31 d’octubre del 2012

Front comú a la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat per reclamar el pla de restitució de la neteja del pantà de Flix

FALSET (Priorat).- Els alcaldes de Falset, Jesús Torralba (PSC); de Móra d'Ebre, Joan Piñol (CiU), i de Gandesa, Carles Luz (CiU), alhora president del Consell Comarcal de la Terra Alta; el president del Consell Comarcal del Priorat, Cèsar López (independent), i el president en funcions del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Ferran Bladé (CiU), s'han reunit a Falset per tractar sobre les obres de descontaminació del pantà de Flix i la consegüent retirada dels llots tòxics existents sota les aigües de l'Ebre en aquest municipi de la Ribera d'Ebre.

Els representants institucionals d'aquestes tres comarques, directament afectades pel projecte, han tractat a fons la qüestió i han mostrat el seu convenciment sobre la necessitat de tirar endavant les actuacions necessàries per a la retirada dels llots tòxics de l'embassament. Així mateix, els reunits exigeixen garanties a l'Estat sobre l'execució de totes les obres i actuacions previstes al Pla de restitució territorial per  a la descontaminació de l'embassament Flix de manera paral·lela als treballs de retirada dels llots tòxics que  ha de tirar endavant l’empresa pública Acuamed. Per tal d'aconseguir aquest compromís, els representants municipals i comarcals del Priorat, la Ribera d'Ebre i la  Terra Alta han demanat per als pròxims dies una reunió amb responsables d'Acuamed per tractar sobre aquesta qüestió. Segons han volgut recordar, el Pla de restitució és fonamental per als municipis de la zona afectada per la descontaminació de Flix, ja que ha de garantir el subministrament d'aigua potable a la població en cas de contaminació del riu. Amb un pressupost de més de 57 milions d'euros, el pla inclou 144 actuacions en municipis de les Terres de l'Ebre i el Priorat, entre les quals destaquen construccions de nous dipòsits i noves captacions, millores i ampliacions d'instal·lacions existents i sistemes de control de la qualitat de l'aigua.

ICV fa entrar el cabal ecològic, el pla de conca i els regadius a la precampanya del 25-N


TORTOSA (Baix Ebre).- El president d'Iniciativa a les Terres de l'Ebre, Jordi Jordan, i l'eurodiputat ecosocialista Raül Romeva, a més de la candidata d'ICV-EUiA per Tarragona, Hortènsia Grau, han anunciat aquest dimecres les al·legacions que ICV presentarà en contra del projecte de pla de conca que ha proposat el govern de l'Estat. A més, han recordat que, des de la Unió Europea, forçaran la seua aturada si no es compleixen les normatives actuals.

“Posem en marxa tota la maquinària del partit, tal i com ens van comprometre fa dos mesos, per aturar l'actual pla de conca del PP, que deixa el riu i Delta a l'estacada, sense que baixe l'aigua necessària per salvar el Delta”, ha afirmat Jordan, que també és el número 2 dels ecosocialistes per Tarragona en les eleccions del 25 de novembre. El nou president d'ICV a l'Ebre ha anunciat que presentaran directament al·legacions “per fer més força” al Congrés dels Diputats, a partir de  tres argumentacions basades en la vulneració de les lleis actuals espanyola i europea pel que fa a l'aigua; els criteris mediambientals que no garanteixen en absolut l'ecosistema del Delta atacat per la regressió i la salinització, i el fet que s'ha produït un repartiment previ de l'aigua riu amunt, entre els regadius d'Aragó i Catalunya "totalment sobredimensionats, enlloc de preservar abans la desembocadura".

Per la seua part, Grau ha recordat que durant aquests dos anys de mandat de CiU, ella mateixa ha impulsat la declaració del Parlament a favor del cabal ecològic; ha qüestionat els canals Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues, tal i com estan plantejats avui dia tant pel seu sobredimensionament, cost econòmic i infrautilització, a l'igual que s'han posicionat en contra de la privatització de l'aigua que està impulsant el govern d'Artur Mas amb la venda de l'empresa Ter-Llobregat, “enlloc d'apostar per la nova cultura de l'aigua basada en la reutilització, estalvi i l'aigua com un servei públic i no pas un negoci privat”.

Finalment, Romeva ha afirmat que estan convençuts que, des de la Unió Europea, es podrà el pla de conca perquè les polítiques en matèria d'aigua europees van en la línia contrària del que vol fer el govern espanyol. De fet, ha recorat que ja s'ha dictaminat que no hi haurà ni un euro públic per nous regadius intensius, mentre que sí per "l'estalvi, l'eficiència i la reutilització de l'aigua”. Romeva, d'altra banda, ha alertat que un dels perills més greus està en el fet que els països del sud de la Unió Europea estan apostant per la privatització de l'aigua, deixant que siga un servei públic i venent-lo a empreses privades. Segons Romeva, cal aturar la "mercantilització de l'aigua" perquè s'acabarà destruint "uns rius sobreexplotats i que no donen més de si". Així, Romeva, ha assegurat que la feina de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) és molt important a l'hora de pressionar més les institucions europees, i ha remarcat que “serviran i, de molt,totes les queixes i firmes presentades ja que actuen com un lobby de defensa del territori”.

Imatge ICV Terres de l'Ebre

Tortosa recupera els Plans Educatius d'Entorn a través del voluntariat

TORTOSA (Baix Ebre).- Un 25% de la població entre 6 i 16 anys de Tortosa té necessitats educatives específiques. Durant anys, aquestes s'atenien a través dels Plans Educatiu d'Entorn, finançats per la Generalitat i els ajuntaments. La falta de recursos econòmics, però, ha fet que aquests plans s'hagen suspès i, en el cas de la ciutat de Tortosa, es recuperaran a través del voluntariat. Sis entitats, Ajuntament, Generalitat, i les universitats han dissenyat l'anomenat programa socioeducatiu 6/16, que només comptarà amb el finançament d'un ajut concedit per la Fundació 'la Caixa'. Aquest programa anirà més enllà dels plans d'entorn, i incidirà en l'èxit escolar, les activitats extraescolars, i les famílies.

Més de 1.300 xiquets i adolescents i les seues famílies es podran beneficiar a Tortosa d'aquest programa, que neix amb la voluntat que puga tenir continuïtat i que és la clau perquè tinga èxit. Tal com ha explicat el responsable tècnic de l'àrea de serveis a les persones de l'Ajuntament de Tortosa, Ernest Valls, es tracta d'un projecte integral que pretén atendre els alumnes, però també les seues famílies.

Així, el programa 6/16 té tres línies d'actuació: l'èxit escolar, apostant per la formació i el reforç educatiu com a prioritat; la igualtat d'oportunitats oferint activitats extraescolars com a eina important per a la integració; i les famílies, on el programa també preveu intervenir.

Les activitats es desenvoluparan, d'una banda, gràcies al voluntariat que aportaran sis entitats que col·laboren amb el projecte: Càritas, Creu Roja, Atzavara Arrels, Obre't Ebre, Esplai Blanquerna, i ACISI; i de l'altra, a través dels estudiants de les universitats que també s'han bolcat en el programa: URV, EUSES, UNED, i UOC. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, s'ha mostrat orgullós pel compromís i il·lusió en què les entitats i administracions de la ciutat han posat per poder tirar endavant aquest projecte i continuar, així, la tasca iniciada a través dels Plans Educatius d'Entorn. De fet, aquest programa es va començar a gestar a partir de l'èxit aconseguit l'estiu passat amb l'organització dels campus d'estiu a través del voluntariat. "La iniciativa ha quatllat i ara l'hem ampliat en un programa molt ambiciós", ha afegit Bel.

En el programa col·laboren totes les escoles de la ciutat, tant les públiques com les concertades, que seran qui designaran quins són els alumnes que necessiten atencions específiques. Tot i que el projecte socioeducatiu partia de finançament zero, l'alcalde ha anunciat que aquest mateix dimecres han rebut la confirmació que el programa havia estat seleccionat en la convocatòria d'ajuts que atorga la Fundació 'la Caixa', que també col·labora en el projecte cedint les instal·lacions de l'esplai.

Via ACN (Anna Mayor)
Imatge Ajuntament de Tortosa

Tortosa celebra diumenge el festival FutbolNet de la Fundació FC Barcelona


TORTOSA (Baix Ebre).- El proper diumenge 4 de novembre, a partir de les 10 del matí i fins a les 14 hores, Tortosa acollirà el festival FutbolNet, que organitza la Fundació FC Barcelona. Durant tot el matí, el passeig central del Parc Municipal Teodoro González serà l'escenari de tallers i activitats adreçades als joves. FutbolNet és un programa que, mitjançant l'esport com a eina principal, pretén fomentar el desenvolupament dels joves i els valors de la tolerància, la convivència i el treball en equip, entre d'altres. La Fundació FC Barcelona ha escollit Tortosa, junt a altres municipis catalans per dur a terme aquest programa. Els beneficiaris són adolescents d'entre 12 i 16 anys seleccionats pels propis instituts de la ciutat. El festival FutbolNet d'aquest diumenge està obert a tota la ciutadania. Els parlaments d'autoritats es faran a les 11.30 hores.

FutbolNet és un projecte basat en la metodologia Futbol3, una eina d’intervenció social nova a Catalunya, d’èxit reconegut en experiències a Colòmbia i a Alemanya. És un mètode innovador que reeduca a través de l’esport i permet treballar amb grups de joves temes com la convivència, la discriminació, el gènere... La clau per a FutbolNet és el diàleg. A través d’aquesta eina, els jugadors i jugadores no només entren en una relació de respecte i enteniment mutu, sinó que també adquireixen confiança en si mateixos i sentit de responsabilitat.

El projecte s’aplica durant la temporada 2012/13 a 21 localitats catalanes, en col·laboració amb els seus ajuntaments, i permet treballar en diferents barris amb diverses metodologies d’intervenció segons entorns i destinataris. Els beneficiaris del projecte són grups d’infants i joves d’entre 8 i 16 anys, seleccionats per les entitats del territori que col·laboren en la implementació. La Fundació del FC Barcelona disposa de dos Centres ‘FutbolNet’, un a Santa Coloma de Gramenet i l’altre al barri d’El Carmel (Barcelona) on, a més d’aquesta metodologia, s’ofereix reforç escolar als beneficiaris. FutbolNet també s’aplica a Rio de Janeiro, a les faveles del Complexo do Alemão, amb la col·laboració de la Prefeitura de Rio i la Fundación MAPFRE.

Imatge FutbolNet

L'ampliació de la via verda del Baix Ebre senyalitzarà 50 quilòmetres més a Tortosa, l'Aldea i Deltebre



TORTOSA (Baix Ebre).- El Consell Comarcal del Baix Ebre i els ajuntaments de Deltebre i l'Aldea han signat aquest dimecres un conveni per poder tirar endavant una nova ruta turística per creuar la comarca en bicicleta. Amb el finançament del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, els ajuntaments cediran al consell del Baix Ebre una xarxa de camins municipals perquè l'ens comarcal s'encarregui de senyalitzar-los i adequar-los, tal i com va anunciar fa uns dies el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Lluís Soler, durant una entrevista a l'informatiu matinal de Canal 21 Ebre. La senyalització i adequació d'aquest itinerari, de 50 quilòmetres, permetrà unir el Parc Natural dels Ports amb el Parc Natural del Delta, i es podrà anar en bicicleta des de la desembocadura fins a Arnes, així com vertebrar tota la comarca del Baix Ebre amb un nou actiu turístic. Tota l'actuació estarà acabada durant l'any vinent.

Aquesta actuació es farà en dues fases: el primer tram anirà des de l'antic pont del tren de Tortosa, recorrerà el passeig de Ribera, el camí del Mig, i per l'antiga via de Tortosa a València fins arribar a l'Aldea; i el segon tram unirà l'Aldea amb Deltebre. El president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Lluís Soler, ha destacat que aquesta és una de les actuacions "fonamentals i urgents" que permetrà vertebrar i unir la comarca turísticament mitjançant una via cicloturística. Soler ha recordat el gran atractiu turístic que ja és la via verda, i que amb aquesta actuació es podrà perllongar i aprofitar. Per fer-ho, l'aportació econòmica del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona ha estat clau. A la signatura del conveni també han assistit el vicepresident comarcal de Dinamització Econòmica, Xavier Royo, i el conseller comarcal de Turisme, Alfredo Ferré.

Per la seua part, els alcaldes de Deltebre, Gervasi Aspa, i el de l'Aldea, Dani Andreu, han agraït el treball i l'esforç del Consell Comarcal del Baix Ebre per fer possible aquesta actuació, que permetrà potenciar la dinamització turística de la comarca i del territori. A banda, Aspa ha reclamat al govern de l'Estat l'execució de la via verda que ha d'unir Tortosa i l'Aldea amb Deltebre i la desembocadura de l'Ebre, per la façana fluvial. A més d'adequar la xarxa de camins municipals i de la senyalització de la via, ara es farà una àrea de lleure a l'Aldea per als usuaris.




Imatge Consell Comarcal del Baix Ebre

Denunciat per vendre peix als carrers de Tortosa, sense condicions ni permisos


TORTOSA (Baix Ebre).- La Policia Local de Tortosa ha informat aquest dimecres que ara fa una setmana va comissar diverses caixes de peix en deficient estat de conservació en una furgoneta isotèrmica, al nucli antic de la ciutat. En el marc de les tasques de vigilància ciutadana, els agents van sorprendre una persona que estava efectuant venda ambulant a la via pública. Després de fer-li un seguiment, la Policia Local el va sorprendre descarregant la mercaderia des d'un vehicle frigorífic. El peix no tenia les garanties necessàries per a la seua conservació, i la policia va comissar 65 quilos repartits en vuit caixes, així com una balança. A més, l'home no portava el carnet de conduir, ni el certificat de transport, ni la documentació del vehicle.

El conductor, de 42 anys i veí de Sant Carles de la Ràpita, ja havia estat denunciat per les infraccions alimentàries i per la venda ambulant. A més, el dia de la intervenció, els agents també el van denunciar per no portar el carnet de conduir ni la documentació del vehicle, i tenir caducat el certificat de conformitat pels vehicles isotèrmics, refrigerats i frigorífics destinats al transport terrestre internacional de mercaderies peribles.


30 d’octubre del 2012

El PSC de l’Ebre expressa el seu suport als treballadors de la cimentera d’Alcanar


ALCANAR (Montsià).- L’executiva del PSC de les Terres de l’Ebre, reunida dilluns al vespre, ha volgut mostrar el seu suport als treballadors de CEMEX d'Alcanar afectats per l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) de la cimentera. La diputada al Parlament i primera secretària del PSC a l'Ebre, Núria Ventura, ha explicat que "tant el partit com jo mateixa em poso a disposició dels treballadors per tot allò que els pugui ser útil en la defensa dels llocs de treball". L'empresa preveu acomiadar 147 dels 166 treballadors que actualment té la fàbrica. Els socialistes consideren "molt preocupant" aquesta situació per l’impacte directe sobre els llocs de treball, però també per l'efecte indirecte que això suposarà en l'economia de la zona costanera del Montsià, ja que moltes altres petites empreses i autònoms presten els seus serveis a la cimentera.

Òmnium Cultural de les Terres de l'Ebre reconeix Octavi Ruiz amb el premi Grifonet

AMPOSTA (Montsià).- Òmnium Cultural de les Terres de l'Ebre ha decidit atorgat la segona edició del premi Grifonet al director de la Lira Ampostina, el músic Octavi Ruiz i Gisbert. El premi és un reconeixement al treball per la cultura de les Terres de l’Ebre, que l'entitat atorga des de l'any passat a una persona o entitat que per la seua trajectòria cultural o científica, i per la importància i exemplaritat de la seua tasca intel·lectual, social i humana, ha contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural de les Terres de l’Ebre.

Segons Òmnium Cultural, Octavi Ruiz és reconegut arreu del territori per la seua dedicació a la música, i sobretot per l’enorme labor dedicada a l’entitat de la que n’és director des de l’any 1981: la Lira Ampostina. La presidenta d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre, Dolors Queralt, ha manifestat que el premi representa "el reconeixement a un treball de tota una vida, i ha de ser estímul i exemple a seguir. Per a la nostra seu, és una gran satisfacció poder contribuir a posar de relleu una persona de la vàlua humana, professional i cultural del senyor Ruiz”, ha conclòs Queralt.

La concessió del premi és confiada des de bon principi a un Jurat, que és integrat per tres membres de la junta de la seu d'Òmnium Cultural de les Terres de l'Ebre, quatre socis d'Òmnium Cultural (un de cadascuna de les quatre comarques de les Terres de l'Ebre), el vicepresident de la Diputació a les Terres de l’Ebre, Pere Panisello; el director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de las Generalitat de les Terres de l'Ebre, Francesc Ferré; i un representant del món cultural del territori, en aquest cas l’escriptor i professor Manel Ollé. L’obsequi consisteix en una peça artística al·legòrica  dissenyada per  Bronson Shaw. L’any passat ja va ser concedit al lingüista Joan Beltran.

L’acte de lliurament, en el què participarà la periodista de Catalunya Ràdio i membre de la junta nacional d’Òmnium, Rita Marzoa, comptarà amb el suport de l’Ajuntament d’Amposta i del Consell Comarcal del Montsià, i tindrà lloc el proper 1 de desembre de 2012 a les 21:30 hores a la sala d’actes de la Lira Ampostina, durant el decurs d’un sopar d’homenatge. Els interessats en participar-hi poden fer la seua reserva mitjançant transferència al número de compte 2100 0019 44 0200621203. El preu del sopar serà de 22 euros per als socis i acompanyant, i de 25 euros per als no socis. Les reserves s'han de fer fent constar el nom dels assistents al sopar homenatge.

Imatge Amposta.info

L'Ametlla de Mar preveu l'obertura de la residència d'avis a la primavera del 2013



L'AMETLLA DE MAR (Baix Ebre).- L'Ajuntament de l'Ametlla de Mar ha informat aquest dimarts que preveu obrir la residència d'avis i el nou centre de dia del municipi durant el primer trimestre de 2013, un cop que ha pogut arribar a un acord amb el Departament de Benestar i Família per concertar una trentena de les 120 places de les que disposa, a més de 28 de centre de dia. Segons el consistori de la Cala, les aportacions acordades amb del Departament permetran oferir deu llocs més en règim de prestació vinculada -subvencionada parcialment-. Les obres de l'edifici, ja finalitzades, han estat assumides íntegrament per fons propis municipals i han costat 4.744.681,05 euros -sense IVA-. L'Ajuntament té pendent ara l'adjudicació de la gestió de la residència.

Les negociacions de l'equip de govern de l'Ametlla de MAr amb Benestar i Família s'ha allargat durant els dos últims anys, i ara l'objectiu de l'Ajuntament és aconseguir entre 50 i 60 places concertades a l'equipament, durant el 2013. L'edifici, de 1.500 metres quadrats en planta, està ubicat a l'avinguda de l'Ensenyament. Aquesta construcció està formada per una planta baixa i dos plantes, cadascuna amb dues sales d'estar i menjador. La residència té 40 habitacions dobles i 40 de senzilles pels residents. La planta baixa es on es concentraran els serveis d'ús compartits per residents i usuaris del centre de dia. A més, disposa d'un porxo de 100 metres quadrats.

L'alcalde de l'Ametlla de Mar, Andreu Martí (CiU), ha subratllat que, al marge del servei a la gent gran que oferirà, la residència generarà llocs de treball al municipi, "un factor decisiu" a l'hora d'optar per l'empresa que n'assumeixi finalment la gestió.

Imatge Ajuntament de l'Ametlla de Mar

Detingudes tres persones, una d'elles menor, per sostreure de joies i diners en un domicili d'Amposta

AMPOSTA (Montsià).- Els Mossos d'Esquadra han detingut una dona de 21 anys, un home de 44 i un menor d'edat, tots ells de nacionalitat espanyola i veïns d'Amposta, com a presumptes autors d'un presumpte delicte de robatori amb força a l'interior d'un domicili. Els investigadors els acusen d'haver forçat la porta d'un balcó per accedir a l'habitatge. Un cop a dins, haurien sostret una gran quantitat de joies i 570 euros en efectiu. Les investigacions dutes a terme pels agents van finalitzar amb la detenció d'aquestes tres persones -la dona i el menor el passat 24 d'octubre i l'home, el passat 26- i la recuperació de part de les joies sostretes.

Manifest conjunt dels alcaldes de la Ràpita, Alcanar i Vinaròs en suport a la plantilla de Cemex

ALCANAR (Montsià).- Amb motiu de l'anunci de l'acomiadament de gairebé tota la plantilla de treballadors de la fàbrica de ciment que l'empresa multinacional Cemex té a Alcanar, els alcaldes de les poblacions més afectades han difòs aquest dimarts un comunicat conjunt en suport a la plantilla de treballadores i treballadors. En concret, el manifest està signat per l'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat; l'alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Joan Martín Masdéu, i l'alcalde de Vinaròs, Juan Bautista Juané. En el mateix document, també demanen el suport de les institucions afectades, i insten a la mateixa empresa a trobar solucions a la greu situació. De fet, els alcaldes d'Alcanar, Sant Carles de la Ràpita i Vinaròs es reuniran amb els directius de la multinacional el proper dilluns a Madrid, i demanar-los que facin marxa enrere.

EL MANIFEST

Reunits a Alcanar, els alcaldes de Vinaròs, Sant Carles de la Ràpita, i d'Alcanar manifesten el seu suport als treballadors i treballadores de la planta d'Alcanar de l'empresa Cemex davant de la situació de l'expedient de regulació d'ocupació que afecta a aquesta planta ,  i DIUEN :
Que el descens de l'activitat econòmica ocasionat per la crisi que patim està provocant la situació crítica de moltes empreses. En aquests processos, els treballadors i treballadores pateixen les pitjors conseqüències en perdre els seus llocs de treball. Aquest és el cas de la planta de CEMEX a Alcanar.
Aquesta situació no és aliena als Consistoris de Vinaròs, Sant Carles de la Ràpita i d'Alcanar  ja que, tot i tractar-se d'una empresa ubicada a Alcanar, la seva plantilla, majoritàriament, està formada per  veïns i veïnes d'aquestes tres localitats.
Un cop coneixedors del procés de d'expedient de regulació d'ocupació que està travessant l'empresa i de l'angoixa a la qual estan sotmesos els treballadors pel desconeixement del seu futur i pels acomiadaments que en breu es faran efectius.
Davant la imminent pèrdua d'una de les empreses més industrials del territori del Sénia , de les Terres de l'Ebre, i de la Comarca del Maestrat , tenint clar la importància d'aquesta empresa per a l'economia local d'aquest territori, i que el seu tancament implica un greu perjudici econòmic per als seus habitants i en definitiva, pels seus municipis.
Malgrat la limitació d'intervenció dels municipis en matèria laboral, manifestem el nostre suport a totes aquests persones, i instem l'empresa a que cerqui mecanismes de viabilitat econòmica per a aquesta planta, i es replantegi aquest expedient com un tancament temporal de l'empresa, i no definitiu i  que amb les negociacions amb els treballadors assoleixin un acord el més beneficiós possible per a totes les parts.
Per aquest motiu,
MANIFESTEM: EL NOSTRE SUPORT ALS TREBALLADORS I TREBALLADORES DE LA PLANTA DE CEMEX D'ALCANAR, AFECTATS PER L'EXPEDIENT DE REGULACIÓ D'OCUPACIÓ, I DEMANEM  EL SUPORT DE LES INSTITUCIONS AFECTADES, AIXÍ COM A LA MATEIXA EMPRESA PER TROBAR LES MILLORS SOLUCIONS PER A PAL·LIAR AQUESTA DIFÍCIL SITUACIÓ .


Imatge ACN

29 d’octubre del 2012

La CUP arriba a l'Ebre amb motiu de les eleccions catalanes del 25 de novembre


TORTOSA (Baix Ebre).-  La seu ebrenca del Col·legi de Periodistes de Catalunya, a Tortosa, ha estat aquest dilluns l'escenari de la presentació del Col·lectiu de Suport a la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de les Terres de l'Ebre-Baix Maestrat. Aquest col·lectiu l'integren persones provinents dels moviments socials del territori, i la decisió de les CUP de concórrer a les eleccions al Parlament del proper 25 de novembre els ha oblitgat a confeccionar el grup amb una major velocitat, tot i que feia temps que hi treballaven. L’acte ha comptat amb la presència de Jordi Martí, candidat de la CUP per la circumscripció de Tarragona. Segons Martí, “la idea és consolidar la CUP a les Terres de l’Ebre, i per tant el proper 25 de novembre no és més que l'inici de tot un projecte polític al servei de les classes populars”.

Per la seua banda, Xavi Rodríguez, portaveu del grup CUP Ebre ha afegit que, “tot i el poc temps que hem tingut per organitzar-nos i activar-nos, som un grup nombrós amb molta representació territorial, ja que dins del col·lectiu hi trobem gent de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre”. De fet, en l’acte també s’han volgut destacar algunes de les línies de treball en què està treballant el col·lectiu, "com ara la defensa del territori, els serveis públics, i la defensa dels drets de la gent, tant treballadores com aturades, així com la importància d’un territori com les Terres de l’Ebre com a cruïlla d’unió entre el País Valencià, el Principat i la Franja de Ponent".



Imatge CUP Ebre

El temporal torna a deixar en evidència la fragilitat de la línia elèctrica del Trabucador


SANT CARLES DE LA RÀPITA (Montsià).- La caiguda d’un pal de la llum ha deixat les Salines de la Trinitat sense subministrament elèctric aquest cap de setmana. Les fortes ventades que es van produir a les Terres de l'Ebre la nit de dissabte al diumenge van provocar la caiguda d'un dels pals que suporten la línia que transcorre per la barra del Trabucador. Així, tot i que la companyia elèctrica a restablert el servei, l'empresa que gestiona i expota comercialment les salines, Infosa, ha denuncia novament la precarietat d’una línia elèctrica que fa anys que pateix problemes per la fragilitat de les instal·lacions. Infosa ha recordat que té un llarg historial de fets similars, que no han fet una altra cosa que perjudicar-la en la seua funció i producció. Tant és així que, en diverses ocasions, ha denunciat la precarietat del traçat elèctric, la seua fragilitat i els greus perills que comporta, tant per a l’empresa com per als usuaris de la barra del Trabucador i al manteniment del Parc Natural del Delta. En el transcurs d’aquesta tarda de dilluns, la companyia elèctrica ha restablert el servei, el qual ha estat interromput durant unes 48 hores.

De fet, ja fa uns mesos que, tutelats per la Generalitat de Catalunya, Infosa i Fecsa-Endesa negocien una solució a la situació de la instal·lació elèctrica. Després d’arribar a diversos acords, s’han produït diverses reunions i s’han encomanat diversos projectes, contemplant-se diverses possibilitats com el soterrament de la línia elèctrica en paral·lel a la línia de mar, o la de fer el traçat subaquàtic de la línia. Tot i les moltes reunions convocades, el problema persisteix i la solució s’endarrereix una vegada i una altra, sense complir-se amb els terminis pactats. La darrera de les reunions va tenir lloc el passat 11 d’octubre, tot i que sense arribar a cap acord concret, ja que encara falta per definir el cost total de l’actuació.

Imatge Deltamedia SL i Infosa

Bel acusa el PSC, ERC i ICV de falta de lleialtat institucional per criticar la compra de la Clínica Terres de l'Ebre

TORTOSA (Baix Ebre).- L'alcalde de Tortosa, el convergent Ferran Bel, s'ha afanyat aquest dilluns en replicar els representants del PSC, ERC i ICV sobre la viabilitat de l'adquisició de la Clínica Terres de l'Ebre. En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), Bel els ha acusat de manca de lleialtat institucional. Així, l'alcalde s'ha mostrat "sorprès" i "perplex" per les declaracions que han fet Antoni Sabaté, Josep Monclús i Jordi Jordan amb motiu de la seua compareixença conjunta, perquè "en cap moment" li havienn expressat els dubtes sobre l'operació. "Ningú ens ha demanat cap tipus d'aclariment, i aquest és un tema de ciutat i no per fer-ne un aprofitament partidista", ha lamentat Bel, per tornar a defensar una operació "en positiu" que "consolida llocs de treball i una prestació de serveis en l'àmbit públic i privat". De fet, durant una entrevista a l'informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Bel va remarcar el passat 18 d'octubre que la compra de la Clínica Terres de l'Ebre és una operació que s'autofinançarà, i que confiava en tenir el suport unànime dels grups polítics de l'Ajuntament de Tortosa.

Les esquerres tortosines dubten de la viabilitat de l'adquisició de la Clínica Terres de l'Ebre


TORTOSA (Baix Ebre).- Els grups polítics del PSC, ERC i ICV a l'Ajuntament de Tortosa han manifestat aquest dilluns el seu malestar per la falta d'informació que el govern municipal de CiU els ha donat sobre la compra de la Clínica Terres de l'Ebre per part del consistori. Els portaveus dels tres grups, Antoni Sabaté, Josep Felip Monclús i Jordi Jordan, han comparegut conjuntament, al costat de la resta de regidors de les tres formacions, per expressar la seua preocupació per la situació que pateix l'antiga clínica de L'Aliança. Però, al mateix tmeps, han evidenciat "la contradicció que s'amaga darrere la decisió de Ferran Bel i de CiU", als qui han acusat d'actuar "des de l'àmbit públic en el privat, quan a l'hospital de referència de les Terres de l'Ebre s'han produït greus retallades sense que el govern municipal haja denunciat la situació, i ni tan sols s'haja reunit amb els seus representants". Fa uns dies, també el portaveu del PP, Xavier Dalmau, va aprofitar la seua participació en el programa Primera Columna, de Canal 21 Ebre, per afirmar que la compra de la Clínica Terres de l'Ebre era una operació necessària i valenta, però arriscada des del punt de vista econòmic. En canvi, el secretari general de la UGT, a les Terres de l'Ebre, Wifredo Miró, va donar suport total a l'adquisició de la clínica, tot celebrant que passe a ser un equipament públic. També va ser durant una entrevista a l'informatiu matinal de Canal 21 Ebre.

Siga com siga, aquest dilluns el PSC, ERC i ICV han mostrat també els seus dubtes i han reclamat una valoració pericial externa sobre la viabilitat econòmica, titllant l'operació d'arriscada perquè els beneficis de la Clínica Terres de l'Ebre provenen dels proveedors de les mútues i de l'Institut Català de la Salut (ICS), a banda que el govern espanyol té damunt la taula un avantprojecte de la nova Llei d'Hisenda Local que diu que els ajuntaments no han de prestar serveis sanitaris, sinó que ho han de fer les comunitats autònomes. De fet, els tres grups han comparat aquesta operació a la de la construcció de les noves piscines que es va anunciar també abans d'eleccions, tot "demostrant-se que va ser una maniobra electoralista". Així mateix, han advertit que els acords s'haurien de prendre amb el nou govern de la Generalitat, i no amb el govern en funcions. Finalment, els tres grups han donat suport al manteniment de la seua activitat i dels 121 llocs de treball de la Clínica Terres de l'Ebre, però no es posicionaran sobre la compra fins tenir tota la informació al respecte, i fins que no s'asseguren que no anirà en detriment de la sanitat pública del territori, actualment en procés de "desmantellament".

Imatge PSC Terres de l'Ebre

Recoder reitera que seria una 'greu irresponsabilitat' començar la neteja del pantà de Flix

FLIX (Ribera d'Ebre).- El president de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), Xavier de Pedro, ha reiterat aquest dilluns que les intencions del Ministeri de Medi Ambient i de l'empresa estatal Acuamed són les d'iniciar la retirada dels fangs contaminants de l'embassament de Flix en les pròximes setmanes. De Pedro, que no ha volgut precisar el dia, sí que ha assegurat que serà "en dates pròximes", i ha manifestat que la CHE estarà vigilant per garantir que no hi ha cap desastre ambiental. Per la seua banda, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha reiterat que el govern català no vol que s'iniciïn aquestes obres fins que es tinguin els abastaments alternatius en cas d'emergència, i ho ha qualificat de "gravíssima irresponsabilitat".

Des d'Amposta, on ha tingut lloc la reunió de la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, el conseller Recoder ha explicat que ha expressat la preocupació del Govern sobre aquest "imminent" inici d'obres. El conseller ha qualificat de "gravíssima irresponsabilitat" començar les obres sense tenir a punt abastaments alternatius en cas d'un episodi d'emergència. "Si això passés seria un drama i un desastre per a les Terres de l'Ebre. Això ho sap el Ministeri perquè els hi hem expressat pel dret i pel revés", ha afegit.

En canvi, qui sí que s'ha posicionat a favor d'iniciar la retirada dels llots ha estat el catedràtic d'Ecologia i membre de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, Narcís Prat. Prat ha reclamat que es torni a posar en marxa la comissió de seguiment de la descontaminació de l'embassament. "Allí hi havia gent que entenia de llots, de projectes d'aquest estil, i podíem parlar de què era el millor. Ara això sembla el mercat de Calaf que el que fa cadascú és dir-hi la seva, i així no es pot treballar", ha adverit Prat. Així, ha assegurat que si es podria començar la retirada dels llots més interiors al mateix moment que es fan i s'enllesteixen les obres d'emergència pendents. "Si comences per dins, el de fora no ho toques, jo crec que es pot fer sense cap problema", ha manifestat.

Via ACN

La Comissió per a la Sostenibilitat aprova les al·legacions de la Generalitat i ara la CHE ofereix 'diàleg' sobre el cabal ecològic

AMPOSTA (Montsià).- La Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre ha debatut i aprovat aquest dilluns les al·legacions que presentarà el govern de la Generalitat al nou Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre. La reunió, presidida pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha aprovat el document tècnic presentat per la Generalitat per una àmplia majoria, i només amb un vot en contra. Aquest document recull el règim de cabals ambientals que la Comissió ja va aprovar l'any 2007, i que triplica la proposta de presentada per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). De fet, el president de l'ens regulador de conca, Xavier de Pedro, que també ha assistit a la reunió, ha ofert diàleg però ja ha advertit que, en un any de sequera, la proposta de la Generalitat no es podria complir.

 Les al·legacions que la Generalitat ha elaborat i presentarà en nom del Govern abans del 12 de novembre han rebut 16 vots a favor, 6 abstencions, i un únic vot en contra de les institucions públiques i privades i entitats que estan representades a la comissió. El conseller Lluís Recoder ha assegurat que l'àmplia majoria que ha donat suport a les al·legacions posa de manifest la unitat "contundent" entre el Govern i el territori davant un pla de conca que proposa un cabal ecològic que "no garanteix la continuïtat i la viabilitat de les Terres de l'Ebre i el seu Delta, ni tampoc de la qualitat de l'aigua del tram baix del riu".

Tot i que les al·legacions es plantegen en termes bàsicament tècnics, Recoder ha recordat que es recull la proposta de cabals que l'any 2007 la Comissió per la Sostenibilitat ja va aprovar i que la Generalitat va fer seua. Aquesta proposta planteja cabals ecològics diferents segons si l'any és sec, mitjà o humit, així com pels diferents aforaments del riu. Així, mentre la proposta de la CHE planteja 3.000 hectòmetres cúbics anuals al seu pas per Tortosa, la Generalitat situa la forquilla entre els 7.100 i els 12.500 hectòmetres cúbics, segons la pluviometria.

En la reunió d'aquest dilluns, a diferència de la darrera, sí que ha assistit el president de la CHE, Xavier de Pedro, del qual Recoder ha destacat la voluntat de diàleg. Amb tot, el conseller s'ha mostrat prudent sobre les intencions i ha assegurat que aquesta capacitat de diàleg "la veurem en la resolució de les al·legacions". El conseller ha reiterat que si les al·legacions no prosperen i no es modifica el Pla de Conca, la Generalitat està disposada a anar a la Unió Europea (UE) per reclamar-li el compliment de la directiva marc d'aigües.

Per la seua banda, el president de la CHE ha assegurat que ha escoltat els arguments de les al·legacions i ha deixat clar que s'estudiaran i que serà el Consell de l'Aigua, on estan representades totes les comunitats autònomes, qui les resolgui. Però malgrat la voluntat de diàleg i de trobar un gran acord expressada, De Pedro també ha advertit que el Pla de Conca ha de garantir els "equilibris" d'usos i necessitats de tot el curs del riu, i ha assegurat que la proposta de cabals ambientals que es proposa des de les Terres de l'Ebre en un any de sequera, com l'actual, no s'haurien pogut complir. "Per Tortosa aquest any han passat 3.900 hectòmetres i ara ens proposen 7.400. Hem de parlar del cabal més adequat tenint en compte la realitat i no només els arguments tècnics", ha etzibat el president de la CHE.

De Pedro ha recordat que enguany s'han fet restriccions superiors al 30% en regadius a la conca, que l'embassament de Mequinensa també s'ha vist afectat, i que la CHE ha de fer un "exercici de responsabilitat" per mantenir els equilibris. El president de l'ens de demarcació de conca ha defensat, però, la gestió integral de tota la conca com a la "ideal" per a garantir el màxim cabal per al Delta.

El document d'al·legacions que s'ha aprovat aquest dilluns argumenta que la proposta de cabals de la CHE és "insuficient" i "poc justificada", i que s'hauria de basar en criteris de sostenibilitat ambiental, seguint les prescripcions tècniques contingudes a la normativa vigent, adaptant posteriorment els nous usos i reserves d'aigua a la restricció derivada del compliment d'aquests cabals.

En aquest sentit, la Comissió alerta també que el Pla Hidrològic de Conca de l'Ebre no té en compte l'impacte que poden generar els nous regadius, els quals poden comportar l'augment de sulfats en el tram final del riu. Ja en els darrers anys s'ha constata un augment d'aquestes sals, que requereixen la instal·lació de tractaments de potabilització específics.

La Generalitat també proposa específicament un règim de cabals ambientals en el meandre de Flix, que hauria de tenir en compte la problemàtica que hi ha en aquest punt i l'existència d'espais pertanyents a la Xarxa Natura 2000. El cabal d'aigua actualment circulant en aquest meandre és insuficient durant el 90% dels dies de l'any, cosa que condiciona el mal estat d'aquesta massa d'aigua. El fet que al meandre de Flix, juntament amb els embassaments de Riba-roja d'Ebre i de Flix, constitueixin els principals focus d'eclosió d'espècies invasores al riu, fa que aquesta zona hagi de ser analitzada i tractada de manera especial, amb mesures adequades per restaurar la zona i evitar l'entrada i proliferació d'espècies invasores.

A més, des de la Comissió també es so·l·icitarà que s'incorpori a la normativa del Pla de Conca les mesures, prescripcions i mitjans necessaris per tal d'assegurar un cabal sòlid suficient per al manteniment de les funcionalitats del tram final del riu, del Delta i de la costa de l'Ebre. En aquest sentit, el Pla haurà de fer un èmfasi especial en garantir que la gestió dels embassaments permeti el transport dels sediments, i establir un règim de cabals suficients per a fer possible aquest transport, per evitar així la regressió del delta de l'Ebre.

Via ACN (Anna Mayor)

Una vintena d'ajuntaments i el Consell Comarcal del Baix Ebre presentaran al·legacions al pla de conca de l'Ebre


TERRES DE L'EBRE.- La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha preparat tres tipus d'al·legacions per al pla de conca que voldria aprovar la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). Una vintena d'ajuntaments i el Consell Comarcal del Baix Ebre ja han sol·licitat el model institucional que la PDE ha centrat en la defensa del cabal mediambiental. Aquesta setmana es faran arribar també a tots aquells consistoris i consells que les sol·licitin. De fet, el termini per presentar-les acaba el 12 de novembre. La PDE ha preparat les seues pròpies al·legacions, més complexes i extenses, i un model indexat d'aquestes perquè les subscriguin les persones que ho desitgin a títol personal. Aquest dilluns també s'han aprovat les al·legacions del govern de Catalunya en la Comissió per a la Sostenibilitat.

Una vintena d'ajuntaments i el Consell Comarcal del Baix Ebre van assistir dijous a la reunió convocada per la PDE a l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa, on se'ls van presentar les al·legacions institucionals que ha preparat la Plataforma perquè les puguin presentar les administracions del territori que ho desitgin.

Es tracta d'un text base, centrat en la defensa del cabal mediambiental del tram final de riu Ebre, però que es pot ampliar o modificar, segons consideri cada consistori. "Com el que busquem és sumar i animar que les institucions intervinguin ens centrem en cabal mediambiental", ha apuntat el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs. La resta del 52 ajuntaments de les Terres de l'Ebre i els consells comarcals de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, i el Montsià, poden sol·licitar-les encara aquesta setmana, per sumar-se a la campanya.

Un segons tipus d'al·legació són les pròpies que signaran la PDE, i que s'entregaran el 7 de novembre a la seu de la CHE a Saragossa. Són més complexes i extenses i qüestionen també altres aspectes del pla de conca com els regadius o els canals.

L'últim model, l'individual, és un text indexat de les al·legacions de la PDE que es posaran a disposició de qualsevol persona que vulgui participar "en la defensa del riu i el territori". Aquestes al·legacions es poden aconseguir al web de la PDE, cal omplir-les i, o bé enviar-les per correu certificat a la CHE abans del 12 de novembre, o bé entregar-les a la PDE abans del 7 de novembre perquè ells mateix les facin arribar a la Confederació el dia de l'entrega de les al·legacions pròpies.

Via ACN
Imatge PDE a Facebook

28 d’octubre del 2012

La fira de Móra la Nova desafia el mal temps i torna a ser un èxit de públic


MÓRA LA NOVA (Ribera d'Ebre).- Milers de persones han aprofitat aquest diumenge l'última jornada de la Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova. Ni el mal temps ni la crisi han aconseguit frenar els més de 50.000 visitants que es calcula que hauran passat per la mostra des de dijous, mantenint les xifres dels últims anys. La fira ha suportat la pluja, el vent i les baixes temperatures, ja que per la seua tradició i oferta està més que consolidada al territori i és la mostra multisectorial més longeva, amb 181 edicions. Els expositors i firaires, gairebé 300, reconeixen que la crisi és nota però la seua presència a la fira ajuda a establir nous contactes que poden convertir-se a posteriori en noves oportunitats de negoci.

La fira de Móra la Nova ha resistit la pluja, el vent i les baixes temperatures dels últims quatre dies. Un any més es superaran els 50.000 visitants, i malgrat tenir gairebé 300 expositors i firaires, molts s'han quedat en llista d'espera. Són 181 edicions de la fira més longeva del territori i de les més participatives. El secret d'aquest èxit, segon l'explica el seu director i segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Móra la Nova, Ivan Vilanova, "és la seva gratuïtat, que està dins del nucli urbà i que des de fa més de cinc anys, amb l'Ajuntament amb l'economia sanejada, no hem apujat cap tipus d'impost per als expositors i firaires". Des de 2005 els preus per als expositors es mantenen congelats.

Malgrat el mal temps i les petjades de la crisi econòmica, Vilanova ha fet una "valoració molt positiva de la nova edició de la mostra multisectorial. "Sempre és una de les fires més visitades de les Terres de l'Ebre, i amb 181 edicions no crec que n'hi hagi cap de més consolidada", ha destacat. Els expositors i firaires repeteixen any rere any.

Malgrat que les vendes no són sempre igual de bones els expositors "saben que compensa i repeteixen", ha apuntat el director de la fira. I és que les vendes directes han anat caient en les últimes edicions però el benefici s'aconsegueix a posteriori gràcies als contactes establerts. Com ha apuntat Josep Maria Grau, que té un taller de vehicles a Móra d'Ebre, malgrat que l'assistència de públic es manté, "la gent pregunta menys, s'ha notat el tema de la crisi, i van més a passejar que a comprar". "Però sempre és un benefici per a l'empresa, sempre hi ha contactes", ha afegit. Fer contactes amb nous clients és també l'objectiu de ser presents a la Fira de Móra la Nova per a Comercial Llauradó, una empresa local del sector de la construcció. El seu gerent, David Llauradó, reconeix que els dies de fira no són per fer vendes directes sinó per obrir possibilitats de vendes. "És difícil que algú esculli un bany aquí, però vindran un altre dia a la botiga i podran triar i mirar millor", ha dit.

Un dels èxits dins de la mostra agrícola ha estat de nou la Fira del Vi amb cellers de tot el territori i diferents Denominacions d'Origen. Enguany, i a petició dels viticultors s'ha canviat la copa per fer els tastos, oferint la estàndard copa Riedel, fet que també ha agradat molt als visitants. "Dintre de la mostra agrícola la fira del vi és importantíssima i hi passa molta gent", ha destacat Vilanova.

Malgrat no s'ha fet una estimació de l'impacte econòmic que la fira té sobre els comerços i establiments del municipi, el segon tinent d'alcalde de Móra la Nova reconeix que la satisfacció entre el sector de la restauració i el comerç és important. Móra la Nova no és un municipi de tradició agrícola, la fira ha mantingut la seva essència al voltant del món del pagès tenint en compte que els seus inicis es basaven en els intercanvis tradicionals del món ramader i agrícola. "Sabem que a l'entorn hi ha productes de molta qualitat i hem volgut conservar l'essència de la fira", ha apuntat Vilanova. Aquest diumenge s'han fet les demostracions amb el bestiar al pavelló ramader.

Via ACN (Anna Ferràs)

Problema de comunicació entre Ascó I i el CSN per la substitució d'un ordinador

ASCÓ (Ribera d'Ebre).- El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha informat aquest diumenge d'una incidència a la central nuclear d'Ascó I. En concret, es parla d'una "pèrdua significativa de la capacitat de comunicació" entre la sala de control i el centre de suport tècnic d'Ascó I amb la Sala d'Emergències del CSN (Salem). La causa són els treballs de substitució de l'ordinador del procés de planta (SAMO) de la central nuclear. Aquesta incidència no suposa, segons el CSN, cap mena de risc per als treballadors d'Ascó I ni per a la població en general. De fet, la incidència s'ha classificat dins el nivell 0 en l'Escala Internacional de Successos Nuclears (INES).

En un comunicat emès aquest diumenge, el CSN informa que fins que s'instal·li el nou ordinador, les dades sobre l'estat d'Ascó I que rep automàticament i minut a minut el CSN arribaran en un correu electrònic que s'enviarà cada 8 hores. Aquesta incidència coincideix amb l'inici, dissabte a la matinada, de la 22ena recàrrega de la unitat I de la nuclear d'Ascó, ja que una de les principals tasques d'aquesta parada serà la substitució de l'ordinador de procés de la central. El canvi de l'actual sistema informàtic que gestiona l'operació de les centrals, el SAMO -Sistema de Recolzament Mecanitzat a la Operació-, proporcionarà millores en el procés de gestió de la informació que genera l'operació de la planta.

En la recàrrega està previst que s'executin més d'11.000 ordres de treball i es substitueixin 64 dels 157 elements combustibles. La plantilla de la central aquests dies es duplica amb la incorporació de més de 1.000 treballadors addicionals. Un 70% de les feines seran de manteniment preventiu i inspeccions, un 7% de treballs correctius, un 4% de treballs auxiliars i el 19% restant de modificacions de disseny de la central.

Més de 300 arbres resulten afectats per les fortes ventades a Tortosa


TORTOSA (Baix Ebre).- Els forts vents que s'han registrat la nit i matinada de diumenge han provocat importants danys a l'arbrat de Tortosa, amb més de 300 arbres afectats, 75 dels quals han estat arrencats de soca-rel o tenen danys que obligarà a tallar-los. No s'han hagut de lamentar danys personals i només algun vehicle ha resultat danyat. Els barris més afectats han estat els del Temple, Sant Llàtzer i Grup del Temple. En menor mesura també Ferreries i Remolins. La ventada també ha tirat al terra les tanques de les diferents obres que hi ha actualment en marxa a la ciutat.

Tècnics de l'àrea de Serveis de l'Ajuntament de Tortosa, Protecció Civil i la Policia Local han estat treballant les últimes hores enretirant els arbres de la calçada. L'alcalde, Ferran Bel, acompanyat del regidor de Serveis, Domingo Tomàs, han visitat les zones afectades i ha avançat que fins d'aquí a dos o tres dies no es podrà recuperar completament la normalitat. Demà dilluns s'incorporarà tot l'equip de Manteniment i Serveis municipals per participar en les tasques.

Fins aquest diumenge al migdia, el telèfon d'emergències 112 ha atès 35 trucades des del Baix Ebre sobre incidències relacionades amb el vent. Per la seua banda, els Bombers han rebut disset avisos a la Regió d'Emergències de les Terres de l'Ebre. Bona part d'aquestes incidències estan relacionades amb la retirada d'arbres i objectes caiguts que entorpien la circulació. També han efectuat sanejaments de façanes amb elements no estructurals, retirada de mobiliari urbà malmès i inspeccions del territori.

Imatge ACN

26 d’octubre del 2012

Els treballadors de Cemex d'Alcanar inicien les protestes contra els acomiadaments a la fàbrica del ciment



ALCANAR (Montsià).- Després de l'assemblea d'aquest divendres a la tarda, els treballadors de la planta de Cemex d'Alcanar han decidit iniciar un seguit de protestes que han posat en marxa aquest mateix divendres amb el bloqueig durant mitja hora de l'accés a la fàbrica. Dilluns a la tarda es reprendran les mobilitzacions amb un tall de trànsit a la carretera N-340 just al davant de la planta canareva. Els treballadors també demanaran als alcaldes d'Alcanar, Sant Carles de la Ràpita i Vinaròs que viatgin a Madrid per pressionar Cemex a rebaixar el nombre d'acomiadaments. "Això és pràcticament un tancament i econòmicament serà nefast per a la zona", ha dit el president del Comitè d'Empresa de Cemex Alcanar. Dels 166 treballadors que hi ha a la planta, l'empresa preveu acomiadar entre 147 i 150 treballadors. A més, la mesura de limitar l'activitat a la planta a la mòlta de pedra i abandonar la cantera i els forns podria deixar al carrer uns 150 treballadors indirectes de les empreses auxiliars de la zona contractades per Cemex. "No estem conforme amb aquesta mesura que ha pres l'empresa perquè si la fàbrica sempre ha estat rentable durant 50 anys, pot seguir-ho sent", ha exigit el president del comitè d'empresa, Adriano Prados. La multinacional justifica l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) per motius econòmics i manté tancades des del 27 de setembre les tres línees de producció de la fàbrica.

Com ha explicat el president del Comitè d'Empresa, Adriano Prados, s'ha començat a elaborar un calendari de mobilitzacions que es reprendrà dilluns amb el tall de la carretera N-340 a l'altura de la planta. El calendari de mobilitzacions és per als treballadors "l'única arma per fer pressió a la multinacional", i confien que serveixi perquè l'empresa redueixi el nombre d'acomiadaments previstos o bé que aquests tinguin la mínima afectació possible.




La primera reunió per engegar les negociacions entre els comitè d'empresa i la companyia serà el proper dimecres, 31 d'octubre. Si no s'arriba a un acord dins del termini marcat -un mes-, l'empresa pot prendre unilateralment la decisió de fer un acomiadament col·lectiu.

Els treballadors de Cemex han demanat una reunió urgent amb els alcaldes d'Alcanar, Sant Carles de la Ràpita i Vinaròs, -municipis on resideixen la majoria dels treballadors de la planta de Cemex-, perquè viatgin a Madrid i "pressionin el consell de treball, a veure si ells d'alguna manera poden rebaixar això una mica perquè és molt fort", ha lamentat Prados. "Fer això, que és pràcticament un tancament perquè només quedaran 19 treballadors, és econòmicament nefast per a la zona", ha afegit.

Per la seua banda, el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha mostrat la seva preocupació i "decepció" per l'anunci dels acomiadaments a la planta de Cemex d'Alcanar. El Govern ha ofert el seu suport als treballadors, "en aquests moments complicats i difícils", per encarar el període de negociacions que s'han de dur a terme el proper mes entre la companyia i la plantilla.

"És un problema més que cau sobre les Terres de l'Ebre però també, en concret, a la comarca del Montsià que, juntament amb el sector del moble, fa que la comarca tingui realment un greu problema", ha dit Pallarès. El delegat ha explicat que estudiaran possibles vies per recol·locar als treballadors que es quedin sense feina a Cemex.

Via ACN (Anna Ferràs)

CiU presenta 28 esmenes per incrementar en 115 milions el pressupost de l'Estat a l'Ebre



TORTOSA (Baix Ebre).- El principal bloc d'esmenes per Tarragona presentades per CiU al pressupost general de l'Estat se centren en dues importants infraestructures per al territori, l'autovia A27 entre Tarragona i Lleida, i la prolongació cap al nord i el sud de l'autovia A7. Com ha explicat el diputat de CiU, Jordi Jané, es demana una partida més gran d'inversió per al 2013, 53 milions d'euros més del previst en l'esborrany, per als diferents trams de l'A27 entre Tarragona i Montblanc. També es demana que s'estudiï connectar pel sud i pel nord el tram construït de l'autovia A7 amb l'autopista AP7 i bonificar els usuaris que utilitzin l'autopista entre Ulldecona i el Vendrell en els trams sense via ràpida gratuïta alternativa. De les 87 esmenes per la demarcació presentades 59 fan referència al Camp de Tarragona i 28 a les Terres de l'Ebre

Els diputats Jordi Jané i Martí Barberà i el senador Ferran Bel han presentat les esmenes de CiU al pressupost estatal per al 2013. El total d'esmenes corresponents a les Terres de l’Ebre sumen 115 milions d’euros. En la seua primera intervenció, el senador i alcalde de Tortosa ha assegurat que són uns pressupostos en els què hi haurà "una modificació substancial al Senat, i on les esmenes tindran molt de protagonisme. És un pressupost tocat de mort des del principi, i que no compleix amb les necessitats del territori”, ha conclòs Bel. El conjunt d’esmenes que s’han presentat n’incorporen de noves, i algunes de repetides “perquè  volem insistir-hi. No és una carta als reis. La suma del cost de les esmenes està dintre del marc d’inversions que marca l’estatut per Catalunya”, ha sentenciat Bel.

A banda, davant el més probable rebuig a algunes d’aquestes esmenes, el senador ha volgut fer “una crida als diputats i senadors del PP de Tarragona i Catalunya perquè presentin esmenes. L’any passat  no se’ns va aprovar cap esmena, mentre que el Partit Popular va presentar 160 esmenes i se les van aprovar totes. Algunes per al festival de cine de Cadis o per al premio nacional de tauromàquia.”

Per la seua banda, Jordi Jané ha explicat que els pressupostos generals de l’estat de cara al 2013 són els més nefastos per a les Terres de l’Ebre i Catalunya: L'esmena més destacada és per construir el tram ebrenc de l’A-7 entre La Jana i El Perelló, i l'acabament de la variant de l'Aldea de l'N-340. A banda, demanen que es face una entrada a l’autopista AP-7 a l’alçada de l’Almadrava, just on comença el desdoblament de l’A-7 i que, els usuaris que agafen el tiquet allí, els hi resulte gratuïta fins a Ulldecona” ha insisit Jané. També la millora de l'accés de l'N-340 a les Cases d'Alcanar, la segona fase de la carretera d'accés a l'Ametlla de Mar, i les variants de l'N-420 a Gandesa i Corbera d'Ebre. Altres esmenes són per al pla integral del Delta de l'Ebre (PIDE), el programa de desenvolupament rural per a les Terres de l’Ebre, el pla de reindustrialització de les Terres de l’Ebre, la depuradora de Tivissa i el finançament de l'Observatori de l'Ebre.

Quant a les esmenes destinades a la ciutat de Tortosa, Ferran Bel ha explicat que han reclamat un milió d'euros per a la catedral de Tortosa, 4 milions per a les obres de rehabilitació del Parador de Turisme; 3,5 milions per a les obres pendents del projecte de restitució territorial de la descontaminació del pantà de Flix; un milió per al pla director de les muralles de Tortosa, i un altre milió d'euros per a la reforma de l'estacions de trens. “Entenen que s’han de fer unes actuacions mínimes a l’estació que no poden esperar més, com les andenes i l’accessibilitat als trens. La gent gran té molts problemes per accedir al tren a l’estació de Tortosa. És inmoral que això succeixi” ha denunciat l'alcalde. “Aquesta última esmena i la del Parador són noves esmenes que no les havíem inclòs anteriorment perquè vam intentar resoldre-ho institucionalment; però no ha funcionat. Per tant, i davant la impossibilitat d’arribar a un acord”, ha sentenciat Bel, “ho farem via esmenes”.

Imatge CiU

Un ferit greu per una deflagració mentre feia treballs de soldadura en una obra de Paüls


PAÜLS (Baix Ebre).- Un home de 46 anys ha resultat ferit greu per una deflagració mentre feia treballs de soldadura en una casa de Paüls. L'operari ha hagut de ser evacuat en helicòpter del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) a la Unitat de Cremats de la Vall d'Hebron de Barcelona per cremades al 40% del cos, segons han informat els Bombers de la Generalitat. L'avís del sinistre ha arribat a les dotze del migdia. Un parell d'operaris treballaven en un domicili de la plaça del Serral de Paüls, quan per causes que encara es desconeixen, s'ha produït una deflagració mentre hi feien treballs de soldadura. Un dels homes ha resultat ferit greu i l'altre ferit lleu.

L'home que ha hagut de ser evacuat tenia cremades als braços, les mans, el tòrax i el coll, segons els Bombers. Un segon operari ha resultat ferit lleu i ha estat traslladat a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. Dos persones més que hi havia a la casa -un tercer operari de l'obra i el propietari- han resultat il·lesos. Els Bombers de la Generalitat hi han treballat amb dos dotacions i el SEM hi ha enviat una ambulància a més de l'helicòpter en què s'ha fet el trasllat del ferit a Barcelona.

Via ACN

24 d’octubre del 2012

El PSC de l'Ebre elegeix el pont penjant d'Amposta per fer-se la foto de campanya amb Navarro


AMPOSTA (Montsià).- El primer secretari del PSC i candidat a la presidència de la Generalitat, Pere Navarro, ha afirmat aquest dimecres a la tarda des d'Amposta que “no es pot fer aquesta escalada de declaracions militars” que s’ha produït a les darreres setmanes. A més, ha subratllat que l’eurodiputada Maria Badia “el que va fer és denunciar una part d’aquesta escalada pel que fa al tema de l’exèrcit espanyol, i després hi ha una altra part d’aquest tema també denunciable que és la utilització dels Mossos d’Esquadra per part del conseller Puig”. “És evident que ella no pensava que això tindria la repercussió que ha tingut, i per això ha anunciat la seva dimissió”, ha justificat Pere Navarro, que ha destacat que “Badia no ha dimitit de diputada, sinó d’un càrrec que tenia”. Navarro ha fet aquestes declaracions durant l’acte de la fotografia oficial de la candidatura per Tarragona del PSC a les Terres de l’Ebre, que s’ha realitzat al pont penjant d’Amposta. Així, Navarro ha volgut donar suport al candidat del PSC per Tarragona, el flixenc Xavier Sabaté, i a la candidata ebrenca, la ja diputada Núria Ventura, que amb vista a les eleccions del 25-N ocupa el tercer lloc de la llista socialista a la demarcació.

Al costat del pont penjat d'Amposta, el candidat del PSC s’ha referit a la simbologia del pont, perquè “convé que entre els extrems hi hagi una força política que aposti pel diàleg, que aposti per la comunicació, que aposti per una relació millorada amb Espanya i amb Europa”. També en clau ebrenca, el candidat del PSC a la presidència de la Generalitat ha proposat "escurçar la distància psicològica existent entre la capital i el territori, tot impulsant "projectes vinculats a la cultura de l'aigua, el medi ambient, l'economia productiva i la indústria, en espais singulars com el delta de l'Ebre".

Imatge Manolo Velázquez

L'aparthotel Monrural & Spa obre a Benissanet, amb el primer 'aquacenter' de la Ribera d'Ebre


BENISSANET (Ribera d'Ebre).- El delegat dels Serveis territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a les Terres de l'Ebre, Pere Vidal, i el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus, Isaac Sanromà, han presidit aquest dimecres al matí la inauguració oficial de Monrural & Spa, a Benissanet. Es tracta d'un aparthotel que, amb disset apartaments familiars, es converteix en un dels allotjaments rurals més grans del sud de Catalunya. En l’acte d’aquest matí, Vidal ha destacat la dinamització i diversificació econòmica que representa un establiment d’aquest tipus en una comarca com la Ribera d’Ebre, on el turisme “encara té un llarg camí per recórrer”.

Per la seua banda, el president de la Cambra de Comerç de Reus, s’ha felicitat també per “la valentia que hi ha darrera d’una iniciativa com aquesta en uns moments difícils com els actuals”, però també “per la intel·ligència de saber veure el gran potencial que el turisme de qualitat encara té en les comarques d’interior”.

La zona esportiva (amb pistes de básquet, futbol, pàdel i tennis), la proximitat del riu Ebre (a tan sols 200 metres), l’oferta d’oci familiar i el seu complet aquacenter (amb saunes, piscina climatitzada, dutxes de contrastos...), són alguns dels atractius de l’aparthotel de Benissanet, que compta amb disset apartaments que, en tots els casos, tenen la seua cuina completament equipada, rentaplats, bany, televisió, wifi, i aire condicionat. Pel que fa als llits, hi ha apartaments d’una, dos i quatre habitacions. Els apartaments més petits (els unipersonals) mesuren prop d’uns 40 metres quadrats, mentre que els més grans (els de quatre habitacions) fan gairebé 120 metres quadrats.

D'altra banda, en el desenvolupament del projecte s’han tingut en compte aspectes socials, econòmics i mediambientals, “posant l’èmfasi en el concepte d’oci vacances en familia, en un entorn de seguretat des de tots els punts de vista”, en paraules del director, Joan Cot. Des d’aquesta perspectiva, el projecte ha cuidat al màxim detalls com l’estalvi energètic (el sistema de calefacció funciona mitjançant geotèrmia), el component social (l’aparthotel està adaptat a les persones amb mobilitat reduïda) o el mediambiental, cosa que ja li ha valgut a Monrural & Spa alguns reconeixements per la seua gestió sostenible.

A més, el projecte de Monrural & Spa és del tot familiar. L’aparthotel s’aixeca en una finca que pertany a la família Cot des de fa diverses generacions. De fet, l’aparthotel està just al costat d’una finca de fruita dolça en plena producció, a tocar del poble de Benissanet i del riu Ebre. “El fet que l’aparthotel estigui en la finca de la família, on jugàvem de petits i on vivien els avis, dóna una idea de fins a quin punt aquest projecte és un projecte lligat al territori”, reflexiona Cot.

Imatge Aparthotel Monrural & Spa

Alcanar desterra els símbols borbònics del seu escut oficial


ALCANAR (Montsià).- L'Ajuntament d'Alcanar ha suprimit les flors de lis i les armes de Castelló i de Lleó que apareixeien en una de les variants de l'escut de la població, i que tenia el seu origen en el segle XVIII, quan es van afegir els símbols de la dinastia dels Borbó i els elements representatius de les armes de Castella en reconeixement pel suport que Alcanar va donar a la causa borbònica durant la Guerra de Successió. Un dels escuts conservats a la població del Montsià en què es podien veure encara aquests elements és el relleu de la cisterna del Vall d'Alcanar.

Però finalment, i d’acord amb l’informe emès favorablement per l'assessor d’Heràldica i Genealogia de Catalunya, Armand de Fluvià i Escorsa, el ple de l’Ajuntament d’Alcanar ha aprovat la proposta presentada per la regidoria de Cultura, per definir el blasonament de l’escut del municipi. Aquest queda amb un escut caironat, d’argent, tres canyes de sinople posades en faixa, el peu de gules amb una creu de Malta, i per timbre una corona de ciutat. De fet, els símbols que es consideren propis i característics d’Alcanar són els que apareixen en la representació més antiga que es conserva de l’escut de la població, un segell gravat a l’aigua que data del 1438, on apareixen dos canyes amb les arrels unides i emmarcant una creu hospitalera o creu de Malta que representa el fet que Alcanar, durant l'Edat Mitjana, va ser un lloc que va estar sota el domini de l’orde militar de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. També hi ha un escut d'Alcanar amb les tres canyes que encara es conserva a l'ermita del Remei. L’oficialització de l’escut d’Alcanar ja s’havia iniciat el 1981, però ha estat ara quan s’ha aconseguit aprovar el blasonament definitiu.

Miró (UGT) celebra que la Clínica Terres de l’Ebre siga pública



TORTOSA (Baix Ebre).- El secretari general de la UGT a les Terres de l’Ebre, Wifredo Miró, ha celebrat aquest dimecres la decisió de l’Ajuntament de Tortosa d’adquirir la Clínica Terres de l’Ebre a partir del 2013. Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Miró ha assenyalat que l’operació convertirà l’antiga clínica de L’Aliança en un centre de titularitat pública, el qual contractarà podrà continuar contractant serveis amb el Servei Català de la Salut i amb les diverses mútues privades del país. De fet, ha afirmat que un dels reptes que tindran l’Ajuntament de Tortosa i la societat municipal Gesat serà traure’s de damunt l’”estigmatització” de L’Aliança. Segons el secretari general de la UGT a l’Ebre, la continuïtat d’aquesta clínica és important per salvar els 121 llocs de treball actuals, però també per poder incrementar la seua activitat.

En aquest sentit, Miró ha recordat que no hi ha una altra clínica en què es puga fer activitat mèdica privada en el conjunt de les Terres de l’Ebre, o entre el nord de Castelló i el Camp de Tarragona. A més, ha afirmat que no li preocupen els diners que arriscarà l’Ajuntament de Tortosa en aquesta adquisició, una operació que superarà els 7,5 milions d’euros. Així, el secretari general de la UGT a les Terres de l’Ebre ha recordat que l’Ajuntament compta amb el suport de la Generalitat, i que el mateix consistori té molta experiència a través de la societat Gesat, amb la gestió del complex sociosanitari de l’hospital de la Santa Creu de Jesús.

En la mateixa entrevista, però, el secretari general de la UGT a les Terres de l’Ebre ha lamentat la política d’ajustos aplicats en l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. Segons Miró, l’Institut Català de la Salut està fent passos enrere i l’hospital de referència a les Terres de l’Ebre s’està convertint en un “apèndix” de l’hospital Joan XXIII de Tarragona. En aquest sentit, el secretari general de la UGT al territori ha insistit a criticar els ajustos en salut i ensenyament, i ha defensat la necessitat de convocar una altra jornada de vaga general per al proper 14 de novembre.

Wifredo Miró (UGT) alerta de la situació límit del sector agroalimentari de les Terres de l’Ebre



TERRES DE L'EBRE.- El secretari general de la UGT a les Terres de l’Ebre, Wifredo Miró, ha volgut relativitzar el to moderadament optimista de l’últim butlletí de conjuntura local de la URV, que fa unes setmanes va constatar que s’ha produït una desacceleració en la destrucció de treball en el conjunt del territori. Segons Miró, encara no hi ha motius per ser gaire optimistes, i ha advertit dels problemes que el sector primari pot tenir a curt i mitjà termini, tenint en compte que tradicionalment s’ha considerat la producció agroalimentària com un dels sectors forts de les Terres de l’Ebre. Així, Miró ha alertat que tant les cooperatives com les empreses exportadores estan tenint greus dificultats, a causa de la davallada de preus, i que el sector agroalimentari del territori està al límit del col·lapse.

Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Miró també ha advertit de la difícil situació que poden travessar municipis que ara estan sortejant l’actual crisi econòmica, com Alcanar o Sant Carles de la Ràpita, si finalment hi ha acomiadaments massius o una disminució important de l’activitat a la planta cimentera de Cemex. D’altra banda, el secretari general de la UGT al territori ha afirmat que cal un segon pla d’industrialització per a les Terres de l’Ebre, ja que la implantació d’una nova empresa a les antigues naus de la Lear, a Roquetes, no serà suficient per recuperar les dades d’ocupació al Baix Ebre. En qualsevol cas, Miró ha recordat que l’arribada d’una altra empresa va ser l’objectiu de la compra de les naus de la multinacional amb diners públics, una mesura que els sindicats van acceptar a contracor.

A més, Wifredo Miró ha afirmat que la construcció de Barcelona World pot beneficiar les Terres de l’Ebre com ja ho va fer Port Aventura. Amb tot, ha advertit que el macroprojecte turístic i d’oci pot empobrir el territori si la gent se’n va a treballar al Barcelona Word i ja no torna. En aquest sentit, el secretari general de la UGT a les Terres de l’Ebre ha afirmat que una mesura correctora per evitar-ho seria aconseguir que hi hagin trens amb horaris que permetin els ebrencs anar-hi i tornar de treballar en el mateix dia.

Wert contesta en català al Senat i Sabaté l'acusa d''alimentar el nacionalisme'


TORTOSA (Baix Ebre).- El portaveu adjunt de l'Entesa i senador per Tarragona, el socialista tortosí Joan Sabaté, ha preguntat aquest dimarts al ministre d'Educació i Cultura com pensa "espanyolitzar" el govern de l'Estat els alumnes de Catalunya, en referència a les declaracions que el mateix José Ignacio Wert va pronunciar el passat 10 d'octubre al Congrés dels Diputats. Per la seua banda, Wert -que ha començat la seua rèplica a Sabaté parlant en català- ha reiterat, ara al Senat, que vol espanyolitzar els alumnes, perquè "sentin el mateix orgull de sentir-se catalans i espanyols". Amb tot, Wert ha dit que "no s'ha plantejat" tocar la immersió lingüística, però ha afirmat que la seua "obligació" és garantir la possibilitat d'escolaritzar els alumnes en castellà. El ministre també ha dit que només pretén "complir i fer complir la Constitució", així com les sentències dels tribunals sobre aquest tema.

Davant d'això, Sabaté ha assenyalat que la proposta d'"evangelització laica" implica que es tinguen en comte dues coses: que Wert desconeix l'ensenyament a Catalunya i que posa en dubte l'honestedat del professorat, i que es fonamenta en un nacionalisme excloent. De la mateixa manera, el senador del PSC ha acusat el ministre d'estar "incendiant" Catalunya, ja que "alimenta el nacionalisme amb un altre nacionalisme". Sabaté també ha lamentat que Wert ni tan sols haja volgut evitar les provocacions als catalans, ni tampoc dissimular-les.

Imatge Europa Press

23 d’octubre del 2012

Nespresso dóna als bancs d'aliments 68 tones d'arròs produïdes al Delta amb marro de cafè


TERRES DE L'EBRE.- La multinacional de productes del cafè Nespresso, en col·laboració amb la Cambra Arrossera del Montsià, ha fet donació a la Federació Espanyola de Bancs d'Aliments (FESBAL) de 68 tones d'arròs produïdes al delta de l'Ebre amb la utilització del marro del cafè procedents de les càpsules que comercialitza aquesta marca. Per segon any consecutiu, Nespresso ha recollit i traslladat les càpsules de cafè per fertilitzar divuit hectàrees d'arròs al Delta -un 38% més que l'any passat-. La companyia ha comprat l'arròs produït a la Cambra Arrossera per distribuir-la als 54 bancs d'aliments de tot l'Estat. El repartiment de l'arròs començarà al desembre, amb la previsió que pugui arribar a un milió de persones. L'acte de donació ha tingut lloc en el marc de torneig de tennis València Open 500 i ha comptat com a "padrí" amb el tennista Juan Carlos Ferrero.

L'arròs donat a la Federació Espanyola de Bancs d'Aliments està fertilitzat per un compost d'alta qualitat obtingut a partir del poso del cafè de les càpsules reciclades pels clients de Nespresso. Des dels 770 punts de recollida de càpsules usades de tot l'Estat espanyol, s'ha coordinat el trasllat a una planta de compostatge, on experts en gestió de residus de Tradebe separen l'alumini del cafè mitjançant un procés mecànic dissenyat per ambdues companyies.

Mentre l'alumini es trasllada a una altra planta de tractament per a la seUa posterior refundició i reutilització en altres aplicacions, el compost enriquit amb les restes de cafè Nespresso es converteix en un "excel·lent fertilitzant i regenerador de les terres", segons la companyia. Gràcies a aquest compost, un grup d'agricultors de la Cambra Arrossera del Montsià han pogut fertilitzar 18 hectàrees i han obtingut 68 tones d'arròs amb un rendiment en grans sencers superior a l'habitual.

Nespresso, que amb aquesta iniciativa ha volgut incorporar al projecte la vinculació amb el territori i la generació de riquesa en entorns rurals, va comprar la collita completa amb l'objectiu d'obtenir un doble benefici, en fer que aquesta inversió que té una finalitat humanitària vagi a parar directament als agricultors de la zona. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), entitat que ha coordinat la participació de la cooperativa i els agricultors en el projecte, agrupa a empreses constituïdes per agricultors amb la voluntat de comercialitzar i transformar conjuntament la seva producció.

Via ACN
Imatge Valencia Open 500


Una esmena d'ICV al pressupost de l'Estat reclama 10 milions per a les muralles de Tortosa

TORTOSA (Baix Ebre).- ICV a les Terres de l'Ebre portarà fins al Congrés dels Diputats una esmena al pressupost general de l'Estat per al 2013, que reclama al govern del Partit Popular una inversió de 10 milions d'euros en la recuperació de les muralles i fortificacions defensives de de Tortosa, per potenciar la seua explotació turística. Així ho ha anunciat aquest dimarts el nou president d'ICV a les Terres de l'Ebre, Jordi Jordan, que a més de ser portaveu d'Iniciativa-Entesa per Tortosa també és president de l'associació Amics dels Castells i del Nucli Antic. Els ecosocialistes també plantejaran, en la mateixa línia que altres partits, una segona fase del Pla d'Industrialització de les Terres de l'Ebre, amb uns altres 10 milions, així com partides per executar l'autovia A-7 al territori i les variants de Gandesa i Corbera d'Ebre de la carretera N-420. Ara mateix, segons Jordan, els comptes estatals són "injustos" i "inútils".

La restauració dels 6,5 quilòmetres de muralles i fortificacions de Tortosa, un conjunt patrimonial d'arquitectura militar "únic" a la península Ibèrica, permetria situar la ciutat i el territori "en el mapa del turisme cultural del país", tot generant "sinergies econòmiques" entre diferents actius. Es tracta d'un projecte reclamat des de fa 16 anys per la societat civil, i que va ser objecte del Pla Director de les Muralles redactat pel primer govern tripartit. Un pla que segons Jordan es manté "sense sortir a la llum". De fet, el també portaveu d'Iniciativa a l'Ajuntament ha responsabilitzat el govern municipal de CiU de mantenir-lo ocult.

D'altra banda, i en una esmena pactada amb d'altres partits, ICV també reclamarà els 80.000 euros per garantir l'activitat de l'Observatori de l'Ebre de Roquetes per part de l'Instituto Geográfico Nacional, que ha reduït per aquest 2013 la partida a uns 4.000 euros.

Així, tot i reclamar als dirigents territorials del PP que "intentin aprovar les esmenes en benefici del territori", el president d'ICV a les Terres de l'Ebre ha exigit una reformulació total dels pressupostos que va més enllà de la qüestió territorial incorporant una reforma fiscal, "que gravi els que més tenen i no faci pagar els treballadors i la classe mitjana"; la lluita contra el frau fiscal per part de les grans empreses i grans fortunes; així com la renegociació del deute.

Imatge ACN

Enxampen un camioner i la seua parella a Tortosa mentre xuclaven benzina d'altres vehicles

TORTOSA (Baix Ebre).- La Policia Local de Tortosa ha detingut un home de 44 anys i la seua parella, de 45 anys, tots dos de nacionalitat romanesa, acusats d'un delicte de robatori amb força. Els fets que se'ls imputen van passar en una zona del barri del Temple utilitzada habitualment com a aparcament de camions, molt a prop del pont del Mil·lenari. Durant la nit, un veí va trucar a la comissaria de la Policia Local tot advertint que hi havia dues persones en actitud sospitosa entre els camions estacionats. Un cop al lloc dels fets, els agents van interceptar la parella, un dels quals portava les mans amb senyals evidents d'haver manipulat benzina, a més d'un tornavís i una llanterna. Cap dels dos va saber explicar què estaven fent amb aquells estris, just en el moment en què els agents van sentir un soroll al camió del costat i van descobrir una bomba elèctrica connectada al dipòsit del vehicle que succionava el combustible amb una mànega i el traspassava a un camió propietat dels detinguts. Tots dos han passat a disposició del jutge de guàrdia.

Bertran (SI): ‘El programa ‘Petits artistes’ reflectia l’opinió sincera i neta dels alumnes’



DELTEBRE (Baix Ebre).- El secretari general de Solidaritat, Uriel Bertran, s’ha referit aquest dimarts a la polèmica que han generat diversos mitjans de comunicació conservadors, d’àmbit estatal, al voltant del programa ‘Petits artistes’ sobre la intendència de Catalunya, que Canal 21 Ebre va enregistrar en una escola de Deltebre. Segons Bertran, la “caverna espanyola” utilitza qualsevol oportunitat per anar atiant el foc i incrementar el discurs de la por. En aquest sentit, el número 2 de Solidaritat per Barcelona ha afirmat, durant una entrevista a l’informatiu matinal Primera Columna, que aquesta estratègia serà una constant durant les properes setmanes, però que Catalunya no s’ha de deixar intimidar.

De fet, segons Bertran, és en aquestes coordenades que cal situar els atacs a la llibertat d’expressió i a la pluralitat informativa que es fan des de determinats mitjans espanyols. El secretari general de Solidaritat ha recordat que els xiquets i xiquetes també formen part del país i del context, i que al ‘Petits artistes’ es van limitar a reproduir el que escolten a casa, el que veuen a la televisió, o el que pensen per si mateixos. Per tant, Bertran ha afirmat que el programa de Canal 21 Ebre es va limitar a reflectir l’opinió neta, sincera i espontània dels alumnes de Deltebre sobre la possible independència de Catalunya.

Per la seua banda, també el portaveu del Partit Popular a l’Ajuntament de Tortosa ha defensat aquest dimarts la llibertat d’expressió i el dret de Canal 21 Ebre a plantejar un programa sobre la independència de Catalunya en el ‘Petits artistes’ d’aquest mes d’octubre. Segons Xavier Dalmau, no hi ha cap problema en emetre el programa si l’escola Sant Miquel de Deltebre i els periodistes no han tingut un interès partidista ni han manipulat les respostes dels alumnes. Amb tot, el portaveu del Partit Popular a Tortosa ha advertit que cal tenir molta cura quan els protagonistes de programes amb continguts de caràcter polític són menors d’edat.

Disqus for Marfanta