31 de juliol del 2007
El nou Lax'n'Busto podria actuar a les festes de la Cinta de Tortosa, el 8 de setembre
El govern de Tortosa encara no ha abordat els canvis en l'ordenança de civisme
Tortosa fa gratuïta la piscina coberta al setembre, quan obre la nova piscina de Roquetes
30 de juliol del 2007
El govern de Tortosa preveu fer aquest mandat 300 pisos protegits al nucli antic
La creació d'un parc d'habitatges de lloguer ja és una de les prioritats del nou govern de Tortosa, que voldria acabar el mandat amb una vintena de pisos disponibles al nucli urbà. El govern de Ferran Bel és conscient que el 35% dels habitatges que es construiran amb l'entrada en vigor del pla d'ordenació urbana municipal (POUM) seran pisos de protecció oficial, però també s'ha marcat l'objectiu d'impulsar la promoció pública al nucli històric, a través de l'empresa municipal de gestió urbanística (Gumtsa). Així, Bel va precisar que una xifra òptima seria acabar el mandat amb 250 o 300 pisos protegits al nucli antic, tot i que va admetre que són uns objectius «molt ambiciosos». Bel també va refermar el compromís de fer pisos a l'antic col·legi de Sant Josep.
Un dels punts del pacte de govern que van signar CiU i ERC a l'Ajuntament de Tortosa es compromet a dotar d'habitatges, comerços i serveis la ciutat històrica, així com «optimitzar» el pla integral del nucli antic (Pincat). En la mateixa línia, el nou govern municipal es comprometia a impulsar una «veritable política d'habitatge» amb la promoció de nous pisos a preus assequibles, desenvolupar polítiques de lloguer i vetllar perquè els habitatges de Tortosa reuneixin les garanties mínimes d'habitabilitat. En aquest sentit, l'alcalde Ferran Bel va assenyalar que el principal objectiu serà aconseguir l'entrada en vigor del nou POUM, perquè sense el nou planejament no es podran construir ni pisos de renda lliure ni habitatges de protecció oficial. Així, Bel va recordar que, tot i que els plans parcials de les quatre hortes de Tortosa no es podran desenvolupar fins que estiga resolt el problema de la inundabilitat, sí que es podran executar altres plans com els de la Porta de Tortosa, la Farinera o el Camí de Roquetes, en què el 35% dels pisos seran de protecció oficial. «Però també volem fer habitatges al nucli antic, i aquí és on volem comprometre la Gumtsa perquè també hi faci promoció pública», va assenyalar Bel, que va recordar que l'Ajuntament encara no ha fet aquest tipus d'actuacions des de la creació de la Gumtsa.
Bel va remarcar que la Gumtsa haurà de cobrir en part la falta d'inversió privada al nucli antic, «essencialment per fer habitatges destinats a la venda, però també per crear un parc municipal de pisos de lloguer». L'alcalde tortosí va afegir-hi que seria molt positiu acabar el mandat amb un parc d'entre 20 i 25 habitatges de lloguer, que l'Ajuntament es quedaria en propietat després de fer les diferents promocions de venda. «Tot i que el projecte necessita un període de maduració elevat, aquest és el nostre compromís, així com fer habitatge destinat als joves i a un preu molt assequible, que estaria vinculat a la realització d'alguna prestació social», va detallar Bel. L'alcalde va concloure que aquestes actuacions es farien sobretot a través de la Gumtsa, per una qüestió de fiscalitat però també perquè els tràmits serien més àgils. «Sabem que són uns objectius molt ambiciosos, però voldríem acabar el mandat amb una xifra d'entre 250 i 300 pisos protegits al nucli antic», va afirmar Bel, que va dir que generar habitatge al nucli històric és «la gran assignatura pendent».
>Una Gumtsa activaAl maig d'enguany, el govern de Joan Sabaté va aprovar un contracte programa amb la Gumtsa, en què fixava les prioritats en la gestió i finançament per al període 2007-2010. En aquest sentit, la Gumtsa és una empresa municipal creada el 2001 amb l'objectiu de fer gestió urbanística, però també de construir i rehabilitar tota classe de béns immobles, així com la realització de les funcions que li encarregui l'Ajuntament en habitatge i també en altres àmbits. Així, la Gumtsa està redactant el projecte per convertir l'antiga cooperativa de Sant Jaume, a Remolins, en la nova caserna de la policia local. A més, a la part de darrera de la cooperativa es farà una promoció d'habitatges de protecció oficial. Altres actuacions prioritàries encarregades a la Gumtsa són la construcció de l'escola municipal de música al barri del Temple, així com el magatzem de la brigada municipal i el dipòsit de vehicles a les antigues instal·lacions de la Dacsa.
El Punt (30-Juliol-2007)
Pisos als Josepets
El Punt (30-Juliol-2007)
Promoure lloguers a preu assequibles
El Punt (30-Juliol-2007)
La borsa jove d'habitatge té millors registres al Montsià que a Tortosa
La borsa jove d'habitatge de Tortosa està en ple procés de tramitació de les sol·licituds per a l'última convocatòria d'ajuts al lloguer, amb unes 120 peticions. A més, durant els sis primers mesos de l'any ha lligat el lloguer d'una vintena d'habitatges, i actualment té quatre pisos disponibles. Però tot i que les xifres són prou bones, els registres de la borsa jove del Montsià encara són millors. L'Ajuntament tortosí podria traslladar-la a un lloc més cèntric i fer que també tingués cobertura comarcal.
L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va explicar que la intenció del govern nou és potenciar l'actual borsa jove d'habitatge, que està instal·lada a l'antiga casa de Sant Antoni, a l'estadi municipal. Sense concretar més mesures, Bel va assenyalar que l'oficina podria millorar-se traslladant-la a un lloc més cèntric, i també establint algun tipus d'acord de caràcter comarcal. La borsa jove d'habitatge de Tortosa es troba actualment en ple procés de recollida de sol·licituds per als ajuts per pagar el lloguer, el període del qual acaba el 13 de juliol. De moment, la borsa ha rebut unes 120 sol·licituds de subvencions per pagar el lloguer, si bé durant els primers mesos de l'any ja ha atès unes 200 persones, i ha fet unes 130 tramitacions. A més, durant el 2007 ha lligat el lloguer d'una vintena d'habitatges, i actualment té quatre pisos disponibles. Tot i això, el número de pisos en cartera és molt variable, ja que el termini entre el moment en què un pis entra a la borsa i el moment en què rep un nou lloguer és cada vegada més curt.
Tot i així, les dades de la borsa jove d'habitatge del Montsià, que té la seu al carrer Jaume I d'Amposta, però és d'abast comarcal, són lleugerament millors que les de l'oficina tortosina. Segons explica la responsable de l'oficina, Rat Peix, durant l'últim any han lligat entre 85 i 90 contractes de lloguer. A més, la borsa del Montsià ha atès 240 persones per diferents motius, i ha tramitat 130 ajuts al lloguer en els últims sis mesos.
> Cobrar menys, però amb garantiesL'àmbit territorial de la borsa jove d'habitatge del Montsià són les 12 poblacions de la comarca, i està gestionada per la Fundació Montsià. Bàsicament, una borsa jove d'habitatge és un servei que posa en contacte, en condicions avantatjoses, els joves que busquen pis amb els propietaris que volen llogar els seus habitatges. La borsa del Montsià acaba de fer dos anys, i ja ha lligat un centenar de contractes de lloguer. «Estem molt satisfets i no podem fer un balanç més positiu, perquè les primeres previsions eren fer una desena de contractes, i ja hem tramitat més de cent lloguers», va remarcar Rat Peix. «L'oficina ha començat a funcionar molt bé, perquè els propietaris prefereixen guanyar menys diners i tenir més garanties», va detallar. Així, Peix va recordar que la Generalitat s'encarrega de fer una assegurança per al pis i també de pagar el lloguer al propietari, que continua cobrant encara que l'habitatge quedi buit. A més, el govern dóna una subvenció de 6.000 euros a fons perdut, perquè el propietari puga fer reformes a l'habitatge.
El Punt (30-Juliol-2007)
Joves, immigrats i gent gran assetjada, el perfil d'usuaris de la borsa d'habitatge del Montsià
El Punt (30-Juliol-2007)
Móra d'Ebre i Gandesa necessiten més pisos de protecció oficial, tot i el «boom urbanístic»
Mentrestant, a Gandesa ja s'han començat a construir els 36 pisos protegits de la promoció de l'Incasol al sector del Povet de la Plana. Segons l'alcalde Miquel Aubà, els pisos podrien destinar-se preferentment a gent jove, tot i que encara cal concretar el perfil dels adjudicataris. En qualsevol cas, Aubà va remarcar que a Gandesa hi ha una demanda real, perquè ja hi ha inscrites unes 50 persones interessades en algun dels pisos. D'altra banda, l'alcalde diu que una de les prioritats del govern municipal serà promoure l'habitatge de lloguer, i que Gandesa hauria de tenir un parc d'entre 20 i 30 pisos més: «La iniciativa privada ja ho està fent, però l'Ajuntament també hem d'apostar-hi.»
El Punt (30-Juliol-2007)La intriga de la zona blava
29 de juliol del 2007
Tortosa Televisió emet vídeos de bioètica catòlica contra la reproducció assistida
La Diputació nomena Panisello vicepresident a l'Ebre i no preveu la vegueria fins al 2025
El meu balanç de la Festa del Renaixement
Per mi, la part positiva de la pluja és que l'organització es va veure obligada a traslladar la desfilada al diumenge a la tarda, com era habitual fins fa uns anys. Sempre he dit que el millor dia per fer la desfilada és el diumenge a la tarda, perquè així no es perjudica el sector de la restauració: els dissabtes a la nit, molta gent no reserva taula per a sopar als restaurants, si vol veure la desfilada, ja que l'acte acaba massa tard. Els grans beneficiats de la mesura de traslladar la desfilada als dissabtes a la nit (crec que per una qüestió pressupostària, per no haver de contractar un espectacle de gran format) van ser les tavernes, perquè amb menys temps disponible la gent prefereix fer un mos a la Ruta de la Saboga que entaular-se en un restaurant. Però això també ha provocat una massificació excessiva a les tavernes, cosa que fa que personalment jo prefereixi buscar un lloc més tranquil per sopar, en algun dels bars o restaurants de fora del nucli antic, o directament a casa meua...
L'altre punt a debatre, al meu entendre, és la cada vegada més baixa participació dels comerciants en la Festa. Està clar que el principal motiu d'arrelament del Renaixement a Tortosa va ser la implicació del comerç local, però des de fa quatre o cinc edicions molta gent hem detectat un cansament, i fins i tot un desencís, per part de les agrupacions de comerciants, que també s'ha contagiat a les associacions de veïns. A les primeres edicions, era fàcil trobar comerços i carrers guarnits per tota la ciutat, des del Temple fins a Ferreries, però des que l'Ajuntament va decidir concentrar els actes al nucli antic, la cosa s'ha desinflat. Si no fos per les banderoles i pels problemes d'aparcament, poca gent diria a Ferreries o al Temple que Tortosa celebra la Festa del Renaixement. En el cas de Ferreries, recentment va intentar-se organitzar una mostra d'oficis que servís de complement a la Festa, però sembla que el projecte s'ha esvaït per la poca confiança municipal. D'altra banda, a la cerimònia inaugural només van assistir-hi tres delegacions de les entitats veïnals, i a la inauguració de Lo Taulell al Carrer només hi havia la representat de l'Agrupació Comercial Tortosa Centre. Enguany, els comerços de la zona de vianants de Sant Blai van donar una imatge molt per sota d'altres edicions, per no parlar de les botigues de l'avinguda de la Generalitat...
Finalment, només voldria comentar que m'ha semblat un gran encert apostar per la plaça d'Espanya com a gran escenari per a tot tipus d'actes i cerimònies, i que paradoxalment molta gent m'ha destacat que és millor fer el pregó a la plaça de l'Absis que al pati dels Reials Col·legis. Jo no ho crec així, encara que reconec que potser és més còmode. Tornant a la plaça de l'Ajuntament, només assenyalar que la disposició dels diferents escenaris i de les cadires dificultava als espectadors la visió completa de tot el que passava a la plaça. Potser el millor seria disposar d'un gran escenari central, més afonat, o construir unes grades provisionals (com les de la plaça de l'Absis) al voltant de tota la plaça, per garantir que la gent puga veure bé en tot moment. És clar que per això caldria reurbanitzar tota la plaça d'Espanya i treure d'una vegada l'horrible font que tenim al mig de la plaça de l'Ajuntament...
28 de juliol del 2007
Les obres de la nova comissaria de la policia local de Tortosa comencen amb polèmica
Ara la previsió de l'Ajuntament és que la policia local tinga nova caserna l'any que ve, amb una actuació que també preveu la construcció d'un edifici de nou habitatges. La caserna tindrà més de 1.200 metres quadrats distribuïts en dues plantes, on hi haurà una zona d'atenció al públic, despatxos, sala de reunions, magatzem, vestidors i arxiu. El garatge per als vehicles propis i per al dipòsit de vehicles s'ubicarà als baixos del nou edifici d'habitatges, que es construirà a la part posterior de la caserna. El pressupost de l'actuació és de 1,7 milions d'euros, dels quals 859.200 corresponen a la caserna i la resta al nou edifici de pisos, que construirà la societat municipal de gestió urbanística (GUMTSA).
Al marge de la polèmica sobre els permisos de Patrimoni, crec que l'antiga cooperativa de Remolins no és el millor lloc per instal·lar la comissaria de la policia local. Al meu entendre, la ubicació presenta alguns problemes de comunicacions i també de telecomunicacions, i crec que tot i que és un projecte que ja té alguns anys, l'emplaçament de la comissaria és una decisió que es va prendre de forma precipitada i poc meditada (la idea dels primers governs de Sabaté era fer-hi un museu de l'alimentària), potser pressionats per les necessitats dels agents i el conflicte amb la policia local. Evidentment, ara seria massa agosarat i políticament perillós que el nou govern hagués canviat la ubicació, amb el projecte tan avançat.
Foto: Ajuntament de Tortosa
El 88% de les respostes a l'enquesta de La Marfanta veu exagerat el seguiment mediàtic de l'apagada de Barcelona
26 de juliol del 2007
La canalització del barranc de Caputxins afecta el trànsit de trens del cap de setmana
Foto: Ajuntament de Tortosa
El transport públic funcionarà igual a Tortosa durant el mes d'agost
25 de juliol del 2007
El Capitán Aragón contra el Capitán Murcia
En marxa el laboratori que ha de millorar la qualitat de l'aigua del minitransvasament
L'Ajuntament de Tortosa també té un grup electrògen per fer llum
El 67% de les respostes a l'enquesta de La Marfanta creu que Tortosa necessita més aparcaments
24 de juliol del 2007
L'Ampolla transforma una escola de golf de 9 forats en un 'pitch anb putt' de 18 forats
Foto: Teyco
Per saber més:
-L'Ampolla tindrà una escola de golf per atreure altres projectes turístics de luxe
-Cases, hotels i botigues
-Superar el turisme de sol i platja
-El Gepec considera «inadmissible» el projecte de l'escola de golf de l'Ampolla
-L'escola de golf de l'Ampolla
Tenim un bisbe homòfob?
Cadascú és molt lliure de fer el que vulgue amb la seua
vida privada, però ningú no ha d’oblidar que les accions
humanes estan ancorades en unes determinades realitats
biològiques que no es poden modificar a voluntat. Certament,
un ésser humà pot desitjar volar com els ocells; quelcom
impossible, i no perquè li ho prohibeixi algú sinó perquè li
ho impedeix la seua pròpia realitat física. Així, la unió entre
dues persones del mateix sexe mai no podrà ser igual a la que
s’estableix en un matrimoni entre home i dona. Perquè són incapaços
de crear vida i, per tant, de fundar les relacions familiars
bàsiques: maternitat, paternitat, filiació, fraternitat. Poden
generar una relació afectiva, però aquesta relació no es pot
identificar com a matrimoni.
Quan es parla avui de relació entre persones s’insisteix en
un element fonamental: l’amor. Però no tot amor pot fundar un
matrimoni, una família. Entre germans, entre amics o veïns,
poden viure una experiència de cordialitat i d’estima, però no
per això formaran una família. L’amor és fonamental, però
només l’amor entre un home i una dona és capaç de generar
vida i de formar una família. Acceptar aquesta realitat no hauria
de presentar dificultat alguna. No obstant això, en el mar de
confusió en què vivim allò evident queda entelat.
ERC de Tortosa no va negar l'entrada a l'exconseller Carretero
23 de juliol del 2007
L'Agrupació Comerç Zona Centre de Tortosa ja té nova presidenta per substituir Caballol
Carretero no va poder entrar a la seu d'ERC de Tortosa per presentar Reagrupament
20 de juliol del 2007
El millor moment de la inauguració de la XII Festa del Renaixement
Piqué plega i el PP de Tortosa desmantella la seu de la plaça Alfons XII
Tortosa retorna a l'època del Renaixement
Tortosa ja es troba immersa de ple en els actes de la XII Festa del Renaixement. La plaça de l'Ajuntament va ser, ahir al vespre, l'escenari de la cerimònia inaugural, un dels actes més vistosos i espectaculars per la participació de les famílies nobles i les companyies que actuen en la festa, que durarà fins diumenge. L'organització ha apostat per potenciar els actes propis i de carrer, amb uns 60 espectacles diaris, més campaments d'època, 17 tavernes a la Ruta de la Saboga i algunes novetats, com ara les justes de cavallers a les platges de l'Ebre i el muntatge El despertar de les Avançades. L'encarregat de fer el pregó va ser el president d'Acció Cultural del País Valencià, Eliseu Climent, que va encoratjar els tortosins a tenir un paper clau en la cohesió dels Països Catalans.
El pregoner de la XII Festa del Renaixement, Eliseu Climent, va començar el seu discurs recordant les vinculacions històriques entre Tortosa i València. Però el president d'Acció Cultural al País Valencià també va recórrer a la història, i a la figura del cronista tortosí Cristòfor Despuig, per recordar que «el far renaixentista per excel·lència» va ser un dels primers a anunciar la «conflictiva» relació entre les terres de Castella i els territoris de l'antiga Corona d'Aragó. Climent va citar altres referències històriques, com ara el Pacte Federal de Tortosa del 1869, per remarcar el «paper central» que la capital de les Terres de l'Ebre ha de tenir «en el marc dels Països Catalans, per la seua situació geogràfica i per tant, per la seua importància estratègica». Amb tot, Climent va admetre que l'horitzó actual no és «gens encoratjador», i va apel·lar a la unitat dels Països Catalans per contrarestar la força «dels que ens volen dividits». «Per això vosaltres, tortosins, teniu un paper decisiu en la nostra cohesió nacional», va concloure.
Climent va pronunciar el seu pregó en un escenari inusual, la plaça de l'Absis de la Catedral. Les obres al carrer Sant Domènec han impedit enguany l'aprofitament del pati central dels Reials Col·legis, i l'acte més solemne de la jornada inaugural va haver de fer-se a la plaça de l'Absis. Després de la tradicional obertura de portes al portal del Romeu, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va jurar el càrrec com a procurador en cap de la ciutat. El primer compromís del tercer procurador en cap de la Festa del Renaixement va ser que el nucli antic llueixi «tot l'any», més enllà dels dies de la festa. Bel va afirmar que el nucli històric ha de ser «un lloc atractiu per viure-hi tot l'any, amb aparcament i equipaments, ben il·luminat i amb carrers en bon estat».
>Rigor i atractiu turístic
El procurador en cap, Ferran Bel, també va dedicar una part del seu discurs a aprofundir en el concepte de Tortosa com a cruïlla dels Països Catalans. «És un objectiu a assolir, com a mínim en els terrenys econòmic, social i cultural», va afegir-hi. Per la seua banda, el procurador de Festes, Jordi Folqué, va destacar el rigor històric i la importància de la Festa del Renaixement com a atractiu turístic. Folqué va agrair la implicació de tots els que han fet possible que la Festa del Renaixement tinga aquest any més de 500 actors, 60 espectacles diaris, 17 tavernes i 3.000 persones vestides d'època, però especialment el «treball inesgotable» del comitè organitzador i dels més de 400 voluntaris. Folqué va remarcar alguns actes del programa, però sobretot va recomanar la desfilada de demà a la nit i els menús renaixentistes dels restaurants i les tavernes.
> Concert de Paniagua
Avui és un dels dies més intensos de la Festa del Renaixement. Durant el matí, obriran els mercats d'època i començarà el Taulell al carrer, amb què els comerciants de Tortosa també s'impliquen en la festa. Amb tot, la inauguració oficial no serà fins a la tarda, amb la presència del president de Pimec, Josep González, i el president de Pimec-Comerç, Alejandro Goni. El seguici de famílies nobles, procuradors, abanderats i tamborers de cerimònia enllaçarà amb l'acte de lliurament dels estendards a les famílies nobles, amb una exhibició dels quatre grups d'abanderats que enguany participen en la Festa del Renaixement. A la nit, el més destacat serà el concert d'Eduardo Paniagua a la plaça de l'Absis, sense oblidar el nou espectacle El despertar de les Avançades, creat especialment pels abanderats de la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa.
El Punt (20-Juliol-2007)
19 de juliol del 2007
Ubago a la Ràpita i Loquillo a Santa Bàrbara
Bona Festa del Renaixement
El cronista Cristòfor Despuig s'incorpora al repartiment de «La taverna d'Enrico»
El cavaller Cristòfor Despuig, autor dels Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, serà enguany un dels personatges que freqüentaran diàriament La taverna d'Enrico, a l'espectacle que Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries representen a la Festa del Renaixement. De fet, La taverna d'Enrico és un dels espectacles més antics de la festa, ja que es representa des de fa onze anys. La incorporació de Despuig pretén commemorar el 450è aniversari de l'escriptura del llibre dels Col·loquis.
El personatge de Cristòfor Despuig estarà interpretat per l'actor Toni Martínez, que serà testimoni de tot el que passa a la taverna més animada de Tortosa. Despuig en prendrà nota acuradament, i el que vegi al local d'Enrico Provinciale l'inspirarà per escriure el text més representatiu de les lletres catalanes durant l'època del Renaixement. Amb aquesta premissa, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries han volgut afegir-se a la celebració del 450è aniversari de l'escriptura del llibre Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. De fet, l'organització de la Festa del Renaixement també ha volgut donar un protagonisme especial a la figura de Despuig, que també serà el protagonista d'un espectacle itinerant, les Trifulques al carrer, a càrrec de la companyia Tamquam.
La primera representació de La taverna d'Enrico serà avui a partir de les onze de la nit en l'escenari habitual, el pati del Casal Tortosí. L'espectacle va ser creat per Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries expressament per a la Festa del Renaixement. El muntatge explica la història d'un grup de rodamons i artistes que fan nit a la taverna d'un tortosí de Ferreries d'ascendència genovesa, Enrico Pronvicale. A més dels actors que interpreten els Quicos (Artur Gaya, Quique Pedret, Jordi Fusté, Josep Lanau i Sergi Molina), també hi apareixen Eusebi Morcillo (Moniato Xou), Núria Borràs i Xavier Serrano, conegut per les seves imitacions de Josep Piqué i Josep Antoni Duran Lleida a la sèrie humorística Polònia, de TV3.
> 25.000 espectadors
Les localitats per veure La taverna d'Enrico ja fa dies que s'han posat a la venda al preu d'onze euros, a les oficines d'Hife Tours de Tortosa i també a través de les pàgines web de l'empresa (http://www.hife.es/) i de la Festa del Renaixement (http://www.festalderenaixement.org/). Enguany s'han programat dotze representacions obertes al públic, així com un passi especial dedicat als voluntaris de la festa. Segons l'empresa Túbal Cultura i Espectacles, uns 25.000 espectadors ja han vist La taverna d'Enrico, tot un rècord per a una obra de teatre musical produïda a l'Ebre, i que només es pot veure en el marc de la Festa del Renaixement.
El Punt (19-Juliol-2007)
Foto: Abraham Sebastià
Restriccions en el trànsit i bus gratuït per a les persones vestides d'època
De fet, durant els dies de la festa, l'Ajuntament permetrà que el bus urbà circuli per una part del recinte de la Tortosa del Segle XVI, que serà la zona de la ciutat que quedarà delimitada amb tanques. En aquesta zona, com ja és habitual, es faran la major part dels actes de la Festa del Renaixement, i l'estacionament i la circulació de vehicles de motor quedaran prohibits, ja que és incompatible amb el desenvolupament de la festa.
A més, la policia local tallarà el trànsit a la cruïlla de l'avinguda Generalitat amb el carrer Rosselló, i l'accés al pont de l'Estat des de Ferreries, a partir de les sis de la tarda de demà. La mesura s'allargarà fins a les dues de la matinada, i es repetirà dissabte i diumenge a partir de les deu del matí, també fins a la matinada. D'altra banda, es poden produir altres talls eventuals i s'habilitaran zones d'aparcament, que també estaran senyalitzades. L'organització demana a tots els veïns que es moguin a peu o en transport públic, i que no utilitzin els seus vehicles per desplaçar-se al centre i al nucli històric durant els dies de la Festa del Renaixement, sinó que utilitzin els itineraris alternatius si volen travessar la ciutat.
Retrospectiva sobre la polèmica del velòdrom i les propostes de l'anterior govern de Tortosa
-El dia només té 24 hores
-Els cinc assumptes peluts de Sabaté
-El velòdrom serà tema electoral
-Tortosa podria construir una pista d'atletisme homologada i un altre camp de gespa artificial a l'estadi municipal
-Lahosa vol iniciar la reforma de les instal·lacions esportives abans de les municipals
-Les piscines de Tortosa perden un 13% d'usuaris en un any a causa del mal estat de les instal·lacions
-Sabaté ofereix consensuar amb l'oposició la millora de les instal·lacions esportives de Tortosa
-Sabaté fa una crida al consens per impulsar l'àrea ciclista de Tortosa
-La festa de la bicicleta no podrà sortir del velòdrom, però sí de l'estadi de Tortosa
-Tortosa, el mandat de l'esport
-Tortosa també destinarà 550.000 euros al complex ciclista
-El govern de Tortosa no accepta les condicions de les entitats ciclistes per salvar el velòdrom
-La Generalitat dóna suport a Sabaté per diluir la polèmica del velòdrom
-Sabaté proposa fer un altre velòdrom i un centre de tecnificació a Vinallop
-Tortosa ajorna un mes la decisió sobre el nou complex d'aigua i el velòdrom
-Les esquerdes del velòdrom
-Lahosa adverteix que Tortosa pot perdre una inversió de 20 milions d'euros si no s'enderroca el velòdrom
-El pacte de govern de Tortosa incloïa l'enderrocament del velòdrom
-La plataforma interromp el ple de Tortosa i aconsegueix un indult per al velòdrom