballen en l’obertura de refugis de muntanya a la Ribera d’Ebre.

En aquest sentit, Jardí ha afirmat que el compromís del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre és afavorir, amb la promoció turística, l’arribada de més visitants a la comarca. Segons ha explicat, aquesta serà la manera de convèncer els inversors privats de la necessitat i de l’oportunitat de negoci que suposarà construir més infraestructures turístiques i obrir nous allotjaments a la Ribera d’Ebre.

La Sénia aprova l'últim tràmit per iniciar les obres d'una minicentral hidràulica

LA SÉNIA (Montsià).- El ple de l'Ajuntament de La Sénia aprovarà aquest dilluns un projecte per a la construcció d'una central mini hidràulica. L'empresa Hidroescarps SLU serà l'encarregada de construir una central de 300 kW en sòl no urbanitzable. El març del 2012 l'empresa va iniciar les peticions per poder aprofitar el desnivell del riu Sénia davant del conegut Molí de l'Hospital, i així, treure profit de l'energia procedent del salt d'aigua. A més, l'organisme també s'ha compromès a revestir part del canal, fet que des del consistori s'ha valorat com un deute de "compromís històric".

L'alcaldessa de la Sénia, Marutxi Ballester, considera que recuperar aquests usos pot convertir-se en un "atractiu turístic" més de la zona. L'empresa Hidroescarps SLU, de Vinaròs, serà l'encarregada de dur a terme el projecte que es va presentar ara fa gairebé deu mesos. Juntament amb el projecte de la central, la companyia s'ocuparà de revestir part del canal i repararà les infraestructures de la canalització de la sèquia mare d'Ulldecona. Per part de l'Ajuntament, ha calgut adaptar les normes subsidiàries per poder realitzar aquest tipus d'activitat al municipi.

El projecte servirà per crear fins a una dotzena de llocs de treball, una bona notícia en una població marcada pels alts índexs d'atur. L'alcaldessa ha donat suport a la proposta i ha demanat que arran del projecte, s'impulsi la recuperació d'aquests usos de marcada tradició a la Sénia. Ballester ha explicat que "històricament" hi ha hagut molts salts on se n'aprofitava l'aigua per obtenir energia. Així, ha posat d'exemple 'El Molí La Vella', un centre que s'ha recuperat i en el qual s'ha fet un museu sobre la història del riu i l'aprofitament del salt. L'alcaldessa s'ha mostrat satisfeta pel projecte i ha subratllat "l'interès turístic" que pot suposar la recuperació de pràctiques antigues al riu.

Via ACN

La mostra itinerat Art Joves de les Terres de l'Ebre arriba a Móra d'Ebre

MÓRA D'EBRE (Ribera d'Ebre).- El vestíbul del teatre la Llanterna de Móra d'Ebre és, fins al proper 3 de febrer, l'escenari de la mostra itinerant Art Jove de les Terres de l'Ebre, que promou el Departament de Benestar Social i Família. Divendres passat, el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, acompanyat de l’alcalde del municipi, Joan Piñol, i de la coordinadora territorial de Joventut, Maria Teresa Marcelino, va inaugurar l'exposició, que consta d’una vintena d’obres en diverses disciplines (audiovisuals, instal·lacions i pintures) i temàtiques diverses, algunes d’elles de caràcter interactiu.

Els autors són sis artistes ebrencs seleccionats en la darrera convocatòria d’Art Jove Terres de l’Ebre: Elena Blesa, Carlos Oriol, Oriol Balcells, Isaura Castellà, Madalina Iulia i Lara Gombau. Tots sis passaran a formar part del catàleg de joves creadors del territori que han participat en aquesta iniciativa en les darreres vuit edicions. L’exposició es podrà veure al vestíbul de La Llanterna els divendres i dissabtes de 17 a 20 hores, i els diumenges d’11 a 13 hores. Després de Móra d’Ebre, l’exposició col·lectiva i itinerant es traslladarà al Baix Ebre, a la seu dels Serveis Territorials de Cultura al Palau Oliver de Boteller. Finalment, acabarà el seu recorregut a la Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona, el proper mes de març.

Imatge Generalitat de Catalunya

[Tribuna] 'El Parlament declara', crònica d'Aitor Pérez Codorniu

Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya. Aquest és el motiu que m’ha fet aixorejar aquest dimecres vint-i-tres de gener a dos quarts de sis del matí per agafar el primer tren que va de Tortosa a Barcelona. Últimament ja m’he acostumat. Però aquest cop, ho viuré com a públic al ple.

Després del llarg i pesat camí que t’ofereixen els seients i l’ambient, arribo cap a les nou amb la bossa i la maleta a la familiar Estació de França. Sortosament Twitter, Facebook i els diaris digitals el fan més amè. Piulada ja demanant als quatre diputats de l’Ebre que votessin que sí a la proposta de resolució. Cafè i fullejada a La Vanguardia de la Universitat Pompeu Fabra, com era de costum i cap a la sessió ordinària del ple del Parlament.
Tres concentracions davant l’antic edifici de l’arsenal que va ordenar construir Felip V. Per assegurar-se ell, sotmetent els habitants de Barcelona. Una amb banderes espanyoles, l’altra reclamant més seguretat per persones que es dediquen a aquest menester i finalment, la d’estelades. A cop d’ull la generositat no em permet confirmar més d’una cinquantena de persones. Guanya el gremi. Trobada amb el company Andreu i després de superar sense èxit que no caiga cap objecte de les butxaques al control de l’entrada, ens trobem ja al vestíbul del Parlament. Dins he estat varis cops, però no em deixa de sorprendre.

Pujada d’escales acompanyats al darrere dels Consellers Mas-Colell i Pelegrí. La prudencial distància que ens separa parteix de la nostra serena correguda per la majestuosa escala d’honor. Els periodistes els esperaven amb els càmeres per gravar l’encaixada del desencontre públic del dia anterior. Som observadors, ens apartem més del gest i càmeres.

El punt de l’ordre del dia: ‘Compareixença del President de la Generalitat davant del Parlament per a donar compte de l’estructura i la composició del Govern’ es el preliminar del que ha de venir després. El President Mas agraeix la renuncia que han fet algunes formacions per poder arribar al consens i fa una crida a la suma d’altres. Junqueras diu: ‘No tenim les eines d’un estat que necessitem i tenim dret’. La Presidenta dóna el tractament de molt honorable a Junqueras i conseqüentment la il·lustre remor dels senyors i senyores es passeja per tota la cambra. Navarro afirma que l’èxit o el fracàs depèn del President Mas, com si només fos seua la responsabilitat de l’esdevenir d’aquest país. Pel que es veu la resta del país no som responsables, però entenc que pense així, perquè ell ja li va delegant al PSOE, PP i C’s, la seua i la nostra. L’Herrera fa un discurs més dur al Govern: ‘Del Govern dels millors al Govern dels mateixos’ en part per justificar-se davant d’una part de la militància per la Declaració consensuada amb les formacions del govern i el soci.  

En un moment concret observo com seuen en bloc l’Àngel Ros, la Marina Geli, en Joan Ignasi Elena, la Rocío Martínez-Sampere i la Núria Ventura. Em va cridar l’atenció i vaig pensar que potser havia la possibilitat que es trenqués la disciplina de vot del PSC. De fet així ho vaig expressar al Twitter. La companya d’Òmnium Rita Marzoa, que estava asseguda a tres seients em contesta que no ho veu possible. Tothom ho pensava i en el fons jo també creia que no.

Continuen les declaracions. Albert Rivera és sense cap mena de dubte un gran orador. Ha tingut l’habilitat de ressuscitar a casa el naftàlic discurs lerrouxista  actualitzant-lo al context sociopolític i en imatge, cartells a banda. També ho és en David Fernàndez de la CUP. Combina molt poèticament versos d’Espriu i Pere Quart en grans de la teoria política com Hannah Arendt , independentment dels interessos que defensa, tothom li hauríem de reconèixer que té referents, cultura política. Ja anuncia el sí crític. A les xarxes sorprèn. Jo pregunto com s’expressarà concretament, la forma ja l’imaginava semblant a la de l’esquerra abertzale amb el Pla Ibarretxe. Sóc sincer, no em fa el pes, perquè l’independentisme català no ha augmentat  a base de culleradetes de marmitako.

El PP d’Alícia Sánchez-Camacho esgrimeix la Constitució, exemplifica el govern espanyol i vincula la consulta a un projecte personal del President Mas. Aquest li respon:  'Sense dèficit fiscal Catalunya tornaria el deute en 3 anys. Espanya en necessita 30',  'Vostès no suprimeixen ministeris floreros però demanen fer-ho en conselleries', 'El d'avui no és un caprici del President Mas. És un mandat del poble de Catalunya' i 'Ho fiem tot a nosaltres mateixos'. A la CUP: 'Vostès estan instal·lats en la denuncia, però podrien estar de tant en tant a la solució'.

El discurs i la capacitat de Junqueras per atraure els oients es contraposa amb el de Navarro, que desvincula vincula el sistema parlamentari de la democràcia. Deixant de banda que es considera democràtic tan el que va del parlamentari al presidencialista, cal fer memòria que precisament el seu partit no hauria governat mai la Generalitat si no fos per aquests. Aquestes rabietes de xiquet menut són patètiques. David Fernández torna a pujar al faristol per reclamar que la sobirania ha de tornar al poble, la d’Espanya i la dels mercats. Es troba un rellotge. No, no és de La Caixa, se l’havia deixat Joan Herrera a la última intervenció. Li retorna. Finalment, Turull defensa molt bé la posició de CiU i els atacs i contraatacs dels seus adversaris polítics.

La Presidenta De Gispert anuncia que les propostes de resolució sobre el dret a decidir s’ajornen i que tot seguit es durà a terme la designació de senadors. Un crit d’‘Hòstia!’ ressona per les parets de tot el saló, el noi que aplaudia sol als oradors d’ICV i la CUP. Ens girem invitats i diputats, fins i tot la Presidenta li demana educació. Però el moment menys respectable, no és el crit d’aquest noi. És el de la redegradació de la figura del President de la Generalitat. Com no vull viure’l en directe, li comento a l’Andreu que el millor que podríem fer seria marxar. Ho fem. Sobre la utilitat del Senat com a òrgan no m’hi posaré, entre altres coses perquè espero que aviat el problema només siga seu.

A fora només estelades. Abraçades a companys que vaig conèixer des dels últims dies de la PDD, quan ja es gestava la primera consulta d’Arenys de Munt, fins ara. Persones de tota condició i edat, que la independència de Catalunya els suposa una lluita diària. Hem sento un afortunat de ser com ells. Els que treballen han demanat o agafat el matí lliure per vindre.

Tothom marxa a dinar. I jo ho faig amb el company Gerard.  Ens vam conèixer al Parlament universitari i ara esta de pràctiques a la casa. Coes llargues i la majoria de les taules i cadires ocupades, les cambreres m’expliquen que en algun plat faran curt, hi ha més gent de la prevista. Seiem , ens posem al dia de tot plegat, sortim a fer el cafè amb l’Andreu que torna de la UPF i entrem. Són les quatre de la tarda.


Es reprèn la sessió del ple al saló. Quatre propostes de ressolució relatives a la declaració  de sobirania i el dret a decidir i esmenes presentades. Una grup mixt, l’altra ICV-EUiA, la tercera per CiU i ERC i la quarta pel grup socialista. Esmena que afecta a les quatre, una del grup socialista i una altra dels de CiU, ERC i ICV-EUiA conjuntament. Una o dos fileres més avant a mà dreta, Ferran Bel, l’alcalde de Tortosa. Ens saludem. No ja no sóc l’únic de l’Ebre i me’n alegro que siga ell.

Comença en Junqueras dient: ‘la solemnitat dependrà del comportament dels grups i diputats que estem presents en aquesta aula'. Rialles. No deixa de ser professor al Parlament i en part ho entenc. Tothom reconeix que fa arribar el missatge clarament. ‘No demanem a ningú que es faci independentista, sinó que demòcrata' mirant els bancs socialistes. Cita diversos arguments a favor del dret a decidir. Més de la meitat d’estat que existeixen a Europa en aquest moment n’han fet ús el segle passat, dret internacional i jurisprudència acumulada per la Cort Internacional de Justícia de La Haya.  ‘És la democràcia qui determina els marcs legals, i que en cap cas el marc legal pot condicionar la voluntat democràtica dels ciutadans’ i ‘per disposar de les millors eines possibles per resoldre les necessitats dels nostres conciutadans, no és només una qüestió de necessitat, és també una qüestió d’urgència’.  ‘El dret a decidir consisteix precisament en no haver de demanar permís per decidir. El dret a decidir consisteix en posar el futur de la nostra societat i dels nostres ciutadans en mans dels nostres ciutadans’ i ‘per tant hi esperem a tots els demòcrates’. Un discurs on motius a banda, estava encertadament basat en la democràcia, que és el que més calia. El mòbil es queda sense bateria.

Pere Navarro: ‘Mai m’hagués imaginat que algú amb dos dits de front volgués desconèixer el principi de legalitat, no és pot apel·lar al principi democràtic desconeixement la legalitat’. ‘Però sobretot, sobretot nosaltres volem que Espanya esdevingui un estat federal a través d’una reforma de la constitució espanyola’, ‘crec que a Catalunya hi ha una percepció creixent que el camí que vostès assenyalen és un carreró sense sortida que divideix la societat, la polaritza i que trenca vincles i interessos que compartim amb la resta de pobles d’Espanya’ aplaudiments d’una part dels diputats. Acte seguit puja al faristol l’Alícia Sánchez-Camacho esventant: ‘Cataluña, la mayoría del pueblo catalán no quiere la independencia, no quiere que se les condicione o se les divida entre unos y otros, lo que usted esta haciendo hoy es un pulso y un desafío al gobierno de España’. Totes les enquestes diuen el contrari, el resultat de les eleccions també, però en tot i així, estaria bé preguntar-ho al poble de Catalunya, a més a més, si tan segura esta la Sr. Camacho no hauria de tenir cap inconvenient. ‘Frente algunos que les ha costado mucho decidirse, y por cierto Sr. Navarro bienvenido al lado de la legalidad democrática’ les cares dels socialistes eren un poema tot i que alguns s’esforçaven en dissimular-ho. En referència al President Mas li recrimina: ‘Vostè ha actuat de manera cobard, perquè si vostè hagués volgut a través dels mecanismes constitucionals exercir la modificació de la constitució hauria fet el que va fer el Sr. Ibarretxe, i hauria anat a modificar el que té que modificar amb les majories que les té que fer. Sap el que succeeix que com allà no té les majories que ell vol, llavors ja no li serveixen’. No cal que recordem el que va passar amb el Pla Ibarretxe. Va sortir una proposta des del parlament basc amb majoria i per al país basc i no va aconseguir allò que la majoria del poble basc volia. Aquí la insistència tan de l’Alícia Sánchez-Camacho com d’en Pere Navarro. Perquè saben que reivindicacions des de i per a Catalunya si no interessessin a la resta, mai s’aprovarien. Ni disposant de tots els diputats catalans del congrés. I si s’ha arribat a aquest punt és precisament perquè sabem que la legalitat vigent va en contra de la voluntat democràtica del poble de Catalunya. Per cert, cap dels dos ha citat més enllà de l’art.1.2 del títol preliminar. La dona del costat d’uns seixanta anys aplaudeix i crida. Fins ara, els aplaudits són per als ponents del PSC i el PP. Dels seus diputats.

Joan Herrera explica els motius pels quals creu que s’ha d’exercir el dret a decidir. ‘hi ha un esgotament de les relacions amb l’Estat ... ha hagut un intent de federalitzar Espanya per la via de l’acord en múltiples ocasions... menysteniment de voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada en un referèndum ... el catalanisme sempre ha intentat avançar en el marc de la constitució i aquella sentència va significar el trencar precisament  en una tradició del catalanisme...’. Després fa referència a la possibilitat de dur a terme un referèndum consultiu, no vinculant per a que la ciutadania s’expressi, no decideixe i per a negociar ‘Nosaltres creiem que avui qualsevol solució, qualsevol solució per les relacions amb l’estat passen en un diàleg de tu a tu’. La millor manera de parlar de tu a tu a un estat és essent un estat, perquè no crec que Espanya vulgui convertir-se en una comunitat autònoma per parlar-nos en igualtat. Continua i anuncia que hi ha tres dilemes: ‘Si la majoria parlamentaria es defineix entorn a la independència o entorn al dret a decidir ... Si el dret a decidir es lidera des del govern, des d’un líder des d’un partit o dos partits o el dret a decidir és de tots i de totes ... Si agafem una drecera o el que fem és esgotar totes les etapes ... depèn com es responguin aquestes tres preguntes iniciativa verds i esquerra unida estarà al procés o no hi serà’. Lamentablement els partits del ‘no’ no tenen la suficient cultura democràtica com per estar a favor del dret a decidir i exercir-lo. Sobre el lideratge, coincideixo, de fet diferents politòlegs com Requejo han esmentat de la necessitat que el procés siga transversal. I sobre esgotar etapes, cal que ens les deixen. Un altre moment és el d’‘avui hi haurà una majoria que no arribarà als dos terços necessaris per tenir tota la força, la majoria qualificada que és necessita per exemple per la reforma estatutària, és per això que iniciativa verds esquerra unida buscarem aquesta majoria’ mirada als bancs socialistes. Espero que no siga filtrant a la premsa comunicats i aigualint el text, tenint clar des del principi que no es sumarien. S’ha de reconèixer l’esforç d’ICV-EU, però.

Albert Rivera de C’s: Comença llegint en espanyol l’art.1 del títol preliminar de la constitució, sense arribar a la forma política de l’Estat espanyol. ‘Esto es un delirio, un delirio en cede parlamentaria y esto el Parlament de Catalunya es mucho mas serio que eso. Esto una institución del estado, esto es una institución que ha costado muchos años entre todos de reestructurar’ la cambra murmura, la consellera Rigau diu que no amb el cap i l’Albert Rivera se li abraona. El discurs no és gaire diferent al de l’Alícia Sánchez-Camacho. La sobirania residedeix en el poble espanyol, no en el català, tot i que això últim no ho diuen i a partir d’aquí, Estat social i democràtic de Dret. No nacionalistes ... ‘Bienvenido, ya sé que le incomoda que yo le diga bienvenido pero bueno, yo le doy la bienvenida ... también me congratulo que el PP, aunque es porque CiU no quiere, pero bueno, bienvenida sea la ruptura, aunque CiU no quiera gobernar con ustedes ahora...’ cares socialistes èrtiques i moviments de cap afirmatius de l’Alícia Sanchéz-Camacho.

Quim Arrufat de la CUP-AE puja i afirma: ‘la CUP avisa que no avalarà segament un procés que no garanteixi entrar a terme la plena sobirania al poble català, i això és el retorn del poder polític i econòmic al legítim propietari d’aquest país que és el poble per sobre l’estat espanyol, per sobre els mercats’. ‘Tres perills que creiem que l’actual estratègia pactada entre Convergència  i Esquerra entranyen: ... vincular el govern i la consulta pot fer identificar la independència justament en un programa de govern molt concret,... s’ha renunciat a ni tan sols anomenar el marc complet de la nació catalana, els països catalans ... i renuncia a fer prevaldre la voluntat popular sobre les negociacions...la declaració i l’estratègia conseqüent planteja entenem nosaltres que l’estat espanyol dirà que no a la consulta i que el marc on negocia la seva celebració és la unió europea amb qui es confia plenament’. Certament em preocupa que la ciutadania vincule la mateixa consulta o el sí a l’obra de govern, el dia de la consulta. El govern ha de continuar gestionant engrunes de pa i hi ha drames humans, si el procés s’allarga més del necessari o es patrimonialitza massa, en sortiríem afeblits. Mentrestant també s’ha de governar i en aquest moment no és fàcil i en el cas de Catalunya, encara ho és menys. Sobre els Països Catalans com a subjecte polític i jurídic sobirà em preocupa, perquè si hi hagués un referèndum apel·lant a aquest subjecte, tot fa preveure que només votarien els ciutadans de Catalunya i guanyant o perdent no acabaria servint de res. Dolent per Catalunya, però també per la resta de Països Catalans.

L’última intervenció és de l’Oriol Pujol de CiU, comença agraint el lideratge de la societat civil: ‘un reconeixement també a milers i milers de persones, que d’un temps cap aquí, avui també, avui també, s’estan mobilitzant des de molts àmbits de la societat civil ,des de les entitats des de la majoria també, des d’un punt de vista d’absolut anonimat, i que han acabat creant una consciència suficientment i àmplia, com per avui s’iniciï aquest procés’. Sobre el terme sobirania esmenta que ‘Una cambra aquesta que representa la sobirania del poble de Catalunya ... resistir-se a utilitzar aquest terme i a reconèixer-ho  és tan com negar aquella gent a la que representem. I algunes intervencions estan negant aquella gent que ha fet possible que molts de vostès siguin realment aquí presents.’ Sobre la Declaració afirma que ‘No és una regulació jurídica, no si entretinguin això ja ho farem, no és ni tan sols un full de ruta, ni una cartografia de les diferents passes, això ja ho decidirem, entre tots aquells que compartim que Catalunya ha de decidir el seu futur. Avui el que fem és declarar quins són els seus fonaments de tot aquest procés’, però avui al Parlament, el debat ha anat més enllà de la declaració i és difícil mantenir-se al marge.

L’Anna Simó, vice-presidenta primera, intervé. Un cop llegida la declaració, la Presidenta anuncia que comença la votació, voten, els diputats del partit popular s’aixequen muntant el numeret i la proposta de resolució és aprovada per 85 vots a favor, 41 en contra i 2 abstencions. A favor 50 de CiU, 21 ERC, 13 ICV-EUiA i 1 CUP. En contra 15 del PSC, 17 PP i 9 C’s. 2 abstencions de la CUP. No van votar 7 diputats, 2 del PP perquè estaven absents i 5 diputats del PSC que no van voler per mostrar la disconformitat amb el seu partit. Joan Ignasi Elena, Àngel Ros, R. Martínez-Sampere, Marina Geli i Núria Ventura, que és una de les diputades de les Terres de l’Ebre. Meritxell Roigé (CiU), Annabel Marcos (CiU), Lluís Salvadó (ERC) a favor i Núria Ventura (PSC) abstenció. Gràcies. Hauria segut perfecte que tots votessen que sí, però ens hem de sentir molt orgullosos de la votació dels nostres diputats. Les Terres de l’Ebre juguen fort en el procés i ho saben. Dos minuts d’aplaudiments. Els diputats del grup de CiU, ERC i ICV-EUiA drets i aplaudint, els de la CUP drets i els del PSC i C’s asseguts.

Sortim. Saludo i ens felicitem amics, coneguts i saludats. Invitats, periodistes i diputats. Ferran Bel i Meritxell Roigé m’inviten a seure amb ells al bar del Parlament per fer un cafè ràpid. Contents d’haver viscut un dia històric. Txell invita. Surto a fora. Estelades. M’estic una bona estona amb els companys i companyes. No arribo a temps a Plaça Sant Jaume. Vaig a la UPF agafo la maleta i marxo cap al pis convençut que he viscut una jornada històrica. Des de la restauració del Parlament de Catalunya ja s’han aprovat quatre proposicions on s’esmenta que el poble català no renuncia al dret a l’autodeterminació. Amb les seues diferències aquesta d’avui és la cinquena. Una gran diferència és que la funció  és instrumental, aquest cop. El procés ja s’ha traslladat de la societat civil a les institucions. Que no és poc.

Aitor Pérez Codorniu 
és llicenciat en Ciències Polítiques i president de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya.

27 de gener del 2013

CiU porta al ple de Tortosa la declaració de sobirania i la queixa pels trens

TORTOSA (Baix Ebre).- El grup municipal de CiU, que té la majoria absoluta a l'Ajuntament de Tortosa, ha anunciat la presentació d'una moció de suport a la declaració de sobirania i el dret a decidir de Catalunya que dimecres passat va aprovar el Parlament, amb els vots de CiU, ERC i ICV-EUiA, a més d'un diputat de la CUP. La proposta de resolució serà debatuda i sotmesa a votació en el ple ordinari del proper mes de febrer, previst per al 4 de febrer. La portaveu del grup de CiU, Meritxell Roigé, qui també és diputada al Parlament, ja ha avançat que buscarà l'acord per poder pactar la moció amb altres grups municipals.

També es buscarà el consens amb els grups de l'oposició en una segona moció de CiU, per demanar la millora dels serveis ferroviaris de Tortosa i de les Terres de l'Ebre. El text de la moció parla de l'"aïllament històric" en servei ferroviari i transport públic que pateixen les Terres de l'Ebre, mentre que en altres territoris del país s'han introduït millores en els serveis de rodalies, regionals i d'alta velocitat. Per tot plegat, la moció reclama al govern de l'Estat l'acabament de les obres de desdoblament de la via entre Tarragona i Vandellòs; "demanar que s’introdueixin les millores necessàries a la línia ferroviària Barcelona-Tortosa, tant amb els serveis de rodalies com amb els de regionals, que permetin la reducció del temps de durada del trajecte, una millora de la qualitat del servei, així com una equiparació amb els preus d’altres indrets"; l'aturada dels trens Euromed a l'estació de l'Aldea; exigir les millores necessàries al servei ferroviari de la línia Reus-Móra, i traslladar els acords al Govern de la Generalitat, Govern de l’Estat, ADIF, al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i al Senat.


Disqus for Marfanta