31 de juliol del 2007

El nou Lax'n'Busto podria actuar a les festes de la Cinta de Tortosa, el 8 de setembre

El grup català de rock Lax'n'Busto podria ser una de les primeres actuacions confirmades per a les festes de la Cinta d'enguany. Un lector habitual del bloc, Ferran Rasman, ens ha avisat que la pàgina oficial de Lax'n'Busto ja ha incorporat Tortosa a la seua agenda de concerts, concretament el 8 de setembre (segon cap de setmana de la Cinta). Sembla que l'Ajuntament ha pres bona nota de les preferències dels lectors de La Marfanta, ja que com recordareu Lax'n'Busto van quedar en tercera posició per darrera de Maná i Muchachito Bombo Inferno, amb un 16% dels vots. En aquell moment, ja vaig assenyalar que Lax'n'Busto quedaven dintre de les possibilitats pressupostàries de Tortosa. D'altra banda, aquest lector del bloc em demana que digui a l'Ajuntament que faci un esforç per portar Muchachito, que acaba de treure el seu segon disc i encara té lliures algunes dates de setembre. En qualsevol cas, aquesta ja em sembla una bona elecció, ja que serà interessant veure com funciona en directe Lax'n'Busto amb el seu nou cantant...

El govern de Tortosa encara no ha abordat els canvis en l'ordenança de civisme

Ahir va acabar-se el termini per presentar al·legacions a la nova ordenança de civisme de Tortosa, i pel que llegim avui a El Punt el grup municipal d'ICV va ser l'únic grup de l'Ajuntament que va presentar-hi esmenes per reclamar la seua derogació. Avui també ho farà el Casal Popular Panxampla, que s'ha manifestat reiteradament en contra de la nova ordenança, aprovada just abans de les eleccions. De fet, CiU va votar al costat del PSC, per la proximitat de les eleccions, tot i estar en contra d'alguns aspectes del text (que no va concretar gaire). Ara tant CiU com ERC semblen estar d'acord en què caldria refer la nova ordenança de civisme, però segons assenyala el portaveu d'Esquerra, Ricard Forés, el govern tortosí encara no ha abordat el tema. Entenc que el nou govern municipal té molta feina damunt de la taula, però l'ordenança de civisme és una de les qüestions més importants i urgents, i que més afecten directament la vida quotidiana de tots els ciutadans. El text es troba ja en una de les últimes fases de la seua tramitació, i haurien de tenir clar si volen deixar sense efecte aquesta ordenança, si volen reiniciar el procés o si només volen modificar-la, assumint algunes de les al·legacions presentades. I més encara, tenint en compte que tant CiU com ERC portaven la necessitat de fer noves ordenances de civisme als seus respectius programes electorals.

Tortosa fa gratuïta la piscina coberta al setembre, quan obre la nova piscina de Roquetes

Avui llegim al diari El Punt que l'Ajuntament de Tortosa ha decidit obrir la piscina climatitzada a partir del 17 de setembre, de forma gratuïta, perquè els usuaris puguin aprofitar les instal·lacions abans que comenci la temporada d'activitats esportives municipals. Segons una carta adreçada pel regidor d'Esports, Pere Panisello, als clients de la piscina, la iniciativa pretén donar resposta a la gran quantitat de demandes dels usuaris respecte a la millora dels serveis. En qualsevol cas, també és cert que la mesura ha d'estar condicionada per la dura competència que representa l'obertura de la nova piscina climatitzada de Roquetes, també al setembre, i que ha ofert una inscripció sense el pagament de matrícula. De fet, crec recordar que la piscina de Tortosa va perdre durant l'últim any un 13% dels usuaris pel mal estat de les instal·lacions, i jo mateix conec com a mínim tres persones que van dir-me que es canviarien a la piscina de Roquetes quan entrés en funcionament.

30 de juliol del 2007

El govern de Tortosa preveu fer aquest mandat 300 pisos protegits al nucli antic

Bel es marca l'objectiu de crear un parc d'habitatges de lloguer, aprofitar la Gumtsa i potenciar la borsa jove d'habitatge

La creació d'un parc d'habitatges de lloguer ja és una de les prioritats del nou govern de Tortosa, que voldria acabar el mandat amb una vintena de pisos disponibles al nucli urbà. El govern de Ferran Bel és conscient que el 35% dels habitatges que es construiran amb l'entrada en vigor del pla d'ordenació urbana municipal (POUM) seran pisos de protecció oficial, però també s'ha marcat l'objectiu d'impulsar la promoció pública al nucli històric, a través de l'empresa municipal de gestió urbanística (Gumtsa). Així, Bel va precisar que una xifra òptima seria acabar el mandat amb 250 o 300 pisos protegits al nucli antic, tot i que va admetre que són uns objectius «molt ambiciosos». Bel també va refermar el compromís de fer pisos a l'antic col·legi de Sant Josep.

Un dels punts del pacte de govern que van signar CiU i ERC a l'Ajuntament de Tortosa es compromet a dotar d'habitatges, comerços i serveis la ciutat històrica, així com «optimitzar» el pla integral del nucli antic (Pincat). En la mateixa línia, el nou govern municipal es comprometia a impulsar una «veritable política d'habitatge» amb la promoció de nous pisos a preus assequibles, desenvolupar polítiques de lloguer i vetllar perquè els habitatges de Tortosa reuneixin les garanties mínimes d'habitabilitat. En aquest sentit, l'alcalde Ferran Bel va assenyalar que el principal objectiu serà aconseguir l'entrada en vigor del nou POUM, perquè sense el nou planejament no es podran construir ni pisos de renda lliure ni habitatges de protecció oficial. Així, Bel va recordar que, tot i que els plans parcials de les quatre hortes de Tortosa no es podran desenvolupar fins que estiga resolt el problema de la inundabilitat, sí que es podran executar altres plans com els de la Porta de Tortosa, la Farinera o el Camí de Roquetes, en què el 35% dels pisos seran de protecció oficial. «Però també volem fer habitatges al nucli antic, i aquí és on volem comprometre la Gumtsa perquè també hi faci promoció pública», va assenyalar Bel, que va recordar que l'Ajuntament encara no ha fet aquest tipus d'actuacions des de la creació de la Gumtsa.

Bel va remarcar que la Gumtsa haurà de cobrir en part la falta d'inversió privada al nucli antic, «essencialment per fer habitatges destinats a la venda, però també per crear un parc municipal de pisos de lloguer». L'alcalde tortosí va afegir-hi que seria molt positiu acabar el mandat amb un parc d'entre 20 i 25 habitatges de lloguer, que l'Ajuntament es quedaria en propietat després de fer les diferents promocions de venda. «Tot i que el projecte necessita un període de maduració elevat, aquest és el nostre compromís, així com fer habitatge destinat als joves i a un preu molt assequible, que estaria vinculat a la realització d'alguna prestació social», va detallar Bel. L'alcalde va concloure que aquestes actuacions es farien sobretot a través de la Gumtsa, per una qüestió de fiscalitat però també perquè els tràmits serien més àgils. «Sabem que són uns objectius molt ambiciosos, però voldríem acabar el mandat amb una xifra d'entre 250 i 300 pisos protegits al nucli antic», va afirmar Bel, que va dir que generar habitatge al nucli històric és «la gran assignatura pendent».

>Una Gumtsa activa

Al maig d'enguany, el govern de Joan Sabaté va aprovar un contracte programa amb la Gumtsa, en què fixava les prioritats en la gestió i finançament per al període 2007-2010. En aquest sentit, la Gumtsa és una empresa municipal creada el 2001 amb l'objectiu de fer gestió urbanística, però també de construir i rehabilitar tota classe de béns immobles, així com la realització de les funcions que li encarregui l'Ajuntament en habitatge i també en altres àmbits. Així, la Gumtsa està redactant el projecte per convertir l'antiga cooperativa de Sant Jaume, a Remolins, en la nova caserna de la policia local. A més, a la part de darrera de la cooperativa es farà una promoció d'habitatges de protecció oficial. Altres actuacions prioritàries encarregades a la Gumtsa són la construcció de l'escola municipal de música al barri del Temple, així com el magatzem de la brigada municipal i el dipòsit de vehicles a les antigues instal·lacions de la Dacsa.

El Punt (30-Juliol-2007)

Pisos als Josepets

Un dels compromisos electorals de Ferran Bel era construir equipaments i 150 pisos a l'antic col·legi de Sant Josep. Segons l'alcalde de Tortosa, aquest projecte haurà d'afrontar-se a mitjà termini, ja que abans l'Ajuntament haurà d'adquirir el complex dels Josepets, pel qual l'anterior govern ja va lligar una opció de compra amb els sacerdots operaris. «Només amb els solars que ja té l'Ajuntament, hauríem de fer molta via en la construcció de pisos al nucli antic», va remarcar Bel. En aquesta línia, l'alcalde va assenyalar que el nou govern municipal desenvoluparà el pla especial de reforma interior de la zona del Castell, en què l'Ajuntament ha realitzat una política d'esponjaments durant els últims anys. Finalment, Bel va advertir que la Gumtsa necessitarà com a mínim un parell d'anys per començar a materialitzar la nova política d'habitatge del govern tortosí, però va precisar que també podrien assolir-se diferents acords de promoció d'habitatge amb l'Institut Català de Sol (Incasol).


El Punt (30-Juliol-2007)

Promoure lloguers a preu assequibles

A les Terres de l'Ebre el volum d'habitatges destinats a lloguer és baix, com a la resta de Catalunya, perquè tradicionalment ha predominat una cultura de compra. Però en els últims anys se n'ha incrementat el nombre per promocions específiques o per la rehabilitació d'habitatges desocupats, amb l'objectiu d'incorporar-los al parc de pisos de lloguer, com va fer-se a Amposta. L'altra opció és cedir-los a les borses d'habitatge jove. Amb tot, els registres dels contractes de lloguer a Tortosa van disminuir progressivament entre els anys 2002 i 2005, passant de 221 a 211. En qualsevol cas, una part important dels contractes no acaben de formalitzar-se legalment i, per tant, el Departament de Medi Ambient i Habitatge no controla xifres absolutes. En el cas de Tortosa, l'última acció de promoció d'habitatge de lloguer feta per l'Ajuntament va ser amb la col·laboració de l'empresa pública Adigsa, al final de març. Van sortejar 14 pisos per a joves al barri de Remolins, al sector residencial del parc de la Fira. Els habitatges van ser construïts per l'Incasol, en el marc d'una promoció de 17 habitatges i dos locals comercials. Al sorteig s'hi van presentar 27 sol·licituds, de les quals van acceptar-ne 20. Els pisos tenen dos dormitoris i una superfície d'entre 52 i 62 metres quadrats, que els llogaters, menors de 35 anys, podran ocupar sense límit de temps. L'entrega de les claus del pisos va fer-se el 3 de maig passat.

El Punt (30-Juliol-2007)

La borsa jove d'habitatge té millors registres al Montsià que a Tortosa

El consistori tortosí podria traslladar l'oficina a un lloc més cèntric i fer-la comarcal

La borsa jove d'habitatge de Tortosa està en ple procés de tramitació de les sol·licituds per a l'última convocatòria d'ajuts al lloguer, amb unes 120 peticions. A més, durant els sis primers mesos de l'any ha lligat el lloguer d'una vintena d'habitatges, i actualment té quatre pisos disponibles. Però tot i que les xifres són prou bones, els registres de la borsa jove del Montsià encara són millors. L'Ajuntament tortosí podria traslladar-la a un lloc més cèntric i fer que també tingués cobertura comarcal.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va explicar que la intenció del govern nou és potenciar l'actual borsa jove d'habitatge, que està instal·lada a l'antiga casa de Sant Antoni, a l'estadi municipal. Sense concretar més mesures, Bel va assenyalar que l'oficina podria millorar-se traslladant-la a un lloc més cèntric, i també establint algun tipus d'acord de caràcter comarcal. La borsa jove d'habitatge de Tortosa es troba actualment en ple procés de recollida de sol·licituds per als ajuts per pagar el lloguer, el període del qual acaba el 13 de juliol. De moment, la borsa ha rebut unes 120 sol·licituds de subvencions per pagar el lloguer, si bé durant els primers mesos de l'any ja ha atès unes 200 persones, i ha fet unes 130 tramitacions. A més, durant el 2007 ha lligat el lloguer d'una vintena d'habitatges, i actualment té quatre pisos disponibles. Tot i això, el número de pisos en cartera és molt variable, ja que el termini entre el moment en què un pis entra a la borsa i el moment en què rep un nou lloguer és cada vegada més curt.

Tot i així, les dades de la borsa jove d'habitatge del Montsià, que té la seu al carrer Jaume I d'Amposta, però és d'abast comarcal, són lleugerament millors que les de l'oficina tortosina. Segons explica la responsable de l'oficina, Rat Peix, durant l'últim any han lligat entre 85 i 90 contractes de lloguer. A més, la borsa del Montsià ha atès 240 persones per diferents motius, i ha tramitat 130 ajuts al lloguer en els últims sis mesos.

> Cobrar menys, però amb garanties

L'àmbit territorial de la borsa jove d'habitatge del Montsià són les 12 poblacions de la comarca, i està gestionada per la Fundació Montsià. Bàsicament, una borsa jove d'habitatge és un servei que posa en contacte, en condicions avantatjoses, els joves que busquen pis amb els propietaris que volen llogar els seus habitatges. La borsa del Montsià acaba de fer dos anys, i ja ha lligat un centenar de contractes de lloguer. «Estem molt satisfets i no podem fer un balanç més positiu, perquè les primeres previsions eren fer una desena de contractes, i ja hem tramitat més de cent lloguers», va remarcar Rat Peix. «L'oficina ha començat a funcionar molt bé, perquè els propietaris prefereixen guanyar menys diners i tenir més garanties», va detallar. Així, Peix va recordar que la Generalitat s'encarrega de fer una assegurança per al pis i també de pagar el lloguer al propietari, que continua cobrant encara que l'habitatge quedi buit. A més, el govern dóna una subvenció de 6.000 euros a fons perdut, perquè el propietari puga fer reformes a l'habitatge.

El Punt (30-Juliol-2007)

Joves, immigrats i gent gran assetjada, el perfil d'usuaris de la borsa d'habitatge del Montsià

La responsable de la borsa jove d'habitatge del Montsià, Rat Peix, va assenyalar que l'oficina està oberta a qualsevol persona que busqui un pis i no tinga cap propietat al seu nom. En primer lloc, menors de 35 anys, però també famílies amb risc d'exclusió social, com nuclis monoparentals, gent immigrada, dones maltractades o gent gran, amb contractes de renda antiga i que tinguin problemes d'assetjament immobiliari. De fet, segons Peix, aproximadament el 40% dels usuaris de la borsa del Montsià són joves, mentre que la resta són, sobretot, immigrats i persones que pateixen algun tipus d'assetjament immobiliari. En pocs mesos, la borsa del Montsià ha hagut de solucionar tres o quatre casos, redactant nous contractes entre llogaters i propietaris, o bé forçant o ajudant els propietaris a garantir uns altres pisos a uns preus assequibles, abans de fer fora de casa els seus llogaters actuals. Peix va concretar que el cas més recent és el d'una dona de 80 anys que volien desallotjar d'una casa, només amb un contracte verbal, amb la condició que després li donarien un pis en un bloc nou. «L'hem ajudat a fer un contracte nou, en què tant el propietari actual com un futur comprador es comprometen a respectar que el primer pis de la primera planta del nou bloc serà per aquesta dona, i mantenint la mateixa renda», va detallar Peix. D'altra banda, a més de tramitar l'última convocatòria d'ajuts al lloguer, la borsa jove d'habitatge del Montsià també assessora els ciutadans que necessiten algun tipus d'informació sobre els pisos de protecció oficial. «Després de parlar amb els promotors, també hi ha gent que vol saber els avantatges i inconvenients», va dir Peix.

El Punt (30-Juliol-2007)

Móra d'Ebre i Gandesa necessiten més pisos de protecció oficial, tot i el «boom urbanístic»

En els últims quatre anys s'han començat a construir un miler d'habitatges a Móra d'Ebre, però el govern municipal ha detectat una falta de pisos de protecció oficial i d'habitatges per a joves. Segons l'alcalde, Joan Josep Duran, una de les prioritats del seu govern serà fer promocions d'habitatge protegit, especialment al nucli antic i aprofitant l'ajut de la llei de barris que acaba de concedir la Generalitat: «Més enllà de millorar urbanísticament el nucli antic, també hem de dinamitzar aquesta zona de la població, amb més habitatge i reforçant el comerç.» De fet, l'Ajuntament té una llista d'espera de 40 persones interessades a adquirir un pis de protecció oficial, i que actualment només tenen un únic habitatge disponible de la promoció que l'Institut Català del Sòl va fer a la plaça de la Verge. «Un dels adjudicataris ha renunciat al pis, i ara caldrà fer un sorteig», va dir Duran. En aquest sentit, l'alcalde va assenyalar que la llista d'espera de 40 persones és una prova més que Móra necessita més habitatge de protecció oficial.

Mentrestant, a Gandesa ja s'han començat a construir els 36 pisos protegits de la promoció de l'Incasol al sector del Povet de la Plana. Segons l'alcalde Miquel Aubà, els pisos podrien destinar-se preferentment a gent jove, tot i que encara cal concretar el perfil dels adjudicataris. En qualsevol cas, Aubà va remarcar que a Gandesa hi ha una demanda real, perquè ja hi ha inscrites unes 50 persones interessades en algun dels pisos. D'altra banda, l'alcalde diu que una de les prioritats del govern municipal serà promoure l'habitatge de lloguer, i que Gandesa hauria de tenir un parc d'entre 20 i 30 pisos més: «La iniciativa privada ja ho està fent, però l'Ajuntament també hem d'apostar-hi.»

El Punt (30-Juliol-2007)

La intriga de la zona blava

Encara que estic de vacances, no puc evitar obrir el correu electrònic per veure les convocatòries de premsa i anticipar-me a l'actualitat que l'endemà llegiré als diaris. Ara he vist que demà hi ha prevista una roda de premsa de l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i del regidor de Seguretat, Jordi Folqué, per parlar de les multes dels aparcaments de la zona blava. I he de reconèixer que estic totalment intrigat. Què ens deuen voler dir als ciutadans, sobre un tema tan punxegut? En un primer moment he pensat que potser hi ha una amnistia general, però després he pensat que potser no cal una mesura populista, ja que CiU tampoc ho va prometre al seu programa electoral... Potser el que ens volen dir és que ara la cosa anirà de debò, i que a partir d'ara no pensen deixar passar ni una? L'any 2005, la policia local va interposar més de 51.000 denúncies, la majoria de les quals eren de zona blava (45.053). Això voldria dir que la realitat encara és pitjor, i que potser els tortosins sortim a més d'una denúncia per cap. No sé, ja veurem demà...

29 de juliol del 2007

Tortosa Televisió emet vídeos de bioètica catòlica contra la reproducció assistida

La cadena privada local Tortosa Televisió, al marge de recuperar aquests dies els millors moments de la Festa del Renaixement i altres celebracions del territori, ha començat a emetre una sèrie de documentals titulats La Cultura de la Vida (Cuestiones de Bioética). Molts ja coneixeu la vinculació de Tortosa Televisió amb el bisbat tortosí, ja que el canal emet des del local del Patronat al carrer Mercaders, i la cadena retransmet les processons, alguna missa important i altres actes religiosos. El següent pas ha estat emetre aquest nou material àudiovisual, tot i que durant el dia d'ahir el DVD estava encallat i només podíem veure el menú d'inici, amb el nom dels quatre primers capítols. Aquest matí ja he vist un dels episodis, en què se'ns parlava clarament en contra de la reproducció assistida, els bancs de semen i la fecundació in vitro. Els altres episodis parlen de l'avortament, els orígens de la vida i les cèl·lules mare. De fet, com que sé que a You Tube hi ha gairebé de tot, us he trobat el vídeo en què els autors dels documentals ataquen frontalment la investació científica amb cèl·lules mare. Pel que he llegit en aquesta altra ressenya, la sèrie La Cultura de la Vida també té un altre DVD en què parla de l'eutanàsia, les cures pal·liatives i la prevenció contra la SIDA, en què afirmen que els preservatius no eviten la transmissió de la malaltia. La sèrie està produïda per Goya Producciones i es pot comprar per internet per 40 euros. Sincerament, crec que el bisbe i Tortosa Televisió s'equivoquen, difonent aquest tipus de material ultracatòlic per una cadena local.

La Diputació nomena Panisello vicepresident a l'Ebre i no preveu la vegueria fins al 2025

El nou president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, ha signat aquesta setmana el decret de nomenament dels quatre nous vicepresidents, entre els quals hi ha el nomenament del jesusenc Pere Panisello com a nou vicepresident territorial de la Diputació a les Terres de l'Ebre. La Diputació ha justificat la mesura en favor d'una major eficàcia en l'acció de govern i una major proximitat al territori, per conèixer de primera mà les necessitats i les inquietuds dels ajuntaments dels diferents territoris. És que fins ara no ha estat així, tot i el govern d'unitat que hi havia i el bon nombre de diputats ebrencs, alguns dels quals eren alcaldes? En principi la mesura em sembla bona, però caldrà veure com es tradueix l'acció de govern de la Diputació a les Terres de l'Ebre, per comprovar si la cosa millora... I més tenint en compte que el mateix Poblet no és gens optimista sobre la reordenació immediata de Catalunya en vegueries, segons podem llegir aquesta setmana en una entrevista a La Veu de l'Ebre. El nou president de la Diputació explica el seu programa de govern i afirma que la vegueria no és tan a prop com assegurava el conseller de Governació. Esperem que Poblet s'equivoqui, ja que pensa en una acció de govern a llarg termini, fins a l'any 2025. Arran d'aquestes declaracions, crec que CiU hauria de manifestar clarament si vol la vegueria, o si ja es conforma amb aquesta Diputació amb vicepresidents territorials. Potser amb Ferran Bel de president de la Diputació la cosa aniria més ràpida...

El meu balanç de la Festa del Renaixement

Ara fa just una setmana jo era un dels molts tortosins que patia perquè la pluja no deslluís els actes de la XII Festa del Renaixement. Per sort, sembla que l'afectació va ser mínima, tot i que un acte tan important com la desfilada va haver de ser ajornat fins al diumenge. L'Ajuntament ja ha fet el seu balanç de la festa, amb un total de 3.196 entrades venudes als espectacles de pagament i un 100% d'ocupació de places hoteleres, una xifra important si tenim en compte que gran part dels artistes i grups participants estaven allotjats a la residència del Seminari (270 places ocupades). Fins que va començar a ploure, la impressió que jo tinc és que enguany la Festa havia recuperat part de l'empenta perduda en les últimes tres edicions. Tenia la sensació que tornava a haver-hi més espectacles de carrer, més animació i també més gent a les tavernes, al mercat d'època o simplement pel carrer. M'hauria agradat veure què hagués passat si no hagués plogut, sobretot dissabte. Tot i així, vaig sortir dissabte a la nit i, com sempre, la plaça del Pou estava a petar...
Per mi, la part positiva de la pluja és que l'organització es va veure obligada a traslladar la desfilada al diumenge a la tarda, com era habitual fins fa uns anys. Sempre he dit que el millor dia per fer la desfilada és el diumenge a la tarda, perquè així no es perjudica el sector de la restauració: els dissabtes a la nit, molta gent no reserva taula per a sopar als restaurants, si vol veure la desfilada, ja que l'acte acaba massa tard. Els grans beneficiats de la mesura de traslladar la desfilada als dissabtes a la nit (crec que per una qüestió pressupostària, per no haver de contractar un espectacle de gran format) van ser les tavernes, perquè amb menys temps disponible la gent prefereix fer un mos a la Ruta de la Saboga que entaular-se en un restaurant. Però això també ha provocat una massificació excessiva a les tavernes, cosa que fa que personalment jo prefereixi buscar un lloc més tranquil per sopar, en algun dels bars o restaurants de fora del nucli antic, o directament a casa meua...
L'altre punt a debatre, al meu entendre, és la cada vegada més baixa participació dels comerciants en la Festa. Està clar que el principal motiu d'arrelament del Renaixement a Tortosa va ser la implicació del comerç local, però des de fa quatre o cinc edicions molta gent hem detectat un cansament, i fins i tot un desencís, per part de les agrupacions de comerciants, que també s'ha contagiat a les associacions de veïns. A les primeres edicions, era fàcil trobar comerços i carrers guarnits per tota la ciutat, des del Temple fins a Ferreries, però des que l'Ajuntament va decidir concentrar els actes al nucli antic, la cosa s'ha desinflat. Si no fos per les banderoles i pels problemes d'aparcament, poca gent diria a Ferreries o al Temple que Tortosa celebra la Festa del Renaixement. En el cas de Ferreries, recentment va intentar-se organitzar una mostra d'oficis que servís de complement a la Festa, però sembla que el projecte s'ha esvaït per la poca confiança municipal. D'altra banda, a la cerimònia inaugural només van assistir-hi tres delegacions de les entitats veïnals, i a la inauguració de Lo Taulell al Carrer només hi havia la representat de l'Agrupació Comercial Tortosa Centre. Enguany, els comerços de la zona de vianants de Sant Blai van donar una imatge molt per sota d'altres edicions, per no parlar de les botigues de l'avinguda de la Generalitat...
Finalment, només voldria comentar que m'ha semblat un gran encert apostar per la plaça d'Espanya com a gran escenari per a tot tipus d'actes i cerimònies, i que paradoxalment molta gent m'ha destacat que és millor fer el pregó a la plaça de l'Absis que al pati dels Reials Col·legis. Jo no ho crec així, encara que reconec que potser és més còmode. Tornant a la plaça de l'Ajuntament, només assenyalar que la disposició dels diferents escenaris i de les cadires dificultava als espectadors la visió completa de tot el que passava a la plaça. Potser el millor seria disposar d'un gran escenari central, més afonat, o construir unes grades provisionals (com les de la plaça de l'Absis) al voltant de tota la plaça, per garantir que la gent puga veure bé en tot moment. És clar que per això caldria reurbanitzar tota la plaça d'Espanya i treure d'una vegada l'horrible font que tenim al mig de la plaça de l'Ajuntament...

28 de juliol del 2007

Les obres de la nova comissaria de la policia local de Tortosa comencen amb polèmica

L'Ajuntament de Tortosa ja ha començat les obres de la nova caserna de la policia local, a l'antiga cooperativa de Sant Jaume del barri de Remolins. De fet, ha estat durant la setmana en què s'ha celebrat la diada de Sant Jaume, 25 de juliol, que s'han iniciat les obres de demolició de l'antiga cooperativa. Pel que he llegit, hi ha hagut una certa polèmica per una denúncia efectuada pel grup municipal del PSC, que havia advertit que potser l'Ajuntament no tenia el permís de la direcció general de Patrimoni Cultural. Un vist-i-plau que el consistori sí tenia des del 19 de juliol, i que ha aprofitat l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, per ridiculitzar la falta de gestió del seu predecessor en el càrrec, Joan Sabaté (PSC). Segons diu Bel, el govern de Sabaté va ser incapaç de resoldre en un any i mig les modificacions del projecte que requeria Patrimoni. El projecte preveu conservar la façana modernista i les parets laterals de l'antiga cooperativa.
Ara la previsió de l'Ajuntament és que la policia local tinga nova caserna l'any que ve, amb una actuació que també preveu la construcció d'un edifici de nou habitatges. La caserna tindrà més de 1.200 metres quadrats distribuïts en dues plantes, on hi haurà una zona d'atenció al públic, despatxos, sala de reunions, magatzem, vestidors i arxiu. El garatge per als vehicles propis i per al dipòsit de vehicles s'ubicarà als baixos del nou edifici d'habitatges, que es construirà a la part posterior de la caserna. El pressupost de l'actuació és de 1,7 milions d'euros, dels quals 859.200 corresponen a la caserna i la resta al nou edifici de pisos, que construirà la societat municipal de gestió urbanística (GUMTSA).
Al marge de la polèmica sobre els permisos de Patrimoni, crec que l'antiga cooperativa de Remolins no és el millor lloc per instal·lar la comissaria de la policia local. Al meu entendre, la ubicació presenta alguns problemes de comunicacions i també de telecomunicacions, i crec que tot i que és un projecte que ja té alguns anys, l'emplaçament de la comissaria és una decisió que es va prendre de forma precipitada i poc meditada (la idea dels primers governs de Sabaté era fer-hi un museu de l'alimentària), potser pressionats per les necessitats dels agents i el conflicte amb la policia local. Evidentment, ara seria massa agosarat i políticament perillós que el nou govern hagués canviat la ubicació, amb el projecte tan avançat.

Foto: Ajuntament de Tortosa

El 88% de les respostes a l'enquesta de La Marfanta veu exagerat el seguiment mediàtic de l'apagada de Barcelona

El 20% dels lectors que durant els tres últims dies han contestat l'enquesta d'opinió de La Marfanta consideren que el seguiment mediàtic de l'apagada de Barcelona ha estat encertat, perquè està totalment justificat (12%), perquè és la manera de pressionar les companyies a fer millores (7%) i perquè tot el que passa a la capital catalana interessa (1%). Però el resultat de l'enquesta és clar, ja que el 88% dels lectors que han contestat al sondeig pensen que el seguiment mediàtic ha estat exagerat, perquè si hagués passat a la Terra Alta només sortiria al final dels informatius (67%), perquè el tema ha provocat cansament (14%) o perquè el problema s'ha polititzat excessivament (7%). Crec que el desajust en els percentatges s'ha produït perquè els lectors podien triar més d'una opció, tant a favor com en contra de l'enunciat. 81 lectors de La Marfanta han contestat al sondeig.

26 de juliol del 2007

La canalització del barranc de Caputxins afecta el trànsit de trens del cap de setmana

Quan una ciutat té obres a l'estiu, sorolls a les nits i afectacions importants en les línies de transport públic és que tot va com hauria d'anar per ser una capital. L'Ajuntament de Tortosa ha informat que les obres de canalització del barranc de Caputxins afectaran el trànsit ferroviari i comportarà algunes molèsties als veïns de la zona pròxima a les vies del tren. Els operaris de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) treballaran les nits del proper dissabte i diumenge, a partir de la mitjanit i fins a les vuit del matí del dia següent, més o menys. Els treballs poden resultar molestos a causa dels sorolls que poden generar, especialment les tres o quatre primeres hores. També hi haurà afectació per al servei de Renfe, concretament per als dos trens que tenen l’arribada a Tortosa a les 23.16 hores de dissabte i de diumenge, així com als dos que tenen la sortida a les 06.15 hores de diumenge i de dilluns. Segons l'Ajuntament, un servei de bus traslladarà els passatgers entre les estacions de Tortosa i l’Aldea. De fet, les obres s’han hagut de programar en horari nocturn per no provocar una major afectació al trànsit ferroviari. Les obres de conducció i desguàs del barranc de Caputxins fins al riu Ebre van començar d'urgència l’octubre de 2006, després que uns forts aiguats provoquessin una barrancada considerable i importants destrosses al Temple i a Sant Llàtzer, i la previsió és que acabin a finals de l'estiu. El pressupost és de 4,2 milions d'euros.

Foto: Ajuntament de Tortosa

El transport públic funcionarà igual a Tortosa durant el mes d'agost

El govern de Tortosa ha decidit modificar el contracte de gestió del servei públic municipal de transport urbà, amb l'objectiu d'augmentar la freqüència de pas dels autobusos durant el mes d'agost, entre les set del matí i dos quarts de tres de la tarda. Així, la cadència de pas serà de mitja hora, com en la resta de l'any. El contracte signat amb l'empresa Hife establia que durant l'agost es reduiria a la meitat el nombre d'expedicions d'autobusos, i per tant la freqüència de pas hauria estat d'una hora. La demanda ciutadana i la voluntat municipal d'aplicar polítiques de mobilitat sostenible han propiciat aquesta mesura que considero molt encertada, i que desconec si ja estava prevista per l'anterior govern o si ha estat una de les primeres decisions pràctiques del nou equip de Ferran Bel. La mesura afecta les línies de titularitat municipal, L2 (Temple-Centre-hospital Verge de la Cinta) i L3 (Sant Llàtzer-Centre-Remolins), i representarà un cost addicional de 5.134,36 euros a les arques municipals. És un bon començament, però crec que també seria positiu que el mateix servei s'incrementés a les tardes i també als caps de setmana, que és quan molta gent puja a l'hospital per veure els seus familiars i amics, o quan molts aniran al nou pavelló de Remolins per entrenar, competir o veure alguna fira, sense haver d'agafar el cotxe. El nombre d'usuaris que van fer ús l'any 2006 de les línies de transport urbà L2 i L3 van ser més de 108.000 persones, segons les últimes dades facilitades per Hife. El resultat va representar un increment del nombre d'usuaris del 18,7%, en relació amb l'any anterior.

25 de juliol del 2007

El Capitán Aragón contra el Capitán Murcia

Aquesta tarda, pegant una ullada per You Tube, m'he trobat amb aquest curtmetratge d'humor, que ens descobreix les aventures del Capitán Aragón. Es tracta d'un nou superheroi que ha nascut "a les terres properes a l'Ebre, per protegir-nos de tot tipus de malfactors". Al primer episodi de la sèrie, el Capitán Aragón lluita contra el seu gran antagonista, el Capitán Murcia, que amb els seus acòlits està decidit a robar l'aigua de l'Ebre a poalades.

En marxa el laboratori que ha de millorar la qualitat de l'aigua del minitransvasament

Aquesta tarda s'ha inaugurat a l'Ampolla el nou laboratori de control de qualitat i d'emergència del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT). Les instal·lacions serviran per accelerar el nivell de resposta actual dels assajos i anàlisis, i permetran una millora substancial en els controls de l'aigua de l'Ebre. Com a mínim, en l'aigua de l'Ebre que marxi cap al Camp de Tarragona. En aquest sentit, cal recordar que la construcció del laboratori va ser un dels compromisos adquirits pel govern català fa més de cinc anys, quan va detectar-se la mortaldat de peixos a l'Ebre i l'episodi de contaminació per mercuri a l'aigua del minitransvasament, però sobretot després de l'alarma social i mediàtica per la identificació de la contaminació al pantà de Flix. El nou laboratori, amb una superfície de 400 metres quadrats, s'ha construït durant els últims vuit mesos, i ha representat una inversió de 1,8 milions d'euros. Però la principal novetat és que el laboratori torna a l'Ampolla, després d'uns anys d'exili a Tarragona, i que la URV també ha assumit les tasques de l'analítica radiològica. Ara només falta construir els també esperats filtres de carbó actiu (encara en obres), que la presidència del CAT estiga ocupada per una persona de les Terres de l'Ebre, i que algun dia comenci a realitzar-se la reducció progressiva de la concessió del minitransvasament, per aconseguir que el Camp de Tarragona busqui fonts alternatives d'abastament.

L'Ajuntament de Tortosa també té un grup electrògen per fer llum

Jo sóc dels que considera que els mitjans de comunicació potser estan fent un gra massa, amb el seguiment mediàtic de l'apagada de Barcelona. Puc estar d'acord amb què Barcelona és la capital del país, i que l'apagada ha afectat milers de persones, però els diaris i els informatius de les ràdios i de les televisions van més plens que mai de notícies redundants, que em tenen al límit del cansament mental. Potser és que estic de vacances i em prenc les coses d'una altra manera, però els telenotícies omplen blocs sencers amb els testimonis de veïns, negocis i empreses afectades, com si encara no ens haguéssim assabentat que la gent ha hagut d'anar amb espelmes, que els bars no han pogut fer els cafès i que molts comerços i particulars han hagut de llançar els productes que tenien als frigorífics i congeladors. Quantes vegades ens ho han de dir? De totes les coses que he vist i llegit aquests dies, una de les que més m'ha agradat és aquest acudit de Jap que avui ha publicat El Punt, i amb què he volgut il·lustrar aquesta entrada. Però estic una mica embafat de les explicacions d'uns polítics i dels retrets dels altres, i convençut que no dirien res, o potser molt poca cosa, si aquesta apagada no s'hagués produït al centre de Barcelona, sinó a la perifèria, en alguna comarca allunyada com el Montsià, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre o la Terra Alta. De fet, tots sabem els problemes de subministrament elèctric que tenim a les Terres de l'Ebre, tot i ser el primer territori generador de Catalunya. Si és per grups electrògens, el mateix Ajuntament de Tortosa també fa anys que té un generador a l'estiu, perquè puga funcionar l'aire condicionat, ja que per augmentar la potència contractada gairebé caldria refer tot l'edifici. Però potser vosaltres teniu una opinió diferent... A banda dels comentaris que vulgueu deixar en aquesta entrada, també he habilitat una enquesta a la columna dreta del bloc, per saber què opineu sobre el seguiment mediàtic de l'apagada. Podeu contestar-la durant els propers tres dies, i com sempre podeu triar més d'una opció, a l'hora de votar...

El 67% de les respostes a l'enquesta de La Marfanta creu que Tortosa necessita més aparcaments

Fa una setmana començàvem una enquesta en què us preguntava si creieu que Tortosa necessita més places d'aparcament. La qüestió estava justificada per la reordenació especial del trànsit que es produeix cada any amb motiu de la Festa del Renaixement, però també se'm va ocórrer a partir de l'entrada en què vaig denunciar els aparcaments irregulars a l'altura de l'antic mercat del peix. El 67% dels lectors de La Marfanta que van contestar l'enquesta consideren que Tortosa necessita més aparcaments. Tot i que la majoria (51%) creuen que caldria construir més pàrquings subterranis al centre, també hi ha un bon percentatge (16%) que opina que els nous aparcaments haurien de fer-se en superfície, als afores de la ciutat. De totes maneres, també és important el nombre de respostes que assenyalen que no fan falta més aparcaments, i que la gent ens hauríem d'acostumar a anar més a peu (36%). Finalment, només un 3% de les respostes a l'enquesta de La Marfanta aposta per eliminar la zona blava, com a solució a la falta d'aparcament. L'enquesta va ser contestada per 108 lectors.

24 de juliol del 2007

L'Ampolla transforma una escola de golf de 9 forats en un 'pitch anb putt' de 18 forats

Avui he llegit a l'Ebredigital que la constructora Teyco ja ha anunciat l'obertura del seu camp de golf a la nova urbanització El Mirador del Delta, de l'Ampolla, a partir del proper 1 d'agost. El pitch and putt18 forats, una casa club i una escola de golf. Segons Teyco, el nou pitch and putt formarà part del recorregut de camps federats d'aquesta modalitat. El conjunt residencial, "pensat i projectat perquè estigui en perfecta harmonia amb l'entorn i el medi ambient", està format per apartaments, cases aparellades i cases unifamiliars envoltades de zones verdes amb piscina. Al web de Teyco, també se'ns recorda que les zones verdes del complex i el mateix camp de golf es reguen amb l'aigua d'una depuradora pròpia. A més del camp de golf i passejos amb arbres, Teyco també ha instal·lat pistes de paddle i de tennis. Però el més curiós del cas és com va tramitar-se la construcció de l'escola de golf. La tardor del 2005, l'Ajuntament de l'Ampolla va treure a concurs públic la concessió per construir i gestionar una escola pública de golf, als terrenys reservats per a equipaments del pla parcial del Mirador del Delta. La previsió era que l'escola de golf tingués 9 forats, i que fos d'accés públic el 15% del temps. Quan vaig avançar la notícia, l'alcalde de l'Ampolla, Francesc Sancho, va dir-me que encara no hi havia cap empresa interessada en el projecte, però que confiava que la mateixa Teyco pogués assumir-lo. Finalment, la mateixa empresa que cedia per llei una part dels terrenys del pla parcial per al seu ús públic, Teyco, és la mateixa que té la concessió per explotar el complex golfístic. Suposo que la maniobra urbanística és perfectament legal, però el que no acabo d'entendre és com ha fet l'Ampolla per convertir una escola de golf amb 9 forats en un pitch and putt de 18 forats.

Foto: Teyco

Per saber més:
-L'Ampolla tindrà una escola de golf per atreure altres projectes turístics de luxe
-Cases, hotels i botigues
-Superar el turisme de sol i platja
-El Gepec considera «inadmissible» el projecte de l'escola de golf de l'Ampolla
-L'escola de golf de l'Ampolla

Tenim un bisbe homòfob?

L'altre dia vaig trobar-me l'amic i blocaire Jordi Jordan que anava cap a la catedral, a documentar-se amb un dels últims números del butlletí Vida diocesana. La raó era un escrit recent del bisbe tortosí, Xavier Salinas, en què atacaria la nova assignatura d'Educació per a la Ciutadania, seguint les directrius de la Conferència Episcopal Espanyola. Avui ja he pogut l'article de Jordan sobre l'escrit de Salinas, en què lamenta que el bisbe critiqui la nova assignatura perquè legitima qualsevol tendència sexual. Jordan li recorda que la nova assignatura està pensada per educar amb respecte a la diversitat, en tots els àmbits, perquè una identitat (home i dona, heterosexual i homosexual) no exclou l'altra. No he trobat l'article de Salinas, però sí un altre en què el bisbe de Tortosa també critica la unió entre homosexuals, corresponent al Vida diocesana del 15 de juliol. Tot seguit teniu un fragment de l'escrit de Salinas:

Cadascú és molt lliure de fer el que vulgue amb la seua
vida privada, però ningú no ha d’oblidar que les accions
humanes estan ancorades en unes determinades realitats
biològiques que no es poden modificar a voluntat. Certament,
un ésser humà pot desitjar volar com els ocells; quelcom
impossible, i no perquè li ho prohibeixi algú sinó perquè li
ho impedeix la seua pròpia realitat física. Així, la unió entre
dues persones del mateix sexe mai no podrà ser igual a la que
s’estableix en un matrimoni entre home i dona. Perquè són incapaços
de crear vida i, per tant, de fundar les relacions familiars
bàsiques: maternitat, paternitat, filiació, fraternitat. Poden
generar una relació afectiva, però aquesta relació no es pot
identificar com a matrimoni.
Quan es parla avui de relació entre persones s’insisteix en
un element fonamental: l’amor. Però no tot amor pot fundar un
matrimoni, una família. Entre germans, entre amics o veïns,
poden viure una experiència de cordialitat i d’estima, però no
per això formaran una família. L’amor és fonamental, però
només l’amor entre un home i una dona és capaç de generar
vida i de formar una família. Acceptar aquesta realitat no hauria
de presentar dificultat alguna. No obstant això, en el mar de
confusió en què vivim allò evident queda entelat.

ERC de Tortosa no va negar l'entrada a l'exconseller Carretero

Ahir us comentava que l'exconseller de Governació, Joan Carretero, no va poder utilitzar la seu d'ERC a Tortosa perquè el sector crític del partit no té les claus del local del carrer Providència. Avui us podem dir que fonts autoritzades de la secció local han remarcat que ERC-Tortosa mai ha negat l'entrada a cap militant a la seu, ni tampoc a Carretero. De fet, asseguren que ningú va requerir la seu del carrer Providència per fer cap acte. De la mateixa manera, hi afegeixen que tampoc van ser informats de l'arribada de l'exconseller, tot i que diuen que van llegir la notícia en aquest bloc i en altres mitjans de comunicació del territori. "Si haguéssim sabut de la necessitat, hauríem estat encantats de rebre l'exconseller", han afirmat les mateixes fonts.

23 de juliol del 2007

L'Agrupació Comerç Zona Centre de Tortosa ja té nova presidenta per substituir Caballol

La inauguració de Lo taulell al carrer, divendres al vespre, va servir per donar a conèixer la nova presidenta de l'Agrupació Comerç Zona Centre de Tortosa, María José Ferrer. Segons van dir-nos, l'elecció de Ferrer com a presidenta de la nova junta de l'entitat va produir-se fa pocs dies, en substitució Joan Caballol, que va abandonar el càrrec quan va anunciar que integraria les llistes de CiU en les últimes eleccions municipals. De fet, Caballol va seguir atentament el discurs de Ferrer des de la segona línia d'autoritats, com a regidor de Comerç. Personalment, em sorprèn que l'Agrupació no enviés cap comunitat de premsa per anunciar l'elecció de la nova presidenta. Feia mesos que sabíem que l'entitat havia de canviar la junta directiva, però en el meu cas no havia tornat a pensar en el tema. Qualsevol malpensat podria imaginar que s'ha buscat una presidenta expressament per poder inaugurar Lo taulell al carrer com Déu mana, amb un representant del comerç de la Zona Centre. Anys enrere, recordo que aquest acte de la Festa del Renaixement es feia amb els presidents de totes les associacions de comerciants de Tortosa, inclosos els venedors del mercat i Fecotor. Què ha fallat en la Festa del Renaixement, o què ha fallat en el comerç de Tortosa, perquè això ja no siga així?

Carretero no va poder entrar a la seu d'ERC de Tortosa per presentar Reagrupament

El sector crític amb l'actual cúpula d'ERC, que havia convidat l'exconseller Joan Carretero perquè visités Tortosa durant la XII Festa del Renaixement, no té les claus de la seu del partit i va no va poder fer l'atenció a la premsa de dissabte al local del carrer Providència. Almenys, això és el que ens van explicar el mateix dissabte fonts autoritzades del sector crític Reagrupament.cat a les Terres de l'Ebre. La situació demostra que les relacions internes no són prou bones a ERC de Tortosa. No he militat mai en cap partit, però em costa de creure que se'ls negui l'accés al local d'un partit, a uns militants que també deuen pagar la seua quota d'afiliats, i que per tant també costegen el manteniment de la seu. I si realment no hi ha res d'això, també em sorprendria que el sector crític s'ho hagués inventat per deixar en evidència el sector oficialista. Com a mínim, Carretero va valorar positivament el pacte entre CiU i ERC a Tortosa, com podeu llegir en aquesta notícia.

20 de juliol del 2007

El millor moment de la inauguració de la XII Festa del Renaixement

El millor moment de la cerimònia inaugural de la XII Festa del Renaixement va ser quan els abanderats de la Colla Jove de Dolçainers van fer baixar des del cel les banderes de Tortosa i de la Vegueria. El següent vídeo mostra el moment en què un dels abanderats baixa des de l'edifici de la Telefónica fins a la plaça de l'Ajuntament.

Piqué plega i el PP de Tortosa desmantella la seu de la plaça Alfons XII

La notícia de la dimissió de Josep Piqué com a president del PP de Catalunya ha coincidit en el temps amb el desmantellament de la seu del PP a Tortosa. Diu Piqué que plega perquè des de Madrid s'estava intentant danyar la seua imatge i autoritat. Com a ciutadà de les Terres de l'Ebre, el que a mi em dol és que Piqué no dimitís molt abans, quan el PP va imposar un Plan Hidrológico Nacional (PHN) amb un transvasament de 1.050 hectòmetres cúbics anuals de l'Ebre, i que s'aliés amb CiU per tirar-lo endavant a canvi de vendre'ns compensacions. També lamento que Piqué no dimitís durant la dura campanya contra Catalunya que va orquestrar el PP amb motiu de la redacció de l'Estatut. La marxa de Piqué no fa més que accelerar la crisi del PP a Catalunya, quan tothom pensava que qui tindria la crisi seria CiU, i que el vot de dreta s'agruparia al voltant dels populars. Una vegada més, Tortosa ha estat el banc de proves de la política catalana, perquè aquí ja hem vist com havien d'anar les coses. El PP s'ha desplomat electoralment i CiU ha aconseguit els millors resultats de la seua història. Si a Catalunya no passa el mateix serà perquè hi ha el fenomen Ciutadans, que podrien recolllir el vot més espanyolista del PP...

Tortosa retorna a l'època del Renaixement

El pregoner, Eliseu Climent, anima els tortosins a liderar la «cohesió nacional» pel seu paper central als Països Catalans

Tortosa ja es troba immersa de ple en els actes de la XII Festa del Renaixement. La plaça de l'Ajuntament va ser, ahir al vespre, l'escenari de la cerimònia inaugural, un dels actes més vistosos i espectaculars per la participació de les famílies nobles i les companyies que actuen en la festa, que durarà fins diumenge. L'organització ha apostat per potenciar els actes propis i de carrer, amb uns 60 espectacles diaris, més campaments d'època, 17 tavernes a la Ruta de la Saboga i algunes novetats, com ara les justes de cavallers a les platges de l'Ebre i el muntatge El despertar de les Avançades. L'encarregat de fer el pregó va ser el president d'Acció Cultural del País Valencià, Eliseu Climent, que va encoratjar els tortosins a tenir un paper clau en la cohesió dels Països Catalans.

El pregoner de la XII Festa del Renaixement, Eliseu Climent, va començar el seu discurs recordant les vinculacions històriques entre Tortosa i València. Però el president d'Acció Cultural al País Valencià també va recórrer a la història, i a la figura del cronista tortosí Cristòfor Despuig, per recordar que «el far renaixentista per excel·lència» va ser un dels primers a anunciar la «conflictiva» relació entre les terres de Castella i els territoris de l'antiga Corona d'Aragó. Climent va citar altres referències històriques, com ara el Pacte Federal de Tortosa del 1869, per remarcar el «paper central» que la capital de les Terres de l'Ebre ha de tenir «en el marc dels Països Catalans, per la seua situació geogràfica i per tant, per la seua importància estratègica». Amb tot, Climent va admetre que l'horitzó actual no és «gens encoratjador», i va apel·lar a la unitat dels Països Catalans per contrarestar la força «dels que ens volen dividits». «Per això vosaltres, tortosins, teniu un paper decisiu en la nostra cohesió nacional», va concloure.
Climent va pronunciar el seu pregó en un escenari inusual, la plaça de l'Absis de la Catedral. Les obres al carrer Sant Domènec han impedit enguany l'aprofitament del pati central dels Reials Col·legis, i l'acte més solemne de la jornada inaugural va haver de fer-se a la plaça de l'Absis. Després de la tradicional obertura de portes al portal del Romeu, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va jurar el càrrec com a procurador en cap de la ciutat. El primer compromís del tercer procurador en cap de la Festa del Renaixement va ser que el nucli antic llueixi «tot l'any», més enllà dels dies de la festa. Bel va afirmar que el nucli històric ha de ser «un lloc atractiu per viure-hi tot l'any, amb aparcament i equipaments, ben il·luminat i amb carrers en bon estat».

>Rigor i atractiu turístic

El procurador en cap, Ferran Bel, també va dedicar una part del seu discurs a aprofundir en el concepte de Tortosa com a cruïlla dels Països Catalans. «És un objectiu a assolir, com a mínim en els terrenys econòmic, social i cultural», va afegir-hi. Per la seua banda, el procurador de Festes, Jordi Folqué, va destacar el rigor històric i la importància de la Festa del Renaixement com a atractiu turístic. Folqué va agrair la implicació de tots els que han fet possible que la Festa del Renaixement tinga aquest any més de 500 actors, 60 espectacles diaris, 17 tavernes i 3.000 persones vestides d'època, però especialment el «treball inesgotable» del comitè organitzador i dels més de 400 voluntaris. Folqué va remarcar alguns actes del programa, però sobretot va recomanar la desfilada de demà a la nit i els menús renaixentistes dels restaurants i les tavernes.

> Concert de Paniagua

Avui és un dels dies més intensos de la Festa del Renaixement. Durant el matí, obriran els mercats d'època i començarà el Taulell al carrer, amb què els comerciants de Tortosa també s'impliquen en la festa. Amb tot, la inauguració oficial no serà fins a la tarda, amb la presència del president de Pimec, Josep González, i el president de Pimec-Comerç, Alejandro Goni. El seguici de famílies nobles, procuradors, abanderats i tamborers de cerimònia enllaçarà amb l'acte de lliurament dels estendards a les famílies nobles, amb una exhibició dels quatre grups d'abanderats que enguany participen en la Festa del Renaixement. A la nit, el més destacat serà el concert d'Eduardo Paniagua a la plaça de l'Absis, sense oblidar el nou espectacle El despertar de les Avançades, creat especialment pels abanderats de la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa.

El Punt (20-Juliol-2007)

19 de juliol del 2007

Ubago a la Ràpita i Loquillo a Santa Bàrbara

Avui he vist amb gran sorpresa que el cantant donostiarra Álex Ubago serà el concert estel·lar de la festa major de Sant Carles de la Ràpita, el proper dissabte 27 de juliol a l'estadi municipal. Les cartelleres públiques de Tortosa ja estan empaperades amb els cartells de concert, potser aprofitant que la ciutat començarà avui a omplir-se de milers de visitants amb motiu de la Festa del Renaixement. Paral·lelament, un cotxe s'ha passat el matí voltant per Tortosa amb la megafonia a tot volum, anunciant el concert de la banda de Loquillo a les festes de Santa Bàrbara, demà a la nit. L'altre dia, comentava a uns companys que Tortosa no hauria de quedar-se enrera en l'organització de concerts atractius per al territori durant les festes de la Cinta. L'ideal seria poder programar un bon cartell, que combini grups independents, grups del territori, algun grup de rock català, algun cantant o banda de pop-rock estatal, de primer o segon nivell (com Álex Ubago) i algun grup nostàlgic per a la gent de l'anomenada generació Nocilla (com Loquillo). Si encara ens quedés pressupost, cosa que dubto, també podríem portar algun artista internacional (jo apostaria per algun cantant o grup latinoamericà).

Bona Festa del Renaixement

Encara que soni a tòpic, a Tortosa ja ho tenim tot a punt per celebrar la XII Festa del Renaixement. Arriba un dels moments més importants del calendari festiu de la ciutat, en què Tortosa recupera per uns dies l'esplendor del segle XVI, engalanant i ambient els carrers, sobretot al nucli històric, per ajudar veïns i forans a retrocedir en el temps, amb més de 60 espectacles diaris, uns 500 actors, mercats d'època, més tavernes que mai (17 oficials a la Ruta de la Saboga) i unes 3.000 persones vestides d'època. Tinc la sensació que enguany és una festa molt preparada, perquè m'he trobat amb més assajos que mai. D'altra banda, s'ha professionalitzat la direcció artística, s'han renovat alguns espectacles i cerimònies, i crec que no es notarà gaire el desconcert que hi ha a l'Ajuntament pels canvis al govern, perquè la XII Festa del Renaixement ja estava muntada. Ja sé que això no garanteix que tot sortirà bé, però ja direm què ens ha agradat i què hem trobat a faltar dilluns, quan hagin passat aquests quatre dies de festa. Perquè ara es tracta d'anar de festa, sortir al carrer i xalar. Bé, jo els dos primers dies de la Festa del Renaixement encara estaré treballant, i per això voldria agrair totes les facilitats que ens està posant el servei de premsa de l'Ajuntament. De fet, enguany ha estat la primera vegada que hem tingut tots els discursos inaugurals pel matí, inclòs el discurs del pregoner Eliseu Climent. Per tant, i com diuen al final de tots els discursos, bona Festa del Renaixement a tothom.

El cronista Cristòfor Despuig s'incorpora al repartiment de «La taverna d'Enrico»

Els Quicos també celebren el 450è aniversari de l'escriptura dels «Col·loquis»

El cavaller Cristòfor Despuig, autor dels Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, serà enguany un dels personatges que freqüentaran diàriament La taverna d'Enrico, a l'espectacle que Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries representen a la Festa del Renaixement. De fet, La taverna d'Enrico és un dels espectacles més antics de la festa, ja que es representa des de fa onze anys. La incorporació de Despuig pretén commemorar el 450è aniversari de l'escriptura del llibre dels Col·loquis.

El personatge de Cristòfor Despuig estarà interpretat per l'actor Toni Martínez, que serà testimoni de tot el que passa a la taverna més animada de Tortosa. Despuig en prendrà nota acuradament, i el que vegi al local d'Enrico Provinciale l'inspirarà per escriure el text més representatiu de les lletres catalanes durant l'època del Renaixement. Amb aquesta premissa, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries han volgut afegir-se a la celebració del 450è aniversari de l'escriptura del llibre Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. De fet, l'organització de la Festa del Renaixement també ha volgut donar un protagonisme especial a la figura de Despuig, que també serà el protagonista d'un espectacle itinerant, les Trifulques al carrer, a càrrec de la companyia Tamquam.
La primera representació de La taverna d'Enrico serà avui a partir de les onze de la nit en l'escenari habitual, el pati del Casal Tortosí. L'espectacle va ser creat per Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries expressament per a la Festa del Renaixement. El muntatge explica la història d'un grup de rodamons i artistes que fan nit a la taverna d'un tortosí de Ferreries d'ascendència genovesa, Enrico Pronvicale. A més dels actors que interpreten els Quicos (Artur Gaya, Quique Pedret, Jordi Fusté, Josep Lanau i Sergi Molina), també hi apareixen Eusebi Morcillo (Moniato Xou), Núria Borràs i Xavier Serrano, conegut per les seves imitacions de Josep Piqué i Josep Antoni Duran Lleida a la sèrie humorística Polònia, de TV3.

> 25.000 espectadors

Les localitats per veure La taverna d'Enrico ja fa dies que s'han posat a la venda al preu d'onze euros, a les oficines d'Hife Tours de Tortosa i també a través de les pàgines web de l'empresa (http://www.hife.es/) i de la Festa del Renaixement (http://www.festalderenaixement.org/). Enguany s'han programat dotze representacions obertes al públic, així com un passi especial dedicat als voluntaris de la festa. Segons l'empresa Túbal Cultura i Espectacles, uns 25.000 espectadors ja han vist La taverna d'Enrico, tot un rècord per a una obra de teatre musical produïda a l'Ebre, i que només es pot veure en el marc de la Festa del Renaixement.

El Punt (19-Juliol-2007)

Foto: Abraham Sebastià

Restriccions en el trànsit i bus gratuït per a les persones vestides d'època

Per animar la gent a vestir-se d'època, però també per fomentar l'ús del transport públic, l'organització de la Festa del Renaixement ha previst que les línies d'autobús urbà siguin gratuïtes per a totes les persones que vagin degudament vestides.
De fet, durant els dies de la festa, l'Ajuntament permetrà que el bus urbà circuli per una part del recinte de la Tortosa del Segle XVI, que serà la zona de la ciutat que quedarà delimitada amb tanques. En aquesta zona, com ja és habitual, es faran la major part dels actes de la Festa del Renaixement, i l'estacionament i la circulació de vehicles de motor quedaran prohibits, ja que és incompatible amb el desenvolupament de la festa.
A més, la policia local tallarà el trànsit a la cruïlla de l'avinguda Generalitat amb el carrer Rosselló, i l'accés al pont de l'Estat des de Ferreries, a partir de les sis de la tarda de demà. La mesura s'allargarà fins a les dues de la matinada, i es repetirà dissabte i diumenge a partir de les deu del matí, també fins a la matinada. D'altra banda, es poden produir altres talls eventuals i s'habilitaran zones d'aparcament, que també estaran senyalitzades. L'organització demana a tots els veïns que es moguin a peu o en transport públic, i que no utilitzin els seus vehicles per desplaçar-se al centre i al nucli històric durant els dies de la Festa del Renaixement, sinó que utilitzin els itineraris alternatius si volen travessar la ciutat.

Retrospectiva sobre la polèmica del velòdrom i les propostes de l'anterior govern de Tortosa

Arran de l'entrada anterior, un lector m'ha demanat que faci memòria sobre quina era la proposta del PSC per reformar les instal·lacions esportives municipals. Com que això seria una mica llarg, crec que el millor és posar-vos tot seguit una sèrie d'enllaços a alguns dels temes publicats a La Marfanta i al diari El Punt, en què el candidat Joan Sabaté i altres membres de l'anterior govern explicaven quina era la proposta, més enllà de la polèmica sobre l'enderrocament del velòdrom...
-El dia només té 24 hores
-Els cinc assumptes peluts de Sabaté
-El velòdrom serà tema electoral
-Tortosa podria construir una pista d'atletisme homologada i un altre camp de gespa artificial a l'estadi municipal
-Lahosa vol iniciar la reforma de les instal·lacions esportives abans de les municipals
-Les piscines de Tortosa perden un 13% d'usuaris en un any a causa del mal estat de les instal·lacions
-Sabaté ofereix consensuar amb l'oposició la millora de les instal·lacions esportives de Tortosa
-Sabaté fa una crida al consens per impulsar l'àrea ciclista de Tortosa
-La festa de la bicicleta no podrà sortir del velòdrom, però sí de l'estadi de Tortosa
-Tortosa, el mandat de l'esport
-Tortosa també destinarà 550.000 euros al complex ciclista
-El govern de Tortosa no accepta les condicions de les entitats ciclistes per salvar el velòdrom
-La Generalitat dóna suport a Sabaté per diluir la polèmica del velòdrom
-Sabaté proposa fer un altre velòdrom i un centre de tecnificació a Vinallop
-Tortosa ajorna un mes la decisió sobre el nou complex d'aigua i el velòdrom
-Les esquerdes del velòdrom
-Lahosa adverteix que Tortosa pot perdre una inversió de 20 milions d'euros si no s'enderroca el velòdrom
-El pacte de govern de Tortosa incloïa l'enderrocament del velòdrom
-La plataforma interromp el ple de Tortosa i aconsegueix un indult per al velòdrom

Disqus for Marfanta