Avui el bloc La Marfanta compleix un any, com la infanta Leonor. El 31 d'octubre del 2005 vaig penjar els primers comentaris i notícies al bloc, amb l'objectiu d'establir una relació més directa amb els lectors i saber què penseu realment de l'actualitat informativa de Tortosa i les Terres de l'Ebre. En un any, moltes coses han canviat i altres continuen igual. Un any després, només puc tenir paraules d'agraiment pels centenars de persones que cada dia llegiu La Marfanta, així com per la resta de membres de la blocosfera ebrenca que hem aconseguit crèixer junts. De fet, només des del gener d'enguany, La Marfanta s'ha carregat més de 83.000 vegades als vostres ordinadors, i els serveis estadístics que utilitzo han registrat gairebé 42.000 visites úniques per hora. D'altra banda, per commemorar el primer aniversari de La Marfanta, he volgut posar-vos un dels dissenys que ja ha preparat l'amic Jaume Llambrich per difondre la trobada de blocaires ebrencs que farem al febrer del 2007. Per seguir els preparatius de la trobada i aportar les vostres opinions i idees, podeu visitar el bloc temàtic Blocaires de l'Ebre, així com el seu fòrum.
Una de les novetats de l'octubre a l'editorial Cossetània és el llibre Tortosa en la guerra dels Set Anys (1833-1840), l'obra que va guanyar la X Beca Pepita Martí de Duran. L'autor és l'historiador riberenc Joan Ramon Vinaixa, que ja havia fet una aproximació a les conseqüències de la Guerra de Cabrera al primer volum del llibre El Carlisme al Territori de l'Antiga Diòcesi de Tortosa. Aquest nou llibre, amb 344 pàgines i 40 il·lustracions, intenta copsar el batec de la ciutat de Tortosa durant un dels períodes més desconeguts de l'època contemporània: la guerra dels Set Anys o Primera Guerra Carlista. A l’inici d’aquell conflicte, Tortosa no solament era la població més important de l’àrea de l’Ebre i de l’entorn proper, sinó també una de les capdavanteres de Catalunya. Segons la sinopsi difosa per l'editorial, és un greu error d'apreciació pensar que aquesta ciutat de l’Ebre —pel fet que va lliurar-se dels reiterats atacs amb què els carlistes castigaven altres poblacions del territori ebrenc (Gandesa, Móra d’Ebre, Amposta...) i que mai no va ser ocupada pels revoltats— no va experimentar els efectes i tota la cruesa d'aquella guerra civil. Ben al contrari, el cost humà, econòmic i social que per a la ciutat va suposar aquell conflicte va acabar convertint-se en un pesat llast per a la seua història posterior. A l'àrea de l’Ebre, Tortosa va esdevindre el bressol del primer carlisme, no solament pel considerable nombre de veïns que li donaren suport —entre els quals destaca el cabdill Ramon Cabrera—, sinó perquè des d'un principi va ser el rovell de l'ou on es coïen tots els plans d'aquesta alternativa dinàstica. Per això, un dels objectius de l'autor ha estat estudiar i analitzar l'aparició i l'arrelament inicial del carlisme a Tortosa durant aquell període històric, no solament per al coneixement de la mateixa història de la ciutat, sinó també dels orígens d'aquesta opció política en aquest territori i la seua importància en el context general de Catalunya.
El candidat d'ERC a l'alcaldia de Tortosa, 
